La Plaza del Diamante - Teatre de Salt 2015

Page 1

DOSSIER DE L’ESPECTACLE

LA PLAZA DEL DIAMANTE


FITXA ARTÍSTICA

Autora: Mercè Rodoreda Direcció: Joan Ollé Adaptació: Carles Guillén i Joan Ollé Traducció al castellà: Celina Alegre i Pere Rovira Intèrpret: Lolita Flores Vestuari: Ana López Il·luminació: Lionel Spycher Música original: Pascal Comelade Ajudant de direcció: Irma Correa Producció: Teatro Español Distribució: Bitò Produccions

2


DADES DIVENDRES 27 DE FEBRER — 21 h DISSABTE 28 DE FEBRER — 21 h (NOVA FUNCIÓ) PREU 28 / 18 € DURADA 1 h 15 min Espectacle en castellà

PRESENTACIÓ La gran Lolita Flores interpreta l’adaptació de Guillén i Ollé de La Plaça del Diamant. Un xoc de cultures explosiu amb una gran força escènica. Des de l’estrena de la peça amb Renom, Carulla i Pons, grans noms s’han convertit en La Colometa, des de la lectura dramatitzada d’Ana Belén fins a la versió anglesa interpretada per Jessica Lang. Ara és el torn de Lolita Flores, la diva espanyola que interpreta (amb esperit flamenc) aquest monòleg interior, costumista i colpidor. Una crònica de la vida d’una dona a la Barcelona de postguerra. El gran clàssic de Rodoreda, una de les veus més influents de la literatura catalana del segle XX.

Tot passa a la seva cara, als seus ulls, a la seva veu. Podria ser la germana d’Ovidi Montllor (...). Psseeix, com ell, un do inusual: la rotunda capacitat de commoure amb sobrietat. — Marcos Ordóñez El País (Babelia)

Lolita Flores és una Colometa de cap a peus, cordial i colpidora, capaç de transmetre proximitat i veritat; una actriu que converteix el dolor en matèria viva expressiva. — Juan Ignacio García Carzón ABC

3


SINOPSI Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la Guerra civil, La plaça del Diamant narra la història de la Natàlia, una jove com d’altres de la seva època, que accepta tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. Arriba a acceptar, fins i tot, que li canviïn el nom pel de Colometa. Aquesta resignació, però, acaba amb l’arribada de la guerra. La Natàlia es rebel·la per fi contra tot allò que considera injust. Una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants.

4


SOBRE L’AUTORA... Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 - Girona, 13 d’abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d’altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris: Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. Novel·la 1932 Sóc una dona honrada? 1934 Del que hom no pot fugir 1934 Un dia de la vida d’un home 1936 Crim 1938 Aloma 1958 Vint-i-dos contes 1962 La plaça del Diamant 1966 El carrer de les Camèlies 1967 Jardí vora el mar 1967 La meva Cristina i altres contes 1974 Mirall trencat 1978 Semblava de seda i altres contes 1979 Tots els contes 1980 Viatges i flors 1980 Quanta, quanta guerra... 1986 La mort i la primavera 1991 Isabel i Maria Teatre 1959 Un dia 1976 El parc de les magnòlies 1993 El torrent de les flors 1953 La Senyora Florentina i el seu amor 1979 El maniquí 1973 L’hostal de les tres Camèlies

5


CURRÍCULUMS JOAN OLLÉ. DIRECTOR Des que el 1974 va fundar Dagoll-Dagom, ha portat a escena, entre altres, els textos: À la ville de... Barcelona, de Joan Ollé; Hélade per la inauguració del Festival de Mèrida 2012; Esperant Godot, de Samuel Beckett; Joan Maragall, la Llei d’Amor, sobre textos de Joan Maragall; Nô, sobre textos de Yukio Mishima; El Cafè, de Carlo Goldoni; El jardí dels cinc arbres, sobre textos de Salvador Espriu; El quadern gris, sobre textos de Josep Pla; The Time of the Doves, de Mercè Rodoreda (amb Jessica Lange); El ángel exterminador, de Luis Buñuel; Las mil noches y una noche, de Mario Vargas Llosa; Yvonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowitz; Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés; Soldados de Salamina, de Javier Cercas; La isla del tesoro, de Joan Barril i Joan Ollé; La cantant calba, d’Èugene Ionesco; La cantant calba al Mc Donald’s, de Lluïsa Cunillé; Odiseo y Penélope, de Mario Vargas Llosa; El malentès, d’Albert Camus; La verdad de las mentiras, de Mario Vargas Llosa; Oncle Vània, d’Anton Txèkhov; La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda; Fedra, de Jean Racine; Sis personatges en busca d’autor, de Luigi Pirandello; L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke; Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac; Mass, de Leonard Bernstein; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé; Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca; De poble en poble, de Peter Handke; Accident, de Lluïsa Cunillé; L’hora dels adéus, de Narcís Comadira; Actions-Spéctacle, sobre textos de Joan Brossa; Rossiniana, de Giacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé; Vador (Dalí de Gala), de Josep Maria Muñoz Pujol; Trio en mi bemol, d’Éric Rohmer; Set i mig, de Joan Ollé; El contrabaix, de Patrick Süskind; Quartet, de Heiner Müller; Antígona, de Salvador Espriu; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de José Sanchis Sinisterra; Romeo i Julieta, de William Shakespeare; Baal, de Bertold Brecht; Descripció d’un paisatge, de Josep Maria Benet i Jornet; Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Maria Benet i Jornet i Terenci Moix. Woyzeck, de Georg Büchner; Plany en la mort d’Enric Ribera, de Rodolf Sirera; No hablaré en clase, de Josep Parramon i Joan Ollé; Nocturn per acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit; Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, sobre textos de Rafael Alberti; La Chunga, de Mario Vargas Llosa; Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, de Federico García Lorca.

6


LOLITA FLORES. ACTRIU Filla de grans artistes, Lolita Flores porta el talent als gens. Ha gravat més d’una vintena de discos i ha desenvolupat una important carrera com a actriu des que l’any 1964, amb 6 anys, va debutar al cinema amb la pel·lícula La gitana y el charro. El 2002 va guanyar el Premi Goya a la Millor Actriu Revelació amb la pel·lícula Rencor, de Miguel Albadalejo. Ha participat en conegudes sèries de televisió, com Los ladrones van a la oficina (1993), Hostal Royal Manzanares (1996 - 1998), El botones Sacarino (2001), Academia de baile Gloria (2001), 7 Vidas (2003), Hospital Central (2004), La sopa boba (2004), El Comisario (2005), El internado (2007), El Síndrome de Ulises (2008) i Vida Loca (2011). El 2010 va recollir les seves memòries en un volum titulat Lolita, Flores y alguna espina. La seva experiència teatral compta amb títols com Ana en el trópico, que va estar representant per tot l’Estat espanyol durant els anys 2005 i 2006. El 2012 i 2013, Lolita se submergeix en un altre èxit: Sofocos y Más Sofocos.

7


ANA LÓPEZ. VESTUARI Llicenciada en Psicologia per la UCM i en Traducció i Interpretació per la UAM, comença a aplicar els seus coneixements sobre la psique humana i el llenguatge a la creació del personatge a través del vestuari escènic. Per això, realitza la seva formació a la Central Saint Martins de Londres, a l’Escola de Cine de Madrid (ECAM) i a l’escola de moda Felicidad Duce de Barcelona. Durant anys, es dedica al cinema, la televisió i la publicitt col·laborant amb directors com Borja cobeaga, Helena Taberna i Fernando Colomo. Com a figurinista teatral, els seus treballs més recents són Misántropo, Un Enemic del Poble, Deseo, De ratones y hombres y Veraneantes, totes elles dirigides per Miguel del Arco, essent nominada com a millor figurinista per les dues darrers als premis Max 2013 i 2012, respectivament. Produccions independents: La Llamada de Javier Calvo i Javier Ambrossi, premi millor figurinista en els Broadwayworld awards Spain 2013; Confesiones a Alá d’Arturo Turón i Cenizas de Chevi Muraday i David Picazo. Altres treballs recents són Grooming de Paco Bezerra, dirigida per José Luis Gómez; La Fiebre amb Israel Elejalde dirigida per Carlos Aladro; Cuerdas, Wild, wild, Wilde! i El amor enamorado, de Fefa Noia, dissenyats juntament amb Alejandro Andújar; Los Cuerpos Perdidos i La Melancolía de King Kong de José Manuel Mora, dirigits per Carlota Ferrer.

