1. INTRODUCCIÓ
1.1. PRESENTACIÓ
On es concentrava la major part de la producció tèxtil llanera d’Espanya al segle XIX? On es va construir la xemeneia més alta del món amb escala de cargol? On es fabricaren els primers llençols completament blancs de cotó? I on es pot trobar la col·lecció més completa i actual de les fàbriques de Catalunya?
La industrialització va canviar la cara d’Europa i singularment del Vallès Occidental. En conseqüència, ens ha deixat un ric llegat de patrimoni industrial. Una gegantina xarxa de llocs antics i contemporanis repartits per tota la comarca. Només cal mirar-los amb uns ulls encuriosits, escoltar les experiències que ens poden transmetre, deixar-nos emocionar amb el tacte, el gust i l’olfacte dels diversos productes i serveis elaborats al nostre territori. Aquest és el repte de la valoració del patrimoni industrial com a recurs de turisme cultural que ens identifica i singularitza respecte d’altres territoris. Veniu amb nosaltres en un emocionant viatge de descobriment als llocs més importants de la història industrial del Vallès Occidental.
El Vallès Occidental ha estat un testimoni excepcional del procés d’industrialització del nostre país. Des de la preindustrialització (de finals del segle XVIII - XIX), passant per la important industrialització tèxtil (de finals del segle XIX i principis del segle XX) i pels canvis socioeconòmics que aquesta va comportar (el pas del model agrícola a la societat industrial, el naixement de la classe obrera, l’auge de la burgesia...).
El conjunt del territori vallesà compta amb elements propis i singulars que permeten explicar algun fragment del procés d’industrialització que va viure Catalunya. I, per tant, la potenciació del turisme industrial pot esdevenir un eix vertebrador de tota l’oferta de la comarca, atès que:
✓ Existeixen exemples destacables que ja identifiquen el nostre territori amb el turisme industrial: com el mNACTEC o el fet que la XATIC (Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya - XATIC) tingui la seu a Terrassa.
✓ Existeix un important patrimoni al territori amb un gran potencial un cop sigui restaurat i posat en valor (com, per exemple, de l’eix del riu Ripoll i dels edificis que hi ha a l’entorn).
✓ Permet emmarcar i ampliar l’oferta turística existent vinculada amb el patrimoni modernista.
✓ Fomenta el sentiment de pertinença i d’autoestima dels vallesans, i atorga identitat al territori.
✓ Ens permet posicionar-nos i singularitzar la nostra oferta davant d’altres destinacions competidores.
✓ Complementa l’oferta vinculada amb el Turisme de Proximitat, un dels eixos de treball prioritaris del Servei de Turisme del Vallès Occidental
En conseqüència, s’ha considerat imprescindible portar a terme una diagnosi que analitzi els elements patrimonials de què disposa el territori (que conserven cadascun dels municipis de la comarca), valorar-ne les potencialitats, i plantejar un full de ruta de les accions que cal endegar per la seva dinamització turística.
El Servei de Turisme del Consell Comarcal del Vallès Occidental s’encarrega de vehicular les polítiques de dinamització turística comunes dels 23 municipis que la configuren, i és l’organisme promotor del present document, en el marc del projecte singular 2019, amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, per aconseguir una avaluació del potencial de la posada en valor turístic del patrimoni industrial de la comarca
1.2. EQUIP REDACTOR
L’equip redactor de la present Diagnosi i Avantprojecte de valoració del potencial turístic del patrimoni industrial del Vallès Occidental és la societat professional Ondara Arquitectura S.L.P.
Han col·laborat en els continguts del present document; l’arquitecte especialista en patrimoni Jordi Morros Cardona, la doctora en història Cristina Sanjust Latorre, i el consultor en gestió del patrimoni cultural Daniel Gutiérrez Espartero.
Durant la seva redacció s’ha comptat amb la col·laboració de l’equip de coordinació del Servei de Turisme del Consell Comarcal del Vallès Occidental format per Ana Sánchez Coloma, Marta Bertran Armadans, i Eva Chica Gordillo
2. OBJECTIUS, METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT
2.1.OBJECTIUS
Aquesta diagnosi està pensada per ajudar a identificar el potencial valor turístic dels recursos patrimonials industrials de la comarca del Vallès Occidental. L’anàlisi es planteja com un ajut del Consell Comarcal a les entitats locals públiques i privades que vulguin fomentar l’activitat turística amb una perspectiva de cooperació territorial, amb criteris de desenvolupament sostenible, i des de la identificació i la valoració dels atractius patrimonials. El seu plantejament parteix, per tant, d’una filosofia de turisme de qualitat, sostenible i responsable.
El treball s’emmarca amb un objectiu estratègic comarcal consistent en la creació dels fonaments d’un producte turístic aglutinador i identitari per a tots els municipis del Vallès Occidental.
L’objectiu general d’aquest projecte es centra en:
• Posar en valor el patrimoni històric i cultural de la comarca;
• Establir les bases per a la definició d’un producte turístic genuí amb base i contingut històric singular.
L’objectiu específic d’aquesta diagnosi consisteix en desenvolupar la prospecció, l’inventari i la caracterització dels elements que singularitzen els municipis del Vallès Occidental en el marc del turisme industrial. A tal efecte es pretén determinar els elements vinculats amb el patrimoni industrial que donen personalitat al territori analitzat En aquest sentit es pretén tenir en compte també la vinculació dels elements industrials conservats amb el paisatge, i el valor social i simbòlic d’aquests elements, a banda del propi valor patrimonial. Aquest objectiu es planteja amb els aspectes següents:
a) Inventariar els recursos patrimonials existents vinculats al procés industrialitzador.
b) Realitzar una diagnosi de l’estat de conservació de cadascun d’ells.
c) Conèixer les necessitats reals de rehabilitació i estimar-ne les despeses.
d) Definir les potencialitats turístiques i la possible segmentació temàtica de cadascun dels recursos.
e) Establir la relació del recurs amb el seu entorn immediat i amb els valors paisatgístics que representa pel territori.
f) Obtenir una visió general i estratègica de la potencialitat del desenvolupament del turisme industrial.
Com a conclusió de la diagnosi, es pretén plantejar un Avantprojecte de desenvolupament turístic dels recursos més destacats del patrimoni industrial considerant els aspectes següents:
a) Identificació dels eixos temàtics amb què es poden organitzar i segmentar els diferents recursos;
b) Definició d’un fil conductor que vertebri globalment el projecte;
c) Priorització de les diferents intervencions de rehabilitació en funció del valor turístic, patrimonial i paisatgístic;
d) Proposta de pautes generals de desenvolupament del projecte.
2.2.METODOLOGIA
La metodologia emprada segueix un enfocament sistèmic de desenvolupament, centrat exclusivament en les variables que incideixen en la identificació i valoració del potencial turístic dels elements del patrimoni industrial conservats a la comarca
En primer lloc s’ha realitzat una diagnosi de la situació actual de la distribució i les característiques dels recursos existents i potencials turístics vinculats al patrimoni cultural industrial, a partir d’una recopilació de la informació prèvia necessària; consistent en l’obtenció de dades i l’anàlisi dels diversos documents existents en relació als aspectes rellevants d’aquesta temàtica.
L’anàlisi de la situació actual ha considerat tant condicionants externs, que poden tenir un impacte directe o indirecte en l’accessibilitat i coneixement dels recursos, com condicionants interns en relació amb els propis recursos, la disponibilitat d’informació històrica i patrimonial suficient, els seus usos actuals, i els propis valors conservats i el context sociocultural amb el qual es perceben. Aquesta anàlisi ha permès posar de manifest les principals oportunitats, necessitats, fortaleses i febleses del patrimoni industrial de la comarca
A partir de la reflexió sobre l’anàlisi de la situació actual, s’ha definit la proposta estratègica d’avantprojecte d’actuació, recolzada en un consens en els objectius estratègics de la diagnosi. Aquests objectius s’han plantejat tant de caràcter general pel conjunt de recursos potencialment turístics, com de manera específica atenent a les circumstàncies de cadascun dels emplaçaments existents i possibles.
L’avantprojecte d’actuació defineix una projecció raonada de la distribució i característiques òptimes dels recursos del patrimoni industrial que es consideren potencialment més rellevants en relació a la seva valoració turística, en un horitzó temporal ampli, establint unes etapes temporals d’implantació de caràcter tàctic; a curt, mig i llarg termini, que responen a les prioritats identificades en l’anàlisi de necessitats i oportunitats.
També s’han realitzat una estimació pressupostària del desplegament de l’avantprojecte d’actuació, per facilitar una primera quantificació de les necessitats d’inversió requerides per l’assoliment dels objectius de desenvolupament d’un producte turístic comarcal que vertebri i involucri la major part del territori.
La proposta de l’avantprojecte d’actuació permet oferir un marc de referència, a partir del qual poder fer el seguiment de l’assoliment dels objectius desitjats, corregint els aspectes necessaris durant la seva vigència. Per tant, caldrà dur a terme un seguiment ulterior de la proposta d’avantprojecte a partir dels recursos disponibles i de les prioritats marcades en l’àmbit municipal
2.3.DESENVOLUPAMENT
La redacció de la diagnosi va començar a mitjans de juliol de 2019 i es va completar la fase d’anàlisi de la situació actual al mes de novembre del 2019, després de recollir i interpretar la informació disponible i de diverses reunions de treball amb els agents designats pels diversos municipis i pels interlocutors del Servei de Turisme del Consell Comarcal, amb una fase especialment intensa durant els mesos d’octubre i novembre.
Fonamentalment durant el mes de desembre s’ha portat a terme la fase de proposta estratègica de diagnosi i avantprojecte d’actuació, en la qual s’han fet diferents reunions de treball amb els agents implicats, per aconseguir el consens en la determinació dels criteris i conclusions. El desenvolupament de la redacció de la diagnosi ha seguit els passos que es descriuen a continuació.
2.3.1. Etapes de desenvolupament de la diagnosi:
a) Identificació del marc de referència del turisme industrial al territori: Des d’un primer moment, i simultàniament al desenvolupament de la resta de les etapes, s’han realitzat dos treballs d’identificació d’aspectes clau per establir un marc de referència en relació a la valoració turística del patrimoni industrial al territori:
• D’una banda s’han revisat les principals característiques que defineixen els productes turístics actius amb major rellevància vinculats al patrimoni industrial d’altres territoris
• De manera complementària, també s’ha realitzat una recerca per contextualitzar el marc sociohistòric comú de la industrialització amb una visió territorial global del Vallès Occidental, més enllà de la visió segmentada de les diverses historiografies de cada municipi.
b) Identificació d’elements de patrimoni industrial existents als municipis de la comarca:
S'ha realitzat una recerca per identificar i caracteritzar els recursos patrimonials conservats al territori. Convé considerar que s’ha constatat que inicialment no existeix un inventari dels elements del patrimoni industrial disseminats a la comarca. Aquesta identificació s’ha centrat en la recopilació d’informació bàsica sobre els aspectes rellevants en relació a la valoració turística dels elements des de l’òptica del patrimoni cultural i del turisme sostenible i de proximitat.
c) Anàlisi de les característiques generals i de l’estat de conservació dels elements identificats:
S'han tingut en compte les necessitats funcionals i prestacionals dels visitants potencials a un recurs turístic convencional vinculat al patrimoni cultural industrial, així com del personal de gestió i manteniment. També s’ha considerat la distribució heterogènia dels elements en el territori, així com la diversitat de condicions d’implantació paisatgística, d’accessibilitat, i de conservació.
d) Anàlisi d’expectatives i sinèrgies territorials dels elements identificats: Cadascun dels municipis de la comarca gestiona les seves pròpies estratègies de valoració i dinamització del patrimoni cultural, així com de dinamització turística. En conseqüència, és imprescindible identificar-les i analitzar les projeccions locals al respecte A partir del seu coneixement, i de les seves expectatives de desenvolupament immediat, s’han identificat les oportunitats de dinamització turística des de la vessant del patrimoni industrial, així com les sinèrgies des d’una visió territorial més àmplia, amb l’objectiu de configurar un producte turístic comarcal atractiu comú
2.3.2. Resum de les principals reunions de treball i coordinació:
El desenvolupament de la diagnosi i l’avantprojecte ha intentat tenir en compte totes les àrees organitzatives municipals involucrades d’una banda en la conservació i posada en valor del patrimoni, i d’una altra banda en la dinamització turística i en la promoció de les activitats econòmiques Per tant s’ha tractat de mantenir reunions de treball i coordinació amb els responsables municipals de les diverses àrees de gestió implicades en la dinamització turística del patrimoni industrial que, en funció de la idiosincràcia dels diversos municipis poden incloure els àmbits de Cultura, Turisme, Urbanisme i Promoció Econòmica.
Per contrastar el resultat de la identificació preliminar d’elements patrimonials, es van realitzar reunions amb els interlocutors designats per cada Ajuntament, amb l’objectiu de poder conèixer de primera mà les característiques i singularitats de cada municipi. Per altra banda també es volia conèixer l’opinió dels interlocutors designats sobre les valoracions preliminars de l’anàlisi de la situació actual i sobre les conclusions aportades per l'equip redactor del present document i així consensuar una estratègia compartida, que s’adeqüés al màxim als objectius establerts.
La coordinació i la moderació de les reunions de treball i coordinació ha disposat d’una secretaria tècnica assumida per l’equip redactor de la diagonsi, recolzada i supervisada per l’equip coordinador del Servei de Turisme del Consell Comarcal. Aquesta secretaria tècnica s’ha encarregat d’aixecar i consensuar una acta de les principals reunions de treball i coordinació realitzades, com a eina de consolidació dels avanços i acords assolits, i de comunicació entre els diversos agents involucrats.
Les reunions amb els diversos interlocutors es van programar entre el 24 de setembre de 2019 i el 28 de novembre de 2019, i les actes d’aquestes reunions s’adjunten en l’Annex 1 del present document.
2.3.3. Determinació de la proposta estratègica d’actuació:
A partir d’una reflexió sobre els resultats de la diagnosi de la situació actual dels elements del patrimoni industrial conservats i actius de la comarca, de l’avaluació dels aspectes precaris o deficients a millorar i de les potencials oportunitats i requeriments emergents a considerar, s’han definit els criteris estratègics bàsics de l’avantprojecte Els criteris propositius es desenvolupen en propostes estratègiques detallades concretes corresponents a cada municipi i a cadascun dels elements més destacables, en relació a la concurrència de diferents factors estratègics:
a) Grau de representativitat o singularitat patrimonial de l’element:
S’han analitzat els trets patrimonials culturals, industrials, històrics i paisatgístics que puguin atorgar un major grau de representativitat o singularitat als elements patrimonials valorats. En aquest sentit s’han cercat atributs únics que els facin destacar a nivell nacional, regional, o comarcal.
b) Estat de conservació o degradació de l’element:
En relació al seu estat de conservació s’han valorat no tan sols les seves condicions d’integritat material, o l’existència de lesions o degradacions, sinó que també s’ha considerat que l’element mantingui l’autenticitat dels seus trets distintius originals. És molt important que l’estat de conservació de l’element permeti distingir plenament les característiques i atributs identificatius de la seva adscripció a una determinada etapa de la industrialització, per tal que el propi element sigui capaç d’encarnar explícitament els valors que es pretén conservar i transmetre.
c) Grau d’adequació de l’element a un producte turístic potencial:
Perquè un recurs cultural i/o natural esdevingui un producte turístic, cal que generi una dinàmica econòmica amb una certa continuïtat. És a dir que hi hagi visitants, turistes, que facin despesa per gaudir-ne directament o bé, de manera més indirecta, en els sectors de la restauració, en l’hoteler, en el comercial, o en qualsevol servei turístic associat. Si restaurem una nau industrial però no l’adeqüem perquè sigui visitable, haurem fet una actuació cultural, però no turística.
Per tant, cal avaluar el grau d’adequació dels elements del patrimoni industrial com a potencials recursos turístics en diversos aspectes:
1) Posada en valor del recurs (conservat i restaurat potenciant els seus aspectes patrimonials);
2) Adaptació a les funcions i usos turístics (accessibilitat i condicionament d’un itinerari visitable);
3) Presentació pública efectiva (comunicació que permeti conèixer la seva existència);
4) Comercialització (existència de serveis o productes susceptibles de consum turístic).
L’experiència turística dels diferents segments de mercat es nodreix, en bona mesura, del consum de productes turístics, per la qual cosa aquests tenen especial incidència en la percepció del turista de la destinació, i en la seva valoració de la satisfacció de l’estada.
d) Existència de planificació prèvia d’actuacions de posada en valor de l’element:
Tant si es plantegen actuacions de posada en valor del recurs i d’adaptació a les funcions i usos turístics, o bé de presentació pública i de promoció i comercialització turística, considerant la gran quantitat i la complexitat de tasques a realitzar, resulta imprescindible planificar-les amb antel·lació. Cal preveure el temps raonable necessari per a la contractació dels agents involucrats (projectistes, direcció facultativa d’obres, contractistes d’obres, tècnics i gestors turístics, serveis audiovisuals, de màrqueting, de comunicació, etc.), així com pel propi desenvolupament dels treballs necessaris
e) Expectatives i sinèrgies territorials envers els elements identificats:
Alguns municipis del Vallès Occidental ja han iniciat actuacions de dinamització turística del seu patrimoni industrial, i disposen de projectes estratègics en procés de desenvolupament. Aquestes actuacions s’han valorat com una fortalesa d’un potencial producte turístic global comarcal, i s’han considerat com elements destacats d’aquest avantprojecte.
Atenent a l’ambició d’un desplegament global territorial de l’estratègia de dinamització turística, també s’han consultat les expectatives municipals en la resta de casos, i s’ha tractat d’establir les possibles sinèrgies globals entre el ric ventall de recursos patrimonials industrials que atresora el Vallès Occidental.
f) Disponibilitat d’inversions pel desenvolupament de les actuacions:
L’experiència acumulada en altres territoris, amb una trajectòria de vàries dècades promovent turísticament el seu patrimoni industrial, ens constata l’elevat potencial de retorn econòmic en el territori vinculat a les inversions necessàries per la seva posada en valor i dinamització.
En qualsevol cas, resulta ineludible la necessitat d’una inversió inicial important a partir de la qual aconseguir l’impacte de retorn econòmic positiu en el territori. Aquesta inversió inicial, per tant, es podria considerar com una bestreta, però resta supeditada als recursos econòmics disponibles i a les prioritats pressupostàries marcades en les polítiques d’àmbit municipal i comarcal
S’ha realitzat un balanç d’aquests factors estratègics en cadascun dels elements patrimonials més destacats, per tractar de prioritzar la dinamització turística dels recusos que presentin:
• un major grau de representativitat o singularitat patrimonial;
• un millor estat de conservació, amb lesions o deficiències prestacionals lleus, o amb unes dimesions o volum moderats, prioritzant els casos en els quals la despesa requerida pugui resultar més ajustada;
• un millor grau d’adequació dels elements existents al programa funcional i d’usos òptim;
• una planificació prèvia o en curs completa de les actuacions oportunes en cada cas;
• una expectativa explícitament manifesta dels ens públics o privats locals envers la seva posada en valor com a recurs i producte turístic, així com un major grau potencial de complementarietat amb altres elements patrimonials afins del territori, amb capacitat per establir sinèrgies positives d’atracció de visites.
• una disponibilitat suficient d’inversió programada que recolzi la viabilitat de les actuacions
Les propostes estratègiques de l’avantprojecte d’actuació s’han plantejat per al període inicialment estimat 2020-2030, amb un horitzó finalista desitjat òptim a 10 anys vista, desplegat en tres etapes tàctiques intermitges, que responen a una estimació de possible implantació progressiva plurianual, diferenciant actuacions a curt termini (horitzó 2023), a mig termini (horitzó 2027) i a llarg termini (horitzó 2030).
De manera complementària, s’ha realitzat una estimació pressupostària del desplegament de la proposta estratègica d’avantprojecte d’actuació, per facilitar una primera quantificació de les necessitats d’inversió requerides per l’assoliment dels seus objectius en les diverses etapes de desplegament inicialment previstes.
La proposta d’avantprojecte d’actuació valorada i distribuïda en etapes plurianuals permet oferir un marc de referència, a partir del qual poder fer el seguiment de l’assoliment dels objectius desitjats, corregint els aspectes necessaris durant la seva vigència. Per tant, caldrà dur a terme un seguiment anual ulterior de la proposta de planificació a partir dels recursos disponibles i de les prioritats marcades en l’àmbit municipal i comarcal.
3. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL
3.1. CONCEPTES PRELIMINARS
En primer lloc ha calgut concretar diversos conceptes bàsics que permeten comprendre clara i unívocament el fons dels aspectes a considerar en la present diagnosi:
a) Patrimoni industrial:
Segons la definició consensuada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el patrimoni industrial agrupa tots els elements mobles, immobles i intangibles relacionats amb els processos d’explotació i fabricació industrials, inclosos tots els seus aspectes i continguts; com ara: màquines, edificis, processos productius, utillatges, sistemes energètics, sistemes de transport, llocs d’emmagatzematge, cases dels amos, habitatges obrers, espais socials, arxius, documents gràfics i sonors, publicitat, història social, cartografia, planimetria, documentació comercial, mostraris, etc.
El conjunt d’elements vinculats al període històric de la industrialització, actualment es poden agrupar en tres grans àmbits temàtics:
1) Activitats preindustrials (o protoindustrials): corresponents a la primera etapa incipient del procés d’industrialització, datable entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX; que integra: molins hidràulics, serradores hidràuliques, fargues, pous de glaç, forns de calç, manufactures d’indianes i paraires, o adoberies, entre d’altres
2) Activitats industrials: vinculades al ple desenvolupament i auge del procés d’industrialització, datable des de finals del segle XIX fins al segle XX, i inclús fins a l’actualitat; que integra: indústries tèxtils (fàbriques de riu, vapors, colònies tèxtils), industries de la construcció (bòbiles, cimenteres), indústries agroalimentàries (farineres, cellers-fassines-caves-destil·leries, escorxadors), indústries químiques i farmacèutiques, indústries metal·lúrgiques, indústries de l’automòbil i del ferrocarril, mineria, xemeneies industrials, o canals industrials, entre d’altres.
3) Serveis i obres públiques: corresponents a infraestructures bàsiques imprescindibles pel correcte desenvolupament de les activitats preindustrials i industrials, datables fonamentalment des de finals del segle XVIII fins al segle XX; que integren: serveis públics d’aigua (centrals de bombeig, dipòsits, torres, canals i rescloses), serveis públics d’electricitat, serveis públics de gas, patrimoni ferroviari (túnels i viaductes, estacions, magatzems i edificis complementaris, maquinària i vagons), patrimoni viari, elements de telecomunicacions, observatoris científics, o mercats, entre d’altres.
b) Indústria viva (o turisme de descoberta econòmica):
Es tracta d’una estratègia de dinamització turística centrada en la visita d’empreses de qualsevol mida i activitat, que es trobin actualment en funcionament, per conèixer els processos de producció dels seus productes. Aquestes visites permeten conèixer la història d’una empresa, les seves arrels, els seus valors, els seus compromisos, comprendre la seva implantació local, visitar els seus tallers i cadenes de producció, descobrir les seves tècniques, i els seus mètodes.
El turisme de descoberta econòmica pretén ajudar a entendre millor el món que ens envolta. Com es fa aquest o aquell objecte? Com es posen els productes al seu envàs? Què aporta color a aquest menjar? D’on provenen les matèries primeres? Què queda del passat industrial?
Aquesta forma de turisme també permet aprendre sobre el que consumim. En un moment en què es difonen informacions que desacrediten les formes de producció i en què es susciten controvèrsies sobre tots els àmbits industrials, és difícil distingir les certeses respecte de les falsetats. Les visites a empreses ens permeten veure per nosaltres mateixos què passa en els escenaris d’elaboració dels productes de la nostra vida quotidiana.
Es tracta d’un producte turístic àmpliament desenvolupat i consolidat a França amb un enfocament de turisme de descoberta econòmica, tal com s’explica més àmpliament a un apartat específic de la diagnosi. Aquesta estratègia de dinamització turística també té implantació a diversos territoris d’Espanya; com ara a Andalucía a través del programa de dinamització turística coordinat i dinamitzat pel govern autonòmic, o a Catalunya a través del programa “Indústria Viva” , coordinat i dinamitzat per la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC).
c) Turisme industrial:
És la modalitat de turisme cultural vinculada a productes turístics centrats en la dinamització d’elements del patrimoni industrial i també d’empreses amb l’estratègia de descoberta econòmica o indústria viva.
D’entre les diverses definicions en controvèrsia sobre el turisme cultural, podem considerar que correspon a un desplaçament motivat principalment per ampliar els horitzons personals, cercar coneixements i emocions, a través del territori i del seu patrimoni (industrial del passat o del present en aquest cas).
d) Recurs turístic:
Segons els criteris consensuats per la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, es consideren recursos turístics els elements físics, tangibles o intangibles que configuren els atractius d’una destinació territorial i que poden ser aprofitats per la seva conversió en producte turístic.
Es refereix per tant a aquells elements del nostre entorn i que, per si mateixos o en combinació amb d’altres, podrien generar interès turístic. Es tracta d’elements a partir dels quals es pot constituir un producte turístic que permeti la comercialització posterior.
e) Producte turístic:
Perquè un recurs cultural i/o natural esdevingui un producte turístic, cal que generi una dinàmica econòmica amb una certa continuïtat. És a dir que hi hagi visitants, turistes, que facin despesa per gaudir-ne directament o bé, de manera més indirecta, en els sectors de la restauració, en l’hoteler, en el comercial, o en qualsevol servei turístic associat. Si restaurem una nau industrial però no l’adeqüem perquè sigui visitable, haurem fet una actuació cultural, però no turística.
Es tracta de recursos turístics posats en valor i adaptats a les funcions i usos turístics mitjançant la seva presentació i comercialització. Per tant els aspectes definidors principals són:
1) Posada en valor del recurs (conservat i restaurat potenciant els seus aspectes patrimonials);
2) Adaptació a les funcions i usos turístics (accessibilitat i condicionament d’un itinerari visitable);
3) Presentació pública efectiva (comunicació que permeti conèixer la seva existència);
4) Comercialització (existència de serveis o productes susceptibles de consum turístic).
L’experiència turística dels diferents segments de mercat es nodreix, en bona mesura, del consum de productes turístics, per la qual cosa aquests tenen especial incidència en la percepció del turista de la destinació, i en la seva valoració de la satisfacció de l’estada.
f) Experiència turística:
Cal considerar que el producte turístic va adreçat a persones, sobre les quals el recurs turístic pretén estimular emocions positives, a través de la comunicació d’històries sensibles en el seu temps de lleure. Precisament actualment són els usuaris dels productes turístics uns agents fonamentals en la seva difusió en relació a la seva percepció i valoració de les experiències viscudes amb el producte turístic.
D’una altra manera es pot definir com l’autorecreació del viatge que el seu protagonista fa abans (buscant informació), durant (gaudint d’activitats, visites, o serveis), i després (revisant fotografies, explicant experiències, escrivint ressenyes, etc).
g) Turisme de qualitat, sostenible i responsable:
El turisme responsable considera, en la pràctica turística, el context sociocultural, econòmic, polític i ambiental del lloc visitat per incrementar els beneficis del turisme alhora que es minimitzen els impactes desfavorables. Així, l’activitat dels productes turístics, especialment quan tenen un intens component patrimonial, ha de tenir present l’establiment de conductes responsables per a la seva protecció i alhora per a la imatge i la projecció turística del lloc.
Ens referim, doncs, a un turisme que fa compatible el desenvolupament econòmic i social del territori mitjançant l’ús adequat dels seus recursos. D’aquesta manera es pretén que la creació de valor turístic no només serveixi per al desenvolupament econòmic sinó que, a més, ha de contribuir al reconeixement i manteniment dels valors propis.
3.2. REFERENTS DESTACATS DE PRODUCTES DE TURISME INDUSTRIAL
A continuació es presenta una selecció dels principals referents internacionals en l’àmbit de l’activitat turística recolzada en la valoració del patrimoni industrial, identificats durant l’elaboració de la present diagnosi
El reconeixement d’aquests referents ha facilitat la comprensió dels models i estàndards actuals en la valoració dels recursos patrimonials industrials, així com la reflexió sobre models aplicables al Vallès Occidental.
3.2.1. La xarxa ERIH: European Route of Industrial Heritage
L’any 1999 el Consell d’Europa va iniciar la configuració i promoció d’una Ruta Europea del Patrimoni Industrial (identificada amb l’acrònim ERIH), consistent en una xarxa turística d’indrets patrimonials interessants; que inclou des de plantes de producció industrial en desús, fins a parcs de paisatges industrials i museus tecnològics
Aquesta ruta d’escala europea es recolza en una sèrie de “Punts d’Ancoratge” que senyalen llocs d’importància històrica excepcional en termes de patrimoni industrial, i que ofereixen també una experiència de visita turística de qualitat. Es considera que són les fites del Patrimoni Industrial Europeu. L’ambició de la xarxa és que els Punts d’Ancoratge cobreixin tota la gamma de la història industrial europea, i que a la vegada serveixin de centres atractors capaços d’oferir difusió d’altres Rutes Regionals o Rutes Temàtiques complementàries
L’objectiu dels emplaçaments inclosos en la xarxa ERIH és que puguin acollir visitants de totes les edats, que puguin reviure el seu patrimoni industrial mitjançant:
• Visites guiades singulars;
• Presentacions multimèdia emocionants;
• Esdeveniments especialment destacables.
La xarxa inclou la definició de Rutes Regionals, que uneixen paisatges i indrets que han deixat una empremta en la història industrial. Aquestes rutes enllacen monuments rellevants a escala regional o local, essent ‘els petits engranatges’ que configuren ‘la gran màquina’ del patrimoni industrial europeu. Es consideren exemples i models destacats: la ruta de la conca de Ruhr a Alemanya, o la de la regió de Gal·les del Sud a Anglaterra
De manera complementària, també s’han definit unes Rutes Temàtiques europees que es centren en qüestions específiques relacionades amb la història industrial i es recolzen -en relació amb les característiques pròpies de cada recurs patrimonial- en vincles potencials entre monuments industrials substancialment diferents i dispersos en el conjunt de regions de tota Europa. El resultat és un diagrama de vincles temàtics que mostra les connexions entre els principals temes del patrimoni industrial europeu
ERIH s’ha convertit en la xarxa d’informació més gran per a turistes interessats en el patrimoni industrial d’Europa. És una associació registrada segons la legislació alemanya amb un nombre de membres en creixement permanent, creada després de la fi del finançament INTERREG el 2008. Actualment la xarxa ERIH té més de 300 membres, que aglutinen uns 1.850 indrets de patrimoni industrial, distribuïts en 26 països, amb vora 100 membres identificats com a “Punts d’Ancoratge”. L’any 2019 la xarxa ERI ha estat certificada com a “Ruta Cultural pel Consell d’Europa”
Cada lloc de la base de dades d’emplaçaments d’ERIH s’assigna a una o diverses rutes temàtiques. Actualment ERIH compta amb 14 rutes temàtiques principals, amb dos àmbits temàtics complementaris, que es distribueixen a la vegada en un total de 42 subcategories. A continuació es descriuen els principals temes diferenciats dins del patrimoni industrial europeu:
1. L’obtenció i transformació d’energia:
Molins de vents, molins hidràulics, màquines de vapor, generadors elèctrics, combustió de gas o petroli...
2. Comunicacions:
Indústria periodística, fotografia, telegrafia, telefonia o telecomunicacions amb fibra òptica...
3. Habitatge i Arquitectura:
Sistemes constructius i tipus edificatoris nous; arquitectura de ferro i acer, habitatges massius obrers,...
4. Industria i Guerra: (Un refugi segur)
Evolució de la fabricació d’armament, del seu transport per terra, mar i aire, i dels sistemes de protecció
5. Ferro i Acer: (La riquesa del metall)
Sistemes de producció i transformació dels materials clau per l’era industrial: el ferro i l’acer.
6. Paisatges Industrials:
Petjades en el paisatge de la industrialització; desforestacions, excavacions, aterrassaments, canals,...
7. Mineria: (Els tresors de la terra)
Evolució de l’extracció de minerals per les indústries; fonamentalment carbons.
8. Paper:
Sistemes de producció i transformació massiva de paper.
9. Producció i Manufactura: (Manufactures perdurables)
Evolució dels sistemes de producció i manufactura de béns de consum; tèxtils, materials de construcció,...
10. Sal: (L’or blanc)
Sistemes de producció i transformació de sals necessàries per indústries químiques, alimentàries,...
11. Industria de Serveis i Lleure:
Equipaments comercials (mercats o centres comercials) i d’oci (circs, auditoris, casinos, balnearis,...)
12. Tèxtil: (Les trames de moda)
Sistemes de producció i transformació de productes tèxtils; de llana, seda, cotó,...
13. Transport: (La motorització de vehicles)
Evolució de les infraestructures i dels vehicles de transport; automòbils, ferrocarrils, avions, vaixells,
14. Aigua: (L’or blau)
Tecnologia de desplaçament i explotació d’aigua; dessecaments, canalitzacions, bombaments,...
15. Extra: Indústria Viva. Museus d’empreses i visites a fàbriques:
Activitats històriques visitables que actualment es troben actives, com ara fàbriques o mercats,...
16. Extra: Patrimoni Mundial UNESCO:
Hi ha 45 elements del patrimoni industrial europeu catalogats a la llista del patrimoni mundial UNESCO.
La Ruta del Patrimoni Industrial Europeu convida els visitants a explorar les etapes de la seva història industrial Elements comuns de la memòria col·lectiva testimonien descobriments científics, innovacions tecnològiques i històries de la vida dels treballadors, amb més de 1.800 indrets a tots els països europeus.
La comarca del Vallès Occidental es troba representada a la xarxa ERIH amb:
✓ El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), emplaçat a l’antic vapor Aymerich, Amat i Jover a Terrassa. Aquest equipament museístic s’inclou dins 3 rutes temàtiques: Tèxtil / Obtenció i transformació d’energia / Transport.
✓ El Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, emplaçat a l’antic edifici de l’Energia a la Plaça del Gas a Sabadell, malgrat que el museu va ser clausurat l’any 2018. Aquest equipament museístic s’inclou dins 2 rutes temàtiques: Obtenció i transformació d’energia / Indústria Viva – Museus d’Empreses.
La xarxa ERIH es començà a gestar l’any 1999 quan el Ministeri de Desenvolupament Urbà i Preservació de Monuments de l'Estat de Renània del Nord-Westfàlia (D) es va adreçar a institucions i organitzacions europees amb la sol·licitud de presentar idees de projecte per a la participació en una campanya de valoració del patrimoni cultural industrial. La (dissolta actualment) Societat Alemanya de Cultura Industrial (DGfI) va proposar implementar una xarxa paneuropea que ajudés a donar suport al patrimoni industrial com a marca turística. La xarxa també havia de contribuir a promoure la recentment inaugurada "Ruta del Patrimoni Industrial" a la zona del Ruhr, en el desenvolupament de la qual DGfI va participar, en la seva fase inicial. Cal considerar que en aquell moment el patrimoni industrial gairebé mai no s’havia comercialitzat per turisme enlloc.
La història industrial és una part crucial del passat europeu, ja que res no ha deixat la seva empremta tan clarament com els dos segles posteriors a l'inici de la Revolució Industrial. Actualment es considera que l’àmbit del patrimoni industrial configura un context sociocultural comú pels europeus. En primer lloc, les condicions de vida i de treball de l’Edat Industrial eren més o menys les mateixes, considerant que un miner del districte del Ruhr o de les valls de Gal·les excavava el carbó de manera molt similar. Fins i tot treballadors de vàries regions van emigrar a d’altres d’Europa a la recerca de l’or negre. L’exemple il·lustra que els pobles d’Europa comparteixen els mateixos records de la història industrial que formen part de la identitat europea comuna. Avui la gent de tots els països europeus està mirant enrere aquells dies que s’han convertit en el passat, simbolitzats per milers de monuments industrials que es conserven com a testimonis de la nostra història tècnica, social i migratòria, i com a fites d'una identitat cultural de tots els ciutadans. El turisme industrial no és un mercat de nínxol, sinó un moviment ampli que inspira molta gent
Durant les dues darreres dècades, els mateixos monuments industrials sovint s’han convertit en símbols del canvi. No només amb la revitalització en un context museístic, sinó que també s’han reutilitzat per viure i treballar en ells; amb béns i serveis com les recents indústries creatives i tecnològiques, seguint el concepte de "regeneració a través del patrimoni". I és que també diverses 'catedrals de treball' s’han fet populars com a atractius del turisme cultural, amb milions de visitants que generen un esperit de canvi a les antigues fàbriques.
Tanmateix, la preservació d’antigues instal·lacions industrials i la seva presentació com a “museu viu” és un repte que requereix solucions innovadores. Això hauria de ser estimulant, i no una càrrega, ja que tenim l’oportunitat de transformar les zones industrials del passat en centres vibrants de les nostres poblacions. La xarxa ERIH pretén donar-li suport amb informació turística rellevant sobre el patrimoni industrial europeu.
Per promoure la marca ERIH, el Consell d’Europa ha desenvolupat un disseny corporatiu, inclòs un logotip comú, una senyalització identificativa dels llocs ERIH, i material informatiu. L’eina de comunicació més important del projecte és el lloc web ERIH. Com a principal plataforma de promoció, presenta el patrimoni industrial al gran públic, animant així la gent a visitar els monuments industrials. Inclou informació a gran escala i un munt d’enllaços a altres llocs web, oficines de turisme i altres organitzacions i iniciatives que ajuden a atraure visitants. Amb la seva completa informació sobre la història industrial d’Europa, el lloc web també es pot veure com una biblioteca virtual amb l’objectiu d’oferir un fòrum per intercanviar experiències entre experts i aficionats amb un fort interès en el tema.
Les notícies sobre la xarxa i el patrimoni industrial en general es promouen a través de butlletins informatius, comunicats de premsa i el lloc de Facebook ERIH, reforçant les cooperacions entre els diversos elements de patrimoni industrial i les organitzacions que gestionen el màrqueting de les respectives destinacions. D’aquesta manera el màrqueting en cooperació, dins d’una xarxa basada en temes específics, és una de les poques oportunitats de promoure el patrimoni industrial de forma sostenible, complementant les diverses i abundants marques turístiques, amb una immensa cobertura mediàtica.
L’àmbit del "patrimoni industrial" ja està ben representat al mercat europeu. El problema és que sovint els llocs individuals es perceben malament o no es perceben del tot. Però, en comptes de competir amb altres llocs i regions, sembla més eficaç augmentar la percepció pública del tema mitjançant la cooperació. Els milers de visitants que acudeixen als llocs ja coneguts i ben consolidats documenten l’interès públic en aquest tema i, per tant, en altres llocs de patrimoni industrial. L’estratègia de la xarxa ERIH és informar a tots els visitants de la mateixa pàgina (i via internet) sobre la resta de destinacions. Això augmenta notablement el nombre de contactes directes amb clients potencials, en comparació amb el màrqueting clàssic basat en una sola marca o destinació d’atracció turística.
El desenvolupament de la xarxa ERIH durant dues dècades és una prova de què aquesta estratègia funciona. En aquest sentit es té en compte que l’atenció turística no només està determinada per un tema atractiu, sinó en particular per la qualitat de la destinació. És per això que els llocs seleccionats i ben percebuts amb estàndards d’alta qualitat tenen un paper de màrqueting líder com a “Punts d’Ancoratge”, promovent així tota la xarxa. D’aquesta jerarquia de percepció externa també es beneficien els llocs més petits que formen part de les Rutes Regionals i les Rutes temàtiques europees, segons el lema “tots per a un i per a tots”.
La xarxa ERIH ha realitzat una enquesta a nivell europeu per monitoritzar l’any 2019 les característiques globals del patrimoni industrial europeu dinamitzat turísticament, en la qual van participar 113 ubicacions:
• El 50 % dels emplaçaments són de propietat pública, el 27 % són organitzacions privades, el 16 % són fundacions, i el 7 % altres organitzacions;
• El nombre anual de visitants ha augmentat constantment en els darrers 3 anys:
✓ 32 % dels emplaçaments té entre 10.001 i 25.000 visitants;
✓ 25 % dels emplaçaments té entre 25.001 i 100.000 visitants;
✓ 23 % dels emplaçaments té menys de 10.000 visitants;
✓ 16 % dels emplaçaments té entre 100.001 i 500.000 visitants;
✓ 5 % dels emplaçaments té entre 500.001 visitants;
• Gairebé tots els emplaçaments depenen de finançament públic pel seu funcionament:
✓ 34 % dels emplaçaments cobreix amb ingressos propis del 21 al 50 % dels costos operatius;
✓ 19 % dels emplaçaments cobreix amb ingressos propis del 51 al 80 % dels costos operatius;
✓ 17 % dels emplaçaments cobreix amb ingressos propis menys del 10 % dels costos operatius;
✓ 16 % dels emplaçaments cobreix amb ingressos propis més del 80 % dels costos operatius;
✓ 15 % dels emplaçaments cobreix amb ingressos propis del 11 al 20 % dels costos operatius;
• La segmentació global de la procedència dels visitants és distribueix en:
✓ 60 % de visitants regionals o locals;
✓ 30 % de visitants nationals;
✓ 10 % de visitants internacionals.
3.2.2. La ruta de la cultura industrial de la conca del Ruhr, a Alemanya
La regió de la conca del riu Ruhr a Alemanya constitueix possiblement el territori pioner de la valorització del patrimoni industrial com un producte turístic a nivell mundial, amb una oferta creixent i estructura de recursos conformada des de fa més de 2 dècades.
Actualment la seva oferta turística vinculada al patrimoni industrial s’estructura amb un circuit format per una ruta circular per carretera d’uns 400 km de longitud, i per una xarxa de rutes ciclistes formada per més de 700 km de carrils per bicicleta.
La ruta principal de la regió està formada per:
• 25 “punts d’ancoratge” (o emplaçaments destacats de referència) formats majoritàriament per museus;
• 13 assentaments industrials de diferents èpoques del tipus de “museu viu” on es mantenen o reprodueixen les activitats industrials i formes de vida originals perquè els visitants puguin viure’n l’experiència directa;
• 17 miradors panoràmics amb vistes privilegiades del paisatge industrial;
• 30 rutes temàtiques especialitzades en aspectes i activitats de caire patrimonial industrial, amb gairebé 1.000 elements o recursos secundaris vinculats, com ara:
✓ Duisburg: ciutat i port / paisatge industrial de Zollverein / ruta industrial al Rin;
✓ Oberhausen: la indústria fa ciutat / Krupp i la ciutat d’Essen / cultura industrial a Volme i Ennepe;
✓ Dortmund: la tríada de carbó, acer, i cervesa / Erzbahn-Emscherbruch / Bochum;
✓ Industrialització primerenca / història i present del Ruhr / cultura industrial i Bauhaus;
✓ Ruta minera de Westfalia / ruta minera de Rhenish / salmorra, vapor i carbó;
✓ Viles emprenedores / assentaments de treballadors / edificis religiosos / mites de la zona del Ruhr;
✓ Parcs i jardins industrials / naturalesa industrial / panorames i fites / torres i turbines d’aigua;
✓ Química, vidre i energia / ferro i acer / pa, gra i cervesa / (...).
La ruta compta amb un punt central articulador, que actua com atractor i prescriptor principal, ubicat al Centre de Visitants del complex industrial de la mina de carbó Zollverein a Essen (patrimoni mundial per la UNESCO).
Segons les darreres dades publicades corresponents al balanç de l’any 2018:
• Els equipaments de la ruta van rebre més de 7.250.000 visitants;
• Les vendes brutes de productes turístics suposaren més de 285 milions d’euros, que es generaren a través de les visites i activitats vinculades als “punts d’ancoratge”, i suposaren uns ingressos significatius per la sostenibilitat dels equipaments, incidint en una repercussió estimada en l’ocupació d’unes 6.150 persones a la regió (tot i que en varis casos amb llocs de treball a temps parcial o estacionals), a banda dels efectes fiscals beneficiosos per la recaptació impositiva sobre les diverses activitats en les arques públiques.
• La segmentació global de visitants és distribueix en:
✓ 51’10 % de visitants foranis d’un dia (procedents de localitzats diferents de l’equipament visitat);
✓ 32’00 % de visitants locals (residents a la mateixa localitat de l’equipament visitat);
✓ 16’90 % de visitants amb pernoctació (que combinen la visita amb una pernoctació a la regió)
Factors comparatius d’escala:
• Regió del Ruhr (Ruhrgebiet - 2018): 4.438 km2
• Vallès Occidental (Idescat - 2019): 583 km2 (13%)
5.111.530 habitants
925.237 habitants (18%)
3.2.3. La ruta del patrimoni industrial al sud de Gal·les, a Anglaterra (Les valls que van canviar el món)
La regió del sud de Gal·les (o del sud-est segons les fonts consultades) es considera el bressol de la industrialització, essent el territori amb la major producció mundial d’acer al segle XIX. Aleshores es registrà per primera vegada a la història una població majoritàriament dedicada a la indústria en lloc de a l’agricultura.
El progressiu abandó de la mineria i la indústria en el darrer terç del segle XX, conduí al desenvolupament d’una oferta de serveis turístics recolzats en gran part en la posada en valor dels recursos més representatius del patrimoni industrial de la regió.
