Potser Somniar by enjolit teatre

Teatre de l’Enjòlit

L ’ octubre del 2005, Anna Estr a d a ( a c t r i u i d i rect ora es cèn i ca ) p ro p osa a u n g r u p d ’a ct o rs i a Ca rles Sa las (ballarí i co r eò gra f ), fo r ma r un g r u p d e recerca p er p od e r d es en v o lu par una m eto do l og ia de t re ba ll per a a ct o rs . L a r e c e rca e s d u u a t e rm e a l’In stit ut d el T eat re de Barcelona d u rant els cursos 200 5-06 i 2006-2007. L a in vestig a ció es bas a a prepa ra r l a d is p oni b il itat i la vuln era bi li tat d e l ’ a c t o r p er p od e r r ep r od u i r “vida ” a l ’ es c en a r i : po d er r e cup e r a r l’ in st int

TEATRE DE L’ENJÒLIT

d e l’ acto r a t ra vés d els im pul s os n atura ls , revi far l a s eva i nt el · li gè n c i a c o r p o ra l i r e t r o ba r e l m o vi m en t o r gàn ic d e l c os i l a v e u , són e ls p un t s cl aus d e la nost ra f eina .

D e sp rés d’ un any co ntinuat de treball amb el grup de recerca, decidim formar la compan yia T e a t r e d e l ’Enj òl it , i t reba l la r en el n ost re p rim er es p ecta cle t eat ra l: “P O T S E R S O MNI A R…” .

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

SINOPSI

En un carrer d’una gran ciutat conflueixen quatre històries de l’actualitat: A la corporació multinacional TELE COTIT S.A.,

Ricard III, directiu d’ambició insaciable, ha començat la seva escalada cap al poder total. El CLUB DE JAZZ LA GAVINA és el local de moda que aplega els artistes i la gent in de la ciutat. A les CORTS GENIALS Àngelo detenta el poder en funcions. El fet, però, d’ostentar el poder el trasbalsa i el fa sentir massa gran. Els IVÀNOV viuen dies de desil·lusió i infelicitat: quan els somnis han mort només hi queda desesperança. Lluitar, rebel·lar-se, arriscar, tenir coratge, ser just, honest,... Oh! Quin desgast!... La complexitat de saltar cada dia a l’abisme ens fa vulnerables i imprevisibles.

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

Fitxa artística

D ra ma t ú rgi a , d i r ec c ió i es pa i escèn i c: Anna Est rad a, a pa rti r d el s t ext os : Ricard III , Mesura per mesura , d e W. Shak es pea re (t rad u cció d e Sa l va d o r O li va ) ; i La gavina i Iv à nov , d ’Ant on Tx è kho v (t rad u cció d e Joan Ca sas ) . Interpretaci ó: A l b e rt A l em a n y E li e s Ba r be rà Anna Est rad a Merc è Estrada A rn a u Mar ín M a rta M o n t i el L l u ís O l i vé Ca rles Sala s A ss e ss o r ia d e m o vim en t : Ca rles Sala s I l · lumina ció: P e p B a r con s D i ss en y d ’e s c en og ra f i a : M a r i a P o n s i I t zía r T e s án C onst r u c ció d ’ es cen og raf ia: R i c a r d M on t i el V es tua r i: L i ch i Sh o e Mú s ic a : Z u l oo p Maquillatge: Montserrat Tolosa F ot og ra fi es : A l e ix M a rín i F ed e N ie t o D i ss en y g rà fi c: T ea t re d e l ’E nj òli t P r od u c ci ó e x e cut i va : A r á nt za zu O rtega

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

El muntatge “POTSER SOMNIAR...” Somniem per poder transformar la nostra realitat, per sentir que és possible apropar-nos a la felicitat, per recuperar l’esperança de l’impossible.

La paradoxa és que somniem per sentirnos desperts.

I el que tots desitgem desesperadament és que els nostres somnis

nostra

realitat

s’aproximin

tant

que

acabin

coincidint. “POTSER

SOMNIAR...”

persones

les

conflictes relacions

que

generen

humanes;

parla dels les del

desacord que hi ha entre els desitjos somniats i la realitat Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

viscuda; de la infelicitat que s’ha de viure per poder reconèixer la felicitat d’un instant fugaç; de la lluita feroç per no acabar convertintnos en un succedani de nosaltres mateixos; del

desassossec

impotència

comprendre que un no és el super-home ni la super-dona que sempre havia cregut ser;

de la por paralitzadora que tenim al fracàs; del desamor cap a tot... En definitiva, “POTSER SOMNIAR...” parla d’aquest salt a l’abisme que ens fa iguals a tots.

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

Q ua tr e h istò ri es co mp on en el no st re es p ecta cle:

RICARD III, de Shakespeare l’empresa TELECOTIT.S.A. és una corporació multinacional amb moltíssim poder adquisitiu i executiu, decisiva també per al govern de qualsevol estat occidental. En formen part: ELISABETH, dona de l’actual President, Eduard (successor del president recentment desaparegut Enric). N’Elisabet és una peça clau dins de la corporació, activa en el consell i en les decisions de l’empresa; una dona acostumada a lluitar i tractar amb el poder. Els seus dos fills seran els hereus naturals de l’empresa. RICARD, germà petit de l’actual President Eduard. Ricard és un directiu d’ambició insaciable dins el món dels negocis. Home sense escrúpols capaç de qualsevol cosa per ostentar el poder de la Corporació, no de bades ha estat ell qui ha eliminat el President Enric. I l’escalada fins al poder total no ha fet més que començar. ANNA, jove de l’anterior President Enric, eliminat recentment per Ricard, i esposa de l’hereu, mort també per Ricard. Es troba sola en un món de taurons sotmès a la llei de l’ambició i l’ànsia de poder. Cansada, fràgil i perduda, sucumbirà a la ferotge persecució de Ricard.

LA GAVINA, deTxèkhov El CLUB DE JAZZ LA GAVINA és el punt de trobada dels veïns del carrer i de la gent in de la ciutat. És el local de moda on artistes de diferent índole canten, ballen, reciten,... ARKADINA és la propietària del local, juntament amb Trigorin. L’Arkadina és una actriu de gran reputació a la capital. Potser els millors anys de primera actriu ja han passat però lluita per mantenir el seu estatus dins el món de l’art. Necessita Trigorin per sobreviure. TRIGORIN, parella de l’Arkadina, i escriptor d’èxit notable. Ha hagut de treballar molt per fer-se un nom en el món de la literatura. I continua treballant-hi per sobresortir. Veu en el personatge de la Nina una salvació vital al seu esmussament afectiu i decideix viure amb ella un nou amor. NINA, jove actriu i ballarina que treballa al Club de Jazz. Se sent irremissiblement atreta per Trigorin i pel que ell representa. És jove, plena d’energia i llum, una alenada d’aire fresc per a Trigorin. Podrà més l’amor a Trigorin que la seva passió pel teatre.

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

MESURA PER MESURA, de Shakespeare A les CORTS GENIALS el Representant del Govern ha hagut de marxar de la capital per assumptes diplomàtics i demana a Àngelo, en qui delega tot el seu poder, que es faci càrrec de l’administració del govern. ÀNGELO és el Representant del Govern en funcions. La seva carrera política ha estat sempre impecable; s’ha destacat per ser un home estricte i auster, seriós i rígid. El fet, però, d’ostentar ara el poder el trasbalsa i el fa sentir gran. No dubta a fer-ne abús quan se li presenta la primera ocasió. Cau de ple en la corrupció que havia jurat eradicar. ISABELA ve a suplicar a Àngelo la commutació de la pena de mort a què ha estat condemnat el seu germà. Creu en Déu i en la bonhomia de l’home, en la justícia i la clemència. En la seva fe cega hi ha també un punt de fanatisme que la fa anar més enllà de la racionalitat. La ferma confiança en les creences és la seva taula de salvació.

IVÀNOV, de Txèkhov A CALS IVÀNOV es viuen dies de desil·lusió i infelicitat. Quan els somnis han mort només hi queden malsons, i llavors, la incapacitat de sentir o de valorar res del que un té es converteix en un pes insuportable. IVÀNOV pateix una desesperant malaltia maníacodepressiva. Prova de fer coses per no haver de sentir la buidor que l’ofega. La seva depressió li impedeix empatitzar amb el sofriment de la seva dona, també malalta, i amb les requestes de la jove Saixa. L’angoixa del viure s’ha instal·lat en Ivànov. ANNA PETROVNA, la dona d’Ivànov, jove però molt afectada per una malaltia cardiorespiratòria. Veu que el seu marit la defuig i vol recuperar la seva estima perquè la calma retorni a la vida del matrimoni. Els constants rebuigs d’Ivànov acceleren la seva mort. SAIXA, noia jove, intel·ligent, obstinada i acostumada a obtenir-ho tot. Estima a Ivànov i el vol a qualsevol preu. És conscient de la depressió que travessa Ivànov i està convençuda que el seu amor el pot salvar. Aquest convenciment disfressa una conducta fortament egoista.

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

ANNA ESTRADA, directora escènica i actriu:

Equip

2007-2002 Professora de Tècniques d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. 2002-1994 Actriu per a les classes de direcció d’actors dels alumnes de direcció, a l’Institut del Teatre de Bracelona. 1991 Curs de Post-grau en Interpretació de Teatre Clàssic, al London Academy of Music and Dramatic Art (L.A.M.D.A.) 1988 Llicenciada en Art Dramàtic, interpretació, per l’Institut del Teatre de Barcelona. DIRECCIÓ: 2003 Conte d’Hivern de William Shakespeare. Sala Beckett (Barcelona). 2002 Com Germanes de Cristina Estrada. Institut del Teatre Centre d’Osona i IMAC. Teatre Artenbrut. INTERPRETACIÓ: 2000 M. Bovary, de Glòria Balañá. Teatre Artenbrut. Barcelona. 1999 Las Bizarrías de Belisa, de Lope de Vega. Festival del Grec de Barcelona. 1995 Tant per tant Shakespeare. Festival del Grec de Barcelona. 1994 Un dia, de Mercè Rodoreda. Mercat de les Flors. Barcelona. La guàrdia blanca, de Mihail Bugàkov. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. Director: Pavel Khomsky. 1992 Medea d'Eurípides. Festival Olímpic de les Arts. Dir.: Núria Espert Medea: Irene Papas. El dol escau a Electra, d'Eugene O'Neil. Teatre Lliure.

CARLES SALAS, coreògraf, ballarí i actor: 1985 Estudis de dansa a la Fàbrica amb Lindsay Kemp. 2007-1987 Imparteix classes a Àrea, Barcelona. A l’Institut del Teatre: a l’Escola Superior d'Art Dramàtic i al Conservatori Superior de Dansa. I a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit cursets de tècnica i de composició a Catalunya, Espanya, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Polònia, EEUU, Argentina i Brasil. 2007 Espectacle de Búbulus Menuts Avui sortim, coproduït amb el Teatre Nacional de Catalunya. 2005 S'estrena Julius i Florette a la Sala Beckett de Barcelona, setembre, juntament amb Núria Lloansí. 2004 S’estrena Kaleida al Mercat de les Flors, coproducció amb aquest mateix teatre. 2003 Creació de la peça curta Por ejemplo, un ejemplo. 2002 Item: el fred no es neteja, coproducció amb el Mercat de les Flors. Al setembre s’estrena el nou espectacle de BÚBULUS MENUTS, anomenat Som de

somnis.

2001 1991-2001: Odisea, nou espectacle produït en motiu del 10è aniversari de la Companyia. Moviment escènic d’Un Sant Sopar Europeu, estrenat el gener de 2002 al Mercat de les Flors, direcció de Lourdes Barba. 2000 Creació de la companyia BÚBULUS MENUTS i el seu espectacle de dansa El país de miracolors destinat al públic infantil. Dir. conjunta d’Àngels Hugas i Carles Salas. Ha treballat per l’OBC (Orquestra Simfònica i Nacional de Catalunya) en la coreografia d’Història d’un soldat d’Stravinsky. 1991 amb Rosa Muñoz crea la Companyia de dansa BÚBULUS amb l'espectacle Búbulus sanctus, coproducció del S.A.T., Olimpíada Cultural i el Centre Nacional de les Noves Tendències Escèniques, de Madrid.

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

ALBERT ALEMANY, actor: 2005-01 Institut del Teatre, Barcelona. 1997-95 Col·legi del Teatre, Barcelona - Cursos d'Interpretació 2005 Curs de tècnica de la veu Linklater a càrrec de Christine Adaire. 2007 Els diaris de Pascal sèrie TV3 2005 No Dormim de Katrin Rögla. Direcció de Christine Schmutz. l’Obrador de la Sala Beckett. Pippi Langstrum d’Astrid Lindgren, una producció de Lazzigags estrenada al teatre Regina. Membre de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. In Arcadia vixisti de R. L. Stevenson, obra de teatre que ha fet temporada al Cafè-Teatre Llantiol. 2004 Membre organitzador en la CXXI Marató de l’Espectacle de Barcelona. Director de la II Marató d’arts escèniques de petit format de Barcelona INSOMNI. 2003 Director de la I Marató d’arts escèniques de petit format de Barcelona INSOMNI. “My Barcelona” de Jordi Ventura. 2002 Direcció d’El Mussol i la Gata de Bill Manhoff. Estrena al Teatre MALIC, Barcelona. 2000 Univers Allen de Woody Allen.Estrena al Teatre LLANTIOL, Barcelona. TELEVISIÓ: 1998 Sitges, sèrie de TV3 1997 Un amor clar-obscur de Jesús Garay. Pel·lícula. 1996 Rosa, sèrie TV3

ELIES BARBERÀ, actor: 2006 Llicenciat en Art Dramàtic, Interpretació, a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre. 2004 Beca de l’Institut del Teatre. Prima del Teatro, San Miniato (Itàlia): “El teatre de David Mamet”, impartit per l’actor i director nordamericà Marco Barricelli. 2007 Reparació, de Pauline Sales. Dir. Iban Bertran. Institut del Teatre. Temporada Alta. 2007 Tres vint-i-set, text i direcció de Carles Mallol. ÀreaTangent, Festival Lola. 2007 Músiques de l’Holocaust, amb el Quartet Brossa de Corda. 2006-2007 Direcció de Matant Hores, text de Rodrigo García. Festival Lola, Naumón, BarriBrossa. 2005-2006 La torna de la Torna, d’Albert Boadella. Dir. Albert Boadella i Lluís Elías. Temporada al Teatre Romea, Barcelona. Gira per Catalunya i Espanya. Temporada al Teatro Bellas Artes, Madrid. 2005-2007 Telemann i la història d’en Quixot, amb l’Orquetra Terrassa 48. 2004 Contes Estigis o el cabaret dels morts, d’Albert Mestres. Dir. Iban Beltran. Sala Muntaner. 2004 Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Tamzin Towsend. 2003 Treballs d’Amor Perdut, de W. Shakespeare. Dir. Pere Planella. Engany, de H. Pinter. Dir. Roberto Romei. 2002 L’Illa del Tresor, de R. L. Stevenson, per a públic familiar adaptat i dirigit per Joan Guaski. Teatre Guasch.

