guanyador del campionat d’Espanya; Ramon Fonollà fou el vencedor en la modalitat individual. En dobles també es va tornar a guanyar. El mateix any, Ramon Fonollà va participar amb la selecció espanyola al Campionat del Món Sènior, tot i que encara era juvenil, a Suècia.
actuació amb l’Orquestra? També van ser entranyables diverses actuacions com la d’una noieta molt tímida que la van anunciar com a Maribel Llaundes i que al cap de poc temps triomfava amb el nom de Karina, o els Sírex, Bravos, Catinos, Cinco Latinos, Los Tres Sudamericanos i, fins i tot l’estrella internacional del moment: L’any 1968 el Campionat d’Espanya Ennio Sangiusto. es va celebrar a Sevilla, on la parella formada per Manel Dalmau i Però, malauradament, res no es per Ricard Comas va ser subcampiona sempre, i, potser degut a la sobtada d’Espanya en dobles. En Ramon mort del propietari, Francisco també va participar, altra vegada amb Fonollà (el Sr. Paco, com li dèiem la selecció, al Campionat d’Europa, nosaltres) excel·lent persona i que celebrat a Lió. havia apostat fort perquè el pingpong a Titus arribés a dalt de tot, Potser l’èxit mes important va ser el Ramon Fonollà va haver d’agafar Campionat d’Espanya de 1a Categoria responsabilitats i involucrar-se molt nacional l’any 1968 en la modalitat de més en el negoci i, per tant, va dobles a Sevilla que va ser guanyat per anar deixant de costat el tema de la parella formada per Ramon Fonollà, l’esport que tant estimava i tantes del “Titus” i Jordi Palés, del 7 a 9. satisfaccions li havia proporcionat. La veritat es que teníem un bon entrenament degut a la gran pràctica que vam adquirir muntant i desmuntant les taules ja que la sala on jugàvem, pel matí era restaurant i, a la tarda, pista de ball. Qui no recorda l’emblemàtica Orquesta Neptunos o conjunts com els Xaints o els Bendels i d’altres que intercalaven ·56·
Quaranta anys després, en Ramon va tenir la feliç idea de tornar a muntar unes taules en uns locals annexos a la Carpa Titus i convidar tots els antics companys que, d’alguna manera, vam estar vinculats a algun dels equips. Així els Fonollà, Dalmau, Pons, Llucià, Vilaró, Comas, fins i tot Farrés ha vingut alguna vegada del Canadà, on resideix, i jo mateix, el menys brillant, junt amb d’altres que aleshores jugaven a la competència, com Boada i Redón, ens tornem a reunir dues vegades per setmana per jugar de nou, entre records dels moments viscuts i la nostàlgia pels que ja no hi són.
N’hi ha algun que, en aquesta segona etapa ja comença a destacar de nou. Ramon Fonollà juga amb l’equip J. M. Palés de Barcelona a 2a Divisió Nacional de Veterans i Joan Vilaró, que es l’únic que no va deixar de jugar mai, a 1a Divisió Nacional de Veterans Els membres dels equips es van anar amb el Premià. disgregant per diferents clubs i el Titus, com a club de ping-pong, va No voldria haver-vos cansat amb deixar d’existir, si bé com a discoteca aquest petit retall de la història de ha seguit funcionant malgrat la trista Titus, però se’m fa palès que, per i injusta demolició, l’any 2000, de als que ho van viure serà sempre un l’emblemàtic local de la platja. De fet, record molt entranyable, impossible es l’única de l’època que ha perdurat d’oblidar. en el temps. J. LLUÍS GARCÍA SURRALLÉS,.