Dossier de l’espectacle
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat
Foto: Roser Blach
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
“El doble mirall de la veritat i la mentida, la realitat i la ficció” Andreu Sotorra
02
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Fitxa Direcció: Albert Prat Traducció: Víctor Muñoz i Calafell Intèrprets: Òscar Intente, Alberto Díaz, Laura Pujolàs i Sergi Torrecilla Espai Escènic: Xesca Salvà Il·luminació: Sergi Torrecilla Vestuari: Nídia Tusal Caractarització: Toni Santos Fotografia: Roser Blanch Ajudant de Direcció: Ignasi Guasch Disseny de so: Joan Solé Producció executiva: Maria G. Rovelló Agraïments: Sala Beckett, La Calòrica, Focus, Mentidera Teatre, La Seca Espai Brossa, Teatre del Repartidor, Col·legi del Teatre de Barcelona, Eduard Molner, EQM, Marga Ortiz, BYMUM
Dades Dia i hora: Diumenge 29 de novembre a les 18 h Lloc: Sala La Planeta Preus: 6€ Durada: 1 h 15 min
La programació del Temporada Alta a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de:
03
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
La col·lecció Harold Pinter i Albert Prat
Foto: Roser Blach
Dues parelles dedicades al disseny de moda, amb triangles de tensió sexual. La suposada trobada entre Stella i Bill una setmana abans en un hotel és el detonant perquè James intenti saber la veritat. Però a La col·lecció els personatges juguen amb la veritat en benefici propi. Aquest és el setè muntatge de la jove companyia La ruta 40. Ara, al servei d’un dels dramaturgs més importants de la segona meitat del segle XX: el teatre fet d’el·lipsis, d’atmosferes inquietants i de tensió verbal del britanic Harold Pinter, premi Nobel 2005.
04
el teatre fet d’el·lipsis, d’atmosferes inquietants i de tensió verbal del britanic Harold Pinter
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Sobre l’obra... La col·lecció
Foto: Roser Blach
La col·lecció serà el setè espectacle de la companyia La ruta 40 i per primera vegada decidim posar en escena un dels autors més importants dels segle XX: Harold Pinter. Ens hi acostem amb un cert respecte però conscients que com a companyia hem adquirit l’experiència necessària per fer-ho. Som una companyia de teatre de text i la majoria dels dramaturgs que hem posat a escena són hereus del teatre de Pinter. Així doncs, La col·lecció sembla una parada lògica en el nostre camí. Pinter s’ha representat amb més o menys constància al nostre país però encara hi ha un bon nombre de peces que no han estat mai portades a escena. Aquest és el cas del projecte que ens ocupa. La Ruta 40
[...] Pinter parte de la inaprensibilidad del pasado, un pasado que nunca está “fijado”,
05
siempre incierto y movedizo, y sujeto a la percepción subjetiva de quien lo evoca o, directamente, lo reinventa y convierte (marca de la casa) esa “construcción” del pasado en una forma de dominio psicológico entre los personajes. Marcos Ordoñez. A pie de obra. Escritos sobre teatro.
SINOPSI La col·lecció ens parla sobre la relació que s’estableix entre dues parelles dedicades al disseny de moda: Harry i Bill i James i Stella. La suposada trobada entre Stella i Bill en un hotel una setmana abans és el detonant perquè James intenti saber què va passar realment entre ells. Escrita originalment per la Televisió al 1961, es va representar per primera vegada al Aldwych Theater per la Royal Shakespeare Company el 1962. No es distingeix gaire entre el que és real i
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
el que no ho és, ni entre el que és veritat i el que és fals. Una cosa no és necessàriament veritat o mentida; pot ser veritat i mentida alhora. [...] En el teatre, la veritat sempre és esmunyedissa. Mai no l’acabes de trobar, però la busques de manera compulsiva. La recerca és clarament el que impulsa l’esforç. La recerca és la teva tasca. La majoria de vegades ensopegues amb la veritat en la foscor, topant- hi, o només entreveient una imatge o una forma que sembla que correspon a la veritat, sovint sense ser-ne conscient. Però la veritat autèntica és que en el teatre no hi ha una veritat única. N’hi ha moltes. I aquestes veritats es desafien, s’eviten les unes a les altres, es reflecteixen, no es fan cas, es prenen el pèl, no es veuen. A vegades creus que tens a la mà la veritat d’un moment, i llavors se t’esmuny d’entre els dits i s’escapa. Harold Pinter. Art, veritat i política (Discurs d’acceptació del premi Nobel de literatura, llegit per videoconferència el 7 de desembre de 2005).
JAMES: Aaah. Hi va anar per la col·lecció de vestits. S’hi va endur alguns dels seus models. BILL: De debò? JAMES: Es va estar a l’Hotel Westbury. BILL: Ah sí? JAMES: Habitació 142. BILL: La 142? Ah. Era còmoda? JAMES: Prou còmoda. BILL: Ah, perfecte. JAMES: Bé, duia el pijama de color groc. BILL: Ah sí, de debò? Quin, el de les inicials negres? JAMES: Sí, el duia posat a la 165. BILL: Quina? JAMES: La 165. BILL: La 165? Em pensava que m’estava a la 142. JAMES: Va reservar la 142. Però no s’hi va quedar.
06
BILL: Vaja, això és una mica estúpid, no, reservar una habitació i no quedar-S’hi? JAMES: La 165 és de camí a la 142; no estàs tan lluny. BILL: Ah, que bé, quin descans. JAMES: Podria tornar- hi d’un salt per afaitar-se. BILL: Des de la 165? JAMES: Sí. BILL: I què hi feia allà? Fragment de La col·lecció.
A La col·lecció, els personatges juguen amb la veritat per aconseguir allò que volen. Però no es tracta de la impossibilitat de verificar el passat ja que tant l’Stella com en Bill saben amb claredat el que va o no va passar a Leeds. El que realment importa és com s’utilitza i es manipula aquesta veritat en benefici propi. Però quin és aquest benefici? La independència emocional? Quin és el preu a pagar-ne? La col·lecció és com una partida de cartes iniciada per Stella i que crea un seguit de triangles de desig sexual entre els personatges. No volem obviar que aquesta obra va ser originalment concebuda per a la televisió i a posteriori portada als escenaris pel mateix Pinter. Això ens ha permès jugar diferents realitats simultànies sense aturar gairebé mai l’acció. Com una pel·lícula amb dos (a vegades tres) plans simultanis. Davant aquest aparador, Stella, James, Bill i Harry, aniran movent fitxa i utilitzant el llenguatge per defensar-se o atacar. A través d’aquesta atmosfera inquietant volem mostrar els personatges, els seus dolors i les seves crueltats. Albert Prat
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Sobre la companyia... La Ruta 40
Foto: Roser Blach
La Ruta 40 és una companyia de teatre fundada l’any 2011 a Barcelona pels actors Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla, formats al Col·legi de Teatre de Bar celona, per donar sortida a les seves inquietuds artístiques i generar projectes propis, tant de creació com de representació de textos ja existents i en col·laboració amb altres actors, dramaturgs i directors. Amb una aposta clara pel teatre de text i d’actors, artesà i de petit format. Espectacles estrenats: 2015 Selecció d’Albert Arribas. Direcció Albert Arribas amb Albert Prat, Jordi Collet, Joan Solé, Alberto Díaz. Representacions temporada a La Seca Espai Brossa (Barcelona). Producció Centaure Produccions i La Ruta 40. 2014 - 2015 El llarg dinar de Nadal de Thornton Wilder. Direcció de Alberto Díaz amb Bruna Cusí, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Magda Puig, Jose Pérez-Ocaña, Maria Rodríguez Soto i Joan Solé. Representacions temporada al Círcol Maldà (Barcelona) i gira per Catalunya i Balears. Producció La Ruta 40.
07
2013 El Balneari de Marc Artigau. Direcció Albert Part i Llàtzer Garcia amb Cristina Cervià, Alberto Díaz, Aina Huguet, David Planas, Albert Prat, Sergi Torrecilla i Meritxell Yane. Representacions Festival Temporada Alta (Girona). Producció Festival Temporada Alta, Mentidera Teatre i La Ruta 40. 2013 El cant de la Gorgona d’Albert Arribas. Direcció d’Albert Arribas Amb Albert Prat, Sergi Torrecilla i Sàskia Giró. Representacions temporada a La Seca Espai Brossa (Barcelona). Producció Centaure Produccions i La Ruta 40. 2012 To Ramona d’Albert Prat. Direcció Albert Prat amb Alberto Díaz, Sergi Torrecilla i Àngels Poch Representacions Teatre Lliure (Barcelona) i Festival BABEL F.A.S.T. 2014 (Romania). Producció La Ruta 40. 2012 Fa una mica de soroll de Romina Paula. Direcció Albert Prat amb Paula Blanco, Alberto Díaz, Sergi Torrecilla. Representacions temporada a la Sala Atrium (Barcelona), Festival Temporada Alta 2012, Festival BABEL F.A.S.T. 2014 (Romania) i gira per Catalunya. Producció Sala La Planeta.
