El Modernisme

Treball de Síntesi 3r d'ESO

Reportatges sobre: -La Sagrada Família -L'hospital de Sant Pau Apareixen uns nombres intrigants a la Sagrada Família

-La Pedrera -La col·lonia Güell

El modernisme, una historia de destrucció

Koko Ishizuka Lili Ruiz Carles Vallès L'arc de Triomf 1

I molt més...

ÍNDEX Expectatives................................................................................................................................................................ 3 El Modernisme, una història de destrucció.................................................................................................................. 4 L'ART NOVEAU ............................................................................................................................................................ 5 Cultura científica entre l'any 1900 i 1917 .................................................................................................................... 6 La Sagrada Família ...................................................................................................................................................... 7 Apareixen uns nombres intrigants a la Sagrada Família ............................................................................................... 8 La casa de les punxes .................................................................................................................................................. 9 El palau baró de quadras ............................................................................................................................................. 9 El Palau de la Música Catalana .................................................................................................................................. 10 Entrevista a Anselm Clavé, Enric Morera i a Lluís Millet ............................................................................................. 11 Els quatre gats .......................................................................................................................................................... 12 L'hospital de Sant Pau ............................................................................................................................................... 13 L'arc de Triomf .......................................................................................................................................................... 14 Passeig Monumental de Sant Joan ............................................................................................................................ 14 El Castell dels tres Dragons ....................................................................................................................................... 16 El Parlament ............................................................................................................................................................. 17 La Pedrera ................................................................................................................................................................ 18 Arcs catenaris a la Pedrera ........................................................................................................................................ 19 Altres Arcs dintre de la Casa Milà .............................................................................................................................. 20 El Pla Cerdà ............................................................................................................................................................... 21 Quadrat d'Or ............................................................................................................................................................. 21 La colònia Güell......................................................................................................................................................... 22 Valoració .................................................................................................................................................................. 23

2

Expectatives Carles Vallès Amb aquest treball espero poder conèixer coses de Barcelona que no coneixes, i aprendre coses sobre el modernisme que no conegui ara. També espero caminar per bona part de Barcelona, per tal de saber desplaçar-me millor per aquesta ciutat. Pel referent al grup, crec que farem una bona feina i tots ens implicarem en el treball.

reconec que aquest moviment és bastant desconegut per a mi.

En primer lloc, m’agradaria aprendre sobre aquest art, específicament el seu aspecte, com detectar-lo, els principals monuments on es pot apreciar-lo. Darrerament, el tipus de música que s’interpretava en aquella època, etc. (Aquests detalls els sé perquè prèviament m’han explicat una mica del que es tractava cada feina d’algunes matèries).

Finalment, m’agradaria destacar sobretot la manera de treballar que haurem de realitzar. Està molt bé fer un treball amb grup, perquè crec que et sens recolzat a diferencia d’un desenvolupament més individual i es pot tenir més present els diferents punts de vista dins del grup. També, agraeixo que en treball de síntesi, segons els professors, ens deixin més llibertat alhora de moure’ns, crec amb aquest aspecte és molt motivador i et fa valdre per tu mateix

Koko Ishizuka Lili Ruiz M’han donat molta informació sobre el treball de síntesi referint-se a un cometari general com: “Has de fer molta feina”, “són bastant bonics els llocs que visitaràs”, entre d’altres. Totes aquestes idees pertanyen a altre gent, però, tot i així, no m’han influït molt.

Començo el treball de síntesi amb una idea bastant pessimista pel que fa al volum de feina, no obstant penso que m’agradarà ja que aquest art és bastant bonic pel que m’han dit, doncs

Espero i crec que en aquest treball de síntesi podré treballar molt be amb el meu grup i passar-ho molt be durant el treball de síntesi perquè el nivell del grup està molt be.

Crec que seria molt divertit però també haurem de treballar molt. Tindrem 2 tardes lliures i espero que en aquestes dues tardes lliures podré aprofitar amb la gent del meu grup per avançar el treball.

Estaran molt be les visites que farem perquè com que visitem els llocs turístics, així podré veure més i com que no soc d'aquí podré aprendre mes coses.

També nosaltres busquem la informació sobre les visites i hem de fer un expressió oral, llavors després de TS podré saber moltes coses, per mi això està molt

3

be i crec que és important saber sobre les visites que fem

.

El Modernisme, una història de destrucció El modernisme va trencar la monotonia que hi havia a Barcelona. Es van construir edificis únics amb molta diversitat i amb una gran qualitat artística. Aquest moviment va rebre diferents noms al llarg d'Europa: a Itàlia, liberty; a Anglaterra, art noveaux i els snobs Francesos New Style. Aquest art va ser rebutjat en molts llocs, ja que qüestionava els elements eclesiàstics a l'arquitectura. A Catalunya, aquest art no va ser reprovat per l'Església, ja que en les obres catalanes s'incloïen motius religiosos a les obres, cosmopolites, tradicionals, etc.

A Barcelona, aquest art s'ubicà inicialment en els estrets carrers on vivia la gent, cosa que provocava que les obres es veiessin molt poc i fossin difícils de contemplar.

Aquesta arquitectura va esclatar definitivament als anys 30. Les arts modernistes van triomfar, eren innovadores, reivindicatives, etc.

La burgesia en aquella època es va establir a l'Eixample Després d'aquest esclat, la burgesia, que tenia una mentalitat competidora, es va establir a l'Eixample degut a diverses qüestions com eren la fugida de ciutat vella, el retorn de les Amèriques, la fugida de guerres... Els burgesos van començar a encarregar obres modernistes, competien entre ells per veure qui tenia la millor casa, la més provocadora. Així doncs, Barcelona s'ha convertit actualment en el lloc on més edificis modernistes s'han conservat.

Casa Amatller, exeple de casa modernista de burgesos

No obstant, el modernisme va coincidir amb el Noucentisme, que intentava establir un art més civil i seriós que seguia les regles institucionals. Aquest art contra el modernisme va ser impulsat per Eugeni d'Ors que qualificava el modernisme d'irracional i bàrbar, tot i que l'única cosa que buscaven els modernistes era fer una Catalunya nova, moderna i amb certa independència.

Les dues principals obres més criticades del modernisme van ser la casa Milà i el Palau de la Música.

De la casa Milà es va dir que semblava una Pedrera del Neolític (d'aquí e seu nom actual).

El Palau de la música va ser batejat com "El Palau de Palau de la música la quincalleria catalana".

Deien que semblava un ou ferrat i que resultava d'un mal gust delirant.

Una de les úniques persones que va decidir defensar el modernisme va ser Dalí, que no es va deixar portar per la moda antimodernista.

Quan va acabar la guerra civil, les obres modernistes tan odiades van començar a ser destruïdes, en comptes de guardades i venudes. Alguns dels exemples d'aquesta barbaritat són la casa Sitjà, la casa Llorach i la casa Juncadella.

Aquestes destruccions eren a causa de factors econòmics, perquè es volia crear una imatge de moda nova, etc. També es destruïen els mobles modernistes, per utilitzar els seus materials per a altres coses.

A més d'això, es va crear la "solución vertical", que va donar permís per poder afegir als edificis dos pisos més. Va ser creada per espatllar les obres modernistes durant el Franquisme, es carregava les façanes i el coronament dels edificis.

L'any 1950 hi havia prop de 1200 espais modernistes a Catalunya.

4

Així doncs, l'autèntic destructor del modernisme va ser el Noucentisme, ja que per poder triomfar havia de "matar al pare".

suivit l'Art nouveau était l'art déco.

El modernisme va tornar a guanyar prestigi l'any 1952 en una exposició a Nova York, on juntament amb altres, es van exposar obres de Gaudí.

L'ART NOVEAU L'art Noveau se situe à la fin du XIX siècle.

Le professeur définit c'est art comme petite révolution architectural. Il décrit l'architecture bourgeoise du début du XIX siècle comme un architecture assez opulente, pompeux, constipé et laudes. L'entrée du Métropolitain c'est comme légèreté et fantaisie pour il.

Sur l'entrée du Métropolitain les matériaux utilisé sont: le verre et le fonte et l'élément principal c'est la nature.

Paris à l'époque était une ville pollué, triste, sale et sans nature. Un architecte fameux, Guimard été considéré sont architecture fou, dérangé, ravachale...mais pour le professeur c'est un art innovationelle et exceptionnelle.

Entrée du Métropolitain

Biographie du Hector Guimard Il été née le dix mars 1867 à Lyon, France. Il étudie architectures et des beaux arts. Plus tard, il voyage en Angleterre et après en Belgique. Hector Guimard construite le Métro a Paris à dix-neuf July Hector Guimard à construite 1900-1901, et le public du Métro a Paris accueil positivement c'est projet.

Mais quelques années plus tard, en 1930 l'art nouveau était considéré démodé. Le seul mouvement créatif qui 5

Cultura científica entre l'any 1900 i 1917 Entre l'any 1900 i 1917, es van donar alguns fets científics importants que van marcar la historia.

Aquests fets han estat extrets de antics fascicles de "La Vanguàrdia":

1910: El cometa Halley perd importància després de demostrar que no impactaria sobre la Terra.

5. 1911: S'agreuja el contagi de la tuberculosi entre les classes socials mitjanes i baixes.

1905: Mort de Julio Verne, escriptor i inventor de la novel·la científica.

Tanmateix, en aquestes èpoques es van inventar molts medicaments, com per exemple: Somatosf: evita la anèmia 1915: Introducció de les armes químiques a la Primera Guerra Mundial per part d'Alemanya.

Jarabe Comella: cura tos, tuberculosi, asma, etc.

Emplastes DR. Winter: cura catarros de pecho, bronquitis, etc.

No obstant, aquests anuncis no són la classe d'anuncis als que estem habituats: Antigament, els anuncis acostumaven a ser masclistes i els productes per a nens es venien a les dones, ja que hi havia una situació de superioritat de l'home per sobre de la dona.

1906: Ramon i Cajal guanya el premi Nobel de medicina.

A més, no estaven basats en estudis mèdics o científics, ja que molts afirmaven tenir solucions per a malalties que actualment no sabem curar.

Per altra banda, són molt il·lustratius i no busquen fer anuncis molt elaborats, sinó que el que buscaven era mostrar el seu producte i donar la màxima informació possible, per tal de que als compradors els quedés 6

ben clar l'aspecte i les característiques del producte anunciat.

La Sagrada Família

Malauradament, durant la guerra civil es va cremar gran part del taller on treballava Gaudí i més tard es va haver de definir el projecte tot sent el màxim fidel a les idees de Gaudí.

La data de finalització es preveu que sigui el 2026.

Està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample de la ciutat.

L’arquitecte encarregat d’aquest projecte inacabat va ser Antoni Gaudí. Aquest temple és un dels elements Sagrada Família

distintius de Barcelona i del modernisme català.

La seva història es remunta al 1881, on Josep Maria Bocabella va comprar un terreny per edificar un temple que incorporés escoles. El projecte va ser encapçalat per Francesc de Paula del Villar.

Posteriorment, degut a desacords entre l’arquitecte i el seu assessor el va reemplaçar Antoni Gaudí amb un nou projecte molt més ambiciós. En aquell moment Gaudí tenia trenta un anys, el seu estil volia que fos naturalista-modernista. Volia augmentar el temple, i va canviar completament el pla que havia realitzat el seu antecessor. Va voler construir una gran torre amb 170 metres d’alçada en honor a Jesucrist.

L’obra es va acceptar amb gran entusiasme pel promotor i el nou arquitecte, Antoni Gaudí, es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort. Quan va morir va ser enterrat a la cripta, a la capella de Mare de Déu del Carme.

Respecte a l’arquitectura, la planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de caragol que pugen a les cantúries que rodegen l'absis.

Gaudí va concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la seva condició de temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements als ritus litúrgics. Per a Gaudí, la Sagrada Família era un himne de lloança a Déu, en el qual cada pedra era una estrofa. L'exterior del temple representa l'Església a través dels apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús; la torre principal simbolitza el triomf de l'Església, l'interior al·ludeix a l'Església universal i el creuer a la Jerusalem Celestial, símbol místic de la pau. En referència a les columnes, simbolitzen una illa d’arbres, ja que la base de la columna forma part del tronc i a mida que s’acosta al sostre es van bifurcant i apareix una textura al sostres que recorden a fulles.

Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats.

Pel que fa a les torres n’hi hauran 18, actualment estan construïdes vuit. La distribució (homenatge) és aquesta: Una, sobre l'absis, simbolitzarà la Mare de Déu i serà coronada per una estrella de dotze puntes; n'hi haurà també una per cada apòstol (quatre a cada Ell, en saber que no podria arribar a veure-la acabada portal) i una per cada evangelista, al voltant del i per por a que es deixés de construir per manca de cimbori central, que tindran 125 metres d'alçària; finançament o d’interès, va coronaran els pinacles els símbols començar a construir les parts de l'home per Sant Mateu, el lleó Molts autors han colaborat en el menys funcionals del temple per Sant Marc, el brau per Sant Lluc projecte de la Sagrada Família però alhora les més i l'àliga per Sant Joan. La torre impactants, per així aconseguir un major interès i per central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el a que la gent pogués veure el seu estil arquitectònic. creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà coronada Va construir les parts més exteriors del temple. per la creu gaudiniana tridimensional.

7

Els finestrals del temple estan fets per harmonitzar tot el conjunt del temple i per donar un aspecte més exòtic i fantàstic, les tonalitats varien segons la situació. A la banda per on surt el sol els colors són càlids i per l’altre banda, on es pon el sol, els colors són freds.

quadrat màgic d'ordre 4, sent la constant màgica 34.

Aquest quadre màgic també es perfecte, ja que la suma de les diagonals també dona la constant màgica.

En tot el temple hi ha elements naturalistes, però a l’entrada principal, tal com va voler Gaudí, està decorada amb escultures i grafits melancòlics i donant sensació de terror.

Estructuralment, és molt similar al quadrat màgic de la Sagrada Família, però dos dels nombres del quadrat (el 12 i el 16) estan disminuïts en dues unitats (10 i 14) amb el que apareixen repeticions. Això permet rebaixar la constant màgica en 1, fent que sigui 33, l'edat que tenia Jesús en morir.

Apareixen uns nombres intrigants a la Sagrada Família Recentment, s'ha trobat a la portalada de la passió feta per Antoni Subirachs de la Sagrada Família un quadre amb uns nombres intrigants al seu interior.

Aquests nombres han estat investigats i s'ha descobert que si es sumen tots els nombres de les files, diagonals o columnes donen 33, és a dir, és un quadrat màgic amb 33 com a constant màgica (nombre que surt com a resultat de fer les sumes). No obstant, aquest no és un quadrat màgic normal, ja que en els quadrats màgics comuns, els nombres són consecutius i no es repeteixen.

En aquest els nombres 10 i 14 es repeteixen, i per això falten els nombres 12 i 16. No obstant, els quadrats interiors també sumen 44.

Aquest quadre va ser ràpidament relacionat amb el gravat que va dibuixar Albert Duero al segle XVI titulat La Malencolia en que apareix un

Els quadre màgics de Duero i Subirac

Els quadres de Duero i Subirachs eren d'ordre quatre, és a dir, eren quadrats de 4x4. Si ens hi fixem, ens els quadrats màgics normals, la suma de tots els nombres és igual al nombre de files per suma. Exemple amb el quadre de duero: suma de tots els nombres: 1+2+3+···+16=136 Nombre de files per suma: 34+34+34+34=136 Si en comptes d'un quadre màgic d'ordre 4 agaféssim un d'ordre 5, el nombre màgic d'un quadrat màgic d'ordre 5 serà sempre 65, i tant la suma de tots els nombres com la de nombre de files per suma donaran 325. suma de tots els nombres: 1+2+···+25=325 Nombre de files per suma: 65·5=325

Quadre màgic d'ordre 5

8

La casa de les punxes La casa Terrades o casa de les punxes és un edifici modernista construït l’any 1905 per Josep Puig i Cadafalch. La casa de les punxes està entre els carrers de Rosselló, Bruc i l’Avinguda Diagonal a l’Eixample de Barcelona. Puig i Cadafalch va projectar elements que recorden al gòtic europeu. La casa es va construir per encàrrec de les germanes Terrades. A la construcció de la façana va fer servir el maó, que enriquia la decoració en pedra amb dibuixos florals. Les característiques fonamentals de l'edifici són sis torres, coronades per agulles de forma cònica, d'aquí que rebi aquest nom. A la façana hi han alguns plafons decoratius on apareix Sant Jordi. Els elements modernistes que es poden apreciar en la façana són el maó, i la teulada de doble vessant.

El palau baró de quadras És un edifici modernista construït entre el 1904 i el 1906 per Josep Puig i Cadafalch. Es troba en un terreny estret amb façanes a l’Avinguda Diagonal i al carrer Rosselló. El palau va ser encarregat pel Baró de Quadres a Puig i Cadefalch. Hi ha dues façanes completament diferents, la façana posterior és més convencional amb una decoració i la façana a la Diagonal és un exemple de la característica de Puig de reinterpretar façanes gòtiques del nord d’Europa. La forja feta per Manuel Ballarín, el mosaic romà de Lluís Brú i les ceràmiques de Mario Maragliano. L’element comú amb la casa Macaya és el maó i la tribuna. La residència al palau del Baró de Quadres s’instal·là a les plantes baixa i primera, destinant-se la resta a habitatges de lloguer.

A l’interior, amb un disseny molt heterogeni i molt representatiu de la manera de Puig, utilitzà elements escultòrics.

9

descans amb una imponent làmpada modernista de ferro. Com a decoració de la sala, hi ha diversos bustos de bronze de personalitats vinculades a la institució i unes pintures modernistes de Joan Brull i Vinyoles, protagonitzades per figures femenines amb caràcter simbolista. Les portes són de vidre fets amb El Palau de la Música vitralls de temes florals. Aquesta sala també està Catalana és un auditori de destinada a celebrar actes socials o conferències de música situat al barri de Sant premsa. A l'escenari, al segon pis hi ha un grup Pere de Barcelona. Va ser escultòric que representa a la part dreta el bust de projectat per l'arquitecte Beethoven; a Wagner, amb clara barceloní La construcció es va dur a simbologia de la música clàssica Lluís terme en 3 anys centre-europea i per últim la Domench i representació de la música popular Muntaner, un dels màxims catalana al costat esquerre, amb el bust de Josep representants del modernisme català. La construcció Anselm Clavé. Més a dalt es troben divuit muses es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908. modernistes en mosaic i en relleu des de la cintura Per construir el Palau de la música es van utilitzar que sembla que estan dansant sortint dels murs, perfils laminats, una estructura central metàl·lica realitzades per Eusebi Arnau (la part escultòrica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes superior) i per Mario Maragliano i Lluís Bru (el perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de trencadís de les faldilles); totes són portadores de grans murs de vidre i la integració de totes les arts diferents instruments musicals, una d'elles porta un aplicades: escultura, forja, mosaic i vitrall. L'últim bust violí primitiu del marroc. que es va integrar va ser el bust de Wagner, a sobre dels busts de músics, Palestina, Joan Sebastià Bach i Bethoven, representant les al·legories de la música culta i de la música popular.

El Palau de la Música Catalana

Bust de Bethoven Interior del Palau de la Música

En un grup escultòric a dalt de tot apareix Sant Jordi amb una bandera catalana onejant el vent, protegint a una nimfa i dos nens i dos ancians.

Pel que fa a les columnes de la planta baixa estan decorades amb trencadís, formes naturals com ara flors i fulles de diferents colors. Al primer pis, dedicada al mestre Millet, músic i fundador de l'Orfeó català, és el que s'anomena una sala d'espera o 10

Entrevista a Anselm Clavé, Enric Morera i a Lluís Millet

R- L'any 1864 vas estrenar la cantata "Gloria a España", per qui estava composada?

E- Va ser interpretada per 2.000 cantaires i una orquestra de més de 300 professors. Va tenir tant éxit que molt posteriorment es va demanar que la meva obra fos el nou himne d'Espanya.

R- Estarà molt orgullós per la seva obra. Gràcies per estar aquí per respondre les nostres preguntes.

A- Ha estat un plaer. Estic molt content d'haver pogut compartir aquest informació de la meva vida amb tots els lectors de la seva revista.

Entrevista a Anselm Clavé REPORTERA- Bon dia, Anselm ANSELM- Bon dia.

REPORTERA- Quan vas néixer? A què et dediques?

ANSELM- Vaig néixer a l'any 1824 i actualment soc músic "Soc músic i polític i polític republicà

republicà"

R- Quin va ser el primer cor que va fundar?

E- En un principi, em van convidar a dirigir un grup anomenat "L'Aurora". Tocàvem en cafès i altres llocs per l'estil. No guanyàvem gaire, però eren bons temps! (rialles). Al cap d'un temps, vaig optar per ferlos cantar a tots, però intentant conservar una "textura polifònica". Així va sorgir la idea de crear una coral, "La Fraternitat", la primera a Espanya, i també la primera que vaig fer. Amb aquesta coral vaig poder apropar la cultura i la música a la classe laboral baixa.

Entrevista a Enric Morera REPORTERA- Benvingut Enric ENRIC- Hola, Bon dia

Anselm amb la nostra reportera

R- És cert que vostè va compondre per a certs autors?

Quines obres musicals ha escrit?

E- Vaig compondre per Ángel Guimerà i Santiago Rusiñol. I vaig col·leccionar i harmonitzar nombroses cançons tradicionals catalanes. Una part es va publicar a l'Avenç,tinc unes 800 obres actualment.

R- A què es dedica?

E- Soc pedagog, autor d'obres teòriques, sotsdirector de l'Escola Municipal de Vaig col·leccionar i Música de Barcelona i crec que se'm podria considerar un dels harmonitzar compositors modernistes nombroses cançons catalans modernistes més representatius. tradicionals catalanes.

R- Podria relatar breument la seva infància?

E- De petit vaig viure a l'Argentina amb els meus pares. A partir del 1883 vaig viure a Barcelona i vaig estudiar piano i harmonia, després vaig viure una temporada a Brussel·les on vaig estudiar sobretot al conservatori i vaig adquirir una sòlida preparació tècnica.

Enric i la nostra reportera

11

Entrevista a Lluís Millet Reportera- Bon dia, Lluís Lluís- Bon dia R- Què és l'Orfeó catalá?

L- l'Orfeó català és una societat coral fundada l'any 1891 per mi i per el meu gran amic Amadeu Vives.

R- On va ser el primer local de l'Orfeó?

L- Va ser al carrer de Lledó, però després ens varem instal·lar al palau de la música catalana, que s'havia acabat de construir. I encara hi estem.

R- Veu fer alguna cosa complementària juntament amb l'Orfeó?

L- Si, varem crear la revista musical catalana.

R- Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes.

L- Com jo sempre dic: el palau és l'estoig de la bellesa, de l'art i del sentiment musical

Lluís Millet amb la nostra reportera

Els quatre gats Es un edifici modernista, construït el 14 de juny de 1897, l’autor va ser Josep Puig i Cadafalch, situat al carrer Montsió,3. Els Quatre Gats és un restaurant i bar. Creat i regit per Pere Romeu, un personatge d'una fesomia molt característica que constituïa la imatge viva del local i que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir de París. A la decoració destaquen les rajoles al terra, petites figures per ajudar a aguantar el sostre. En mostra un gran estil modernista, i en la seva façana, les grans finestres estan molt decorades i són finestrals típics del modernisme. Els balcons estan fets de ferro forjat. A l’edifici dels Quatre Gats hi ha una façana molt inspirada en la naturalesa. L' autor està relacionat amb els espectacles d'ombres xineses al Theatre des Ombres Parisiennes de París.

12

L'hospital de Sant Pau

d'animals i gàrgoles, ja que els elements florals i naturals eren molt importants per al confort dels pacients.

És un edifici modernista situat a Barcelona, dissenyat per Lluís Domènech i Muntaner al 1905.

Van estar 5 anys restaurant l’hospital i es van construir 27 pavellons. El pavelló central era dedicat a la cirurgia. Es van inscriure els noms dels metges en l'edifici per recordar l’antiga història de l'hospital.

També hi havien les inicials P i G en record a Pau Gil. Al mig del jardí hi havia una creu.

L'hospital té el seu origen l'any 1401 per la unió de 6 clíniques: hospital de Marcús (segle XII), hospital Colom (segle XII- segle XIII), hospital Vilar o de Sant Macià, hospital de Santa Eulària (segle XII), hospital de Santa Margarida, hospital Desvialr o de l'Almoina (1308). La unió de les sis clíniques va rebre el nom de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i es va decidir construir on Hospital de Sant Pau des del Jardí estava l'hospital de Colom, al Raval. Aquest hospital va ser l'únic durant cinc segles fins que a finals del segle XIX, es va quedar petit a causa de la nombrosa població de la ciutat. A finals del segle XIX es reclamava un hospital més gran i les modernes tendències higienistes recomanaven que l'hospital havia que situar-se fora del nucli urbà per la salut.

Al principi només hi havia tres torres però després en van afegir 10 més. Per la especialitat de cirurgia van posar-hi els vidres translúcids i blancs perquè no passés tanta llum en certes hores del dia, i per tenir certa intimitat.

El 1902 es va construir el convent, Domènech i Muntaner ho va fer artesanalment, va agafar el projecte i va aconseguir més diners però a 1923 va morir.

La construcció va ser seguida pel seu fill. Va fer la decoració industrialment amb maó, que era molt barat, i altres elements poc cars degut al poc pressupost del que disposava.

En el convent vivien les monges farmacèutiques que s’encarregaven de la neteja.

Aquest hospital estava fet especialment per a les persones de baixa categoria, ja que En aquest hospital la higiene als burgesos i persones d'alta classe, Paul Gil Serra, un banquer els metges els visitaven a la seva era una cosa primordial Barcelona va donar 3 milions casa. Hi havien 28 pacients per per la construcció d'un nou hospital a Barcelona, com pavelló. aprofitaven l'espai pavelló a 2 pisos i en la a herència de la seva mort. La necessitat de canvi de decoració era de verd esperança i decoració floral l'hospital de Santa Creu i el fet de comptar amb perquè com ja hem explicat abans era molt important. l’herència de Pau Gil es va crear la nova institució, que La segona etapa fou lenta i es varen tenir problemes es va decidir encarregar a Domènech i Muntaner. com fragmentació de diners. S’allotjaven a les oficines Domènech va viatjar pel món perquè no estava municipals organització mundial de la salut. Hi havia acostumat a construir hospitals; va dissenyar dos pavellons aïllats que eren el d' observació i per pavellons connectats entre si per passadissos aïllar als pacients i encara una altre per evitar subterranis. L'any 1905, es van presentar els plànols. contagiar.

Al 1990 es construeix les urgències a la planta baixa.

Als túnels de l'hospital s'utilitzaren rajoles de ceràmica blanca perquè era més fàcil a l'hora de netejar-les, varen donar molta importància a la llum natural, en comptes de l'artificial, en l'espai dedicat als pacients es podia veure la natura al jardí esculpida. També tenien molta importància els temes naturals, els pavellons d’infermeria tenien rajoles amb dibuixos Pavelló de l'hospital

13

L'arc de Triomf L'Arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. L'Arc de Triomf era l'entrada a l'exposició universal de Barcelona de 1888.

L'arc va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Vilaseca i la decoració escultòrica va ser a càrrec de Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Troquat Tassó, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. A diferència d'altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, el de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic. L'arc estava format per maó ceràmic amb majòlica i pedra artificial. Les seves dimensions son de 29,80 n. d'alçada i 27,70 m. d'ample. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local a l?inventari de Patrimoni Cultural català.

L'Arc de Triomf L'arc en qüestió està inspirat en els arcs romans, a l'antiga Roma es van construir arcs triomfals a l'entrada de les ciutats per recordar als seus habitants la grandesa i fortalesa del mon romà. Els arcs romans esdevenien cada vegada més elaborats al llarg dls segles. Al principi eren portes molt simples, temporals i símbols de les ciutats, construïts en maó o pedra amb un arc semicircular on també penjaven els seus trofeus. Però pel que fa als arcs Modernistes, al igual que el nostre, aquest estan més decorats i amb més detalls que en l'època romana, degut a l'evolució de la societat i sobretot els estris i pensament.

Per acabar, l'exposició universal es pot considerar modernista ja que va ser edificada i dissenyada pels mes prestigiosos artistes del moment.

Passeig Monumental de Sant Joan Primerament l'autor d'aquest passeig va ser Pere Falqués, reconegut arquitecte modernista català. En la seva etapa d'arquitecte municipal va realitzar notables obres, com el plànol topogràfic de la ciutat, reformes del Gran Teatre del Liceu, la tinença d'Alcaldia dels carrers Bruc/Aragó (actual seu del districte de l'Eixample), va treballar també en la reorganització del Parc de la Ciutadella,una de les zones verdes més gran de la ciutat de Barcelona.

Aquest passeig té molta importància en la Barcelona del Pla Cerdà perquè rodejava l'esplanada de la Ciutadella, que va ser enderrocada.

I per últim cal destacar també un monument de Rius i Taulet (múltiples vegades alcalde de Barcelona) situat al Passeig de Sant Joan, construït per recordar el seu gran treball realitzat per a la ciutat i per ser una figura molt important, a més de ser el principal impulsor de l'exposició universal de Barcelona, que com ja hem dit, va aportar grans beneficis a la ciutat, to i que també va portar algunes

Monument a Rius i Taulet desgràcies.

14

15

El Castell dels tres Dragons Al principi del passeig de Lluís Companys i dins del recinte de la Ciutadella, trobem la silueta del Museu de Zoologia o més conegut com el Castell dels tres dragons.

Aquest edifici, s'encarregà a Lluís Domènech i Muntaner per a ser el bar i restaurant de la exposició Universal del 1888. En dos anys va haver d'estar acabat per complir amb la seva finalitat. Es va aconseguir, encara que deixant alguns detalls, que no es van acabar ni abans ni després de l'esdeveniment.

Aquest edifici, en aquell moment havia de ser un dels edificis principals del esdeveniment, davant seu tenia el desaparegut palau de les belles arts. Amb tot, un retard a les obres i la disputa del llicenciatari del cafè varen provocar l’abandonament de l’obra per part de Domènech i la seva substitució per Josep Forteza que l’acabarà a l’agost quan ja restava poc per acabar l’exposició. És un edifici modernista, que no amaga una certa nostàlgia medieval, d'aquí que els barcelonins li posessin el sobrenom de "El Castell del tres dragons", evocant una obra de Pitarra, que es desenvolupa en

Mapa de l'interior del castell

Castell dels tres dragons

aquesta època passada.

Construït amb maó vist i ferro laminat, és un edifici en forma de castell coronat. És de planta pràcticament quadrada amb quatre torres als angles i passadissos perimetrals que circulen entre una doble façana.

La decoració ceràmica - feta amb col·laboració d’Antoni M. Gallissà, Josep Limona, J.A. Pellicer i Alexandre de Riquer - està localitzada als Merlets i als plafons en forma d’escut de la part alta, que desglossa en blau sobre blanc, un programa naturalista de plantes i animals, incloent - hi bon nombre de begudes i licors. Aquestes ceràmiques varen estar encarregades a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat. Els vitralls, desapareguts en part, són obra d’Antoni Rigalt i Blanch. El principal, que ocupa tota la façana va ser destruït en un bombardeig a la guerra civil espanyola.

16

El Parlament L’edifici del palau del parlament és l’antic arsenal de la ciutadella, aixecada per ordre de Felip V per assegurar-se el domini de BCN i, amb ell, subjectar tot Catalunya.

Parlament vist des de fora Les obres foren dirigides per l’enginyer militar flamenc Próspero de Verboom. Aquesta fortalesa de planta pentagonal, mai no va servir per a defensar la ciutat.

En canvi, demostrà una gran utilitat per reprimir el poble Català.

El llarg Clam popular contra la fortalesa aconseguí en època revolucionària una llei que la cedia a la ciutat i n’ordenava l’enderrocament. Actualment només resten drets l’arsenal, el palau del governador i la capella. L’estil que hi predomina és el neoclàssic tot i que també es poden trobar trets modernistes.

L’edifici del arsenal conserva essencialment l’estructura i l’aspecte que li donà Próspero. És un edifici de 5532 m2, amb dues plantes i golfes.

L’estructura inferior és determinada per dues robustes naus disposades en creu, damunt el pavelló central de la qual emergeix la cúpula. Entre els braços de la creu hi ha 4 patis. Exteriorment té el cos central i els extrems un xic avançats per un seguit d’arcades que formen un porxo a la planta baixa. Els materials de tot l’edifici són pedra de Montjuic i rajola vermella.

Al 1889 l’ajuntament de BCN acordà de convertir l’antic arsenal en palau reial. les obres d’adaptació

començaren sota l’adaptació de Pere Falqués: Obrí 3 balcons a l’altura del 1r pis, decorar tota la façana amb esgrafiats, alçar el cos central del edifici i col·locà a mig de la façana l’escut de pedra de la porta dels socors de la ciutadella. Pere Falqués és l’autor dels cèlebres fanals del Passeig de Gràcia.

