Crèdit de Síntesi Catalunya a l’Edat Mitjana Activitats dels quaderns que formen part del treball.
2014 Alba Valero, Raquel Bernad, Carmen Parra, Abril Abalos, Oussama Ould Grup 54
Índex
Crèdit de Síntesi Grup 54
1.- L'edat mitjana i el feudalisme 1.- Col·loca al costat de la piràmide social de l'època medieval.
2.- Col·loca al costat de la piràmide quins són els grups privilegiats i qui no privilegiats. 3.- Quins drets i deures té el senyor i quins drets i deures té el vassall en aquesta relació socioeconòmica? - Senyor: Protecció militar, defensa judicial, menjar per mitja del feu. - Vassall: Suport militar, consell, suport econòmic. 4.- Observant aquest dibuix, responeu les preguntes següents: a.- Qui i com es vivia al Monestir? - En el Monestir vivia el clergat: el bisbe, la monja, l’abat, el/la frare. En el Monestir feien oració, treball, estudi i copiar llibres, subjectes a la norma. b.- Qui i com es vivia al Castell? - En el castell vivien el rei, els nobles, els cavallers, el compte, el marquès i el duc. En el castell feien guerres, tornejos, caça, festes i cerimònies d'homenatge. 3
c.- Qui i com es vivia al Feu? - En el Feu vivien els camperols, serf de la gleva, llenyataires, serfs, pastors i petits propietaris. En el Feu construïen la seva casa, fabricaven els mobles, patien freqüents enfermetats, llauraven les seves terres, les terres del senyor i pagaven el delme a l'església. d.- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats? - Els camperols. 5.- Si observem el castell i el monestir hi ha establiments comuns. Quins són? I d’altres molt diferents com: biblioteca, sala capitular, hostatgeria, infermeria, claustre, refectori. Quina funció tenien? a.- Establiments comuns: dormitoris, estables, cuina, celler, capella. b.- Infermeria: s’atenia als malats. - Biblioteca: s’estudiava i es copiaven llibres. - Sala capitular: s’hi reunien l’abat i els capellans més importants. - Hostatgeria: s’atenia als pobres. - Claustre: pati interior per passejar. - Refectori: s’hi menjava. 6.- Quina funció tenien els monestirs a l’Edat Mitjana? - Hi vivien els monjos o la gent que volia tenir una vida dedicada al culte religiós. 7.- Quina era la llengua culta que utilitzava l’església catòlica? - El llatí. 8.- Quines activitats es duien a terme en un feu? - Treballar en les terres del seu senyor fent feines domèstiques. 9.- Quin era l'edifici més important del poble? Per què? - L'església, perquè està dins del poble i en aquella època eren molt creients. 10.- Observant el dibuix, com eren les cases de pagès? - Eren de fusta, palla i fang. L'estructura de la casa i els mobles eren de fusta, la teulada de palla i el terra era de fusta i fang.
Crèdit de Síntesi Grup 54
11.- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible l'obtenció de la farina. - 1.- En el molí de vent l'eix de la mola es mou gràcies al sistema d'engranatges que es mouen gràcies al vent. - 2.- Es posa el gra al dipòsit de gra, va fins a les moles i quan està mòlt s’emmagatzema al dipòsit de gra mòlt. Desprès es transporten en sacs. - 1.1- En el molí d'aigua les moles giren gràcies als engranatges moguts per la força de l'aigua. - 2.1.- El cereal s'aboca per un embut i va cap a la mola, on es mol. Desprès s'emmagatzema als sacs. 12.- Poseu el número que li correspon a la columna NÚMERO, a partir de la definició de l'ofici que desenvolupaven. - 1.- Abaixadors: Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses. - 2.- Apotecaris: Preparaven i venien medicaments. - 3.- Bastaixos de capçana: Traginaven càrregues damunt del cap. - 4.- Calafats: Fusters de ribera que construïen embarcacions. - 5.- Cervellers: Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani. - 6.- Daguers: Fabricants de dagues, espases de fulla curta. - 7.- Estorers: Fabricaven o venien estores. - 8.- Fustaniers: Teixidors de fundes de matalàs de cotó. - 9.- Garbelladors: Es dedicaven a garbellar cereals per compte d'altre. - 10.- Hortolans: Curaven les malalties de les bèsties. - 11.- Llogaters de mula: Llogaven besties de càrrega. - 12.- Manescals: Conreaven la terra. - 13.- Pedrenyalers: Fabricants d'una mena d'escopeta curta que es disparava amb un perdanyal ( pedra foguera ). - 14.- Rosariers: Feien i venien rosaris. - 15.- Sellers: Feien i adobaven selles i altres guarniments. - 16.- Tapiners: Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona. - 17.- Velers: Fabricaven i venien vels. 5
- 18.- Xocolaters: Feien i venien xocolata. 13.- Digueu quines són les funcions de les parts del Castell, a partir dels noms que apareixen als dibuixos. - Casa dels serfs: és on vivien els serfs dels castell. - Estable: és on s’estaven els cavalls. - Torre: és des d’on vigilaven els soldats per veure si venien enemics. - Pont llevadís: era un pont que es baixava per permetre l’entrada a forasters. - Torre barbacana: era una torre més petita al costat del pont llevadís. - Fossat: era un riu que envoltava la muralla i impedia passar-la, sinó era pel pont llevadís. - Camí de ronda: era un camí que estava per sobre la muralla i permetia caminar-hi. - Ferreria: era la casa on es feien les armes, els escuts, etc. -Forn: era on es feien els aliments de cereal. - Pou: era d’on es treia l’aigua. - Capella: era on es resava. - Merlets: eren petits murs al llarg de la muralla on els soldats s’amagaven per protegirse de trets enemics. - Sagetera: Forat en forma de creu per on sortien els arquers i tiraven fletxes. - Cuina: sala on es preparava el menjar. - Gran saló: sala on es menjava i es rebia als convidats. - Masmorra: Cel·les on s’estaven els presoners. 14.- Investigueu: a.- Quines eren les armes d’un cavaller? - Espasa, maces, destrals, llaces, piques, arcs i ballestes. b.- Quines eren les seves vestidures? - Dues camises, dos pacs de calces de burell, un saig, dos calçons, una capa, una palliça (peça coberta de pell), dos mants, cinturó ample de cuir, dos barrets, una túnica de mànigues estretes, un elm, un casc, manyoples, genollera, musclera, guardabraços, bracal, guixot, gambera, sobrevesta, cota de malla, codal i guantellet.
Crèdit de Síntesi Grup 54
2.- Los romances 1.- Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendéis todas las palabras. -Digáisme: significa ‘dime’ en español antiguo - Respondióle: significa ‘le respondió’ en español antiguo.
2.- Explicad con vuestras propias palabras los términos subrayados observando el contexto en que aparecen. -Falcón: ‘halcón’ en español antiguo -Galera: un tipo de barco. -Jarcia: son todas las cuerdas y artilugios del barco. -Cendal: es una tela delgada y transparente. -Amainar: perder la fuerza o intensidad. -Mástil: gran palo de madera que aguanta las velas de un barco.
3.- Explicad el contenido y definid el tema. -El conde Arnaldos la mañana de San juan, vio venir un barco el marinero del cual estaba cantando, y cuando llegó a la costa el conde le dijo que cantara pero el marinero le respondió que solo cantaba la canción a quién iba con él. 4.- ¿Qué campo semántico predomina? -El de los barcos. 5.- Analizadlo métricamente. ¡Quién| tu|vie|ra| tal| ven|tu|ra
87
So|bre| las| a|guas| del| mar,
8*
Co|mo| tu|bo el| co|nde Ar|nal|dos
8-
La| ma|ña|na| de| San| Juan!
8a
Con| un| fal|cón| en| la| ma|no|
8-
La| ca|za| i|ba a| ca|zar|,
8a
Vio| ve|nir| u|na| ga|le|ra|
8-
que a| tier|ra| quie|re| lle|gar|.
8a
Las| ve|las| tra|ía| de| se|da|,
8-
La| jar|cia| de un| cen|dal|,
8a
Ma|ri|ne|ro| que| la| ma|nda
8-
Di|cien|do| vie|ne un| can|tar
8a
Que| la| mar| po|nía| en| cal|ma,
8-
Los| vien|tos| ha|ce a|mai|nar,
8a
Los| pe|ces| que an|dan| nel| hon|do
8-
Ar|ri|ba| los| ha|ce an|dar,
8a
Las| a|ves| que an|dan| vo|lan|do
8-
Nel| más|til| las| ha|ce| po|sar.
8a
A|llí| ha|bló el| con|de Ar|nal|dos,
8-
Bien| oi|réis| lo| que| di|rá:
8a
-Por| Dios| te| rue|go|, ma|ri|ne|ro,
8-
Di|gá|is|me o|ra e|se| can|tar.
8a
Res|pon|dio|le el| ma|ri|ne|ro,
8-
Tal| res|pues|ta| le| fue a| dar:
8a
-Yo| no| di|go es|ta| can|ción
8-
Si|no a| quien| con|mi|go| va.
8a
*Rima asonante, versos octosílabos.
6.- Buscad algún recurso literario y explicadlo. - Aliteración, que consiste en la repetición de sonidos en una misma oración: “La caza iba a cazar”
Crèdit de Síntesi Grup 54 7.- Transformad el romance en una narración. - La mañana de San Juan, el conde Arnaldos estaba cazando con su halcón en la mano. Entonces vio un barco que llegaba a tierra. Tenía las velas de seda y el marinero del barco cantaba tan bien que ponía la mar en calma, hacía que los peces volaran y que los pájaros se posaran en el mástil. El conde Arnaldos le habló: -Por favor, marinero, cántame esa canción. -No-dijo el marinero-. Solo canto esta canción a quien va conmigo.
9
3.- Transformem llegendes en còmics 1.- “La princesa dolça de Provença” és una llegenda relacionada amb l’amor cortès propi de la poesia que feien els trobadors. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic de les relacions amoroses i feu-ne una llista. D’aquesta llista, trieu-ne les cinc més significatives i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes. - Matrimoni: unió d’un home i una dona feta davant de testimonis i de la manera que mana la llei. Les parelles que s’uneixen en matrimoni volen viure juntes i formar una família. -Infidelitat: Engany que consisteix en tenir relacions sexuals amb una persona diferent a la parella habitual. -Esposa: Dona casada. - Marit: Home casat. - Sovintejar: Anar a un mateix lloc sovint. 2.- Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda. Situació inicial
Ramon Berenguer es va casar amb la princesa Dolça de Provença. El comte va concedir terrenys als cavallers i propietats a prop de la ciutat. El comte i construí també una casa de camp.
Fet desencadenant
La princesa Dolça de Provença anava bastant sovint a passar uns dies a la casa del camp amb el propòsit de trobar-se amb els seus paisans.
Complicació
La preferència de la Princesa Dolça de Provença per la casa de camp va fer entrar en sospites el comte, que va manar al seu servei que la vigilessin.
Resolució del conflicte
Els comte es va donar compte de la infidelitat de la seva esposa, es va posar furiós i va voler venjar-se’n. Va demanar que al amant de la seva esposa li traguessin el cor i el va fer guisar pel seu cuiner. La princesa sense saber el que era se’l va menjar .
Situació final
La princesa al saber que es va menjar al seu amant, va tenir un gran disgust i va jurar no menjar més cap altre cosa i així va ser
Crèdit de Síntesi Grup 54 com va morir de gana, per no tastar cap engruna de res més.
3.- Fixeu-vos en els personatges que apareixen en la llegenda. a) Feu-me una descripció de l’aspecte i de la manera de ser segons el que se’n diu a la llegenda. Tingueu en compte com actuen. - Ramon Berenguer: Malvat, envejós, venjatiu. -Dolça Provença: Dolça, trista, mentidera. b) Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els personatges que apareixen en a llegenda i assenyaleu si son històrics o no. En cas que siguin històrics, expliqueu qui van ser i quines coincidències hi ha entre els personatges històric i el llegendaris, segons el que explica la llegenda i les fonts d’informació. -Ramón Berenguer fou comte de Barcelona i és conegut per la llegenda de les quatre bernès, aquesta diu que en la batalla contra els francs, Ramon Berenguer va ser ferit de mort i amb la seva sang dibuixà les quatre barres del escut de Catalunya. Ramon mai es va casar amb la Dolça de Provença. El que sí es casa amb ella va ser Ramon Berenguer III, amb qui va tenir cinc fills. Dolça de Provença era comtessa de Provença, es casà amb Ramon Berenguer III.
4. “La princesa Dolça de Provença” reprodueix una altra llegenda medieval de llarga tradició en la literatura europea, relacionada amb els trobadors: la llegenda del cor menjat. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre aquesta llegenda del cor menjat i redacteu una exposició escrita sobre aquest tema (500 paraules). - La llegenda del cor menjat està protagonitzada per Guillem de Cabestany, un trobador català. Ell era cortès, amable i servicial, i estava enamorat de Saurimonda, una dama jove i alegre, casada amb Ramon de Castell Rosselló, un noble ric i dolent. Guillem estimava molt a Saurimonda, li feia cançons i li cantava. Ramon va descobrir que Guillem estava enamorat de la seva esposa, per això va manar que la vigilessin. Un dia els dos homes es van trobar, Ramon el matà, li tragué el cor i li tallà el cap. Va portar el cap i el cor a casa seva i va cuinar aquest per fer-lo menjar a la seva dona. Saurimonda se’l va menjar sense saber que era el cor del seu amat. Ramon de Castell Rosselló va dir-li el que s’havia menjat i li va ensenyar el cap per demostrar-ho. La dona, consternada, li va dir: “Senyor, m’heu donat tan bon menjar que mai més en menjaré cap altre.” Ramon la va voler matar amb l’espasa, però ella va córrer al balcó i es va tirar. Va morir, i la noticia arribà al rei d’Aragó, Alfons I, que va ordenar empresonar a Ramon de Castell Rosselló i aquest va acabar morint a la presó del rei. Per a recordar l’anècdota, el rei va fer construir una escultura de Guillem i Saurimonda davant de l’església de Perpinyà, escrita a la qual explica com havien mort. 11
Aquesta llegenda data del segle XII i està molt estesa per Europa, a cada regió s’explica una història similar amb personatges diferents. El tema principal en aquesta llegenda és l’amor i la venjança. Té introducció, nus desenllaç: -La introducció et situa al lloc, a Rosselló, i presenta els personatges: Guillem de Cabestany, Saurimonda i Ramon de Castell Rosselló. - El nus explica quin és el problema: Guillem i Saurimonda eren amants, però Saurimonda estava casada, així que el seu espòs mata a Guillem i la dona es menja el cor del seu estimat sense saber-ho. -El desenllaç descriu com acaba la història: Saurimonda es suïcida, el marit mor a la presó i el rei mana fer un monument dels dos amants on està escrit com van morir. Com a tota llegenda, la història del cor menjat té molta part falsa, per no dir que és completament irreal. Guillem de Cabestany va viure entre el 1188 i el 1212, sembla que va aparèixer a la Batalla de Navas de Tolosa al 1212, on probablement va perdre la vida. Saurimonda va quedar viuda de Ramon de Castell Rosselló, i es va tornar a casar al 1210, segons consta en els documents de l’època. A més, el rei d’Aragó de llavors, Alfons I, va morir un any abans del casament de Saurimonda i Ramon de Castell Rosselló, al 1197. El més curiós és que aquesta història, la de Guillem Cabestany i Saurimonda, tot i que és una de les més populars a Catalunya, no és l’única versió que s’explica de la llegenda del cor menjat, i és que també es parla de la protagonitzada per Ramon Berenguer i Dolça de Provença. Un llibre de Isabel de Riquer, anomenat El Corazón Devorado, fa un estudi d’aquesta llegenda de mitjans del segle XII i de com ha arribat als nostres dies. A més, inclou 22 versions diferents de la mateixa llegenda, traduïdes al castellà, escrites per autors com Dante, Madamme D’Aulnoy, Bocaccio, El Marqués de Sade o Walter Scott.
Crèdit de Síntesi Grup 54
4.- La roba i el vestit Respon a les preguntes següents: 1.- Com vestien les classes més modestes? I les més adinerades? - La roba diària era d'uns colors més aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat. Per a la gent que tenia més diners, el negre i el lila eren una opció. Tants homes com dones duien una camisa llarga amb les mànigues curtes o llargues, unes calces de teixits més espès que cobrien el ventre i mitges baixes fins als peus, subjectes amb lligacames per damunt dels genolls. Els homes portaven un barret i les dones un vestit llarg. El conjunt es rematava amb un barret. Les classes més humils no usaven roba interior. Les sabates consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars). Al segle XIV la roba va anar adquirint més color, però questa només estava a disposició dels burgesos i nobles més adinerats. 2.- Com eren les sabates a l'Edat Mitjana? - Les sabates consistien en una sola de cuir o de fusta amb un tros de tela teixit que es podia lligar amb cordons. 3.- D'on venien les teles i els vestits més preuats? Per què? - Venien de Flandes, eren més preuades tant pel color com per la qualitat. 4.- Com es rentava la roba? - S'havia de fer a mà. Per fer-ho, moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven. Les classes més adinerades disposaven de servents i s'emprava la cendra, aigua calenta i lleixiu. 5.- Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat. Creus que pot succeir el mateix avui dia? Raona la teva resposta. - Si, perquè moltes persones si veuen gent amb una imatge diferent, la marginen, perquè ells pensen que es una persona rara o estranya.
13
5.- La música de la noblesa: 1.- Què és un trobador? - Una persona que a l'edat mitjana feia composicions poètiques i musicals que després eren encantades pels joglars. 2.- Què és un joglar? - Un poeta i músic que recitava poemes i cantava cançons. 3.- Busqueu el nom d'uns tres-cents cinquanta trobadors, vint-i-quatre dels quals són catalans. Busqueu el nom d'un trobador català important i expliqueu alguna cosa d'ell. - Guillem de Cabestany és un autor de Lo dous cousire ( la dolça tristesa ) a més d'unes altres sis cançons. - Era un cavaller de la comarca del Rosselló. - Era molt amable i famós. - Estimava a Saurimonda, muller de Ramón de Castell Rosselló, molt dolent. Ella també l'estimava, però el seu marit era molt envejós, així que va matar a Guillem i va fer menjar el cor a la seva dona, que es suïcidà. Aquesta és la llegenda del cor menjat. 4.- El fragment d'aquesta poesia és de Guillem de Cabestany trobador del s. XII-XIII, on fa un elogi a la seva dama estimada. a) Segons la temàtica de la cançó, a quin grup la classificaríeu? - Romàntica. b) En quin idioma està escrita la cançó original? - En francès, o potser en català antic. c) Expliqueu amb les vostres paraules la temàtica/contingut de la cançó. - El compositor li diu a la seva estimada que l'autor li dóna molt a dir, que desitja el seu cor i que l'oblida d'ell mateix quan li diu coses boniques. 5.- Quines eren les característiques que havia de tenir un Joglar? - Havien de saber llegir i tocar el llaüt o l'arpa ( algun instrument de corda ).
Crèdit de Síntesi Grup 54
15
6.- Càlculs i més càlculs: Les unitats de mesura. 6.1 Unitats monetàries. 1.- La moneda que utilitzem actualment és l'euro. a.- Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari. - Monedes: 1 cèntim, 2 cèntims, 5 cèntims, 10 cèntims, 20 cèntims, 50 cèntims, 1 euro, 2 euros. - Bitllets: 5 euros, 10 euros, 20 euros, 50 euros, 100 euros, 200 euros, 500 euros. b.- Les monedes d'un euro són totes iguals? Afegiu un comentari al respecte. - No, perquè darrera tenen un dibuix diferent. c.- Per què creieu que no hi ha bitllets de 30 euros i sí que n'hi ha de 20 euros? - Perquè es mes fàcil canviar 20 euros que 30 euros, per canviar 20 euros es necessita 2 bitllets de 10 euros, en canvi per canviar 30 euros es necessita 3 de deu o un de 20 i un de 10. 2.- No sempre hem utilitzat l’euro, abans utilitzàvem la pesseta. Si ens allunyem més enrere en el temps, estava instaurat un sistema monetari a tot l’imperi carolingi. Segons el seu valor, les monedes es deien lliura, sou, diner i òbol. L’equivalència establerta era: 1 lliura -> 20 sous. 1 sou -> 12 diners. 1 diner -> 2 òbols. a.- Imagineu que sou un comerciants de l’època i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners. El comprador us en dóna dues lliures. Quin canvi li hauríeu de donar? 1 lliura = 20 sous 1 sou = 12 diners
6 diners ·
1 sou 1lliura · =0, 025lliures 12 diners 20 sous
Crèdit de Síntesi Grup 54 Canvi a donar?
1 + 0, 025 = 1, 025 0, 675lliures ·
2 - 1, 025 = 0,675 lliures
20 sous =13,5 sous 1lliura
El canvi serà de 13, 5 sous. b.- Una ovella valia 8 sous i 9 diners. Un ramat de 7 ovelles, valien més de 3 lliures? 1 ovella = 8 sous i 9 diners
1 lliura = 20 sous
8 sous ·
1 lliura =0, 4 lliures 20 sous
9 diners ·
1 sou 1lliura · =0,0375 lliures 12 diners 20 sous
1 sou = 12 diners
0, 4 + 0, 0375 = 0, 4375 lliures
7 ovelles més de 3 lliures?
0, 4375 · 7 = 3, 062 lliures 7 ovelles valien una mica més de 3 lliures.
c.- Les monedes no eren tan freqüents com ara i no corrien gaire. Per això, hi havia altres formes de pagament. Sabríeu dir quines eren? - Intercanvi d’animals, menjar o altres productes. d.- Un jornaler cobrava mig sou cada dia, treballant deu hores diàries en plena temporada de collites. Amb aquests diners havia de mantenir tota la família. Això suposava una despesa aproximada diària de 4 diners i òbol. Quant podria estalviar en un mes? ½ sou cada dia
0,5 sous x = 1 dia 30 dies
0, 3 + 0, 041= 0,
341 sous Despesa diària = 4 diners 1 òbol.
x=
0, 5 sous · 30 dies 1 dia
0, 341 · 30 = 10,
23 sous Estalviar 1 mes (30 dies)?
x=15 sous
sous 4 diners ·
17
1 sou =0,3 sous 12 diners
15 – 10, 23 = 4, 77
1 òbol ·
1 diner 1 sou · =0, 041 sous 2 òbols 12 diners
Podria estalviar 4, 77 sous.
6.2 Unitats de longitud. Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre, que tothom coneix. Però no sempre ha estat així. Abans s’utilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam, un colze, una passa...) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam, del colze o de la passa, aquestes eren diferents segons la persona, el poble o la regió. Era tan gran el problema que a l’entrada dels pobles o a la plaça major s’exposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret. En l’Edat Mitjana, algunes de les unitats més utilitzades eren: - La polsada (amplada del dit gros d’una persona adulta) equivalent a 2,54cm. - El peu que equivalia a 12 polsades. - La vara que equivalia a 3 peus. - La corda que eren 45 vares.
3.- No utilitzaven els nombres decimals perquè encara no els coneixien. No es deia que una certa cosa mesurava 4,33 vares sinó que mesurava 4 vares i 1 peu. Per què 4,33 vares són 4 vares i 1 peu? Perquè
(1 peu ·
1 vara =0,3 vares) , per tant 4 vares i 1 peu = 4, 3 vares, 3 peus
l’arrodoniment de 4, 33.
6.3 Unitats de temps. 4.- L’horari actual dels monjos és aquest:
Crèdit de Síntesi Grup 54
a. ● ● ●
Interpreta l’esquema anterior i digues quantes hores dediquen a: Dormir a la nit: 7, 5 hores Orar i dir missa: 4 hores Treballar: 5, 75 hores
b. Quin percentatge d’hores diàries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)? 2, 25 h 24 h = x 100
2, 25 h menjar + t. lliure
x=
%=?
2, 25 h · 100 24 h
x=9, 375 Dediquen 9, 375 % d’hores a menjar i temps lliure. 5.- Llegeix atentament aquest text.
a.
Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text.
19
William Shakespeare Juli Cèsar
Papa Gregori XIII
Miguel de Cervantes
b.- Coneixes algun altre calendari? Quina data és avui en aquests calendaris? - En el calendari xinès estem a l’any 4712.
6.4 “Els nombres que diem de trencats” 6.- Un camperol ha de pagar el delme a l’església. Si la terra li havia produït 2 Quarteres de blat, quina part de la seva collita, en kg, havia d’entregar? Dóna el resultat del % i en kg entregats. (Una Quartera equival a 69,518 kg ) Delme = 1/10 collita Camperol = 2 q collita 1 q = 69, 518 kg
% i kg a entregar?
2q·
69,518 kg =139, 036 kg 1q
1/10 · 139, 036 = 13, 9036 kg x 100 = 13,9036 kg 139, 036 kg x=
13, 9036 kg · 100 139,036 kg
x=¿ 10 %
Crèdit de Síntesi Grup 54 Havia d’entregar 13, 9036 kg i un 10 % de la collita.
7.- Un arbre de 5 m d’alçada i, a una determinada hora del dia, projecta un ombra de 6 m. Quina alçada tindrà la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m? 5m 6m = x 60 m x=
5 m· 60 m 6m
x=50 m
Alt. torre?
L’ altura de la torre del campanar serà de 50 m
8.- A la façana oest de Santa Maria del Mar s’enlairen dues torres octogonals que fan la funció de campanars. Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferència. Presenta el dibuix al tribunal i explica el procés que has seguit per ferlo.
