Dossier del concert
Sílvia Pérez Cruz
Foto: Igor Cortadella
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Sílvia Pérez Cruz
“Ella accepta tots els reptes i en posa de nous” Xavier Cervantes
02
Sílvia Pérez Cruz
Fitxa Un concert de Sílvia Pérez Cruz Intèrprets: Elena Rey (violí), Carlos Montfort (violí), Josep Bracero (viola), Joan Antoni Pich (violoncel), Miquel Àngel Cordero (contrabaix) i Sílvia Pérez Cruz (veu).
Dades Dia i hora: Dimarts 8 de desembre a les 18 h Lloc: Auditori de Girona Preus: 30, 25 i 20€
La programació del Temporada Alta a l’Auditori Girona compta amb la col·laboració de:
03
Sílvia Pérez Cruz
Sílvia Pérez Cruz
La inquietud musical de Sílvia Pérez Cruz és prou coneguda. La cantant de Palafrugell ha festejat el folk, la música experimental i la popular, la clàssica i el jazz, la cançó llatinoamericana i el flamenc, a més d’haver treballat amb importants artistes d’altres disciplines, sempre de forma personal gràcies a l’emoció de la seva veu estremidora. Després de l’èxit de discos com 11 de novembre i granada, s’embarca ara en una nova aventura sonora: cantar temes arranjats per Javier Galiana de la Rosa, Joan Antoni Pich i ella mateixa, i acompanyada d’un quartet de corda clàssic. Una ocasió única per escoltar-la en un registre insòlit. Sílvia Pérez Cruz emprende otra nueva aventura sonora: cantar acompañada de un cuarteto de cuerda clásico. Una ocasión única para escuchar en un registro insólito una de las voces más admiradas de Cataluña.
04
Foto: Miquel Angel Daniel
Sílvia Pérez Cruz entreprend une autre aventure sonore: chanter accompagnée par un quatuor à cordes classique. Une occasion unique pour écouter l’une des voix les plus admirées de la Catalogne dans un registre insolite.
Una ocasió única per escoltar-la en un registre insòlit. Sílvia Pérez Cruz sets out on another new musical adventure: singing accompanied by a classical string quartet. A unique opportunity to hear one of the most celebrated voices in Catalonia in a different and unexpected register.
Sílvia Pérez Cruz
Sobre l’obra... Sílvia Pérez Cruz
Sílvia Pérez Cruz és una de les veus més esglaiadores que ha aparegut als últims anys a la península. Parla el llenguatge de la música des de que té ús de raó, va créixer entre cançons populars ibèriques i llatinoamericanes, es va educar en el clàssic i el jazz. Contagiada pel flamenc a través d’una connexió que sembla sobrenatural, canta d’una forma que només és seva i fa estremir.
(Universal, 2012), que va unir èxit de públic i crítica i pel que va rebre un disc d’or. Acaba de rebre’n un altre pel seu últim treball, Granada (Universal, 2012), publicat a duo amb Raül Fernandez (Refree), amb qui també va coproduir l’anterior.
Seria impossible emmarcar la Sílvia Pérez Cruz en un sol estil. És versàtil i inconfusiblement personal. Dos qualitats que rarament coincideixen i en canvi a ella la defineixen. És fidel als diferents estils que aborda sense deixar de ser, en cap moment, ella mateixa.
Recentment ha participat en la composició i gravació de a banda sonora de Cerca de tu casa, d’Eduard Cortés, una pel·lícula sobre els desnonaments que a més ha protagonitzat. Ja havia treballat en diversos muntatges de teatre, dirigida per Joan Ollé i Julio Manrique. També va ser la veu de la pel·lícula Blancanieves, de Pablo Berger, guanyadora de 10 goyas el 2013, entre ells, el de millor cançó original.
Ha format part d’infinitat de discos i projectes, amb el contrabaix Javier Colina va rescatar el filin’ cubà i va formar duo ocasional amb Toti Soler. Va debutar com a compositora i solista amb 11 de novembre
A Girona es presenta acompanyada d’un quintet de cordes amb el que interpretarà un repertori de cançons pròpies i alienes, arranjat per ella mateixa i per Joan Antoni Pich i Javier Galiana.
05
Sílvia Pérez Cruz
Sons empeltats Música
L’endogàmia pareix monstres, i el mestissatge, bellesa. Aquest principi que pot intuir-se en la reproducció entre els humans també funciona si s’aplica a la música. Les expressions sonores més interessants de l’era postmoderna, quan sembla que tot està inventat, sorgeixen de la hibridació de gèneres, de la mescla de tradicions musicals allunyades, que generen cadàvers exquisits que revitalitzen les fonts originals i creen ponts per on circulen nous públics: l’audiència del pop s’acosta al flamenc, la de l’electrònica, a les músiques caribenyes, la del jazz, a l’experimentació. I la programació de concerts de Temporada Alta 2015 es fa ressò d’aquesta tendència que enderroca els murs estilístics i no creu en continents estancs. Agafeu les propostes que portaran al festival Sílvia Pérez Cruz i Maria Rodés, dues de les veus femenines essencials sorgides a Catalunya durant l’última dècada. La de Palafrugell és la viva encarnació del sincretisme: ha posat el seu talent magnètic al servei de l’havanera (amb el seu pare, el desaparegut Càstor Pérez), el flamenc (amb Las Migas), el jazz (amb Javier Colina), la música tradicional (amb l’orquestra de percussió
Les expressions sonores més interessants sorgeixen de la hibridació ibèrica Coetus) i el pop d’avantguarda (amb el seu projecte personal i amb Refree). A Girona abraçarà la música de cambra acompanyada d’una secció de corda amb violins, viola, violoncel i contrabaix. Pel que fa a la barcelonina, Rodés i la seva banda porten a La Planeta el repertori que va defensar aquest estiu a Londres convidada per David Byrne –apòstol de les músiques del món des del seu tron de rei Momo
06
a Nova York–, el de Maria canta copla (2014), l’àlbum en què porta al seu terreny (el pop atmosfèric un pèl abstracte) clàssics de Concha Piquer, Imperio Argentina i Marifé de Triana. Agafeu Niña Pastori, qui amb només 12 anys va ser apadrinada per Camarón de la Isla, cantaor iconoclasta i un dels genis que més finestres ha obert al flamenc, només en competència amb Enrique Morente. Després de publicar Raíz (2014) amb la mexicana Lila Downs i l’argentina Soledad, ara presenta Ámame como soy (2015), en què la gaditana aposta per un cante en evolució, arrelat en la puresa però amb aires llatins. O agafeu el gironí Jose Domingo, cantautor que emergeix de l’escena independent i que a Almería (2013) explora la tradició del rock andalús dels anys setanta, tan andalusí i ibèric com psicodèlic, mirant cap a Triana i Smash, i navega pel mediterrani embarcat en la seva guitarra. També els artistes internacionals del car tell beuen de fonts de procedència diversa. Com l’actriu de musical i cantant alemanya Ute Lemper, que porta a Girona el seu espectacle Last tango in Berlín, un xou hereu del cabaret berlinès i que parteix de la República de Weimar (amb les cançons de Bertolt Brecht i Kurt Weill), fa parada al París d’Edith Piaf i Jacques Brel (el de la chanson suplicant “ne me quitte pas”) i arriba fins al continent americà, al Buenos Aires d’Astor Piazzolla, renovador del tango als anys cinquanta i seixanta, i al Xile de Pablo Neruda, els poemes d’amor del qual va cantar al seu àlbum Forever (2013). O com Vinicio Capossela, el Tom Waits italià, qui des de la cançó d’autor rock ha cultivat el folk de la seva península però també el tango argentí i el rebétiko grec (al seu últim LP, Rebetiko g ymnastas, 2012). Al festival Temporada Alta celebra 25 anys de trajectòria amb Qu’Art de siècle, una gira promíscua amb partenaires diferents en cada port: a Girona, el duet de rock experimental maquinista barceloní Cabo San Roque. Una altra associació curiosa serà la que reunirà la cantant quebequesa Fabiola Toupin amb el multiinstrumentista i showman barceloní Alfonso de Vilallonga, que a Décalage proposen un intercanvi
Sílvia Pérez Cruz
de chansons especiat amb composicions pròpies del català i amb cançons tradicionals quebequeses. Però l’equip més imprevisible és el que formen Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernandez (Refree) al musical Guerra. L’heterodox cantautor de Sabadell hi encarna un soldat destinat a pacificar una ciutat suposadament sota la influència d’insurgents rebels. El combatiu músic basc, que ha conreat el rock radikal i l’ska i el dub jamaicans, encarna l’urbs i s’atreveix amb el rap, i el barceloní Refree hi posa la música i una guitarra més agressiva que mai. Tot plegat en una proposta escènica (espectaculars efectes visuals de nueveojos i escenografia de cube.bz) amb missatge. Quin? Això que ho decideixi cadascú. Marta Salicrú Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
07
Sílvia Pérez Cruz
Sílvia Pérez Cruz
Foto: Clara Bellés
músic
Dels 4 als 18 anys estudia solfeig, piano i saxo alt a l’Escola Rita Ferrer de Palafrugell on coneix el mestre inspirador Manel Mañogil. Dels 12 als 16 anys estudia i dóna classes a l’escola d’art “Alartis” fundada per la seva mare Glòria Cruz, murciana-empordanesa, historiadora de l’art i professora d’expressió artística. De tant en tant canta a la taverna La Bella Lola de Calella acompanyada pel seu pare Càstor Pérez, gallec, investigador de l’havanera i guitarrista (la Glòria i en Càstor van formar un duet i van composar Vestida de nit i Temps perdut). Entre els 12 i els 18 anys toca el saxo en grups de funky, bossa nova i jazz i canta amb la coral Nit de juny per Itàlia, Hongria, França i Noruega. Als 18 anys es trasllada a Barcelona. Rep classes de cajón, harmonia i combo jazz al
08
Taller de Músics. Paral·lelament rep també classes particulars de saxo. Un any més tard es matricula en l’especialitat de cant jazz dins l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) on es llicencia l’any 2008 amb Mireia Lara i Carme Canela com a professores de cant. Allà rep classes d’improvisació, composició, arranjaments, saxo, cante, etc... El 2001 fa els seus primers concerts a Barcelona amb el pianista Sergi Sirvent i el ballarí Damián Muñoz, entre els quals destaca l’espectacle 34 negro presentat a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona. Entre el 2001 i el 2011 canta en més de deu grups de diferents estils: flamenc, jazz, pop, música tradicional catalana, folklore ibèric i folklore sudamericà. Ha format part dels grups: Las Migas, Immigrasons, Llama, En la Imaginación, Coetus, etc..
Sílvia Pérez Cruz
L’any 2011 finalitza aquesta intensa etapa d’aprenentatge sobretot com a intèrpret i centra la seva energia en un projecte molt personal. Les ganes de buidar-se fan que creï el disc en homenatge al seu pare, anomenat 11 de novembre, estrenat l’abril del 2012 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En aquest disc, a part de cantar, arranjar i coproduïr, escriu i composa. Per aquest treball, també editat a França i Portugal, rep diversos premis com el Premi Internacional Terenci Moix 2012 i un Disc d’Or per les més de 20.000 còpies venudes. Col·labora en altres disciplines artístiques. Ha composat i cantat per a dansa (Damián Muñoz, Israel Galván...), teatre (Joan Ollé, Julio Manrique...). En cinema ha participat a la BSO de la pel·lícula Blancanieves, dirigida per Pablo Berger, guanyadora de deu premis Goya, entre els quals el de Millor cançó original per No te puedo encontrar, de Berger, i de Juan Gómez Chicuelo, i interpretada per Pérez Cruz. Aquest 2015 està treballant en Cerca de tu casa, com a actriu protagonista i compositora de la BSO. Ha col·laborat amb Toti Soler, Javier Colina, Eliseo Parra, Lluís Llach, Gino Paoli, Joan Manuel Serrat... entre d’altres. També ha cantat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya dirigida per Josep Pons. Ha treballat en diferents auditoris i teatres d’Europa, Tuníssia, Argèlia, Brasil, Argentina, Mèxic, Cuba, Veneçuela i Estats Units. L’abril del 2014 presenta un disc de versions pensat i creat conjuntament amb Raül Fernandez Miró, anomenat granada.
09
Sílvia Pérez Cruz
La crítica n’ha dit... (24/07/2015) “[...] Silvia Pérez Cruz posseïdora d’una veu molt especial, de sons que recorren la pell i cada un d’ells emociona.” eldiario.es (24/07/2015) “Més habaneres, un vals peruà i una versió dolça de la lambada han passat per les prodigioses cordes vocals d’aquesta artista [...]” Ana Burgueño publico.es (05/11/2015) “[...] La millor cantant del món en la categoria de fins a 30 decibels va xiuxiuejar els seus bells cants populars a mode de recital simfònic acompanya per un quintet de corda. [...]” Jamplay Jam Albarracin (02/11/2015) “[...] Ja m’havien advertit: “en directe és massa bona, et tornarà boig” [...]” Néstor Mateos Cultural Resuena (02/11/2015) “Això de la Silvia és d’un altre planeta, té un domini absolut de la veu i de l’emoció dels temes i, per a això, utilitza un desplegament de poderío que fa que es buidi, literalment, a cada cançó. [...]” Ángel H. Sopena La Opinión de Murcia (13/04/2015) “[...] En ella hi ha el desgarro flamenc i la malenconia del fado coberts per un aire clàssic, curiosament, fres i original alhora. Gairebé experimental en alguns moments.” Ylenia Álvarez Hoyesarte.com
010
Sílvia Pérez Cruz
eldiario.es 24/07/2015
011
Sílvia Pérez Cruz
012
Sílvia Pérez Cruz
Ana Burgueño publico.es 24/07/2015
013
Sílvia Pérez Cruz
014
Sílvia Pérez Cruz
Jam Albarracin Jamplay 05/11/2015
015
Sílvia Pérez Cruz
016
Sílvia Pérez Cruz
Néstor Mateos Cultural Resuena 02/11/2015
017
Sílvia Pérez Cruz
018
Sﾃｭlvia Pﾃｩrez Cruz
ﾃ］gel H. Sopena La Opiniﾃｳn de Murcia 02/11/2015
019
Sílvia Pérez Cruz
020
Sílvia Pérez Cruz
Ylenia Álvarez Hoyesarte.com 13/04/2015
021
Sílvia Pérez Cruz
022
Sílvia Pérez Cruz
023
S铆lvia P茅rez Cruz
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
024
Amb la col路laboraci贸 de: