Dossier de l’espectacle
Décalage
Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Foto: Antonio Naváez Dupuy
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
“A Décalage proposen un intercanvi de -chansons- .” Marta Salicrú - La Vanguardia
02
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Fitxa De Fabiola Toupin i Alfonso de Vilallonga Direcció i producció: Alfonso de Vilallonga Intèrpets: Fabiola Toupin (veus i percusions) i Alfonso de Vilallonga (veus, piano,guitarra, acordió i ukele), Pau Figueres (guitarra)
Dades Dia i hora: Dissabte 31 d’octubre, 21 h Lloc: Teatre de Salt Preu: 28 i 18 € Durada: 1 h 20 min
03
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Foto: T-VEE
En mans de dos artistes musicals com la quebequesa Fabiola Toupin i el barceloní Alfonso de Vilallonga, un décalage (aquest intercanvi) de cançó francesa entre tots dos és un autèntic decàleg d’intencions confesses: d’estima per Piaf, Brel o Aznavour, però sobretot d’amor pel ventall d’emocions i d’estats de l’ànima que aquest repertori ofereix. En ocasió del fòrum de les cultures, el 2004 van oferir 40 concerts de chanson francesa. Ara hi tornen amb aquest espectacle, que esdevé una autèntica declaració d’amor pel gènere de la cançó i pel cabaret. Les veus de Toupin i De Vilallonga són fonts de creativitat. Toupin y De Vilallonga son pura creatividad musical. Su expresivo décalage de canción francesa nos instala lúdicamente en el Olimpia de París de los sesenta i setenta, desde Piaf, Brel y Aznavour hasta canciones quebequesas o del propio De Vilallonga.
04
Toupin et De Vilallonga représentent la créativité musicale pure. Leur expressif décalage de la chanson française nous installe ludiquement dans l’Olympia du Paris des années soixante et soixante-dix, de Piaf, Brel et Aznavour à des chansons québecoises ou celles composées par le propre Vilallonga.
Un recull de cançó francesa amb nom propi: des de Piaf, Brel o Aznavour passant per cançons quebequeses o pròpies de Vilallonga Toupin and De Vilallonga exude musical creativity. Their expressive décalage of French chanson whisks us playfully to the Olympus of Paris in the sixties and seventies, to Piaf, Brel and Aznavour, even to Quebecois songs or those of De Villalonga himself.
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Sons empeltats
Les expressions sonores més interessants sorgeixen de la hibridació L’endogàmia pareix monstres, i el mestissatge, bellesa. Aquest principi que pot intuir-se en la reproducció entre els humans també funciona si s’aplica a la música. Les expressions sonores més interessants de l’era postmoderna, quan sembla que tot està inventat, sorgeixen de la hibridació de gèneres, de la mescla de tradicions musicals allunyades, que generen cadàvers exquisits que revitalitzen les fonts originals i creen ponts per on circulen nous públics: l’audiència del pop s’acosta al flamenc, la de l’electrònica, a les músiques caribenyes, la del jazz, a l’experimentació. I la programació de concerts de Temporada Alta 2015 es fa ressò d’aquesta tendència que enderroca els murs estilístics i no creu en continents estancs. Agafeu les propostes que portaran al festival Sílvia Pérez Cruz i Maria Rodés, dues de les veus femenines essencials sorgides a Catalunya durant l’última dècada. La de Palafrugell és la viva encarnació del sincretisme: ha posat el seu talent magnètic al servei de l’havanera (amb el seu pare, el desaparegut Càstor Pérez), el flamenc (amb Las Migas), el jazz (amb Javier Colina), la música tradicional (amb l’orquestra de percussió Ibèrica Coetus) i el pop d’avantguarda (amb el seu projecte personal i amb Refree). A Girona abraçarà la música de cambra acompanyada d’una secció de corda amb violins, viola, violoncel i contrabaix. Pel que fa a la barcelonina, Rodés i la seva banda porten a La Planeta el repertori que va defensar aquest estiu a Londres convidada per David Byrne –apòstol de les músiques del món des del seu tron de rei Momo a Nova York–, el de Maria canta copla (2014), l’àlbum en què porta al seu terreny (el pop atmosfèric un pèl abstracte) clàssics de Concha Piquer, Imperio Argentina i Marifé de Triana. Agafeu Niña Pastori, qui amb només 12 anys va ser apadrinada per Camarón de la Isla, cantaor iconoclasta i un dels genis que més finestres ha obert al flamenc, només en competència amb Enrique Morente. Després de publicar Raíz (2014) amb la mexicana Lila Downs i l’argentina Soledad, ara presenta Ámame como soy (2015), en què la gaditana aposta per un cante en evolució, arrelat en la puresa però amb aires llatins. O agafeu el gironí Jose Domingo, cantautor que emergeix de l’escena independent i que a Almería (2013) explora la tradició del rock andalús dels anys setanta, tan andalusí i ibèric com psicodèlic, mirant cap a Triana i Smash, i navega pel mediterrani embarcat en la seva guitarra.
05
També els artistes internacionals del cartell beuen de fonts de procedència diversa. Com l’actriu de musical i cantant alemanya Ute Lemper, que porta a Girona el seu espectacle Last tango in Berlín, un xou hereu del cabaret berlinès i que parteix de la República de Weimar (amb les cançons de Bertolt Brecht i Kurt Weill), fa parada al París d’Edith Piaf i Jacques Brel (el de la chanson suplicant “ne me quitte pas”) i arriba fins al continent americà, al Buenos Aires d’Astor Piazzolla, renovador del tango als anys cinquanta i seixanta, i al Xile de Pablo Neruda, els poemes d’amor del qual va cantar al seu àlbum Forever (2013). O com Vinicio Capossela, el Tom Waits italià, qui des de la cançó d’autor rock ha cultivat el folk de la seva península però també el tango argentí i el rebétiko grec (al seu últim LP, Rebetiko gymnastas, 2012). Al festival Temporada Alta celebra 25 anys de trajectòria amb Qu’Art de siècle, una gira promíscua amb partenaires diferents en cada port: a Girona, el duet de rock experimental maquinista barceloní Cabo San Roque. Una altra associació curiosa serà la que reunirà la cantant quebequesa Fabiola Toupin amb el multiinstrumentista i showman barceloní Alfonso de Vilallonga, que a Décalage proposen un intercanvi de chansons especiat amb composicions pròpies del català i amb cançons tradicionals quebequeses. Però l’equip més imprevisible és el que formen Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernandez (Refree) al musical Guerra. L’heterodox cantautor de Sabadell hi encarna un soldat destinat a pacificar una ciutat suposadament sota la influència d’insurgents rebels. El combatiu músic basc, que ha conreat el rock radikal i l’ska i el dub jamaicans, encarna l’urbs i s’atreveix amb el rap, i el barceloní Refree hi posa la música i una guitarra més agressiva que mai. Tot plegat en una proposta escènica (espectaculars efectes visuals de nueveojos i escenografia de cube.bz) amb missatge. Quin? Això que ho decideixi cadascú.
Marta Salicrú Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Unes paraules d’Alfonso de Vilallonga Amb la Fabiola Toupin, que encara que viatja prou, viu al Canadà (o millor dit, au Québec), solem assajar per Skype. De vegades, cadascú davant del nostre ordinador, cantem a dues veus a través de les ones atlàntiques i/o cibernètiques. Com sabeu, l’ Skype encara és una mica rudimentari i la connexió es talla sovint, quan no es desincronitza, creant un petit espai de temps entre les nostres veus, que dificulta d’una manera còmica els nostres assajos. A aquest desfasament que ens ocupa, se li diu, en francés, un décalage. Inspirat en això, vaig escriure la cançó Décalage que dóna títol a aquest espectacle que, a més a més, com qui no vol la cosa, dirigeixo.
“un décalage és una desincronització produïda pel tall de connexió a la xarxa” Amb la Fabiola ens uneix el repertori, que consta principalment de cançó francesa clàssica, i està
trufat d’algunes cançons meves també en francès (que, a l’hora de cantar, diria que és la meva primera llengua), a més d’algun tema escrit especialment per l’espectacle. Que això ho dirigeixi jo, com diuen els francesos, ça va de soi; és a dir, que ja ve donat de forma natural. De qualsevol manera, poca cosa s’ha de dirigir quan la música i la complicitat ja et porten als paratges desitjats. Es tracta bàsicament de trobar un ordre senzill i orgànic de les cançons i d’evitar la reiteració dels sentiments i les emocions, barrejant els temes d’una manera lúdica i amb un cert recorregut. És també important de deixar un cert espai per a la improvisació, pel sol fet de l’adrenalina extra que això produeix en nosaltres. Com que mai no m’han agradat els recitals, Décalage està pensat i executat com un espectacle de cabaret, amb la intensitat i el voltatge vocal i emocional que això requereix.
Alfonso de Vilallonga Intèrpret i director
Foto: Antonio Naváez Dupuy
06
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Sinopsi La Fabiola Toupin i l’Alfonso de Vilallonga es van conèixer l’any 2003 a Barcelona i es podria dir que, musicalment, es va produir un amor a primera vista. Les seves veus, estils i repertoris van trobar de seguida un camí comú i proper. L’any 2004 van oferir uns 40 concerts de chanson francesa en ocasió del Fòrum de les Cultures. Des d’aleshores han continuat en contacte, però han fet carrera internacional separadament. Amb motiu d’aquest concert, es troben de nou i presenten un espectacle lúdic i musical, on barregen la cançó francesa de Piaf, Brel, Aznavour etc..., amb alguns temes del Quebec i cançons franceses del propi Vilallonga.
L’espectacle compta amb una posada en escena senzilla i cabaretera que permet explotar la intimitat entre els dos artistes i la col•laboració d’un tercer músic multi- instrumentista.
“entre Toupin i Vilallonga es va produir un amor, musical, a primera vista” Un espectacle de Music Hall i Chanson, en la línea dels programats a l’Olimpia de París durant els anys 60 i 70 del selgle passat.
Foto: Birte Soleada
07
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
De Fabiola Toupin la crítica n’ha dit... (06/03/2006) “Fabiola Toupin es va posar al davant del públic per proporcionar-li múltiples calfreds en una nit plena d’accents deliciosament parisencs, on van brillar les notes més festives i nostàlgies de la Ville Lumière.” Linda Corbo
(07/03/2006) “Va ser excepcinal! L’espectacle que ens ha ofert la cantant Fabiola Toupin i la performance excepcional de l’Orquestra Simfònica de Trois-Riviè és el millor espectacle que hem testimoniat aquest any.” Jean-Pierre Gaudette
(07/03/2006) “Fabiola Toupin, filla d’aquí, es presenta com una gran artista, ha estat un espectacle diví.” Marie-Josée Tardif
(07/03/2006) “Gràcies Fabiola Toupin. Ets una gran artista. Continua fent-nos viatjar pel món de les emocions pures, la simplicitat i la precisió de les teves interpretacions.” Jacques Isabelle
08
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
D’Alfonso de Vilallonga la crítica n’ha dit... (30/10/2006) “El públic no deixava marxar Vilallonga, per si triga molt a tornar.” Pere Pons
Avui (27/10/2007) “Amb tramoia elegant i una dramatúrgia una mica nerviosa [...], Vilallonga va alternar les cançons amb un relat més o menys autobiogràfic, de vegades mordaç, de vagedes gairebé amarg, sempre divertidíssim.” Donat Putx
La Vanguardia (05/2009) “Alfonso de Vilallonga [...] és un lletrista brillant que molt sovint ens ofereix retrats àcids (encara que sempre tendres al final) de l’aristocràcia en les seves cançons.” Donat Putx
La Vanguardia (05/08/2012) “Dec haver vist uns 10 concerts de l’Alfonso en aquests últims 15 anys i sempre aconsegueix aixecar-me la moral i fer-me oblidar durant dues hores les penes personals i alienes: un concert de l’Alfonso equival per als seus fidelíssims seguidors a un mes al Tibet, a una setmana a La Toja o a una quinzena a Mariendab.” Isabel Coixet
El Periódico
09
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Alfonso de Vilallonga Director i intèrpret
Foto: Sandra Suárez
Alfonso Vilallonga va començar molt jove la seva carrera com a cantant i artista amb discs CBS. De seguida va viatjar als Estats Units, on va viure al llarg de deu anys, per estudiar música. Allà va muntar un grup de música The Cabaret Rose, amb el qual va publicar els discs At the edge i The end of an era, amb els que va fer gires pel país. Va rebre el premi Encore Award al millor cantant de teatre musical de la ciutat de Boston.
da, com per exemple Corazón Lengua, Solo ante el peligro o Una soirée chez Vilallonga. També va escriure música per a teatre: 84 Charing Cross Road de Isabel Coixet i Aloma de Dagoll Dagom, entre d’altres.
De tornada a Espanya es va introduir, com a compositor, al món de les bandes sonores. En aquesta línia va treballar per a Isabel Coixet, Fernando León de Aranoa i Brad Anderson, entre d’altres.
Ha publicat diversos discs de cançons pròpies, l’últim dels quals és Alphosphore Variations.
Sense abandonar els escenaris va muntar innumerables espectacles propis de la cançó teatralitza-
010
Últimament, Vilallonga, ha estat guardonat amb els premis Goya i Gaudí per la banda sonora de Blancaneus de Pablo Berger (2013), un projecte que encara segueix de gira per Europa i els Estats Units.
Actualment prepara el seu espectacle El barón de Maldà o la nota de al lado, i alterna els seus concerts per Europa de la banda sonora de Blancanieves amb concerts propis i a duo amb Maria de Medeiros.
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Fabiola Toupin Intèrpret
Foto: Pierre Toupin
Nascuda a Trois Rivières(Quebec), la cantant Fabiola Toupin, és una de les artistes més interessants del seu país. El seu primer àlbum Je reviens d’ici, editat al 2007, va deixar entreveure el seu gran amor per la música i les paraules. El 2010 va gravar el seu segon disc, Quand l’amour bascule, amb cançons de Lynda Lemay, Claude Lemesle i Joe Dassin; obrint una nova etapa en el seu recorregut musical. El tercer disc, coincidit amb el 50 aniversari de la mort d’Edith Piaf i el 35è de Jacques Brel, el va titular Fabiola Piaf & Brel i conté un repertori d’aquestes dues grans figures de la música francesa.
011
Fabiola gaudeix d’una intensa carrera damunt dels escenaris, fent gires anualment per l’Amèrica Central i del Sud, així com per Europa. Fabiola Toupin és una veritable bèstia de l’escena que per tal de crear la complicitat tan buscada amb el públic, fa malabarismes tant amb l’humor com amb les emocions. Posseeix una personalitat contagiosa i singular que la converteixen en una artista única i molt apreciada.
DĂŠcalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga Linda Corbo 06/03/2006
012
DĂŠcalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga Jean-Pierre Gaudette 07/03/2006
013
ier de presse
DĂŠcalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Marie-JosĂŠe Tardif 07/03/2006
014
DĂŠcalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga Jacques Isabelle 07/03/2006
015
DĂŠcalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga Pere Pons
Avui 30/10/2006
016
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga Donat Putx
La Vanguardia 27/10/2007
C ULTURA
SÁBADO, 27 OCTUBRE 2007
CRÍTICA DE CANCIÓN
Nostalgia y barniz Alfonso Vilallonga Intérpretes: Alfonso Vilallonga (voz, guitarra, piano); Roman Gottwald (violín, acordeón); Pere Soto (guitarras); Jordi Gaspar (contrabajo); David Pastor (trompeta); Xavi Figuerola (saxo, clarinete); Sergi Vergés (trombón) Lugar y fecha: Teatre Lliure (25/X/2007)
DONAT PUTX
Este outsider, cuando no héroe de la canción, que es el barcelonés Alfonso Vilallonga presentó en el Teatre Lliure su espectáculo Une soirée Chez Vilallonga, basado en el repertorio de gigantes de la canción francófona como, entre otros nombres, Édith Piaf, Georges Brassens, Jacques Brel, o Charles Trenet, exquisitos cadáveres todos ellos. Con elegante tramoya y una dramaturgia algo nerviosa –hubo mucho, quizás demasiado trasiego de acá para allá–, Vilallonga alternó las canciones con un relato más o menos autobiográfico, a menudo mordaz, otras casi amargo, divertido siempre. Entre lo uno y lo otro, el artista barcelonés expuso ante un público amiguete –al que él mismo tildó de “sospechosamente amable” en la tanda de bises– parte de sus nostalgias. “Yo –manifestó el músico en uno de sus monólogos– soy un nostálgico de los tiempos que no viví”. Buenos tiempos, sin duda. Vilallonga y su director musical trajearon las canciones de su espectáculo con un jazz carrozón, entrañable, un pelín beodo, mejorado
017
con un cierto pulso manouche en las cuerdas. Campanillas comeladianas y solos de serrucho a la manera de Charlie Rivel daban más encanto a la propuesta. Cantante, compositor y artista polifacético, Alfonso Vilallonga salió al escenario aparentemente nervioso, o cuando menos inquieto, pero fue ganando seguridad, facturando buenos temas como La femme d'Hector de Georges Brassens, Vésoul de Jacques Brel o, en una rara incursión pianística, Avec le temps, de Léo Ferré. Solapado alguna vez por los metales, Alfonso Vilallonga escribió una gala estupenda. Aun así, apreciando y alabando su concienzudo y sincero trabajo, y reconociendo las virtudes de la no precisamente obvia selección de temas, algo le faltó a la soirée. Acaso no brillara lo suficiente el barniz vanguardista al que nos tiene acostumbrados, lo que probablemente se justifica por el peso de tantas nostalgias de lo no vivido.c
DĂŠcalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga Donat Putx
La Vanguardia 05/2009
018
Décalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga Isabel Coixet
El Periódico
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!555///!888///111222
PPPrrreeennnsssaaa::: SSSeeemmmaaannnaaalll (((DDDooommmiiinnngggooo))) TTTiiirrraaadddaaa::: 111999555...111111888 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 111555222...000222555 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
CCCóóóddd::: 666000666333000111555888
EEELLL PPPEEERRRIIIOOODDDIIICCCOOO DDDEEE CCCAAATTT... (((EEEDDD... CCCAAATTT))) DDDOOOMMMIIINNNIIICCCAAALLL
05/08/2012 SSSeeecccccciiióóónnn::: OOOPPPIIINNNIIIÓÓÓNNN Maaalllooorrr::: 444...333555555,,,000000 €€€ Rrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 333666555,,,666 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 888222,,,999444 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: IIISSSAAA!EEELLL CCCOOODDD¿¿¿TTT NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 555444777000000000
019
PPPááágggiiinnnaaa::: 666
DĂŠcalage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
020
D茅calage Fabiola Toupin - Alfonso de Vilallonga
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
021
Amb la col路laboraci贸 de: