Mel i sucre núm 433 by turri

sumari Juliol 2016. Núm. 433

Editorial

Melisucrers

Noticíes locals: Redacció

Casa Pare Ginard: Joana M. Serra

Associació de Persones Majors

Dalt del turó: Climent Picornell

Notes Musicals: Julià Picornell

Feim un pensament... geogràfic: Guillem Serra

El retrovisor: Toni Miquel Bauçà

Ovelles nocturnes: Albert Miró

Imatges per al record: Amador Bauçà Esports: Pere Font Agenda cultural: Joan Roig Meteorologia: Josep Roig Passatemps: Arnau Moratinos Cuina d’aquí i d’allà: Sacrament Ferrer Agenda: Redacció Departaments:

Edita: Associació Mel i Sucre Sant Joan Correcció: Miquel Company, Arnau Moratinos Disseny i Maquetació: Biel Joan Bauçà, Josep Bauzà Consell de Redacció: Toni Miquel Bauçà, Joan Font, Albert Miró, Joan Roig, Pere Font S’adverteix als possibles lectors de Mel i Sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels lectors no acostumats. Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complequin les següents condicions: • L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable. • Enviar la carta a melisucre2.0@gmail.com

Editorial Breu síntesi de l’estat de les publicacions de la Part Forana des del restabliment de la democràcia Si hom pega un cop d’ull a l’obra titulada L’Associació de Premsa Forana de Mallorca (1978-1995), repararà que entorn de l’any 1995 hi havia arreu de l’illa al voltant de 50 publicacions locals associades a l’esmentada entitat; gairebé cada municipi comptava amb una publicació, de mitjana. És una dada que els amants de l’estadística sabran relativitzar, perquè si Manacor comptava amb més d’una publicació, per exemple, Deià no en tenia cap. Així mateix, devers 30 publicacions més formaren part de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca fins l’any 1995. No debades, actualment 39 publicacions hi estan associades. Per tant, l’actual crisi econòmica global, amb els seus efectes negatius en el sector editorial i en les polítiques públiques culturals, no ha aconseguit posar fre a aquest extraordinari fenomen social ‘’forà’’. La relativa crisi — tocat però no enfonsat—del format paper es deu , per una banda, als avenços tecnològics i, per l’altra, als efectes colaterals de la crisi econòmica, juntament amb el canvis de l’hàbit lector. Així doncs, la proliferació de publicacions digitals com Cap Vermell (gaudeix d’actualitzacions diàries) o esBinerbo (actualment es troba en estat d’hivernació) serien exemples il·lustratius del canvis provocats per l’influx del format digital. Malgrat tot, el format paper encara és força present, mostrant una gran capacitat de resistència als canvis.

Sant Joan i les seves publicacions periòdiques: la por al buit informatiu Dissortadament, amb el pas del temps i de forma progressiva, el nostre poble s’ha anat quedant orfe de publicacions produïdes pels propis santjoaners. Si revisam la història de les nostres publicacions periòdiques en els últims 45 anys, veurem com hem aconseguit publicar tres revistes: Sant Joan ( 1970), Damunt Damunt ( 1991) i Mel i Sucre (1980). Per motius diversos, el pes de la història ha fet que només una publicació hagi sobreviscut: la revista mensual Mel i Sucre, que ha exercit de canal de difusió de recerques i curolles diverses. A més, ens ha mantingut informats sobre els temes relacionats amb l’actualitat més immediata del poble. Amb tot, l’actual directiva del Mel i Sucre, esgotada pel pas del temps, ha decidit posar punt i final a la seva tasca. És per això que un grup de joves inquiets hem decidit moure fitxa i posar-nos al capdavant de la revista, amb una clara voluntat de que el poble disposi d’una eina informativa i catalitzadora de la vida sociocultural. Certament, la pèrdua d’aquest darrer vehicle comunicatiu seria un fet que tallaria en sec amb la nostra dèria , ja gairebé tradicional, de voler tenir unes publicacions decents i de qualitat. Recordem que la seu de l’Associació Premsa Forana —amb dos expresidents santjoaners: Carles Costa Salom i Miquel Company Florit— està situada al carrer Princesa, número 22. En definitiva, seria un vertadera llàstima que Sant Joan es quedés sense una plataforma de transmissió d’informació i coneixements locals.

El nou projecte. Què pretenem? Els joves que ens hem posat al capdavant d’aquest procés de renovació integral de la revista Mel i Sucre som els següents: Pere Font Estelrich, Joan Roig Abraham, Arnau Moratinos Bordoy, Miquel Company Obrador ‘’ Mena’’, Antoni Miquel Bauçà Company ‘’Turri’’, Joan Font Estelrich, Gabriel Joan Bauçà Bauçà ‘’Bil’’, Josep Bauzà Ferrer, Albert Miró Gayà ‘’Es col·lega’’. Mos hem proposat fer una revista al servei del ciutadà i adaptada als nous temps. Creim que ha de ser plural i creativa, donant visibilitat a les inquietuds culturals, polítiques, socials, etc., que els santjoaners vulguin compartir amb la resta de la comunitat. D’altra banda, pensem que la revista, en la mesura de les seves possibilitats, podria dinamitzar la vida social i cultural del poble. Creim que l’eix central seria, sens dubte, les ganes d’engrescar als santjoaners (majors, joves, nats aquí i a l’altra banda, etc.) a escriure i expressar els seus pensaments i motivacions diverses.

Recerca de col·laboradors Si creus que podries col·laborar amb una secció que s’ajusti a les teves ‘‘destreses periodístiques’’, sensibilitats artístiques, gustos diversos, etc., no dubtis en posar-te en contacte amb qualsevol membre del consell de redacció de la revista. També pots utilitzar el següent correu electrònic: melisucre2.0@gmail.com

Melisucrers Toni Miquel Bauçà Consell de redacció Som en Toni Miquel Bauçà, conegut popularment com en Turri. Aficionat a la història i a la seva didàctica. Jornaler a una modesta empresa de fruita dolça. M’incorpor a la revista Mel i Sucre amb la voluntat d’aportar treball i dedicació, per tal de mantenir la qualitat que l’ha caracteritzada durant els últims trenta-cinc anys. Voldria que la implicació en la revista me desperti passió per mantenir el poble degudament informat. També ganes d’escriure cada mes sobre algun tema que desperti el suficient interès entre els lectors més fidels al Mel i Sucre. Finalment, voldria encoratjar a tota aquella gent que pugui aportar el seu granet d’arena a col·laborar amb aquest projecte tan il·lusionant.

Albert Miró Consell de redacció La meva passió i la manera de viure la vida, per a mi, és l’escalada i quasi tot gira entorn d’ella. Durant 10 anys, vàrem poder escriure i divulgar l’escalada al Mel i Sucre, per això trobava que era trist que es perdés la revista. Entrar al Mel i Sucre per a mi no va ser una decisió fàcil: va ser necessàriament un procés de mentalització lent d’allò que era necessari fer, perquè en el futur algú pogués disfrutar d’ escriure sobre geologia, sobre la manera més eficient de fer cucaveles o sobre la divulgació de les conductes sexuals dels mamífers de 4 potes (on ens hi podríem incloure, sense cap dubte). Però ara, el nou Mel i Sucre ja és el que volia que fos: un espai on aprendre. Estic enrevoltat de la següent generació que està mil vegades més ben preparada que la meva, són més intel·ligents, dominen millor el llenguatge i s’adapten a les noves tecnologies més aviat que jo. Si tot això som capaços de traslladar-ho a la revista, serà un projecte espectacular on tenir-la entre les mans hauria de ser, pel cap baix (mai més ben dit), una espècie d’orgasme tàntric. I si no és així… idò a esperar que el més següent s’acabi la feina que ha quedat a mitges aquest mes. Salut i disfrutau tot el que pogueu.

Arnau Moratinos Consell de redacció i correcció Dir que som una cara nova a la revista no seria del tot cert; ja fa prop de set anys que hi contribuesc activament amb la secció de passatemps. Tot i això (o precisament per això) m’il·lusiona molt aquest nou projecte del qual formaré part, que esper que sigui capaç de mantenir el Mel i Sucre al seu lloc de privilegi: tota una fita lingüística i cultural del nostre poble, si no de més enfora. Com a nou tripulant d’aquesta nau, ajudaré en tot el que pugui perquè arribi a bon port. Salut i visca Sant Joan!

Mel & Sucre

Joan Roig Consell de redacció Personalment, m’he embarcat a aquest nou projecte de renovacó del Mel i Sucre perquè la consciència m’ho demanava. Mel i Sucre va ser la primera revista que vaig tenir entre les mans, i des de que vaig aprendre a llegir, no hi ha hagut mes que no l’hagi llegida. Com a santjoaner i catalanoparlant, pens que mereixem tenir un mitjà on poder expressar lliurement i en català allò que pensam (i més amb els temps que corren), un mitjà on poguem ser crítics amb la situació, ja sigui local o global, i també un mitjà que ens permeti conèixer de primera mà què passa o què passarà a Sant Joan, el nostre poble. Això és el que m’agradaria que fos el nou Mel i Sucre: una revista plural, on tothom hi pugui tenir veu, amb continguts diversos i variats, i amb la qual tot santjoaner pugui sentir-s’hi identificat. M’agradaria que, cada primera setmana de cada mes, tot santjoaner tengués la il·lusió de llegir, o almanco fullejar, la revista. Pens que això últim serà la millor recompensa que tots aquests nous integrants del projecte podrem tenir i serà allò que ens motivarà i ajudarà a tirar endavant. Som-hi!

Pere Font Consell de redacció Som en Pere Font, tenc 16 anys i la raó de la meva participació en aquest nou projecte és que el Mel i Sucre és l’única revista local que queda a Sant Joan. L’he vista des que vaig néixer i no volia que desaparegués una revista tan històrica com aquesta. També vaig decidir formar-ne part perquè el meu pare va ser uns dels primers membres, ja fa 35 anys, i em feia ganes participar en la continuïtat del Mel i Sucre.

Joan Font Consell de redacció Quan se’ns va oferir la possibilitat d’agafar les regnes del Mel i Sucre, ho vaig veure com una gran oportunitat per seguir donant un servei d’incalculable valor per al meu poble. Com a santjoaner i persona que ha crescut al costat de la revista, no podia deixar que una eina de difusió tal quedàs reduïda a cendres. El que més m’il·lusiona d’aquest nou projecte és la possibilitat d’ampliar el marc social de la revista, intentar que sigui de tots i per tots el santjoaners. També intentaré que els valors que han possibilitat la confecció d’aquesta revista durant més de trenta anys no quedin en l’oblit, de tal manera que siguin la base per construir l’empresa que ens hem proposat.

Melisucrers Josep Bauzà Disseny i maquetació Em vaig incorporar al nou Mel i Sucre perquè els faltava un dissenyador gràfic. Com que jo he estudiat i faig feina en aquest camp, vaig trobar aquest nou projecte com una oportunitat de guanyar experiència i de participar-hi activament. També consider que la revista ha de tenir una continuïtat per poder seguir reflectint les opinions del poble de Sant Joan, ja que durant 36 anys ha estat una manera de transmetre, no sols les opinions del poble, sinó també els esdeveniments i la història dels seus habitatnts. I què esper del nou Mel i Sucre? Que sigui un llaç que vinculi tots el santjoaners, no només els que vivim al poble, si no també els que per diverses circumstàncies estan a l’atra part de la mar, ja sigui a través de la revista en paper o a través de les tecnologies. Finalment, m’agradaria que tot santjoaner i santjoanera llegeixi la revista, per poder apreciar la feina i esforç que tots hi dedicam.

Biel Joan Bauçà Disseny i maquetació Un projecte com el del Mel i Sucre és com un vaixell, i tot i ser una metàfora més que típica, no podria ser més encertada. Tot aquell que hi participa exerceix un paper vital per fer que arribi a bon port, i en el meu cas, la breu experiència que tinc en el món del disseny em convertia en un possible candidat per fer-li un rentat de cara, a fi de que les veles i bandera d’aquest vaixell siguin fàcilment recognoscibles i atractives per tots aquells que vulguin fer un petit viatge per dins de les seves pàgines. Un projecte personalment molt il·lusionant a la vegada que necessari, a fi d’allargar la vida i obrir nous horitzons a una publicació ja històrica dins del nostre poble.

Miquel Company Consell de redacció i correcció Mel i Sucre és i voldria que continuàs essent una plataforma d’expressió dels santjoaners que vulguin difondre coneixements, que vulguin compartir les seves inquietuds, que analitzin o opinin sobre política o que rememorin el passat. Aprofitant l’avinentesa del recent relleu, crec que és un bon moment per reemprendre el projecte amb il·lusió no només per part dels qui ja ens hem engrescat amb la nova etapa sinó també per part de tots aquells que tenguin ganes de dir-hi la seva i que encara no ho han fet. El nostre objectiu serà satisfet si aconseguim que Mel i Sucre aporti el seu granet d’arena (o tots els que poguem) a la riquesa cultural del nostre poble i que els lectors s’alegrin que el seu exemplar segueixi arribant a les seves llars cada mes.

notícies locALS

2. JA ES CONEIX EL DISSENY QUE DECORARÀ LA CAMISETA DEL CENTRE CULTURAL

EL POLIESPORTIU SERÀ GESTIONAT PER UNA EMPRESA PRIVADA Des del nou consell de redacció creiem oportú matisar una informació apareguda en el passat número. La notícia posava esment en què Pau Company Santos deixava de treballar al poliesportiu municipal, deixant a entendre unes desavinences amb l’Ajuntament. En Pau ens va voler aclarir que simplement el seu contracte acabava el passat mes de juny i que mai hi hagut cap problema amb l’Ajuntament, ans al contrari. Així mateix, volem emfatitzar un aspecte que creiem d’interès general: l’Ajuntament externalitza la gestió del poliesportiu a l’empresa Triasport (Porreres). També aprofitarem l’avinentesa per anunciar que el nou conserge contractat serà en Juan Manuel López — el fill den Manolo, el pilot d’avió santjoaner.

El passat dia 26 de juny, el Centre Cultural de Sant Joan organitzà un tardeo a l’esplanada de Cas Donat. La intenció de l’acte era que els assistents escollissin la camiseta que els santjoaners lluïran durant les properes festes i, molt especialment, a les corregudes amb els dimonis. Enguany, els dimonis ens temptaran amb un pecat capital molt temut: la luxúria. Pel que fa al sistema de votació, cada vegada que es consumia alguna beguda i/o menjada s’obtenia el dret a votar una de les tres camisetes. Després d’un intens escrutini, els assistents s’assabentaren de la camiseta guanyadora: la primera opció (310 vots). La segona i la tercera opció aconseguiren 262 i 232, respectivament. Així mateix, assenyalar que Rumba Nostra i un grapat de Dj’s locals amenitzaren un horabaixa ideal per vèncer les ressaques i seguir la jornada electoral del 26- J a través de l’smartphone.

Aquesta fou la camiseta escollida

XEREMIERS DE SANT JOAN COL·LABOREN AMB CARLOS NUÑEZ El passat divendres, 8 de juliol, el músic gallec Carlos Núñez, considerat un dels millors gaitistes del món, va realitzar un concert a la torre de Canyamel. A aquest concert, Sant Joan hi va ser present gràcies a Guillem Company Bauçà i Joan Miquel Ferriol Jaume, membres dels Xeremiers de Sant Joan, que interpretaren un grapat de cançons del repertori propi del gaitista gallec, així com algunes tonades típiques mallorquines, amb les quals van posar-se el públic a la butxaca. Val a dir que no és la primera col·laboració amb Carlos Núñez dels Xeremiers de Sant Joan, ja que pel maig del 2015, el grup complet de xeremiers van participar a un concert que es realitzà a Petra.

En Joan Miquel Ferriol i en Guillem Company foren els flabiolers sant-joaners que tengueren l’honor de col·laborar amb la llegenda de la música celta.

Mel & Sucre

5. ELS ATLETES 4.

L’M-46 HA CELEBRAT EL SEU 2n ANIVERSARI Dia 9 de juliol el restaurant M-46 celebrà que ja han passat dos anys d’ençà que el seu propietari, Rafel ‘ Es Corb’, apostà decididament per la restauració. Els assistents que acudiren a l’acte varen poder gaudir de tapes i música en directe. La Vereda ens va delectar amb un atapeït repertori de rumba, mentre que Barraca Sound System va oferir un intens concert on es combinaven cançons d’ska i reggae. Per acabar la jornada festiva, el dj Tous va encisar el públic amb els hits de les passades dècades.

SANTJOANERS NO TENEN ATURALL Els runners santjoaners estan d’enhorabona. Per una banda, hem de destacar la tercera posició de Joana Gayà Bujosa (Peus Grossos) i la victòria de Tomeu Nicolau Català (A.C Manacor), en les seves respectives categories (absolut femení i masculí), a la cursa de sa Colònia de Sant Pere. Per l’altra, cal destacar el molt bon estat de forma den Biel Company Rubio i en Rafel Gaià. Ambdós han pres un important protagonisme a les curses de muntanya, concretament a la modalitat de la cronoescalada. En Biel Company acumula tres pòdiums ( ha fet tres vegades tercer), el darrer a Bunyola, a la categoria absoluta. I en Rafel Gayà, que competeix a la categoria M- 55, dos pòdiums : obtingué la victòria a la cursa KV Deià - Teix i una tercera posició a la cronoescalada de Bunyola.

6. LA PENYA MOTORISTA DE SANT JOAN CELEBRÀ LA FESTA DE SANT CRISTÒFOL El dia de Sant Cristòfol, conegut popularment per ser el patró dels conductors, és un dia molt especial pels motoristes santjoaners. Com és de costum, el capellà de Sant Joan beneí les motocicletes. La jornada fou molt emotiva, ja que s’aprofità l’avinentesa per retre homenatge a Luis Salom, el pilot mallorquí de motoGP caigut en desgràcia al passat Gran Premi de Catalunya. A les beneïdes, a més dels motoristes locals, hi participaren un total d’uns vint-i cinc clubs de motociclisme vinguts d’arreu de l’illa. La jornada finalitzà amb una missa.

El grup La Vereda fent les proves de so.

Rafel Gayà i Biel Company a la cursa KV Teix- Deià. Font: facebook de Peus Grossos.

Les vespes que encapçalaven la fila són beneïts pel capellà sota l’atenta mirada del president de la Penya Motorista de Sant Joan. Font: facebook de na María Eugenia Díaz- Munío.

notícies locALS

HORTELLAFEST, PER SEGON ANY CONSECUTIU, TORNA A ESTAR ON FIRE El Restaurant Hortella den Cotanet, com és ben sabut, inicià el passat 23 de juny la segona edició del seu cicle de concerts (HortellaFest). La gira de concerts ha sabut encabir multitud d’estils musicals, mostrant-se molt eclèctica. En el que duim de juliol, els devoradors de música contemporània han pogut gaudir d’un apoteòsic concert de S’Arrual Jazz Mort, el popular grup algaidí que interpreta el millor jazz clàssic de New Orleans. El diumenge de la mateixa setmana, HortellaFest apostà fort pel reggae. La maratoniana jornada de reggae s’inicià a les 19h de l’horabaixa i no s’aturà fins passades les dotze de la matinada. Els grups convidats foren: Malaka Youth, Hermano L (MC de la Puta Opepé), Ire Angel i Calee Arias. Podreu gaudir d’aquesta meravellosa cita musical els dijous de cada setmana, almanco durant els mesos d’estiu. I si voleu, també podreu degustar els plats i tapes que el restaurant ofereix.

Els membres de S’arrual regalaren als espectadors un preciós concert d’estiu. Autor: Gaizka Taro

EL SANTUARI DE CONSOLACIÓ ACOLLÍ LA REPRESENTACIÓ DE L’OBRA DE TEATRE NOMÉS QUAN PLOU La Fundació Casa Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet han tornat a engegar el seu cicle La Lluna en Vers. Tal com ens indiquen, el programa està farcit de cultura, literatura, música, poesia, paisatge i tradició. Aquest més de juliol, el Santuari de Consolació ha acollit la representació de l’ obra teatral Només quan plou, inspirada en la vida d’Aurora Picornell a través dels records de la seva germana Llibertat. El públic també pogué gaudir d’un tast de vins Can Verdura (D.O. Binissalem).

Llibertat Picornell ( Laura Pons) i el botxí de la seva germana ( Joan Bibiloni).

ELS MÉS JOVENETS DEL POBLE HAN TENGUT L’OPORTUNITAT DE MILLORAR LA SEVA COMPETÈNCIA EN LLENGUA ANGLESA En Richard Thompson i na Catalina Gayà— d’ Es Pla Education Centre— han organitzat l’Activity Week summer 2016, que ha tengut lloc entre el 27 de juny i el 8 de juliol. El campus d’anglès s’ha centrat en els sentits (the senses). Els joves nascuts entre l’any 2003 i 2009 que s’hi han apuntat han interaccionat amb quatre monitors d’origen britànic i varis professionals vinculats a les arts i les ciències, els quals han ofert tallers d’experiments científics, fotografia digital , mapping , un curs de primers auxilis i un altre d’ensenyaments musicals.

Mel & Sucre CALENDARI TORNEIG FUTBET 2016

10. ARRANQUEN

ELS TORNEJOS DE FUTBET I VOLEIBOL Un any més, la plaça de la Constitució serà la seu dels dos tornejos amb més popularitat: el de futbet i el de voleibol. En total, cada torneig només compta amb sis equips. Abans de conèixer els semifinalistes, s’hauran de disputar dues voltes. Com és sabut, dos equips de cada torneig quedaran eliminats. Quant al torneig futbet, hem de destacar que els Miticals, després d’uns anys d’absència, tornaran a fer tremolar la plaça. Per altra banda, comptarà amb la presència dels ja consolidats Berros, Rostoi i Força Potent. Finalment, el públic podrà contemplar els dots futbolístics de dos equips novells com són els Swaggers i els Sant Geis. Pel que fa al torneig de voleibol, segons els entesos, l’equip Roçam MQ’S serà l’os del torneig. Li disputaran l’hegemonia els següents conjunts: Just Devora, Ratil, The Avengers, Break Stone( només jugaran la segona volta) i Rates Negres.

CALENDARI TORNEIG VOLEIBOL 2016

CASA PARE GINARD Joana M. Serra

UN ANY DE MIL DIMONIS A la Casa Pare Ginard. Museu de la paraula La Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula, desenvolupa enguany el projecte “2016. Un any de mil dimonis”. Es tracta d’un projecte temàtic anual, a través del qual canalitzarà la seva tasca de gestió, estudi i divulgació del patrimoni oral de Mallorca, a través d’una línia temàtica unitària. El projecte és vigent des del gener d’aquest any, amb

diversos actes i iniciatives realitzades, i ara es troba en el seu acte central: la inauguració de l’exposició temàtica “MIL DIMONIS. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca”, amb fotografies de Juan José Luna ‘Potti’ i textos de Rafel Ginard. EXPOSICIÓ: ‘MIL DIMONIS. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca”

«El poble creu que tothom, abans de morir-se, veu el dimoni». Rafel Ginard L’exposició, fotogràfica i temàtica, aplega 51 representacions diferents del dimoni, de les més de 70 que actualment perviuen en la cultura popular illenca. La mostra ofereix una mirada a la diversitat del nostre dimoni recollida per José Juan Luna ‘Potti’, fo-

Mel & Sucre

tògraf freelance que des de fa anys recorre Mallorca de ritual en ritual, de festa en festa, per captar els personatges, els ambients i els actes més significatius de la cultura popular actual. La selecció fotogràfica està estructurada en tres seccions, amb l’objectiu de donar llum sobre les diverses tipologies de dimonis que es donen cita en l’actualitat: dimonis de Sant Antoni, dimonis de festa i dimonis de foc. Cadascuna d’aquestes seccions està representada per una col·lecció de dimonis que ens connecta amb les tradicions rituals de punts d’arreu de Mallorca: de Sa Pobla a Artà, de Capdepera a Muro, de Santanyí a Lloret, de Costitx a Algaida, de Mancor a Manacor...