Durant la dècada del 2000 es constituí l’associació HERIAN d’entitats locals, organitzacions de voluntariat i empreses de sector privat, recolzada pel Servei de Turisme del govern de Gal·les, que impulsà la implementació d’un Pla d’acció de desenvolupament del turisme industrial a la regió, seguint les pautes de la xarxa ERIH.
El pla de desenvolupament del patrimoni industrial de la regió promogué:
• Millores de l’accessibilitat i la visitabilitat dels béns del patrimoni industrial i el seu entorn, amb especial èmfasi en les rutes a peu i ciclistes que els uneixen.
• Actuacions d’interpretació i restauració del patrimoni industrial centrades en l’impacte de la revolució industrial i en el paper de la regió en fer de Gal·les la primera nació industrial;
• Condicionament d’instal·lacions educatives i d’aprenentatge en els béns del patrimoni industrial en desús i en altres llocs complementaris, que ajudin a joves i adults a apropar-los i comprendre’ls millor;
• Condicionament de zones de pícnic, miradors, i espais de lleure i cultura a la vora dels recursos actius de patrimoni industrial. Adequació d’equipaments i instal·lacions teatrals i d’animació que permeten programar representacions i esdeveniments en llocs patrimonials, establiments comunitaris i educatius, que expliquen activament la història del patrimoni cultural industrial.
• Adequació d’instal·lacions d’informació en el patrimoni industrial clau, posant especial èmfasi en permetre que els visitants trobin informació i indicacions sobre altres coses a fer i visitar en la regió
• Senyalització de rutes turístiques que ajudin els visitants a explorar el paisatge cultural.
Actualment la ruta principal de la regió està formada per:
• 2 “punts d’ancoratge” (o emplaçaments destacats de referència) consistents en :
✓ Museu Nacional del carbó de Big Pit Balaenavon;
✓ Museu Nacional del litoral a Swansea;
• 12 assentaments industrials principals, consistents en mines, pedreres, foneries, canals i rescloes, habitatges històrics de fabricants i obrers, i en algunes escoles obreres, majoritàriament museïtzats;
• 70 elements complementaris d’interès, alguns especialitzats en aspectes i activitats de caire patrimonial industrial i preindustrial, tot i que d’altres no.
No s’han pogut localitzar dades sobre el balanç del turisme específic en aquesta regió, però s’inclouen algunes dades del conjunt de l’impacte del turisme al conjunt de la nació de Gal·les durant l’any 2018:
• Es van produir 10.021.000 pernoctacions de visitants britànics i 941.000 visites de turistes estrangers;
• El volum de despesa del turisme va ser de gairebé 13’5 milions d’euros.
Factors comparatius d’escala:
• Sud Est de Gal·les (Welsh Government - 2017): 2.800 km2
1.525.000 habitants
• Vallès Occidental (Idescat - 2019): 583 km2 (20%) 925.237 habitants (60%)
3.2.4. Turisme al patrimoni industrial de la regió metropolitana de Manchester, a Anglaterra
La conurbació de Sabadell i Terrassa va ser denominada com la “Manchester catalana” en el moment àlgid del seu desenvolupament industrial a finals del segle XIX. En aquell moment Manchester era un dels focus de referència mundials del desenvolupament de la industrialització.
Actualment la regió metropolitana de Manchester constitueix un exemple representatiu d’un altre tipus de model de valorització turística del patrimoni industrial, centrat en la promoció de la denominació de la destinació turística com a principal reclam: “Visit Manchester” , sense explicitar el pes dels recursos turístics entorn del patrimoni industrial.
A partir de la dècada de 1980, i amb continuïtat, s’han promogut estratègies de renovació urbana de la regió, per enfortir l’economia de Manchester, centrades en la valoració del seu llegat patrimonial, en el comerç, en les activitats culturals i esportives, i en el turisme. En alguns barris històrics, com ara a Castlefield, les fàbriques, magatzems i altres edificis industrials han estat reconvertits en pisos, botigues, cafès, bars de qualitat, i cinemes, centres culturals, o auditoris, i d’altres com a centres comercials, o com a museus.
D’entre els museus vinculats al patrimoni industrial, destaquen per volum de visitants l’any 2016:
• Museu de la Ciència i la Tècnica a l’antiga terminal de la Liverpool Road Passenger Station (*)
• Museu de l’aviació i l’espai a l’edifici de l’antic mercat de Lower Campfield, ambdós (*) amb uns 651.473 visitants conjuntament;
• Parc-museu aeronàutic Runway visitor park, amb 338.450 visitants;
• East Lancashire Railway & Bury Transport Museum, amb 201.916 visitants; És interessant veure que el volum de visites d’aquests museus és proper al d’altres temàtiques d’aparent major atracció de masses, com ara els dedicats als equips de futbol: el National Football Museum (gratuït, amb 481.541 visitants), o el Manchester United Museum & Tour Centre (de pagament, amb 313.812 visitants)
Aquests projectes, entre molts altres, s’han plantejat per canviar “la percepció de Manchester com un lloc industrial brut” i projectar una nova reputació internacional de ciutat ideal per viure, treballar i gaudir de l’oci. Actualment Manchester ha esdevingut la 3a destinació turística d’Anglaterra en nombre de visitants, després de London i Edinburgh, a través d’una campanya sostinguda de planificació i promoció.
Segons les darreres dades publicades consultables, corresponents al balanç de l’any 2016:
• La regió metropolitana de Manchester va rebre més de 4.490.000 visitants, distribuïts en:
✓ 3.300.000 visitants britànics;
✓ 1.190.000 visitants estrangers;
• L’impacte econòmic de la despesa turística s’ha estimat en més de 9’2 bilions d’euros, que es generaren a través de les visites, allotjaments, serveis i taxes turístiques.
• La segmentació global de visitants és distribueix en:
✓ 44 % de visitants consistents en families amb fills;
✓ 21 % de visitants consistents en parelles;
✓ 17 % de visitants consistents en grups d’amics;
✓ 14 % de visitants individuals;
✓ 4 % d’altres perfils de visitants.
Factors comparatius d’escala:
• Regió de Manchester (OMS Regne Unit - 2018): 1 276 km2
2.812.569 habitants
• Vallès Occidental (Idescat - 2019): 583 km2 (45%) 925.237 habitants (33%)
3.2.5. Les rutes per reviure el patrimoni industrial d’Estònia i Letònia
Els països d’Estònia i Letònia han promogut des de l’any 2014 un projecte estratègic conjunt de valoració turística del seu patrimoni industrial, que ha estat guardonat amb l’etiqueta de reconeixement de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018 per part de la Unió Europea. Es tracta d’un projecte de desenvolupament turístic ric i ambiciós en procés de desenvolupament
El primer pas va consistir en establir una xarxa de cooperació en el sector turístic transfronterer. Aquesta xarxa va identificar inicialment 85 emplaçaments i objectes del patrimoni industrial amb interès per a incloure'ls en una ruta de patrimoni industrial. D'aquests recursos, 25 elements han requerit actuacions de conservació o restauració (un 30%), i varis d’ells han estat millorats amb exposicions multimèdia i contingut interactiu.
Els emplaçaments s’han organitzat en cinc rutes temàtiques: fars, molins, fàbriques, torres d’aigua i ferrocarrils. Cada ruta es promou mitjançant un mapa turístic i una guia, ambdues disponibles en format imprès i en línia (a internet) i en 4 idiomes corresponent al públic potencial majoritari (estoni, letó, anglès i rus). Amb un mapa i una guia a la mà, es poden seguir les diverses rutes per carretera i explorar el passat industrial de la regió.
Les respectives rutes estan formades per:
• 50 fars visitables, com a miradors privilegiats del paisatge, alguns d’ells amb centres d’interpretació;
• 22 molins hidràulics i de vent, alguns senzillament visitables i d’altres amb centres d’interpretació;
• 4 fàbriques visitables amb l’enfocament d’equipaments “d’història viva” amb activitats industrials actives;
• 42 torres d’aigua, formades tant per dipòsits d’aigua com per torres molins de vent per extreure aigua, algunes visitables com a miradors privilegiats del paisatge, i algunes també amb centres d’interpretació;
• 34 recursos de patrimoni ferroviari, que inclouen:
✓ Estacions i edificis complementaris ferroviaris amb mobiliari i equipament original;
✓ Locomotores, vagons i altres elements del parc mòbil conservats i la majoria en funcionament;
✓ Recorreguts ferroviaris amb material històric en funcionament.
El conjunt d’elements visitables s’ha plantejat amb l’enfocament de “museus a l’aire lliure” , com a equipaments de caire actiu, en els quals els recursos es troben en funcionament, de manera que a banda de l’aprofitament turístic puguin continuar responent a l’objectiu original pel qual es crearen, ni que sigui parcialment.
Les rutes es difonen a través d’una web multilingüe pròpia, que inclou visites virtuals, històries, vídeos, galeries de fotos i un mapa interactiu, amb una promoció fonamentalment a través dels canals de xarxes socials.
La iniciativa ha tingut un gran èxit. Per exemple, durant cinc caps de setmana de setembre i octubre de 2018 es van organitzar gires especials de cap de setmana a Letònia i Estònia. Mentre que els organitzadors tenien previst acollir aproximadament 2.500 turistes, més de 13.000 visitants van participar en les visites. Amb nombres així, els gestors del projecte confien que la xarxa de Patrimoni Industrial arribi aviat a més de 200.000 visitants.
La inversió total pel projecte "Patrimoni industrial - Reactivació del patrimoni industrial per al desenvolupament del turisme" ascendeix a 1.143.135 euros, i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea ha contribuït amb 971.665 euros a través del Programa Operatiu "Interreg V-A - Estònia-Letònia" per al període de programació 2014-2020. La inversió s'emmarca en la prioritat de "donar suport al patrimoni natural i cultural per a continuar desenvolupant el turisme sostenible".
Factors comparatius d’escala:
• Estònia i Letònia (2019): 109.928 km2
• Vallès Occidental (Idescat - 2019): 583 km2 (0’5%)
3.277.820 habitants
3.2.6. El turisme de descoberta econòmica a França (We Savoir Faire)
A França des de finals de la dècada de 1990 s’ha concebut un altre enfocament del turisme industrial, consistent en visitar establiments relacionats amb l’activitat econòmica del present i del passat recent. Aquest repertori inclou un ventall ampli de visites a empreses, a tallers de producció, actualment actius o no, l’exploració de laboratoris, la descoberta de llocs industrials, però també de tallers d’artesania i granges.
Es tracta d’un ventall de recursos visitables que inclou:
• Empreses en actiu, de mida major o menor, i en tots els sectors d’activitat. Aquestes visites permeten conèixer la història d’una empresa, les seves arrels, els seus valors, els seus compromisos, comprendre la seva implantació local, visitar els seus tallers i cadenes de producció, descobrir les seves tècniques, els seus mètodes, i també d’intercanviar coneixement amb els seus empleats.
• Indrets industrials restaurats o reconvertits, que permeten comprendre com han canviat els antics llocs industrials de producció. França és un país de tradició industrial centrat en indústries del ciment, vidre, química, farmàcia, aeronàutica, nuclear, ferroviària, automoció, enginyeria civil, tèxtil, elaboració i gestió d’aigua, etc. Els equipaments reconvertits solen ser obres mestres arquitectòniques, per la qual cosa són molts els motius pels quals és interessant visitar-los
• Museus tècnics i científics que exposen la tecnologia de producció i els avenços científics, alhora que tenen una dimensió històrica i social per descobrir interessants experiències de les societats industrials Normalment hi ha col·leccions d’eines i màquines antigues.
El turisme de descoberta econòmica pretén ajudar a entendre millor el món que ens envolta. Com es fa aquest o aquell objecte? Com es posen els productes al seu envàs? Què aporta color a aquest menjar? D’on provenen les matèries primeres? On podem veure eines i màquines antigues? Què queda del passat industrial?
Des de mitjans de la dècada del 2010 aquest producte turístic es coordina a través d’una pàgina web específica única per tot el país: https://wesavoirfaire.com, promoguda en col·laboració entre l’Assemblea de Cambres de Comerç i Indústria, i el Departament de Turisme, i es desplega amb nombrosos esdeveniments programats en el decurs de l’any al voltant de temes concrets:
• Jornades de portes obertes;
• Setmana de la indústria; (a la primavera)
• Jornades europees del patrimoni;
• Mostres de fabricació i coneixements autòctons, etc.
Aquesta forma de turisme també permet aprendre sobre el que consumim. En un moment en què es difonen informacions que desacrediten les formes de producció i en què es susciten controvèrsies sobre tots els àmbits industrials, és difícil distingir les certeses respecte de les falsetats Les visites a empreses ens permeten veure per nosaltres mateixos què passa en els escenaris d’elaboració dels productes de la nostra vida quotidiana.
Les visites a empreses, a monuments industrials restaurats o reconvertits, i a museus tècnics i científics, ofereix l'oportunitat de descobrir els territoris de manera diferent. Aquesta forma de turisme, en oposició al turisme massiu, és una forma de turisme autèntic que ens fa viatjar a través del descobriment del saber fer propi de cada territori, aportant un valor afegit a les vacances o sortides turístiques
També cal considerar que l’enfocament de la curiositat i de l’experiència del visitants evoluciona en el decurs del temps Es pot prendre com exemple el cas de les visites a la central elèctrica mareomotriu de la Rance: fa dues dècades l’interès es centrava en la gesta tècnica de la seva construcció i funcionament, mentre que actualment, més enllà d’aquesta gesta, també visitem la central mareomotriu per obtenir més informació sobre qüestions de desenvolupament sostenible i impacte mediambiental.
Segons les dades consultables corresponents al balanç de l’any 2009:
• Els establiments vinculats al turisme de descoberta industrial van rebre més de 8.200.000 visitants;
• Aquesta modalitat de turisme ha passat de 800 establiments el 2009 a més de 5.000 el 2019, formats per:
✓ 31 % d’establiments del sector de l’alimentació;
✓ 24 % d’establiments de tipus museístic tècnic i científic;
✓ 19 % d’establiments de sectors industrials diversos;
✓ 17 % d’establiments vinculats a l’automoció i l’embarcació;
✓ 07 % d’establiments del sector dels serveis;
✓ 02 % de laboratoris i centres d’investigació.
• Les característiques generals de les visites a activitats industrials són:
✓ El període més actiu de visites és d’abril a octubre (agost majoritàriament tancat);
✓ Les visites són relativament estables durant la setmana (amb descens d’activitat els caps de setmana);
✓ Cal organitzar les visites a empreses dissenyant el recorregut de la visita, evitant interrompre la feina dels empleats, i establint les normes específiques de seguretat i salut pertinents,;
✓ 94 % de les visites són en modalitat de visita guiada;
✓ 87 % dels guies acostumen a ser membres de l’empresa, que coneixen bé l’activitat, la seva història i el procés de producció, tot i que potser no tinguin formació en el discurs pedagògic o en idiomes;
✓ 66 % dels establiments té una botiga o local de vendes, i un 54% ven productes elaborats al lloc de la visita, essent un lloc estratègic per reforçar la imatge de l’establiment, i també per amortitzar els costos d’organització de les visites;
✓ 59 % de les visites són amb reserva obligatòria;
✓ 54 % de les visites són gratuïtes.
• Els avantatges per a les empreses participants es concreten en:
✓ Suposa una manera complementària de donar-se a conèixer al públic;
✓ Desenvolupa la imatge de marca i augmenta la seva reputació i notorietat;
✓ Impulsa el màrqueting directe, oferint la possibilitat de provar els productes (amb tast, venda pop-up o outlet, etc.) que és generalment molt apreciat pels clients;
✓ Fomenta el coneixement boca a orella. Un visitant satisfet parlarà bé de l’empresa al seu entorn;
✓ Es poden cobrir total o parcialment els costos d’organització de les visites per la venda de productes o per un preu ajustat d’entrada;
✓ Educa als visitants i clients potencials sobre un sector d’activitat;
✓ Promou determinades professions, i pot afavorir reclutar persones en un període de penúria laboral.
• La segmentació global de visitants és distribueix en:
✓ 86 % de visitants de procedència francesa / 34 % de visitants estrangers;
✓ 83 % de visitants de turisme d’oci / 17 % de visites professionals;
✓ 59 % de visitants en grups (26 % de grups escolars) / 41 % de visitants individuals.
Factors comparatius d’escala:
• França (Eurostat - 2019): 643.801 km2 66.990.000 habitants
• Vallès Occidental (Idescat - 2019): 583 km2 (0’1%) 925.237 habitants (1’4%)
3.3. RESSENYA HISTÒRICA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ AL VALLÈS OCCIDENTAL:
El motor productiu de Catalunya
3.3.1. Introducció
La comarca del Vallès Occidental ocupa a Catalunya una situació geogràfica excepcional reforçada pel pas del temps. Està limitada al nord per la Serralada Prelitoral (Sant Llorenç del Munt, Serra de l’Obac i serra de Granera), als sud-est per la Serralada Litoral (Collserola), al sud-oest pel Llobregat i a l’est per la conca occidental del Besòs. Tot i estar situada en la vall prelitoral, manté lligams suficientment forts amb la costa com per fer de nexe d’unió entre la Catalunya interior i la Catalunya costanera i se situa en el tram central del gran corredor que creua el principat de nord a sud.
Aquest paisatge manté encara avui espais lliures dins el territori, com els de l’entorn de Gallifa (amb els termes com Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines o Caldes de Montbui), que han conviscut amb els de treball, primer i encara, agraris (amb conreu de secà com cereals, vinya i olivera), i després industrial (principalment del sector tèxtil). Un bon exemple d’aquesta convivència és el municipi de Sant Llorenç Savall amb la presència notable de construccions en pedra seca per a les tasques agrícoles i d’algunes fàbriques que aprofiten els recursos naturals per a generar energia, com la Fàbrica Llorenç Valls que fins i tot té un embassament propi al costat de la riba del riu Ripoll.
L’activitat econòmica dominant de la comarca del Vallès Occidental ha estat des de l’inici del procés d’industrialització, la producció industrial, amb dos nuclis impulsors, les ciutats de Terrassa i Sabadell, que van començar a atreure població dels pobles dels voltants, primer, i d’altres poblacions catalanes i de la resta de l’estat després. Més endavant altres localitats de la comarca, sobretot les més properes a Barcelona, com ara Montcada i Reixac, Cerdanyola, Ripollet, Barberà del Vallès i Rubí, van veure un creixement espectacular de la seva població, principalment de treballadors de les fàbriques erigides en els seus termes. Quan es parla d’indústria, cal diferenciar la producció de la comercialització. La primera correspon a les valls interiors. Aquesta és l’experiència catalana però també a tota l’Europa de la industrialització: al País Basc, a Alacant, a Manchester respecte Liverpool, a la vall del Po i al Piemont, o a la Renània. Les inversions industrials a Barcelona, han estat bàsicament inversions de capital, però la indústria com a activitat endògena i autosostinguda nasqué i es manté encara a les valls interiors. El Vallès Occidental és una de les principals concentracions industrials d’Europa i del món occidental en termes de decantament més cap a la producció que cap als serveis.
Per la comarca hi passen algunes de les principals vies de comunicació entre Barcelona i la resta de l’estat, element clau per a esdevenir una de les zones industrials més importants de Catalunya. A més de les principals carreteres que el creuen (AP-7 - B-30), el Vallès Occidental ha estat un èxit dels ferrocarrils suburbans, FGC i rodalies RENFE, sense els quals no hauria estat viable ni la seva expansió econòmica ni la definició paisatgística d’aquesta zona amb aire de perifèria metropolitana europea. Exemple d’això és la pervivència d’estacions com la de Rubí o d’Olesa de Montserrat i també d’estructures com el viaducte de Boixalleu, considerat l’obra d’enginyeria més important de la línia entre Barcelona i Saragossa, en el terme de Viladecavalls.
3.3.2. El Vallès Occidental abans de la industrialització
L’economia tradicional de la zona es fonamentava en les tasques agrícoles i artesanals fins al segle XVIII. A les terres de secà es conreaven vinya i l’olivera, amb intercalació del blat, cosa que completava la tríada bàsica dels conreus mediterranis. A les vores dels rius que creuaven la comarca hi havia petites hortes que arrodonien una producció agrària més diversificada. Cal no oblidar altres productes com els fruits secs o les patates i els farratges estretament vinculats a la cria del bestiar. De tots ells, però, la vinya va esdevenir el cultiu més estès i va anar guanyant espai als vessants dels terrenys més ondulats; un cas paradigmàtic d’aquesta pràctica és Ullastrell. Aquest auge durà fins que a final del segle XIX (1878-1900) la fil·loxera en va destruir la major part, fet que es va agreujar amb la Guerra de Cuba (1895-1898) per la pèrdua de mercat. Testimonis d’aquesta activitat es poden resseguir en els cellers conservats a masos del terme de Rellinars, per exemple el Mas Les Ferreres; també en els sindicats o cooperatives agrícoles com el de Palau-solità i Plegamans que presenta una antiga bàscula a l’exterior de l’edifici, o el de Sant Quirze del Vallès. A Castellbisbal, s’hi pot visitar el Museu del Tractor i el Museu de la Pagesia.
Paral·lelament, a la comarca es van desenvolupar altres activitats productives, que ben aviat van començar a destacar-se al costat de l’agricultura i la ramaderia. Per exemple al llarg de tota la comarca hi podem trobar forns de calç com els 25 que es troben a Matadepera o els 7 de Rellinars.
Terrassa i Sabadell van esdevenir centres que creixien a les cruïlles de camins on hi havia mercats setmanals. Els pagesos del rodal hi venien els seus excedents i hi compraven totes les manufactures que ells no produïen. Ambdues localitats van començar a desenvolupar una manufactura tèxtil en tallers urbans, habitualment als baixos dels habitatges. Ja a la baixa edat mitjana exportaven els seus draps de llana a diversos indrets de la Mediterrània. La manufactura tèxtil es fonamenta en el treball d’uns paraires que compraven les primeres matèries, les donaven a elaborar a domicili, acabaven les peces, i comercialitzaven els productes acabats.
Aquesta tradició anà adquirint importància al llarg dels anys, emparada en els gremis paraires de les dues poblacions principals i gràcies a la influència de comerciants barcelonins. El treball a domicili era practicat per artesans especialitzats i per pagesos que combinaven el treball agrícola i l’artesanal. Així, doncs, Sabadell i Terrassa amb els seus mercats i amb les seves manufactures tèxtils esdevenien les dues poblacions més importants de la comarca i començaven un llarg període d’expansió pròpia i de dinamització d’altres localitats del voltant. El desenvolupament de les manufactures i l’atracció de vilatans dels pobles veïns van fer créixer espectacularment les dues poblacions al llarg del segle XVIII, coincidint amb una etapa de recuperació de la població a tot Catalunya.
En el darrer quart del segle XVIII algunes comarques catalanes, properes al Barcelonès, van iniciar un procés de transformació de la producció artesanal que donà lloc a la primera empenta de la industrialització a Catalunya, exemple de la qual és la fundació de la primera fàbrica de teixits d’indianes de Barcelona per part de Jacint Esteve el 1736. Aquest impuls es fonamentava sobre una etapa de recuperació econòmica i demogràfica a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol, i sobre l’obertura dels mercats colonials també als ports catalans, el 1777, durant el regnat de Carles III
La comarca del Vallès Occidental no va quedar enrere en aquesta conjuntura de canvis i les seves dues poblacions més importants, Sabadell i Terrassa, van viure intensament aquesta arrencada industrial, que també afectà la vida d’alguns pobles del seu rodal. Aquest nou aire es pot observar en la presència de fàbriques urbanes amb façanes neoclàssiques o d’altres que podem anomenar “cases fàbrica”, com la Casa Turull de Sabadell. L’inici d’aquest procés d’industrialització es va centrar en el desenvolupament de la indústria tèxtil, que va tendir cap a una especialització en el sector llaner, fins al punt que aquelles dues ciutats arribarien a concentrar la major part de la infraestructura productiva d’aquesta branca de la indústria tèxtil a tot l’estat La tradicional estructura gremial de la producció va entrar en crisi i fou substituïda per un sistema de producció capitalista fonamentat en la fàbrica, en el qual empresaris i obrers reemplaçaren els antics paraires i, progressivament, la producció domiciliària dispersa per la ciutat i els pobles.
Des d’aquesta arrencada inicial es van produir importants innovacions tècniques que, juntament amb l’increment del nombre de fàbriques, donaren lloc a un continu creixement de la producció. Els procediments moderns de producció i la constant reducció dels costos productius van anar arruïnant la producció tradicional escampada per tot Espanya, un mercat que passà a ser subministrat de productes tèxtils per les empreses catalanes, fonamentalment.
El desenvolupament de la indústria tèxtil a la comarca va contribuir a l’aparició d’una indústria metal·lúrgica especialitzada en la construcció d’aparells per a la producció de teixits, que va permetre, cap a començament del segle XX, reduir la dependència de les importacions de maquinària estrangera. Aquest començament de la diversificació industrial va continuar més endavant i es va accelerar a partir dels anys seixanta del segle XX, quan la comarca del Vallès Occidental va tenir un important creixement industrial més diversificat en altres sectors, a més dels existents (químic, construcció, alimentació, etc.) i amb una aproximació del sector del metall a la importància que tenia la indústria tèxtil. Cal assenyalar també que no solament Sabadell i Terrassa reberen als seus terrenys noves indústries, sinó que d’altres poblacions, les més properes a Barcelona, completaren l’extensió de la infraestructura industrial comarcal. Hem de destacar els casos de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès com els més significatius. Es creava així una nova gran zona industrial situada entre Sabadell- Terrassa i Barcelona que s’unia a la del Baix Llobregat.
3.3.3. Primera etapa del procés d’industrialització
Cap a final del segle XVIII, al costat de la manufactura tradicional, existia ja el començament d’una indústria moderna. Van aparèixer els primers fabricants que introduïren màquines modernes als nous edificis fabrils que aprofitaven energia hidràulica o animal. Eren els primers empresaris que feien inversions en edificis i maquinària, llogaven mà d’obra a preu fet o a jornal, adquirien matèries primeres i comercialitzaven els productes acabats a la península i als mercats colonials. Alguns d’aquests primers fabricants eren antics paraires, però també teixidors, que invertien en la modernització industrial. Famílies com ara els Turull i els Corominas, a Sabadell i els Galí i Ubach a Terrassa, figuren entre les pioneres d’aquesta arrencada industrial.
En aquests anys de trànsit entre els segles XVIII i XIX es produïen teixits de llana, de cànem i de cotó, un sector, aquest, que a l’origen es va desenvolupar més a Barcelona i al Maresme que no pas al Vallès Occidental. Aquesta indústria cotonera a la comarca tenia una forta dependència de Barcelona, tant pel que fa als capitals com a la producció. Durant molt de temps, teixidors de cotó de la comarca treballaven per a empresaris barcelonins, i les primeres fàbriques del sector que s’instal·laren a Sabadell principalment tenien capital de Barcelona. Però Sabadell i Terrassa van anar especialitzant-se cada cop més en el sector llaner, malgrat que el cotó hi va continuar tenint importància, sobretot a Sabadell. Fou en aquests anys quan s’introduïren noves tècniques en el camp de la filatura, que s’acceleraren després de la crisi econòmica de començament del segle XIX. Es van fer importants inversions en l’aprofitament d’antics molins paperers o fariners (com el molí d’en Torrella a Sabadell), en la instal·lació de noves fàbriques, a la vora dels rius per aprofitar la força hidràulica (com la fàbrica dels Germans Oller a Rubí), en la construcció de naus industrials al pla, que empraven cavallaries de força motriu, i finalment en l’adquisició de maquinària per a la filatura i els acabats. Tot això es feu amb la intenció de concentrar la infraestructura productiva i elaborar el major nombre de productes amb menys temps i amb un considerable estalvi de mà d’obra.
El curs del Ripoll, entre Castellar del Vallès i Ripollet, va rebre noves fàbriques per aprofitar la força hidràulica i les recloses, canals i molins ja existents, molts d’ells paperers o fariners, és el cas de La Farinera de Rellinars, a la vora de la riba que antigament havia estat ocupada pel Molí Vell o Molí del Gibert. Algunes branques de la producció, com ara la filatura, s’anaven concentrant, mentre que el teixit manual es mantenia fortament dispers. Hem d’assenyalar, però, com a exemple més significatiu, que l’any 1919 l’empresa terrassenca Galí i Vinyals concentrava el 50% de la producció drapera de la població.
Alguns dels grans empresaris de la comarca es van associar a comerciants barcelonins per facilitar la venda de productes a la resta de l’estat, amb què contribuïren a la crisi de la manufactura tradicional, i als mercats americans. Tot això va permetre l’expansió d’aquestes grans indústries i afrontar la competència dels productes acabats provinents de l’estranger. Fou a partir del segon terç del segle XIX, especialment la segona meitat, quan es consolidà la indústria llanera moderna a Sabadell i Terrassa, amb la configuració d’un mercat espanyol, fortament protegit de la competència estrangera, en el context del desenvolupament del capitalisme a Espanya i de les transformacions que va provocar.
Per afrontar la demanda d’aquell mercat, la indústria llanera va haver de fabricar productes de millor qualitat, equiparables als estrangers. Ja els anys trenta alguns fabricants elaboraven teixits de novetats i a mitjan segle ho feien gairebé tots. Tot plegat va portar a un augment de les importacions de llanes de qualitat i esforços constants per perfeccionar tècnicament els sistemes de producció. El creixement i l’expansió de la indústria tèxtil ja no podien fonamentar-se en l’ús de l’energia hidràulica, molt escassa a la comarca i especialment a Terrassa. Aquest fou un dels motius pels quals Terrassa, primer, i Sabadell, després, foren ciutats pioneres en optar per la nova energia: el vapor. Així, el 1833 la fàbrica Galí i Vinyals de Terrassa va ser la segona fàbrica moguda per màquina de vapor a Catalunya, després de la Fàbrica Bonaplata de Barcelona.
L’any 1848 ja hi havia sis vapors en funcionament a Terrassa i tres a Sabadell. Començava l’era del paisatge de xemeneies que tan bé defineixen l’skyline de les ciutats del Vallès. El canvi energètic anava associat a altres modificacions tècniques. Apareixien noves màquines en la filatura - les jenny, introduïdes el 1784 seran substituïdes per les berguedanes, que coexistiren amb les del tipus water-frame i les mule-jenny, introduïdes al tombant del segle, i més endavant, el 1844, les selfactines-, s’introduïren els primers telers mecànics i es mecanitzava una part important del procés d’acabat de les peces. Convé destacar l’aportació de Ferran Casablanques, de l’invent del desmotatge químic utilitzat per primer cop al Vapor de la O, el 1863. Totes aquestes modificacions contribuïen a reduir els costos productius, a millorar la qualitat dels productes i, en definitiva, a poder arribar a un mercat més ampli.
La producció creixia i augmentava el nombre de fàbriques i s’hi atreia els treballadors a domicili i la mà d’obra infantil i femenina. Aquesta organització del treball es podrà visitar en el futur museu de la indústria que s’està creant al Vapor Aranyó de Santa Perpètua de Mogoda. Les empreses tendien a l’especialització en diverses fases del procés de producció (filats, teixits, acabats, tints, rentadors de llana, etc.). El vapor, els embarrats i la maquinària modificaren les formes dels edificis que s’havien anat forjant al segle precedent. La fàbrica era un edifici de pisos més compacte que els anteriors, i del tot urbà. Es passà de construcció en paredat i bigues de fusta a construcció en maó i columnes de fosa. Un exemple d’aquesta mena de fàbriques és el gran conjunt de la Fàbrica Tèxtil Besòs, a Sentmenat, que conserva una interessant nau bastida el 1872, dedicada a la filatura.
Tot i que el creixement de la indústria llanera a la comarca fou espectacular, es mantenia encara un nucli d’indústria cotonera a Sabadell fins a finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta quan la canviaren cap a la llana. També cal anomenar l’empresa Viuda de Josep Tolrà, S.A. fundada a Castellar del Vallès el 1885 que va mantenir la seva activitat amb el cotó fins el 1995. A mitjans del segle XIX, a Sabadell, Terrassa i algun poble dels voltants es concentrava gran part de la producció llanera de tot Espanya. La culminació d’aquest procés va tenir lloc el darrer terç del segle XIX, quan es va produir l’extensió de la mecanització del tissatge, tot multiplicant-se gairebé per vint el nombre de telers mecànics envers els manuals en menys de deu anys.
La producció va augmentar molt durant els anys de la “febre d’or” i amb la política proteccionista de la darrera dècada del segle XIX. Es desenvoluparen noves branques, com ara la filatura d’estam i les llanes regenerades, es va incrementar la mecanització a les empreses de l’anomenat ram de l’aigua i continuaren les millores tècniques en el camp de la filatura. Els recintes industrials varen créixer amb diferents edificis especialitzats per a cada fase del procés industrial. S’introduiren variacions i nous tipus d’estructures als edificis industrials: ampliaren les naus i s’optà pel shed o dent de serra que evitava les finestres als murs i les situava a la coberta. Podem parlar de complexos fabrils com Can Quadras a Sabadell (primera fàbrica que incorpora el shed el 1887) o el Vapor Aymerich, Amat i Jover a Terrassa (1907)
La major part de la maquinària continuava essent adquirida a l’estranger, però ja en aquesta època es fundaren a la comarca les primeres empreses metal·lúrgiques dedicades a la construcció de maquinària tèxtil, com ara Duran Canyameras, de Sabadell, o Salvador Julià de Terrassa. El sector de l’estam va portar a l’aparició de noves grans empreses, com ara S.A. Cuadras i Prim i Pere Turull i Cia a Sabadell, i el capital francès entrava en el sector per mitjà d’empreses tals com Harmel Freres i Seydoux et Cie, a Sabadell, i Ernest Niquet et Cie, a Terrassa. Cap a final del segle XIX veiem també noves tendències cap a canvis energètics. Es van instal·lar alguns motors de gas pobre i es va començar a emprar l’energia elèctrica, primer per a l’enllumenat dels tallers i després com a força motriu. Però, quant a l’estructura productiva, als mercats i a la mà d’obra emprada, es van introduir poques modificacions.
El segle XX va començar amb una conjuntura de crisi. L’estancament del mercat interior i la pèrdua de les colònies van dur la indústria llanera a un llarg període d’estabilitat, que no es va començar a superar fins la segona dècada del segle i sobretot durant els anys de la Primera Guerra Mundial, que van permetre incrementar les exportacions a Europa i a Amèrica del sud i continuar proveint en gran part el mercat interior. És el moment de la fundació d’empreses dedicades a altres camps com la Fàbrica d’Uralita, edifici noucentista del 1910-14 promogut per Roviralta i Alemany, a Cerdanyola del Vallès.
El període 1914-1920 fou d’intensificació de la producció i de creixement de la infraestructura productiva. Un cop acabat aquest context favorable, durant els anys vint i trenta la indústria llanera va entrar en una nova fase d’estancament, amb greus problemes de sobreproducció. S’havia assolit un aparell productiu superior a la demanda potencial del mercat interior i amb molt poca capacitat competitiva als mercats exteriors. Tot i així, hi va haver nous esforços per una renovació tècnica davant la forta competència interna, i es donà sortida a alguns capitals acumulats sobretot per les grans empreses.
Al llarg d’aquest període la indústria llanera havia arrelat fort a la comarca i es mantenia una part important de maquinària dispersa a diversos llocs, sobretots teixidors auxiliars que treballaven per altres empreses importants. D’aquesta època és La Fàbrica situada a Vacarisses, que donava feina a gairebé tota la població del municipi.
Aquest creixement industrial va tenir conseqüències en l’augment i concentració de la població, i també en altres aspectes com el desenvolupament de les comunicacions ferroviàries o el sector serveis, és l’època de la fundació d’institucions de crèdit i d’estalvi com els bancs i caixes d’estalvis de Sabadell i Terrassa, escoles industrials i edificis propis de ciutats com hospitals, hotels, teatres, etc., molts d’ells d’estil modernista.
3.3.4. La diversificació industrial
A conseqüència del desenvolupament de la indústria tèxtil van sorgir d’altres sectors com l’esmentat metal·lúrgic. Fou sobretot durant els anys de la Primera Guerra Mundial i en la dècada dels anys vint quan la indústria del metall va començar a tenir-hi una importància relativa.
En aquest primer quart del segle XX, l’ús d’energia elèctrica va portar a la construcció de subestacions transformadores d’energia a Sabadell i a Terrassa i a la constitució d’empreses subministradores de fluid elèctric, com ara L’Energia S.A., de Sabadell. Al seu torn, el canvi energètic va dur la creació d’empreses dedicades a la producció de material elèctric.
També en aquesta mateixa època van instal·lar-se en altres pobles de la comarca noves grans indústries per a la fabricació de materials de construcció, com ara la fàbrica Uralita, a Cerdanyola-Ripollet, o la fàbrica de ciment Asland, a Montcada i Reixac. Era una època en la qual el sector de la construcció es va modernitzar i desenvolupar de manera considerable, coincidint amb les limitacions que va passar la importació de materials bàsics de construcció durant els anys de la guerra europea i immediatament posteriors.
A Barberà del Vallès, Cerdanyola i Ripollet, aprofitant els molins del Ripoll, es va mantenir una indústria paperera tradicional que va viure un període de creixement gràcies a l’increment de la demanda de paper i de cartró en aquells anys.
Tot aquest desenvolupament de la comarca es va veure frenat arrel de la crisi dels anys 1930’, dins la crisi mundial del capitalisme, la Guerra Civil Espanyola, i el període d’autarquia subsegüent. No va ser fins la segona meitat dels anys cinquanta quan va venir el gran desenvolupament industrial de la comarca. Sobretot a partir dels anys seixanta grans empreses amb capital exterior s’hi instal·laren i contribuïren a atreure altres inversions autòctones. La diversificació industrial es va estendre i començaren processos de modernització i reconversió de sectors més tradicionals com ara el tèxtil. En algunes zones de la comarca, la indústria tèxtil va quedar molt en segon lloc, i sectors més nous, com el químic, van agafar més força al costat del gran creixement de la indústria metal·lúrgica.
Com a conseqüència d’aquest auge industrial sorgiren nous nuclis urbans o “ciutats dormitori” amb equipaments bàsics molt mínims a l’inici, entorn dels grans centres productius; cal mencionar la singularitat de la planificació de Badia del Vallès a partir de mitjans de la dècada de 1960, formalitzada amb la constitució com a municipi independent el 1994.
Va ser en aquest context de bonança quan es produí la riuada del 1962, que va causar grans estralls a molts municipis de la comarca, visibles encara avui en molts punts. A Rubí, per exemple, la riuada s’endugué completament diverses fàbriques i el barri sencer de l’Escardívol, entre d’altres construccions.
L’expansió industrial va ser el factor determinant d’importants onades immigratòries a la comarca, fenomen que explica el ràpid creixement demogràfic. En aquesta etapa els contingents migratoris més importants que hi arribaren ho feien des d’Andalusia, a més a més dels llocs de procedència tradicionals, sobretot de Múrcia, que van continuar expulsant població cap a les zones industrials.
A començament dels anys setanta però sobretot a partir de l’any 1973, amb l’encariment sobtat del preu del petroli, s’iniciava una nova etapa de crisi econòmica, amb un fort estancament en el desenvolupament industrial i el tancament de moltes fàbriques que va coexistir amb la pressió immobiliària per enderrocar-les. No fou la darrera crisi: també la dels anys noranta postolímpics i la darrera del 2007 van afectar intensament una comarca bolcada envers la producció i per aquest motiu sensible a tots els canvis mundials
3.3.5. El Vallès Occidental avui
Actualment, el Vallès encapçala Catalunya en vuit dels deu rams de la classificació productiva en còmput d’ocupació i només se situa en una posició secundària en indústries extractives o energètiques i en l’automoció, en les quals gràcies a la presència de Seat (Martorell) o Nissan (Barcelonès) altres comarques enregistren major ocupació, tot i que el Vallès hi ha moltes indústries de components i subministradores.
El Vallès destaca en activitats de valor afegit i innovadores, i no solament en les indústries clàssiques, com són els rams biotecnològics i farmacèutics. L’evolució productiva en la dècada precedent situa aquest territori en termes de creixement, resistència i especialització per damunt del conjunt de les comarques de la regió de Barcelona. Més que d’un clúster especialitzat, al Vallès es pot parlar d’una diversitat on els diferents rams es reforcen mútuament. Per exemple, conviuen a Vacarisses el CTR (Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental) amb l’empresa Puig o Johnson Hitachi Air Conditioning. Només per anomenar-ne algunes a Polinyà hi tenen la seu Louis Vuiton o Nubik, a Palau-solità i Plegamans, Farggi o Mango, Sant Quirze del Vallès, Ermenegildo Zegna o Javier Simorra.
Un altre element que fa únic el Vallès Occidental en relació a la producció industrial és la presència des de principis de segle de la universitat a Terrassa, la UPC, i des dels anys seixanta a Bellaterra, la UAB. Més recentment a aquests importants centres de recerca i estudi s’hi ha de sumar el Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, que vincula la comarca amb el desenvolupament tecnològic més punter..
3.4. IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS INTEGRANTS DEL PATRIMONI INDUSTRIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL
La valoració dels potencial turístic de recursos propis del territori es centra bàsicament en aquells que tenen un component fonamentalment cultural o natural (en el cas del patrimoni industrial), siguin tangibles o intangibles, i que, fins i tot, ens poden identificar de cara enfora, encara que aquest factor no sigui imprescindible.
Aquest tipus de recursos formen part d’un context i un entorn amb el qual estan estretament interrelacionats: el que determina el nostre espai físic, la nostra història, els nostres monuments, els nostres costums i tradicions, o els nostres productes agroalimentaris i industrials i les seves múltiples combinacions.
Aquesta mena de recursos són els que es proposa indentificar i valorar pel que fa al seu potencial turístic.
S'ha realitzat una recerca per identificar i caracteritzar els recursos patrimonials conservats al territori. Convé considerar que s’ha constatat que inicialment no existeix un inventari dels elements del patrimoni industrial disseminats a la comarca. Aquesta identificació s’ha centrat en la recopilació d’informació bàsica sobre els aspectes rellevants en relació a la valoració turística dels elements des de l’òptica del patrimoni cultural i del turisme sostenible i de proximitat.
En primer lloc s’ha realitzat una anàlisi de la situació actual de la distribució i les característiques dels elements integrants del patrimoni industrial, a partir d’una recopilació de la informació prèvia necessària; consistent en l’obtenció de dades i l’anàlisi de les diverses fonts documentals disponibles
Les fonts inicialment consultades han consistit en el treball realitzat pel mNACTEC en el Mapa del patrimoni industrial de Catalunya, dins del qual s’han identificat inicialment uns 155 elements corresponents a la comarca del Vallès Occidental De manera complementària s’ha realitzat una recerca d’elements amb protecció patrimonial continguda en figures de planejament urbanístic:
• Mapes de Patrimoni Cultural, a 8 municipis;
• Inventaris de Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental, disponibles a 4 municipis;
• Catàlegs de Béns Protegits vinculats a PGOU i POUM, vigents a 8 municipis;
• Plans Especials de Protecció del Patrimoni, vigents a 9 municipis.
Aquesta recerca es va realitzar prèviament a la programació de les reunions amb els interlocutors dels diversos municipis, per tal de poder contrastar durant la seva realització el llistat obstingut, i poder esmenar-lo o completar-lo amb les aportacions rebudes.
Cal considerar que una de les evidències extretes durant el treball d’elaboració del llistat consisteix en la necessitat de desenvolupar un treball complementari més exhaustiu, ja que una part dels municipis pràcticament no disposen d’informació consultable sobre el seu patrimoni cultural (ni tampoc industrial). Cal considerar, per tant, que l’inventari obtingut correspon ja un pas important per la identificació dels elements patrimonials industrials més significatius, subjecte de revisió i ampliació en el futur.
Com a resultat del treball de recerca, s’han identificat 417 béns integrants del patrimoni industrial distribuïts en 22 municipis, i 89 activitats productives considerables com a potencials “indústries vives” o “descobertes econòmiques” . Per tant, hem obtingut un volum total de 506 elements industrials, a partir dels quals ha calgut avaluar el seu potencial com a recursos turístics.
Tal com era de preveure, la major part d’elements es concentren conjuntament en els municipis més grans de la comarca; Sabadell i Terrassa, que aglutinen un 26 % del total A continuació destaquem el volum d’elements conservats a Castellar del Vallès, amb un 8 % del total, mentre que en els altres 19 municipis es distribueix força heterogèniament el 66 % restants d’elements. Cal considerar la singularitat urbanística i històrica del municipi de Badia del Vallès, amb un parc edificat i de serveis construïts ex-novo entre finals de la dècada de 1960 i mitjans de 1970, i que esdevingué municipi independent l’any 1994, situació que explica la impossibilitat d’identificació inicial d’elements destacables en relació al patrimoni industrial.
3.5. ANÀLISI DEL POTENCIAL TURÍSTIC DELS ELEMENTS IDENTIFICATS
L’anàlisi de la situació actual ha considerat tant condicionants externs, que poden tenir un impacte directe o indirecte en l’accessibilitat i coneixement dels recursos, com condicionants interns en relació amb els propis recursos, la disponibilitat d’informació històrica i patrimonial suficient, els seus usos actuals, i els propis valors conservats i el context sociocultural amb el qual es perceben. Aquesta anàlisi ha permès posar de manifest les principals oportunitats, necessitats, fortaleses i febleses del patrimoni industrial de la comarca.
Una vegada establert l’inventari dels elements objecte d’anàlisi, s’ha realitzat una pre-valoració prèvia de cadascun d’ells en base a la informació inicial disponible, i al contrast amb els interlocutors municipals, sobre les seves característiques més rellevants, consistent en:
• Anàlisi de les característiques generals i de l’estat de conservació dels elements identificats: S'ha tingut en compte les necessitats funcionals i prestacionals dels visitants potencials a un recurs turístic convencional vinculat al patrimoni cultural industrial, així com del personal de gestió i manteniment. També s’ha considerat la distribució heterogènia dels elements en el territori, així com la diversitat de condicions d’implantació paisatgística, d’accessibilitat, i de conservació.
• Anàlisi d’expectatives i sinèrgies territorials dels elements identificats: Cadascun dels municipis gestiona les seves pròpies estratègies de valoració i dinamització del patrimoni cultural, així com de dinamització turística. En conseqüència, és imprescindible identificar-les i analitzar les projeccions locals al respecte.
Una vegada realitzada aquest revisió global, municipi a municipi, s’ha obtingut una primera selecció d’elements destacables, que respon a les expectatives de desenvolupament immediat locals, identificant les oportunitats de dinamització turística des de la vessant del patrimoni industrial, així com les sinèrgies des d’una visió territorial més àmplia, amb l’objectiu de configurar un producte turístic comarcal atractiu comú.
El conjunt d’elements patrimonials identificat, es distribueix en tres categories principals, segons els criteris plantejats pel mNACTEC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, consistents en:
a) 147 activitats preindustrials (o protoindustrials): corresponents a la primera etapa incipient del procés d’industrialització, datable entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX; que integra: molins hidràulics, serradores hidràuliques, fargues, pous de glaç, forns de calç, manufactures d’indianes i paraires, o adoberies, entre d’altres Una part important d’elles es conserven en municipis de les valls de la comarca
b) 172 activitats industrials: vinculades al ple desenvolupament i auge del procés d’industrialització, datable des de finals del segle XIX fins al segle XX; que integra: indústries tèxtils (fàbriques de riu, vapors, colònies tèxtils), indústries de la construcció (bòbiles, cimenteres), indústries agroalimentàries (farineres, cellersfassines-caves-destil·leries, escorxadors), indústries químiques i farmacèutiques, indústries metal·lúrgiques, indústries de l’automòbil i del ferrocarril, mineria, xemeneies industrials, o canals industrials, entre d’altres. La major part d’elles s’han conservat als municipis de la plana prelitoral.
c) 98 serveis i obres públiques: corresponents a infraestructures bàsiques imprescindibles pel correcte desenvolupament de les activitats preindustrials i industrials, datables fonamentalment des de finals del segle XVIII fins al segle XX; que integren: serveis públics d’aigua (centrals de bombeig, dipòsits, torres, canals i rescloses), serveis públics d’electricitat, serveis públics de gas, patrimoni ferroviari (túnels i viaductes, estacions, magatzems i edificis complementaris, maquinària i vagons), patrimoni viari, elements de telecomunicacions, observatoris científics, o mercats, entre d’altres. Aquests es distribueixen força heterogèniament entre el conjunt de municipis, amb certa prevalença en els més poblats.
Hem constatat que a les nostres viles i ciutats hi trobem un important repertori de patrimoni industrial (vapors, xemeneies, molins...) que ha arribat fins els nostres dies en un estat de conservació desigual. Aquest patrimoni industrial conservat el podem classificar en tres estats, segons el seu grau d’atractiu turístic:
a) En primer lloc, comptem amb atractius turístics i patrimonials de primer nivell, com és el cas del mNACTEC o del modernisme a Terrassa, que ja constitueixen un producte turístic consolidat actualment (mNACTEC), o bé que segueixen una trajectòria encarada a oferir a curt termini un producte turístic estable de qualitat (com en el cas de les rutes modernistes de Terrassa, o del conjunt de la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac)
La major part d’ells es troben als municipis de la plana prelitoral amb major pes demogràfic.
b) En segon lloc, tenim recursos de gran interès patrimonial i en un estat òptim de conservació que caldria dinamitzar turísticament. És el cas del Vapor Buxeda a Sabadell, o del Molí d’en Rata a Ripollet, per exemple.
En aquest cas, també la majoria d’ells s’emplacen als municipis més poblats de la plana prelitoral.
c) Per últim, existeixen elements patrimonials molt rellevants que, abans de poder-se dinamitzar turísticament, caldria que fossin rehabilitats. Seria el cas, per exemple, del conjunt de la Fàbrica de la Vídua Tolrà a Castellar del Vallès, o de la Fàbrica del Molí Vell de Rellinars
Aquests elements, en canvi, es distribueixen de manera força homogènia en el conjunt del territori.
Actualment només 4 dels municipis realitzen visites estables als seus elements destacats del patrimoni industrial, amb un volum global de més de 186.500 visitants l’any 2018, amb un percentatge important de públic escolar (un 30 %) i una procedència predominant de la resta de la província de Barcelona, i d’altres províncies de Catalunya (un 67 % dels visitants amb dades de procedència disponibles).
Taula 3.5. Distribució de visitants a recursos de patrimoni industrial del Vallès Occidental l’any 2018:
Paral·lelament també s’han recopilat les dades d’activitats econòmiques productives susceptibles de ser visitables en el marc d’un producte turístic del tipus d’”Indústria Viva” o de “Descoberta econòmica” .
En aquest cas s’ha pres com a referència inicial la informació facilitada per la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) amb la seva seu social a Terrassa, que actualment inclou 2 espais adscrits al programa Indústria Viva situats als municipis de Sabadell i Terrassa.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades aportades pels interlocutors municipals
Si comparem el volum de visitants comptabilitzats, respecte del nombre de visitants dels productes de turisme industrial anteriorment exposats com a referència, comprovem que constitueixen un nombre prou significatiu tenint en compte les limitacions de promoció i comercialització de l’oferta de visites i activitats, i que existeix una clara oportunitat d’assolir un desenvolupament important en aquest àmbit.
Resulta especialment interessant analitzar les dades obtingudes sobre l’estudi de l’impacte econòmic del sistema territorial del mNACTEC elaborat pel Grup de Gestió Turística (GRUGET) d’ESADE l’any 2017, a partir d’un balanç d’uns 129.000 visitants al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. En aquest cas es determinà que les visites al Museu de la Ciència de Terrassa suposaren un impacte econòmic d’uns 316.000 € en la seva àrea geogràfica de referència (considerant despeses de transport, restauració, allotjament, compres, etc.). Al considerar el conjunt de la xarxa del MNACTEC, formada per un total de 17 equipaments museístics distribuïts a Catalunya, amb un volum total de 403.000 visitants, s’obtingué un impacte econòmic global de 2.675.000 €.
En aquest estudi es va concloure que les inversions i la despesa corrent del sistema territorial del MNACTEC, per valor de 6.236.782 € en l’any 2017, va generar en el territori un impacte econòmic de 13.368.000 €. Això significa que, per cada 1 € invertit per l’Administració, es reverteix en el territori una despesa de 2’14 €, amb una ocupació generada equiparable a uns 254 llocs de treball, essent dades en línia amb les d’equipaments museístics ubicats en zones considerades com a no turístiques.
El repertori de 98 activitats productives potencialment visitables del conjunt de municipis de la comarca inclou categories molt diverses; des de l’alimentació, a la tecnologia, passant pel sector tèxtil, o el farmacèutic, com a àmbits més destacables
A partir de les dades resultants de la diagnosi del potencial turístic dels elements del patrimoni industrial del Vallès Occidental s’ha sintetitzat en un quadre resum de l’inventari d’elements identificats, que s’inclou a continuació. Aquest quadre resum sintetitza les dades primordials més significatives de cadascun dels 506 elements analitzants, destacant amb un fons de color els elements amb un major potencial de valoració i dinamització turística, segons els criteris anteriorment indicats, d’acord amb els criteris següents:
• Elements destacables del patrimoni industrial, de titularitat pública, amb un fons de color verd;
• Elements destacables del patrimoni industrial, de titularitat privada, amb un fons de color taronja;
• Activitats productives susceptibles de suscitar interès per ser visitables, amb un fons de color blau.
S’ha representat el grau de valoració del potencial de cada element destacable, en funció de la dimensió del seu fons de color, de manera que els elements amb una franja més extensa acolorida corresponen als recursos que s’han valorat amb un major interès potencial
Cal aclarir també que s’ha emprat un fons de color burdeus per destacar la distribució territorial d’elements patrimonials vinculats a antics sindicats agrícoles, ateneus i centres socials, que s’han pogut conservar en més de la meitat dels municipis de la comarca, amb usos actuals i circumstàncies de conservació molt diverses
4. AVANTPROJECTE DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC DELS RECURSOS DE PATRIMONI INDUSTRIAL
4.1. DESCRIPCIÓ GENERAL
La definició de la proposta estratègica de l’avantprojecte de desenvolupament turístic dels recursos del patrimoni industrial del Vallès Occidental és la part més rellevant del treball, i alhora la més complexa, ja que suposa definir cap on es vol avançar durant els propers anys.
Aquesta reflexió en relació a la visió dels recursos patrimonials industrials, i del seu potencial de dinamització turística, era una tasca pendent d’emprendre amb una perspectiva global comarcal des de feia temps, i suposa un repte per la gran quatitat de variables a considerar, així com d’agents involucrats.
Cadascun dels passos seguits per al desenvolupament de la proposta d’avantprojecte, i en especial la determinació de la proposta estratègica d’actuació, s’han portat a terme de manera participativa, involucrant en el procés els agents públics municipals implicats directa o indirectament en el funcionament i el manteniment dels recursos locals, tant com ha estat possible
A partir de la reflexió sobre la diagnosi de la situació actual, s’ha definit la proposta d’avantprojecte de desenvolupament turístic, recolzada en un consens en els criteris estratègics del treball. Aquests criteris desenvolupen els objectius òptims a curt, mig i llarg termini, i s’han plantejat tant de caràcter general pel conjunt de recursos patrimonials analitzats, com de manera específica atenent a les circumstàncies de cadascun dels elements existents i possibles.
Cal recordar que el present treball s’emmarca amb un objectiu estratègic comarcal consistent en la creació dels fonaments d’un producte turístic aglutinador i identitari per a tots els municipis del Vallès Occidental. L’objectiu general d’aquest projecte es centra en:
• Posar en valor el patrimoni històric i cultural de la comarca;
• Establir les bases per a la definició d’un producte turístic genuí amb base i contingut històric singular.
Mentre que l’objectiu específic d’aquesta diagnosi consisteix en desenvolupar la prospecció, l’inventari i la caracterització dels elements que singularitzen els municipis del Vallès Occidental en el marc del turisme industrial. A tal efecte s’han identificat els elements vinculats amb el patrimoni industrial que donen personalitat al nostre territori En aquest sentit també s’ha tingut en compte la vinculació dels elements industrials conservats amb el paisatge, i el valor social i simbòlic d’aquests elements, a banda del propi valor patrimonial.
Per això, com a conclusió de la diagnosi, es planteja un Avantprojecte de desenvolupament turístic dels recursos més destacats del patrimoni industrial, considerant els aspectes següents:
a) Identificació dels eixos temàtics amb què es poden organitzar i segmentar els diferents recursos;
b) Definició d’un fil conductor que vertebri globalment el projecte;
c) Priorització de les diferents intervencions de rehabilitació en funció del valor turístic, patrimonial i paisatgístic;
d) Proposta de pautes generals de desenvolupament del projecte.
En el procés de debat dut a terme en el decurs de la redacció de la diagnosi i de l’avantprojecte de desenvolupament turístic, els participants han consensuat les propostes d’actuació específiques que caldria dur a terme per obtenir els objectius enunciats. Aquestes propostes s’han plantejat per cadascun dels municipis, amb una visió estratègica simultàniament centrada tant en les circumstàncies de la pròpia localitat, com amb una visió territorial de servei òptim al territori veí i al conjunt del Vallès Occidental
A continuació es relacionen les propostes estratègiques d’elements patrimonials més destacables, un avanç de priorització d’aquests elements, una proposta d’eixos temàtics de desenvolupament turístic, i una proposta de pautes generals de desenvolupament del projecte.
S’inclou també un calendari aproximat de desenvolupament i una estimació de pressupost, que necessitaran d’una revisió i actualització periòdica, durant el període de vigència de l’avantprojecte, establert amb un horitzó fins l’any 2030 Per tal de facilitar-ne tant la gestió com el seguiment, s’han plantejat etapes temporals intermitges, que permeten diferenciar les propostes a curt, mig i llarg termini (diferenciant respectivament les etapes 2020-2023, 2024-2027, i 2028-2030).
També s’ha realitzat una estimació pressupostària del desplegament de la proposta estratègica d’avantprojecte d’actuació, per facilitar una primera quantificació de les necessitats d’inversió requerides per l’assoliment dels seus objectius en les diverses etapes de desplegament inicialment previstes.
La proposta d’avantprojecte de desenvolupament turístic valorada i distribuïda en etapes plurianuals permet oferir un marc de referència, a partir del qual poder fer el seguiment de l’assoliment dels objectius desitjats, corregint els aspectes necessaris durant la seva vigència. Per tant, caldrà dur a terme un seguiment anual ulterior de la proposta de planificació a partir dels recursos disponibles i de les prioritats marcades en l’àmbit municipal i comarcal.
4.2. IDENTIFICACIÓ D’ELEMENTS DESTACATS
Tal com s’ha explicat anteriorment, a partir d’una reflexió sobre els resultats de la diagnosi de la situació actual dels elements del patrimoni industrial conservats i actius de la comarca, de l’avaluació dels aspectes precaris o deficients a millorar, i de les potencials oportunitats i requeriments emergents a considerar, s’han definit els criteris estratègics bàsics de l’avantprojecte Els criteris propositius es desenvolupen en propostes estratègiques detallades concretes corresponents a cada municipi i a cadascun dels elements més destacables, en relació a la concurrència de diferents factors estratègics:
a) Grau de representativitat o singularitat patrimonial de l’element:
S’han analitzat els trets patrimonials culturals, industrials, històrics i paisatgístics que puguin atorgar un major grau de representativitat o singularitat als elements patrimonials valorats. En aquest sentit s’han cercat atributs únics que els facin destacar a nivell nacional, regional, o comarcal.
b) Estat de conservació o degradació de l’element:
En relació al seu estat de conservació s’han valorat no tan sols les seves condicions d’integritat material, o l’existència de lesions o degradacions, sinó que també s’han considerat que l’element mantingui l’autenticitat dels seus trets distintius originals. És molt important que l’estat de conservació de l’element permeti distingir plenament les característiques i atributs identificatius de la seva adscripció a una determinada etapa de la industrialització, per tal que el propi element sigui capaç d’encarnar explícitament els valors que es pretén conservar i transmetre.
c) Grau d’adequació de l’element a un producte turístic potencial:
Perquè un recurs cultural i/o natural esdevingui un producte turístic, cal que generi una dinàmica econòmica amb un certa continuïtat. És a dir que hi hagi visitants, turistes, que facin despesa per gaudir-ne directament o bé, de manera més indirecta, en els sectors de la restauració, en l’hoteler, en el comercial, o en qualsevol servei turístic associat. Si restaurem una nau industrial però no l’adeqüem perquè sigui visitable, haurem fet una actuació cultural, però no turística.
Per tant, cal avaluar el grau d’adequació dels elements del patrimoni industrial com a potencials recursos turístics en diversos aspectes:
1) Posada en valor del recurs (conservat i restaurat potenciant els seus aspectes patrimonials);
2) Adaptació a les funcions i usos turístics (accessibilitat i condicionament d’un itinerari visitable);
3) Presentació pública efectiva (comunicació que permeti conèixer la seva existència);
4) Comercialització (existència de serveis o productes susceptibles de consum turístic).
L’experiència turística dels diferents segments de mercat es nodreix, en bona mesura, del consum de productes turístics, per la qual cosa aquests tenen especial incidència en la percepció del turista de la destinació, i en la seva valoració de la satisfacció de l’estada.
d) Existència de planificació prèvia d’actuacions de posada en valor de l’element:
Tant si es plantegen actuacions de posada en valor del recurs i d’adaptació a les funcions i usos turístics, o bé de presentació pública i de promoció i comercialització turística, considerant la gran quantitat i la complexitat de tasques a realitzar, resulta imprescindible planificar-les amb antel·lació. Cal preveure el temps raonable necessari per a la contractació dels agents involucrats (projectistes, direcció facultativa d’obres, contractistes d’obres, tècnics i gestors turístics, serveis audiovisuals, de màrqueting, de comunicació, etc.), així com pel propi desenvolupament dels treballs necessaris
e) Expectatives i sinèrgies territorials envers els elements identificats:
Alguns municipis del Vallès Occidental ja han iniciat actuacions de dinamització turística del seu patrimoni industrial, i disposen de projectes estratègics en procés de desenvolupament. Aquestes actuacions s’han valorat com una fortalesa d’un potencial producte turístic global comarcal, i s’han considerat com elements destacats d’aquest avantprojecte.
Atenent a l’ambició d’un desplegament global territorial de l’estratègia de dinamització turística, també s’han consultat les expectatives municipals en la resta de casos, i s’ha tractat d’establir les possibles sinèrgies globals entre el ric ventall de recursos patrimonials industrials que atresora el Vallès Occidental.
f) Disponibilitat d’inversions pel desenvolupament de les actuacions:
L’experiència acumulada en altres territoris, amb una trajectòria de vàries dècades promovent turísticament el seu patrimoni industrial, ens constata l’elevat potencial de retorn econòmic en el territori vinculat a les inversions necessàries per la seva posada en valor i dinamització.
En qualsevol cas, resulta ineludible la necessitat d’una inversió inicial important a partir de la qual aconseguir l’impacte de retorn econòmic positiu en el territori. Aquesta inversió inicial, per tant, es podria considerar com una bestreta, però resta supeditada als recursos econòmics disponibles i a les prioritats pressupostàries marcades en les polítiques d’àmbit municipal i comarcal
S’ha realitzat un balanç d’aquests factors estratègics en cadascun dels elements patrimonials més destacats, per tractar de prioritzar la dinamització turística dels recusos que presentin:
• un major grau de representativitat o singularitat patrimonial;
• un millor estat de conservació, amb lesions o deficiències prestacionals lleus, o amb unes dimesions o volum moderats, prioritzant els casos en els quals la despesa requerida pugui resultar més ajustada;
• un millor grau d’adequació dels elements existents al programa funcional i d’usos òptim;
• una planificació prèvia o en curs completa de les actuacions oportunes en cada cas;
• una expectativa explícitament manifesta dels ens públics o privats locals envers la seva posada en valor com a recurs i producte turístic, així com un major grau potencial de complementarietat amb altres elements patrimonials afins del territori, amb capacitat per establir sinèrgies positives d’atracció de visites
• una disponibilitat suficient d’inversió programada que recolzi la viabilitat de les actuacions
Com a resultat del balanç dels factors estratègics descrits, s’ha plantejat la proposta següent d’indentificació dels elements destacables del patrimoni industrial en cada municipi:
4.2.1. Elements destacables a Badia del Vallès:
a) Consideracions generals:
Cal considerar la singularitat urbanística i històrica del municipi de Badia del Vallès, amb un parc edificat i de serveis construïts ex-novo entre finals de la dècada de 1960 i mitjans de 1970, i que esdevingué municipi independent l’any 1994, situació que explica la impossibilitat d’identificació inicial d’elements destacables en relació al patrimoni industrial.
En aquest context, es recomana estudiar amb major detall la viabilitat de considerar el Mercat municipal de Badia del Vallès, inaugurat el 1979, com un equipament on hi pugui tenir cabuda un espai d’interpretació de la memòria històrica local, i de la singular empremta de la industrialització al municipi, reforçant la temàtica dels serveis comercials dels mercats a la comarca. En aquest sentit, seria interessant considerar el potencial de reforçar aquesta temàtica amb vincles entre els diversos Mercats municipals permanents que conserven activitat a 11 municipis de la comarca; a Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, i Terrassa.
4.2.2. Elements destacables a Barberà del Vallès:
a) Molí Vermell:
Correspon a un edifici industrial característic del tipus de molí paperer, que duu força temps en desús, i que podria conservar un nombre important d’elements constructius originals. Es tracta d’un edifici qualificat urbanísticament com a equipament i l’Ajuntament ha plantejat algun intent d’adquisició no reeixit, sense que hi hagi un estudi o plantejament d’ús concret.
Precisament l’edifici conservat a la terrassa fluvial es considera un conjunt molt destacable de molí paperer a la comarca, des de diverses vessants: per les estructures arquitectòniques conservades, representatives del tipus representatiu de l’època, pel seu encaix paisatgístic a la terrassa fluvial inferior del riu envoltat de conreus de notable bellesa, pel potencial com a document històric
b) Itinerari al Riu Ripoll:
Es conserven diversos elements hidràulics, vinculats al curs del riu Ripoll i a la sèquia Monar. Hi trobem el molí d’en Santo o Mas Pons, el molí d’en Dou (del qual en queden parts dels elements constructius antics), el molí d’en Gall o d’en Font, i el Molí Vermell (com a element destacable), que també compta amb un aqüeducte inclòs com a element protegit. Actualment no hi ha un projecte específic per la seva posada en valor.
Es recomana considerar el potencial de la configuració d’una ruta patrimonial que resseguís els recursos conservats en la sèquia Monar i el riu Ripoll, que recorri com a mínim els municipis de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa, amb una perspectiva transversal, contínua i conjunta.
4.2.3. Elements destacables a Castellar del Vallès:
a) Torre del Pont:
L’Ajuntament té el projecte incipient per restaurar la Torre del Pont (un habitatge per dues famílies de responsables de la fàbrica Tolrà), dins del recinte fabril de Can Barba, com a punt d’informació i accés al riu, amb la possibilitat de condicionar-hi un espai d’interpretació patrimonial.
Seria recomanable que aquest projecte s’enfoqués des de l’òptica de la petjada de la industrialització al municipi i a la comarca, explicant la singularitat del llegat Tolrà a Castellar del Vallès.
b) Fàbrica vídua Tolrà - Can Barba:
D’entre el conjunt d’elements identificats al municipi, es destaquen els que conformen el llegat de l’empresa Tolrà o Vda. Tolrà. Es tracta d’una empresa tèxtil que arribà a ocupar tres emplaçaments al municipi: el Molí de Can Barba, la fàbrica Can Barba (ambdós arran del riu Ripoll), i la Fàbrica Nova (al costat de la carretera). La seva producció es centrava en la fabricació de llençols, que foren un referent en fires internacionals, perquè es va desenvolupar una fórmula química que permetia que es conservés el color blanc i no esgrogueïssin amb el pas del temps. La fàbrica ocupava a uns 1.000 treballadors a la dècada dels anys 1920, quan Castellar comptava amb una població d’uns 4.000 habitants, i arribà a ocupar a unes 1.500 persones a la dècada de 1960. Actualment les instal·lacions fabrils vora el riu es troben sense ús en estat parcial d’abandó, mentre que la Fàbrica Nova fou cedida a l’Ajuntament i actualment és un equipament municipal.
Precisament les instal·lacions fabrils conservades arran de riu es consideren un conjunt molt destacable d’arquitectura industrial a la comarca, des de diverses vessants: per les estructures arquitectòniques conservades, representatives de diversos tipus representatius de l’època, pel seu encaix paisatgístic vora un salt d’aigua de gran bellesa, pel potencial com a document històric capaç d’encarnar les diverses etapes de la industrialització. Exiteix el documental “Can Tolrà, 140 anys de la nostra història” de Josep Vidal (direcció) i Joan Sallent (guió).
c) Itinerari al riu Ripoll:
Al marge del riu Ripoll es conserven diversos elements interessants de patrimoni industrial, que l’Ajuntament preveu posar en valor amb l’aprovació inicial recent d’un Pla Especial del riu Ripoll, que preveu obrir un camí adaptat per a vianants i ciclistes vora el traçat de la sèquia Monar. Aquest camí es projecta des de el Pont de Turell (inici del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt) fins arribar al límit amb el municipi de Sabadell. El recorregut del camí inclou el Pont de Turell, el Molí d’en Barata, el Molí de Fonts Calents (fàbrica Clols), el Pont del Brunet, la Bassa del Brunet, la Torre del Pont, el Pont Vell, la Fàbrica i Molí de Can Barba, els Refugis de Can Barba, el Molí i Xemeneia de Boà, la Xemeneia i Molí d’en Busquets (que també fou de la família Tolrà, i del qual es conserven només xemeneia, dipòsits, carboneres i unes turbines recuperades) i la Fàbrica i Xemeneia del Rieral.
Es recomana considerar el potencial de la configuració d’una ruta patrimonial que resseguís els recursos conservats en la sèquia Monar i el riu Ripoll, que recorri com a mínim els municipis de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa, amb una perspectiva transversal, contínua i conjunta.
4.2.4. Elements destacables a Castellbisbal:
a) Torre del telègraf (torre fossada):
La torre de telegrafia òptica, conservada i restaurada a la torre fossada, constitueix un element de patrimoni industrial únic conservat a la comarca. Es tracta d’un servei de telecomunicació instaurat durant la segona meitat del segle XIX, amb finalitats fonamentalment militars, que fou ràpidament susbtituit per la telegrafia elèctrica. També constitueix un element amb una posició paisatgística privilegiada que permet visuals atractives de la vall del riu Llobregat, integrada dins un itinerari natural. Constitueix un recurs turístic amb una accessibilitat complexa, ja que no es preveu una àrea d’estacionament de vehicles específica i la senyalització per arribar-hi és escassa. L’Ajuntament programa algunes visites conjuntes del Pont del Diable i de la Torre de telegrafia, i per arribar-hi s’aprofita una parada d’autobusos propera al Pont del Diable. Es recomana millorar l’accessibilitat a aquest recurs, i recorçar-ne la difusió, i la definició de serveis de dinamització cultural i turística. La torre fossada és la nº 4 “Martorell” de la línia de telegrafia òptica militar de Barcelona a Lleida, i es conserva també l’estructura de la següent torre nº 3 “Molins de Rei” , situada a la torre de l’antic campanar de l’ermita de Sant Pere de Romaní, motiu pel qual es recomana estudiar una possible col·laboració per ‘reviure’ amb sistemes òptics contemporanis la comunicació òptica entre ambdues. Es tractaria d’un recurs inèdit encara actualment en aquest àmbit patrimonial.
b) Museu del tractor d’època:
Consisteix en una col·lecció privada formada per més de 100 models de tractors restaurats i conservats en bon estat de funcionament, datats entre 1900 i 1950 aproximadament Es tracta d’un museu obert al públic des de l’any 2010 en una nau industrial contemporània d’escassa entitat arquitectònica, però amb una temàtica única a Catalunya, i amb un elevat potencial de reclam turístic. Aquest equipament és una fundació privada, receptora d’una subvenció municipal a través d’un conveni Resultaria interessant analitzar la capacitat de potenciar-ne la visibilitat i consolidar-ne la dinamització plantejant algun tipus de conveni de col·laboració públic-privat ampli, així com la vinculació amb la xarxa de Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) o amb la XATIC. Els propietaris disposen d’un projecte per adequació d’un edifici museístic específic, sense que es conegui la seva previsió d’execució o desenvolupament.
c) Bòbila de can Gali:
D’entre les diverses bòbiles ceràmiques que s’havien emplaçat a la plana del Vallès Occidental, es destaca la bòbila de Can Galí, abandonada des de la dècada de 1980, i que conserva elements paisatgístics i constructius representatius d’aquesta activitat productiva; forns, bàscula, tremuges, morros d’extracció d’argiles, etc.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recíproc de col laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
d) Fassina i sindica agrícola:
Es conserva una interessant fassina en desús (potser l’única conservada a la comarca), al costat d’una nau que constituí el sindicat agrícola a la postguerra i que actualment és parcialment ocupat per una agrobotiga, situats al costat de l’equipament municipal de l’Illa Esportiva que aglutina les piscines cobertes municipals i diversos pistes exteriors esportives
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.5. Elements destacables a Cerdanyola del Vallès:
a) Laboratoris Domènech (Museu d’Art):
La seu del Museu d’Art municipal ocupa l’edifici dels antics laboratoris farmacèutics Domènech, construïts l’any 1894, que comercialitzaven el popular llapis termosan, entre d’altres productes. Es tracta d’un detacable edifici modernista, amb un magnífic estat de conservació, amb una història pròpia interessant i representativa de la industrialització, atès que es bastí l’any 1894 com a Teatre-Casino d’estiuejants, per esedevnir entre 1905 i 1910 una torre d’estiueig d’Evarist López, fins a esdevenir l’any 1961 la seu dels laboratoris farmacèutics Domènech. Actualment el museu conserva i exposa part del patrimoni documental i moble d’aquests laboratoris.
Es recomana estudiar el reforç del discurs museogràfic entorn d’aquests elements, així com la definició de productes turístics entorn d’aquesta temàtica, potser recolzant-los d’altres edificis conservats de l’etapa d’ocupació d’estiuejants, com ara amb la Torre Vermella, de titularitat municipal, i en procés de restauració.
b) Fàbrica Uralita -Parc Uralita:
El complex industrial d’Uralita constitueix possiblement l’element de patrimoni industrial més destacable dels municipis de Cerdanyola del Vallès i de Ripollet. Aquesta indústria de la construcció s’implantà a Cerdanyola del Vallès l’any 1915 perquè els seus propietaris estiuejaven al municipi. Ràpidament es convertí en una industria colossal, i l’any 1930 ocupava més extensió el nucli residencial del poble. Encara es conserven diversos edificis destacats d’aquesta fàbrica; la nau del dispensari, les cases de mostra (fetes amb elements del mostrari de producció), o fins algunes cases d’enginyers de la dècada de 1960. Es tracta d’una de les empreses de fabricació de materials de construcció més importants de Catalunya a mitjans del segle XX. Els seus materials s’utilitzaren massivament, per exemple, pels edificis de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. També s’ha conservat bastant reformat el Parc d’Uralita, projectat per Rubió i Tudurí, i remodelat l’any 2004. Es menciona, a tall d’exemple, que l’estació de ferrocarril de Cerdanyola del Vallès va ser la primera en utilitzar a la seva coberta teules de fibrociment produïdes per l’empresa Uralita. El ferrocarril definí un eix industrial al Vallès i va donar suport especialment la ubicació d’empreses productores de materials de construcció, com ara Uralita a Cerdanyola del Vallès, o la cimentera Asland a Montcada i Reixac. D’altra banda cal considerar la percepció profundament negativa d’aquesta implantació industrial per part dels habitants del municipi, ja que la inhalació continuada de fibres d’asbest que composaven el fibrociment provocaren la proliferació d’afectats de la malaltia d’asbestosi, amb multitud de casos mortals. Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recícproc de col laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.6. Elements destacables a Gallifa:
a) Taller ceràmic Josep Llorens Artigas:
Emplaçament de la fundació homònima que conserva el fons del cèlebre ceramista Josep Llorens Artigas (1892-1980), especialment conegut per l’execució de diversos murals ceràmics amb Joan Miró. Actualment la fundació ofereix lloguer s’espais per estades d’artistes amb projecció internacional, i manté en ús 3 forns ceràmics
Es recomana estudiar amb major detall la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.7. Elements destacables a Matadepera:
a) Forns de calç i pedrera de Roques Blanques:
D’entre el conjunt de pedreres calcàries i forns de calç conservats al municipi, en destaquen el conjunt de pedrera i 4 forns de calç de Roques Blanques, documentats des del segle XVIII i actius fins a la dècada de 1960, amb notables vestigis constructius i materials conservats. En aquest cas, també resulta interessant la seva accessibilitat assequible a través d’una pista des de l’antiga església parroquial de Sant Joan, i el potencial com a mirador paisatgístic de la plana del Vallès i de Sant Llorenç del Munt des del turó esgarrapat per la pedrera de Roques Blanques, que caldria condicionar millor.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
b) Torre Salvans:
El municipi disposa d’un nombre considerable d’habitatges d’estiueig de notable qualitat arquitectònica, amb un repertori que abasta el conjunt del segle XX fins a l’actualitat, de manera que s’ha plantejat la possibilitat de definir una ruta de visita de turisme d’estiueig. En aquest sentit es comenta el cas singular de la Torre Salvans, construïda entre 1925 i 1930, i confiscada per esdevenir la residència del President de la República Manuel Azaña entre 1937 i 1938, on es van arribar a celebrar un consell de ministres l’11 d’agost de 1938, que conté també un interessant refugi antiaeri, i que actualment és de titularitat privada, amb dificultats per a ser visitada. Es tracta d’un recurs patrimonial turístic amb un elevat potencial d’atracció, reputació i interès turístic d’abast nacional.
Es recomana estudiar amb major detall la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.8. Elements destacables a Montcada i Reixac:
a) Casa de les Aigües: Aquesta instal·lació consisteix en una central d’extracció i bombament d’aigües subterrànies del riu Besós. Actualment és l’emblema del conjunt de la Casa de la Mina - Reixagó - Rec Comtal, dins l’àmbit del Parc de les Aigües, com a elements destacables de patrimoni industrial amb dinamització turística activa. La dinamització i gestió de les visites es promou i gestiona des del Museu de Montcada i Reixac. En relació a l’experiència i la situació actual de la dinamització turística de la Casa de les Aigües, es valoren els aspectes següents: Es tracta d’un equipament amb maquinària original restaurada, i que pot explicar diversos aspectes i enfocaments de la industrialització; des de l’abastament d’aigua de Barcelona, fins a l’encaix social en l’entorn. Té una bona acollida dels visitants, ja que el discurs té una escala narrativa metropolitana i té un correlat a Barcelona, seguint el fil del Rec Comtal, en procés de recuperació i dinamització. Les activitats programades tenen bona assistència de procedència local, i es creu que podria millorar l’interès de visitants metropolitans si es pogués fer major difusió en aquest territori. Així s’ha demostrat en activitats promocionades amb major abast; com ara a través de 48h Open House Barcelona, o de la XATIC. Es considera que la manca d’elements de mediació museogràfica és un punt feble de l’equipament, i també caldria millorar la seva accessibilitat per vehicles
En el cas de la Casa de la Mina es tracta d’un espai cobert en volta amb accés des de dins del Casal de Gent Gran. Des del Casal de Gent Gran "Casa de la Mina" es poden veure les canalitzacions d'aigua de la Mina. Es tracta però d'una finestra oberta a les canalitzacions en un espai molt reduït (amb cabuda per a unes 8 persones) al qual només es pot accedir per unes escales i sense museïtzar.
L’àmbit del Parc de les Aigües és un espai verd públic amb vitalitat d’ocupació durant el cap de setmana. Actualment s’utilitza esporàdicament per esdeveniments puntuals, en col·laboració amb entitats públiques i privades. El Parc de les Aigües inclou dins del seu territori la Casa de les Aigües, Casa de la Mina, Reixagó, a més de les dotacions pròpies del parc com jocs infantils, bancs, taules, etc.
b) Estacions ferroviàries de Sant Joan i França:
El municipi compta amb un conjunt d’elements de patrimoni industrial ferroviari de notable interès que podrien ser susceptibles de dinamitzar turísticament; com ara les estacions de França, de Sant Joan i escale, so la caseta d’agulles de composició modernista lligada a les vies d’accés ferroviari a la fàbrica Asland. En aquest sentit es considera aquest conjunt d’elements com a potencialment interessants. Es comenta que existeix la Festa del fanalet de l’Associació de veïns del barri de Terra Nostra, que rememora quan no existia estació a la zona i els veïns que esperaven als seus familiars a la nit s’agrupaven amb fanalets per advertir al conductor de la locomotora que reduís la marxa, i a la vegada servia per indicar als seus familiars on baixar. Després de la construcció d’un baixador l’any 1941, es va mantenir aquesta tradició com una celebració anual a inicis de setembre, que ha estat declarada festa d’interès local des de l’any 2008.
c) Ponts ferroviaris de ferro:
D’entre els elements ferroviaris amb interès patrimonial, també destaquen els viaductes de ferro de mitjans del segle XIX, a dins del uncli urbà, o creuant el riu Ripoll amb més de 110 m de longitud, amb notable documentació conservada.
Es recomana estudiar amb major detall la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva posada en valor del patrimoni ferroviari de Montcada i Reixac, i la promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.9. Elements destacables a Palau-solità i Plegamans:
a) Sindicat o cooperativa agrària:
Es conserva l’edifici del sindicat o cooperativa agrícola destinat a centre social, amb una antiga bàscula al carrer. Actualment l’edifici és tancat sense ús perquè presenta algunes lesions constructives, però fins fa poc havia estat ocupat per una agrotobotiga
Es valora com un element interessant representatiu dels diversos casos de centres socials d’aquestes caracterísques del període de començament del segle XX a la comarca. Es recomana estudiar amb major detall la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.10. Elements destacables a Polinyà:
a) Torre Martí:
La casa modernista-noucentista d’estiueig de la Torre Martí, situada a la carretera que connecta Granollers amb Sabadell, constitueix un conjunt edificat destacable, format per la casa principal i una nau lateral de tipus arquitectònic industrial, tot i que possiblement destinada a usos agropecuaris i actualment molt alterada. Es tracta d’una finca de titularitat privada en desús, que havia comptat amb un estudi previ municipal per convertir-la en un equipament de formació en hosteleria o de dinamització turística agroforestal que no arribà a reeixir.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.11. Elements destacables a Rellinars:
a) La Fàbrica i Molí Vell:
En el context comarcal es destaca la conservació de la fàbrica tèxtil de Rellinars, emplaçada a la vora de la riera, que anteriorment havia estat ocupada pel Molí Vell o Molí del Gibert. Es tracta d’un cas únic al conjunt del Vallès Occidental pel fet de conservar a la vista una roda hidràulica de calaixos, una canonada metàl·lica que comunica amb una gran bassa, i alguna maquinària antiga al seu interior. La conservació d’aquest conjunt d’elements majoritàriament en el seu emplaçament original li atorga una gran rellevància per la seva autenticitat, pel valor documental històric, amb un gran atractiu potencial turístic. De fet es comenta que a la dècada de 1970 ja s’havia gestat un projecte per convertir aquesta fàbrica en un museu tèxtil llaner d’història viva “El vell molí tèxtil”, impulsat per l’industrial terrassenc Jaume Estrenjer, arribant a constituir un Patronat, i recollint diversa maquinària antiga egarenca, però aquesta iniciativa no arribà a reeixir. Durant el procés de redacció de la present diagnosi, l’Ajuntament ha iniciat converses amb la propietat de la fàbrica per tractar de col·laborar en la seva dinamització turística.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, tractar d’enfortir la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal. Es tracta d’un dels recursos patrimonials potencialment més interessants de la comarca a curt-mig termini des de l’òptica del turisme industrial.
4.2.12. Elements destacables a Ripollet:
a) Molí d’en Rata:
Es tracta d’un museu a l’entorn del molí fariner per moldre cereals, ben restaurat i conservat, amb un àmbit temàtic que s’estén a la difusió del patrimoni local. Aquest molí es troba condicionat com a centre d’interpretació d’un molí hidràulic fariner, gràcies a la conservació de tota la maquinària original.
Es tracta d’un equipament museístic en funcionament, amb un públic escolar considerable, però amb un entorn paisatgístic urbà poc escaient, sobre el qual es recomana actuar, per reforçar la percepció del valor patrimonial i cultural d’aquest recurs. També es recomana analitzar la possibilitat de reforçar vincles i complicitats de comunicació, promoció, i configuració de serveis i productes turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
b) Fàbrica Uralita:
El complex industrial d’Uralita constitueix possiblement l’element de patrimoni industrial més destacable dels municipis de Ripollet i Cerdanyola del Vallès. Aquesta indústria de la construcció s’implantà a Cerdanyola del Vallès l’any 1915 perquè els seus propietaris estiuejaven al municipi. Ràpidament es convertí en una industria colossal, i l’any 1930 ocupava més extensió el nucli residencial del poble. Encara es conserven diversos edificis destacats d’aquesta fàbrica; la nau del dispensari, les cases de mostra (fetes amb elements del mostrari de producció), o fins algunes cases d’enginyers de la dècada de 1960. Es tracta d’una de les empreses de fabricació de materials de construcció més importants de Catalunya a mitjans del segle XX. Els seus materials s’utilitzaren massivament, per exemple, pels edificis de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. També s’ha conservat bastant reformat el Parc d’Uralita, projectat per Rubió i Tudurí, i remodelat l’any 2004. Es menciona, a tall d’exemple, que l’estació de ferrocarril de Cerdanyola del Vallès va ser la primera en utilitzar a la seva coberta teules de fibrociment produïdes per l’empresa Uralita. El ferrocarril definí un eix industrial al Vallès i va donar suport especialment la ubicació d’empreses productores de materials de construcció, com ara Uralita a Cerdanyola del Vallès i Ripollet, o la cimentera Asland a Montcada i Reixac. D’altra banda cal considerar la percepció profundament negativa d’aquesta implantació industrial per part dels habitants dels municipis on s’emplaçà, ja que la inhalació continuada de fibres d’asbest que composaven el fibrociment provocaren la proliferació d’afectats de la malaltia d’asbestosi, amb multitud de casos mortals.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recícproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.13. Elements destacables a Rubí:
a) Museu de trens històrics FGC -Antiga estació:
El municipi compta amb una antiga estació ferroviària rehabilitada fa una vintena d’anys com a espai cultural expositiu. L’Ajuntament té un acord amb la companyia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per habilitar un espai expositiu de trens històrics a una nau adjacent a l’antiga estació, creant un Centre d’interpretació o museu ferroviari aproximadament cap al 2021-2022
Es tracta actualment d’un projecte prioritari municipal en l’àmbit del patrimoni cultural i de la seva valoració com a recurs turístic. Aquest recurs està gestionat pel Museu municipal Es tracta d’un dels recursos patrimonials potencialment més interessants de la comarca a curt termini des de l’òptica del turisme industrial.
b) Celler cooperatiu Martinell -Centre d’interpretació de la història del treball:
Cal destacar el celler cooperatiu projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1920, rehabilitat cap a l’any 2007 com a equipament cultural. Recentment s’ha traslladat la seva gestió al Museu municipal i es preveu replantejar-ne el contingut per esdevenir un Centre d’Interpretació de la Història del Treball; englobant una periodització des de la prehistòria fins a l’actualitat.
Es tracta d’un projecte promogut pel Museu d’Història de l’Ajuntament de Rubí, que es preveu activar amb l’objectiu de convertir-lo en una realitat cap al 2022/2023 Es tracta d’un dels recursos patrimonials potencialment més interessants de la comarca a curt-mig termini des de l’òptica del turisme industrial.
c) Ruta industrial urbana:
Rubí conserva un interessant conjunt d’edificis de caire industrial que inclou: la Fassina Aguilera, les Caves Arís Casanoves, les caves Ariscondel, el Casino -Cambra Agrícola (actualment en curs de rehabilitació com a auditori municipal), les naus de L’Escardívol-La Pelleria-Naus Pich-Aguilera (que actualment acullen l’escola d’art i música i l’emissora municipal de ràdio) amb una xemeneia i un refugi antiaeri recentment identificat amb la intenció de recuperar-lo i posar-lo en valor com a recurs visitable, les naus de mitjans del segle xx de la fàbrica Pich-Aguilera a l’altra riba, la fàbrica Cal Gaspà, la fàbrica Cal Muntades, el conjunt del Vapor Nou, la fàbrica de Joan Debant, la Serralleria Solsona, la xemeneia de la bòbila Saltó, o la torre de l’aigua de Can Vallhonratgran.
Aquest interessant conjunt edificatori industrial i modernista ha configurat ja puntualment alguna ruta guiada de visita promoguda pel Museu d’Història, adreçada inicialment a un públic eminentment local, però que es podria desenvolupar amb una vocació de major projecció de captació de visitants supralocals, alineant-la amb una estratègia global comarcal.
4.2.14. Elements destacables a Sabadell:
a) Vapor Buxeda Vell (+ Museu d’Història):
Equipament museístic de titularitat municipal, gestionat pel Museu d’Història, que compta amb l’exposició permanent: “El vapor Buxeda vell: del vapor a l’electricitat”. Conserva la sala de màquines i part d’una de les naus, la xemeneia, l’antiga sala de calderes, les carboneres, la torre de condensació, i el recanvi tubular de la màquina de vapor locomòbil semifixa Wolf (de 1906).
Es considera notablement interessant el complement d’aquest equipament amb l’exposició permanent de màquines tèxtils dels segles XIX i XX conservada al Museu d’Història, situat a una casa-fàbrica conservada i rehabilitada com a seu d’aquest equipament, amb una temàtica centrada fonamentalment en la divulgació de la història local.
b) Torre de l’Aigua:
Es tracta d’un dipòsit d’aigua d’uns 50 m d’alçada, que constitueix una magnífic mirador de la ciutat i de la conca del riu Ripoll. La torre fou inaugurada l’any 1919 i ha estat recentment restaurada: La seva visita es podria complementar amb la caseta de captació d’aigües a vora la llera del riu, i que requeriria d’una restauració per millorar la seva conservació i lectura patrimonial
Aquest element està condicionat per rebre visites, fonamentalment de caire local, que es poden concertar o programar.
c) Observatori Astronòmic:
Es tracta d’un dels observatoris astronòmics amateurs més importants de Catalunya. L’edifici actual fou inaugurat l’any 1993, i fins aleshores havia tingut la seu a l’edifici modernista de l’antiga Escola Industrial. L’equipament és gestionat per l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, d’acord amb un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament. Aquesta agrupació és molt activa i compta amb més de 1.000 socis, alguns d’ells residents a l’estat i a l’estranger
Actualment ofereix sessions d’observació amb telescopis, amb enfocaments específics adreçats a diversos tipus de perfils de visitants; per a centres escolars, per a grups i per a parelles.
d) Museu Aeronàutic de Catalunya:
Recentment s’ha iniciat el projecte d’aquest equipament de promoció de la cultura aeronàutica. Es tracta d’una exposició d’una col·lecció de més de 50 aneronau estàtiques i operatives històriques en una parcel·la de 10.500 m2 cedida per AENA Aeropuertos a l’Ajuntament de Sabadell, dins de l’aeròdrom de Sabadell, per ubicar-hi un Jardí Museu “Parc Aeronàutic de Catalunya”, promogut per la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya. La fundació ho planteja com un complement al Centre Cultural Aeronàutic existent a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona -El Prat, situat a el Prat del Llobregat.
Convé considerar també que a l’aeroport de Sabadell es conserva l’antiga torre de control, un arsenal i polvorí. L'arsenal i polvorí està museïtzat i en bon estat de conservació; i l’arsenal actualment és visitable. També està prevista la incorporació a les visites del Museu d’Història del refugi antiaeri que hi ha sota els terrenys de la Torre Gorina, quan aquest sigui degudament recuperat, consolidat i adequat (ara en propietat de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell).
e) Museu del Gas:
Equipament museístic centrat en la història de l’aprofitament del gas com a font energètica, així com dels vincles entre enrgia i medi ambient. Es tracta d’un museu privat, gestionat per la Fundació Gas Natural -Fenosa, actualment Naturgy, que obrí portes l’any 2011 amb un projecte museogràfic i de dinamització turística molt ambiciós, i que fou clausurat i parcialment desmantellat l’any 2018 per un canvi d’estratègia de dinamització d’imatge empresarial. Actualment es desconeix amb certesa el destí de l’immoble i del seu fons documental i material industrial
f) Vapor de Cal Pissit (Museu tèxtil):
Es tracta d’una fàbrica tèxtil de propietat municipal desde l’any 1987, quan fou adquirida a l’empresa Filatures Serracant, i que fou parcialment rehabilitada l’any 2011 alterant part dels seus trets patrimonials industrials, trobant-se actualment sense ús. La planta baixa conserva part de la maquinària original; concretament cardes i selfactines, que foren reparades l’any 2011 per part d’un equip de voluntaris integrat per Conxa Bayó, Joan Morató i Joan Teixidor.
Existeix un projecte incipient de Museu de la indústria tèxtil llanera, focalitzat a les plantes inferiors, i complementat amb Centre d’Arts Escèniques al primer pis. També es disposa d’un Projecte museològic posterior que planteja un discurs centrat en la divulgació de la història contemporània sobre com s’ha produït el creixement urbà de la ciutat, com a complement del relat històric de les etapes anteriors que es transmet al Museu d’Història.
g) Rutes industrials (urbana + riu Ripoll):
El ric llegat patrimonial industrial conservat i restaurat, de titularitat diversa, ofereix l’oportunitat de definir diverses rutes turístiques de temàtica industrial molt àmplia.
Una ruta urbana podria estar configurada per diversos edificis de gran valor monumental arquitectònic: com ara la Seu de l’antiga Caixa de Sabadell (actual BBVA), o l’antiga Escola Industrial. Aquests elements es podrien complementar fàcilment amb altres edificis remarcables com ara la seu del Gremi de Fabricants, el Despatx Lluch (ocupat per l’oficina central d’atenció al ciutadà), l’Hotel Suís (de titularitat privada), la Casa-fàbrica Turull (actual Museu d’Art), o la saboneria de la Casa Duran (documentada als segles XVIII-XIX a la planta baixa, que requeriria d’una museografia per millorar-ne l’explicació).
Una ruta complementària podria enllaçar els diversos recursos conservats al riu Ripoll, d’entre els quals es destaquen: el forn de calç de Ribatallada, el pou de glaç de Sant Oleguer (ambdós de titularitat municipal, restaurats i senyalitzats), el Molí d’en Torrella (*), el Molí d’en Mornau (**) o el Molí de Sant Oleguer (de titularitat municipal, actual alberg de joventut, amb restes interessants del molí hidràulic).
Existeix material gràfic i una ruta per visitar el conjunt de 45 xemeneies industrials conservades, essent possiblement un dels municipis de Catalunya que conserva el major nombre d’aquests elements. En aquest cas es tracta d’un itinerari lliure, en el qual seria desitjable una renovació de la senyalització, entre d’altres aspectes.
h) Molí d’en Torrella (*):
Es tracta del molí més antic conservat al municipi, de titularitat municipal, però actualment enrunat. En aquest cas, també resulta interessant l’ampli discurs històric museogràfic del conjunt d’elements arquitectònics conservats, les canalitzacions i salts hidràulics, la seva accessibilitat assequible a través d’una pista des de la vora del Pont de la Salut, i el potencial paisatgístic dins la conca del riu Ripoll.
i) Molí d’en Mornau (**):
Es considera el molí paperer del segle XVIII més gran de Catalunya encara conservat. Actualment és propietat de l’empresa multinacional Moventia, i es troba enrunat També en aquest cas resulta interessant el valor patrimonial arquitectònic del conjunt edificat i el seu potencial paisatgístic des de l’òptica del turisme patrimonial industrial en l’entorn fluvial de la conca del riu Ripoll.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.15. Elements destacables a Sant Cugat del Vallès:
a) Terrisseria Arpí o Cal Gerrer:
La seu de la Fundació privada Cabanas, constitueix un equipament destacat actiu, que ocupa l’antiga fàbrica de ceràmica Arpí. La façana de l’edifici inclou un repertori d’elements decoratius ceràmics que constituïen el mostrari de la producció de l’empresa.
Actualment el museu habilitat acull la col·lecció de peces ceràmiques fetes per la família Arpí, una exposició dedicada a la vida de l’actriu Marilyn Monroe, l’obra fotogràfica i pictòrica de la família Cabanas-Alibau, així com espais de projecció audiovisual o d’exposició temporal.
b) Museu del còmic:
Enguany, a l’estiu del 2019, s’ha inaugurat el Museu del Còmic a la casa Pep Ventura. Es tracta d’un equipament privat dedicat a la divulgació d’una indústria de l’oci del segle XX, que va arribar a ser puntera, amb una producció artística destacada. El seu fons es centra en la història de la vinyeta, del dibuix i la il·lustració, en el període 1890-1990, amb una col·lecció extensa i representativa, que inclou el fons de la revista TBO, o la col·lecció Ibáñez, entre d’altres.
c) Celler cooperatiu Martinell Vilab:
Al maig de 2018 va iniciar la seva activitat un centre d’interpretació promogut i gestionat per l’Ajuntament, destinat a difondre la influència del sector del vi al municipi, situat en un interessant edifici modernista restaurat. Es tracta d’un equipament que pretén explicar la rellevància de l’extensió del conreu de la vinya al segle XIX fins la creació del celler cooperatiu el 1921, i la seva interrelació amb el creixement del nucli urbà. La seva museografia s’ha plantejat per oferir experiències sensorials als seus visitants.
Es recomana estudiar amb major detall la possibilitat i interès recíproc d’ampliació del discurs museogràfic al conjunt de la comarca, i la viabilitat d’impulsar la seva posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
d) Centre Grau Garriga d’art tèxtil:
A mitjans de l’any 2019 s’ha obert un equipament museístic a l’edifici de Can Quiteria, plantejat com un centre cultural al voltant del tapís i l’art tèxtil contemporani; i de la tasca artística, pedagògica i divulgativa del cèlebre artista tèxtil santcugatenc Josep Grau-Garriga. Aquest equipament pretén substituir parcialment la funció del Museu del Tapís Contemporani, anteriorment ubicat a la Casa Aymat, que s’ha clausurat per transformar-lo en un centre per a la creació i formació artística, en el qual es preveu que hi tingui cabuda des de la tècnica històrica de la manufactura amb teler fins a workshops i masterclass amb artistes innovadors.
Es recomana estudiar també amb major detall la possibilitat i interès recíproc d’ampliació del discurs museogràfic al conjunt de la comarca, i la viabilitat d’impulsar la seva posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
e) Bòbila Barnils (Mercantic):
D’entre les diverses bòbiles ceràmiques que s’havien emplaçat a la plana del Vallès Occidental, es destaca la bòbila Barnils, fundada l’any 1956 i remodelada l’any 1992, on es conserven alguns forns ceràmics integrats en un complex de botigues especialitzades en antiguitats, curiositats, vintage i restaurants.
Aquest equipament comercial acull anualment més de 100.000 visitants, i es recomana potenciar la posada en valor dels seus trets patrimonials industrials, que actualment es conserven força emmascarats.
f) Casino de l’Arrabassada:
Un element singular vinculat a l’època de la industrialització és el Casino de la Rabassada, actualment en ruïnes. Es tracta d’un antic complex lúdic consistent en el primer parc d’atraccions i casino d’Espanya, aixecat a inicis del segle XX, en una etapa d’eufòria econòmica. Aquest equipament provocà l’obertura de la carretera de la Rabassada, així com la construcció de diversos casals de la burgesia. Actualment la finca és de titularitat privada i es troba enrunada i ocupada per vegetació, però suscita un interès notable en les xarxes socials i en els fòrums de patrimoni
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració com un parc visitable (amb un enfocament similar al del Park Güell de Barcelona), i la seva posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.16. Elements destacables a Sant Llorenç Savall:
a) Fàbrica Llorens Valls i Valls:
Es manté part de l’edifici del Vapor o Fàbrica de Llorenç Valls i Valls, emplaçada al carrer del Vapor, vora el riu Ripoll, així com un embassament a la seva vora amb un possible aprofitament també industrial que caldria verificar. Al seu entorn es troben alguns rengles d’habitatges obrers tèxtils. I al nº 35 de la carretera de Monistrol de Calders també es conserva una interessant nau industrial modernistanoucentista que sembla que també formà part de la Fàbrica de Llorenç Valls i Valls.
Aquesta nau de titularitat privada, actualment ocupada per diverses activitats econòmiques i aparentment parcialment en desús, constituiria un recurs patrimonial turístic especialment interessant per la seva ubicació a peu de carretera, pel veu interès arquitectònic destacable, com a potencial punt d’informació i dinamització turística Durant les converses mantingudes amb els interlocutors municipals s’ha plantejat la possibilitat de que alguna persona del poble conservi maquinària tèxtil antiga.
b) Molí de l’Agell:
D’entre el conjunt d’elements preindustrials conservats a la vora del riu Ripoll, majoritàriament enrunats, s’ha destacat pel seu estat de conservació el Molí de l’Agell, que recentment mantenia moles farineres i carcabà. Es tracta d’un edifici de titularitat privada, que l’Ajuntament havia intentat adquirir fa un temps, sense èxit.
En ambdós casos, es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal
4.2.17. Elements destacables a Sant Quirze del Vallès:
a) Antic sindicat agrícola:
D’entre l’escassa informació aconseguida corresponent al patrimoni industrial del municipi, s’ha considerat com a recurs patrimonial especialment destacable l’edifici de l’antic sindicat agrícola construït per l’arquitecte Josep Renom a la dècada de 1920 a la plaça de la Vila. Es tracta d’un edifici de titularitat privada, que respon al tipus d’ateneu i centre social dels treballadors, característic de l’època, amb unes façanes força ben conservades, tot i que possiblement amb un interior força modificat. El sentit d’aquest edifici es complementa i contraposa amb l’espai social dedicat als patrons i la classe benestant (que també es trobava en la major part de poblacions), encarnat en l’edifici modernista de La Patronal, actualment restaurat i conservat com a equipament públic municipal, destinat a sala polivalent on es programen actes i esdeveniments culturals.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, tractar d’enfortir la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
4.2.18. Elements destacables a Santa Perpètua de Mogoda:
a) Vapor Aranyó (Museu de la Industrialització):
Actualment s’està executant la restauració de l’antiga fàbrica tèxtil del vapor Aranyó, situada dins el nucli urbà, per convertir-la en un Museu del treball i la indústria viva, amb la previsió de que pugui obrirse l’any 2021. Arquitectònicament constitueix un edifici fabril de gran interès per la seva estructura amb pilars i jàsseres de fusta, essent un dels escassos edificis conservats a Catalunya d’aquestes característiques. Es preveu que la seva museografia s’especialitzi en les condicions del treball de la dona en la societat durant la industrialització
L’equipament de titularitat i gestió municipal preveu tractar d’incorporar-se a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). També es planteja aquest equipament cultural com a punt central d’altres subseus visitables al municipi que inclouen la Granja Soldevila, i algunes activitats industrials actives interessants. Es tracta d’un dels recursos patrimonials potencialment més interessants de la comarca a curt termini des de l’òptica del turisme industrial.
b) Granja Soldevila:
Actualment també s’està executant l’adequació museogràfica d’una part de l’edifici de la Granja Soldevila, que fou pionera a finals del segle XIX en la patent de llets maternitzades i altres derivats làctics. L’edifici residencial és la seu de les regidories de Cultura i Promoció Econòmica, l’Escola de Música i Dansa, la Biblioteca Josep Jardí i el Museu Municipal. Aquesta actuació, de promoció municipal, es planteja com a subseu complementària del Museu de la Industrialització en procés de desenvolupament al Vapor Aranyó, juntament amb un ventall d’altres subseus majoritàriament corresponents a activitats industrials actives interessants, des de l’optica de la ‘descoberta econòmica’ o ‘indústria viva’ . Es tracta d’un dels recursos patrimonials potencialment més interessants de la comarca a curt termini des de l’òptica del turisme industrial.
c) Conjunt de mines d’aigua:
Cal destacar l’elevat nombre de mines de conducció d’aigua documentades a la segona meitat del segle XVIII, actualment colgades en la seva major part. La mina de Mogoda sembla tenir precedents ja al 1466, i trobem també la mina del Comú (des de 1778), la mina de Santiga (1790), les mines de la Ferrussa (1797), la mina de Can Sabau (1790), la mina de Can Bernat (1730), la mina del Mas Costa (1847), la mina de Can Taió, al turó de Can Filuà (1782), la mina i font de Can Taió o mina Nova (1775), i la mina del regadiu nou de Can Taió o de la Creueta (1782).
Aquest conjunt d’elements hidràulics constitueix una singularitat entre els municipis de la comarca i seria interessant posar-ho en valor
4.2.19. Elements destacables a Sentmenat:
a) Societat coral obrera “La Glòria” sentmenatenca:
D’entre l’escassa informació aconseguida corresponent al patrimoni industrial del municipi, s’ha considerat com a recurs patrimonial especialment destacable el conjunt de l’edifici i de la pròpia entitat associativa sociocultural encara actius actualment de “El Coro” sentmenatenc. Es tracta d’un edifici que respon al tipus d’ateneu i centre social dels treballadors, característic de l’època, amb unes façanes i interiors excepcionalment ben conservats en el context de la comarca. Aquest centre social i cultural, que també acollí una cooperativa de consum agrícola, fou fundat l’any 1895 per treballadors del camp i de les fàbriques de teixits, i compta amb una sala d’actes i un espai de cafè-bar en bon estat de conservació. El municipi havia tingut fins a 3 entitats socials recreatives durant la industrialització, de les quals avui només es conserva restaurada la Societat Coral Obrera “La Glòria” Sentmenatenca, davant la plaça de la Vila, mentre que el Cafè Colon o Casal Nacionalista o “Café de Dalt” o “Fomento Agrícola Industrial” actualment és ocupat per un supermercat DIA, i l’antiga Cerveseria Valentí o “Cafè de Baix” o Centre Republicà de Sentmenat, fou enderrocat fa un parell d’anys per esdevenir una zona d’estacionament de vehicles.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, tractar d’enfortir la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar una revisió de la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
b) Fàbrica tèxtil Besós:
S’ha mantingut fins a l’actualitat el complex industrial de la Fàbrica tèxtil Besòs, de titularitat municipal, que conserva una interessant nau bastida el 1872 enrunada sense ús, amb altres naus posteriors rehabilitades per acollir un Institut d’Educació Secundària (IES) de Sentmenat i el Casal de Joves. Aquesta fàbrica del sector tèxtil del vellut es considera una oportunitat per posar en valor el patrimoni industrial del municipi atenent també al seu interessant valor tipològic arquitectònic (actualment malmès per algunes reformes distorsionadores), i per l’entorn paisatgístic vora un meandre de la riera de Sentmenat, arran del nucli històric.
4.2.20. Elements destacables a Terrassa:
a) Fàbrica Aymerich, Amat i Jover (mNACTEC):
La seu central del museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya es situa a l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, perfectament restaurada i museïtzada. Es tracta del recurs patrimonial cultural i turístic vinculat a la indústria més destacat del Vallès Occidental, així com de l’únic membre actiu vinculat a la xarxa ERIH (European Route of Industrial Heritage). Es tracta d’un equipament gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a l’entorn del qual es coordina el sistema territorial de 26 museus temàtics de la Ciència i de la Tècnica descentralitzats a totes les comarques. La museïtzació permanent de la seu central de Terrassa, i les seves activitats, serveis i productes turístics, es centren en l’explicació de la tecnologia dels electrodomèstics, els automòbils i els ordinadors, així com en el funcionament de la fàbrica tèxtil llanera que ocupava el monumental edifici modernista que l’acull.
Es recomana considerar aquest equipament com el recurs vertebrador estructurant principal de qualsevol estratègia de dinamització del patrimoni industrial de la comarca, essent una peça clau en el seu assessorament, articulació, i posterior dinamització, entenent-lo com a punt d’ancoratge principal d’una oferta global comarcal.
b) Rutes patrimoni industrial i modernista:
L’oferta de dinamització turística del patrimoni industrial de Terrassa compta actualment amb una ruta que permet visitar diversos elements restaurats: la Masia Freixa (actual oficina de turisme), la Casa Alegre de Sagrera (actual seu del Museu de Terrassa), el Mercat de la Independència, i el Vapor Aymerich, Amat i Jover (seu del mNACTEC). Aquests elements singulars es complementen amb la possibilitat de veure altres arquitectures modernistes d’aquesta mateixa etapa històrica industrial; cases d’obrers, centres d’oci (el casino), etc. D’aquesta manera es pot tenir una visió integral de totes les fases del procés industrial tèxtil del segle XX; i específicament de la manufactura llanera
Una altra activitat complementària relacionada correspon a l’organització d’una Fira modernista anual, en la qual es posa èmfasi en la recreació d’època, articulada entorn dels emplaçaments i espais que confomen la ruta del patrimoni industrial i modernista, i en d’altres de complementaris. Aquests recursos turístics, promoguts i gestionats pel servei de turisme de l’Ajuntament, estan plantejat amb un enfocament adreçat a un públic ampli d’abast supralocal, i s’està treballant en reforçar la seva promoció i en la configuració d’una oferta de serveis i de productes turístics estables. Es considera un referent estimulant, amb el qual caldria establir complicitats en el marc d’una estratègia global vallesana
c) Centre de Documentació i Museu Tèxtil:
Es tracta d’un equipament museístic de gestió conjunta municipal i provincial, que conserva més de 130.000 peces a les seves col·leccions, de teixits, indumentària, accessoris, maquinària i utillatge, d’arreu del món, i de cronologia molt àmplia.
Es tracta d’una museu públic amb un fons monumental tèxtil únic a Catalunya Es considera una peça clau en una estratègia de dinamització del patrimoni industrial característic del Vallès Occidental, i es recomana tractar d’enfortir les complicitats, i la promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global.
d) Masia Freixa:
Es tracta d’un edifici monumental bastit inicialment com a fàbrica de filats, i transformat posteriorment en residencia en estil modernista per la família de l’industrial tèxtil Josep Freixa. L’edifici, actualment de titularitat municipal, acull l’única oficina de turisme local de la comarca, i es troba en un correcte estat de conservació.
Actualment es pretén donar més aprofitament cultural i turístic a la Masia Freixa, preveient la seva adequació com a possible Centre d’Interpretació del Modernisme, recreant com vivia una família burgesa de la indústria tèxtil, aprofitant l’oportunitat de conservar una part important del mobiliari i documentació de l’època.
e) Casa Alegre de Sagrera:
Aquest edifici singular de titularitat publica municipal actualment és parcialment visitable com a museu. Es tracta d’un edifici que s’originà com a casa pairal i es remodelà en estil modernista per esdevenir la residència de la família industrial tèxtil Alegre de Sagrera. Compta amb un projecte museístic encarat a mostrar les formes de vida de la burgesia local durant els darrers segles. Malgrat que hi ha una bona part del conjunt edificat que ha estat magníficament restaurat i conservat, juntament amb mobiliari original, hi ha diverses dependències no visitables o que requeririen actuacions de restauració i posada en valor.
Es recomana estudiar amb major detall la possibilitat i interès recíproc d’ampliació del discurs museogràfic en el context de la industrialització al conjunt de la comarca, i la viabilitat d’impulsar la seva plena posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
f) Xemeneia Bòbila Almirall (i ruta xemeneies):
S’ha identificat la conservació de 28 xemeneies industrials catalogades com una singularitat (conjuntament amb les 45 xemeneies conservades i catalogades a Sabadell), d’entre les quals destaca la xemeneia de la Bòbila Almirall, d’uns 63’25 m d’alçada, amb el reconeixement l’any 1991 del rècord Guinness d’escala helicoidal exterior més alta del món.
Aquest conjunt d’elements seria susceptible d’incorporar-se a la dinamització turística patrimonial local i comarcal Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, tractar d’enfortir la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, així com la possibilitat d’oferir una ruta conjunta amb les xemeneies conservades al municipi veí de Sabadell, i la viabilitat d’impulsar coordinadament la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global vallesana
4.2.21. Elements destacables a Ullastrell:
a) Cooperativa sindicat agrícola “El Progrés”:
L’Ajuntament està promovent la rehabilitació de l’edifici de titularitat pública de la Cooperativa Sindicat Agrícola “el Progrés” dins el nucli urbà. Es tracta d’un edifici que respon al tipus d’ateneu i centre social dels treballadors, característic de l’època, amb diversos elements interessants força ben conservats; com la sala d’actes, la cabina del projector cinematogràfic, etc. Actualment s’ha adequat un espai expositiu a la planta semisoterrani, entorn d’uns cups restaurats, que es preveu complementar amb el condicionament d’un local social per a la gent gran, així com amb l’obertura d’una botiga en concessió a la planta baixa. Aquests usos es plantegen amb una estratègia de sostenibilitat econòmica i social per la conservació de l’edifici. Tot i així, existeix un projecte incipient de desenvolupament d’un Centre d’interpretació del moviment rabassaire, per explicar la seva incidència a Catalunya, considerant que és precisament la Unió de Rabassaires qui promogué la implantació de la Cooperativa el Progrés.
A partir de l’anàlisi dels altres edificis de característiques simiars conservats a la comarca, es recomana replantejar l’enfocament dels seus usos; estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics com a centre d’interpretació i equipament del tipus de “museu viu” , alineats amb una estratègia global comarcal, que pot ser plenament compatible amb els usos com a espai social per a la gent gran, i per a la comercialització i promoció de productes de producció local
4.2.22. Elements destacables a Vacarisses:
a) La Fàbrica:
Dins el poble es conserva la industria tèxtil coneguda com “La fàbrica”, actualment de titularitat municipal, destinada a equipament municipal, amb locals per entitats del poble i oficines d’algunes àrees de l’Ajuntament. En aquesta fàbrica hi havia arribat a treballar un 90% de la població de Vacarisses en el seu moment àlgid. Actualment encara conserva alguns elements de mobiliari i maquinària arraconats, susceptibles de valorització patrimonial Es recomana replantejar parcialment l’enfocament dels seus usos; estudiant amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, i la viabilitat d’impulsar la posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics en una part reduïda de l’edifici, com a centre d’interpretació i equipament del tipus de “museu viu”, alineats amb una estratègia global comarcal. Aquest plantejament pot ser plenament compatible amb la conservació de la major part dels usos existents, i es podria complementar amb l’adequació d’un espai per a promoció i venda de productes de producció local.
b) Pou de glaç de l’Obac (o de la Portella):
Es tracta d’un pou de glaç ben conservat i senyalitzat a vora del centre de visitants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt a la Casa Nova de l’Obac S’ha documentat la construcció del pou de glaç l’any 1706 per la família Ubach, i la construcció d’un segon pou de glaç a la Portella el 1760. Aquesta activitat productiva fou rellevant i es mantingué fins a l’aparició dels congeladors elèctrics a mitjans del segle XX. Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, tractar d’enfortir la possibilitat i interès recíproc de col·laboració amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. També es podria analitzar la viabilitat d’impulsar la revisió de la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal, que podria incloure un espai d’interpretació i dinamització a l’equipament de la Casa Nova de l’Obac (Un interessant mas vitícola d’estil classicista italianitzant construït a inicis del segle XIX)
4.2.23. Elements destacables a Viladecavalls:
a) Viaducte de Buxadell:
El traçat ferroviari, que uneix Barcelona amb Manresa, Saragossa i Madrid passant pel municipi, inclou tres viaductes, d’entre els quals destaca el viaducte de Boixalleu, considerat l’obra d’enginyeria més important de la línia entre Barcelona i Saragossa. Es tracta d’un pont de 291 m. de llargada i fins a 43 m. d’alçada, bastit entre 1856 i 1859 seguint el projecte de l’enginyer Pedro de Andrés Puigdollers. El viaducte es situa encavalcant els termes municipals de Viladecavalls i Olesa de Montserrat. Aquest viaducte es troba just a continuació de l’emplaçament de l’antiga estació d’Olesa de Montserrat ubicada dins el terme municipal de Viladecavalls.
En tracta d’una obra constructiva monumental del segle XIX situada en un entorn paisatgístic memorable, que es recomanaria posar en valor amb l’adequació d’un mirador en format de balconada des d’una posició enlairada propera a la cota de l’estació d’Olesa de Montserrat, de manera coordinada amb la restauració, posada en valor i dinamització turística de l’estació.
b) Estació ferroviària d’Olesa de Montserrat:
També resulta especialment interessant la petjada dins el terme de Viladecavalls de l’antiga estació d’Olesa de Montserrat. Cal considerar que Olesa de Montserrat adquirí un terreny al municipi veí de Viladecavalls per poder tenir presència en aquesta infraestructura importantíssima pel desenvolupament dels segles XIX i XX. D’aquesta estació actualment es conserva un interessant dipòsit d’aigua metàl·lic del segle XIX, així com restes dels importants murs de contenció de terres de paredat, de les andanes i de les baranes metàl·liques ornamentals de l’estació, en un indret enlairat que constitueix un interessant mirador del paisatge natural de l’entorn.
Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, tractar d’enfortir la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar una revisió de la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal.
c) Forns de calç i pedrera de Joan Purull:
D’entre el conjunt de pedreres calcàries i forns de calç conservats al municipi, en destaquen el conjunt de la pedrera i els 2 forns de calç de Can Margarit i el forn de calç Riscal, amb notables vestigis constructius i materials conservats. En aquest cas, també resulta interessant la seva accessibilitat assequible a través d’una pista que condueix a Can Boixeres, i el potencial com a mirador paisatgístic des de la serra de Collcardús des de la vessant esgarrapada per la pedrera, que caldria condicionar millor. Es recomana estudiar amb major detall la conservació d’elements patrimonials rellevants, la possibilitat i interès recíproc de col·laboració público-privada, i la viabilitat d’impulsar la seva restauració, posada en valor, promoció i comercialització de serveis turístics, alineats amb una estratègia global comarcal
4.3. PRIORITZACIÓ D’ELEMENTS DESTACATS
Una vegada identificats els elements del patrimoni industrial vallesà més destacables respecte del balanç entre les diverses variables analitzades, s’ha plantejat una proposta preliminar de priorització de la seva dinamització d’acord amb el grau de maduresa i la facilitat de desenvolupament com a producte turístic.
En aquest cas s’han diferenciat diferents estadis de maduresa i desenvolupament turístics en els elements seleccionats, d’acord amb els estadis següents:
a) Productes turístics (1) :
Correspon als emplaçaments o recursos patrimonials amb valors patrimonials molt rellevants que actualment ja compleixen tots els requisits per a ser considerats, com a tals; es troben ben restaurats i conservats, s’adapten a les funcions i usos turístics, disposen d’un presentació pública efectiva i continuada, així com de serveis o productes susceptibles de consum turístic de manera estable, amb voluntat de projecció supralocal
Podem considerar que únicament el mNACTEC de Terrassa gaudeix plenament d’aquestes condicions.
b) Productes turístics en desenvolupament (2) :
Existeixen alguns casos d’elements amb valors patrimonials molt rellevants que estan treballant activament per esdevenir productes turístics consolidats, tot i que es considera que actualment encara presenten actualment carències en algun dels aspectes anteriorment indicats; fonamentalment en relació a la disponibilitat d’una presentació pública efectiva i continuada, així com de serveis o productes susceptibles de consum turístic de manera estable, amb voluntat de projecció supralocal.
Es tracta, per tant, de recursos situats en una posició prioritària per tal de poder conformar un producte Considerem que es troben en aquesta situació la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac (entenent el conjunt dels recursos del Parc en la seva globalitat), així com les Rutes del Patrimoni Industrial i Modernista de Terrassa.
c) Recursos patrimonials amb potencial imminent (8):
Un altre grup de recursos correspon a equipaments públics o privats, amb valors patrimonials rellevants, que actualment es troben ben restaurats i conservats, s’adapten bé a les funcions i usos turístics, però disposen d’una presentació pública incipient, escassa o esporàdica, així com de serveis o productes susceptibles de consum turístic incipients, reduïts o limitats, amb voluntat de projecció diversa. Es tracta de recursos potencialment atractius pel turisme, que fonamentalment requeririen d’un impuls en relació a la seva presentació pública i a la seva comercialització, amb una visió transversal global a definir coordinadament
En aquest grup trobem recursos patrimonials als municipis de Castellbisbal (Torre del Telègraf), a Ripollet (Molí d’en Rata), a Sabadell (Vapor Buxeda Vell (conjuntament amb alguns espais del Museu d’Història), la Torre de l’Aigua, i l’Observatori Astronòmic), a Sant Cugat del Vallès (Terrisseria Arpí, i Museu del Còmic), i a Terrassa (Centre de Documentació i Museu Tèxtil).
d) Recursos patrimonial en desenvolupament a curt termini (11) :
En alguns casos, hem identificat recursos de notable valor patrimonial, que presenten mancances en alguns dels aspectes considerats però que, o bé per l’abast ajustat de les actuacions necessàries per suprir-les, o bé per l’existència d’una planificació i inversions prèvies, o bé per la manifestació d’un gran interès per part dels agents locals, s’estima que podria ser viable el seu desenvolupament turístic a curt termini, considerant un horitzó d’uns 3 anys.
Es tracta de recursos patrimonials que, en alguns casos requereixen obres de restauració i conservació acurada, en altres casos necessitarien adaptacions físiques o de gestió per a acollir satisfactòriament funcions i usos turístics, o plantejar una estratègia alineada de presentació pública efectiva i continuada, o també preparar i produir serveis o productes atraients susceptibles de consum turístic de manera estable, amb voluntat de projecció supralocal.
Podem considerar que es troben en aquestes condicions alguns recursos als municipis de Castellbisbal (Museu del tractor d’època), Gallifa (Taller ceràmic Josep Llorens Artigas), Rubí (Museu de trens històrics FGC, i Celler Cooperatiu Martinell), a Sabadell (Museu Aeronàutic), a Sant Cugat del Vallès (Celler cooperatiu Martinell Vilab, Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil), a Santa Perpètua de Mogoda (Museu de la industrialització al Vapor Aranyó, i Granja Soldevila), i a Terrassa (museïtzació de la Masia Freixa).
e) Recursos potencialment desenvolupables a mig termini (17) :
Altres emplaçaments o recursos patrimonials, o bé presenten mancances en la major part dels aspectes considerats, o bé requereixen actuacions de restauració o conservació d’un abast notable, o bé compten amb una planificació incipient, o bé han despertat un moderat interès per part dels agents locals.
En aquests casos s’estima que podria ser viable el seu desenvolupament turístic a mig termini, considerant un horitzó d’activació plena efectiva d’entre 3 i 7 anys.
Es troben en aquesta situació fins a 17 recursos patrimonials, distribuïts en 11 dels municipis de la comarca, detallats a la taula resum 4.2.
f) Recursos potencialment desenvolupables a llarg termini (19) :
El darrer grups d’elements amb valor patrimonial rellevant seleccionat, correspon a emplaçament que actualment tenen carències en tots els requisits necessaris per a la seva consideració com a productes turístics; necessiten una restauració o inclús desrestauració, adaptacions a les funcions i usos turístics, estratègies alineades de presentació pública, i concepció de serveis o productes susceptibles d’interés pel consum turístic.
Es tracta de recursos patrimonials que requereixen un procés acurat de planificació i cerca d’inversions, prèvia a la seva plena activació, que podria ser efectiva a llarg termini, en un horitzó d’entre 5 i 10 anys.
En aquest grup trobem uns 19 recursos patrimonials, distribuïts en 16 municipis de la comarca, que es detallen a la taula resum 4.2.
Aquesta proposta de priorització dels elements destacables del patrimoni industrial es sintetitza a la taula resum 4.3 adjunta al full següent.
5. RESUM D’OBJECTIUS, DIAGNOSI I AVANTPROJECTE
Aquesta diagnosi està pensada per ajudar a identificar el potencial valor turístic dels recursos patrimonials industrials de la comarca del Vallès Occidental. El seu objectiu general es centra en:
• Posar en valor el patrimoni històric i cultural de la comarca;
• Establir les bases per a la definició d’un producte turístic genuí amb base i contingut històric singular.
El conjunt d’elements patrimonials vinculats al període històric de la industrialització, actualment es poden agrupar en tres grans àmbits temàtics:
• Activitats preindustrials (o protoindustrials): corresponents a la primera etapa incipient del procés d’industrialització, datable entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX
• Activitats industrials: vinculades al ple desenvolupament i auge del procés d’industrialització, datable des de finals del segle XIX fins al segle XX, i inclús fins a l’actualitat
• Serveis i obres públiques: corresponents a infraestructures bàsiques imprescindibles pel correcte desenvolupament de les activitats preindustrials i industrials, datables des del segle XVIII fins al segle XX
També s’ha analitzat el potencial de l’estratègia d’Indústria viva (o turisme de descoberta econòmica), centrada en la visita d’empreses de qualsevol mida i activitat, que es trobin actualment en funcionament, per conèixer els processos de producció dels seus productes. Aquestes visites permeten conèixer la història d’una empresa, les seves arrels, els seus valors, els seus compromisos, comprendre la seva implantació local, visitar els seus tallers i cadenes de producció, descobrir les seves tècniques, i els seus mètodes.
S’ha realitzat una recopilació dels principals referents internacionals en l’àmbit de l’activitat turística recolzada en la valoració del patrimoni industrial. En aquest sentit es poden destacar les experiències de:
• La xarxa ERIH (European Route of Industrial Heritage), impulsada pel Consell d’Europa des de l’any 1999, que compta actualment amb és de 300 membres, que aglutinen uns 1.850 indrets de patrimoni industrial;
• La ruta de la cultura industrial de la conca del Ruhr, a Alemanya, que és pionera en la valorització del patrimoni industrial com un producte turístic a nivell mundial; amb més de 7 milions de visitants anuals.
• La ruta del patrimoni industrial al sud de Gal·les, a Anglaterra, també pionera, i amb una població propera a la del Vallès Occidental, i més de 1 milió i mig de visitants anuals.
• La marca de la regió metropolitana de Manchester, a Anglaterra, centrada en la promoció de la conurbació, sense explicitar el pes primordial del patrimoni industrial que la singularitza, i amb més de 4 milions de visitants anuals
• Les rutes per reviure el patrimoni industrial d’Estònia i Letònia, guardonades amb l’etiqueta de reconeixement de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018 per part de la Unió Europea, amb un recolzament econòmic de més de 950 mil euros de fons FEDER.
• El model de descoberta econòmica a França (We Savoir Faire) concebut fa més de dues dècades, consistent en la promoció d’un repertori d’establiments visitables format per: empreses en actiu, indrets industrials restaurats, i museus tècnics i científics, amb més de 8 milions de visitants anuals.
També s’ha pogut constatar que el Vallès Occidental ha estat un testimoni excepcional del procés d’industrialització del nostre país. Des de la preindustrialització del segle XVIII, passant per la important industrialització tèxtil dels segles XIX i XX, i pels canvis socioeconòmics que aquesta va comportar (amb el pas del model agrícola a la societat industrial, el naixement de la classe obrera, l’auge de la burgesia...).
El conjunt del territori vallesà compta amb elements propis i singulars que permeten explicar algun fragment del procés d’industrialització que va viure Catalunya. I, per tant, la potenciació del turisme industrial pot esdevenir un eix vertebrador de tota l’oferta de la comarca.
En aquest context, com a resultat del treball de recerca, s’han identificat 417 béns integrants del patrimoni industrial distribuïts en 22 municipis, i 89 activitats productives considerables com a potencials “indústries vives” o “descobertes econòmiques” Per tant, hem obtingut un volum total de 506 elements industrials, a partir dels quals ha calgut avaluar el seu potencial com a recursos turístics.
Actualment només 4 dels municipis realitzen visites estables als seus elements destacats del patrimoni industrial, amb un volum global de més de 186.500 visitants l’any 2018, amb un percentatge important de públic escolar (un 30 %) i una procedència predominant de la resta de la província de Barcelona, i d’altres províncies de Catalunya (un 67 % dels visitants amb dades de procedència disponibles).
A partir de l’anàlisi dels vincles existents entre els recursos patrimonials vallesans més destacats i els principals àmbits temàtics del turisme cultural industrial reconeguts a Europa, s’ha observat el predomini d’alguns d’ells, sobre els quals es recomana establir els eixos temàtics prioritaris de desenvolupament turístic:
• Arquitectura industrial (majoritàriament modernista);
• Activitat tèxtil;
• Producció i manufactura / i producció alimentària;
• Transport;
• Aigua;
• Energia
També es recomana considerar com a eixos temàtics complementaris:
• Energia;
• Serveis comercials i oci;
• Paisatges i miradors;
• Comunicacions
A partir de les característiques dels recursos de patrimoni industrial existents a la comarca, del seu desigual estat de conservació, del seu grau de representativitat o singularitat, del grau d’adequació com a producte turístic, de l’existència de planificació prèvia d’actuacions de posada en valor, de les expectatives i sièrgies territorials, i de la disponibilitat d’inversions pel seu desenvolupament, s’ha proposat una estratègia de dinamització dual:
a) Turisme al patrimoni industrial conservat, amb un repertori de més de 400 elements, d’entre els quals hem seleccionat 36 elements destacats, susceptibles de conformar progressivament una ruta de turisme industrial atractiva, singular, i plenament competitiva
b) Turisme de descoberta industrial centrat en el ric llegat patrimonial i en el propi sector dinàmic plenament actiu encara actualment, amb més de 80 activitats econòmiques potencialment vinculables a una estratègia turística de descoberta econòmica, seguint les directrius del referent francès.
Aquestes propostes estratègiques de l’avantprojecte d’actuació s’han plantejat per al període inicialment estimat 2020-2030, amb un horitzó finalista desitjat òptim a 10 anys vista, desplegat en tres etapes tàctiques intermitges, que responen a una estimació de possible implantació progressiva plurianual, diferenciant actuacions a curt termini (horitzó 2023), a mig termini (horitzó 2027) i a llarg termini (horitzó 2030).
a) Etapa inicial. Horitzó 2023:
Es tracta d’un període temporal de transició entre la inèrcia dels plantejaments individualitzats de cada municipi, prèviament al desenvolupament del projecte global comarcal, i l’inici de la seva integració en un nou enfocament fruit de la visió estratègica proposada, però també ja amb algunes influències i complicitats amb els criteris desenvolupats per l’avantprojecte, a través de les reunions de coordinació mantingudes, i de les sinèrgies inicials.
En aquesta etapa es pretén aprofundir i revisar les propostes de recursos seleccionats de cada municipi, i iniciar la dinamització conjunta dels elements considerats en l’apartat de priorització d’elements destacats ja com a productes turístics madurs (1), productes turístics en desenvolupament (2), i recursos patrimonials amb potencial imminent (8), formant un total d’11 recursos patrimonials coordinables plenament operatius al final d’aquesta etapa.
b) Etapa de maduració. Horitzó 2027:
Es tracta d’un període temporal de ple desenvolupament de les actuacions previstes a l’avantprojecte, en el qual caldrà revisar la factibilitat de les propostes plantejades i avaluar simultàniament la idoneïtat de possibles noves oportunitats o sinèrgies que puguin aparèixer. A continuació es descriuen les actuacions proposades pel període 2023 a 2027.
En aquesta etapa es pretén activar i incorporar a l’oferta turística conjunta els recursos patrimonials considerats amb potencial de desenvolupament a curt termini (11), que haurien d’haver començat a programar-se detalladament i a cercar el finançament necessari al final de l’etapa anterior.
Simultàniament caldria verificar les necessitats de recolzament en la gestió i cerca d’inversions per la restauració, adequació d’usos, i definició dels trets distintius de promoció i de definició de serveis de productes turístics dels recursos patrimonials considerats amb potencial de desenvolupament a mig termini (17 més), i revisar les propostes de recursos seleccionats com a desenvolupables a llarg termini (19).
c) Etapa de ple desenvolupament. Horitzó 2030:
Es tracta d’un període temporal de culminació del desenvolupament de les actuacions previstes a l’avantprojecte, en el qual caldrà revisar novament la factibilitat de les propostes plantejades i avaluar simultàniament la idoneïtat de possibles noves oportunitats o sinèrgies que puguin aparèixer. Aquesta etapa cobreix el període de 2027 a 2030.
En aquesta etapa es pretén activar i incorporar a l’oferta turística conjunta els recursos patrimonials considerats amb potencial de desenvolupament a mig termini (17), que haurien d’haver començat a programar-se detalladament i a cercar el finançament necessari al final de l’etapa anterior.
Simultàniament caldria verificar les necessitats de recolzament en la gestió i cerca d’inversions per la restauració, adequació d’usos, i definició dels trets distintius de promoció i de definició de serveis de productes turístics dels recursos patrimonials considerats amb potencial de desenvolupament a llarg termini (els 19 restants), i revisar si algun d’ells es pot avançar abans, o bé si cal canviar-ne o incorporar-ne algun.
El desenvolupament de les diverses etapes hauria de consolidar progressivament un equip de coordinació i gestió comarcal de l’oferta turística, que fes seguiment dels resultats obtinguts en els diversos recursos, i en les diverses estratègies de dinamització i promoció conjuntes, per poder reforçar o reorientar els aspectes que siguin oportuns.
L’oferta turística global conjunta proposada inclou un seguit de recursos patrimonials distribuïts en els diversos municipis de la comarca, que caldrà presentar i promoure conjuntament. A tal efecte, es recomana considerar l’organització de possibles recorreguts organitzats dels visitants a través del territori, recolzats preferentment en la xarxa de transport públic, o també en la xarxa viària
A tal efecte, s’ha representat una proposta inicial de rutes comarcals industrials conformades per:
• 1 ruta circular, considerada com anella estructurant, que pretén integrar diversos recursos patrimonials destacats, distribuïts en els municipis de Terrassa, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Sentmenat, i Castellar del Vallès;
• 1 ruta lineal estructurant central que aglutina els recursos patrimonials de l’eix Santa Perpètua de Mogoda, Sabadell, Terrassa, Castellbisbal-Ullastrell;
• Diverses connexions amb les dues rutes estructurants principals, que enllacen amb els recursos patrimonials distribuïts en ubicacions amb comunicacions viàries més complexes, en els municipis de Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Sant Llorenç Savall, Gallifa, Matadepera, Vacarisses, Viladecavalls, Ullastrell, Castellbisbal, Badia del Vallès, Barberà del Vallès o Sant Quirze del Vallès.
Finalment s’ha realitzat una estimació pressupostària del desplegament de les propostes concretes d’actuació, per facilitar una primera quantificació de les necessitats d’inversió requerides per l’assoliment dels objectius del pla en les diverses etapes de desplegament inicialment previstes.
Taula 5 1 Estimació de la inversió requerida pel desplegament de l’avantprojecte: Període
inclòs
La proposta estratègica d’actuació valorada i distribuïda en etapes plurianuals permet oferir un marc de referència, a partir del qual poder fer el seguiment de l’assoliment dels objectius desitjats, corregint els aspectes necessaris durant la seva vigència. Per tant, caldrà dur a terme un seguiment anual ulterior de la proposta de planificació a partir dels recursos disponibles i de les prioritats marcades en l’àmbit municipal.
La industrialització va canviar la cara d’Europa i singularment del Vallès Occidental. En conseqüència, ens ha deixat un ric llegat de patrimoni industrial. Una gegantina xarxa de llocs antics i contemporanis repartits per tota la comarca. Només cal mirar-los amb uns ulls encuriosits, escoltar les experiències que ens poden transmetre, deixar-nos emocionar amb el tacte, el gust i l’olfacte dels diversos productes i serveis elaborats al nostre territori. Aquest és el repte de la valoració del patrimoni industrial com a recurs de turisme cultural que ens identifica i singularitza respecte d’altres territoris, en un emocionant viatge de descobriment als llocs més importants de la història industrial del Vallès Occidental.