Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers

Page 198

a) Additius ajudants del processat (conformat). b) Additius modificadors de les propietats del producte (entre aquests últims es troben els colorants, plastificants, ignífugs, rebliments o càrregues... Els additius ajudants del processat compleixen dues funcions bàsiques: • Primera. Facilitar el flux del plàstic fos, evitant la seua adherència al motlle. • Segona. Evitar la degradació tèrmica i oxidativa del polímer durant el procés de transformació durant el qual se sotmet a altes temperatures (són coneguts com estabilitzants). • Rebliment. S’addicionen als polímers per augmentar la resistència a la tracció, a la compressió, a l’abrasió, la tenacitat i l’estabilitat tèrmica i dimensional. S’hi poden utilitzar serradures, sílice, sorra, vidre, argila, talc, mineral calcari i, fins i tot, altres polímers sintètics finament polvoritzats. El cost final del producte disminueix perquè aquests materials (més barats) ocupen una part del volum del polímer comercial. • Plastificants. Milloren la flexibilitat, ductilitat i tenacitat dels polímers. La seua presència redueix la duresa i la fragilitat. Els plastificants solen tenir baixa pressió de vapor i baix pes molecular. Aquestes petites cadenes se situen entre les grans del polímer i redueixen les interaccions intermoleculars (enllaços secundaris). Per exemple, s’utilitzen per al pvc i alguns acetats, ja que són massa fràgils. El cas del pvc (fràgil sense additius) és especial, ja que és un dels polímers més utilitzats i generalment conté fins a un 40 % de dehp, que hi actua com a element plastificant. S’usa molt en contenidors, en joguines per a xiquets i xiquetes, i en medicina. • Estabilitzants. Eviten que alguns polímers es degraden a les condicions d’operació, generalment per integritat mecànica, exposició a la llum (especialment uv) i també a causa de l’oxidació. Són variats i depenen del polímer que cal estabilitzar i la propietat que es necessita protegir. • Colorants. Donen un color determinat a un polímer. Es poden utilitzar tints o pigments. També es poden afegir additius per donar opacitat. • Ignífugs. La majoria dels polímers en estat pur són inflamables a excepció dels que contenen fluorurs i clorurs. Aquests compostos tenen la missió d’interferir el procés de la combustió mitjançant una fase gasosa o iniciant una reacció química que refreda la zona i fa cessar el foc.

3.7. USOS GENERALS DE PLÀSTICS, ELASTÒMERS, FIBRES I ADHESIUS A continuació, es resumeixen algunes aplicacions comunes per als polímers estudiats en aquest tema. Es divideixen en termoplàstics, plàstics termoestables i elastòmers.

Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers ISBN: 978-84-18432-91-0

198

Índex

Juan B. Carda Castelló, Diego Fraga Chiva, Ester Barrachina Albert, Iván Calvet Roures, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia181


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook

Articles inside

Annex V. Espectroscòpia d’UV-Vis

6min
pages 238-242

Annex IV. Difracció de raigs X

20min
pages 223-237

Tema 3. Polímers

1min
pages 271-272

Annex I. Normes bàsiques per a la seguretat en el laboratori químic Annex II. Normes relatives a l’eliminació de residus

1min
page 219

en un laboratori químic Annex III. Normes per redactar la memòria d’una pràctica

1min
page 220

de laboratori

1min
pages 221-222

4. Objectius

1min
page 214

3. Seguretat al laboratori

1min
page 213

Referències bibliográfiques

1min
pages 203-204

3.5.2. Propietats mecàniques

12min
pages 188-196

1.2.2. Cèl·lula solar fotovoltaica

2min
pages 209-211

2. Qüestions prèvies

1min
page 212

3.7. Usos generals de plàstics, elastòmers, fibres i adhesius

2min
page 198

3.5.1. Cristal·linitat i comportament tèrmic

4min
pages 185-187

3.7.1. Polímers termoplàstics

2min
page 199

3.5. Propietats fisicoquímiques dels polímers

1min
page 184

3.4. Processos de conformat dels polímers

1min
page 183

3.2. Definició i conceptes bàsics sobre polímers

2min
page 178

3.3. Tipus de polímers

1min
page 179

2.8.6. Altres al·lòtrops del carboni

1min
pages 175-176

2.8.4. Ful·lerens

2min
pages 172-173

2.8.5. Nanotubs

1min
page 174

2.8.2. El grafit

1min
page 170

2.6.7. Sistemes de premsatge en pols

4min
pages 161-163

2.6.9. Ceràmiques avançades o nous materials

2min
pages 166-167

2.8.3. El grafè

1min
page 171

2.8.1. El diamant

1min
page 169

2.6.6. Materials abrasius

1min
page 160

2.6.5. Materials refractaris

4min
pages 157-159

2.6.4. L’argila i els materials argilosos

10min
pages 149-156

2.6.2. Vitroceràmiques

13min
pages 137-144

CaO

4min
pages 125-130

comunes

2min
pages 123-124

2.3. Defectes en les ceràmiques

1min
page 122

2.2.1. Estructures simples AX

2min
pages 110-111

1.2.5. Aliatges a base de magnesi

4min
pages 98-100

1.2.6. Altres aliatges

10min
pages 101-106

2.2. Estructures ceràmiques

2min
pages 108-109

1.2.2. Aliatges a base de coure

14min
pages 71-78

1.1.2. Diagrames de fases de metalls

12min
pages 17-25

1.1.5. Diagrames de temps, temperatura i transformació

4min
pages 42-44

1.1.8. Acers de baix aliatge

10min
pages 51-55

1.1.6. Diagrames de transformació per refredament continu

2min
pages 45-46

1.1.3. Diagrames Fe-C

11min
pages 26-35

1.1.4. Transformacions dels acers

8min
pages 36-41

Tema 1. Metalls i els seus aliatges

6min
pages 11-14

1.1.7. Foneries

4min
pages 47-50
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
Ciència dels materials: metalls, ceràmiques i polímers by Universitat Jaume I - Issuu