Les imatges capten detalls i textures, ambients i sentiments, persones i personatges. Alhora, les fotografies s’acompanyen d’una tria de textos procedents de l’obra de Rafel Ginard: cites extretes de la recopilació del Cançoner Popular de Mallorca o del seu Calendari Folklòric, i a través de les quals comprenem l’esperit essencial que condensen aquestes representacions actuals del dimoni com a figura carregada de significat, des de temps ancentrals. La inauguració de l’exposició es durà a terme el dissabte 27 d’agost a partir de les 18h, a S’Escorxador. Igualment s’obrirà als assistents l’espai didàctic que acompanya l’exposició i que va dirigit als més menuts de la

casa. Es tracta de la Ludoteca endimoniada! i compta amb 5 jocs gegants per conèixer els diferents dimonis de Mallorca tot jugant i interactuant. Dir-vos també que com cada any us oferim el cicle “La lluna en vers” amb unes propostes teatral i musicals que convertiran les nits a Consolació en nits plenes de cultura i encís. Podeu consultar tota la programació al nostre web www.fundaciocasamuseu.cat o bé mos feis una visita a la Casa Museu i recolliu el fulletó amb tota la informació. Aprofitam l’avinentesa per desitjar-vos un bon estiu i llarga durada a aquesta nova trajectòria del Mel i sucre.

Fes publicitat de la teva empresa melisucre2.0@gmail.com

associació de persones majors ACTIVITATS REALITZADES DARRERAMENT A L’ASSOCIACIÓ DE PERSONES MAJORS DE SANT JOAN Recollida de certificats de la UOM als pobles L'acte fou presidit pel rector de la UIB Llorenç Huguet.

Carrer de Petra á 07240 Sant Joan Tel: 971 52 60 22

Mel & Sucre

Excursió al Migjorn El diumenge 3 de juliol es va fer una sortida al Migjorn de Mallorca. Recorrerem amb autobús des de Santanyí fins a Porto Colom passant per s’Alqueria Blanca, Calonge, S’Horta, Porto Petro, Cala Egos, Cala d’Or i també un passeig caminant arran de mar per Porto Colom. A les 10 de la nit assistirem al concert de Gospel dirigit per Joan Lainez. Hi participaven vàries corals, entre elles la Coral de Sant Joan.

Classes d’Aiguagim Durant el mes de juliol s’han fet dues classes setmanals de gimnàstica per a persones majors a la piscina municipal. Han estat dirigides per la professora Joana Gayà Bujosa.

Dalt del turó Climent Picornell

Sobre el temps i els senyors d’abans Es discutia sobre el rigor dels meteoròlegs de TV3 i d’IB3, també, diu algú, que els espanyols de la primera no l’encerten tant. Que abans, si no plovia feien rogatives i fins i tot arribaven a passejar el Santcristo gros si la cosa era severa. I que si volen tenir bon temps el dia que se casen han de dur un paneret d’ous al convent de Santa Clara. “No feia falta anar a Ciutat”, diu l’amo en Miquel Mané, “a la vila teníem un personatge que tenia aquesta virtut, però més forta, en Mateu Ferrosuec. Si qualcú en alguna ocasió li demanava bon temps per un dia determinat, ell s’ho consultava a si mateix. Un dia es rector Mas li va demanar sol, per un dia de processó. Era pel Corpus, perquè sa brusca no espenyàs ses catifes de flors, i ell, en Ferrosuec, es va posar pensatiu i va començar a estrènyer els punys i a dir: ‘aquest

puta mal temps!’... i pareixia que es barallava per aturar ses temibles borrasques que venien, impertorbables, cap dret cap a la vila per fotre un dels ‘tres jueves hay en el año que relucen más que el sol’... Ell, tu, es dimecres va ploure tot lo dia, però es dijous va fer un sol esponerós. Se n’ha de saber, perquè una cosa és endevinar es temps i s’altra assegurar-lo! I si ho voleu creure ho creis i sinó... tal dia farà un any!” “Umbra Dei!” clamà en Sión Tiratira que havia estudiat de capellà i posava sempre les sagrades escriptures d’exemple, emprant frases en llatí que llavors ell traduïa en les converses. ‘Do ut des’, era la seva preferida, ‘et dón perquè tu em donis...’ i coses així. “A los mallorquines les falta ferocidad” deia C. J. Cela. “Què ens deu sobrar? Me deman”. I mirava els altres

demanant l’aprovació. “Els mallorquins sabeu com som? Com aquell que fent la monja, fent la monja... es menjava la taronja. O no?” Torn a ca nostra, dalt del turó a llegir una estona. Fulleig el llibre Els senyors de Palma, on l’autora, Antònia Sabater, mostra la intenció fonamental de l’obra que és la de conèixer de ben a prop una societat fortament estratificada, mitjançant l’estudi del seu “sociolecte”, entenent com a tal el conjunt de trets lingüístics associats a un estrat social; per exemple la llengua de l’aristocràcia, la de la classe treballadora, la dels sectors marginals, etc... A Palma hi podríem afegir al sociolecte del parlar dels senyors, el ‘calatraví’, el ‘catalinero’ o el parlar dels xuetes. Certament, i malgrat el text tengui una pretensió filològica –identificar un parlar de-

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant Joan Tel: 971 52 65 33

Mel & Sucre

terminat–, no se’n pot estar de caracteritzar socialment el paper dels seus entrevistats. Trunyella la seva recerca amb entrevistes amb profunditat de les quals n’extreu les característiques fonètiques, morfosintàctiques i lexicals d’aquesta casta soi-disant senyorial. Diuen ‘cumú’ i ‘custum’, però ‘coní’ i ‘coixí’ fent un ús particular de la o àtona, o ‘tunejant’ els seus propis llinatges: Rosseó per Rosselló, Aulesa per Oleza, de Can Catlar per Dezcallar, o l’ús d’arcaismes: estiga, siga, vulga, faça... la qual cosa els emparenta amb el parlar dels pagesos i dels capellans a les trones, models lingüístics ben vists pels senyors, i no com el parlar dels ‘mossons’, aquells parvenus esdevinguts rics que volen aparentar ser senyors, dels quals abominen amb estridència. També particularitzen les formes de tractament: ‘senyor avi’ i ‘senyora àvia’, ‘onclo’, ‘Pep germà’ ( i no ‘el meu germà Pep’, per exemple), ‘vossa mercè’... i algun dels entrevistats deixa ben clar que això de les Nou

Cases no és més que un invent dels ‘filipistes’, és a dir, dels seguidors del Borbons, o sia, els Botifarres. “A jo, no me molesta gens que me diguin botifarra, m’és igual! Que me diguin lo que vulguin! Però no tots es senyors mallorquins eren botifarres, sinó tot lo contrari! Eren partidaris dets austríacs i com que es Borbons eren més partidaris d’un centralisme...”. En fi. La part central del treball és la dedicada al lèxic dels senyors, de les coses i els fets que formaven part del seu dia a dia i la majoria del qual són termes propis o no usats pràcticament mai per la gent d’altres estaments, o manllevats amb un sentit particular, o arcaismes. ‘Alcova’, ‘arxiu’, ‘cambra’, ‘s’estrado’, ‘sa gabella’, ‘es lligador’, ‘es recibidero’, ‘cadira de dida’, ‘es cobricel’, ‘ses mançanilles’, ‘mundo’ (per un tipus de caixa), ‘lampadari’, ‘sofà’ o ‘cadira de peu de cabra’, ‘sotacopes’, ‘xicra’, ‘cotxer’, ‘xofer’, ‘llibrea’, ‘berlina’, ‘birlotxo’, ‘quemullar’, ‘coixí reial’ o ‘imperial’ (dolços), ‘conill amb

suc de llanti’, ‘molls amb salsa de fetge’, ‘pasteló’, ‘tords amb butzetes’, ‘escambrai’, ‘guatlereto’, ‘xalina’... Aquests senyors que vivien als seus casals als quals mai digueren palaus (“A Mallorca només hi ha el palau del Bisbe”), de Ciutat –mai de Palma–, que no volien ser tractats de vostè, ho detestaven –si de cas de vós, tu o vossa mercè– que quedaren mig engrunats entre l’Antic Règim i la revolució provocada pel turisme, guardaren, i encara ara, com en una endogàmia no dictada un parlar curiós, antic a estones, orgullosos d’ell, menyspreant per això els nous rics i el seu parlar ordinari i farcit de castellanismes. Com assenyala Joan Veny al pròleg, una de les dificultats del treball d’Antònia Sabater era “la seva peremptorietat, atesa la decrepitud de l’objecte d’estudi, una societat tradicional que es dilueix en la globalització i que, en el discórrer generacional, perd els accents que la distingeixen –la distingien– de la resta de la societat”.

AGÈNCI A DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 ·

Tel: 971 80 98 80

Notes musicals Julià Picornell

Ray i Dave A l’absurda pregunta de “Beatles o Rolling?” —qui es queda només amb un dels dos renuncia a la meitat dels plaers de la vida—, sempre hi ha mancat coherència, és evident, emperò qui la formula també comet l’error d’ometre un grup britànic, com a mínim, d’igual rellevància que els esmentats: The Kinks. Els orígens Els germans Ray (1944) i Dave (1947) Davies, originaris de Muswell Hill, al nord de Londres, varen ser els creadors de la banda. Apassionats del rythm and blues, del country i del rock and roll, els germans Davies feren de casa seva un centre on els amics es reunien i escoltaven música a tot volum fins a les tantes, originant normalment les queixes dels veïnats. Es vestien amb pantalons de cuir, botes de punta i camises llampants. Influïts per la primera empenta dels Beatles, la primera cançó que varen enregistrar

fou ‘Long Tall Sally’, de Little Richard, que ja havien gravat els de Liverpool amb gran èxit. A ells, en canvi, només els portà decepció. Després de dos singles més amb un fracàs de vendes estrepitós, en la desesperació, el vertader talent va florir. El 1964 apareix ‘You Really Got Me’, probablement una de les cançons més aferradisses de tots els temps. Emprant de forma pionera la distorsió de la guitarra, en un inoblidable fraseig, Dave captà l’atenció al primer segon, Ray, amb la seva veu irreverent i visceral, enamorà les al·lotes de mig món. Però això no era un cop de sort, els Kinks ja no s’aturarien. No era com un altre qualsevol Com la majoria de grups de la denominada Invasió Britànica, en els inicis, la temàtica de les cançons només versava de l’amor i del desamor. Els Kinks però aviat es desferen d’aquesta etiqueta i Ray Davies s’erigí com un autèntic líder a base d’un èxit rere l’altre: ‘Tired of waiting for you’, ‘Everybody’s

gonna be happy’, ‘Set me free’, ‘I’m not like everybody else’ i ‘Till the end of the day’. Davies era capaç de resultar tendre i desenfadat, o xulesc i frenètic, però sempre versemblant. L’acompanyament musical era hereu del blues negre més pur, amb alguns tints de rock, molt primari i directe. La fama dels germans Davies no cessa de créixer i a partir de 1967 Ray esdevé el millor cronista del Swinging London. Els temes de les cançons es diversifiquen i narren històries quotidianes de tota casta, deixant el tema amor/desamor a una banda; el conjunt també toca cada vegada més i més bé, i és capaç de tocar diversos estils en un mateix àlbum. Periodistes de l’època remarquen que “escoltar les seves cançons era com asseure’t a mirar el que passava al carrer des de la finestra”. És aquí quan publiquen Face to Face i Something Else, on els temes socials prenien més importància en cançons com ‘Waterloo Sunset’, ‘Sunny Afternoon’ o ‘David Watts’. Ray

Mel & Sucre

està pletòric i composa discs fabulosos sense aturar; ni tant sols la ridícula prohibició d’actuar als E.U.A durant quatre anys —per una disputa amb el gremi d’artistes del país després de la seva gira; per burocràcia i, resumint, pressió fiscal— pot amb la fama mundial del grup, que fins i tot actuà a la plaça de toros de Palma. Ray: geni i figura Encadenen cinc discs excel·lents, que ja és dir, entre el ‘68 i el ‘71. Ray és un creador prolífic i elabora discs conceptuals, és a dir, on totes les cançons formen part d’una història narrativa comuna, amb personatges que van apareixent, amb un rerefons unitari, on descriu la vida dels anglesos magistralment. Parla de la pintoresca vida rural, de la migració a Austràlia post Segona Guerra Mundial, de la vida suburbana, dels horrors de la guerra, de les misèries de la working class o de les envejes en el show business. A ‘Victoria’, per exemple, critica amb la seva veu sempre satírica i àcida les aspiracions paternalistes de l’Imperi Britànic a l’època victoriana (‘Canada to India’/ ‘Australia to Cornwall’/ ‘Singapore to Hong Kong’/ ‘From the west to the east’/ ‘From the rich to the poor’/ ‘Victoria loved them all’), i l’adoració dels pobres del país a la monarquia (‘Though I am poor I am free’/ ‘When

NICOLAU

PLANTERS

I grow I shall fight’/ ‘For this land I shall die’). A més, els Kinks ja s’han familiaritzat amb els estudis d’enregistrament i en la producció dels seus discs saben bé el que cerquen i com trobar-ho. Les cançons tenen unes estructures més ben trenades, amb les parts ben definides i fins i tot tenen l’ajut de vents o cordes addicionals quan ho desitgen, generant uns climes molt estimulants. I això sí, sense aturar-se de tenir èxit a

les llistes de vendes amb cançons com ‘Lola’, ‘Shangri-La’ o ‘Cellulloid Heroes’. Ray passa per dificultats matrimonials i comença a beure i el grup es refà amb canvi a baix i bateria, però, a pesar de certes discrepàncies, els germans es mantenen units. Un final digne Aquí comença l’etapa nostàlgica. A finals dels setanta, els Kinks deixen d’estar a l’avantguarda musical i això es transmet en les lletres, més reflexives i evocadores. Nous talents i nous

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles

grups irrompen en l’escena, també nous estils, i molts artistes s’apunten a la moda, però no els Kinks, que, sàviament, decideixen continuar amb el seu rock efectiu. I els èxits continuen. Tornen a la carretera i repassen els grans hits de la seva carrera a tot el món. Finalment, d’aquesta gira en surt un disc en directe que és imprescindible per a qualsevol amant del rock, titulat One for the Road. En ell, s’aprecia una banda rodada, un líder carismàtic i teatral en Ray, i un guitarrista virtuós i selectiu, que sap com fer embogir milers de persones, com guiar la banda, i com posar-se sensible, en el seu germà Dave. Amb la feina més que feta, els Kinks continuen la seva trajectòria i els germans la compaginen amb discs en solitari —que encara ara treuen— fins que deixen d’actuar el 1996. El seu llegat és obvi i alguns els consideren els culpables de què el rock’n’roll d’Elvis i Jerry Lee Lewis fes la passa cap al rock de Led Zeppelin, Black Sabbath o The Stooges. També els han anomenat “els pares del punk”, per la seva influència en The Clash o The Ramones, i exponents del britpop —Oasis, Blur, Pulp— els deuen bona part de mèrit. Una aura especial envolta les seves cançons, teatrals, directes, sentimentals i bohèmies. Valen bé la pena.

Solar de 900m (10x90), al final del carrer Fra Lluís Jaume, de Sant Joan, zona urbana. Aigua i possibilitat dʼelectricitat. Vistes immillorables.

e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

Tel: 676 253 980

ORNAMENTALS

Feim un pensament... geogràfic Guillem Serra

Corrent del golf Vos heu demanat mai per què a Nova York hi fa més fred que a Sant Joan? Potser me direu que Nova York està més al nord que la Vila, però no, Nova York i Sant Joan són exactament a la mateixa latitud. Per què hi ha tanta diferència idò? Existeix un sistema per canviar la temperatura a part de l’atmosfera? Com funciona? Per tenir-ho clar, haurem de fer un pensament... geogràfic! Corrents oceànics Són moviments superficials de les aigües dels oceans i en menor grau,

dels mars més extensos. Aquests corrents tenen multitud de causes, principalment el moviment de rotació terrestre i els vents constants o planetaris. Cal destacar que la configuració de les costes i la ubicació dels continents provoca la seva singular disposició. I el corrent del Golf? És el sistema oceànic actual més important en l’Hemisferi Nord, que s’estén des de Florida fins al nordoest d’Europa. Incorpora diversos corrents: el corrent de Florida, el mateix corrent del Golf i una exten-

sió d’aquest, la deriva de l’Atlàntic Nord. Es tracta d’un dels corrents més importants de tots els oceans que neix al Golf de Mèxic, on s’ajunten els corrents tropicals. Voreja la costa de Florida i s’acosta a la Península Ibèrica travessant tot l’Atlàntic. Una part d’ell torna a baixar cap al sud reciclant la circulació equatorial, mentre que la segona (que és la més important) puja fins a Noruega, escalfant l’Àrtic i, per tant, les costes d’Europa. Posteriorment, quan es refreda s’enfonsa en les profun-

Mel & Sucre

ditats de l’oceà Àrtic i comença un viatge que arriba al Pol Sud.

foc és el Sol, i on escalfa més el Sol és a l’equador.

Com es genera? Les dues principals forces impulsores són els vents de l’oest predominants (d’Amèrica cap a Europa) i una circulació d’aigua freda en profunditat molt per sota de la superfície de l’oceà. L’aigua a l’Atlàntic Nord s’enfonsa perquè és densa, la densitat de l’aigua s’incrementa per l’alta salinitat i la temperatura més freda. Aquesta aigua profunda flueix cap al Golf de Mèxic, fins que s’escalfa prou per tornar a emergir i flueix cap al nord com la Corrent del Golf.

Com modifica el clima? Per a entendre la influència que el corrent del Golf té en el clima cal recordar que 1 litre d’aigua pot transportar 1000 vegades més energia (en forma de calor) que 1 litre d’aire. Imaginau per exemple una bufeta inflada amb aire a 100ºC o un poal d’aigua a 100ºC; el poal estarà calent molt més temps.

L’efecte és com d’una difusió líquida a nivell mundial, de la mateixa manera com circula l’aigua dins una olla bullent. L’aigua calenta menys densa, circula en la superfície i en refredar augmenta la seva densitat i descendeix novament, fins que la torna a escalfar el foc. A la Terra, el

El corrent del Golf transporta aigua càlida que a mesura que s’aproxima cap al nord es trobarà amb un aire més fred. Aquestes diferències de temperatura entre el mar i la capa inferior de l’atmosfera seran una de les causes principals de les altes o baixes pressions que determinen el clima. I, per tant, l’aigua calenta tendirà a encalentir l’atmosfera més freda, suavitzant les temperatures. Se pot trencar el sistema?

Precisament una de les pors més grans a nivell mundial respecte al canvi climàtic té a veure amb el corrent del Golf. Si el gel de Grenlàndia i l’oceà Atlàntic es fonen, l’aigua dolça no s’enfonsaria a latituds altes (per tornar per les profunditats a escalfar-se de nou). Per tant, el sistema es trencaria i potser el corrent del Golf deixaria de funcionar i dur aigua calenta cap a Europa. Conseqüències Europa entraria en una nova edat de gel, l’hivern a Mallorca podria ser molt més fred de com és avui dia. Malauradament, és un fet molt possible ja que la història climàtica del planeta ho ha demostrat diverses vegades. Per tant, encara que a les pel·lícules ho mostrin com un fet molt ràpid, pot passar lentament, però pot passar i convé que ho sapiguem per si de cas. Mentrestant, aprofitau l’estiu mentre duri!

El retrovisor Toni Miquel Bauçà

la noche triste El terme sorpasso es posà de moda dins el món periodístic italià quan el PCI tengué opcions d’avançar políticament a una Democràcia Cristiana molt erosionada per la corrupció, en les eleccions legislatives de l’any 1976. Malgrat el rebombori mediàtic, no hi hagué sorpasso. A l’Estat espanyol, hem importat el terme per descriure l’hipotètic avançament de Podemos al PSOE. Encisats per la presumpta solidesa de les enquestes preelectorals —una vegada més, la demoscòpia ha evidenciat no ser una ciència infal·lible — i influenciats per l’entusiasme mostrat per alguns mitjans de comunicació, alguns ja donaven per fet el sorpasso. Doncs no. La nit electoral de dia 26-J va ensorrar les il·lusions de tota la gent que creia que Unidos Podemos seria la nova força hegemònica de l’esquerra. La suma d’IU i Podemos (més les confluències) perdia un milió de vots i més de tres punts respecte al 20-D. L’ensulsiada electoral d’aquesta marca que pretenia construir una nova hegemonia requereix

una explicació versemblant, encara que sigui basant-se en hipòtesis absolutament provisionals (fins que no hi hagi els resultats de les enquestes postelectorals tots els analistes polítics apel·len al seu olfacte). Primer de tot, crec oportú assenyalar que, a l’hora d’explicar el descens del milió de vots, no me convenç l’argument causal que vincula la por a la inestabilitat que es desprèn del Brexit —la lliura es deprecia, les borses es desplomen; en definitiva, caos econòmic— al terratrèmol que podria significar l’arribada al poder d’un partit polític que promet la convocatòria d’un referèndum perquè Catalunya pugui decidir quin ha de ser el seu encaix territorial a l’Estat espanyol, o fer una esmena a la totalitat a les polítiques econòmiques de la Troika. Supeditar la decisió dels votants espanyols a les conjuntures de la política internacional me pareix, francament, una autèntica frivolitat. Creieu que la gent va a votar atemorida per les conseqüències nefastes de la sortida del Regne Unit de la UE i sota els efectes de la juxtaposició

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa) Tel: 971 52 63 24

d’idees com, per exemple, el fet de lligar-ho a la inestabilitat que suposaria l’arribada d’una força política antiestablishment a La Moncloa? Intuesc que el votant espanyol sols es preocupa, i de forma intermitent, pels afers domèstics (toros sí/toros no; avortament lliure/antiavortament; model educatiu públic/privat/ mixt, etc.). En canvi, els capritxos de la política internacional són un assumpte que només apassiona a la gent de la crònica política. De fet, consider que el Brexit constitueix l’excusa perfecte per no fer cap mena d’autocrítica o lectura crítica dels resultats. Qualsevol de vosaltres que hagi observat la trajectòria de Podemos, des de que emergí a les eleccions europees de l’any 2014 fins als mateixos comicis del mes passat, haurà reparat la mutació del suposat partit hereu de les demandes de regeneració democràtica sorgides entorn del 15-M. El gir estratègic de Podemos és molt clar. En un primer moment, es va presentar com un partit transversal, al marge de l’encasellament ideològic dins l’eix dreta-esquerra. En

Mel & Sucre

termes politològics, la definició de manual seria catch-all party (‘’partit atrapa-ho tot’’). Volien desdibuixar o fragmentar per la meitat l’eix dretaesquerra, que havia de ser substituït per l’eix ‘’a dalt- a baix’’, és a dir, per aquella dicotomia ‘’castapoble’’. El discurs s’articulava, així doncs, entorn de conceptes com la pàtria —en un sentit popular, és a dir, vinculada amb la lluita dels desafavorits—, el poble i la seva voluntat general. Les polítiques per a les majories socials o per a la gent eren els mecanismes retòrics més emprats pels seus líders. Iglesias, encara l’any 2014, va arribar a dir allò de ‘’no somos ni de izquierdas ni de derechas’’. En certa manera, era adequar el peronisme a l’estil europeu. La tàctica emprada per eixamplar majories que permetessin assolir l’hegemonia es basava en diluir la càrrega ideològica, en utilitzar el camuflatge ideològic. Amb aquesta estratègia populista, a les eleccions del 20-D, Podemos va assolir el seu sostre electoral: 6 milions de vots i 70 diputats. A partir d’aquell moment, Iglesias va voler trencar amb la tàctica d’Errejón — els seus estires i arronses foren ben visibles.

i dos fan quatre’’. Com sabran els més veterans, en política les matemàtiques són prescindibles. El nucli dur de Podemos es va sentir temptat per la idea simplista de que el sorpasso deixaria de ser un invent mediàtic si es sumaven els seus vots als d’IU, els hereus del vell PCE. Craso error. La coalició amb IU passava, inevitablement, per tornar al terreny de joc de l’eix esquerra-dreta; i en aquest terreny, t’has d’etiquetar: liberalisme, conservadorisme, socialdemocràcia, comunisme, etc. Al presentar-se al costat d’un Alberto Garzón que es presenta al públic com a un comunista de pedra picada, la coalició corria el perill de ser desplaçada cap al marge esquerre del tauler. El viratge envers l’estratègia frontpopulista enlloc de sumar va restar. Hem de tenir en compte que la població espanyola passeja una motxilla carregada de gairebé quaranta anys d’anticomunisme ferotge, per tant, hom sempre està sota l’ombra de la sospita quan es presenta com a ‘’comunista’’. La majoria silenciosa —bona part dels gairebé 8 milions de votants del PP—, no ho oblidem, encara viu anestesiada pel denominat franquisme sociològic.