9.- Observant les imatges de la Catedral del Mar, modelitza la torre del campanar dret a partir d’un desenvolupament del prisma en el pla, per acabar creant un 3D (volum) d’aquesta. Quants primes octogonals hauràs de fer? Utilitza un radi octogonal de 5 cm, i una altura de 50 cm. A quina escala ho hauràs creat? Recrea-hi tots els elements necessaris.
21
7.- L’alimentació medieval La cuina catalana medieval s. XII dC - s. XV dC La cuina medieval catalana era rica i refinada, incloïa un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. En els àpats hi era present la dona, la qual cosa no succeïa en altres cultures. Hi ha una imatge de la cuina medieval –fruit més aviat de les fantasies de Hollywood i dels àpats i recreacions medievals que es fan arreu– que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment. Res més lluny de la realitat: pels documents que coneixem –començant pel manual ‘Com usar bé de beure e menjar’, del gran clàssic català Francesc Eiximenis, del segle XIV–, la cuina medieval no només és rica i refinada, sinó que també les maneres de taula hi obtenen un gran predicament. Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner. Naturalment, hi havia altres estils d’alimentació, corresponent als pagesos, a les classes pobres, als religiosos… Les receptes poden ser d’allò més simples (com ara uns espinacs bullits) o d’allò més exquisides (peces farcides). És una cuina de reis i aristòcrates, però també de ciutadans i mercaders, que tenien accés a tota mena de productes frescos i als formatges, espècies i fruits i vins més llunyans i exòtics. Res, doncs, de la imatge distorsionada que presenta l’ús de les espècies –inclòs el sucre– com a manera d’amagar la poca frescor de certs productes: és una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el més depurat de la cuina xinesa o àrab i la d’autor i de fusió. Cronològicament, la cuina medieval va de l’alta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV), un moment en què aquesta cuina és considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. A la refinada cort de Nàpols del segle XV s’hi menja a la catalana, els Borja difonen productes i gustos dels Països Catalans i els cuiners italians es vanten, igualment, de cuina ‘alla catalana’ –menjar blanc, rostits, salsa ginestada, carbasses…
Crèdit de Síntesi Grup 54 Correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó), que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia… Naturalment, no es coneixen els productes d’Amèrica (pebrots, tomàquets, mongetes, patates), però no per això deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes, que ara semblen d’avui, com per exemple la ruca (anomenada rúcola pels cuiners), al costat d’aliments aportats pels àrabs: albergínies, espinacs, canya de sucre, arròs, fideus, taronja, espècies, xarops... Es fan servir les carxofes, les cols i les bledes, la carbassa, els alls, cebes i escalunyes, els porros, les pastanagues, xirivies i naps, els espàrrecs i espigalls, les faves, els pèsols, les llenties, els fesolets i els cigrons, i diverses herbes d’amanida i aromàtiques: escarola, enciam, xicoira, buglossa, verdolagues, créixens, lletsons, julivert, fonoll, orenga i marduix, així com una gran profusió d’espècies: canyella, pebre, pebre llong, gingebre, nou moscada, macís, clavell, safrà, cardamom, garangal (galanga), celiandre... La fruita era molt present a la cuina: poma, pera, codony, raïm, taronja, poncem i llimona, meló, pruna, cirera, albercoc, préssec, maduixes i fruites del bosc. El mateix podem dir de la fruita seca: avellanes, nous, ametlles, pinyons, festucs, panses, castanyes, dàtils… La carn per als més rics era l’aviram (polla, pollastre, capó, ànec, oca, colomí, paó). La de referència era el moltó o xai fet, a més del cabrit. La vedella, o vedell, era de consum escàs; en canvi, el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell). Es coneixia l’art de fer embotits, pernils i formatges. La caça era representada pel cérvol, el porc senglar, la grua, la guatlla, el tudó, la perdiu, el conill de bosc i la llebre. Pel que fa al peix i al marisc, la cuina catalana és, segurament, la que n’utilitza un repertori més ampli, fins i tot més que l’actual, ja que inclou des de la sardina, el seitó i el bis, passant pel moll, fins al pagell, rajada, peix espasa, tonyina, orada, déntol, llobarro, llissa; sèpia, pop, calamars; llagosta, crancs… També l’anguila, el salmó i la llampresa i fins i tot la balena i el dofí (ambdós mamífers). Es cuinava amb oli d’oliva o llard, i a vegades amb mantega, formatge, amb llet d’ametlles, agràs (sucs agres de taronja o raïm verd), vi i brou. S’empraven profusament les picades, els agredolços i els sabors ‘fortets’ o especiats. La base de l’alimentació popular eren els cereals (ordi, blat, etc.); els rics, a part d’aquests ingredients i verdures, fruites, etc., menjaven arròs, fideus, carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina, arengades, lluç). El vi era fonamental, al costat d’altres begudes reconfortants o refrescants (com el piment, els electuaris, xarops, llet amb canyella i llimona…). L’actual expansió de la cuina catalana és, de fet, una segona edat d’or que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV, moment en què a Europa –i particularment a la refinada Itàlia de les corts de Nàpols i Roma– era considerada la cuina de referència. I això fins al punt que a la capital de la Campània el més famós i reconegut cuiner de l’Europa medieval – el Ferran Adrià del moment, Mestre Robert– escriu el famós ‘Libre de Coch’ o ‘llibre del cuiner’, on ja un gran creador comença a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna. En català, de fet, s’escriuen els primers receptaris i llibres gastronòmics d’altres matèries: el ‘Llibre de Sent Soví’, el ‘Libre de totes maneres de confits’, el ‘Regiment de sanitat’ d’Arnau de Vilanova (el primer dietista), l’obra d’Eiximenis ja esmentada i fins i tot les ‘Ordinacions per al regiment de palau’, de Pere Terç. La font d’energia de la cuina medieval –i això fins al segle XIX– és la llenya i el carbó, utilitzats tant per al foc a terra –on es cuinaven alguns plats– com per als fogons i forns –que només tenien algunes masies o cases importants–. El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial, 23
àmplia i ben airejada a les cases importants. Se solia situar a la planta baixa, per tenir accés directe a les entrades i sortides i a la provisió de llenya i primeres matèries. La cocció dels aliments es feia segons una sèrie de sistemes. La llar de foc, amb una gran campana, era per coure la carn i els peixos grans a l’ast o a la graella. El foc a terra també permet la cocció lateral, molt lenta, amb un tupí de terrissa i torrar pa. Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits. Per a coccions delicades i salses es feia servir el ‘bresquet’, una mena de fogó a l’altura de la cintura. En tercer lloc hi havia el forn. No solament servia per a la cocció del pa i les fogasses o coques, sinó per a la confecció de diversos plats: d’arròs, de carn, de peix, panades, llet cuita (mena de crema catalana o flam)… Els recipients de cocció de la cuina medieval, que van romandre fins fa poc, s’emparenten naturalment amb les tècniques emprades, la majoria similars a les actuals. Les tècniques i recipients usuals eren el bullit. Es feia servir l’olla o el tupí, de terrissa o metàl·lica, d’aram, amb les corresponents tapadores, el fregit, amb paelles d’aram o ferro de llarg mànec. Guisat, estofat, sofregit, ofegat, destil·lat: es feien servir tota mena de cassoles i olles. A vegades les cassoles tenien –i tenen– noms especials o locals: gresala, greixonera, etc. Hi havia tota mena de broques, punxons o forquilles de ferro, per manipular les carns i trinxarles i per menjar a taula; culleres i llosses o cullerots de fusta; gibrells i conques, per rentar els aliments, pastar, etc.; coladors, sedassos i draps d’estamenya; esbromadores o escorredores, així com cullers foradats per a les olives, ratlladors i molinets. També fustes per tallar, tallants, ganivetes, coltells i ganivets, ratlladors i molins. El morter, a les cases importants, era fins i tot muntat en un peu, a l’altura de la persona, i tenia una gran importància. Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona), ricament adornat en les ocasions especials; els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al ‘Tirant lo Blanc’) eren d’un gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat, amb música, rituals, danses, plats presentats d’una forma espectacular… L’àpat seguia un ordre jeràrquic: entrants, primers (sopes, brous, cremes, guisats o ‘cuines’), segons plats (‘pitances’, rostits, plats a la graella, panades) i ‘fi de taula’ (postres, cremes –com el famós menjar blanc–, bunyols, coques, flaons o pastissets farcits). Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un ‘tallador’ (plat pla). Tot això acompanyat de servidores, tasses o copes, salseres, salers… El poble menjava a la cuina. Els seients eren baquetes o escambells. En els àpats hi és present la dona, la qual cosa no existeix en altres cultures.
Font: www.gencat.cat 2. Els habitants de l’edat mitjana, podien menjar el pa amb tomàquet, l'hamburguesa i les patates fregides que tant us agraden? Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho? -No, no podien per què a Europa no hi havia tomàquets ni patates, aquests productes són procedents d’Amèrica i en aquella època encara no s’havia descobert.
Crèdit de Síntesi Grup 54
8.- La crisi de la pesta negra 1.- Afegeix a l'esquema següent les fletxes situades a la dreta, segons com et sembli que es podia transmetre aquesta malaltia.
2.- Des del segle XIX sabem que l'agent causant de la pesta és un bacteru que té forma de bacil. Busca en una enciclopèdia quina és la forma bacil, senyala-la en els esquemes seguents i escriu també els noms de les altres formes més típiques de bacteris.
25
3.- Per calcular l'impacte de la crisi heu de fer una gràfica de barres. Abans del segle XVIII la població es calculava mitjançant focs ( 4,5 persones ) o cases. Completeu la columna de població amb les dades que manquen.
Any
Focs
Població
1365
104. 069
468. 310
1378
83. 171
374. 269
1497
59. 544
267. 948
1512
61. 389
276. 250
1552
75. 384
339. 228
1719
90. 284
406. 280
Crèdit de Síntesi Grup 54
9.- No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat 1.- Llegiu els tres textos següents i destaqueu-ne en groc les idees més importants:
1.- Alimentació a pagès a l'Edat mitjana Quan el pa esdevingué la base de l'alimentació pagesa, aquest era de mestall i no forment com el que consumia la noblesa, Els camperols s'havien de conformar amb els cereals secundaris (sègol, civada) més pobres en calories que el blat, però també menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya. I com que són més digeribles cuinats que panificats, feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn. Aquesta dieta té un altre avantatge: els cereals per a sopa no necessiten ni el molí, ni el forn; només cal passar-los pel morter: així s'estalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals. I l'olla de terrissa seria el símbol que palesaria aquesta dieta: bull lentament i sense interrupció, i és, per tant, molt adient per obtenir el plat únic de l'àpat de la pagesia, que consistia en aigua salada a la qual s'afegia sèmola de cereals, llegums, verdures, llard, embotits i trossos de carn fresca o seca. Els llegums secs, rics en proteïnes, també jugaven un paper important, sobretot les faves i els pèsols; les hortalisses fresques (cebes, alls, porros, cols, carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportació mínima de vitamines. Es consumia poca carn. Bàsicament de porc (perquè es un animal del qual s'aprofita quasi tot i per la facilitat de conservació). La matança del porc es feia en començar l'hivern; tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc, de la resta d'aliments se'n feia salums, embotits i fumats. També n'obtenien llard i xulla, greixos que posaven a les farinetes. Menjaven poc aviram, sobretot perquè així s'asseguraven un proveïment mínim d'ous i perquè el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor. No deuria ser gens menyspreable l'aportació de la caça (conills, llebres, perdius...); dels boscos també n'obtenen aglans i castanyes (que substituïa la sèmola de cereals en èpoques de males collites), móres, nesples, maduixes, gerdons, nabius, així com bolets (d'alt contingut proteic) i mel. El vi, amb el seu important contingut calòric, no hi mancava mai. Les fames són rares al segle XIII, però tornen a ser més habituals al segle XIV, degut a l'augment de la població. Les primeres crisis comencen a aparèixer vers el 1300.
27
2.- Alimentació als pobles i ciutats durant l'Edat Mitjana El pa normalment és de blat candial, a vegades de mill, i és la base de l'alimentació del poble. El pa es cou a cada casa per mans de les dones. El forn senyorial no és, doncs, obligatori. La possessió de for a casa és un signe de riquesa. Quan no se'n té a casa s'ha de demanar a algú que el deixi coure a casa seva, portant la massa preparada de casa. El xai i, més freqüentment, el porc salat o, sobretot, fumat complementen l'alimentació base. El treball del "fumat" del porc després de la matança de l'hivern, el realitza tota la comunitat, ajudant-se els uns als altres. A l'habitació, les xemeneies més espaioses o el foc més gran permeten "curar" les carns penjades. La resta de les proteïnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics. També el formatge produït pels pastors de la comarca. Per això no falten els menjars nitrogenats, tot i que els menjars ordinaris són monòtons i mediocres. Les sopes de la regió porten porc i pa. També contenen verdura de col i "porros". Aquests pagesos encara no coneixien en carxofes, meló, préssec. Aquí es conreen faves i naps. Les collites de nous, avellanes, bolets i la recol·lecció de cargols proporciona la resta de recursos complementaris.
3.- Els molins fariners a l'època medieval A l'època medieval, els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne ús en exclusiva. Fins al segle XVIII, el règim feudal, que no havia de fer front cap mena de competència que es fa desitjable la introducció d'innovacions, va constituir un fre a l'evolució tecnològica dels molins. Així mateix, la producció de farina es veia limitada a l'àmbit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats.
2.- Feu un breu comentari a la frase feta del títol d'aquest apartat. - No diguis que tens alguna cosa fins que la tinguis de veritat i ben assegurada. 3.- Després de fer una acurada lectura dels tres textos, cerqueu informació de cinc tècniques de conservació d'aliments que eren utilitzades a l’Edat Mitjana i poseu exemples pràctics. Expliqueu si encara s’utilitzen avui dia. - Fumat: Consisteix a aplicar fum a un aliment per a mantenir les seves propietats. Un bon exemple és el porc fumat
Crèdit de Síntesi Grup 54 - Salaó: Consisteix a cobrir de sal els aliments per reduir-ne la humitat. El pernil n’és un exemple. - Secat: Consisteix a reduir el contingut d’aigua dels aliments exposant-los a l’aire. Un exemple és el bacallà.
-Curar: Consisteix a utilitzar diferents substàncies semblants a la sal per evitar l’aparició d’un microorganisme de la carn. - Refrigeració o congelació: Consisteix a guardar els aliments en algun lloc fred, amb neu o gel, ka digui un armari, un pou o una sala, per conservar-los millor. 4.- Observeu l'esquema del molí fariner, és un tipus de molí anomenat "hidràulic de rodet horitzontal". Busqueu informació de manera que pugueu explicar el seu funcionament. Serà obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix. Val dir que cal començar per la resclosa on hi ha l'aigua emmagatzemada. -Un molí hidràulic tenia la seva força en la pressió de l'aigua, gràcies a l'aprofitament de la gravetat. El recorregut del gra i la farina comença a la reclosa (1), d’on passa al canaló (2) que porta el gra fins a la mola volandera (3) i la mola fixa (4). Una vegada mòlt, el gra va pel farinal (5) i cau a la farnera (6). Els recorregut de l’aigua, representat per les fletxes, comença pel canal (9), des d’on cau sobre el rodet (8), fent que giri, després va fins l’exterior. El rodet (8), l’arbre (7), la mola volandera (3), peces ratllades, són les úniques que giren en el molí fariner.
29