Revista de Les Preses 95 - Febrer 2014

revista LES PRESde ES

1

AGENDA DE TELÈFONS

EDITORIAL

Ajuntament de les Preses C. Major, 2 Tel. 972 69 32 32 Fax 972 69 34 34 ajuntament@lespreses.cat www.lespreses.cat Horari d'atenció al públic: de dilluns a divendres de 2/4 de 9 a 2 del migdia, també els dijous de 4 a 7 de la tarda

SERVEIS MUNICIPALS Registre Civil ________________ Jutjat de Pau ________________ Empris, S.L. _________________ Consultori Local Mèdic _______ Llar d'Infants _________________ Escola Verntallat _____________ Sala Lectura _________________ Centre Empreses ____________ Bar la Plaça - Llar d’avis ______ Centre Cultural ______________ Local social B.T. _____________ Ràdio la Vall 107.6 FM _______ Esbart Marboleny ___________ Rectoria ____________________ Oficina Turisme - Estació _____ Àrea recreativa de Xenacs ___ Baixador de Codella _________ Escola La Bòbila _____________ Casa de colònies ____________

972 69 32 32 972 69 32 32 972 69 32 32 972 68 25 17 972 69 34 26 972 69 32 09 972 69 36 10 972 69 47 37 972 69 34 56 972 69 36 42 972 69 34 37 972 69 33 33 972 69 34 85 972 69 30 92 972 69 49 04 972 19 50 87 972 69 48 97 972 68 25 40 972 69 21 21

EMERGÈNCIA A LES PRESES Vigilant municipal ___________ 608 39 91 88 Brigada (X. Comas) __________ 639 14 49 22 Farmàcia ____________________ 972 69 33 08 Servei aigua - Sorea urg. ____ 900 30 40 70 Recollida d’animals __________ 665 87 22 89 Informació general - www. gencat.cat __ 012 EMERGÈNCIA 24 hores Emergència _________________ Mossos d’Esquadra __________ Ambulància _________________ Bombers Olot _______________ Sanitat respon ______________ Fecsa-Endesa averies ________

112 112 112 972 26 00 88 902 111 444 900 770 077

TELÈFONS COMARCALS Hospital Sant Jaume _________ Cap Garrotxa ________________ Taxis Olot ___________________ Teisa - Bus Transversal _______

972 972 972 972

26 26 26 26

18 19 15 01

00 16 66 96

SERVEIS Recollida de trastos Cada dijous. S’han de deixar el dia abans, al vespre, al costat d’un contenidor d’escombraries.

Assistent Social Primer i tercer dimarts de cada mes, de 9 a 12 del matí, al consultori local mèdic.

Sala de lectura Oberta de dilluns a divendres de 3/4 de 5 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre. Dissabtes oberta de 2/4 d’11 del matí a 1 del migdia.

LLAR D’AVIS Servei de podologia Demanar hora per la Glòria Aulinas al tel. 972 69 32 90 / 972 26 36 90 Barber Tots els dissabtes, de 3 a 6 de la tarda.

Gimnàstica Dimarts i dijous, de 2/4 de 4 a 2/4 de 5.

de revist a ES LES PRES

2

Les Preses, sempre endavant Fa poques setmanes hem encetat un any nou i si fem memòria del 2013, des de l’Ajuntament s’ha treballat de manera intensa per obtenir els millors resultats per al poble.

Els temes més preocupants, sobre els quals s’està al damunt dia a dia, són la travessera de les Preses, amb el trànsit que suporta, i l’acabament definitiu de l’escola La Bòbila.

Pel que fa a la carretera, tenim el compromís del Departament de tenir damunt la taula, dins d’aquest primer trimestre, tant el plantejament del traçat de l’anomenada «variant» com la possible solució a curt termini per tal de minorar les cues de vehicles. En el tema de l’escola La Bòbila, estem donant suport a la comunitat educativa i a l’Ampa per tal que la mediació davant la Generalitat, l’empresa constructora i l’equip tècnic condueixi a resoldre problemes de calefacció i altres accions pendents, a fi de garantir un bon servei de les instal·lacions de l’escola.

CTRA. DEL CORB - Al començament d’aquest any es van iniciar les obres, executades per la Diputació, per eixamplar el vial, construcció d’un carril bici en el tram cruïlla de Caprabo a Pocafarina, i l’enllumenat del tram eixamplat, per part de l’Ajuntament.

VII TROBADA D’ESTUDI DE PRESERVACIÓ DE LA PEDRA SECA - Pel maig de 2013 vam tenir ocasió d’acollir un nombre molt important d’estudiosos de la pedra seca i durant tres dies la trobada va ser seguida per un públic nombrós públic.

NOU ESPAI JOVE - La sala del damunt del Bar la Plaça (sala de conferències) s’ha rehabilitat i adequat per tal d’ubicar-hi també el Grup de Joves. Volem que sigui l’espai dels joves per al lleure, l’oci, la informació, les noves tecnologies i l’estudi.

ANIVERSARI DE LA CORAL PUIGSACALM - Al final d’any es van culminar un seguit d’actes per celebrar el 25è aniversari de la Coral Puigsacalm. ÈXIT DE L’ÉSDANSA 2013 - La nova edició va posar de relleu la consolidació d’un festival que és un referent internacionalment de la cultura i la dansa d’arrel tradicional.

VISITES INSTITUCIONALS - Hem tingut visites per tractar temes del seu àmbit i d’interès per al municipi: el director general de Joventut, Antoni Reig; el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació, Ferran Roquer; el delegat a Girona d’ACC10, Ferran Rodero; el director general de Carreteres, Xavier Flores, acompanyat del director de Mobilitat, Ricard Font, així com també del delegat del Govern de la Generalitat, Eudald Casadesús.

ACCÉS A LA PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL - Un cop ha deixat de ser utilitzada com a pati provisional de l’escola La Bòbila, s’ha donat accés lliure a l’espai de la pista, sense reserva prèvia. La part de la pista de tennis i de frontó segueix com fins ara, amb la reserva d’hora i la recollida de la clau a la recepció de l’Ajuntament.

CANVI REVISTA MUNICIPAL - En aquest 2014 farem canvis a la revista municipal i enlloc d’editar tres revistes a l’any se’n faran dues: a l’octubre, a prop de la Gala de les Preses, i pel maig, al voltant de la Festa del Roser. Tindrà més pàgines, fotos i altres seccions.

Per tant, aquesta serà l’última Revista de les Preses amb aquest format i des de aquí vull deixar de manifest la bona feina feta, coordinada per en Mateu i al seu costat totes les persones col·laboradores, moltes, a les quals els demano que segueixin fent el mateix en el nou format.

Bé, veïnes i veïns, el meu desig és que el 2014 estigui carregat de noves esperances que condueixin a esvair aquest llarg període de crisi que ens ha tocat de viure i que, per descomptat, totes les llars del nostre país gaudeixin de salut i treball.

Amb la col·laboració de la: Coordina: Imprimeix: Edita: Dip. legal:

Mateu Batallé Impremta Delta - Olot Edibasa (Tel. 972 26 74 67 - Olot) GI - 859.87

LES PRESES 2013 El municipi participa al Gran Recapte d’Aliments El municipi es va afegir a l’iniciativa que organitza el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i la Fundació Banc dels Aliments en el Gran Recapte d’Aliments i productes bàsics. Al llarg de tota la setmana hi va haver diferents punts on s’efectuava la recollida d’aliments i productes bàsics. Enguany hi van col·laborar Can Peric, Can Central, Can Nero, Supermercat Summa, Planeta Màgic i el Supermercat Caprabo. Una vegada finalitzada la campanya es portaren els aliments recollits al Centre de Distribució d’Aliments, un espai destinat a oferir aliments bàsics a les persones de la comarca de la Garrotxa que es troben en una situació puntual de precarietat econòmica i/o social i que tenen moltes dificultats per cobrir adequadament les seves necessitats més bàsiques.

Mercat de l’andròmina L’1 de desembre passat es va organitzar el Mercat de l’andròmina, a l’Estació. Va servir per muntar la parada i vendre, canviar o regalar el que es volgués. S’hi van instal·lar parades amb objectes de decoració, eines, vaixelles, llibres...

Durant el matí es va fer un esmorzar solidari i jocs de cucanya per a la mainada; la recaptació va ser de 200 euros i anà destinada per a la Marató de TV3.

junt amb l’alcalde Pere Vila i els regidors Elisa Boix i Lluís Guillaumes.

Nous hereus i noves pubilles de les Preses i Bosc de Tosca Durant el sopar popular de la Gala de les Preses 2013 es va escollir com a nova pubilla del municipi l’Helena Fàbrega i com a nou hereu en Sergi Duran.

En Francesc Serrat-Calvó Calm i la Carla Domènech Sadurní van ser escollits com a nou hereu i pubilla de Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb.