S’imposà la tesi barroera del ‘’dos

Aquest escenari, absolutament po-

laritzat, només beneficiaria al PP, que va saber articular el seu front d’ordre: ‘’amb nosaltres, l’estabilitat econòmica està garantida, també l’ordre públic, la unitat territorial d’Espanya, les pensions’’ i... els guanys multimilionaris de Banc Sabadell, BBVA, La Caixa i l’IBEX 35. Tal com era d’esperar, el PP era conscient de que podria explotar fins a límits insospitats la política de la por: ‘’tornen els comunistes, alerta!’’, ‘’Espanya serà socialitzada’’, ‘’amb aquests, els estalvis i les accions de la borsa perillen’’ ,‘’la unitat d’Espanya no pot ser qüestionada’’, etc. Per tant, l’impacte del Brexit va pesar menys que la inadequada polarització provocada per l’articulació d’un front d’esquerres. Per altra banda, l’encasellament ideològic d’Unidos Podemos a una posició per ventura massa allunyada de l’esquerra del PSOE accelerà la conversió d’Iglesias —almanco sobre el paper— a la socialdemocràcia i a competir de tu a tu amb el PSOE per l’espai de centreesquerra. El sorpasso també passava per rapinyar els vots d’aquells socialistes desencantats amb un partit que depèn massa del que opinen els barons andalusos i dels resultats que obté al sud d’Espanya. Ara

bé, el problema no és que Iglesias expliqui a Elecciones sin sorpasso, del programa Fort Apache, que s’havien de fer socialdemòcrates si volen tenir aliats a Europa, sinó explicar-ho a la vella militància del PCE, la qual mai ha vist amb bons ulls als socialdemòcrates, considerats traïdors al marxisme-leninisme. La meva hipòtesi —segur que hi ha més gent que la comparteix— és que la desmobilització del potencial electorat de la llista que encapçalava Iglesias s’ha produït des de dues vies diferents: per una banda, votants d’IU que, en tant que marxistes de tota la vida, no els hi va fer cap gràcia votar a una coalició amb un líder que suposadament féu un gir socialdemòcrata en una campanya de perfil baix. I per altra banda, sectors que havien votat a un Podemos que el 20-D es venia com el nou partit destinat a foragitar l’elit extractiva que condemnava al poble a la misèria, però que ara no s’atrevien a votar-lo perquè havien pactat amb IU, un partit d’esquerres massa vell i excessivament allunyat de les posicions moderades de la socialdemocràcia europea. Sense incórrer en una digressió, esmentar que el repte que tendrà la nova esquerra serà treure la socialdemocràcia de la sotragada que ha suposat l’hegemonia neoliberal i el desdibuixament que acusa arran de l’acceptació dels principis de la Tercera Via, diferenciant-se poc del

discurs liberal. L’altre problema que té Podemos és penetrar dins Castella, més enllà de l’àrea metropolitana de Madrid. La seva suma de diputats a Castella La Manxa, Castella i Lleó i Extremadura és de 6. En canvi, el PP n’obté 35 i el PSOE 20. I si sumam els diputats d’Andalusia, el PP n’obté 58, el PSOE 40 i Unidos Podemos 17. Han esdevingut autèntics bastions del bipartidisme; són àrees de màxima impermeabilitat respecte qualsevol oferta als catalans de referèndum d’autodeterminació. Qualsevol via que desencalli el problema territorial espanyol —inclús tota oferta que canviï l’estatus polític de Catalunya en un sentit no secessionista— serà vista amb recel des del nucli dur del centralisme espanyol. En canvi, la repetició de les eleccions generals ha tornat a evidenciar que Catalunya i el País Basc compten amb una sistema de partits que té les seves pròpies dinàmiques: En Comú Podem (la confluència d’UP) ha estat la força més votada a Catalunya, i Unidos Podemos al País Basc (els partits sobiranistes són segona força: ERC, a Catalunya, i PNV, al País Basc). A Balears, en canvi, els partits declarats sobiranistes no han pogut enviar representació a Madrid: ni MES —dins la coalició d’Units Podem—, ni Sobirania per a les Illes han rebut el recolzament que si ha trobat

Coalición Canaria al seu territori (un diputat). Els regionalistes del PI, per la seva banda, consideraren més oportú no presentar-se als comicis. Tornant a l’anàlisi sobre Podemos, Iglesias tendrà molts problemes a l’hora de regenerar l’Estat espanyol només des de la perifèria. I si intenta articular un discurs a Madrid que sigui substancialment diferent al de Barcelona, li diran —i amb això no insinuo que sigui catalanista, ni molt manco— que ha d’escollir entre ser el Bolívar de Catalunya o el Bismarck d’Espanya, però no les dues coses alhora (fou el que li digué Alcalá-Zamora a Francesc Cambó l’any 1918). Per tant, Podemos pot ser presoner de la tàctica de defensar el referèndum per fer-se fort allà on els nacionalismes perifèrics ja fa un grapat d’anys que impugnen el bipartidisme. L’anvers de la moneda, el peatge a haver de pagar, és una manca de penetració brutal allà on el nacionalisme espanyol és majoritari. Per la seva banda, malgrat obtenir els pitjors resultats dels últims 40 anys, Sánchez i el Partit Socialista han salvat els mobles. No s’han convertit, tal com alguns desitjaven, en el PASOK (el partit socialdemòcrata grec de referència, però a la UCI des de l’arribada al poder de Syriza). Mantenir els 20 diputats d’Andalusia ha estat clau, malgrat

la campanya anticatalanista de Susana Díaz no hagi servit per evitar la victòria electoral del PP. Els problemes del PSOE bàsicament són tres: l’alineament amb el PP i Ciutadans entorn de la taxativa negativa a la celebració d’un referèndum a Catalunya. Com és ben sabut, ha provocat un greu daltabaix en les files dels socialistes de Catalunya. Així doncs, la postura oficial del PSOE respecte la qüestió territorial xoca amb les posicions que mantenen els socialistes als indrets on hi ha sensibilitats nacionals no espanyoles. El procés d’erosió del PSC és del tot lògic. Només voldria recordar que els ciutadans europeus no hem decidit si els britànics es quedaven o no dins la UE, sinó els propis britànics. Però això ja són figues d’un altre paner. L’altra problema que té el PSOE és que va pactar amb el PP la reforma de l’article 135 de la Constitució i que la reforma laboral de Zapatero es diferencia poquet de la que féu Rajoy. Finalment, resta esmen-

tar l’excessiva dependència dels seus resultats al sud d’Espanya (la regió més poblada). Si el PSOE no canvia alguna cosa —veurem què passarà al comitè federal— continuarà estant molt lluny d’aquells 11 milions de vots obtinguts a les generals de l’any 2008. La disjuntiva entre abstenir-se o formar part de la Gran Coalició, és a dir, fer president a Rajoy, o intentar formar govern progressista pot partir el PSOE en dues meitats. Ciudadanos, malgrat perdre ‘‘només’’ vuit escons, encara aspira a exercir de partit frontissa que permeti articular una Gran Coalició. Serà difícil. Només un apunt: volen acabar amb el concert econòmic, però alhora aspiren a un pacte que inclogui el PNV. Difícil. Veurem que passa amb el partit de Rivera; articular un partit liberal d’àmbit estatal és una missió complicada. Tenim casos fallits: el Centro Democrático y Social (CDS), d’Adolfo Suárez, o el Partido Reformista Democrático (PRD), de Miquel Roca. De moment, però, ja és un èxit que aconsegueixin esborrar el seu passat tèrbol: originàriament, nasqué com un par-

tit que s’articulà entorn d’una colla d’intel·lectuals ‘’indignats’’ amb la deriva catalanista dels PSC de Maragall, la immersió lingüística, la reforma de l’Estatut de Catalunya, etc. Lerrouxisme adaptat al segle XXI, vaja. El partit que encabeix l’extrema dreta, els conservadors i els liberals —tot alhora— és el Partit Popular, que contra tot pronòstic ha aconseguit millorar els resultats obtinguts el 20-D i reforçar la seva posició de cara als futurs pactes de govern. Els escàndols de corrupció no li han passat factura; els quasi 8 milions de votants del PP —molts d’ells, jubilats que cobren una pensioneta— mostren unes quotes de fidelitat insospitades. A l’hora d’anar a votar no pesen les corrupteles, sinó les promeses de creixement econòmic mitjançant austeritat o la garantia de la defensa de la sobirania nacional. Pel que es veu, les consignes de Rajoy són prou sòlides per convèncer als seus feligresos i guanyar les eleccions, però sense obtenir una clara majoria que permeti visualitzar clarament la composició del pròxim govern central.

Iglesias, Montero i Garzón durant l’amarga nit electoral.

ovelles nocturnes Albert Miró

Free solo Respir profundament vàries vegades i de manera sonora com si tractàs de convèncer-me almenys a mi mateix. Un parell de metres de moviments fàcils i després aquells forats incipients en els que fic els dits amb precisió abans de tirar amb totes les meves forces. Els primers 15 m passen aviat, de manera

inconscient. Després, en obrir la cama esquerra fins a aquell ciuronet, me qued gelat en adonarme que, amb les presses, l’he cagada en la seqüència. Tenc les mans molt baixes en aquesta merda d’agafada que ara pinç cada vegada amb menys força i el peu me fa “la moto”. Estic desesperat i em pregunt quan cauré com un plom, surcant l’aire com un falciot, davant d’aquelles cruels estàtues de sal. La ment se m’inunda d’imatges d’abisme. Mir entre les meves cames i se’m fa un nuu a l’estómac davant la perspectiva d’una caiguda fins als blocs rentats de la base. La veueta em crida que faci alguna cosa i que ho faci aviat. Respir amb fúria i els meus braços, carregadets pels 600 metres que duen a la seva esquena, pareixen bistecs de titani. Mentre pinç aquesta agafadeta, aixec el peu per poder estirar el braç i empotrar la mà a la fisura cega de dalt, però és molt poc profunda i sols m’entra un terç de la mà.

Estic bloquejat, aterrat, i tota la meva existència es concentra en un punt que m’abrasa, com si una lupa concentràs en mi els raigs del Sol. Avergonyit, comprenc quina és l’única blasfèmia: arriscar la meva pròpia existència. És precisament el que he fet i això em posa malalt. Sé que uns segons perduts podrien ser… de sobte, un flaix, el món s’atura. O és l’instint de supervivència que posa a funcionar el meu cervell a tope? En el temps que tarda un colibrí en batre les seves ales -una vegada- he comprès el meu implacable desig de viure. No vull morir!!! Però els meus laments no poden canviar la meva situació: braços fusos, cames com un flam, cap en flamarades. La meva por s’ha devorat a si mateixa i m’ha deixat buit i mortificat. Donar-se per vençut, abandonar, seria fàcil. Una altra veueta em diu amb to pausat: “almenys, mor intentant-ho”… Coincideixo amb aquesta idea i torn a empotrar la mà en la fisura cega. Si pogués fer aquest pas clau, arribaria a un bon cantell en el que podria descansar abans del tram final. No m’atreveixo ni a mirar-me la mà, ja que és d’acudit com la

Mel & Sucre

tenc empotrada. Ha d’aguantar els meus 86 kg en un desplom; i això pareix ridícul, impossible. El meu cos duu una eternitat tremolant en aquest punt, però el colibrí just just s’ha desplaçat un centímetre. La meva mà empotrada diu: “NI DE CONYA”, però aquella altra veueta afegeix: “ No perds res per intentar-ho”. Estir a poc a poc de la mà. El meu peu esquerre segueix aferrat a aquell ciuronet i el cantell està aquí mateix… “Quasi el tenc… a per ell!”. De manera simultània, arranc la mà dreta de la fisura i el meu peu esquerre vola des de el ciuronet. Tot el meu cos penja d’un debilitat braç esquerre. L’adrenalina em propulsa a aquell agafada salvadora quan apret el pit contra la paret, carreg aquells 86 kg sobre els peus i començ a tremolar d’una manera que cap metàfora podria descriure.

Abans que em planteji continuar, el colibrí ja és a mig camí de Río de Janeiro. Preferiria treure’m els queixals amb unes alicates. La meva vista s’enterboleix amb taques negres, quan per fi surto al cim. -Pareixies un poc nerviós- remuga Bachar, amb aquella rialleta seva tan càndida i irresistible. Aquella nit, vaig anar amb el cotxe fins al poble i vaig comprar una botella, i el diumenge, mentre Bachar es dedicava en un dia a El Capitán (900 metres), jo deambulava per obscurs passadissos en el desert, cercant tortugues, fent garlandes de flors salvatges, assaborint el paisatge… Fent totes aquelles coses

que fa una persona quan sap que viu un temps concedit. Huber, Alexander (2011). Free Solo. Edicions Desnivel. Aquest llibre agafa un text de JOHN LONG narrat en primera persona. I jo n’he extret i traduït un fragment. Desitjo que vos hagi agradat i trasbalsat d’igual mesura. M’he permès el luxe de mantenir les paraules fisura i empotrar perquè són pròpies del llenguatge de l’escalada i no s’entendria en el món de la muntanya si digués encastar o crivell.

imatges per al record Amador Bauçà

Va ésser l’any 1958, quan la Penya Motorista va introduir la parròquia santjoanera en la festa de Sant Cristòfol, patró dels conductors. En aquesta diada, es celebrava la missa al capvespre i, després de la benedicció de vehicles, una llarga desfilada de motocicletes. Les tres fotografies estan fetes als anys 60.

El rector don Bartomeu Bauçà devora la figura de Sant Cristòfol beneeix en Carles Estelrich. Aportació fotogràfica: Margalida Estelrich L’amo en Guillem Bou amb el seu camió, a unes beneïdes. Aportació fotogràfica: Arxiu fotogràfic d’Amador Bauçà Bauçà “Passol”

Mel & Sucre

L’amo en Joan Matas “del taller” amb el seu “biscuter”. Darrere ell, hi ha les germanes Margalida i Maria Antònia Bou i en Joan Sastre “Marió”. Aportació fotogràfica: Antoni Sastre ‘’de sa botigueta’’

esports Pere Font

Què n’opines de l’Eurocopa? L’Eurocopa ja és aquí (en el vostre cas, ja haurà passat) i això significa un torneig més ple d’emocions, sorpreses, il·lusions, desil·lusions, desgràcies, etc. Els aficionats al futbol segueixen de prop aquest torneig de futbol, entre els quals m’incloc, i a causa d’això he decidit fer una enquesta i presentar-la a quatre entrevistats, que són: Aina Sastre Català, Arnau Moratinos Bordoy, Joan «Bossa» Bauçà Matas, i Miquel

Aina Sastre Català

(5-3-2) i han sorprès amb una tàctica no tan defensiva, sinó que juguen amb el que pareixen ser dos carrilers o interiors que pugen per les bandes a atacar i a la vegada defensar. Arnau Moratinos Bordoy: Veig que les coses han canviat molt des del 2012, en què Espanya (que venia a ser el Barça de Guardiola sense Messi) era una claríssima favorita. No som un gran partidari dels tornejos de seleccions, però s’ha de reconèixer que

Arnau Moratinos Bordoy

Alzamora Bauçà. 1. Com veus aquesta edició de l’Eurocopa? Aina Sastre Català: Pel que s’ha vist, sembla una Eurocopa interessant en el sentit que hi participen seleccions aparentment petites o dèbils que poden donar una gran sorpresa (Islàndia, Hongria, Irlanda, i més) i aconseguir arribar bastant lluny. En aquesta Eurocopa també ha sorprès molt el joc d’Itàlia, ja que estam acostumats a veure el seu joc basat en el catenaccio

2. A quina selecció dónes suport? Alguna raó en especial? Aina Sastre Català: Jo diria que amb la que guanyi, perquè mai he sentit l’emoció i l’ànsia que Espanya guanyi sempre. Vaig començar sense anar amb cap selecció, però he acabat donant suport a seleccions com Croàcia, Itàlia, Irlanda o Islàndia. Principal-

Joan (Bossa) Bauçà Matas

quatre anys després el panorama és ben interessant. Joan «Bossa» Bauçà Matas: La veig bastant igualada i amb els resultats dels partits ajustats, ja que no es pot predir el que passarà, per exemple, en primera instància, Albània no pareixia que hagués de fer res, però ha guanyat un partit i potser que es classifiqui entre els 4 millors tercers. Miquel Alzamora Bauçà: Per ara és interessant, tot pot passar, i fins i tot m’arriscaré a dir una possible campiona, Alemanya, ja que ve de guanyar el

Mundial i té molt bon equip i entrenador.

Miquel Alzamora Bauçà

ment Croàcia m’estirava més perquè aquests darrers anys han estat oferint un joc molt atractiu i sorprenent. Arnau Moratinos Bordoy: Supòs que a Espanya, bàsicament pels blaugranes que en formen part i la recent incorporació de l’abertzale Aritz Aduriz. Per proposta futbolística, també m’agrada la selecció alemanya. Joan «Bossa» Bauçà Matas: En un principi a cap, simplement m’és indiferent qui guanyi. Miquel Alzamora Bauçà: Jo don suport a la Selecció espanyola, perquè

Mel & Sucre

és la que més conec i amb la que més familiar sóc. 3. Quins són els teus tres jugadors preferits del campionat? Per què? Aina Sastre Català: Inicialment, eren Iniesta i Busquets, dos migcampistes espectaculars, però després de veure uns quants partits d’altres seleccions puc destacar a Rakitic i a Persic (Croàcia), ja que en ells s’ha basat el joc de Croàcia durant el campionat i han fet jugar d’una manera brillant a la seva selecció. Un jugador que m’ha sorprès molt és Eric Dier, jove jugador anglès que s’ha fet l’amo del mig del camp anglès i ha fet jugar a la selecció del seu país. Arnau Moratinos Bordoy: Seguiré de ben de prop tres jugadors: Neuer, que sempre és un gust davall pals; Pogba, que amb 23 anys té la tasca de liderar l’amfitriona; i per descomptat Aduriz, per veure si pot ampliar la bona ratxa anotadora d’un veterà com ell. Minut de n’Arbeloa tampoc me’n perdré cap. Joan «Bossa» Bauçà Matas: Rakitic, per l’equilibri que dóna al mig camp i a l’equip, Iniesta, perquè és el jugador referència per a Espanya i perquè és un exemple per als joves, i Pogba, per

la força i qualitat que té, i també perquè és un jugador jove i té molta projecció. Miquel Alzamora Bauçà: Iniesta, que sempre ha estat un gran organitzador del camp, un gran passador i xutador, i perquè és el jugador estrella de la selecció, Cristiano Ronaldo, perquè quasi sempre sol estar al 100%, és un gran golejador i lidera la seva selecció. 4. Creus que alguna selecció podria donar alguna sorpresa? Quina? Per què? Aina Sastre Català: Pel que hem vist fins ara sí que hi ha hagut més d’una sorpresa. L’exemple d’Islàndia és el més clar però també hi ha sorpreses que van cap a pitjor, com la quasi debacle de Portugal o el mal inici belga. Crec que a partir d’ara la sorpresa no hi serà i Alemanya guanyarà la copa, tot i que esper i desitj que sigui una selecció com Itàlia o França que guanyi la copa. Arnau Moratinos Bordoy: Trob que una Bèlgica campiona té una quota molt alta a les cases d’apostes per comptar amb peces com Courtois, Nainggolan, De Bruyne, Carrasco i Hazard. La selecció belga mai s’ha endut cap títol, però al Mundial de Brasil ja va fer un bon paper i enguany podria per fi

ser el seu any. Joan «Bossa» Bauçà Matas: Bèlgica, perquè tenen un equip jove i talentós i ja fa uns anys que vénen creixent i poden donar el cop a l’Eurocopa. Miquel Alzamora Bauçà: Bèlgica, per la qualitat i la joventut dels seus jugadors i que ja ve amb antecedents en el Mundial, tot i que no varen fer un gran paper, podrien optar a la copa. La curiositat: Com molts dels lectors entesos una mica de futbol recordaran, l’any 92 es va celebrar l’Eurocopa de Suècia, que va guanyar Dinamarca davant, en aquells temps, la campiona del món, Alemanya. La curiositat no és que simplement la guanyés Dinamarca, sinó que la va guanyar sense ni tan sols estar classificada al torneig. L’explicació d’això és que poc abans havia esclatat la guerra dels Balcans i la classificada per damunt Dinamarca va ser Iugoslàvia, que va deixar fora de la competició als danesos. Per culpa de la guerra, la UEFA va desclassificar a Iugoslàvia i va classificar a Dinamarca, que amb la sorpresa de tota Europa va guanyar la copa.

agenda cultural Joan Roig

“La vida és allò què passa mentre feim altres plans pel futur”. Començar citant John Lennon no em sembla mala idea, i menys per aquesta nova secció. L’agenda cultural serà aquell espai on a partir d’ara, cada mes, podreu trobar aquells esdeveniments que tendran lloc a la vila de Sant Joan. Malgrat que avui en dia les noves tecnologies puguin semblar més que suficients per saber què passa, on passa i quan passa, un dels objectius del nou Mel i Sucre és el de confeccionar una revista per a tothom, i per tant, hem cregut que pot ser interessant una secció com aquesta, per tal de recollir de forma sintètica allò que està programat pel mes següent a Sant Joan.

HortellaFest és tot un circuit de concerts que per segon any té lloc a la terrassa del restaurant Hortella d’en Cotanet. Cada dijous acull reconeguts artistes, des de consolidats grups mallorquins, fins a nous grups emergents, i fins i tot grups venguts de més enllà de Mallorca, els quals són un bon pla per un dijous vespre, tot combinats amb l’aire lliure, la gastronomia i un ambient privilegiat. Aquest dijous acolliran: Calee & Madda Herbs, quartet palmesà de reggae, el qual fusiona amb altres estils com el funk, el soul i el nu jazz. Los Primos, uns mallorquins que, amb la seva rumba, desprenen alegria i festa a cada una de les seves actuacions.

Dissabte, 6 d’agost de 2016: Polifonies mediterrànies, 21’00h. El grup eivissenc Un parell de tres en realitat són quatre. Quatre cantants a cappella que es dediquen a, com els agrada anomenar-ho, “perpetrar cançons”. Ens endinsaran en una mar de polifonies tradicionals i populars d’aquest Mare Nostrum avui dia tan malmès i el convertiran en l’espai de trobada que sempre ha estat. Cançons d’Occitània, Alentejo, Còrsega, Sardenya, Bulgària, Macedònia, Bòsnia Herzegovina, Sèrvia, Croàcia, Catalunya i Eivissa constitueixen el repertori geogràfic d’aquestes polifonies mediterrànies. Intèrprets: Ignasi Carrero, Jero Izquierdo, Toni Manonelles i Vicent Marí Entrada: 5€ RESERVA D’ENTRADES: info@

Per raons de temps i programació, no sempre serà possible que tots els actes que es celebraran apareguin a aquest espai, ja que a vegades serà impossible anticipar-se 30 dies als esdeveniments, però sempre podreu consultarlos a la pàgina web de la revista (www.melisucre.cat) Després d’aquesta breu presentació, anem a veure què ens espera aquest mes d’agost:

Dijous, 4 d’agost de 2016: HortellaFest, 23’00h.

Un parell de tres, que en realitat són quatre.

Mel & Sucre

Dijous, 18 d’agost de la Península i, inclús, més enllà 2016: HortellaFest, d’Espanya. 23’00h. Dissabte, 27 d’agost Aquest dijous trobarem a Hortella de 2016: Mil dimonis. d’en Cotanet un ambient indieel gènere musical de moda Un recorregut per la Dijous, 11 d’agost de rock, a l’actualitat. Se n’encarregaran 2 devoció dimoniera de 2016: HortellaFest, prometedors grups mallorquins. Mallorca.(hora penEls primers seran Carlovich, un 23’00h. fundaciocasamuseu.cat Lloc: Església de Consolació (Sant Joan) Organitzat: Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula

Tornam a ser dijous, i tornam a HortellaFest. En aquesta ocasió passaran per la terrassa del restaurant els següents artistes:

grup de Sant Maria del Camí, format per 5 joves, el qual fa uns mesos van treure el seu primer EP, format per 4 cançons.

Steven Munar, artista “anglomallorquí”, instal·lat a Barcelona, i que ha passat per molts territoris peninsulars interpretant els 5 discs que ha tret durant els darrers 15 anys. A Hortella el podreu trobar amb la seva versió més acústica.

Seguidament, trobarem BILO, banda mallorquina formada per 4 integrants, que també han tret recentment el seu primer disc, el qual està rebent molt bones crítiques.

Thomas Con Gas, un nom curiós per aquest grup, la banda de Thomass Gravees, fill de l’artista polifacètic John Gravees, que amb el seu estil folk-rock, pot ser tota una sorpresa pels visitants d’Hortella.

Dilluns, 15 d’agost de 2016: Excursió d’estiu 2016, un dia Menorca. L’organització “Sa Penya” té programada una excursió d’un dia a Menorca. L’excursió inclou una visita a l’hort de Sant Patrici i al museu del formatge, una visita a Cala Prima, dinar de buffet i visita a la fortalesa d’Isabel II, entre d’altres. El preu és de 80€ pels socis, i 85€ pels no socis (+16€ en cas de ser no resident). Reserves 609548983, 677039274.

Divendres, 19 d’agost de 2016. Festa Bar Centro i al Bar M46. 23’00h. Dins el marc de les festes patronals, el bar M46 i el Bar Centro realitzaran dos concerts per acompanyar un vespre de tapes a Sant Joan. Al bar M46 podreu trobar el grup Wercomin Christa Elmer, mentre que el Bar Centro organitzarà també un concert que ja és un clàssic de l’estiu, amb grups encara pendents de confirmar.

Dijous, 25 d’agost de 2016: HortellaFest, 23’00h. Hortella acollirà Big Yuyu, un clàssic ja d’HortellaFest i de molts escenaris mallorquins. Només xerrar de Mallorca resulta injust per aquest grup de blues formats 3 integrants, ja que la seva qualitat musical els ha duit fins a

dent de confirmar).

L’exposició, fotogràfica i temàtica, aplega 51 representacions diferents del dimoni, de les més de 70 que actualment perviuen en la cultura popular illenca. La mostra ofereix una mirada a la diversitat del nostre dimoni recollida per José Juan Luna ‘Potti’, fotògraf freelance que des de fa anys recorre Mallorca de ritual en ritual, de festa en festa, per captar els personatges, els ambients i els actes més significatius de la cultura popular actual. La selecció fotogràfica està estructurada en tres seccions, amb l’objectiu de donar llum sobre les diverses tipologies de dimonis que es donen cita en l’actualitat: dimonis de Sant Antoni, dimonis de festa i dimonis de foc. Organitza: Casa Pare Ginard. Museu de la paraula, en el marc de “2016. Un any de mil dimonis” Lloc: S’Escorxador C/Rafel Ginard s/n SANT JOAN Organitzat: Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula. L’exposició romandrà oberta del 27/08 al 30/08 Horaris: Diumenge 28: de 17 a 20h Dilluns 29 i dimarts 30: de 10 a 14h i de 16 a 20h

Divendres, 2 de setembre de 2016. Peccatum, 21’00h. Rondalles verdes, rondalles pecadores, rondalles brutes, fragments, retalls i bocins dels nostres contes més populars recollits per Mossèn Alcover i servits en clau d’humor polissó, subtil i, tal vegada, un poc grosser per Toni Gomila i Catalina Florit que sense prejudicis ni preconceptes afloren i desfloren rondalles, folkloren i desfolkloren, cullen i despullen, fiquen i desmitifiquen, menteixen i desmenteixen, i sobretot juguen i es diverteixen amb tota casta de vicis, pecats, verdors i brutors presents en la cultura popular de transmissió oral. Una creació col•lectiva de Toni Gomila, Catalina Florit i Joan Miquel. Entrada: 14 € (anticipada 12€)

RESERVA D’ENTRADES: info@ fundaciocasamuseu.cat Amb tast de cerveses d’es Pla (02/09) Lloc: Santuari de Consolació (Sant Joan) Organitzat: Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula Aquest mes d’agost, també està previst que l’associació de persones majors de Sant Joan realitzi una xerrada sobre els cops de calor a la gent gran, a més del torneig d’estiu de jocs de taula, de bitlles i de petanca. Pròximament podreu consultar al nostre web Finalment, no podíem passar per alt que durant la segona quinzena del mes d’agost tendran lloc les festes patronals de Sant Joan. Aviat trobareu el programa a part, com cada any, però podem fer una breu pinzellada a alguns dels actes que podrem trobar. No faltaran

les sortides dels dimonis, el primer dia de festes, dia 19 d’agost, també hi haurà els “encalçaborinos” i la mobylettada, diumenge 28 tendrà lloc Sa Condemna i l’esperada Sortida Rabiosa, i el dia 29, dia de Sant Joan Degollat, la sortida matinera, abans de la missa i corregudes de joies. Les verbenes seran els dies 27 i 28 d’agost. No faltaran el sopar a la fresca, el playback ni el correfoc. Altres actes que hem sabut que es realitzaran són la primera trobada de xeremiers a Sant Joan, acte que a més inclourà una mostra de com tocaven els xeremiers “antics” i també un acte organitzat pels Amics de les Bísties. Si estau interessats a fer arribar el vostre esdeveniment, podeu contactar amb jo mateix a: jroig97@gmail.com 616543583, (Joan Roig)

Els tres membres de Big Yuyu

meteorologia Josep Roig

DADES DE L’ESTACIÓ METEOROLÒGICA DEL C.P. SON JUNY EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2016 Temperatura mitjana

Pluviometria

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2016

12,5

9,9

10,7

10,6

9,7

9,8

11,8

15,8

11,9

7,8

10,7

10,4

9,9

11,4

40,3

11,8

12,2

12,5

12,9

13,2

11,8

11,2

11,7

12,3

32,6

14,4

14,6

16,6

14,4

14,9

16,2

14,1

13,6

14,9

75,9

17,3

19,5

17,5

19,2

16,9

19,7

17,3

22,5

23,5

22,8

21,2

24,3

21,2

21,3

23,3

22,6

27,1

24,3

25,6

24,7

23,9

25,7

25,9

24,6

25,2

24,7

24,9

25,6

24,9

25,9

25,2

21,3

23,9

22,2

23,2

21,5

21,6

21,7

18,3

14,9

13,2

21 16,3 10,8

20,6 13,1 11

19,3 15,1 12,4

Des del març tenim temperatures mitjanes una mica més baixes que les registrades en aquests mateixos mesos en el 2015. El mes de juny ha seguit aquesta tendència. La temperatura mitjana, amb 22,5 ºC, ha disminuït exactament 1 ºC respecte a la del juny de 2015. Si observam el gràfic de temperatures, veim que els valors han oscil·lat bastant al llarg del període mensual. Així s’han succeït dies de molta calor amb altres més frescs. En algunes vetlades, fins i tot, hem precisat de roba d’abric per estar pel carrer. En la mateixa línia

19,5 15,8 12,4

17,7 13,4 10,6

18,6 15,6 12

3,6

2015

2014

2013

36,6

31,8

56,9

24,3

37,5

57,5

25,2

32,3

5,6

24,5

69,2

6,8

59,1

40,8

5,6

100

0,6

0,2

50,3

19,8

37,2

114, 3

32,9

11,5

28,1

16,8

34,3

131, 8

160

14,7

62,9

78,6

18,3 12,7 10

els valors màxims i mínims han estat una mica inferiors als de l’any passat. El dia més calorós fou precisament el dia de Sant Joan, el qual, a més d’anotar la màxima del mes, 32,1 ºC, també registrà la mitjana més elevada amb 25,9 ºC. Durant moltes nits les mínimes s’han apropat als 20 ºC però en cap han superat aquesta cota i s’ha mantingut una certa frescor en les hores nocturnes, necessària per poder dormir. En canvi de dia i durant moltes jornades ha fet un temps de xafogor que, sense recursos per combatre-la, ha resultat mo-

2012

2011

2010

2009

2008

32,9

67,9

37,5

50,1

73,8

22,6

14,6

15,4

40,2

43,7

39,1

34,9

34,4

7,9

44,2

50,6

15,6

7,4

122, 2

24,2

124

2,7

10,2

1,6

32,4

18,1

3,4

1,2

2,9

4,4

5,4

16,3

0,7

22,7

36,5

264, 6

21,2

93,6

48,4

106, 6

98,3

100, 8

204, 1

39,6

23,7

115, 4

9,1

9,4

33,3

134, 7

100, 5

lesta per treballar als espais interiors. El predomini del temps estirat, des de mitjan maig, i l’increment gradual de la insolació ha provocat també un augment de la temperatura de l’aigua de la mar. Per això, des de la segona meitat de mes resulta agradable refrescar-se a l’aigua. Quan el temps acompanya, les platges i arenals estan plens de persones, tant d’aquí com de milers de turistes, que aprofiten per al descans i el relax l’ambient marí d’aquesta naturalesa privilegiada que tenim a les nostres illes. Les piscines també

MES DE JUNY

anys anteriors

2016

2015

Temperatura mitjana

22,5 ºC

23,5 ºC

Temperatura més alta

32,1 ºC (dia 24)

34,1 ºC (dia 28)

Temperatura més baixa

13,1 ºC (dia 2)

14,6 ºC (dia 2)

Pluviometria

3,6 mm (dels quals 0,6 mm provenen de rosades)

4,5 mm (més 1,1 mm de rosades matinals)

Velocitat mitjana del vent

5,6 km/h

5,4 km/h

Velocitat màxima del vent

45,1 km/h (dia 18)

35,3 km/h (dies: 13, 16 i 24)

Direcció del vent predominant

E-SE

E-NE

Humitat mitjana

62 %

60 %

Pressió mitjana

1014 mb

Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

6,4 ml/dia

s’han activat per combatre la calor per a aquells que no els agrada o no tenen la possibilitat de banyar-se a la costa. L’ambient sec persisteix. Únicament hem recollit 3,6 mm, caiguts pràcticament tots el dia 29, dia de Sant Pere i Sant Pau. Tampoc no convé que plogui en els mesos centrals de l’estiu. La pluja no és bona ni per a les tasques de recol·lecció dels cereals, que es duu a terme des de principis de juny, ni per als cultius d’horta, que volen sol a les parts aèries i humitat a les arrels per a un desenvolupament òptim. Per això, es fa necessari cuidar i intensificar el reg d’aquests cultius d’estiu per evitar que es cremin per manca d’hidratació. L’aire té poc vapor d’aigua; la humitat mitjana ha baixat al 62% i l’evaporació s’ha incrementat notablement, passant dels 4,2 ml/dia, del mes passat, als 6,4 ml/dia. Encara que no hagi estat tampoc el juny un més ventós, l’aire s’ha mogut, suavitzant les temperatures i fent més suportables les tasques físiques a l’aire lliure. La velocitat mitjana del mes s’ha quedat en els 5,6 km/h. Dia 18, amb 45,1 km/h, vàrem tenir el cop de vent més fort. Un mes més, des de l’abril, la direcció predo-

ANY MES

Radiació Energia Radiació/ generada Energia solar (kWh) (Wh/m2)

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de Petroli carboni que es no emès necessit (Kg) aria (litres)

2015 DESEMBRE

60601

4797

12,63

16,26

3886

1199

2016 GENER

70166

5719

12,27

13,12

4632

1430

2016 FEBRER

82297

6735

12,22

13,28

5455

1684

2016 MARÇ

128968

10489

12,3

15,06

8496

2622

2016 ABRIL

149945

11749

12,76

19,51

9517

2937

2016 MAIG

184511

14182

13,01

23,64

11487

3546

2016 JUNY

209205

15444

13,55

30,11

12510

3861

2015 JUNY

209452

15373

13,62

31,26

12452

3843

minant ha tornat ser, E-SE, entre 1016 mb llevant i xaloc. 7,3 ml/dia I bon temps també: sol i calor, és el que cerquen els milers de turistes que aterren diàriament aquí per fruir de la natura i dels altres incentius que la indústria turística els proposa. No hi és de més apel·lar a la necessitat d’una explotació racional dels recursos que consumeix aquesta indústria, i en especial l’aigua en un any tan eixut, per fer-la sostenible. A les nostres terres de Sant Joan, la recol·lecció del cereal avança de manera ràpida. Molts de sementers ja s’han transformat en camps de rostoll i palla arrenglerada. Som a l’estiu. I dins aquest fons groc sec i xafogós predominant i potenciat per la llum intensa que ho omple tot, hi sobresurt, per a esplai de la vista, de tant en tant el verd viu de les vinyes, dels arbres fruiters i dels bosquets, fonts d’ombra i frescor, tan apreciades durant les hores centrals del dia, com ho són les vetlades a les places i carrers a la nit. Destacam uns refranys i dites que fan referència a les feines tradicionals de segar i batre, de lleguminoses i cereals, que s’iniciaven, normalment, el mes de juny i continuaven durant el juliol: «Pel juny, la falç al puny» «Per Sant Joan, garbes al camp i per Sant Pere, garbes a l’era»

«Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam» Però també temps per a l’esbarjo: «Per Sant Joan, el primer bany» En el mes de juny, com era d’esperar i atès que hem tengut una climatologia favorable, la quantitat de radiació solar rebuda ha seguit incrementantse. El dia 20 d’aquest mes assolírem la durada màxima de la franja diürna; per tant, entorn d’aquesta fita tenim els dies més llargs de l’any i la possibilitat de rebre més radiació. Hem passat de les 14 h i 20 min del maig a les 14 h i 55 min del juny, com a duració mitjana de cada dia. L’increment d’aquesta mitjana en una mitja hora i el predomini de dies clars ens ha aportat un nou augment de la radiació captada en aquest mes: 24994 Wh/m2 superior al mes de maig. Augment que s’ha traduït en una elevació de l’energia elèctrica generada en 1262 kWh respecte al mes anterior malgrat que el rendiment de les plaques hagi estat inferior a causa de la pujada de la temperatura. Si comparam els paràmetres del juny actual amb els del del juny de 2015, observam que la coincidència és pràcticament total; les desviacions són mínimes entre les mateixes variables. El juny de l’any passat va ser un poc més calorós; per això, les plaques suportaren 1 ºC més de mitjana i el rendiment baixà lleugerament respecte a enguany.

núm. 78

Arnau Moratinos

1 2 3 4 5 6 7 8

Verticals:

9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Plens de gent que assent el que es diu al pis de baix. La sortida anglosaxona pot ser un triomf accentuat (o no). 2. Fèiem menys greu. Ciutat californiana que dóna la nota. 3. Mamífer de la fotografia que gairebé va perdre la guerra contra en Buffalo Bill. Consonants articulades amb els llavis. 4. Paisatges de flora molt rica, en la qual s’hi inclouen pinals. Animal molt popular entre els infants tot i la seva agressivitat. Pronom o pel·lícula d’Spielberg. 5. Feis l’adequat amb un objecte inservible. Permeten subjectar un objecte còmodament. 6. S’acaba la beca. El menjar més exquisit de tots (o això diuen els que se’l poden permetre). O amb un tros menys. 7. P amb un tros més. Tecla d’envergadura. A dins la carta hi havia un seguici de petards. 8. Si remeneu la paraula en surt una guieta. Seria bo capgirar els vents. 9. El padrí nazi té un recinte a posta per als ocells. Capa inferior de l’escorça terrestre. 10. Subject, faig ferm amb una corda. Dóna una afirmació russa. L’emoció ... comença a venir. 11. Segona nota de l’escala de do major. So vocàlic present a pràcticament totes les llengües del món. Que no deixa que l’hivern li prengui les fulles. 12. Ruta, camí a seguir. Tona. 13. La vila d’Eivissa que és patrimoni de la humanitat. Líquid indefugible. Carrer que no passa.

1. Ens ajuda a tenir els peus més nets. Dirà que no és fèrtil. 2. Relatiu o pertanyent a l’etil. Cèl·lula haploide que en la reproducció sexual es fusiona amb una altra i dóna lloc al zigot. 3. S’ha de pensar que la fruita taronjosa es pot menjar cap a finals d’any. Ara mateix del 21%. És un pèl il·legítim. 4. Comarca catalana on trobam la noia. Sostenc amb tirants. 5. Vostè, menys formalment. Energia que és perillosa al nucli d’una ciutat. Forma el benzè. 6. Comunes, gruixades o cianurs de potassi. La ruta que seguim és incorrecta amb tanta desocupació. Avantatge d’un professional. 7. Som-hi, que no sigui en ... . Paraula anterior reflectida. Hem d’empescar qualque cosa per sacsejar aquesta dèria. 8. Cautxú vulcanitzat que conté sofre i negre de fum; un andalús et diria que és bonica. Que avanci l’èquid! 9. Que s’han disfressat de missaires per a una missió secreta. Eina incompleta. 10. Un nombre qualsevol. Lletra que encapçala l’abecedari. A la riera hi guarden el tresor públic. Un nombre natural qualsevol. Lletra que encapçala l’alfabet llatí. 11. L’arxipèlag té lleis caòtiques. Substància emprada per a la cementació de l’acer, anem a dir d’un cementeri inacabat. 12. Petita degustació. El contrauen aquells que tenen una casa en ment. Solució al número 77

N T

A O

Mel & Sucre

Cuina d’aquí i d’allà

Sacrament Ferrer

Pastis Sacher

CURIOSITATS Passejar a l’estiu pels carrers de Viena, seure a una terrassa i degustar un tros de pastís Sacher és una delícia. La vertadera tortada Sacher d’origen austríac va ser creada el 1832 per Franz Sacher, un aprenent de cuina que va aconseguir sorprendre amb la seva creació al príncep Klemens Wenzel Lothar Von Metternich i, des d’aleshores, ha aconseguit fama internacional.

INgredients -350 grams de melmelada d’albercoc. -260 g de xocolata negra de cobertura. -210 g de sucre pols. -130 g de farina de força. -130 g de mantega. -200 ml de nata líquida. -8 g de llevat en pols. -6 ous.1 c/p de vainilla en pols.

Preparació

Separar els blancs dels vermells dels ous i pujar els blancs a punt de neu fort. Reservar-los. Dins un bol, pastar amb les mans la mantega i 110 g de sucre pols, fins que quedi com una pomada després afegir-hi la vainilla i els vermells d’ou, d’un en un. Seguir remenant el conjunt. Posar 130 g de xocolata al bany Maria o al microones perquè es fongui. Mesclar la xocolata fosa amb 100 ml de nata. Ha de quedar una crema fina. Abocar-ho al bol. Seguidament incorporar-hi amb delicadesa els blancs d’ou pujats perquè no baixin. Afegir-hi la farina i el llevat tot passat pel sedàs. Pastar-ho amb cura. Col·locar la mescla dins d’un motlle untat amb oli i farina. Enfornar a 180º durant uns 25 minuts o fins que ha pujat i se comença a crivellar. Treure del forn, deixar a temperar i desemmotllar. Mentre, dins una olla damunt el foc, fer un almívar amb 100 g de sucre i 100 ml d’aigua. Quan el pastís és quasi fred regar-lo amb l’almívar. Escalfar la melmelada d’albercoc fins que està líquida. Xapar el bescuit per la meitat i escampar-hi la melmelada. Deixar refredar. Fondre 130 g de xocolata i mesclar-la amb 100 ml de nata. Ha de quedar llisa i brillant. Si és necessari, posar-hi una cullerada de mantega perquè quedi més brillant. Cobrir tot el pastís amb la xocolata i, per acabar, escriure el seu nom també amb xocolata.

agenda Horaris de tren (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’Estació Intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h)) Sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.45, 14.40 Palma - Sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 Sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30 , ,13.30 ,16.00 Manacor - Sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.05 , 13.05 15.55 , 19.30

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de Sant Joan; l’autocar va a Sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) Sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - Sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. Sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

Efemèrides El mes El temps en general és sec i calorós i tant els arbres fruiters com les hortalisses estan en plena producció; per tant, les plantes necessiten menjar i aigua per surar l’esplet. Amb aquesta calor gairebé tothom ha acabat de segar i de batre, però ara es presenta una altra tasca a la qual és necessari aferrar-se: la collita d'ametlles. Si sembrau patates en lluna plena i minvant, per Nadal tendreu patates novelles. Per Sant Bartomeu (24 d’agost) l’oliva que cau ja té oli, per això el bestiar ja no pastura dins els olivars. Bon temps per eixermar i entrecavar les soques de les oliveres. S’han de continuar regant els arbres joves i tapar de palla les garangoles perquè conservin la humitat. És hora de començar a llaurar i preparar el guaret per a l’any que ve. Si llaurau el dia de Sant Joan Degollat (dia 29) no naixerà vinagrella Telèfons d’interès Telèfon d’emergència Bombers Urgències Uvi PAC (Vilafranca) Centre sanitari Apotecaria Policia local Guàrdia Civil Policia Nacional Ajuntament Gesa Centre meteor. OCB

112 085 / 971 550 080 061 971 560 750 971 526 508 971526 252 630 983 592 971 560 027 091 971 526 003 971 554 111 971 264 610 971 723 299

Assistència mèdica Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PAC de Vilafranca Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h Ajuntament De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h

Juliol de 1996 * Per substituir Onofre Torres com a rector de Sant Joan, es va designar un altre dels ‘’ rectors solidaris’’, Antoni Riutort, acompanyat del prior de Sant Joan, Pere Riera. * El santjoaner Antoni Karmany es va proclamar campió d’Espanya de la categoria Màsters 60. * L’Associació de Pares d’Alumnes trià per primera vegada una presidenta, Catalina Gayà, en substitució de Joan Serra Cuixart. * El batle de Sant Joan, Gabriel Mora, s’havia recuperat d’una hemorràgia interna que havia obligat a hospitalitzar-lo. Juliol de 2006 * L’aleshores presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar—actualment està empresonada—, Joan Matas ‘Peremayol’( batle de Sant Joan), Jaume Sansó ( batle de Vilafranca) i Joan Sastre ( batle de Porreres) inauguraren la ‘rotonda del Sortidor’. L’acte s’emmarcava dins la construcció de l’autovia Palma - Manacor. Alguns vilafranquers protestaren davant les autoritats, ja que el fet de traslladar el traçat de la carretera fora del casc urbà actuava en detriment dels seus interessos comercials. * La rehabilitació de la casa natal del Pare Ginard estava a punt de començar. S’adjudicaren 326.000 euros, per tal de dur a terme el pla de rehabilitació dissenyat per l’arquitecte santjoaner Joan Bauçà Roig. * Es reuní una comissió per gestionar la restauració de l’orgue de Consolació, provinent de la desamortització de 1835 que afectà al ja desaparegut convent de Sant Domingo. El punt fort de la reunió era saber de quina manera finançarien els costos de la restauració. * La febre de la construcció de blocs de pisos estava en ple apogeu, sobretot després de que fos retirada la reforma de les normes subsidiàries. Seguien vigents les antigues, molt propenses a fomentar el creixement urbanístic descontrolat. La bombolla immobiliària no trigaria molt a desinflar-se, però tothom es creia que el suculent negoci del totxo mai s’acabaria.