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
La crítica n’ha dit... “Són converses que més que fer avançar l’acció la van estrenyent i recargolant fins al punt que Harold Pinter sembla que deixi a parer dels espectadors si el que va passar va passar o simplement és fruit de la imaginació d’uns i de la por a no admetre la imaginació dels altres.” Andreu Sotorra Recomana
“Albert Prat fa una direcció senzilla i efectiva respectant el ritme intern del text i els seus eloqüents silencis. Compta amb quatre bons actors: Òscar Intente, Alberto Díaz, Laura Pujolàs i Sergi Torrecillas que elaboren uns personatges inquietants, capaços de mantenir la “seva veritat” fins al final amb l’objectiu que l’espectador reescrigui la seva pròpia versió de la història.” Iolanda G. Mdariaga Recomana “De fet, un dels grans encerts de lobra és poder veure en la penombra què passa en el pis on no hi ha l’acció. Com espera el personatge solitari; com escolten o imaginen escoltar la discusió del pis veí. Està molt bé que l’espai estigui depurat” Jordi Bordes Recomana
08
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Albert Prat director
Graduat al Col·legi de Teatre de Barcelona. Com a actor de teatre cal destacar la seva particiació a El somni d’una nit d’estiu dirigida per Joan Ollé (TNC), Victòria d’ Enric V dirigida per Pau Carrió (Teatre Lliure), Traduccions dirigit per Ferran Utzet (Biblioteca de Catalunya), L’ombra al meu costat de Marilia Samper (TNC), El petit Eiolf, dirigida per Toni Casares (Sala Beckett). També ha actuat a Tot, dirigida per Rafael Spregelburd (Teatre Lliure), Boris Godunov amb La Fura dels Baus (TNC), Novembres, dirigida per
Foto: Albert Prat
Pere Puig (Sala Planeta), Bartleby, a les ordres de Ever Blanchet (Versus Teatre) o Quotidiania delirant amb Eles Alavedra (Versus Teatre). És membre de la Companyia ElnacionalNoensvol, amb la qual ha estrenat La silibararera, H.I.M., Sam, Selaginel.les o Minimal.mal Show. Ha participat com actor en els espectacles de La Ruta 40: Fa una mica de soroll, El balneari, El cant de la gorgona, El llarg dinar de nadal i Selecció.
Alberto Díaz actor
Graduat al Col·ledi de Teatre de Barcelona. En teatre destaca la seva participació a El Rei Lear dirigit per Lluís Pasqual (Teatre Lliure), La flauta màgica de Cia Dei Furbi (Millor Musical Premis Max 2014), Els nois d’història, dirigida per Josep M. Pou (Teatre Goya), Voyager de Marc Angelet (TNC), Hair, dirigit per Daniel Anglès (Teatre Apolo), Volpone dirigida per Pep Pla (CAET), Al vostre gust dirigida per Xicu Masó (Teatre Romea), Se fue en un barco de Joan Vázquez (Teatre Almeria) o Esquivel! de Llàtzer Garcia (Nau Ivanow). Ha participat en els espectacles de La Ruta 40 Fa una mica de soroll (Sala Atrium), To Ramona (Teatre Lliure), El balneari (Festival Temporada Alta) i Selecció (La Seca-Brossa).
Foto: Sam Frost
09
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Com a director ha estrenat El llarg dinar de nadal de Thorton Wilder (Circol Maldà), En alta mar de Slawomir Mrozek (Teatre Gaudí), Palabra sobre palabra de Ángel González (Nau Ivanow), Cròniques de nits senceres de Xavier Durringer (Porta 4), Diàleg a 4 de JM Uyà (Sala La Planeta / Sala Beckett) o El lazarillo (Nau Ivanow). Va ser ajudant d’Albert Arribas a El cant de la gorgona (La Seca-Brossa). En televisió intervé a sèries com Més dinamita, 39+1, Kubala Moreno Manchón, La Sagrada Família, El cor de la ciutat o Ventdelplà.
Sergi Torrecilla actor
Llicenciat en Art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Col·legi de Teatre Barcelona. En teatre l’hem pogut veure a Prendre partit dirigida per Josep Maria Pou (Teatre Goya), A cielo abierto dirigida per Josep Maria Pou (Teatro Español), Shell dirigida per Nicolas Chevalier (Festival Grec), Boquitas pintadas dirigida per Juan Pablo Miranda (Versus Teatre), Litus de Marta Buchaca (Sala Flyhard/Teatre 010
Lliure), L’ogret dirigida per Ricard Soler, Vamos a por Guti, dirigida per Nicolás Chevalier (Versus Teatre), Buenos Aires, dirigida per Ricard Soler (Teatre Gaudí); Conte d’hivern, dirigida per Carme Portaceli (Teatre Romea), Molt soroll per res, dirigida per Oriol Tarrasón (Nau Ivanow), El mal de la joventut, dirigida per Oriol Tarrasón (Sala Muntaner), Seguretat de Carles Mallol (Teatre Tantarantana) o Opció B de Marc Angelet (Sala Beckett). Funda la companyia Revés Teatre amb la qual actua en muntatges com Tècniques de comunicació extrema dirigida per Alex D. Capo i L’amat de Harold Pinter dirigit per Ricard Soler. Ha participat en els espectacles de La Ruta 40 Fa una mica de soroll (Sala La Planeta / Sala Atrium), To Ramona (Teatre Lliure), El balneari (Festival Temporada Alta) i El cant de la gorgona (La Seca- Brossa). En televisió l’hem pogut veure a les sèries Kubala Moreno Manchón, Pop ràpid, Zoo o Emprenedors de TV3.
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Laura Pujolàs actriu
Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona. Cal destacat la seva participació a El somni d’una nit d’estiu dirigit per Joan Ollé (TNC), La terra oblidada dirigit per Llàtzer Garcia (Sala Atrium) i Dinou dirigit per Carles Fernandez (Sala Beckett). També ha actuat a Obsolescence dirigit per Àlex D. Capo (Festival Fringe), Els justos dirigit per Albert Gonzàlez (Teatre Estruch), Diàlegs a quatre bandes dirigit per David Mercé (Sala Beckett/La Planeta) i Ulls de bruixa dirigit per Joan Solana (Teatre Gaudí).
Òscar Intente actor
Llicenciat en Art Dramàtic per l`Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat, entre altres, amb la Companyia Flotats, el Centre Dramàtic del Vallès, al Teatre Nacional de Catalunya, al CAE de Reus, al CAE de Terrassa, i la majoria de sales alternatives de Barcelona (Artenbrut, Beckett, Maldà, Muntaner, Tantarantana, Versus, Gaudí i Ponent de Granollers) i fent gira pel territori i en fires i festivals (Tàrrega, Sitges, GREC, Temporada Alta, Alcoi, Manacor, Málaga, Luxemburg, Buenos Aires i Montevideo). Ha treballat amb directors com Adolfo Marsillach, Pierre Romans, Ariel García- Valdés, Esteve Polls, Ricard Salvat, Joan Castells, Frederic Roda, Oriol Broggi, Toni Casares, David Plana, Carme Portaceli, Antonio Simón, Rafel Duran, Moisès Maicas, Josep- Pere Peyró, Jordi Prat i Coll, Jordi Vall, Ferran Utzet, Pep Tosar... Guardonat a la tercera Mostra de Teatre de Barcelona pel monòleg La felicitat, ha, ha. d`Alfredo Bryce Echenique, amb direcció de Fausto Carrillo.
011
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Ha produït els espectacles La idea d`Europa, amb text de George Steiner, Babar amb música de Francis Poulenc, Léon, al desert dels prínceps, adaptació lliure de El Petit Príncep d`Antoine de Saint-xúpery i Ca lluny, reDéu...! i Hem escollit amb textos de diferents poetes catalans. A la televisió ha participat en sèries de TV3: Ermessenda, La Riera, Vendelplà, KMM, Històries del zoo, Setze dobles, i Cuéntame a RTVE.
Ignasi Guasch
ajudant de direcció Llicenciat en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. En teatre ha treballat a El llac de la memòria amb Cia La Contemplativa (Círcol Maldà), Magnetisme dirigit per Pepa Fluvià (Teatre Gaudí), El mestre i Margarita dirigit per Pep Tosar (Temporada Alta i Círcol Maldà), Algú que miri per mi dirigit per Àlex Tejedor (Teatre Tantarantana), L’esvoranc (Teatre del Raval) i El coronel ocell dirigits per Martí Torras. També treballa com a ajudant de direcció de Martí Torras a Prime time (Sala Muntaner) i participa en diverses lectures dramatitzades dirigides per Thomas Sauerteig (Sala Beckett). En televisió ha participat a Polseres vermelles o Herois quotidians (TV3). També té experiència en el camp musical com a músic i djselector amb Sommelier musical. També ha treballat en els videoclips Aquesta pau és meva de Toni Xuclà i Gemma Humet o La rebelión del sin nada de Muyayo Rif.
Xesca Salvà escenografia
Llicenciada en Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. És també llicenciada en Filologia Catalana a la UIB. Ha treballat durant el 2010-2011 a l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia) en la creació i construcció escenogràfica de diversos projectes de la Societas Raffaello Sanzio. Ha participat també al Workshop 012
amb Anna Viebrock a la Biennale de Venezia 2013. Com a escenògrafa i/o figurinista ha treballat en diversos espectacles de la companyia Corcada: Pèl al pit (2006. Espai Brossa); Pessoa, o que o turista deve ver (2011. La Seca); Negret de Guinea (2010. Teatre Principal de Palma); el clown Leandre Ribera: Rien à dire i No sé (2013. Ateneu Popular de Nou Barris); la companyia La Ruta 40: Fa una mica de soroll (2012. La Planeta), El cant de la Gorgona (2013. La Seca) i El llarg dinar de nadal (Círcol Maldà, 2014); amb Andrés Lima a la producció del Teatre Principal de Palma El Malentès d’Albert Camus i amb Marcos Morau, Laly Aiguadé i Manu Rodríguez en diversos projectes de dansa: Portland i Screensaver (Mercat de les Flors 2013 i 2014).
Joan Solé disseny de so
Com a dissenyador i creador de bandes sonores ha participat a A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua de Marc Artigau (Assaig Obert, Sala Favià Puigserver, Teatre Lliure); Un Refugi Indie de Pau Miró (Temporada Alta – Sala Beckett); La partida o còctail de gambes dirigida per Marc Chornet (La Seca); No parlis amb estranys d’Helena Tornero (Teatre Nacional de Catalunya); Barcelona-Montpellier-Berlin Utopies amb Glòria Balañà (projecte presentat al Teatre Grec dins el Festival Grec i també a Montpellier i Berlin); Oratori per a Marilyn Monroe dirigit per Marc Chornet (Homenatge a Vicent Andrés Estellés; CCCB); La dona que perdia tots els avions de Josep Maria Miró (Teatre Nacional de Catalunya); Un mosquit petit de Marc Artigau i Queralt (Teatre Nacional de Catalunya); Locus Amoenus de la Cia. Atresbandes (Presentat al TNT Festival de Terrassa). El llarg dinar de Nadal de Thorton Wilder amb la companyia La Ruta 40 (Círcol Maldà).
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Nídia Tusal vestuari
Graduada en Disseny de Moda i postgraduada en Vestuari de Teatre, Cinema i TV a Barcelona, va començar la seva carrera el 2005, a la mateixa ciutat, treballant en muntatges artísitcs com Un matrimoni de Boston, de David Mamet, El ventall de Lady Windermere d’Oscar Wilde, La cabra d’Edward Albee, L’àngel exterminador de Luis Buñuel, Un tramvia anomenat desig de Tennessee Williams, La Silibararera de Txema Stamfford, Boeing Boeing de Marc Camoletti, Nedar, de Carla Subirana, Dublin Carol de Conor McPherson, El temps en què no sabíem res els uns dels altres de Peter Handke, Badomies sobre les faules de La Fontaine, 6Goya6 de Pere Pinyol i La Fura Baus, dues cerimònies dels premis Max, Adreça desconeguda de Kressmann Taylor, Groenlàndia de Jordi Faura, La Dama de les Camèlies d’Alexandre Dumas, Promenade d’Helena Tornero, o L’art de la comèdia d’Eduardo di Filippo, entre d’altres. Va començar a treballar en el vestuari d’òpera amb Alba Eterna de Jordi Faura i Albert Guinovart, i després com a assistent de Lluc Castells a les òperes Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny de Bertolt Brecht, Oedipe de George Enescu, ambdues dirigides per La Fura dels Baus i Ana Bolena, dirigida per Rafel Duran. El 2013 dissenya una adaptació inèdita de la tetralogia de Wagner Colonring sota la direcció de Valentina Carrasco a Buenos Aires, i continua sota la seva direcció a The turn of the Screw de Benjamin Britten i La Belle au bois dormant d’Ottorino Respighi. Recentment ha assistit Meta Bronski a Don Giovanni de Mozart a Perm, Rússia.
Maria G. Rovelló producció
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i postgraduada l’any 2011 en Gestió i Producció d’esdeveniments en viu per l’IL3. A la 013
mateixa Universitat de Barcelonava realitzar la gestió de l’Aula de Teatre de la facultat d’Història i va fer la producció del Festival de Teatre Universitari Clàssics al Jardí becada pel Ministeri d’Educació. Va fer les pràctiques del postgrau a l’Espai Brossa, on s’hi va quedar treballant, però a la seva nova ubicació, La Seca Espai Brossa. Des del 2011 hi ha portat a terme les tasques de producció i administració i entre el 2014-2015 amb el càrreg d’adjunta gerència. Porta la producció i distribució de varies companyies de teatre: La Padrina (des de 2013), produint l’espectacle Estripar la terra de Josep Maria Miró; La Ruta 40 (des de 2015). Col·labora amb Rotativa Performing Arts, distribuidora de circ i dansa.
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Time Out 23/10/2015
Teatre La mel
QUÈ PASSA AMB... Declan Donnellan El director anglès Declan Donnellan treballa amb actors anglesos, francesos i russos. I ara porta a Temporada Alta la versió que ha fet del Mesura per mesura de Shakespeare a Moscou. Ens explica de què va.
Teatre
'N /CNF¼ Fins al 8 de novembre.
La vellesa és una etapa que exigeix canvis vitals. I això és planteja Xicu Masó a l’espectacle basat en el llibre de Tonino Guerra del mateix nom. Guerra, poeta i famós coguionista de Fellini i Antonioni i del millor cinema europeu, és va jubilar als 70 anys al poble de la seva infantesa i va escriure uns paisatges humans de gran volada poètica barrejats amb una mica de realisme màgic. Masó mira el futur a través de les
6GPKC RQT FG TGVTCVCT NC 4ÖUUKC OQFGTPC! Mesura per mesura té ressonàncies allà on la facis. Tracta de moltes coses diferents. És una obra molt moderna. Esclar que és una obra política sobre la corrupció, però també, sobretot, parla de la nostra capacitat de corrompre’ns. Mesura per mesura, o Shakespeare més aviat, mai no ens sermoneja. Mai no ens diu com hem de viure. A la seva època hi havia molts predicadors moralistes, polítics i pamƂeters que ho feien. Shakespeare, simplement, s’encurioseix sobre qui som i què fem, independentment dentment d’on d on siguem.
paraules de Guerra en una funció càlida i tendra salpebrada d’humor. La mel és una delícia. Un seguit d’imatges de gran força visual. Un reconeixement de la vida des de la tranquil·litat de la senectut. Una onada de brisa amb olor de Mediterrani i amb un Xicu Masó que acaricia les paraules des d’una mena de saviesa ancestral. Una funció a la qual li manca només millorar l’expressió del relat propi en primera persona. Molt recomanable. –Santi Fondevila NOTA AL PEU 7P UQNQ FG :KEW /CUÏ UQDTG NC XGNNGUC
*C VKPIWV OQNV DQPGU ETÉVKSWGU V OQNV DQPGU ETÉVKSWGU FGNU OKVLCPU TWUUQU CPU TWUUQU Mai no llegeixo egeixo les crítiques!!
.C EQN NGEEKÏ
No busqueu explicacions en el títol, perquè despista. És una al·lusió que fa James (Alberto Díaz) tot parlant amb la seva dona Stella (Laura Pujolàs) sobre el pis de Bill (Sergi Torrecilla) i Harry (Òscar Intente). James vol conèixer Bill perquè Stella li ha explicat que va tenir una aventura amb ell una nit a Leeds. Però es veritat? De fet, la presumpta infidelitat és l’anècdota d’una obra amb què Harold Pinter retrata les tensions interiors d’uns personatges que prefereixen una mentida còmoda a una veritat pertorbadora. La companyia La ruta 40 assoleix una interessant posada
ROSER BLANCH
$GEMGVV Fins al 8 de novembre.
en escena amb un respecte absolut per l’original tant pel que fa a l’època, el Londres de fa 40 anys, com en la modulació d’un text on els silencis encadenen converses fugisseres. Bon treball dels intèrprets. Magnífic el Harry d’Òscar Intente. Un bon Pinter. –S.F. NOTA AL PEU 8CP GUVTGPCT CSWGUVC QDTC C 6¼TTGIC
Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat
014
majoria de països. També temo que la majoria de persones han degradat la llibertat en la seva carta als reis per ser feliços. %CFC XGICFC NK FÏPC OÅU KORQTV¼PEKC CN OQXKOGPV! Desenvolupem tota la nostra obra a la sala d’assaig, amb els actors, i la nostra feina és mirar de descobrir quines experiències essencials són les que queden al cor de l’obra, i donar-los vida. El moviment és una de la característiques biològiques de la vida. La quietud, no! .oCP[ RCUUCV XCO XGWTG CN )TGE el seu Ubú rei K CTC VQTPC COD WPC CNVTC QDTC RQNÉVKEC Quan poses la vida en escena, tractes amb el que signiƁca ser un ésser humà. Ens agrada posar la gent en una situació a través de la qual aprenen alguna cosa d’ells mateixos. Tots tenim violència dins nostre: és increïble adonar-se que som molt més violents del que pensem. El paral·lelisme amb Mesura per mesura és comprensible. –A.G.
0Q ETGW SWG NC FKUV¼PEKC SWG NC FKUV¼PEKC GPVTG IQXGTPCPVU K XGTPCPVU K IQXGTPCVU ÅU ECFC VU ÅU ECFC XGICFC OÅU OÅU ITCP! A través de la globalització, ació, crec que la distància a entre rics i pobres bres s’ha eixamplat at a la
‘Mesura per mesura’ Teatre Municipal de Girona. Dc. 28 i dj. 29
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Què fem - La Vanguardia 6/11/2015
T
LA CRÍTICA
PER RAMON OLIVER
LA COL·LECCIÓ
wwwww Sí, ja ho sé: el món teatral del meu admirat Harold Pinter (ho reconec; sento una declarada feblesa per l’autor de ‘Terra de ningú’ i ‘L’amant’) té molt poc o res a veure amb el món literari del no menys admirable Arthur Schnitzler. Entre altres coses, perquè, mentre que el primer, com ja he dit tants cops i com queda comprovat amb cada nova estrena d’un text seu, resulta tan inequívocament ‘british’ com un te de les cinc en el qual –això sí– potser al final les pastes se t’acaben ennuegant una miqueta, el segon té molt de cronista de la decadència de l’imperi austrohongarès. Però, com que això de les associacions és una cosa molt lliure, us diré que llegint aquest text de Pinter i veient l’excel·lent muntatge que Albert Prat n’ha fet, no vaig poder evitar recordar l’Arthur Schnitzler de ‘Traumnovelle’, el magnífic relat que Stanley Kubrick va acabar transformant en la no menys magnífica pel·lícula ‘Eyes Wide Shut’. Recordeu com en aquella història la confessió que la dona fa al seu marit sobre una fantasia eròtica mai no realitzada, protagonitzada per un desconegut només vist durant uns pocs moments, fa trontollar tota l’aparent estabilitat matrimonial de la parella protagonista? I a partir d’aquest moment, qui pot dubtar que tota la vida pos-
015
Alberto Díaz (esquerra), Òscar Intente i Sergi Torrecilla, tres bons actors ficats en un escenari pinterià. FOTO: ROSER BLANCH
terior de la parella quedarà marcada per la presència d’aquesta fissura? La fragilitat de la certesa Tampoc els personatges de ‘La col·lecció’ podran ja tornar mai més a ser iguals a com creien que eren abans que en la seva vida s’imposés la presència d’un dubte. En aquest cas, en forma d’una possibilitat d’adulteri realitzada o no, potser només imaginada. I com sempre passa amb Pinter, la realitat o no realitat d’aquesta trobada se-
xual o no sexual és el menys important. El que importa de debò és la manera com ha acabat trencant esquemes, i com ha obligat els personatges a redefinir-se, encara que sigui per tornar tot seguit a recuperar l’aparença de plàcida quotidianitat amb te de les cinc inclòs. El que importa, doncs, és la manera com ha mostrat les fissures del decorat dels personatges; aquest decorat que l’espectacle de ‘La Ruta 40’ reprodueix seguint fil per randa les indicacions de Pinter. I és que l’acu-
rada direcció de Prat revela, en tot moment, una delicada atenció a totes les acotacions de l’autor, a les seves llegendàries pauses farcides d’un silenci que pot tallar sense dir res, al seu constant equilibri entre l’intent d’imposar la racionalitat que mostren sovint els personatges quan es queden perplexos davant les pròpies ambigüitats, i la presència d’un irreductible factor irracional disposat a polvoritzar els miratges d’equilibri, i notablement ben transmès pels protagonistes de la
proposta. I, per cert, també aquest factor irracional resulta molt ‘british’. Cal no oblidar, en aquest sentit, de quina manera l’humor absurd i el desgavell aparentment il·lògic s’han escolat sempre entre les bones formes tradicionals de la millor cultura britànica. Qui pot dubtar que Pinter, per molt trencador que sigui (recordeu que estem parlant d’una obra escrita a finals dels anys cinquanta) és també hereu d’aquesta mena de rauxa insular? Sala Beckett
PORTADA
QUÈ ÉS?
CARTELLERA
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat
FESTI
Els Joglars
LA COL·LECCIÓ
Andreu Sotorra Recomana 26/10/2015
CRITICA DE ANDREU SOTORRA
CRITIQUES 26/10/2015
Andreu Sotorra
VALO
El doble mirall de la veritat i la mentida, la realitat i la ficció ¿En què devia pensar Harold Pinter quan el 1961 va titular amb un senzill «La col·lecció», una de les seves deu primeres obres, pensada primer per a la televisió i estrenada després al teatre? Per despistar, potser Pinter pensava en una minicol·lecció de gerros xinesos, que en aquest muntatge també apareixen i que només s'esmenten de passada. I per situar l'àmbit dels personatges en una "col·lecció" de dissenyadors de moda els protagonistes d'una trobada adúltera que Pinter manté en la incògnita de si va tenir lloc o no va tenir lloc, jugant des del primer moment amb el doble mirall de la veritat i la mentida, la realitat i la ficció. (...) La jove companyia La Ruta 40 ha triat una de les seves obres més titllades d'enigmàtica. I n'ha respectat l'estructura bàsica en una posada en escena que deixa a la vista horitzontal dels espectadors els dos habitatges de les dues parelles de personatges: l'apartament més aviat modern per l'època, però modern dels anys seixanta —ara es diu vintage— on viuen James i Stella, ella dissenyadora de moda; i el pis més aviat clàssic i tristot —empaperat sense vivesa i amb un sofà d'antiga pell— on habiten Harry i Bill, aquest últim, un creador de moda acollit pel seu amic. (...) L'exercici actoral va més enllà amb les seqüències de diàleg entre les dues parelles, en escenes en els seus habitatges, o en les visites sorpresa que James, el marit, fa a casa de Bill, el dissenyador, o les que Harry, l'amic de Bill, fa a casa de James per parlar amb Stella, la dissenyadora. Són converses que més que fer avançar l'acció la van estrenyent i recargolant fins al punt que Harold Pinter sembla que deixi a parer dels espectadors si el que va passar va passar o simplement és fruit de la imaginació d'uns i de la por a no admetre la imaginació dels altres. (...)
Rànquing de Andreu Sotorra 016
Critiques d'aquest mateix espectacle
8,
CATEG
CONTROVERTIT CLÀSSIC CERVESA NEGRA
VALORACIÓ
+ 66 51 - 66 36 - 50 26 16 12 7
- 35 - 25 - 15 - 11 4-6
4
0-3
Comparteix:
PORTADA
La col·lecció CARTELLERA FESTIVA
QUÈ ÉS?
Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Iolanda G. Madariaga LA COL·LECCIÓ Recomana 19/09/2015 CRITICA DE IOLANDA G. MADARIAGA Iolanda G. Madariaga
CRITIQUES 19/9/2015
VALORAC
Gran text i bons actors De “Teatre Teatre” qualifica FiraTàrrega aquesta proposta de La Ruta 40. No es tracta d’innovar, ni de cercar nous camins per a les arts escèniques sinó d’oferir un espectacle teatral dins els cànons del teatre de text i l’escenari a la italiana. Per fer-ho s’escull, això sí, un autor hores d’ara indiscutible com és Harold Pinter. La col·lecció (1961) és una obra primerenca del premi Nobel britànic que gira al voltant d’una hipotètica relació extraconjugal esporàdica. Malgrat pertànyer al primer període de l’obra dramàtica de Pinter, La col·lecció conté totes les característiques “pinterianes” i la mirada calidoscòpica envers la realitat que distingeixen l’autor. La Ruta 40 ha il·lustrat l’obra situant-nos davant una escenografia sintètica amb alguns trets de realisme innecessaris al nostre entendre. La convenció dels dos habitacles enfrontats funciona força bé i el telèfon públic al fons equidistant als habitatges esdevé del tot banal a més de restar contemporaneïtat a la peça. Albert Prat fa una direcció senzilla i efectiva respectant el ritme intern del text i els seus eloqüents silencis. Compta amb quatre bons actors: Òscar Intente, Alberto Díaz, Laura Pujolàs i Sergi Torrecillas que elaboren uns personatges inquietants, capaços de mantenir la “seva veritat” fins al final amb l’objectiu que l’espectador reescrigui la seva pròpia versió de la història. Potser cal llimar alguna cantarella molesta, però aquesta “col·lecció” és una bona manera d’endinsar-se en l’obra d’un dels autors més representatius de la segona mitat del segle XX.
Rànquing de Iolanda G. Madariaga
Critiques d'aquest mateix espectacle
Històric de representacions
VEURE
017
6,0
CATEGOR
ÍNTIM CLÀSSIC
CERVESA NEGRA I B
VALORACIÓ PE
+ 66 51 - 66 36 - 50 26 - 35 16 - 25 12 - 15 7 - 11 4-6 0-3
Comparteix:
LA COL·LECCIÓ
CRITICA DE JORDI BORDES
CRITIQUES
La col·lecció Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
30/10/2015
Jordi Bordes
Jordi Bordes Recomana 30/10/2015
VALO
Personatges enigmàtics, però sense la intensitat necessària Fer un Harold Pinter és un repte molt gran. Per sortir-ne indemne cal aventurar-se quan tant la direcció com els intèrprets han arribat a uncert grau de maduresa. Perquè el que és interessant de Pinter és tot el que transita en les seves pauses; allò que no es diu. Deia Rosa Novell que un Pinter exigeix fer-li molt de cas; no atrevir-se a voler canviar res perquè l'alquímia ja està molt compensada. Segurament, és cert que voler fer un tall o un canvi pot ser tràgic perquè s'avançaran actituds o temperatures de la trama que podrien fer malbé la partitura. Però també és cert que no n'hi ha suficient en compta el tempos que cal que passi entre rèplica i rèplica. Cal aquest temps però també no és un mer exercici de comptar segons, si no un viatge cronometrat per l'emoció del personatge. Si no hi ha viatge, no hi ha intensitat. L'enigma és la primera de les claus per accedir a les perles de Pinter. La segona clau d'aquesta caixa forta és la interiorització dels personatges durant les pauses i els silencis. Per això, tot i que la interpretació pugui ser exemplar a Terra de ningú (TNC, 2013) hi havia desert gèlid en comptes de fluctuacions d'emocions, mentre que a "L'encarregat" (Llliure, 2014) el text es podia obviar només comprovant els canvis d'actitud dels personatges durant els parèntesi. També triomfava la lluita d'emocions (amb un fantasma pel mig!) al "Vells temps" dirigit per Sergi Belbel al Grec del 2014. Fet aquest primer repàs, podem concloure que "La col·lecció", tot i apretar al màxim la intriga, les pauses són profundes i no aporten gaire res més que un ensopiment general. No respira, no hi ha contrallums emocionals. Els mateixos actors proven de forçar la màquina porvant d'accelerar la rèplica, cosa que encara descompassa més la partitura. La posada en escena a la Sala Beckett, recorda a la de "Vells temps" tot i que en comptes de la mirada panoràmica (l'escenari proposat per Belbel era altt i prim, aquest d'ara, té la mateixa ubicació de l'espeectadopr però els dos espais semblen sets televisius, més proporcionats. De fet, un dels grans encerts de lobra és poder veure en la penombra què passa en el pis on no hi ha l'acció. Com espera el personatge solitari; com escolten o imaginen escoltar la discusió del pis veí. Està molt bé que l'espai estigui depurat. Pinter va voler fer un mostrari d'escenes que van transformant-se, aportant argument cronològicament i desmostrant que la veritat, com el reflex en un mirall, pot ser molt enganyosa.
018
Rànquing de Jordi Bordes
Critiques d'aquest mateix espectacle
6
CATEG
CONTROVERTIT CLÀSSIC
CERVESA NEGRA
VALORACIÓ
+ 66 51 - 66 36 - 50 26 - 35 16 - 25 12 - 15 7 - 11 4-6 0-3
Comparteix:
La col路lecci贸 Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
019
La col路lecci贸 Harold Pinter - Albert Prat Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
020
Amb la col路laboraci贸 de: