23
PREÀMBUL
administració catalana i amb independència de quin sigui el mitjà de relació. D’altra banda, no es pot defugir la necessitat d’incorporar les regles de la Directiva 2006/123/CE, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i de regular les mesures de simplificació administrativa a què obliga la seva transposició. En aquest sentit, la Llei opta per estendre l’aplicació d’aquestes mesures a tota actuació administrativa, amb una clara voluntat de contribuir a una major racionalització de les nostres administracions públiques. A aquests objectius respon la Llei, que s’estructura en nou títols, quinze disposicions addicionals, una disposició transitòria, dues disposicions derogatòries i sis disposicions finals. El títol preliminar determina l’objecte de la Llei, en detalla les finalitats i en concreta l’àmbit d’aplicació i el règim lingüístic. El títol I estableix el règim general dels òrgans administratius sobre la base del principi de no-disponibilitat de la competència (capítol I) i regula el règim jurídic dels òrgans col·legiats (capítol II). El títol II s’ocupa de l’actuació administrativa. Aquest apartat inclou els drets i deures dels ciutadans en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya (capítol I), i els principis generals i d’actuació amb mitjans electrònics que informen llur actuació (capítol II). Destaca la regulació de les mesures de simplificació administrativa (capítol III) i dels registres administratius (capítol IV). El títol III estableix el règim general del procediment administratiu que s’ha de seguir per a la realització de l’activitat de les administracions públiques catalanes, sigui o no per mitjans electrònics. Es preveuen disposicions generals (capítol I), i es regulen les fases d’iniciació i instrucció del procediment (capítol II), la finalització del procediment, que inclou el règim del silenci administratiu (capítol III), i també la notificació i la publicació dels actes administratius (capítol IV).