Helena Fàbrega i Sergi Duran

Inauguració del nou Espai Jove Pel desembre es va inaugurar un nou Espai Jove, equipament juvenil, cultural i social que vol aconseguir ser un centre de referència per a qualsevol jove, entitat o grup no formal que tingui intenció de generar qualsevol tipus d’activitats i proposta. La inauguració va comptar amb la presència de la coordinadora de Joventut a Girona, Anna Prior,

Francesc Serrat-Calvó i Carla Domènech

Festa del Roser El penúltim cap de setmana de maig es va celebrar la Festa del Roser. Durant tot el cap de setmana va tenir lloc el V Torneig de Futbol 7 - les Preses, en les categories de prebenjamins, benjamins i alevins amb els equips: CD Banyoles,

FC Begur, AEC Manlleu, At. Balenyà, FC Peralada, Sant Miquel de Balenyà, CE Sant Esteve d’en Bas, JE Santa Eugènica de Berga i el CF Les Preses. Molta assistència de públic i grans partits de futbol es va poder veure al camp municipal d’esports de les Preses durant tot el cap de setmana. Al matí també es va fer l’«Hora del conte» i en aquesta ocasió ens va acompanyar la companyia País de Xauxa, amb l’espectacle Fira mercat de primavera. A la nit, al Centre Cultural, es va oferir el concert solidari a benefici del Centre de Distribució d’Aliments de la Garrotxa, amb l’actuació dels grups Lapsus, Tortellinis i Tambasats. El diumenge, durant tot el dia, es va poder veure l’exposició de la maqueta del tren d’Olot, a càrrec de l’Associació Amics del Tren d’Olot–Girona, que va ser visitada per moltes persones. Al matí, a primera hora, el grup excursionista Els Enfilats va organitzar la 3a Caminada popular «Ruta dels llenyataires de les Preses», en la qual van participar més de setanta persones. També al matí, un centenar de cotxes antics i clàssics van visitar la plaça Major, amb motiu de la 6a Trobada de vehicles antics i clàssics. Seguidament hi hagué animació infantil a càrrec de Pep Puigdemont i es va efectuar l’entrega de premis del Concurs de cartell de la Gala, així com els premis del Concurs de relats curts. A la tarda, a la plaça Major, hi va haver audició de sardanes amb la cobla Osona i cercavila dels gegants, calabotins i granota, acompanyats pels grallers de les Preses.

Xerrada informativa sobre el PAES El març passat es va organitzar una xerrada–taller de participació per a la redacció del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) del municipi. El Pacte d’Alcaldes és una iniciativa europea, impulsada a les comarques gironines per la Diputació de Girona i el CILMA. Les Preses, amb la signatura del Pacte, es compromet, per a l’any 2020, a reduir el 20% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El PAES inclou un inventari de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del municipi i defineix les accions necessàries per tal d’assolir els objectius del Pacte d’Alcaldes. Les accions se centraran, Del

revista LES PRESde ES

3

LES PRESES 2013 principalment, a millorar l’eficiència energètica dels edificis públics, l’enllumenat públic, la producció d’energia renovable al municipi, així com en actuacions concretes per disminuir el consum de combustibles associats al transport.

Activitats del barçakids a l’escola Els dies 4 i 5 desembre l’escola va poder gaudir del Barça Kids gràcies a la Fundació FC Barcelona.

Dins la recreació d’un mini estadi, els nens i nenes van treballar en equip i van aprendre els diferents valors de l’esport, tot realitzant una sèrie de jocs.

Donem les gràcies a en Marc i en Pep per ajudar-nos a entendre que no es tracta de guanyar o perdre, sinó que jugar amb respecte, compartir i confiar en els companys, fa el joc molt més divertit.

Qui té valors, guanya!

Programa de «Les Preses a la fresca» Quan arriba el bon temps, tot esdevé sinònim de gaudir de les activitats a la fresca. Un estiu més, es va presentar la programació d’activitats «Les Preses a la fresca», amb un ventall de propostes per a tots els públics, des dels més grans als més petits, per tenir una bona excusa per sortir de casa i passejar pel poble: cinema a la fresca, la revetlla de Sant Pere, concerts a la fresca, la duatló, aiguagim, la festa de l’escuma, música en viu, karaoke, el servei de bibliopiscina i al final d’agost el Festival Ésdansa, que any rere any congrega a les Preses a molts visitants de la comarca i d’arreu de Catalunya.

VII Trobada d’Estudis per a la Preservació de la Pedra Seca als Països Catalans Del 17 al 19 de maig es va dur a terme la VII Trobada d’Estudis per a la Preservarevist a deES LES PRES

4

ció de la Pedra Seca als Països Catalans.

Més de cent especialistes de la pedra seca es van reunir al Bosc de Tosca per debatre el futur d’aquest patrimoni cultural i natural. La inauguració va anar a càrrec de Vicenç Estanyol, director territorial a Girona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, de la Generalitat. Una de les conclusions de la VII Trobada d’Estudis fou que la construcció en pedra seca pot esdevenir un element arquitectònic per a ser tingut en compte de manera puntual i una possibilitat d’ofici per al futur.

Variant de les Preses El mes de març, l’alcalde Pere Vila es va reunir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, perquè no s’oblidés de la variant de les Preses.

Aquell mateix mes, l’alcalde, juntament amb regidors, es van reunir amb el director general de Carreteres, Xavier Flores, per explicar-li que en dies festius i hores punta el municipi pateix col·lapses, en relació al trànsit, a tota la travessera de les Preses. Al començament de maig, l’alcalde es va reunir de nou amb el director general de Carreteres per treballar i seguir la línia de trobar la millor alternativa per, com a mínim, regular el trànsit de manera adequada, tot millorant la qualitat de vida dels veïns.

Visita del director general de Joventut Per l’abril es va rebre la visita del director general de Joventut, Antoni Reig, i la coordinadora de Joventut a Girona, Anna Prior, per parlar de les noves línies de treball i les actuacions de l’Àrea de Joventut a les Preses.

Presentació de diferents llibres Durant l’abril es va aprofitar per presentar dos llibres a la Sala de Lectura. D’una banda, la de Valents, del periodista Joan Manuel Robles i el fotògraf Martí Albesa.

A través del fil conductor de l’entrevista es van poder conèixer joves de la comarca que per la seva trajectòria personal o professional han aconseguit reptes significatius. Al mateix mes es va presentar el llibre del periodista i editor Quim Corbet, columnista del Diari de Girona, que va elaborar un recull de doscents vuit articles dedicats a les duescentes vuit poblacions de les comarques gironines, entre elles les Preses.

Nova guia turística Pel juny va sortir la nova guia i plànol de les Preses. Gràcies a la col·laboració de diferents establiments del poble i també d’empreses, es va elaborar la nova guia d’informació per al visitant. La guia conté un plànol i informa dels llocs més característics del municipi; recomanacions dels llocs a visitar a on es pot anar a menjar i dormir i els serveis que s’ofereixen.

La Coral Puigsacalm ha estat d’aniversari Durant el 2013, la Coral Puigsacalm ha celebrat els seus 25 anys d’existència.

Al llarg de l’any van programar diferents actes relacionats amb la celebració de l’aniversari. Pel juny van dur a terme un concert de primavera a l’església parroquial de Sant Pere i es van interpretar

LES PRESES 2013 cançons com Collarets de llum, La primera il·lusió i la Santa Espina, entre altres. Abans, pel maig, durant la Festa del Roser, van presentar una exposició de fotografies i records de la seva trajectòria durant el quart de segle transcorregut. Pel desembre van organitzar un Concert de Nadal ben original, sota el nom genèric Nadal Rock, sota la direcció de Rosa Fluvià amb la participació de la coral Cors Alegres, d’Anglès, i la Coral de la Gent Gran d’Olot. Va agradar molt el repertori escollit i va ser molt aplaudit.

El veí de les Preses, Salvador Jou, rep la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya El juliol passat, el veí de les Preses, en Salvador Jou i Bach va complir 100 anys d’edat. En un dels actes de la Festa del Roser se li va lliurar la medalla commemorativa, per haver complert els 100 anys, que ofereix el Departament de Benestar Social i Família. La Coordinadora territorial de l’Institut Català de la Dona, Fina Surina, va ser l’encarregada del lliurament de la Medalla Centenària.

Una Gala molt participativa La Gala del 2013 va tenir un inici passat per aigua, perquè la pluja va fer acte de presència i el pregó es va haver de traslladar al Centre Cultural. Els pregoners d’enguany van ser els membres de la Coral Puigsacalm, amb motiu del seu 25è aniversari. Hi hagué el 10è Sopar popular, en què, aquesta vegada, tots els assistents es van disfressar de pagès; concerts amb Cesk Freixa i Miquel Abras; Ball amb Sweetdreams, hora del conte, exposició fotogràfica Instagram a càrrec del grup de Teatre Klyngh. L’original i atractiva fireta perquè els nens i les nenes es diverteixen jugant a vendre les seves manualitats. Bon futbol a càr-

rec del CF Les Preses i L’Escola de Futbol Bosc de Tosca. Els grallers de les Preses amb els seus tambors i timbals acompanyaven pels carrers del poble als gegants i a tota la comparsa. Bona música i interpretació en els concerts de festa major que va oferir l’Orquestra Internacional Maravella, amb la particularitat que durant el concert del matí es va poder escoltar la peça que va elaborar el músic i veí de les Preses, Agustí Pedrico: una sardana dedicada al pintor de les Preses, Miquel Duran. Una «Hora del conte» molt divertida amb el pallasso Ruskus Patruskus. En fi... una festa major molt ben treballada i organitzada per la Comissió de Festes de les Preses.

El Cagaburro Pel juny es va organitzar la segona edició del Cagaburro, un esdeveniment original i atractiu organitzat per l’Escola de Futbol Bosc de Tosca. L’entitat l’organitza coincidint amb el final de temporada. Es van disputar diferents partits de futbol i hi hagué activitats infantils i lúdiques durant tot el dia. A la tarda, amb acompanyament de tambors i timbalers, es va organitzar una cercavila per anar a buscar els burros. El camp municipal d’esports s’havia quadriculat amb 3.200 parcel·les i calia esperar veure quins serien els números premiats. Els guanyadors van aconseguir premis com àpats en diferents restaurants amb categoria d’estrelles Michelin, creuers, vols en helicòpter o globus aerostàtic.

