Somnis de butxaca Nois i noies menors migrants no acompanyats a Catalunya
8. L’arribada i la integració
ment absolut d’aquest col·lectiu, l’efecte embut en els centres urgència i els d’acollida per la manca de places als centres residencials d’acció educativa (CRAE), que comporten períodes molt llargs d’espera de l’assumpció de tutela i de la regularització de la situació com a estranger i un gran desajustament entre les expectatives dels menors i els objectius dels programes educatius oferts per l’Administració. Aquests dèficits tenen com a conseqüència un volum d’escapoliments dels centres molt alt i l’aparició de conflictes i episodis de violència entre menors i educadors50.
3a Etapa (2000-2002): desbordament i obertura dels centres nocturns51 Els anys 2001 i 2002 són els de màxima afluència de MMNA a Catalunya. La presència de nens que dormen al carrer a Barcelona, en part fruit dels escapoliments, fa que l’any 2000 els menors que durant el dia eren atesos per recursos diürns siguin atesos també en dos centres nocturns de baixa exigència de nova creació: Alcor (amb trenta places, que el 2002 s’amplia a cinquanta) al barri de Poble Nou i l’Alberg de la Creu Roja (setze places). Tot i l’augment de places, l’existència de la sobresaturació en els centres i els llargs temps d’espera es consoliden, es percep com l’Administració és desbordada en molts moments i es mantenen les fugues d’alguns dels menors. Una de les novetats d’aquest període consisteix en l’obertura d’expedients per delictes a alguns d’aquests menors i en l’acompliment de mesures judicials en la xarxa catalana de centres de justícia juvenil. Les informacions sobre les noies són molt limitades i molt poc precises. L’única dada de què disposem és que Talaia comença atendre els primers casos de noies MMNA a l’any 2000. A Girona es detecten les primeres MMNA de sexe femení l’any 2001, amb un perfil molt diferenciat del dels nois: nacionalitat romanesa i dedicades al treball sexual, que s’escapolien en la majoria de casos.
4a etapa (2003-2004): obertura dels recursos d’inserció sociolaboral Aquesta etapa es caracteritza per la reconversió d’alguns centres en centres d’inserció sociolaboral, com Lledoners i Vilana, que tenen per objectiu la regularització administrativa, la formació i la inserció laboral del menor en el mercat ocupacional català. El centre de dia Marhaba es reconverteix en un centre de formació prelaboral. Tot i que aquest canvi de programari educatiu s’adequa més a les necessitats dels i les MMNA, continuen existint punts febles en el circuit de protecció, com l’estada als centres nocturns, l’augment de les repatriacions dictades o la desprotecció dels nois i noies una vegada arribats als divuit anys, la majoria d’edat legal, per la qual deixen d’estar sota la tutela protectora de l’Administració.
5a etapa (2005-2007): creació d’una secció específica per a MMNA L’any 2005 el Servei Territorial d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència de Barcelona Ciutat de la DGAIA consolida una xarxa especialitzada de recursos i professionals per a MMNA, amb la creació de la Secció d’Atenció de Menors Estrangers Sense Referents Familiars, separant-la de la ja existent Secció d’Atenció de Menors de Barcelona Ciutat.52. Els recursos que es destinen específicament a aquesta població són els centres de primera acollida i els recursos d’inserció sociolaboral. Durant aquest any 2005 es creen tres nous recursos destinats específicament a atendre els menors estrangers no acompanyats. Primerament, tres centres de primera acollida d’atenció durant vint-i-quatre hores al dia, Can Mas (actual 50 En aquests anys es va traslladar diversos menors al CRAE Castanyers després que s’haguessin produït conflictes amb violència en els centres d’urgències. 51 Per a informació detallada sobre el circuit fins l’any 2002, vegeu la tesi de Quiroga (2003), p. 313. 52 Els anys anteriors els MMNA nois eren atesos també des d’una xarxa especialitzada, constituida pels programes següents: Servei d’Urgències 24 hores, Serveis de Primera Acollida (Alcor i Creu Roja), Centres d’Estada Limitada (Lledoners, Vilana, CEL Al-Qantara), SAAEMI, centres educatius diürns (Servei d’Atenció Transitòria El Bosc i Casal d’Infants del Raval i Ludoteca).
FUNDACIÓ JAUME BOFILL PUBLICACIONS DIGITALS > N. 6
172