EXPLORA CATALUNYA AMB CORI CALERO Pròleg de Tomàs Molina
103
propostes (gairebé) desconegudes
Explora Catalunya amb Cori Calero Llibre realitzat amb llicència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA Llibre basat en el programa Espai Terra produït per la CCMA, SA © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals SA, 2016 © Triangle Postals SL, 2016 Text Cori Calero Pròleg Tomàs Molina Editor Josep Liz Fotografies Diversos autors Pàgines 240 Format 190 × 180 mm Enquadernació Rústica Preu 20 € Preu internacional 23 € ISBN: 978-84-8478-701-3
24 MAGNÍFICS CAPS DE SETMANA Preciosisme. Si amb una paraula hagués de descriure el llibre que teniu a les mans seria aquesta. Ja sigui un paisatge natural, una casa modernista, una muntanya, un grup d’animals o un riu, la Cori Calero ho retrata més que ho descriu, amb una preciositat de detalls que sembla que ja hi siguis. El paisatge es torna història, els edificis es converteixen en evocacions de la natura, les muntanyes esdevenen llegendes, els animals, amics i la Cori fa fluir un riu d’històries de tota mena que descobreixen i sorprenen sempre a cada pàgina. Aquest és un llibre que es pot llegir seguit, còmodament assegut a casa, com a simple plaer de veure les magnífiques fotografies, de divertir-se i aprendre dels textos, o aprofitant els caps de setmana per sortir a posar-hi la nostra pròpia vivència. Les històries que hi explica permeten afegir-hi les nostres i fer-ne un relat encara més ric i divers. En aquest llibre, els reportatges de l’Espai Terra prenen forma i mostren les paraules amb què van ser escrits per la Cori. A vegades les imatges valen més que les paraules, però en aquestes pàgines s’igualen la força de les dues. El que llegireu us ajudarà de conèixer i d’imaginar molt més del que es pot veure a simple vista.
Tomàs Molina
Director Espai Terra, TV3
EXPLORA CATALUNYA AMB CORI CALERO
espaiterra Els reportatges de Cori Calero i els vídeos del programa A més de gaudir de les excel·lents narracions de la Cori Calero i de les magnífiques fotografies que les acompanyen, us oferim la possibilitat d’accedir còmodament als reportatges del programa Espai Terra de TV3, protagonitzats per la Cori Calero i que han estat l’origen d’aquest llibre. A cada capítol trobareu els codis QR perquè des de qualsevol dispositiu intel·ligent, telèfon mòbil o tauleta, enllaceu amb els reportatges corresponents. Així, text, fotografia i vídeo us permetran viure 24 experiències úniques i preparar 24 caps de setmana inoblidables.
01 LES BORDES
02 ARBRES FRUITERS
03 SEGUINT ELS VESTIGIS
DE L’ALT PIRINEU
A LA PLANA DE LLEIDA
DELS TEMPLERS
04 ELS FARS
05 LES TINES DE
06 CASTELLS DE LA NOGUERA
DE CATALUNYA
SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC
07 LES VILES MEDIEVALS
09 09 ELS POBLES ABANDONATS ELS POBLES ABANDONATS
DE L’EMPORDÀ
DE LA FRANJA DE PONENT
I L’URGELL
DE LA FRANJA DE PONENT
10 CASTELLS DE
11 CABANES DE VOLTA
12 ELS CÀTARS
14 MODERNISME
15 MODERNISME
SENSE CUES (1)
SENSE CUES (2)
LES GARRIGUES
13 EL CAMÍ DE SIRGA QUE PODEM SEGUIR AVUI
16 ELS BÚNQUERS DE LA CERDANYA
17 ROMA AL VOLTANT DE TÀRRACO
18 HISTÒRIES DE BANDOLERS
19 SELMA I SELMELLA
20 LA LLEGENDA
21 ELS ESPAIS DE LA
DEL COMTE ARNAU
BATALLA DE L’EBRE
pàg. 188
22 EL ROMÀNIC
23 QUI EREN
24 LES ERMITES
MENYS VISITAT
ELS ILERGETS?
