A.4. Romboides (figura 108). • Els angles oposats són de la mateixa amplitud. Els no oposats no ho són. • Els costats oposats són d’igual longitud. Els concurrents no ho són.
Figura 108. Representació d’un romboide
B. Trapezis. En funció de la igualtat dels costats i/o dels angles, obtenim les dues subclasses següents: B.1. Trapezis isòsceles (figura 109). • Les longituds dels costats no paral·lels són iguals. • Els angles que comparteixen un mateix costat bàsic són iguals dos a dos.
Figura 109. Representació d’un trapezi isòsceles
B.2. Trapezis escalens (figura 110). • Les longituds dels costats no paral·lels són diferents.
Figura 110. Representació d’un trapezi escalè
Quan en un trapezi escalè un dels costats no paral·lels és perpendicular a les bases, s’anomena trapezi rectangle (figura 111).
Figura 111. Representació d’un trapezi rectangle
C. Trapezoides. No tenen cap costat paral·lel a cap altre i no s’exigeix igualtat de costat ni d’angles (figura 112).
Figura 112. Representació d’un trapezoide
Inmaculada Pérez / Manuel Alcalde / Gil Lorenzo ISBN: 978-84-16356-95-9
145
La construcció del pensament matemàtic en l’educació infantil - UJI DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia119