Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers

Page 45

Mecànicament és més dura i resistent la perlita fina, ja que una menor grandària de gra implica necessàriament més quantitat de fronteres de fase que impedeixen el moviment de les dislocacions i, per tant, la seua deformació plàstica. Per al cas de la bainita fina i gruixuda, es reprodueix el que s’ha exposat anteriorment. Així, els diagrames ttt donen informació sobre les transformacions sofertes i les fases presents en els acers quan es refreden a temperatura constant. Quan prenem com a base aquests diagrames, podem dissenyar l’estructura final d’un acer i, per tant, modular les seues propietats; si agafem com a exemple un acer amb una mateixa composició (eutèctica, en el present cas), pot donar lloc a un bon nombre d’acers diferents: 100 % martensític, 100 % de perlita gruixuda, 50 % de bainita fina i perlita fina, etc.

1.1.6. Diagrames de transformació per refredament continu Com s’ha esmentat anteriorment, els diagrames ttt parteixen de la premissa d’un refredament a temperatura constant, encara que en la pràctica són difícils de dur a terme, ja que són necessaris grans focus tèrmics perquè la calor intercanviada entre aquest i l’acer refredat, mantinga la temperatura constant. Si no es compleix la condició de refredament a temperatura constant, el diagrama ttt pateix deformacions, les quals, afortunadament, no solen ser molt grans, però en alguns processos pot ser una situació crítica. En la figura 29 es mostra la comparació entre un diagrama ttt i te (transformació per refredament continu, quan T ≠ cte). Com es mostra en la figura 29, les velocitats de transformació de l’austenita a perlita disminueixen, és a dir, els temps necessaris perquè es produïsquen les transformacions augmenten, quan es refreden a velocitat constant. La manera de controlar el refredament en els diagrames tec no és a través de la temperatura de refredament, sinó a través de la velocitat a la qual ocorre, un paràmetre al capdavall més senzill de controlar en la pràctica. Això és així perquè en funció del mètode que escollim per temprar tindrem una velocitat de refredament característica, o dit d’una altra manera, en funció del mètode escollit per refredar, tindrem una microestructura resultant distinta. En la figura 30, es mostren els equivalents dels diagrames tec dels ttt de la figura 29.

Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0

45

Índex

Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook

Articles inside

Annex V. Espectroscòpia d’UV-Vis

6min
pages 238-242

Annex IV. Difracció de raigs X

20min
pages 223-237

Tema 3. Polímers

1min
pages 271-272

Annex I. Normes bàsiques per a la seguretat en el laboratori químic Annex II. Normes relatives a l’eliminació de residus

1min
page 219

en un laboratori químic Annex III. Normes per redactar la memòria d’una pràctica

1min
page 220

de laboratori

1min
pages 221-222

4. Objectius

1min
page 214

3. Seguretat al laboratori

1min
page 213

Referències bibliográfiques

1min
pages 203-204

3.5.2. Propietats mecàniques

12min
pages 188-196

1.2.2. Cèl·lula solar fotovoltaica

2min
pages 209-211

2. Qüestions prèvies

1min
page 212

3.7. Usos generals de plàstics, elastòmers, fibres i adhesius

2min
page 198

3.5.1. Cristal·linitat i comportament tèrmic

4min
pages 185-187

3.7.1. Polímers termoplàstics

2min
page 199

3.5. Propietats fisicoquímiques dels polímers

1min
page 184

3.4. Processos de conformat dels polímers

1min
page 183

3.2. Definició i conceptes bàsics sobre polímers

2min
page 178

3.3. Tipus de polímers

1min
page 179

2.8.6. Altres al·lòtrops del carboni

1min
pages 175-176

2.8.4. Ful·lerens

2min
pages 172-173

2.8.5. Nanotubs

1min
page 174

2.8.2. El grafit

1min
page 170

2.6.7. Sistemes de premsatge en pols

4min
pages 161-163

2.6.9. Ceràmiques avançades o nous materials

2min
pages 166-167

2.8.3. El grafè

1min
page 171

2.8.1. El diamant

1min
page 169

2.6.6. Materials abrasius

1min
page 160

2.6.5. Materials refractaris

4min
pages 157-159

2.6.4. L’argila i els materials argilosos

10min
pages 149-156

2.6.2. Vitroceràmiques

13min
pages 137-144

CaO

4min
pages 125-130

comunes

2min
pages 123-124

2.3. Defectes en les ceràmiques

1min
page 122

2.2.1. Estructures simples AX

2min
pages 110-111

1.2.5. Aliatges a base de magnesi

4min
pages 98-100

1.2.6. Altres aliatges

10min
pages 101-106

2.2. Estructures ceràmiques

2min
pages 108-109

1.2.2. Aliatges a base de coure

14min
pages 71-78

1.1.2. Diagrames de fases de metalls

12min
pages 17-25

1.1.5. Diagrames de temps, temperatura i transformació

4min
pages 42-44

1.1.8. Acers de baix aliatge

10min
pages 51-55

1.1.6. Diagrames de transformació per refredament continu

2min
pages 45-46

1.1.3. Diagrames Fe-C

11min
pages 26-35

1.1.4. Transformacions dels acers

8min
pages 36-41

Tema 1. Metalls i els seus aliatges

6min
pages 11-14

1.1.7. Foneries

4min
pages 47-50
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers by Universitat Jaume I - Issuu