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

MERCÈ ESTRADA, actriu: 2003 Llicenciada a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona. 2002 Erasmus a l’Escola d’Art Dramàtic Rose Bruford College de Londres. 2007 Confessió (o l'esca del pecat), de J.M Palau i Fabre. Dir. Pere Planella. Lectura. Barri Brossa '07). 2007 Bestiarium diversos autors . Institut Français de Barcelona. Dir. Ton Alberti. 2006 Push up 1-3, de Roland Schimmelpfennig. Dir. Mercè Vila Godoy. Institut del Teatre. 2005 The Canterville’s Ghost, d’Oscar Wilde. Dir. Màrius Hernàndez. Obra juvenil en anglès. Gira per Espanya. 2003-04 El Plan B, Direcció: Isabel Díaz. Lectura dramatitzada, TNC (Teatre Nacional de Catalunya). Conte d’Hivern de William Shakespeare. Direcció: Anna Estrada, Sala Beckett (Barcelona). Nits a Basora de Carles Batlle. Direcció: Pere Planella, Teatre Principal d’Olot. Treballs d’amor perduts de William Shakespeare. Direcció: Pere Planella, Institut del Teatre de Barcelona. Moll Oest de B.M. Koltès. Direcció: Joan Ollé, Institut del Teatre de Barcelona. 2002 Piezas breves de juventud de Federico García Lorca, Direcció: Hermann Bonnin, I.T. All’s well that ends well de William Shakespeare, Direcció: Stuart Wood, Rose Bruford College, Londres. TELEVISIÓ I CINEMA: 2005-2007 Ventdelplà. Sèrie TV3 (Televisió de Catalunya). Co-producció TV3 i Diagonal TV. Dir: Lluís M. Güell. 2004 El cor de la ciutat. Sèrie TV3 (Televisió de Catalunya). Dir: Esteve Rovira. 2003 Videoclip Diré del vell foc i de l’aigua, de Raimon. Dir: Rubén Latre. Picap Produccions.

ARNAU MARÍN, actor 1993-1997 Estudis integrals d’Interpretació a La Casona. 2001-2002 Formació integral (Tragèdia Grega, Bufó, Txekhov, Shakespeare, Màscara Neutra, Character) a Ecole Philippe Gaulier de Londres. 2005-06 Les aventures d’en Massagran dirigit per Joan Castells al Teatre Nacional de Catalunya. 2005 El misantrop, dirigit per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya. 2004 Igroma, espectacle de carrer al Forum de les Cultures de Barcelona. 2003 Estimada Helena Serguèievna, de L. Razumoskaia, dirigit per Ever Blanchet. Versus Teatre, Barcelona. 2002 Clown Scenes, creació col.lectiva en francès i anglès. Estrena a Le Taillër, París. Machinal, de Sophie Treadwell, dirigit per Elina Männi. Espectacle en anglès estrenat a “The White Bear Theatre Club” dins el Fringe Festival de Londres. M. Bovary, direcció i dramatúrgia de Glòria Balañà. Estrena al teatre Artenbrut, Barcelona. 2000 El Tartuf de Moliere, dir. Oriol Broggi. Actor i ajudant de direcció. Estrena al Versus Teatre de Barcelona. 1999 George Dandin de Moliere, dir. Oriol Broggi. Estrena al Teatre Artenbrut, Barcelona. Hamlet de W. Shakespeare, actor i co-director amb Victoria Nicuesa. Estrena al Convent de Sant Agustí, Barcelona. 1997 Macbeth de W. Shakespeare, dir. i dramatúrgia de La Fura dels Baus. Estrena al Teatre de Salt, Girona. CINEMA: 2005 La línea recta, dirigida per José María de Orbe. 2005 El perfume, part de l’equip de direcció amb La Fura dels Baus. Film dirigit per Tom Tykwer.

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

MARTA MONTIEL, actriu 2000-05 Llicenciatura d’Interpretació, a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona. Classes individualitzades de Veu i Expressió Oral amb la professora Coralina Colom. 2005-06 Meritoriatge classes de Tècnica i Expressió de la Veu a l’Institut del Teatre de Barcelona amb la professora Anna Estrada. 2004 Beca d’estudis de l’Institut del Teatre a l’Scuola Europea per l’Arte dell’Attore, San Miniato (Itàlia). Curs d’interpretació impartit pel professor Marco Barricelli. 2007 Tres vint-i-set, text i direcció de Carles Mallol. ÀreaTangent, Festival Lola. Matant Hores, de Rodrigo García. Dir. Elies Barberà. Festival Lola, Naumón, BarriBrossa,... 2006 In Arcadia Vixisti, textos de R.L.Stevenson. Dramatúrgia i dir.: Llàtzer Garcia. Cafè-Teatre El Llantiol Tsansa/Tsansa a l’espai Àrea Tangent. Dramatúrgia i direcció: Ferran Dordal. 2006-05 Actriu convidada al Màster en Direcció i Producció de Cinema i TV, dins el mòdul pràctic per a alumnes de Direcció d’Actors, impartit per l’actriu Rosa Novell. 2005 Actriu-ballarina a Necessito. Espectacle de teatre-dansa. Creació i dir.: Carles Salas. Àrea Tangent, La Caldera, Sant Andreu Teatre (SAT). Després. Una peça innecessària. Dramatúrgia i dir.: Llàtzer García. Espai: Cafè-teatre El Llantiol. 2005-2003 Tallers a l’Institut del Teatre amb Josep Costa, Joan Castells, Carles Salas, Tamzin Townsend, Carme Portacelli, Jordi Mesalles, Raquel Capdet.

LLUÍS OLIVÉ, actor 2006 Llicenciat en Art Dramàtic, especialitat Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. 2004 Participació en el seminari d’investigació teatral “Estudi del teatre de David Mamet” amb Marco Barricelli, a "Prima del teatro. Scuola Europea per l'Arte dell'Attore". San Miniato (Itàlia). Becat per l’Institut del Teatre de Barcelona. 2005-06 La torna de La torna, d’Albert Boadella. Dir.: Albert Boadella i Lluís Elías. Teatre Romea. Gira per Catalunya i Espanya. Teatro Bellas Artes, Madrid. 2005 Nit de poetes, espectacle sobre poesies d’Elies Barberà. Dir.: Llàtzer Garcia. Cafè-Teatre Llantiol. 2005 El casament (1919), de Bertolt Brecht. Dir.: Joan Castells. 2004 Lectura dramatitzada: Camino del cielo, de Juan Mayorga. Dir.: Sergi Belbel. SGAE. La tràgica història de Miquel Kolhas, de Josep Palau i Fabre. Dir.: Pere Planella. El pa de cada dia, de Gesine Dankwart. Dir.: Carme Portacelli. 2003 Viatja per la biblioteca amb l’Armand, espectacle d’inauguració de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú. Dir.: Núria Inglada. 2003 Treballs d’amor perdut, de William Shakespeare. Dir.: Pere Planella. 1987-2003 Actor de la companyia de teatre L’Escotilló GT. TELEVISIÓ: 1995 Secrets de família, sèrie de TV3. 2003-2006 El cor de la ciutat, sèrie de TV3 (personatge: Salvador Soler, advocat d’Isabel). CINEMA: 1988 Empresonades, de Pere Puig. 1991 Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt. 1992 Culpable de què, d'Albert Seguer.

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

Fitxa tècnica

Espai escènic: 10 metres d’amplada 8 metres de fondària Càmera negra completa

Il·luminació: 4 barres electrificades Pont frontal Barra lateral electrificada situada a 4 metres d’alçada 42 canals de regulació Taula de control digital 36 projectors PC de 1000w 18 projectors Par 64, làmp. núm 5 4 projectors Retall 15º/45º, 2 So: P.A. adequada a la sala Dos monitors Doble CD amb autopausa Taula de control

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

Plànol il·luminació

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

Premsa

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2441324

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit

Informació general Contractació: Arántzazu Ortega Tel. 659 553 445 enjolit@hotmail.com

Potser somniar... Teatre de l’Enjòlit