Va ser una bona diada festiva i original. Èxit de l’Èsdansa 2013 Més de vuit mil persones van passar per l’Èsdansa. En aquesta edició el festival va presentar alguns canvis respecte a altres anys, a causa del reajustament del pressupost. El més destacat va ser que el recinte del festival, la pista poliespor-

tiva de les Preses, va acollir la gran majoria d’activitats. D’aquesta manera es va aconseguir prioritzar la qualitat de les companyies i propostes programades.

El Cercle de Cultura Popular i Tradicional Marboleny va tornar a aconseguir que el festival continués essent un referent en la dansa tradicional de tot el país.

Homenatge a Enric Rodà Per l’octubre es va fer un homenatge a l’Enric Rodà, en reconeixement a la seva gran tasca de president a l’Escola de Futbol de Bosc de Tosca durant 24 anys (1990- 2013), com a referent, exemple i gran amic per a tots. Al matí es van organitzar diferents partits de futbol, es va fer la foto commemorativa del Club, hi va haver l’actuació de l’Esbart Marboleny i, tot seguit, es va descobrir un monòlit dedicat a l’Enric Rodà. El Club, l’Ajuntament, diferents patrocinadors, empreses, amics i amigues, veïns i veïnes i autoritats del món de l’esport van voler recordar amb emotius parlaments la figura de l’Enric Rodà.

Molta assistència a l’aplec de Sant Miquel Pel setembre es va celebrar l’aplec de Sant Miquel del Corb. Va començar al matí, amb una caminada guiada a càrrec de l’empresa Tosca. Va durar dues hores i hi va haver cinquanta-tres inscrits.

Seguidament es va fer el joc tradicional de la virolla de Sant Miquel. A tres quarts de dotze es va dir la missa en honor del sant arcàngel i, tot seguit, en acabar, hi va haver un vermut popular i sardanes, que van anar a càrrec de la cobla La Principal de Banyoles. El bon temps va fer que l’assistència fos molt nombrosa a les sardanes i vermut i es gaudís, com sempre, d’una bona festa tradicional del municipi. revista LES PRESde ES

5

LES PRESES 2013 Consell Consultiu de la Gent Gran A mitjan març es va fer la trobada del Consell Consultiu de la Gent Gran a les Preses. Es van reunir al municipi representants dels disset casals de la gent gran de la comarca. Seguint la línia de treball del Consell Consultiu de la Gent Gran de la Garrotxa, el grup de treball (format per representants de quatre casals) va presentar les conclusions de l’informe final del qüestionari que es va repartir a persones entre 60 i 65 anys de tota la comarca. En aquesta ocasió i va assistir el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona; el vicepresident del Consell Comarcal, Josep Berga, i l’alcalde del municipi, Pere Vila.

Molta participació a la festa de Sant Antoni La de 2013 va ser la sisena vegada en què es va celebrar la festa de Sant Antoni Abat al municipi, organitzada pels Amics del Cavall de les Preses i per l’Associació d’Amics de les Preses. Al matí es va fer la concentració de més de setanta cavalls a la zona del polígon industrial i es va oferir un esmorzar als genets; a mig matí es van poder veure molts cavalls passejant pels principals carrers del poble, fins a la plaça Major, acompanyats pels traginers de la Família Viñals, de Cabrera de Mar, per fer la benedicció dels animals davant de l’església parroquial de Sant Pere. Al migdia es va dur a terme un dinar de germanor al Local Social de Bosc de Tosca.

Activitats culturals i socials Durant el 2013, l’Associació de Jubilats i Pensionistes de les Preses va organitzar diferents activitats de caire cultural i tradicional, com la castanyada, el dijous llarder, l’Homenatge a la vellesa i la Festa de l’Arbre. D’altra banda, el grup de teatre Klyngh va organitzar diferents

revist a deES LES PRES

6

tallers i activitats infantils i juvenils, com el taller de carbasses, la nit de la por, el taller de boles de Nadal, taller de màscares per carnestoltes, i també van oferir diferents obres teatrals per Nadal, la programació d’estiu i la mostra d’arts escèniques Eva Compta.

Setmana de la Mobilitat A mitjan setembre es va celebrar al municipi la Setmana de la Mobilitat.

S’organitzà una pedalada, una caminada i una exhibició de cotxes elèctrics.

Va ser el segon any consecutiu que se celebrarà al municipi.

Visita del director dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació El maig passat, l’alcalde de les Preses va rebre la visita del Director dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació, Ferran Roquer, i del delegat a Girona d’ACC1Ó, Ferran Rodera. Durant la visita es van debatre els fets recents del tancament d’una empresa d’embotits del polígon industrial i se li va demanar que, des dels departaments corresponents de la Generalitat, es poguessin fer les accions necessàries per tal de facilitar els tràmits davant d’empreses interessades en quedar-se-la. Alhora i en un altre àmbit empresarial, el mateix director general i el delegat van posar a disposició de l’Ajuntament totes les accions que duu a terme el seu Departament, per tal que les empreses puguin ser visitades i informades en temes d’internacionalització, exportació, necessitats d’ampliació i finançament.

La XXXII Marxa Popular de Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb Va ser una cursa clàssica i popular, que cada any aconsegueix congregar més adeptes de l’excursionisme i la muntanya. El recorregut d’enguany va ser: Zona Esportiva Bosc de Tosca, Clot de l’Infern, fonts de Sant Roc, Montolivet, Mas Garganta, Sant Valentí, Baixador de Codella i Bosc de Tosca. Es va fer un bon esmorzar, i hi hagué fruita i traguinyols per a tothom.

Festa de Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb La festa va tenir moltes activitats i per a tots els públic, entre la plaça de la Pedrera i el Local Social del Bosc de Tosca. No hi va faltar la revetlla amb el grup Stukat del Bolet, el concurs de dibuix i l’actuació dels nens i les nens, la tractorada matinera, la missa, les sardanes i el vermut a Sant Martí del Corb. Un dels actes principals de la festa va ser el sopar popular, que va reunir uns dos-cents vint veïns i veïnes a la fresca i durant el qual es va poder seguir el concert per la llibertat, dut a terme al Camp Nou (FC Barcelona) i que s’emetia per televisió; després es va ballar amb les cançons del grup Play Back Bonavista i al ritme de Blue Moon.

RESUM nadal Un Nadal molt participat La programació d’activitats nadalenques es va iniciar el 14 de desembre amb l’«Hora del conte», d’en Pep Puigdemont. Al llarg de les darreres setmanes de desembre i començament de gener hi va haver activitats pensades per a tots els públics. A destacar un divertidíssim taller de boles de Nadal, que va anar a càrrec del grup Klyngh Teatre.

També el grup excursionista Els Enfilats va organitzar una concorreguda excursió, amb una quarantena de persones, al santuari de la Mare de Déu del Cos, de Montagut. Es va visitar l’original pessebre de la farmàcia i es va fer entrega dels premis del Concurs de nadales, en el qual van participar molts nens i nenes. Pel que fa als guanyadors de la categoria A (P3, P4 i P5), el primer premi va ser per a Clàudia Just Pedrosa: el segon, per a Manel Erazo Aguilar, i el tercer, per a Martí Túron Codina. En la categoria B (1r, 2n i 3r), el primer premi se’l emportà Helena Planagumà Torrentó; la segona classificada va ser Paula Duran Canalias, i el tercer premi fou per a Roger Vilà Cufí. En la categoria C (4t, 5è i 6è) el primer premi l’obtingué Berta Cruells Abel; el segon, Jan Serra Ruiz, i el tercer, Urkai Alonso Espina. Coincidint amb l’entrega de premis s’efectuà la inauguració dels pessebres i maquetes dels alumnes de l’Escola de Plàstica, del Centre Cultural, sota la direcció del pintor Miquel Duran. El diumenge 22 de desembre, la Coral Puigsacalm va efectuar, en un acte original i molt ben treballat, el Concert de Nadal, sota el nom genèric de Nadal Rock, amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari. Seguidament es va fer un ball, a càrrec de Generació 3. Les quines van comptar amb molta assistència de públic i hi hagué magnífics premis en els sorteigs. Els dos clubs de futbol del municipi, el CF les Preses i el Club Escola de Futbol Bosc de Tosca, van organitzar diverses quines, que van tenir una gran concurrència de gent.

Dies abans de la Cavalcada de Reis va fer acte de presència al municipi el Patge Reial; més d’un centenar de nens i nenes li van fer entrega de la carta adreçada a Ses Majestats, fent-los arribar peticions i els seus bons desitjos. Al començament de gener, el grup Klyngh Teatre va fer la representació de l’obra Mama què hi ha dins el Tió?, que va ser molt aplaudida. Com era previst, el diumenge 5 de gener van arribar els Tres Reis d’Orient, carregats com sempre de regals per a tots els nens i les nenes que els van anar a rebre. Enguany van participar seixanta-set nens i nenes al Concurs de fanals fets a mà; els guanyadors van ser els primers a anar a saludar els Reis d’Orient.

Èxit de públic a la representació d’Els Pastorets

El diumenge 12 de gener es va fer la última representació d’Els Pastorets de les Preses.

Amb aquest acte es va tancar tota la programació d’activitats de Nadal. Després de quatre anys sense fer-los, els Amics de les Preses van preparar una adaptació original i creativa d’Els Pastorets, de Mn. Francesc Gay. Va ser una adaptació d’Enric Masó, dirigida per Pep Aiguabella, ajudat pel jove Gerard López. Les dues representacions que van oferir van omplir de públic el local i van rebre molt bones crítiques pel seu treball a escena. Els Amics de les Preses és una entitat que col·labora amb el poble en diferents activitats. L’associació nasqué el 2007 i també organitza activitats relacionades amb la faràndula (els gegants, la granota, els calabotins, els grallers), Els Pastorets i la Cavalcada de Reis.

Èxit del Casal de Nadal

Una trentena de nens i nenes d’edats compreses entre els 3 i 11 anys van gaudir durant les vacances escolars del Casal de Nadal.

Va ser organitzat amb activitats originals, tallers dedicats a la temàtica del Nadal, visites al Planteta Màgic... També es va oferir un servei de menjador. Les activitats van ser molt ben acollides per part de tots els participants i cal dir que els pares van estar molt satisfets del servei que se’ls va donar. rerevistvista a de LELES SPRPRESESde ESES

77

ESCOLA la Bòbila Text: Alumnes de 6è Fotos: Albert F ajula Fajula

LA FESTA DE NADAL DE L’ESCOLA LA BÒBILA El dia 13 de desembre a la tarda, els alumnes, les mestres, els pares i les mares, vàrem celebrar la festa de Nadal de l’escola. Tots els alumnes de l’escola vam fer la representació d’una obra de teatre al Centre Cultural.

L’obra de nadal de l’escola la Bòbila va començar amb l’actuació d’alguns nens de 5é i 6é cantant una cançó del grup de One Direction, “The best song ever”. Hi havia uns nens que cantaven, uns altres que tocaven i al fons es veien unes nenes de l’escola que ballaven en un vídeo projectat. Aquest grup musical van ser els protagonistes principals de l’obra de teatre i alguns dels alumnes de Cicle Superior van ser els encarregats d’interpretar els papers corresponents.

Quan els One direction van acabar de fer l’assaig, per preparar la gira del seu darrer disc, tot de cop va sonar un tro i van sortir uns dimonis (alumnes de 2n) tot picant de peus a terra i amb la forca. Desprès van fer un ball i mentre anaven ballant, canviaven els objectes més moderns dels One Direction per els objectes antics, els del pessebre; la moto es va convertir en una mula, les guitarres elèctriques es van transformar en flautes dolces, la bateria va passar a ser una pandereta, el seu vestuari d’última moda es va transformar en la roba dels pastorets, etc.

Tot seguit van entrar uns angelets (alumnes de P3), acompanyats de la Mare de Déu i Sant Josep. El nen Jesús, que el porta Sant Josep,

revist a deES LES PRES

8

comença a plorar, la Mare de Déu els hi demana als angelets que li cantin una cançó de bressol a Jesús i el nen s’adorm. Més tard, els One Direction es van trobar amb un grup de cantaires, els alumnes de P5, que també van cantar una cançó: El Nadal del pot petit.

Ben perduts, els One Direction, que volien trobar una botiga per comprar instruments musicals i roba ben moderna, es troben amb dos pastors i amb uns nens petits (P4). Com que tot estava nevat els nens petits els van acompanyar i els van indicar el camí tot cantant una cançó, La neu tan blanca.

De cop, quan els joves començaven a tenir fred, es van trobar uns pastors que els van indicar al camí, per anar a ca la Pepa filadora. Quan hi van arribar, la Pepa i la Caterina, les filadores, els van cosir unes samarres, amb els seus ajudants els nens i les nenes de 1r, que mentre anaven treballant i cosint cantaven una cançó, Passa el fil.

Tot seguit es va començar a sentir una música dels Manel, Un camell d’orient, i es van veure uns llums que anaven formant un arbre de Nadal: eren alguns alumnes de Cicle Mitjà.

Després les nenes i els nens van

marxar i van començar a sortir amb diàbolos, malabars, feien acrobàcies, salts...tot un espectacle!

Finalment els One Direction es van trobar a un grup de gent que rentava la roba i pescava al riu. Com que els nois volien que els rentessin la roba, una pastora els va indicar on era el safareig perquè ells mateixos ho fessin. Però, tot de cop, els alumnes de 3r i 4t que feien veure que pescaven o rentaven la roba, es van organitzar i van interpretar un ball de bastons, el Virolet Sant Pere.

Al final de l’obra els cinc nois del grup One Direction van tornar a la cova molt més savis i sabent la veritable importància dels valors del Nadal: la família, els amics, el passar-s’ho bé i fer feliç als altres.

Quan va acabar l’obra de teatre, l’escola tenia una sorpresa preparada per als pares: era un vídeo amb fotos on sortien tots els nens i nenes de l’escola, acompanyades d’una cançó L’esperança és el regal. Després vam menjar xocolata i coca. Què bona que era! Va ser una tarda molt especial per tothom i que la festa va ser tot un èxit gràcies a la col·laboració dels pares, mestres i alumnes.

ACTIVITATS culturals Ballem-la! «El Trencanous», al Teatre Principal, d’Olot L’espectacle de Marboleny, que en aquesta ocasió comptarà amb la participació dels balladors de Marboleny Escola, de Marboleny Jove i del Cos de Dansa, es representarà el diumenge 30 de març, a les cinc de la tarda, en el marc del cicle Olot a escena

La dansa catalana d’arrel tradicional es converteix en conte a Ballem-la!

«El Trencanous», una adaptació de la clàssica història d’Alexander Dumas i Ernst Theodor Amadeus Hoffmann realitzada per Marboleny. La protagonista, la Clara, de la mà d’un trencanous convertit en príncep, recorre un petit país del mediterrani anomenat Catalonia a través de les seves danses.

Ballem-la! «El Trencanous», la primera proposta que Marboleny ha tirat endavant a través del micromecenatge, es va estrenar el juny passat al Centre Cultural, de les Preses. I el proper 30 de març es podrà tornar a veure, amb algunes novetats, al Teatre Principal, d’Olot, dins el cicle Olot a escena. Si bé en la versió inicial de l’espectacle hi van participar només els balladors de Marboleny Escola, en aquesta

ocasió hi prendran part també els balladors de Marboleny Jove i del Cos de Dansa de l’Esbart. Així l’escenari del Teatre Principal acollirà des de nens i nenes de 6 anys fins als balladors adults de Marboleny. Més de cent cinquanta balladors acompanyats de la contacontes Dolors Arqué, l’encarregada d’explicar la història i anar presentant les diferents danses que formen part de l’espectacle i que abracen el territori català: des del Mn. Joan de Vic de Reus, passant per la Garrotxa i el Ball de Sant Ferriol de Besalú, fins a Sitges i el seu Ball de Panderetes o la Vall d’Aran i el Ball Pla del poble de Canejan.

L’espectacle compta, a més, amb la projecció de nombrosos dibuixos que il·lustren el conte, uns dibuixos realitzats pels mateixos balladors de Marboleny i protagonistes de l’espectacle.

Ja es poden comprar les entrades per la representació de Ballem-la! «El Trencanous» al Teatre Principal, d’Olot a través de la web del teatre, teatreprincipal.olot.cat, o a taquilla (dilluns i dimarts, de deu del matí a una del migdia; dimecres, dijous i divendres, de dos quarts de tres de la tarda a dos quarts de nou del vespre, i una hora abans de l’espectacle). Les entrades van dels 8 als 3 euros. Per als socis i amics de Marboleny, els preus van dels 6 als 2 euros.

Ràdio la Vall millora la seva comunicació corporativa a les xarxes socials Conscients que les xarxes socials i les noves tecnologies formen part de la nostra societat d’una manera molt clara i esdevenen alhora una font d’informació complementària i actualitzada als mitjans de comunicació tradicionals, Ràdio la Vall ha volgut apostar per millorar la seva imatge corporativa amb una web totalment renovada i amb molts continguts, com ara poder escoltar un arxiu sonor amb gran part dels nostres programes a través de la plataforma Ivoox, o bé escoltar la ràdio en directe, així com també un arxiu fotogràfic de totes les activitats que anem portant a terme a la nostra emissora. Pel que fa a Facebook i Twitter, Ràdio la Vall, ja s’ha consolidat perfectament amb prop de 900 seguidors a les dues xarxes socials, oferint informació de proximitat del nostre poble i d’arreu de la comarca de la Garrotxa. En aquests darrers mesos, també hem realitzat diversos programes que han obtingut molt bona acceptació, com ara el programa Ursai, que continua parlant del món del futbol i en especial fent èmfasi a l’equip de la Unió Esportiva Olot, portant convidats del club cada setmana als nostres estudis. Un dels altres actes que va comptar amb la participació de tots els nostres col·laboradors fou la realització d’un programa en directe a la plaça del poble durant la Gala de les Preses, on es varen narrar els actes de la festa així com una entrevista al grup de rock català Brams, acabant amb un sopar popular de tots els locutors de la Ràdio, i que va estar tot un èxit. Ràdio la Vall també va participar activament, el passat 5 d’octubre, a la diada «4 barres i una estrella» a la ciutat d’Olot, amb un programa especial que va donar cobertura als actes de la presentació de la campana de la llibertat, essent un referent a tota la comarca. revista LES PRESde ES

9

L'ENTREVISTA per Mateu BATALLÉ

GRUP DE TEATRE KLINGH ...tenim unes idees molt similars i una manera d’entendre el teatre molt semblant.

Són tres joves que participen en moltes activitats al poble: Ràdio la Vall, Casal d’Estiu, Sala de Lectura, Centre Cultural... però entre les moltes afeccions que té cadascú d’ells els uneix la seva passió pel teatre, per això van crear el grup Klyngh. Són la Laura Parramón, la Judit Compte i en Ferran Bassaganyes. Coneguts al poble per la creació de la Nit de la por, tallers i activitats per nens i nenes i representacions de teatre.

Com va sorgir la idea de crear el grup Klyngh?

La idea de crear un grup de teatre va sortir d’un dels projectes LaborActori que es portaven a terme des del Teatre Principal, d’Olot. Després d’haver participat durant nou mesos en un d’aquests projectes, alguns dels participants teníem ganes de continuar fent teatre junts i de començar a fer coses de creació pròpia, així que vam decidir de formar Klyngh. A partir d’aquest moment Klyngh va anar incorporant membres i d’altres van deixar el grup per motius acadèmics.

Què vol dir Klyngh?

Trobar un nom per al grup va ser el més difícil. Volíem un nom que ens identifiqués. Ens vam adonar que teníem moltes idees, però que no teníem nom. Klyngh és un nom onomatopeic que representa el so que produeixen les idees a la ment, com la bombeta que s’encén, d’aquí també prové el nostre logotip, que és una bombeta.

Sou tres els components del grup.

Com us poseu d’acord? Quin paper té cadascú dins del grup?

Per sort, els tres tenim unes idees molt similars i una manera d’entendre revist a deES LES PRES

10

D’esquerra a dreta: Laura Parramón, Judit Compte i Ferran Bassaganyes

el teatre molt semblant; per tant, no ens és gaire difícil posar-nos d’acord, tot i que, algunes vegades, sí que hem tingut petits debats a l’hora de decidir-nos per una idea o per una altra.

Pel que fa a les funcions, normalment ho fem tot conjuntament, tot i que sí que pot haver-hi qui s’encarregui més de l’organització de determinats actes, però intentem ajudar-nos entre tots. Intentem repartir-nos la feina de manera equitativa. Si alguna vegada, en algun acte, un s’ha encarregat més de l’organització, o de qualsevol altre tema, en el següent ho fa un altre.

Com escolliu les obres que voleu representar? Quin criteri seguiu?

De moment presentem les obres segons els projectes o els calendaris que se’ns presenten. Per exemple, quan se’t acosta Nadal, preparem una obra infantil d’aquesta temàtica.

També intentem tenir sempre a la« recambra» alguna obra que ens vingui de gust fer, un exemple seria Les

veïnes, que era una idea que teníem des dels inicis de Klyngh i quan vam decidir fer la Mostra d’Arts Escèniques Eva Compta, la vam traslladar a l’escenari. Les veïnes és una obra que hem anat reconvertint i versionant a causa de l’èxit i la resposta positiva del públic. La veritat és que ens permetem fer una mica el que ens ve de gust. Sí que seguim un calendari, però si algun dia tenim ganes de presentar una obra i no hi ha cap data assenyalada, ens permetem estrenarla quan veiem que pot sortir a la llum.

Heu estat els impulsors de la Mostra d’Arts Escèniques Eva Compta. Qui va ser l’Eva Compta?

L’Eva Compta era amiga i companya de teatre de la Judit. Era una gran amant del teatre, era una persona molt activa en la vida cultural d’Olot. L’Eva era una noia que patia fibrosi quística, una malaltia degenerativa que no té cura.

Malauradament, el 2009 va morir a causa d’una pneumònia.

TEST:

Un director: Tim Burton.

Una pel·lícula: La vita è bella.

Un actor: Johnny Depp.

Una actriu: Jessica Lange i Meryl Streep.

Una obra de teatre: qualsevol que estigui feta amb moltes ganes i il·lusió.

Les Preses és... un escenari.

Què vol ser la Mostra d’Arts Escèniques Eva Compta?

La Mostra d’Arts Escèniques Eva Compta, a part d’un homenatge a l’Eva, és un espai de creació i d’intercanvi, en el qual moltes companyies mostren els seus projectes. És un acte totalment benèfic en el qual, les companyies participen de manera totalment altruista i tots els diners recaptats amb les entrades es destinen a l’Associació Catalana de Fibrosi Quística. Per tant, podríem dir que la Mostra d’Arts Escèniques Eva Compta és un espai de representació cultural totalment benèfic.

També sou coneguts per la creació al municipi de la Nit de la por.

La Nit de la por és, probablement, un dels actes amb més participació que organitzem anualment. De fet, cada edició aplega més i més públic i, això, a part d’agradar-nos molt, suposa una gran responsabilitat. Per a gestionar tota aquesta gent necessitem ajuda d’amics i col·laboradors que, per sort, sempre ens donen un cop de mà de manera altruista. Enguany tenim moltes ganes de posar-nos amb el projecte perquè és la cinquena edició i volem que es noti. Volem mostrar com hem consolidat el concepte però, alhora, innovar i sorprendre al públic.

De moment no podem avançar gaire cosa, però segur que intentarem fer la Nit de la por més terrorífica de totes.

Sou un grup que feu moltes activitats, però la vostra passió i interès és el teatre.

Sí, el que de veritat ens apassiona és el teatre, però també ens agrada molt fer diferents activitats per als nens i joves del municipi. No només fem teatre, sinó que, durant l’any, anem fent diferents tallers destinats a aquest públic.

Creieu que és necessari creure’s el personatge per a poder interpretar-lo?

Aquesta és una de les bases de la interpretació, segons el nostre parer.

Un actor o actriu s’ha de creure el per-

sonatge, se l’ha de fer seu. Ha de ser capaç de transmetre al públic el caràcter i les emocions del personatge que interpreta. Si no es creu el personatge, la seva interpretació no seria creïble, seria forçada i postissa.

Què penseu que amaga un actor o actriu darrere el paper que interpreta?

Darrere de la interpretació que fa un actor o actriu d’un personatge hi ha un munt de coses, des de tècnica teatral a experiències personals. Quan ha d’interpretar un personatge, té un seguit d’eines a les quals pot recórrer per tal de fer que el seu treball escènic funcioni. Una d’aquestes eines pot ser la seva experiència personal, trobar una vivència personal que et pugui ajudar a interpretar certs aspectes del personatge, tot i que a vegades es bastant dur buscar en la pròpia experiència per interpretar certes emocions. Nosaltres el que intentem és veure com ens fa reaccionar un record i utilitzar la sensació i no el record, perquè quan interpretes has de gaudir de la feina.

També és molt important documentar-se a l’hora d’interpretar qualsevol personatge. Un exemple seria el treball que vam fer a l’hora d’interpretar els personatges de Les veïnes.

Havíem d’interpretar tres àvies i el que varem fer va ser observar molt la gent gran, sense que se n’adonessin, perquè tot fos natural. Vam observar molt les nostres àvies, però també les dones grans que vèiem pel carrer, les actituds, els tics, les maneres de parlar, etc. Això fa que el personatge cobri realisme.

En el món artístic en què us esteu envoltant, la vanitat és un defecte o una virtut?

Nosaltres, potser perquè som una companyia petita, creiem que és amb humilitat i sense idolatrar-se com s’acon-segueixen les coses i com es pot connectar amb la gent. Sí que és cert que el món de l’espectacle està

ple de vanitat i d’una certa pompositat, però creiem que el que s’ha de fer és connectar amb la gent, amb el públic, que en definitiva és a qui et dirigeixes, i tocar de peus a terra. La humilitat, el no deixar-se endur per l’èxit i el tocar de peus a terra ajuda a poder acceptar millor tots els tipus de crítiques, tant les bones com les dolentes, i ajuda a assimilar els fracassos d’una manera més madura.

Un bon actor pot arribar a fer bona una mala obra?

Més que convertir una mala obra en bona, el que sí que es pot arribar a fer és crear una gran empatia amb el públic i aconseguir fer arribar totes les emocions que vol transmetre l’obra al públic, d’aquesta manera l’espectador és capaç d’introduir-se dins l’obra. Fer això, però, no és fàcil. Sí que hi ha actors que tenen un gran capacitat d’empatia, però es necessita un gran treball interpretatiu, però també un gran treball de direcció.

Quina obra esteu preparant ara?

De moment no estem preparant cap projecte. Tot just hem acabat l’any i ara toca fer balanç, ja que al final d’any se’ns acumulen els projectes (la Mostra, la Nit de la por, activitats de Nadal) i no tenim temps per poder reflexionar sobre el que hem presentat i com podem millorar-ho. Després de fer l’avaluació de l’any, ens posem a pensar nous projectes i a continuar els anteriors.

Són creatius, dinàmics, originals... són joves molt actius als quals els uneix el teatre i les arts escèniques. Parlar amb ells és encomanar-te d’il·lusió, de ganes d’organitzar activitats, dosis d’optimisme i d’il·lusió. Al poble es va engrandint el teixit associatiu i de creació de grups i ells, amb el poc temps de creació, ja van deixant petjada.

Per molts anys! revista LES PRESde ES

11

ACTIVITATS esportives CF LES PRESES Primer de tot volem desitjar un bon any a tothom ¡ que porti salut i treball.

Per el que fa a la participació dels nostres equips a les lligues, podem dir-vos que estem a la meitat del campionat i el resum és aquest:

Equip 3a Catalana Es troba classificat onzè, amb 19 punts, i creiem que pel potencial de la plantilla hem d’acabar ocupant un lloc més alt a la taula. Esperem que a la segona volta es pugui agafar una dinàmica igual que la temporada passada, en la qual es van aconseguir moltes victòries.

Equip Femení 1a Divisió Excel·lent temporada de les noies del CF Les Preses; estan classificades en primera posició amb 40 punts i amb una bonica lluita amb el Sant Pere Pescador que es troba en segona posició. Animem a continuar amb la mateixa il·lusió que ens demostren en cada partit i així mantenir les opcions d’acabar en la part més alta de la classificació.

NOTÍCIES El diumenge 29 de desembre es va fer la III Quina de Nadal del CF Les Preses amb un èxit total de participació; feia goig veure la sala del Centre Cultural plena i que la gent marxés molt contenta tot dient «tornarem a la propera». Des de aquestes ratlles volem felicitar a tots els components de la Junta, com també a les persones que ens van ajudar i van fer possible passar uns bons moments, fos en la preparació com en la realització de la quina. S’han d’agrair també les aportacions de tothom que va col·laborar.

Per la nostra part, continuarem en aquest 2014 amb la mateixa il·lusió i treball per tal de continuar portant el Club el millor que podem. revist a deES LES PRES

12

Equip femeni CF Les Preses

FUTBOL BASE Estem a mitja temporada 2013/2014 i és hora de passar balanç d’aquests primers quatre mesos.

Futbolísticament, la temporada passada vam aconseguir dos ascensos de categoria, l’Aleví «A» a la màxima categoria provincial i l’Infantil «A» a la primera divisió provincial; un dels objectius d’aquesta temporada era poder aguantar aquestes categories, i estem molt satisfets del rendiment dels dos equips, situats al mig de la taula classificatòria; molt d’esforç és el que posen els nostres jugadors i entrenadors per poder aconseguir-ho.

La resta d’equips estan fent una molt bona campanya, el CADET «A», amb tots els jugadors de primer any, està també al mig de la taula classificatòria; l’Aleví «B» està fent una molt bona campanya i es troba classificat als llocs capdavanters; l’Infantil «B» ha acabat la primera volta i està classificat en primera posició; no podem demanar res més: campions d’hivern.

Per últim queden els més petits, els benjamins, que aquest any juguen a la lliga federada i estant fent una campanya extraordinària, classificats entre els quatre primers i competint la majoria de partits amb jugadors

d’un any més grans. Per tant, aprofitem aquest espai per felicitar als jugadors, per les ganes i l’esforç que en el dia a dia hi estan posant.

Queda mitja temporada més; continuarem treballant pels nostres objectius i estem preparant per fer el Torneig CF les Preses, aquest any amb quatre categories (Benjamins, Alevins, Infantils i Cadets). I estem preparant, per al final de temporada, una gran sortida amb tots els equips del futbol base.

Stage CF Les Preses

EF BOSC DE TOSCA Homenatge a en Licu Per l’octubre es va fer un homenatge a l’Enric Rodà, en reconeixement a la seva gran tasca com a president de l’Escola de Futbol Bosc de Tosca durant vint-i-quatre anys. Va ser un acte amb molta assistència de públic i molt emotiu, amb parlaments per part de membres del Club, l’Ajuntament, i autoritats del món de l‘esport, que van ressaltar la figura de l’Enric Rodà. Sempre estarà en el nostre record.

Com cada Nadal, es van fer les tradicionals quines organitzades pel Club Escola de Futbol Bosc de Tosca.

Estem molt contents, perquè les nostres quines ja són tota una tradició i tenim molt èxit de públic, que hi vol participar i passar-s’ho bé. Com sempre, mirem que els premis siguin originals i atractius com: televisor, WiFi, Play Station, Tablets, etc.

En aquests moments s’ha acabat la primera volta de tots els equips i hem de dir que estem molt contents dels seus resultats i millora.

Homenatge a Enric Rodà

El president del Bosc de Tosca presentant l’equipació

Aquell mateix dia es va aprofitar per fer la presentació de tots els equips de l’Escola de Futbol Bosc de Tosca.

Enguany disposa de disset equips, més un equip filial que és el Sant Privat de Bas. Estem molt orgullosos de ser, avui dia el primer club de la comarca amb més nombre de fitxes de jugadors.

Nova equipació del Bosc de Tosca

Tots els equips revista LES PRESde ES

13

CENTRE cultural

AULA DE MÚSICA MODERNA El Centre Cultural ha obert una nova secció: l’Aula de Música Moderna.

Aquesta secció serà dirigida per l’Acadèmia de Música Moderna de la Garrotxa. Això fa que ara sigui molt més còmode per als veïns i veïnes del poble iniciar-se en la música o començar a tocar un instrument. Seguint la seva filosofia de fer arribar la música a tothom i d’enriquir la vida de petits i grans amb aquest suculent llenguatge, l’Aula de Música Moderna ofereix classes al Centre Cultural. Hi podeu estudiar bateria, piano, guitarra acústica, guitarra elèctrica, trompeta...

Si us agrada la música, no dubteu en demanar informació trucant al tel. 972 27 28 88 academia@musicsassociats.net o consultant el nostre web: www.musicsassociats.net.

ACTIVIT ATS CENTRE CUL TURAL 2013 ACTIVITA CULTURAL GENER - Excursions a Montmajor, el Far i Bellmunt.

FEBRER - Excursions a les Escletxes d’en Freixaneda i les Tres Colades.

MARÇ - Excursions al castell de Colltort, la Fageda, Marxa Santjoanenca i Santa Magdalena de Cambrils.

- Calçotada al Bosc de Tosca.

ABRIL - Excursions a Puig Clarà, castell de Fornils i Mare de Déu del Mont.

MAIG - Excursions a Rupit, les Baumes del Teixidor i Puig Neulós.

- Ruta dels Llenyataires.

JUNY - Excursions a Costa Pubilla, estret de Gibraltar i Costabona.

SETEMBRE - Excursió a la Torre del Mir. OCTUBRE - Excursió a la Via Romana del Capsacosta.

NOVEMBRE - Excursió al castell de Centelles.

- Caminada pels volcans i castanyada.

- 2n Mercat de l’Andròmina.

DESEMBRE - Excursions al Puigsacalm, Pic de l’Àguila i Montpetit.

- Sortida astronòmica a Batet de la Serra.

- Arribada del Carter Reial.

- Concurs de nadales.

- Portada del pessebre al Cos (Montagut), xocolatada i dinar de Nadal.

- Exposició de pessebres al Centre Cultural.

JULIOL - Excursions al congost de Mont Rebei i l’olla de Núria.

- 1r Mercat de l’andròmina.

- Mulla’t per l’esclerosi múltiple.

AGOST - Excursió a la Pica d’Estats.

Visita del Patge Reial

Excursió a la Pica d’Estats

Festa de Nadal revist a deES LES PRES

14

Ruta dels llenyataires

RELATS curts Imaginacions?

GUANYADOR CATEGORIA C:

Ferran Delgà i Fernández Corres, corres pel mig del bosc i no saps on corres ni perquè corres. Te’ns la sensació que et persegueix algú, però enmig de la nit fosca i freda no veus cares humanes ni animals amb mirada amenaçadora. Et sembla que, en aquell moment, qualsevol soroll pot ser perillós per a tu. Això és el que passa quan estàs sol i no saps per on començar a buscar el teu raconet segur entremig d’un bosc ple de perills.

Aquest matí m’he aixecat i he sortit per mirar el paisatge, no feia un dia gaire clar. Era més aviat un dia lleig i fosc. Les aus no volaven i no hi havia sons de matí. S’acostava una tempesta.

Quan has trobat la teva petita llar, t’hi amagues i no estàs disposat a sortir-ne fins que la llum potent del matí no torni a sortir.

Fa fred, i sento sorolls que no havia sentit mai. De sobte em van venir calfreds i vaig pensar que el millor era dormir.

Hola. Sóc en Pau. Sóc un nen de 14 anys i, tot i així, visc al bosc. Quan tenia 10 anys vaig quedar orfe, sense pare ni mare. De fet, des de llavors estic al mig d’un bosc immens, prop de les Preses, a la serra del Corb.

Us pot semblar estrany que ningú s’hagi fet càrrec de mi, però per a la resta dels mortals m’he tornat invisible. La meva llar és una petita casa on venia, amb els meus pares, a passar el diumenge. No és gaire gran, però està força bé. Tinc una petita estufa per a l’hivern i una finestra per deixar entrar l’aire a l’estiu. També hi ha un armari amb roba i un fogonet per preparar-hi menjar. Com que el meu pare era caçador i carnisser, m’havia ensenyat totes les tècniques per caçar i preparar la carn perquè fos bona, així que menjo carn i altres fruits que trobo pel bosc.

La vida al bosc sense ningú és molt entretinguda, de dia. Però de nit és tot un terror. Hi ha sorolls que posen la pell de gallina i que fan que agafi por. Però com que sempre és igual, he acabat agafant confiança i ara ja puc saber quin soroll és.

Era molt normal una tempesta al bosc. Però jo sempre tinc el pressentiment que durant una tempesta la mala sort m’acompanya i sempre tanco la porta amb un bon tronc i em quedo sota les mantes.

Quan em vaig despertar encara no havia acabat la tempesta. Però vaig sortir per caçar. Quan començava a estar lluny de casa, vaig sentir uns sorolls molt sospitosos. Vaig pensar que era un animal enorme i que venia cap a mi.

I vaig començar a córrer. A córrer pel mig del bosc sense direcció ni motiu. Tinc la sensació que em persegueix algú, però enmig de la nit fosca i freda no veig cap cara humana ni animals amb mirada amenaçadora.

Em sembla que en aquell moment, qualsevol soroll pot ser perillós per a mi. Això és el que passa quan estàs sol i no saps per on començar a buscar la teva llar.

Quan arribo a casa m’hi amago i no estic disposat a sortir-ne fins que la llum potent del matí no torni a sortir.

Però avui fa sol, m’he amagat i la llum del dia ha sortit i per això he estat content. Tot forma part de la imaginació.

revista LES PRESde ES

15

RELATS curts Enyor de la innocència GUANYADOR CATEGORIA E:

Salvador Vergés i Cubí Vaig néixer quan el padrí encara triava el nom i em va posar Aniol. Si vaig demanar el lloc, l’hora i el dia per néixer, no me’n recordo. Però us puc ben assegurar que com sovint m’ha passat a la vida amb totes les coses importants, són els altres qui decideixen per mi.

Segons la meva mare, era tan ros que els cabells semblaven blancs, i aquesta particularitat, quan ja anava a estudi, em feia avergonyir. Jo volia ser com els meus companys; fins i tot m’empastifava el cap de fang per ser tan fosc com ells, però no me’n vaig sortir. Els altres nens, que ni ara em cauen gaire bé, em deien el ros de la Ribera.

Hi ha records que em costa de recordar-los amb claredat, em vénen al cap punts vermells, com si m’haguessin retocat la memòria amb Photoshop. Quan tanco els ulls veig una gran era plena de garbes, d’homes i una nebulosa de pols que de tan espessa gairebé amagava una enorme màquina vermella, l’únic punt de color entre tot aquell garbuix. El tub per on vomitava la palla era prim, llarg i desproporcionat, com una canya de pescador. Al cistell del menjar, durant els dies del batre, sempre hi havia algú que li feia companyia: eren temptadores la botifarra, la llonganissa, la melmelada..., però entre aquells queviures fets a casa hi destacava una bola de color vermell. Quina meravella!

Un formatge que venia de molt lluny, algú deia de províncies, un menjar per als dies assenyalats. Fins i tot amb les dents rautava el plàstic, que també em semblava bo. Que bones les coses que venien de fora! Eren molt millors que no pas aquell menjar de sempre, elaborat de manera casolana!

La ràdio no m’agradava gens ni mica, era una andròmina de fusta amb els cantons arrodonits i un gruixut teixit de roba blanquinosa que sempre tremolava quan se sentia aquell soroll tan espantós. Tenia una lleixa per a ella sola, la tribuna de la casa, un lloc privilegiat. El pare cargolava i descargolava uns botons fins que tots deien: ara sí. Aleshores ningú no estava per mi, no podia entendre per què tothom s’escoltava la ràdio, un aparell amb unes veus que xerraven molt estrany i que jo no entenia. Sovint li mirava les entranyes per veure aquella gent tan petita, que segons la padrina parlaven castellà.

Inspeccionava i inspeccionava per intentar veure com eren de petits els castellans.

La terra era tan gran com tot el que es veia des de casa. Per a mi, el món s’acabava a l’última serralada on hi havia el cim més alt, que se’n deia el Puigsacalm. Aquella muntanya tan alta que arribava fins al cel. Una vegada em varen portar fins al cim, vaig tenir la meva primera decepció. Recordo que vaig dir: Valga’m Déu! Sí que n’és de gran el món! Quan vàrem tornar a casa

revist a deES LES PRES

16

estava molt cansat i desorientat, el món havia crescut.

Gairebé cada matí, venia la parella de la Guàrdia Civil a cavall i es quedaven a esmorzar, tots quatre, és clar! Portaven escopeta, botons d’or i un barret molt lluent. Sovint preguntava al pare si anaven a caçar, però em deia que callés i m’advertia que, si em demanaven alguna cosa, digués: «jo no sé res». Però no hi havia cap perill que respongués, perquè xerraven com els de la ràdio i no els entenia. De gran volia ser com ells, pensava, perquè em semblaven una gent molt important. Cada vegada ens feien signar, perquè havien de deixar constància de la visita, no de l’esmorzar!

També de tant en tant venia el capellà, tot de negre, amb sotana i botons de dalt a baix. M’agradava quan es treia el barret, se li veia un cercle al cap ben pelat, era com si li haguessin posat un duro de plata roent. Solia portar el salpàs i posava sal als costats de la porta principal, per allunyar-nos de tots els mals.

L’escudella i la carn d’olla eren el nostre pa de cada dia, i per sopar patata, col i una rosta de cansalada rossa i ben torrada.

Això que ara en diuen «trinxat de la Cerdanya»!

Jo tenia debilitat pel sucre. Quan ningú no em veia i podia aplanar la llengua sobre una sucrera plena, era com si la felicitat pogués fer cim. Valga’m Déu, quina satisfacció! Era tan immensa que encara avui, quan hi penso, la boca se’m fa aigua. Un dia, segurament per ajudar a portar els cabassos, vaig anar al poble amb la meva mare. Mentre m’esperava que ella acabés de comprar, jo em vaig plantar davant l’aparador d’una confiteria en què hi havia pastissos de tota mena, una delícia; però, és clar, des del carrer solament podia mirar. Entre tota aquella majestuositat ensalivadora, hi havia uns bracets de gitano farcits de nata i gairebé colgats de sucre, però un sucre encara més blanc que no pas aquell que sovint llepava a casa. El vidre estava protegit amb uns tubs metàl·lics pels quals solament em passava el cap inclinant-lo fins que una orella tocava a dalt i l’altra a baix. Aquell bé de Déu de bracets era un espectacle irresistible i, per acostar-m’hi encara una mica més, vaig introduir-hi el cap. Quan vaig intentar treure’l, em va ser impossible: era ben bé com si hagués caigut en una ratera. Tot d’una ja no veia ni la nata ni tampoc aquells bracets, era com si de cop tot estigués nevat. Quiet amb el cap travat, solament podia grinyolar i xisclar com un godall senglar. Els meus crits no devien ser suaus, perquè pel reflex del vidre veia una munió de gent que em volia ajudar. Però d’allà no em va treure el més espavilat ni el més llest. Em va treure el més imbècil de tots, l’únic que no tenia ni la més petita idea de descollar-me, em va estirar amb tanta mala traça que em va retorçar el coll com si fos un pollastre d’aquells del vespre

RELATS curts

abans de la festa major. A part d’esclafar-me mitja orella contra els tubs, sempre més he anat amb el coll una mica torçat.

Qualsevol pensaria que amb aquella desagradable experiència ja m’hauria assabentat i vacunat que no tot el que sembla bo s’ha de poder llepar. Doncs quan encara tenia quatre anys i en un hivern d’aquells que el fred era gairebé insuportable, la gebra va arrebossar totes les obagues i ombrívols que trobava. La barana metàl·lica del pont va quedar blanca i pura com un braç de gitano ben ensucrat. Vaig intentar contenir-me, però el meu instint no podia dominar la força d’aquella provocació. Doncs allà, sí, allà al davant dels meus ulls veia lliure una joia que per a mi era un tresor. Almenys aquesta vegada no hi havia aquell vidre ni els tubs que un dia em varen atrapar. Un cop més era víctima de la meva gormanderia i res no em podia aturar de llepar aquell gebrat barrot. No recordo que res m’endolcís, però sí un contrast de temperatures entre la llengua i aquella gèlida fredor, i m’hi vaig quedar totalment enganxat. Sort que estava sol i lluny d’aquell imbècil que un dia em va estirar. Allà atrapat, mentre la temperatura s’autoregulava vaig descobrir que la llengua, a part de ser bona per llepar (no sempre), també servia per parlar.

A casa era el centre del món, però aquelles sortides fins a la vila em varen començar a crear els meus primers dubtes. Jugava sol i les hores se’m feien molt llargues, perquè els meus germans no tornaven mai d’estudi. Això, em tenia molt intrigat. La padrina en deia «anar a costura». Per què trigaven tantes hores a tornar, si ells ja gairebé ho sabien tot? Quan estava sol i avorrit, m’agradava fer-me notar. La meva tàctica, per cridar l’atenció era infalible. Em treia les sabates, les llençava al riu Fluvià i caminava descalç fins que venien a buscar-me.

Quan anava a vila tot em feia dubtar. La meva lògica era un maldecap constant. Però el cosí del poble encara em va fer trontollar més el meu món. A casa seva, bevien llet i no tenien vaques, menjaven verdura i l’oncle no feia de pagès, compraven fruita en un lloc que no tenien fruiters. Per a mi era tot un desgavell. Quan demanava un braç de gitano, la mare em deia: no, és massa car. Però com podia ser car? Sovint veia que quan pagava amb un sol bitllet li’n tornaven tres o quatre!

Moltes vegades els dubtes em travaven els pensaments. Jo volia fer una feina diferent. La primera: guàrdia civil; després: capellà, metge... Oh!, metge, aquesta sí, perquè l’última m’anul·lava l’anterior. Un dia el padrí (dic «padrí» perquè a casa els pares dels pares eren els padrins) es va posar molt malalt i vàrem anar a buscar el metge. Valga’m Déu! Tothom havia d’estar preparat, fins i tot les vaques varen sortir més tard. No fos cas que deixessin algun record amb què el metge s’hi pogués embrutar. No sé si algú pensava en el padrí, però en el metge segur que sí. El pare el va anar a esperar, deien que el seu cotxe es parava si a la carretera no hi havia quitrà. Abans de veure el

malalt va demanar aigua, però no li varen pas portar el càntir, tal com feien amb tothom, al senyor metge li van portar una ampolla plena d’aigua i un got que la mare guardava a la vitrina per als dies de festa grossa. Quan va entrar a l’habitació, va dir al padrí: Ei! Joan, què m’expliques? Vaig quedar parat, al meu padrí mai ningú no l’havia tractat de tu. A casa, als pares i als padrins, a tots els parlàvem de vós. Després va demanar una tovallola per posar-la-hi sobre el pit. Em va costar anys poder saber per què amb un drap entre el pit i l’orella es podia escoltar més bé el cor.

Als sis anys vaig començar d’anar a l’escola, però allò va ser un malson. Allà, tot eren prohibicions: quan cridava em deien que callés, quan em posava dret sobre la cadira em deien que m’assegués, quan havia de fer un riu no em deixaven anar a fora... Però la cosa més terrible era que fins i tot quan feia un bon sol ens havíem d’estar a dins. Sovint m’escapava i em trobaven enfilat a dalt del desmai. Era un arbre a l’ombra del qual sempre hi havia una monja molt vella, gairebé com la padrina, que feia puntes de coixí. Ella sí que em comprenia.

Quan ja no volia ser guàrdia civil, ni capellà ni metge, va aparèixer un nou personatge. Un tal Déu, de qui sempre em parlaven a casa i també a doctrina. La padrina solia dir: «No es mou fulla que Déu no vulla». Qui no hauria volgut ser com ell! Quan plovia, «gràcies a Déu que plou», si no plovia, «gràcies a Déu que no ha plogut». Quan resàvem el rosari, donàvem gràcies a Déu perquè ens guardés el bestiar. Allò ho trobava injust, a ell, que mai no hi era i ni tan sols el coneixia, li donaven les gràcies, a mi que sempre les atalaiava ningú no em deia ni bèstia què et fa mal.

Els últims dies de doctrina ens varen posar junts, nens i nenes; això va ser un calvari gros per a mi! Crec que l’única nena que m’havia mig dit alguna cosa era la meva cosina, i segurament va ser el dia de matar el porc entremig de molta gent. Assegut al banc amb el coll mig torçat, el cap baix i la sang a les galtes, em sentia bullir el cap, com si el color vermell escalfés més que l’estufa de les monges. Tenia clara la paraula transsubstanciació, però quan me la van preguntar, com que ningú no se la sabia, vaig fer veure que jo tampoc. Vaig dir que no amb un moviment de cap, no fos cas que parlant se m’encengués la cara. Passaven els dies i la vergonya em pertorbava, però les ganes de mirar les nenes em superaven. Amb la mà em tapava mitja cara com si aguantés el cap perquè no caigués. I així espiava tot un tresor verge, encara per descobrir. Recordo una nena que m’agradava de mirar especialment, anava diferent i portava ulleres. Era tan rossa com jo i no semblava pas que se n’avergonyís. Quina sort poder portar ulleres, jo volia ser com ella. Sovint em queixava a la mare que em ploraven molt els ulls, però em deia que era per causa del sol.

Quan la ignorància neix sense l’experiència és un record dolç i immens. Però quan has caminat una part del camí, i no pots tornar enrere, se t’acumula tota l’enyorança d’aquest món.

revista LES PRESde ES

17

SAPS que...?

Naixements del

Abril Font Fernández,

nascuda el 31 de gener de 2013

2013

Claudia Delgà Cicres,

nascuda el 3 de febrer de 2013

Nil Vilaró Berga,

nascut el 14 de febrer de 2013

Ana Lucia Coca,

nascuda el 24 de febrer de 2013

Mohamed Sillah Touray,

nascut el 31 de març de 2013

Íria Esparcia Margüenda,

nascuda l’11 de maig de 2013

Jan Feixas Plana,

nascut el 27 de maig de 2013

Laia Suñer Balcells,

nascuda el 10 de juliol de 2013

Esteve Mayà Nogué,

nascut el 19 de juliol de 2013

Muskaan Kaur,

nascut el 20 de juliol de 2013

Laia Bagaria Font,

nascuda el 15 d’agost de 2013

Emma Gordillo Canal,

nascuda el 12 de setembre de 2013

Sònia Abarkane Bouguarout,

nascuda el 15 d’octubre de 2013

Arai Llach Rich,

nascut el 24 d’octubre de 2013

Adrià Viñals Vergés,

nascut el 22 d’octubre de 2013

SAPS que...

SAPS que...

durant el 2013 hi va haver 15 naixements? 8 nenes i 7 nens. han nascut més nenes que nens durant el 2013, a les Preses?

Revista de les Preses Aquesta revista tanca un periode de set anys. Han sigut molts articles, col·laboracions i entrevistes que han donat caliu a la publicació, agraeixo a tothom la seva disposició mentre he estat el coordinador. A partir d’ara la revista sortirà publicada dues vegades a l’any, pel maig i l’octubre; amb un canvi de format, estil, paginació i seccions. El proper número serà el mes de maig pels volts de la festa del Roser.

Mateu Batallé.

Sala de lectura Mossèn Joan Pagès Préstec de llibres, revistes, dvd de pel·lícules infantils, taules d'estudi, hora del conte, contes en anglès...

De dilluns a divendres de 3/4 de 5 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre Dissabtes de 2/4 d’11 a la 1 del migdia Telèfon: 972 69 36 10 revi sta deES LE S PRES

18

a

agenda FEBRER

Dijous 27 L’Associació de Jubilats i Pensionistes de les Preses organitza el dijous llarder.

A partir de les sis de la tarda, al Bar la Plaça.

Dissabte 11 Inici del curs de presentacions amb Prezi.

Els dimarts i dijous, de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre.

Finalitzarà el 20 de febrer.

Centre d’Empreses de les Preses. Preu: 27 euros.

Dilluns 24 Inici del curs de Word.

De dilluns a divendres, de deu a dos quarts de dotze del matí. Finalitzarà el 28 de febrer. Centre d’Empreses de les Preses. Preu: 45 euros.

Dissabte 15 «Hora del conte» a la Sala de Lectura amb la Sessi Sitjà i En carnestoltes, rei dels disbarats. A dos quarts de dotze del matí.

Sessió gratuïta.

Dijous 20 Hora del conte en anglès.

The Town Mouse & the country Mouse A dos quarts de sis de la tarda.

Sala de Lectura. Sessió gratuïta.

MARÇ

Diumenge 16 Premis literaris Òmnium Cultural Garrotxa i Premis Sambori.

D’onze del matí a una del migdia.

Centre Cultural.

Dilluns 17 Inici del curs introducció a l’Excel.

De dilluns a divendres, de deu a dos quarts de dotze del matí. Finalitzarà el 21 de març. Centre d’Empreses de les Preses. Preu: 53 euros.

Dijous 20 L’Associació de Jubilats i Pensionistes de les Preses organitza la Festa de l’Arbre. Plantació d’arbres i dinar de germanor.

Hora del conte en anglès The three Billu Goats A dos quarts de sis de la tarda.

Sala de Lectura. Sessió gratuïta.

Divendres 21 Presentació del llibre Actes de la VII Trobada d’Estudi per a la Preservació de la pedra seca als Països Catalans.

A les vuit del vespre. Al Centre Cultural.

Dissabte 22 Hora del conte a la Sala de Lectura.

Amb Dolors Arqué.

Fem dentetes amb Miss Croquetes.

A dos quarts de dotze del matí.

Sessió gratuïta.

ABRIL

Dimecres 2 Inici del curs: treu profit del teu gmail.

De deu del matí a una del migdia.

Finalitzarà el mateix dia.

Centre d’Empreses de les Preses.

Preu: 15 euros.

Dimecres 9 Curs de Drive: documents en línia.

De deu del matí a una del migdia.

Finalitzarà el mateix dia.

Centre d’Empreses de les Preses.

Preu: 26 euros.

Divendres 11 Curs: El teu canal Youtube.

De deu del matí a una del migdia.

Finalitzarà el mateix dia.

Centre d’Empreses de les Preses.

Preu: 20 euros.

Dissabte 12 Hora del conte a la Sala de Lectura.

Amb el grup les Carres.

A dos quarts de dotze del matí.

A la Sala de Lectura. Sessió gratuïta.

MAIG

Diumenge 18 30a Assemblea General de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de les Preses.

Dissabte 24 i diumenge 25 Festa del Roser. Contes, sardanes, balls de gegants, trobada de vehicles antics i clàssics.

Dilluns 26 Inici del curs: Introducció a l’Access.

De dilluns a divendres, de dos quarts de deu a dos quarts de dotze del matí Finalitzarà el divendres 6 de juny.

Centre d’Empreses de les Preses.

Preu: 90 euros. revista LES PRESde ES

19

Laia Bagaria Font 15/08/2013

Emm a Go rdillo C 12/0 anal 9/20 13

guarout ane Bou /2013 k r a b A Sonia 15/10

Adrià Viñals Ver 22/10 gés /2013

Rich lach 2013 L i Ara 4/10/ 2 revist a deES LES PRES

20