DEL MONTSANT
Els vídeos del programa Espai Terra Des de qualsevol dispositiu intel·ligent, podreu accedir als reportatges de l’Espai Terra gràcies als codis QR que hi ha a cada capítol.
05
explora catalunya amb cori calero
01 Estaon Pallars Sobirà
les bordes de l’alt pirineu els últims refugis de la ramaderia tradicional
El més extens i desconegut dels parcs naturals de Catalunya, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, guarda entre les seves riqueses bona part de la nostra història ramadera. Camuflades entre la natura, i allà on només s’arriba a peu, hi trobarem construccions singulars que servien per aixoplugar els animals i emmagatzemar l’herba. Són les bordes, cadascuna una joia emmarcada en un paisatge colpidor.
com arribar-hi Prenem com a referència el poble de Ribera de Cardós i des d’allà anem fins al poblet d’Estaon, a 1.250 metres d’altitud. Aquí podem deixar el vehicle. Seguim el camí que puja paral·lel al riu Estaon que ens quedarà a l’esquerra. Des d’aquí haurem de caminar una horeta, a un pas tranquil fins a arribar al grup de bordes de Nibrós. Seguint el mateix camí, hi trobareu les bordes de Clavillats i les bordes de Perafita. Algunes curiositats sobre el trajecte: a l’inici hi ha la Borda de Calatxo i després la Borda de Gori, una petita edificació que només és un preludi del que ens espera més amunt. Per cert, el riu Estaon, que ens acompanyarà tot el camí, canvia de nom a mig trajecte i es passa a dir riu de Peracalç, perquè prové de la Font de Peracalç.
bordes de clavillats i de Perafita
tavascan LLadoRRE
boRdEs dE nibRós
ecomuseu de les Valls d’Àneu www.ecomuseu.com Carrer del Camp, 22-24. Esterri d’Àneu Tel. 973 626 436 8
Riu Estaon
parc natural de l’alt pirineu http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu/ Carrer de la Riba. Llavorsí Tel. 973 622 335
1h
estaon
RibERa dE caRdós L-504 LLavoRsí soRt
Bordes de Nibrรณs amb el riu Estaon o de Peracalรง 9
05
El Pont de Vilomara, Rocafort Bages Les tines de sant LLorenç deL munt i L’obac
La majoria de les tines tenen, i encara es conserven, les seves barraques de vinya de pedra seca. Els pagesos, tan lluny de casa seva, necessitaven guardar les eines i eixoplugar-se. A les tines de les Generes no només hi havia una barraca, sinó dues properes i una munió un cop més enllà. En aquesta finca, sens dubte, la producció devia ser molt gran en la seva època d’esplendor. Potser entre les més espectaculars hi hagi les set tines de Talamanca. Es van construir al llarg dels segles xviii i xix, i cadascuna hi tenia la seva barraqueta adosada. Avui, però, només en queda una de barraca però això ens permet veure perfectament l’estructura de les tines. Aquests conjunts –en trobareu molts més– són insòlits, m’atreviria a dir que únics al món. Són els museus vivents de la “febre del vi” del Bages ara fa 150 anys. Les més fàcils de trobar, però, són les Tines del Bleda. A escassa mitja hora de camí a peu, tenen l’encant que no les veureu fins que no hi sigueu ben bé a sobre perquè queden força amagades entre la vegetació. Però a més us regalen un altra sorpresa:
si feu el tomb seguint la seva forma circular veureu clarament els seus dos nivells. Des de dalt només se’n veu la part superior (l’“àtic” de la tina) i cal baixar per veure com es va aprofitar perfectament i amb molta destresa el desnivell del terreny. A més, molt a prop, hi ha les tines del Tosques, un conjunt tan majestuós que no ha perdut l’orgull dels temps de l’època daurada del vi tot i que la malesa l’envolti. La capacitat mitjana de les tines era d’uns deu mil litres, però se’n conserven algunes de trenta mil. N’hi ha catalogades un centenar llarg i, afortunadament, el seu valor ha estat reconegut recentment perquè moltes s’han restaurat i, fins i tot, s’han adequat camins i indicacions per als visitants.
El primer cop que vaig anar a la recerca de les tines del Bages, el seu estat no era l’actual, però he de reconèixer que trobar-les entre la malesa i l’oblit també tenia el seu costat romàntic. Van sobreviure dècades, conservant la seva magnificència, inutilitzades un cop també va arribar fins aquí la fil·loxera. Un cop abandonades, el tapís de vinyes es va anar esborrant. El que hi va créixer però ja no va ser el mateix bosc d’alzines i roures que hi havia abans, sinó un bosc de pins i matolls. Les tines van quedar en l’oblit, però van canviar el paisatge per sempre. I tot que el vi no va donar a aquesta terra un nom amb denominació d’origen, va deixar un llegat únic, encara que la malesa s’entesti a intentar engolir-lo.
enoturisme Hi ha qui intenta tornar a recuperar l’ús que tenien les tines i, afortunadament, fins i tot les han posat en marxa de nou. Amb la intenció de fer vins amb personalitat, i amb la consciència de l’arrelament al territori que té la viticultura, alguns cellers fan visites guiades per les seves tines a peu de vinya. Tines del Bleda Tines del Tosques
54
09
Estopanyà, Benavarri, Pont de Montanyana Ribagorça (Aragó) els pobles abandonats de la franja de ponent
viuen cinc persones (o al menys així era fins fa poc, quan el vaig visitar). El seu nom prové dels estanys que l’envolten. No el podem descriure com un poble abandonat, potser com a gairebé abandonat, o en procés d’abandonament, però els seus habitants no volen que els passi com als seus veïns de Caserres del Castell que a poc a poc va anar perdent la població. Qui diria, veient els seus carrers envaïts per les ortigues, que va ser un poble tan important a la comarca? A Casserres del Castell, hi vivien 500 persones el 1920. La vegetació i el temps s’encarreguen d’esborrar la història, però ben a prop trobem l’exemple que tot pot renéixer: Montanyana, un poble que després de ser abandonat va ser restaurat pedra a pedra. El secret va ser l’amor que els seus antics habitants i descendents li guardaven. Montanyana va ser molt poderosa, ho demostra que s’hi van fer cuatre esglésies. Per què en un poble tan remot? Perquè era estratègic defensivament.
55
Estopanyà, Benavarri, Pont de Montanyana Ribagorça (Aragó) els pobles abandonats de la franja de ponent
09
Castell de Rúbies
vielha
n-230
hu-941 montanyana
Pont de montanyana
c-1311 benabarri
tremP
Vista del conjunt medieval de Montanyana, des del mirador 90
91
12
Berga, Gòsol, Bagà Bergadà Bellver Cerdanya Josa de Cadí, Castellbò Alt Urgell els càtars
lumnes de fum es podien veure a quilòmetres de distància i que els crits es podien sentir retrunyint entre les muntanyes. Arnau de Bretós va intentar fugir cap a Itàlia, on encara quedaven alguns seguidors de la nova religió. Però va ser detingut a mig camí i li van fer un interrogatori tan llarg que ha servit per desvetllar dubtes sobre el catarisme a Catalunya. El seu interrogador va aconseguir que rebutgés el catarisme a canvi de salvar la vida, però va ser una excepció perquè la majoria dels creients anaven fins a les últimes consequències en favor del compliment de la pobresa, la bondat, la castedat… i la devoció a les seves creences. Històries de conte ben reals En el catarisme, tothom era igual. Fins i tot, les dones tenien la mateixa importància que els homes, una igualtat que ni tan sols en la religió catòlica actual es recull. Per això, es considera que era una manera d’entendre la vida que, en molts sentits, era molt avançada per al seu temps. I això els va fer guanyar partidaris i detractors a parts iguals, amb la part negativa que els qui no els acceptaven tenien molt poder i van aconseguir acabar amb ells després d’anys de viure en la clandestinitat. Un dels llocs on van trobar refugi és Castellbò, on hi va haver un dels vescomtats més poderosos de Cataluya i més importants per al catarisme a les nostres terres. Els veïns adoraven els seus senyors, Arnau i Ermessenda de Castellbò, per la seva justícia i bondat.
Castellbò
Però van ser dos dels moltíssims condemnats a mort per seguir el catarisme, forjant una història de religiositat, bondat i devoció tenyida de sang i odi. El frare Pere de Cadireta, un dels inquisidors més actius, va ser el responsable de la seva condemna, i els veïns del poble, enfurismats, el van apedregar fins que el van matar. Per això van rebre l’apel·latiu de “matasants”. Del castell que tants càtars va refugiar no en queda gairebé res, però encara s’aguanta la col·legiata de Santa Maria, al peu del turó del castell, amb tota la solemnitat que tenia la religió càtara. els càtars en indrets concrets Un altre dels senyors defensor de càtars més conegut és Ramon de Josa. Se-
114
guirem la seva història a Josa de Cadí. Aquest poblet encantador, a 1.400 metres d’altitud, coronat amb un turonet i una esglesieta, com si fossin el pastís de nata i la cirereta, encara guarda el seu esperit medievalitzant. Malauradament, el castell de Ramon de Josa ja no existeix, ja que ocupava el lloc on avui trobareu l’església. Just en la costeruda pujada que tants i tants càtars devien d’enfilar buscant ajuda, em trobo amb l’historiador Carles Gascón, especialista en els càtars i amb diversos llibres publicats sobre el pas d’aquests devots religiosos per Catalunya. És ell qui m’explica: —El senyor del castell, Ramon de Josa, tenia molts conflictes oberts amb l’església catòlica per temes de jurisdiccions, drets de pastura… Per aquest enfrontament amb l’església va decidir Josa de Cadí
115
explora catalunya amb cori calero
14
Alella, Mataró, Canet de Mar Maresme
modernisme sense cues (1)
les joies arquitectòniques menys conegudes La Pedrera de Gaudí acull cada any al voltant d’un milió de turistes. Però si ens desviem a només uns minuts d’aquesta joia amb tanta fama arreu, podem ser visitants privilegiats d’algunes de les obres modernistes més ben conservades i menys conegudes. A Mataró o a Canet de Mar, hi van treballar Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch. Les seves creacions encara cobren vida cada cop que passegem entre les seves estances.
ajuntament de mataró www.mataro.cat ajuntament de canet de mar www.canetdemar.cat casa museu domènech i montaner Xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 937 954 615 casamuseu.canetdemar.org
algunes recomanacions mataró La casa Coll i Regàs (C/ d’Argentona, 55) es pot visitar per dins concertant una visita guiada amb Cases Singulars per email (casessingulars@casessingulars.com) o telèfon (670 466 260). L’entrada val uns 15 €, però la visita és d’allò més detallada i dura 3 hores. Tindrem el privilegi de ser a les mateixes estances dissenyades fa més o menys un segle per Puig i Cadafalch i reviure com era el dia a dia d’una família adinerada en aquella època. La botiga La Confianza la trobarem a escassos minuts a peu, un petit passeig, al centre de Mataró, al carrer de Sant Cristòfol, 10. La Nau Gaudí (C/ de la Cooperativa, 47) és avui un museu d’art contemporani. L’entrada és gratuïta però si volem una visita guiada concertem-la per telèfon (93 741 29 30) o email (info@bassatgaudimataro.cat). canet de mar Per veure tots els monuments visitables de Canet de Mar, simplement hem de posar-nos en contacte amb la Casa Museu Domènech i Muntaner. alella La Torre del Governador (Camí de Martorelles, 2 / Carrer del Greny) i la Torre Llimona (Riera de Coma Clara, 1) només es poden veure des de l’exterior.
Casa Coll i Regàs, Mataró 130
131
103
www.triangle.cat