Pla estratègic
TecnoCampus 2022
Sobre el Pla Estratègic TecnoCampus 2022 El Pla estratègic TecnoCampus 2022 neix de la necessitat d’una reflexió en profunditat després d’una forta etapa de creixement, iniciada amb la inauguració de les noves instal·lacions del parc, l’any 2010. Des de llavors, el creixement continuat del nombre d’estudiants matriculats als estudis universitaris i d’empreses instal·lades (més de 3.000 i 120, respectivament) evidencia l’encert d’un model concebut els anys 90 i executat a la primera dècada del segle XXI. Els instruments de què disposa la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme per gestionar i impulsar la institució són múltiples. En primer lloc, gaudeix d’un reconeixement del mercat, ja que la tria dels estudiants i de les empreses és lliure i es realitza en un context de forta competència entre les diverses ofertes. En segon lloc, dues institucions de pes, com són l’Ajuntament de Mataró i la Universitat Pompeu Fabra, són els pilars bàsics que donen suport a la Fundació. El Pla estratègic TecnoCampus 2022 planteja reflexions, reptes, eixos estratègics i accions concretes. És el fruit d’un ampli procés de participació dut a terme els darrers mesos, i que ha de servir de guia en el camí de la consolidació d’un projecte d’èxit que vincula economia, coneixement, progrés i compromís amb la societat.
Sumari pàgina 4
pàgines 5, 6 i 7
Metodologia
Elements de reflexió
El model TecnoCampus
pàgines 8 i 9
Missió, visió i valors
pàgines 10 i 11
Àmbits estratègics pàgines 12 a 15
1
Model acadèmic de qualitat fortament professionalitzador
2
Evolució del model de parc cap al Districte
pàgines 16 i 17
TecnoCampus
3
pàgines 18 i 19
Motor d’innovació i desenvolupament econòmic al territori pàgines 20 i 21
4
Model de finançament i d’organització coherent amb els reptes pàgines 22 i 23
Pla estratègic TecnoCampus 2022
4
Metodologia L’avaluació del Pla estratègic anterior ha estat el primer pas en l’elaboració de l’actual. Un segon pas ha estat avaluar la percepció de diversos professionals, amb mètodes quantitatius (informació objectiva per analitzar el grau de consecució i desviacions de l’anterior pla) i qualitatius (entrevistes amb persones i grups d’opinió). Cal destacar l’alta participació: s’han fet sessions individuals i grupals en les quals han participat 126 persones.
deu Sessions grupals amb 126 persones Professorat 18 participants Estudiants i Alumni 29 participants Empreses del parc 14 participants Equip de direcció 9 participants Personal PAS 14 participants
una Sessió de treball amb la universitat pompeu fabra Jaume Casals Rector Jacint Jordana Delegat del rector per al Pla estratègic Mireia Trencs Vicerectora de Docència
sis Entrevistes individuals amb els membres de la Comissió Delegada del patronat de la fundació tecnocampus Dolors Guillén Presidenta Jaume Teodoro Director general Joaquim Esperalba Vocal
Grup de salut 7 participants
Mercè Cabo Vicegerent de Serveis, Tecnologia i Recursos de la Informació
Tèxtil i empreses 10 participants
Jaume Badia Gerent
Francesc Teixidó Vocal
Senat 9 participants
Pere Torre Vicegerent de Docència
Xavier Camps Vocal
Portaveus municipals 10 participants
Comitè d’empresa 4 participants
Àngels Ingla Cap de Gabinet del Rector Eulàlia Solé Assessora
Alícia Romero Vocal
dues Entrevistes individuals amb el Govern Municipal David Bote Alcalde de Mataró Antoni Merino Gerent de l’Ajuntament de Mataró
vuit Entrevistes individuals amb l’Equip Directiu Marcos Faúndez Director de l’Escola Superior Politècnica Montserrat Vilalta Directora de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa
17 Entrevistes individuals amb experts externs Josep Pallarès Director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya
Jordi Vicente Assessor legal i auditor de l’Entitat Pública Empresarial Local i la Fundació TecnoCampus
Jesús Prujà Cap de l’Ofıcina d’Accés a la Universitat
Lluís Jofre Exdirector general d’Universitats
Jordi Teixidó Degà de l’Institut Químic de Sarrià
Miquel Rey Director general de Negoci d’Eurecat
Jacint Jordana Coordinador del Pla Estratègic UPF
Josep Miquel Piqué President de l’International Association of Science Parks (IASP)
Marc Pérez Director regional de Hartmann Dolors Castro Coordinadora Territorial d’Ensenyaments Professionals
Pedro Gómez Director d’ACS Informáticos Joan Bellavista Gerent del Consorci Port de Mataró
Toni Aguilar Director de l’Escola Pia Santa Anna
Xavier Ambrós Delegat de la PIMEC al Maresme
Emma Feriche Directora de l’Àrea d’Empresa
Jordi Vallhonrat Coordinador de l’Àrea de Serveis Territorials i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró
Leandre Mayola Gerent de serveis de Desenvolupament Econòmic a la Diputació de Barcelona
Dúnia Alzaga Directora de Recursos Humans i Secretaria General de la Fundació
Maria Buhigas Consultora urbanística del Districte TecnoCampus
Esther Cabrera Directora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut
Luz Fernández Directora de Comunicació i Serveis Campus Joan Gil Director de Serveis de Base Maite Viudes Directora de Relacions Internacionals i Carreres Professionals
Pla estratègic TecnoCampus 2022
5
Elements de reflexió Fruit del treball participatiu, s’han constatat diversos elements clau per a la reflexió sobre el futur de la institució. Han estat el punt de partida a partir del qual s’han bastit els eixos i les estratègies d’actuació. Destaquen la necessitat d’apostar per l’excel·lència i per trets distintius com l’emprenedoria, a més de reforçar els vincles internacionals i el compromís amb l’entorn més immediat.
Impuls de les aliances estratègiques
Sostenibilitat i estabilitat econòmica. Model de finançament públic-privat Campus internacional bilingüe
Campus emprenedor Marc UPF - TecnoCampus
Model educatiu dual UniversitatEmpresa Creixement de qualitat i cerca de l’excel·lència
Integració al territori: Mataró, ciutat universitària
Elements de reflexió per a l’elaboració del Pla estratègic TecnoCampus 2022
Impuls del Districte TecnoCampus
Postgrau i model on-line
Recerca aplicada i transferència de coneixement
Organització socialment responsable
Motor de Mataró 2022
Model de parc de la innovació i l’emprenedoria
Desenvolupament i millora del model de govern
TecnoCampus Salut Adaptació de l’estructura organitzativa als reptes futurs mantenint la flexibilitat i agilitat
Pla estratègic TecnoCampus 2022
6
Elements de reflexió
Creixement de qualitat i cerca de l’excel·lència
Model educatiu dual Universitat - Empresa
La dinàmica de creixement en l’oferta de graus ha de deixar pas a la de consolidació i excel·lència docent, de serveis, de relació empresarial, etc. Sense renunciar a oportunitats de mercat, cal centrar-se en el compliment de criteris de qualitat exigits per l’Agència de Qualitat Universitària (AQU). En aquesta línia cal reforçar el PDI permanent, el nombre de doctors i doctors acreditats o la captació de talent. La col·laboració entre escoles, la formació digital i les metodologies docents innovadores són altres aspectes destacats en aquest camp.
Enfortir i potenciar la relació entre l’àmbit universitari i les empreses del parc és clau per consolidar el model dual d’educació, amb pràctiques i realització del Treball Final de Grau en empreses. Incrementar la relació amb centres de formació professional de cicles de grau superior pot aportar valor al projecte. D’altra banda, la creació d’instruments d’inversió propis (capital risc) permetria potenciar projectes emprenedors sorgits d’estudiants. Cal també un pla d’inversió en laboratoris i sistemes de simulació per a la millora de les competències professionals.
Impuls del Districte TecnoCampus
Recerca aplicada i transferència de coneixement
El desenvolupament urbanístic a l’entorn del TecnoCampus permet enfortir i potenciar el model de TecnoCampus i incrementar la seva capacitat d’atracció com a projecte singular i d’excel·lència. La Fundació pot contribuir a la definició conceptual del Districte TecnoCampus i involucar-se en la promoció d’un model que permeti el desenvolupament de noves infraestructures (nous espais per a empreses, residència d’estudiants, centre de formació professional dual, campus esportiu, etc.).
Cal un impuls de la recerca (grups, investigadors, publicacions, qualitat de les publicacions, etc.) i una focalització en recerca aplicada i innovació (transferència). Una bona fórmula són les càtedres universitat-empresa, així com la definició d’estratègies de captació de talent. S’impulsaran així mateix les aliances estratègiques per a la recerca en cadascuna de les escoles universitàries, ja que per dimensió i massa crítica el TecnoCampus ha de col· laborar i aliar-se amb tercers en aquest àmbit.
Postgrau i model on-line Cal desenvolupar l’oferta de formació continuada (postgraus, màsters i formació en empreses), i aplicar el model d’educació digital amb nous postgraus de TIC-salut, indústria 4.0, business analytics o màrqueting digital. És clau la col·laboració amb les empreses del parc en la definició de programes.
Campus emprenedor L’emprenedoria és un element clau per reforçar el posicionament d’excel·lència, diferenciació i singularitat del TecnoCampus. El desenvolupament del concepte “campus emprenedor” en l’àmbit internacional representa una oportunitat per promoure les relacions internacionals de les empreses creades al TecnoCampus i atreure emprenedors d’altres països que vulguin desenvolupar el seu model de negoci a l’entorn TecnoCampus.
Organització socialment responsable L’impuls de la responsabilitat social de l’organització en el TecnoCampus es pot traduir en un increment de les beques socials, els programes de col·laboració amb entitats socials o els vincles amb el tercer sector.
TecnoCampus Salut El TecnoCampus Salut es focalitza en un àmbit molt present al territori, amb tres vessants: e-health, medical devices i TIC Salut i BioTech. L’edifici TCM6, fins ara orientat a la docència, pot ser un nou pol d’empreses del sector que generi sinergies i potenciï el model TecnoCampus de relació entre estudiants-docents i empreses. L’aposta és d’espais docents i empresarials i aliances estratègiques amb agents de relleu com són l’Hospital de Mataró, el Consorci Sanitari del Maresme, la Fundació TIC-Salut o Cetemmsa-Eurecat.
Model de parc de la innovació i l’emprenedoria El parc ha assolit la plena ocupació dels espais per a empreses. Cal una selecció progressiva de les noves empreses, alineades amb l’estratègia del model de TecnoCampus (sectors prioritaris). Cal insistir en la millora de la satisfacció de les empreses ubicades al parc pel que fa a serveis (accés a internet, subministraments, neteja, etc.). I cal portar la marca TecnoCampus més enllà del seu àmbit territorial, allotjant empreses en altres superfícies del municipi/territori situades més enllà de la primera línia de mar (col·laboració amb PAE Maresme, etc.).
Pla estratègic TecnoCampus 2022
Sostenibilitat i estabilitat econòmica. Model de finançament públic-privat Es proposa garantir la sostenibilitat i incrementar l’estabilitat en els ingressos. Contracte programa amb la Generalitat de Catalunya per garantir una major estabilitat en els ingressos. Elaboració d’una carta de serveis amb l’Ajuntament de Mataró que faciliti la definició de l’objectiu dels serveis encomanats i el retiment de comptes. Impuls d’estratègies de captació de recursos a través de fundrising. Assegurament de la sostenibilitat del projecte i l’assoliment dels reptes futurs.
Adaptació de l’estructura organitzativa als reptes futurs mantenint la flexibilitat i agilitat Cal una anàlisi acurada de les necessitats organitzatives per donar resposta als reptes plantejats en el Pla Estratègic. Cal un redimensionament del PAS i el PDI, que han crescut poc per fer front als estudiants o empreses als quals cal prestar serveis. Són necessàries noves figures per a noves funcions (atracció d’empreses, per exemple).
7
Marc UPF - TecnoCampus
Impuls de les aliances estratègiques
Es destaca la necessitat d’establir un nou marc de relació que permeti al TecnoCampus esdevenir un referent per a la UPF. L’elaboració d’una proposta per apostar per l’especialització, singularitat i excel·lència en àmbits complementaris (es poden referir a aspectes docents, de recerca o de serveis) pot ser un bon punt de partida, amb l’emprenedoria com a primer àmbit de valor identificat. Enfortir, de manera bilateral, la participació en el govern i direcció de les respectives institucions pot dur a millores en la direcció acadèmica i de recerca al TecnoCampus.
Cal una política activa d’aliances estratègiques en sectors (TIC, salut, ciències socials, marítim, etc.) i àmbits d’actuació (docència, recerca, innovació, promoció econòmica, etc.). Entre les aliances preferents, UPF a banda, s’identifiquen Eurecat, Consorci Sanitari del Maresme, Institut de Recerca de l’Hospital Germans Tries i Pujol, Fundació TIC Salut, Fagem, Pimec, Ràdio i Televisió de Mataró, sindicats, Gentic, Port, Consorci de Promoció Turística, Consell Comarcal del Maresme, etc. Cal revisar la relació amb Eurecat d’acord amb la nova orientació d’aquest centre.
Motor de Mataró 2022
Desenvolupament i millora del model de govern
Campus internacional bilingüe
La incorporació d’un advisory board internacional com a assessor que potenciï el procés d’internacionalització i faciliti suport a l’actualització permanent de l’estratègia de l’entitat és una de les possibilitats que es plantegen, juntament amb el desenvolupament i dinamització dels consells de grau com a elements clau d’enfortiment de les relacions universitat-empresa. L’enfortiment de la figura del delegat de la UPF al TecnoCampus i la creació d’una comissió de seguiment del contracte programa amb l’Ajuntament són altres mesures proposades entre les dues institucions.
Els convenis amb universitats internacionals per potenciar la mobilitat del personal docent i investigador (PDI), del personal d’administració i serveis (PAS) i d’estudiants té un impacte positiu que cal reforçar. En aquesta línia, les iniciatives conjuntes i la coordinació de l’estratègia d’internacionalització amb la universitat adscrivent, la UPF, pot ser molt positiva. L’impuls de les relacions internacionals del TecnoCampus com a parc tecnològic i empresarial permetria la promoció i captació d’empreses i la internacionalització de les ja allotjades.
El TecnoCampus pot ser un instrument rellevant per a la implantació del Pla estratègic a Mataró en temes com la formació i creació d’ocupació, imatge i rellevància de la ciutat. Hi ha a més un alineament del TecnoCampus amb l’estratègia d’especialització sectorial de Mataró en salut i esport, tèxtil, economia social i àmbit marítim. Els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER Catalunya 2014-2020, permeten pensar en projectes d’especialització territorial per als sectors de la salut i benestar i el tèxtil.
Integració al territori: Mataró, ciutat universitària La percepció del valor del TecnoCampus es pot reforçar amb iniciatives com la millora de l’accessibilitat des de la ciutat amb transport públic i del recorregut des de l’estació de Renfe, o bé amb campanyes de sensibilització del concepte “ciutat universitària”. Cal un impuls a iniciatives que permetin apropar el TecnoCampus a la ciutadania i incrementar la percepció positiva de retorn a la ciutat de la inversió feta, així com un enfocament comarcal en projectes d’emprenedoria o de captació d’inversions.
Pla estratègic TecnoCampus 2022
8
El model TecnoCampus
3.159
220 Professionals docents
65
Personal administratiu i de serveis
6 Postgraus
Estudiants matriculats
2
115
Estudiants estrangers que han estudiat al TecnoCampus
Màsters oficials
277.291€ Recursos destinats a la recerca
1.624 73
19
3
12 4 13 81’7 Ofertes de pràctiques publicades
Titulacions oficials de grau
1982 Creació de l’EUPMT, Escola Universitària Politècnica, per part de l’Ajuntament de Mataró.
1992 Creació de CETEMMSA per part dels empresaris de Mataró i el Maresme.
Titulacions oficials dobles de grau
1994 Creació de l’EUM, Escola Universitària del Maresme, per part del Consell Comarcal del Maresme.
Universitats amb conveni bilateral Erasmus
Màsters i postgraus propis
1999 Pla Director per a la Societat de la Informació de Mataró. Creació de la Fundació TecnoCampus.
Universitats de la resta del món amb convenis bilaterals
Centres universitaris
Alumnes que escullen el TecnoCampus en 1a opció
2004 La Fundació canvia de missió i passa a ser l’entitat promotora del parc. Definició del model TecnoCampus, parc tecnològic i de la innovació.
%
2007 CETEMMSA passa a ser Fundació. Es passa d’una vinculació estrictament territorial a una vinculació sectorial i, en concret, a sector printed electronics.
Pla estratègic TecnoCampus 2022
9
60 120 3 542
Emprenedors atesos el darrer any
720
Treballadors a les empreses allotjades al parc
18
Empreses a la incubadora
16
Edicions dels premis Creatic a l’emprenedoria
Empreses start-up creades el darrer any
86%
Empreses allotjades al parc
751 Convenis de col·laboració universitatempresa
2009 Subrogació a la Fundació de l’activitat de l’EUM i l’EUPMT i els serveis de creació d’empresa de l’Ajuntament.
Creixement de facturació de les empreses accelerades
El TecnoCampus s’estableix com un contribuent clau en la generació de coneixement, la formació i la innovació. 2009-10 Implantació del nou model de graus dins l’Espai Europeu d’Educació Superior.
2010 Inauguració del nou edifici del TecnoCampus al Rengle. Posada en marxa del parc i definició de la cartera de serveis a l’emprenedoria i dels tres centres universitaris.
2011 Inici de l’activitat de l’ESCS, Escola Superior de Ciències de la Salut, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra.
2012 Inici del Pla estratègic 20122016, que ha portat a l’equilibri econòmic, a l’ocupació total del parc amb més de 120 empreses, a duplicar l’oferta universitària i a triplicar el nombre d’estudiants.
307
Actes acollits al Centre de Congressos en l’últim exercici
50.000m2 Espai total del parc
19’9 M€ Pressupost consolidat de despeses Fundació i EPEL del 2016
2017 Elaboració del nou Pla estratègic 2022, que ha de conduir a la consolidació del TecnoCampus com a centre d’excel· lència acadèmica i com a parc tecnològic.
Pla estratègic TecnoCampus 2022
Missió, visió i valors Fruit del treball estratègic, adquireixen nou significat i es reformulen parcialment la missió, els valors i la visió del projecte TecnoCampus, que afronta una etapa de consolidació a partir de l’etapa ja recorreguda des de la inauguració del nou complex l’any 2010.
Missió Contribuir al creixement econòmic i social del territori vinculat a Mataró i al Maresme, a través d’un model integral de generació de coneixement, formació, empresa i innovació. Per aconseguir-ho, s’assumeixen dos objectius centrals: • Consolidar una oferta d’educació superior altament professionalitzadora i compromesa amb el desenvolupament de les persones que formen la comunitat TecnoCampus. • Gestionar un parc tecnològic i emprenedor que ajudi a millorar la competitivitat de les empreses, la innovació i la internacionalització, alhora que esdevingui un vincle de relació entre la universitat i l’empresa.
Visió Ser un model de referència en l’àmbit nacional i internacional en la interrelació entre la universitat i l’empresa. Fer-ho a través d’una experiència educativa de qualitat connectada al món empresarial, consolidant així el TecnoCampus com a instrument de transformació i desenvolupament econòmic i social del territori vinculat a Mataró i al Maresme.
10
Pla estratègic TecnoCampus 2022
11
Valors Rigor
Proximitat
Compromís social
Aposta per la qualitat, el rigor i la professionalitat en la docència, emprenedoria i servei a empreses, per tal d’esdevenir un model de referència.
Consolidació com a motor econòmic i d’impacte social amb el compromís de donar resposta als reptes que es plantegen, posicionant els estudiants i usuaris com a centre de l’activitat acadèmica i professional per establir un model de relació proper i de confiança.
Compromís com a Fundació de contribuir activament a la millora econòmica i social, a través d’una gestió basada en l’ètica, l’equitat, la sostenibilitat i a la realització d’accions i iniciatives que suposin un impacte rellevant per al progrés social.
Transparència
Innovació i emprenedoria
Comunitat TecnoCampus
Capacitat d’adaptació a un entorn dinàmic i competitiu amb l’objectiu de situar-se com a institució referent gràcies al talent i la creativitat.
Responsabilitat de la Fundació de formar persones i professionals que constitueixin una comunitat cohesionada en un marc d’igualtat, equitat de gènere, flexibilitat i transversalitat que asseguri la generació d’oportunitats i la transmissió dels propis valors, així com també de promoció d’estils de vida saludables per als membres de la comunitat universitària.
Reconeixement com a entitat amb capacitat organitzativa pròpia i compromesa amb les institucions i el rigor en l’acompliment dels objectius fixats, així com en la revisió dels resultats obtinguts.
Pla estratègic TecnoCampus 2022
Àmbits estratègics
S’han desenvolupat quatre àmbits estratègics coherents amb la missió i visió de la institució. Els tres primers responen a la manera com es porta a terme la missió. El darrer respon a la institució en si mateixa, com a subjecte de l’estratègia que incorpora el model holístic del TecnoCampus, definitori de la singularitat del projecte. Veiem aquests quatre àmbits estratègics fortament vinculats entre si, com quatre costats d’un mateix tetraedre, la imatge que fem servir per visualitzar el Pla estratègic TecnoCampus 2022.
12
Pla estratègic TecnoCampus 2022
13
1
Model acadèmic de
qualitat fortament professionalitzador
2
Evolució del model de parc cap al Districte
3
TecnoCampus
Motor d’innovació i desenvolupament econòmic al territori
4
Model de finançament
i d’organització coherent amb els reptes
Pla estratègic TecnoCampus 2022
1
Model acadèmic de qualitat fortament professionalitzador La Universitat representa l’activitat del TecnoCampus que incideix de manera més radical en el progrés social, i fa que actuï com una institució educadora generadora de capital humà i de progrés en l’escala social. És per tant l’àmbit que s’identifica majoritàriament amb el nucli de l’activitat i el que genera un major impacte en la marca TecnoCampus i la marca Mataró. Establir criteris rigorosos de qualitat en l’oferta docent Aprofundir en l’orientació professionalitzadora i emprenedora Desenvolupar un model de recerca aplicada Crear una oferta competitiva de postgrau i formació permanent Fomentar l’experiència universitària Internacionalitzar el campus
2
Evolució del model de parc cap al Districte TecnoCampus Les empreses que s’ubiquen al parc tecnològic donen un sentit diferencial i únic als centres universitaris del TecnoCampus. Aquesta aposta ha contribuït a apropar empresa, universitat i territori. Mataró és i pot ser encara més una ubicació de primera categoria en l’àrea metropolitana. El Districte TecnoCampus sorgeix com una aposta que ha de liderar l’Ajuntament per aprofitar aquest potencial. Evolucionar cap al Districte TecnoCampus Especialitzar i connectar empresa i universitat Apostar per l’emprenedoria Internacionalitzar el parc i les empreses
14
Pla estratègic TecnoCampus 2022
3
Motor d’innovació i desenvolupament econòmic al territori El TecnoCampus és en la seva essència universitat i empresa, i com a conseqüència, aquests elements el projecten a ser agent de desenvolupament econòmic i de progrés social dins el territori. Aquesta realitat atorga una responsabilitat afegida a les pròpies d’altres universitats i parcs, a partir de la qual ha de crear impacte real en l’economia. Ser motor d’iniciatives i projectes de ciutat Impulsar projectes d’estratègia competitiva territorial i aliança Eurecat Captar oportunitats i acció comercial cap al teixit productiu Reforçar el concepte de ciutat universitària
4
Model de finançament i d’organització coherent amb els reptes de futur L’actuació de servei públic del TecnoCampus és possible gràcies a una estructura institucional amb personalitat pròpia i alineada amb els objectius de la ciutat i el seu Ajuntament. Alhora l’activitat es produeix en el marc del Grup Universitat Pompeu Fabra. Impulsar la governança pública orientada a mercat Gestionar de manera àgil i eficient com a “institució start-up” Ser una institució digital innovadora Crear un nou marc de relació institucional entre el TecnoCampus i la UPF Incrementar les vies de finançament dels estudis i les beques socials
15
Pla estratègic TecnoCampus 2022
16
Model acadèmic de
qualitat fortament professionalitzador
1
Iniciatives estratègiques:
1.1. Establir criteris rigorosos de qualitat en l’oferta docent
1.2. Aprofundir en l’orientació professionalitzadora i emprenedora
1.3. Desenvolupar un model de recerca aplicada
1.1.1. Planificar la programació de nous estudis en un campus limitat als 3.500 estudiants. Apostar per completar el model desplegat els darrers anys amb noves propostes. Fomentar sinergies entre graus ja existents.
1.2.1. Introduir pràctiques externes en els plans d’estudis cercant una aproximació cada cop major a models de graus duals.
1.3.1. Crear grups de recerca amb dotació pressupostària ordinària per fomentar la producció científica i l’obtenció d’ajuts externs en convocatòries competitives.
1.1.2. Consolidar el sistema de qualitat. Avançar en l’acreditació de l’oferta docent en el marc dels criteris de l’AQU i l’ANECA. Encarar els processos de reacreditació i treballar per assolir l’autoacreditació. Estudiar de manera selectiva en alguns graus l’assoliment d’acreditacions internacionals. 1.1.3. Desenvolupar el programa d’avaluació del desenvolupament professional del PDI. Incidir en una millora del coneixement de l’activitat del professorat i els seus resultats. 1.1.4. Assolir en els propers anys el model de 50-60% de professorat amb dedicació permanent i 50-40% de professorat associat. 1.1.5. Arribar a un 50% de doctors, dels quals un 60% acreditats en compliment de la normativa vigent en ordenació universitària. Fer-ho estimulant la recerca. 1.1.6. Posar en valor el servei de qualitat, aprenentatge i innovació (SQAI) a partir de recursos i lideratge en l’impuls de programes d’innovació docent i digitalització de la formació. 1.1.7. Impulsar un pla d’acció tutorial per a l’estudiant que aporti qualitat i valor diferencial en cada etapa.
1.2.2. Créixer en orientació al treball per projectes, a la interactivitat, al treball per cas i a la simulació en laboratoris, que cal dotar d’un pla d’inversions que en garanteixi l’actualització permanent. Desenvolupar a l’escola de ciències socials un entorn de simulació d’empresa. 1.2.3. Potenciar la connexió del talent universitari amb l’empresa mitjançant la creació de programes específics fàcilment accessibles per les parts. Concretament, potenciar la realització de TFG a les empreses o en estades de pràctiques. 1.2.4. Desenvolupar el servei d’emprenedoria universitària per a graus i màsters, amb productes i serveis a mida (preincubadora, programa pre-seed, programa Yuzz, FabLab, Entrepreneurial Summer School, Intensem, assignatures optatives transversals de projecte emprenedor, Junior Empresa, soft-skills...). Potenciar el valor acadèmic dels projectes emprenedors dels estudiants dins el seu currículum. 1.2.5. Invertir en un servei de carreres que pugui atendre tots els estudiants de manera personalitzada mitjançant borsa de treball, estades internacionals a empreses, postgraus, orientació professional, assessorament personalitzat, etc.
1.3.2. Vincular la recerca amb les línies de treball pròpies de cada escola, establint uns mecanismes de comunicació que permetin identificar sinergies. 1.3.3. Adaptar la política de contractació, promoció i desenvolupament del professorat. Crear mecanismes de descompte de crèdit horari docent. En general, millorar els aspectes de carrera acadèmica per tal que incorporin el valor de la recerca aplicada com a estratègia de prestigi de la institució. 1.3.4. Crear una estructura de suport que fomenti la captació de recursos competitius i contractes de transferència, a més de donar suport a l’acreditació del professorat. Obrir oportunitats de beques postdoctorals i de contractes de doctors. 1.3.5. Desenvolupar una estratègia de comunicació de la recerca. Promocionar la recerca que es fa a les tres escoles. 1.3.6. Crear càtedres amb la participació d’institucions públiques i privades per fomentar l’estudi sobre temes d’interès social i impacte territorial. 1.3.7. Crear mecanismes de desenvolupament de la recerca amb el Consorci Sanitari del Maresme, generant complicitats entre objectius de les dues institucions.
1.4. Crear una oferta competitiva de postgrau i formació permanent
1.5. Fomentar l’experiència universitària
1.6. Internacionalitzar el campus
1.4.1. Avançar en l’estratègia de formació permanent. Dotar de recursos els centres com a generadors de l’oferta a partir del seu àmbit de coneixement.
1.5.1. Crear serveis de vida universitària que ajudin a generar un sentiment de pertinença al TecnoCampus i que siguin permeables a la ciutat.
1.6.1. Crear dobles titulacions amb universitats internacionals i titulacions de grau amb universitats europees, així com iniciar un procés d’internacionalització de l’oferta de postgrau.
1.4.2. Integrar la formació permanent com un element més de quotidianitat en els departaments de serveis (gestió acadèmica, infraestructures, comunicació...), adaptant l’estructura perquè incorpori de manera natural la producció d’aquest servei.
1.5.2. Invertir en el desenvolupament del Punt d’Informació a l’Estudiant com a eina facilitadora del desenvolupament de l’experiència universitària.
1.4.3. Desenvolupar infraestructures i coneixements per avançar cap a un campus virtual de formació permanent amb un model digital propi on es pugui desenvolupar formació no presencial o semipresencial (on-line o blended). 1.4.4. Consolidar els dos màsters oficials actuals i desenvolupar-ne un en l’àmbit de l’Escola Superior Politècnica. Créixer en propostes de màsters i postgraus propis. 1.4.5. Desenvolupar Alumni amb una governança i un pressupost que reforci el col·lectiu. 1.4.6. Desenvolupar la captació internacional en formació permanent en productes amb els quals el TecnoCampus es pot singularitzar dins el grup UPF. 1.4.7. Desenvolupar una estratègia de relacions amb agents de la formació permanent, empreses i agents socials (sindicats i patronals) fent valer el prestigi del segell universitari per a projectes ad hoc i formació a l’empresa.
1.5.3. Desenvolupar el concepte de campus saludable i estendre’l al parc i a tots els àmbits de la ciutat. 1.5.4. Aprofundir en l’àmbit de l’esport universitari afegint més contingut al conveni amb l’associació de clubs de la ciutat Junts per l’Esport.
1.6.2. Elaborar un pla de captació d’estudiants internacionals amb especial atenció al mercat de l’Amèrica del Sud. Optimitzar els instruments de promoció i captació. 1.6.3. Posar en marxa la xarxa global d’universitats emprenedores Europa - Amèrica del Sud, liderada pel TecnoCampus. 1.6.4. Organitzar anualment seminaris i trobades d’abast internacional i augmentar la presència activa en fires, congressos i seminaris internacionals. 1.6.5. Incrementar la docència en anglès en tots els graus fins a assolir un mínim del 20%. Crear graus íntegrament en llengua anglesa. Incorporar l’anglès com a llengua oficial del TecnoCampus entre estudiants, PDI i PAS, i de manera combinada amb el català i el castellà. 1.6.6. Crear un programa de professors estrangers visitants tant per rebre com per desplaçar professors a l’estranger. 1.6.7. Impulsar aliances en recerca i transferència de coneixement amb partners o xarxes internacionals que permetin la participació en projectes internacionals.
Pla estratègic TecnoCampus 2022
18
Evolució del model de parc cap al Districte
TecnoCampus
2
Iniciatives estratègiques:
2.1. Evolucionar cap al Districte TecnoCampus
2.2. Especialitzar i connectar empresa i universitat
2.3. Apostar per l’emprenedoria
2.1.1. Donar suport a la definició i impuls del Districte TecnoCampus. Constituir un àmbit formal de coordinació del projecte liderat per l’Ajuntament.
2.2.1. Aprofundir en la creació d’una comunitat innovadora TecnoCampus que actuï com un hub de coneixement obert i multiplicador de la innovació al territori, connectat amb l’empresa i amb agents com Cetemmsa-Eurecat.
2.3.1. Consolidar el parc com a referent dels emprenedors al territori i amb rellevància a tot Catalunya.
2.1.2. Desenvolupar el projecte TecnoCampus Salut com una primera ampliació del TecnoCampus (TCM6), on es reprodueix la combinació de campus i parc (empreses i institucions). 2.1.3. Desenvolupar un projecte que permeti l’allotjament a les noves zones en desenvolupament d’un espai d’Indústria 4.0 atractiu per a empreses que actualment no es poden ubicar al parc. 2.1.4. Sumar el TecnoCampus a la planificació del nou centre de formació professional que preveu la Generalitat a partir d’una visió estratègica compartida. 2.1.5. Impulsar el desenvolupament d’activitat i infraestructura esportiva aprofitant els estudis de CAFE i el valor de l’esport. 2.1.6. Impulsar activitat conjunta TecnoCampus-Port incorporant elements d’actuació definits en el projecte Maresme Marítim, aprofitant estudis de Logística i Negocis Marítims i CAFE. 2.1.7. Desenvolupar un programa d’internacionalització del parc i les seves empreses a partir dels acords bilaterals amb altres parcs de la xarxa mundial de parcs (IASP), a la qual pertany el TecnoCampus.
2.2.2. Especialitzar-se en el procés d’incorporació i renovació d’empreses al parc, definint un nou marc de selecció d’empreses allotjades que aposti per l’alta innovació, els compromisos reals amb la generació de llocs de treball i la vinculació amb els centres universitaris. 2.2.3. Mantenir una oferta de connexió, centre de processament de dades, serveis d’allotjament i comunitat innovadora sempre per sobre de l’estàndard de mercat. 2.2.4. Fomentar els doctorats industrials dirigits a empreses del parc i el territori amb objectius d’innovació. Aportar els actius necessaris per fomentar que les empreses incorporin aquest tipus de talent. Fer-ho igualment amb el treball de final de grau (TFG) i el treball de final de màster (TFM). 2.2.5. Fer fluides les relacions entre la comunitat universitària i les empreses del parc. Desenvolupar iniciatives conjuntes que facilitin la incorporació d’estudiants en pràctiques o TFG-empresa i la connexió amb acadèmics enfocats a projectes de recerca o de transferència i innovació. Crear beques i mecanismes que estimulin aquest flux de treball.
2.3.2. Apostar per sumar als itineraris actuals d’emprenedoria solucions de tipus on-line per a la millora dels resultats del servei i el seu accés. Reforçar la incubadora traspassant-ne la gestió de l’EPEL a la Fundació. 2.3.3. Connectar la pràctica innovadora del parc amb el servei d’emprenedoria universitària en un model holístic. 2.3.4. Crear un pla de comunicació específic per donar a conèixer totes les iniciatives d’emprenedoria. Consolidar els premis Creatic. 2.3.5. Crear un nou model de finançament per donar cobertura als programes d’incubació, acceleració i creixement empresarial. 2.3.6. Desenvolupar el FabLab, espai obert per al prototipatge en models de negoci i el treball amb sistema d’innovació oberta. 2.3.7. Desenvolupar convenis de col· laboració amb experts per definir programes propis d’acceleració en els àmbits d’especialització sectorial del TecnoCampus. Incloure en aquesta estratègia les propostes del Programa Estratègic de Competitivitat Territorial (PECT) en salut i en tèxtil. 2.3.8. Crear programes d’emprenedoria en l’àmbit de l’economia social i la cooperació amb països en desenvolupament.
2.4. Internacionalitzar el parc i les empreses 2.4.1. Posicionar el parc com un dels referents europeus en l’ecosistema d’innovació i emprenedoria. 2.4.2. Definir un catàleg de serveis outgoing per a la internacionalització de les empreses de la comunitat TecnoCampus i el teixit productiu de la ciutat. Incloure una proposta de softlanding en els parcs internacionals de la nostra xarxa. 2.4.3. Donar dimensió internacional als programes d’incubació i acceleració per a la captació de talent emprenedor i d’innovació arreu del món, sobretot en relació amb els àmbits d’especialització TIC, salut i tèxtil. 2.4.4. Creació i dinamització de l’International Business Club: entorn amb trobades periòdiques entre les empreses internacionalitzades i empreses amb voluntat d’iniciar-se en l’obertura de nous mercats, per compartir experiències, conèixer nous mercats i aprofitar sinergies a nivell internacional.
Pla estratègic TecnoCampus 2022
20
Motor d’innovació i desenvolupament econòmic al territori
3
Iniciatives estratègiques:
3.1. Ser motor d’iniciatives i projectes de ciutat
3.2. Impulsar projectes d’estratègia competitiva territorial i aliança Eurecat
3.3. Captar oportunitats i acció comercial cap al teixit productiu
3.2.1. Dinamitzar el Centre de Congressos TecnoCampus per aportar rellevància a la ciutat i atreure turisme de negocis.
3.2.1. Desenvolupar el Programa Estratègic de Competitivitat Territorial (PECT) de Mataró dins els Fons de Desenvolupament Regional (FEDER), com a nova activitat del parc per contribuir en el desenvolupament territorial. Fer-ho establint una línia de col·laboració amb l’Eurecat per tal de crear un àmbit de serveis a la innovació en empreses del territori, especialment en els sectors de la salut i el tèxtil.
3.3.1. Desenvolupar la Xarxa d’Empreses TecnoCampus cercant un benefici recíproc en la cartera de serveis global: projectes d’innovació, pràctiques d’estudiants, participació en projectes de recerca i transferència o accions de formació permanent en empreses.
3.2.2. Avançar cap a noves formes d’economia social, i fer-ho amb la Fundació Unió de Cooperadors i amb la Càtedra TecnoCampus d’Economia Social. 3.2.3. Realitzar iniciatives conjuntes amb l’Ajuntament i els diferents agents en l’àmbit social, cultural, educatiu, sanitari i esportiu, que ajudin a crear projectes de servei al ciutadà; i de la mà del Consell Comarcal del Maresme, crear sinergies en els serveis a l’emprenedor.
3.2.2. Desenvolupar el programa PECT de Marina-Besòs com a partner de referència per crear una pràctica d’emprenedoria (incubació i acceleració) inclosa dins el projecte TecnoCampus Salut.
3.2.4. Desenvolupar accions de promoció de la salut, relacionades sobretot amb l’envelliment, i de difusió de la tecnologia, amb especial atenció a la generació de vocacions tecnològiques com a oportunitat laboral (Xnergic).
3.2.3. Establir una oficina conjunta d’innovació i desenvolupament entre el TecnoCampus i l’Eurecat que actuï com una agència de desenvolupament per a la competitivitat empresarial amb programes a mida per a empreses del territori.
3.2.5. Exercir com a actor en el projecte d’integració de la televisió i la ràdio locals, i constuir un espai d’aprenentatge per al Grau en Mitjans Audiovisuals.
3.3.2. Desenvolupar una estratègia “TecnoCampus extramurs”. Definir i paquetitzar un servei de connectivitat, comunitat, networking, formació i descomptes, entre altres, adreçat a les empreses de l’edifici del Rengle en primera instància i, posteriorment, a empreses de base innovadora dels polígons d’activitat econòmica. 3.3.3. Desplegar el projecte Invest in Mataró per a la captació d’inversió (riquesa + ocupació) de manera conjunta amb PUMSA. 3.3.4. Desenvolupar l’Oficina Mataró Empresa com eina al servei de l’Ajuntament i la promoció de l’activitat econòmica. Adoptar noves funcions de digitalització de la relació entre administració i empreses. 3.3.5. Desenvolupar un paper actiu com a referents per a la millora en els serveis a polígons d’activitat econòmica.
3.4. Reforçar el concepte de ciutat universitària 3.4.1. Crear la residència universitària i elements de suport a la cerca d’allotjament durant l’estada al TecnoCampus. En general, fer present la Universitat a Mataró com un actiu per als ciutadans, generador de riquesa en si mateix. 3.4.2. Desenvolupar elements que obrin les portes de la universitat a la ciutadania (jornades i congressos divulgatius, universitat d’estiu, escola de mestres MEM, esdeveniments culturals i de divulgació, ajuts i patrocini a entitats educatives, etc.). 3.4.3. Crear uns guardons científics del TecnoCampus que situïn la ciutat en l’imaginari universitari i de recerca.
Pla estratègic TecnoCampus 2022
22
Model de finançament i d’organització coherent amb els reptes de futur
4
Iniciatives estratègiques:
4.1. Impulsar la governança pública orientada al mercat
4.2. Gestionar de manera àgil i eficient com a “institució start-up”
4.3. Ser una institució digital innovadora
4.1.1. Avançar en un patronat estructurat en tres grups d’interès : Ajuntament (partits polítics i corporació municipal), Universitat (UPF) i agents socials (patronal, sindicats, empreses, societat, treballadors i estudiants).
4.2.1. Redimensionar l’organització per fer front al creixement i als reptes de la nova etapa, mantenint l’agilitat com a element diferencial.
4.3.1. Apostar per la digitalització com a millora de l’experiència de servei. Desenvolupar el servei de gestió acadèmica i secretaria virtuals. Desenvolupar el servei de campus virtual, que ha d’esdevenir la columna vertebral de tot el sistema de continguts i interaccions en el procés formatiu, durant i després de la Universitat (Alumni). Alhora, impulsar el lligam amb les app, que han de vertebrar la vida universitària a partir d’una experiència digital.
4.1.2. El contracte programa plurianual amb l’Ajuntament de Mataró ha d’aportar estabilitat econòmica, i cal mesurar l’impacte del TecnoCampus al territori. 4.1.3. El Consell Acadèmic, òrgan de coordinació acadèmica, i el Senat, òrgan de participació plural, són altres instruments que cal enfortir. 4.1.4. Reforçar els consells de grau per connectar-los amb la indústria i crear el consell d’estudiants com a òrgan de participació. Un consell d’empreses i/o d‘emprenedoria pot ajudar a definir els programes de l’àrea d’empresa i emprenedoria. 4.1.5. Desenvolupar el codi de bon govern i fer l’adaptació a la Llei de transparència de fundacions (Portal de Transparència).
4.2.2. Els departaments corporatius (Serveis de Base i Infraestructures, Direcció Financera, Recursos Humans i Secretaria General, Comunicació i Serveis Campus, i Serveis d’Empresa i Emprenedoria) han de definir la cartera de serveis i el mapa de processos. 4.2.3. La direcció acadèmica ha de posar l’accent en aspectes d’organització i qualitat acadèmica, singularitzar els centres i els seus projectes dins un paraigua comú, i potenciar el paper de planificació, innovació i relacions institucionals. Cal insistir així mateix en la consolidació i la qualitat docent. 4.2.4. Treballar en la millora del conveni laboral: categories, treball per objectius, avaluació del desenvolupament PDI i PAS, definició de la carrera professional, reconeixement de la recerca, reconeixement de responsabilitats, increments de plantilla ajustats a les necessitats, etc. 4.2.5. Crear un protocol de RSO (Responsabilitat Social Organitzativa) que comprometi l’organització en les bones pràctiques, i reforçar els instruments de participació i comunicació.
4.3.2. Desenvolupar un pla d’actuació de Serveis Informàtics i de Telecomunicació (pla SIT) que asseguri el desenvolupament digital de la institució amb garanties de qualitat i de seguretat informàtica. 4.3.3. Actualitzar les polítiques de LOPD, LPI, coordinació empresarial i protecció de riscos. Desenvolupar el programa de compliment normatiu. 4.3.4. Desenvolupar un pla de formació interna per reforçar les competències pròpies del creixement en la dimensió de l’organització i per afrontar el repte digital. 4.3.5. Desenvolupar la intranet d’empreses com a mecanisme d’informació i cooperació vertebrador del concepte de parc de la innovació.
4.4. Crear un nou marc de relació institucional entre el TecnoCampus i la UPF
4.5. Incrementar les vies de finançament dels estudis i les beques socials
4.4.1. Establir un contracte programa entre la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme i la Universitat Pompeu Fabra que permeti definir les relacions entre les dues institucions amb un horitzó plurianual, permetent així una predictibilitat i estabilitat en la gestió. Definir en aquest àmbit les prestacions de la UPF emmarcades sota el concepte de tutela acadèmica, fent fort el paper del delegat de la UPF. Treballar la presència dels centres TecnoCampus en òrgans de participació i coordinació acadèmica de la UPF.
4.5.1. Treballar un contracte programa amb la Secretaria General d’Universitats de la Generalitat de finançament del TecnoCampus d’acord amb el servei públic educatiu impulsat per l’Ajuntament de Mataró.
4.4.2. Dur a terme l’aposta estratègica del TecnoCampus en el camp de l’emprenedoria en el conjunt de la UPF. Desenvolupar una proposta per esdevenir un referent singular en aquest àmbit dins el grup UPF. Desenvolupar la Entrepreneurial Summer School com un producte TecnoCampus i UPF d’abast nacional i internacional a Mataró. 4.4.3. Definir un marc conjunt d’actuació i regulació amb la UPF en programes de postgrau i formació permanent de manera recíproca. En aquesta línia, enllaçar els programes de màster del TecnoCampus amb programes de doctorat de la UPF. Així mateix, facilitar l’accés a màsters UPF per part d’estudiants del TecnoCampus. 4.4.4. Desenvolupar un concepte de campus de Mataró dins el grup UPF que faci que l’experiència dels estudiants del TecnoCampus sigui una experiència UPF i alhora que la comunicació UPF inclogui Mataró com un campus més.
4.5.2. Crear un fons de beques amb criteri de renda que abasti un terç dels estudiants amb diferent cobertura econòmica. Crear per a aquest efecte un fons de beques socials a partir de recursos de la Fundació, l’Ajuntament, la Generalitat, la UPF i empreses privades. 4.5.3. Crear altres programes de beques que donin suport a programes específics (internacionalització, esport d’alt rendiment, recerca, acció social i cooperació, etc.). 4.5.4. Desenvolupar estratègies de captació de recursos (fundraising) per dur a terme projectes específics. 4.5.5. Avaluar models de creixement inorgànics i d’expansió territorial.
Aquest document és un resum del pla estratègic desenvolupat per la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme amb el suport de Deloitte.
Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme Avinguda d’Ernest Lluch, 32 08302 Mataró (Barcelona) Tel. 93 169 65 01 www.tecnocampus.cat www.facebook.com/tecnocampus @TecnoCampus www.youtube.com/tecnocampus
Coordinació dels continguts: Servei de comunicació del tecnocampus Disseny gràfic: Manuel Cuyàs Correcció: Coloma Moreno