L’any 1900 la comissió Municipal de Governació proposà e destinar-lo a museu municipal d’art. Aviat calgué ampliar l’edifici: s’hi afegiren dues ales laterals construïdes també amb pedra de Montjuic i rajola vermella. Les façanes són decorades amb 24 busts d’artistes catalans i de persones relacionades amb la història de l’art català. questa ampliació fou inaugurada al 1915. Quan es procedí a la restauració general del Parc s’hi feu el jardí actual, centrat per un estany que conté una rèplica de l’escultura Desconsol, de Josep Llimona. Sembla que la idea inicial era que aquesta figura formés part d'un panteó funerari.

Potser per això, la peça concebuda per Llimona representa una dona misteriosa en actitud de deixadesa i tristor.

EL decorador Santiago Marco dirigí les obres de decoració i adaptació, coordinades per Josep Terradellas.

Al 1980 sota la coordinació de Josep Maria Bricall es van fer noves obres de restauració i readaptació del palau per a acollir la primera legislatura del parlament.

17

La Pedrera La Casa Milà anomenada popularment, La Pedrera, va ser construïda 1906-1912. Actualment fa 103 va ser edificada. Aquest edifici està considerat emblema de Catalunya i al 1984 la UNESCO va anomenar La Casa Milà patrimoni mundial.

1874 es va enderrocar i es va començar l’eixample. Es quan els burgesos van voler anar a viure al nou espai molt modern en aquella època. Per això Gaudí va voler construir la casa Milà amb tot de luxes i comoditats possibles, per exemples: els tibadors de la porta eren ergonòmics i no hi havia cap igual. I és que els burgesos eren el motor del modernistes, perquè aquest estil artístic costava molts diners i sense aquests no hi havia projecte per edificar. Actualment hi ha quatre habitatges ocupats amb un contracte de renta baixa.

La autèntica propietària Rosa Sagimoni i el seu marit que anteriorment va encarregar edificar un bloc d’edificis semblant al de la casa Batlló a Antoni Gaudí.

Pel que fa al terrat, es poden veure sis badalots, que Aquesta consta de dos patis (utilitzats per donar algunes en lluminositat i ventilació a la instal·lació) que anaven a realitat són parar a les cotxeres( en aquella època tot una xemeneies; innovació, com ara també l’ascensor), vuit pisos, el L'ascensor en aquella época qual el segon era el pis on era una gran innovació la senyora i el senyor Milà residien, i quatre per els on hi ha es altres burgesos. Hi havia una escalinata que donava Terrat de la Pedrera 2 xemeneies el directament al seu pis, el qual tenia 1.300 m ; la resta badalot simbolitza el fum perquè té una forma eren de 300 m2. Tenia tres escales de servei, totes recargola però no amb excés. Aquests badalots sense un acabat recte, sinó arrodonit (com tots els cadascuna té una parella que si li assembla. Totes elements d’aquesta casa) i dos mitgeres. A les escales elles menys dos estan recobertes de trencadís de hi havia unes baranes fetes de ferro forjat amb formes rajoles esmetrades i pedra; pel que fa als badalots que de la natura. no tenen trencadís es perquè Gaudí no va acabar la L’arquitecte d’aquesta obra com s’ha anomenat abans seva obra ja que la relació entre la família Milà i ell no va ser a mans d’ Antoni eren gens bones, fins que va acabar abandonant el Gaudí. Va néixer al camp projecte perquè no rebria els diners acordats que van de Tarragona, al mas de pactar anteriorment, doncs la família Milà estava molt la Calderera a rius d’Or. enfadada perquè Ell era molt religió i era el centre de místic. Per fer les seves les burles de la obres s’inspirava amb al societat quan el naturalesa, potenciava principal motiu molt la llum natural i d’aquesta intentava elaborar construcció va ser Gaudí elements funcionals. destacar per sobre L’estil artístic és el modernisme, present a finals del els altres La Pedrera en construcció S.XIX i a principis del S.XX. Va ser un autèntic geni en burgesos. D’aquí provocava la mofa de la gent aquella època va aportar moltes innovacions com ara: ve el nom la l’ascensor i les cotxeres sota de la pròpia casa.

Pedrera, un dels mals comentaris que feia la gent, “aquell edifici sembla una muntanya on s’extreuen Barcelona estava emmurallada i ja no quedava espai, pedres”. Aquesta fortalesa té 4.000 m2. les cases estaven totes junts i els carrers eren molt estrets (barri gòtic o nou barris), posteriorment, al 18

Arcs catenaris a la Pedrera Les golfes de la Pedrera estan plens d'arcs en forma parabòlica, arcs catenaris. Es denomina catenària a la corba que adopta una cadena, corda o cable ideal perfectament flexible, amb la massa distribuïda uniformement per unitat de longitud, suspesa pels seus extrems i sotmesa a l'acció d'un camp gravitatori uniforme. L'àtic és constituït per una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes de l'ondulant terrat.

A continuació omplirem una taula de valors per aquesta expressió x Y algebraica.

-3 -6,25 -2,5 -2,81 -2 0 -1,5 2,19 -1 3,75 -0,5 4,69 0 5 0,5 4,69 1 3,75 1,5 2,19 2 0 2,5 -2,81 3 -6,25

A continuació, s'han superposat uns eixos cartesians a l'arc que es veu sencer en primer pla. Hem fet coincidir l'eix d'abscisses amb la base de l'arc, i l'eix d'ordenades amb el seu eix de simetria.

Així doncs, podem representar la paràbola sobre els eixos que apareixen a la fotografia:

Tal com s’han situat els eixos de coordenades, la corba que descriu l’arc es pot aproximar per la paràbola d’equació y =ax2+ C, on “a” i “c” són nombres reals que haurem de trobar de manera que la paràbola i l’arc tinguin en comú els punts de tall amb els eixos.

L'arc talla en l'eix d'abscisses en el punt 2 i -2. Talla en l'eix d'ordenades en el punt 5. El valor de "c" és igual al punt de tall amb l'eix d'ordenades, és a dir, és 5. Per trobar la "a" aïllem: a=-5/4 Així doncs, l'expressió quadràtica que buscàvem és y=-5/4x2+5 19

Altres Arcs dintre de la Casa Milà

La maqueta de l'església de la Colònia Güell A la casa Milà, penjada sobre el sostre, trobem una reproducció de la maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l'església de la Colònia Güell.

A l'interior de la Casa Milà podem trobar altres arcs Catenaris tals com aquest:

La fórmula aproximada de l'arc assenyalat a la imatge és de: y=-3,35x2+2,75. Les mesures estan expressades en metres, d'acord amb les mides reals.

En base a la fòrmula podem saber que l'arc fa 2,75 metres d'alçada. Ara, a partir de l'arc calcularem l'amplada del passadís. Primer, observem els punts de tall amb l'eix d'abscisses:

En la maqueta podem trobar tres tipus de corbes catenàries:

x=(0,9)/(0,-9) Sabent que l'arc a la part esquerra surt de la paret a una alçada de 2,15 m, sabem que l'abcissa en aquest punt és: x=-0,42 Definitivament, l'amplada del passadís és de 1,32 metres: x=0,42+0,9=1,32 metres

Així, podem associar a cada tipus de corba catenària una fórmula: 1. y= 6x2 - 3,8 2. y= x2 - 2,1 3. y= 2x2 - 2,8 A la realitat, cadascuna de les torres haurien tingut aquestes altures, respectivament: 1. 3,8 metres 2. 2,1 metres 3. 2,8 metres 20

antiga. La primera zona urbanitzada va ser la de la Plaça Catalunya.

El Pla Cerdà Abans de 1850 l’espai de la ciutat dins de les muralles s’havia esgotat. Les condicions sanitàries per a la població eren pèssimes.

Malgrat això, el Ministeri de la Guerra s’oposava a l’enderrocament de les muralles perquè les considerava d’utilitat estratègica.

L’ant 1854 el Govern va donar llum verda al projecte.

Per augmentar el volum de la ciutat es van annexionar Horta, Sant Martí de Provençals, Sarrià, Sant Andreu...

La primera pedra del projecte la va posar la reina Isabel II el 4 de setembre de 1860. Per urbanitzar el nou espai es va convocar un concurs, on van destacar els projectes de l’arquitecte Rovira i l’enginyer Ildefons Cerdà. El pla del segon, anomenat Pla Cerdà, es va imposar des de Madrid mentre que la burgesia catalana era més partidària del Pla Rovira.

D’una banda, el Pla Rovira proposava una estructura radial a partir de les muralles. D’altra banda, el Pla Cerdà es basava en una quadrícula d’illes de cases amb xamfrà. Cadascuna d’aquestes illes tenia un espai interior destinat a pati.

Gràcies a la industrialització de Catalunya, la burgesia es va poder establir al nou espai.

El Pla Cerdà preveia carrers de 20, 30 i 60 metres d’amplada i un allotjament per a 800.000 persones.

Les illes de cases serien quadrilàters de 113,3 metres amb xamfrans de 15 metres.

Les elits de Barcelona van estar en contra del pla pel seu caràcter racionalista i igualitari que anava en contra de la visió de la burgesia, que era més partidària de models com els de París. A més, no es veia amb bons ulls que la planificació de la ciutat fos duta a terme per un enginyer en comptes d’un arquitecte.

Quadrat d'Or Es la zona de l'eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada pels carrers Aribau i Passeig de Sant Joan.

Te forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic. Hi podem trobar la Ca Batlló, la Casa Amatller, la Casa Lleó Morera...

Aquest pla era criticat per l’amplada dels carrers i les voreres i, sobretot, per la monotonia de la disposició.

També es va considerar que es menyspreava la ciutat 21

La colònia Güell L'any 1890, Eusebi Güell tanca la seva fàbrica tèxtil per construir-ne una altra de nova a Cervelló, ja que l'anterior no va funcionar. Això va passar perquè la fàbrica funcionava amb una màquina de vapor, i els treballadors vivien en pèssimes condicions. La gent estava enfadada, i els directors patien per la seva seguretat. per això decideix traslladar-se a l'exterior de la ciutat, on la fàbrica funcionaria amb una turbina i on crearia una colònia.

A part de la fàbrica, també crea un poble al costat.

Com a tot poble, no podia faltar l'església i Güell decideix encarregar-la a Gaudí, personatge que en Güell admirava. Per fer la obra, el senyor Güell li dona tota llibertat per fer el que vulgui. En Gaudí, que en aquell moment treballava en la sagrada família, va veure una clara oportunitat. Va convertir la església en el seu "laboratori", i les coses que li agradaren se

Interior de l'església Güell les emportà a la Sagrada Família. Fer tot això era car, però per a una persona rica com en Güell no resultava cap problema. Algunes de les característiques de l'edificació son els colors marrons a la part de baix i els verds a la de dalt, simulant els pins que tenia al seu voltant. Les finestres contenen vitralls, i es poden obrir. En fer-ho, s'assemblen a les papallones. A l'interior hi podem veure columnes de roca basàltica de 6 costats. Gaudí intentava fer obres en harmonia amb la naturalesa i que continguessin elements d'aquesta (arquitectura orgànica). Predominen les formes corbes, com és habitual en Gaudí. Com que l'arquitecte no volia utilitzar ni contraforts ni

arcbotants, va utilitzar cadenes catenàries per crear una maqueta invertida (del revés) de l'església. Així, en invertir-ho, l'estructura aguantaria sense necessitat d'utilitzar ni arcbotants ni contraforts. Aquest disseny seguia la natura, ja que en Gaudí es servia de la llei de la gravetat per fer-ho. Gaudí va invertir 10 anys en dissenyar l'edifici i 6 en construir-lo, tot i que quedà incomplet a causa del seu despit per part dels fills d'en Güell, que no volien invertir més diners en el seu projecte. Actualment, l'església és cristiana i

Exterior inacabat de l'església Güell funcional.

A part de l'església, Güell crea un poble. Aquest poble contenia vivendes que es venien als treballadors a molt baix preu, perquè poguessin viure prop de les fàbriques. Al poble hi havia un forn, llocs per comprar aliments, etc. També hi havia una plaça central, on hi havia una estàtua del senyor Güell, per recordar a tota la gent gràcies a qui tenien tot allò. Una altra característica és la escola. En Güell va construir una escola molt gran i bonica, a més de comprar als nens llibretes, llapis, etc., ja que ell era una persona que valorava molt la cultura i no podia permetre que a la seva fàbrica (on es començava a treballar de molt jove) hi hagués gent que no fos ni llegir ni escriure. Els nens estaven "obligats" a estudiar degut a totes les comoditats que en Güell els hi havia donat. Això sí, hi havia dos edificis separats a l'escola, un per nois i un per noies. A més a les noies se les ensenyava a teixir.

Al poble hi havia fins i tot una coral, on només hi havia homes, tot i que era una estratègia per mantenir-los ocupats. Les dones s'havien d'encarregar de la casa, no necessitaven distreure-les.

22

Valoració Lili Ruiz Per començar, la meva experiència amb aquest treball ha estat positiva ja que ha sigut un treball en el que ens han deixat bastant lliures. També, he après molt sobre el modernisme mitjançant les exposicions orals i també el fer d’escriure apunts m’ha fet memoritzar bastanta informació. Aquest treball de síntesi m’ha fet conèixer la ciutat on visc, els carrers, saber-me moure per la ciutat, etc. En general m’ha agradat bastant el tema i el treball en si tot i que el volum de feina ha estat considerable i ha estat bastant esgotador fins al punt de fer-se pesat.

Pel que fa a l’experiència que he tingut en aquest treball i el seu desenvolupament, ha estat una “mica estressant” ja que havíem de visitar molts llocs, prendre apunts de totes les exposicions, etc. Amb aquesta dinàmica, no es pot treballar, ja que amb tanta informació en unes poques hores, al final no la reps i s’acaba fent tot el treball automàticament sense pensar i sobretot, sense gaudir. Des del meu punt de vista s’hauria d’afegir un dia o dos per poder visitar els llocs més còmodament i alhora poder gaudir del que ens expliquen.

No obstant, deixant de banda la critica esmentada, he obtingut molta informació del modernisme, dels edificis i de les seves característiques, dels principals arquitectes d’aquest moviment artístic i en global, una mica del món modernista.

En referencia a una vivència més personal, m’ha encantat poder ser més lliure mentre fèiem el treball de síntesi, deixant-nos estones lliures o anar al lloc autònomament. Aquesta experiència m’ha fet conèixer més a fons altres parts de la ciutat que pel motiu que sigui mai havia visitat. A més a més ara em sento més autònoma pel que fa a la mobilitat ja que conec més les línies del transport públic i a on et porten.

Finalment, trobo que aquest treball és molt bonic, sobretot per la bellesa de l’art modernista. I espero que es segueixi fent per molts anys, però també m’agradaria que pel proper any s’ampliï almenys un dia més per fer les visites, les expressions orals i etc.

D’aquesta manera no seria tan feixuc, doncs aquest treball és molt bonic i hauria d’estar fet per gaudir-lo, malgrat tot amb tanta quantitat de feina que s’ha de realitzar en un dia li treu tot l’encant i fa que la gent perdi les ganes de fer-lo.

Koko Ishizuka Aquest treball de síntesi ha sigut molt interessant i divertit que esperava. Estava molt bé ja que els litineraris fotogràfics que havíem de caminar molt i que tardava molt per anar totes les cases, això no m'agradava tant però depart d'això estava molt bé perquè podries veure les coses modernistes i això m'ha semblat bastant divertit.

També les visites que hem fet eren molt interessant.

La persona que guiava explicava molt bé. El que més m'agradava era la visita del Hospital Santa creu i Sant Pau, que l'edificisis eren molt bonic a exterior i interior. En aquest treball de síntesi vaig aprendre que els edificis que estan aprop de tu, o que sempre veus hi han històries de perquè ha contuit aquests edificis, quin tipu de edifici és, les característiques, a què utilitzà les materials per decorar, l'autor etc i vaig saber bastantes coses sobre l'edifici de l'época de modernisme i de Barcelona queo crec que és important saber sobre l'edifici del nostre ciutat que vivim. El treball de grup estava molt bé, hem treballat molt i hem passat molt divertit amb el meu grup.

Després de treball de síntesi podria saber moltes coses d'edifici modernistes. M'agradat molt aquest treball de síntesi i vaig divertir molt.

Carles Vallès Aquest crèdit de síntesi m’ha agradat força, les visites han estat molt interessants i he après moltes coses.

Una de les coses que més m’han agradat han estat les visites guiades. Tots ens vam mostrar força interessats sobre els temes explicats. També és cert que alguns guies eren una mica avorrits però la gran majoria eren molt simpàtics i ho feien molt bé. Em va agradar que 23

els guies fessin les explicacions més amenes i no tant pautades.

L’actitud del grup era molt bona, ens hem mostrat atents, però potser en alguns moments hem participat poc en les visites i exposicions. El que no m’ha agradat gaire ha estat el volum de la feina, la veritat l’he trobat excessiu i innecessari en alguns moments, ja que a vegades havíem de posar coses en el treball que no creia que fossin necessàries.

En definitiva, aquest crèdit de síntesi m’ha agradat molt, però personalment rebaixaria el volum de la feina.

Pel que fa a l'itinerari fotogràfic, personalment m'ha agradat bastant, i he pogut veure edificis que no havia vist o que no m'havia parat a contemplar.

24

Itinerari fotogràfic : RAMBLA DE CATALUNYA 1. Casa Serra: Rambla de Catalunya, 126 (al costat de Diagonal) 1903-1908, Josep Puig i Cadafalch

2. Casa Evarist Juncosa: Rambla de Catalunya, 78 (entre Mallorca i València) 1907-1909, iniciada per Salvador Viñals Sabaté, arquitecte i acabada pel seu fill Melcior Viñals

25

3. Casa Domènec Estapé: Carrer València, 241 (cantonada a la Rambla de Catalunya) 1908-1909, Josep Domènec Estapà

4. Farmàcia Bolòs: Rambla de Catalunya, 77 1902, Antoni de Falguera

5. Casa Dolors Calm: Rambla de Catalunya, 54 (entre Aragó i Consell de Cent) 1903, Josep Vilaseca Casanovas, arquitecte

26

6. Casa Miquel A. Fargas: Rambla de Catalunya, 47 1902-1904, Enric Sagnier Vicavecchia, arquitecte

7. Casa Heribert Pons: Rambla de Catalunya 19 - 21 1907-1909, Alexander Soler March arquitecte

8. Casa Pia Batlló: Rambla de Catalunya, 17 1891-1896, Josep Vilaseca i Casanovas, arquitecte. Col·laboradors: Sancristòfol, treball en ferro; Jaume Pujol i Bausis, ceràmica

27

: AVINGUDA TIBIDABO 1. El Pinar (Casa Arnús) Carrer Manuel Arnús 1-31 (plaça del Funicular just davant el mar Miralblau). Data de construcció: 1903. Enric Sagnier Villavecchia, arquitecte.

2. Casa Casacuberta Avinguda Tibidado núm. 56. Data de construcció: 1907, Joan Rubió i Bellver, arquitecte.

3. Casa Muntadas Avinguda Tibidabo núm. 48. Data de construcció: 1901, Josep Puig i Cadafalch. 1901

28

4. Casa Fornells Avinguda Tibidabo núm. 37. Data de construcció: 1903, Joan Rubió i Bellver, arquitecte.

5. Casa Roviralta, “El Frare Blanc” Avinguda Tibidabo n. 31. Data de construcció: 1903-1913, Joan Rubió i Bellver, arquitecte.

6. Casa Ignasi Coll Avinguda Tibidabo núm. 27. Data de construcció: 1918, Enric Sagnier Villavecchia, arquitecte.

29

o Torre Andreu Passeig de Sant Gervasi n煤m.

Avinguda Tibidabo 2-4. Data de construcci贸: Projecte de 1906 i realitzaci贸 de 1918, Adolf Ruiz Casamitjana, arquitecte.

7. La Rotonda 51 /

30