a) Additius ajudants del processat (conformat). b) Additius modificadors de les propietats del producte (entre aquests últims es troben els colorants, plastificants, ignífugs, rebliments o càrregues... Els additius ajudants del processat compleixen dues funcions bàsiques: • Primera. Facilitar el flux del plàstic fos, evitant la seua adherència al motlle. • Segona. Evitar la degradació tèrmica i oxidativa del polímer durant el procés de transformació durant el qual se sotmet a altes temperatures (són coneguts com estabilitzants). • Rebliment. S’addicionen als polímers per augmentar la resistència a la tracció, a la compressió, a l’abrasió, la tenacitat i l’estabilitat tèrmica i dimensional. S’hi poden utilitzar serradures, sílice, sorra, vidre, argila, talc, mineral calcari i, fins i tot, altres polímers sintètics finament polvoritzats. El cost final del producte disminueix perquè aquests materials (més barats) ocupen una part del volum del polímer comercial. • Plastificants. Milloren la flexibilitat, ductilitat i tenacitat dels polímers. La seua presència redueix la duresa i la fragilitat. Els plastificants solen tenir baixa pressió de vapor i baix pes molecular. Aquestes petites cadenes se situen entre les grans del polímer i redueixen les interaccions intermoleculars (enllaços secundaris). Per exemple, s’utilitzen per al pvc i alguns acetats, ja que són massa fràgils. El cas del pvc (fràgil sense additius) és especial, ja que és un dels polímers més utilitzats i generalment conté fins a un 40 % de dehp, que hi actua com a element plastificant. S’usa molt en contenidors, en joguines per a xiquets i xiquetes, i en medicina. • Estabilitzants. Eviten que alguns polímers es degraden a les condicions d’operació, generalment per integritat mecànica, exposició a la llum (especialment uv) i també a causa de l’oxidació. Són variats i depenen del polímer que cal estabilitzar i la propietat que es necessita protegir. • Colorants. Donen un color determinat a un polímer. Es poden utilitzar tints o pigments. També es poden afegir additius per donar opacitat. • Ignífugs. La majoria dels polímers en estat pur són inflamables a excepció dels que contenen fluorurs i clorurs. Aquests compostos tenen la missió d’interferir el procés de la combustió mitjançant una fase gasosa o iniciant una reacció química que refreda la zona i fa cessar el foc.
3.7. USOS GENERALS DE PLÀSTICS, ELASTÒMERS, FIBRES I ADHESIUS A continuació, es resumeixen algunes aplicacions comunes per als polímers estudiats en aquest tema. Es divideixen en termoplàstics, plàstics termoestables i elastòmers.
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0
198
Índex
Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181
