Es formen mitjançant velocitats de refredament elevades que aconsegueixen que l’aliatge retinga al C en forma de cementita, que dona com a conseqüència una estructura dura i fràgil. Aquests aliatges tendeixen a grafititzar a altes temperatures.20 Uns altres factors que afavoreixen la grafitització d’aquestes foses, són la presència d’aliants, impureses i un elevat contingut en carboni. El tractament tèrmic de mal·leabilització de les foses blanques consisteix en una recuita a altes temperatures entre 850 °C i 1000 °C, que produeix la transformació de ferrita en austenita i, per tant, un enriquiment en carboni de l’aliatge.21 Posteriorment, es fa un refredament lent de la fosa amb l’objecte de promoure la descomposició de l’estructura de cementita en grafit. L’estructura resultant ve donada per rosetes de carboni en una matriu ferrítica. Com s’aprecia en la figura 35 els nòduls de grafit de reveniment (rosetes) no trenquen la continuïtat de la matriu de manera que l’estructura resultant presenta interessants combinacions de propietats, com són alta tenacitat i mal·leabilitat sense un detriment important de la duresa. Quan es tempra l’aliatge en lloc de refredar lentament, s’obté l’estructura coneguda com a ull de bou, ja que no hi ha temps material perquè es produïsca tota la difusió del carboni al llarg de l’aliatge (vegeu la fig. 35). Aquesta consisteix en rosetes de grafit envoltades de ferrita totalment grafititzada, embegudes en una matriu perlítica en la qual no s’ha produït la descomposició de la cementita pel refredament tan brusc que ha ocorregut.
Figura 35. Microestructura de fosa dúctil sotmesa a refredament ràpid, que dona lloc a una estructura tipus ull de bou. Adaptat del web: http://www.esi2.us.es/IMM2/Pract-html/y5.html (2017)
1.1.8. Acers de baix aliatge Hi ha diversos criteris de classificació dels acers. Els dos més emprats es basen en el seu contingut en carboni o segons la quantitat d’aliants presents. En aquesta obra es fa servir la classificació en atenció al percentatge d’elements d’addició. 20. Donat que és una reacció desfavorable per la seua cinètica 21. El límit de solubilitat del carboni en l’austenita és d’un 2,11 % enfront de només un 0,022 % en la ferrita.
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0
51
Índex
Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181