8


IRMA CORREA. AYUDANTE DE DIRECCIÓN Dramaturga i actriu, llicenciada en Dret, Periodisme, Dramatúrgia i Interpretació. Com a dramaturga, destaquen les seves obres Desde lo invisible (Premi Max a l’espectacle revelació 2008); Los mares habitados (Premi Réplica 2009 al millor espectacle); Friday (Premi Sgae de Teatre 2010); El Tiempo de Bernardo P. (Festival La Alternativa 2008, Madrid); o Sanedrín 54 (Festival Escena Contemporánea 2003, Madrid). Els seus últims textos són Un burro volando, inspirat en Platero y yo de Juan Ramón Jiménez; i Mariana, escrita durant el II Taller d’Escriptura Dramàtica de la SGAE, dirigit per Alfredo Sanzol. A Colòmbia treballa com a guionista de televisió, on guanya, amb la sèire La Promesa, el Premio Shift a la millor sèrie 2013 i el Premio Adicto Golden Awards 2012 a la millor sèrie de caràcter social. Ha impartit tallers d’escriptura dramàtica i ha sigut docent d’Història de l’Art Dramàtic a l’Escola Casa Ensamble de Bogotà, Colòmbia. Ha col·laborat amb revistes especialitzades com Primer Acto o Acotaciones, entre les publicacions de la qual, destaca la seva ressenya del llibre Robert Wilson, Arte Escénico Planetario.

9


SOBRE L’OBRA LA CRÍTICA N’HA DIT... Tot passa a la seva cara, als seus ulls, a la seva veu. Podria ser la germana d’Ovidi Montllor (...). Posseeix, com ell, un do inusual: la rotunda capacitat de commoure amb sobrietat. — Marcos Ordoñez El País (Babelia)

Lolita Flores és una Colometa de cap a peus, cordial i colpidora, capaç de transmetre proximitat i veritat; una actriu que converteix el dolor en matèria viva expressiva. — Juan Ignacio García Garzón ABC

Lolita ha sabut posar-se -i suposo que no, sense dificultat- en la figura encongida, submissa, continguda i amb aquesta veu profunda que li surt de les mateixes entranyes, d’una Colometa de la qual puc dir: “millor, impossible” — José-Miguel Vila Ocio crítico

10


PURO TEATRO »

Árbol / Tala Dos funciones memorables: 'La plaza del diamante', de Mercè Rodoreda, con Lolita Flores a las órdenes de Joan Ollé; y 'Tala', de Thomas Bernhard, lo último de Krystian Lupa MARCOS ORDÓÑEZ Archivado en:

14 NOV 2014 - 13:59 CET

Crítica teatral

Thomas Bernhard

Lolita Flores

Crítica

Teatro

Artes escénicas

Cultura

1. Árbol. Algunos ciegos, escribí hace años, quisieron convertir a Mercè Rodoreda en el emblema de lo que entendían por "literatura femenina": algo sencillito, nostálgico, introspectivo; una variante del ganchillo o la confitura. No podían tragarla. No querían ver las garras, el pico feroz. La dama, escribí, era una salvaje, un corazón desolado de la estirpe de Jean Rhys y la Duras. Las raíces de ese árbol magnífico están atravesadas por una vena palpitante de locura negra. La copa no puede aullar más claro, y las hojas se agitan movidas por la mejor poesía, la que no lo parece, la que no se adorna con clarines. Joan Ollé, que tantas veces ha montado La plaça del Diamant, en catalán y en inglés y en castellano, lo ha sabido Lolita Flores en la función de 'La plaza del Diamante'. / SERGIO PARRA

siempre. Ahora Colometa es gitana porque lo es Lolita Flores, porque hay mucho poder y mucho

viento en ese rostro, y porque su padre, el gran Antonio González, nació a cuatro pasos de la plaza del Diamante, en el barrio barcelonés de Gràcia. Ha vuelto, pues, Lolita Flores, a la que no veía desde Rencor, de Miguel Albadalejo, templando y mandando. Está sentada, inmóvil, en un banco ruinoso, las manos caídas en el regazo. Entre sus pies, una guirnalda de luces de verbena, como una serpiente muerta y revivida. Todo pasa en su cara, sus ojos, su voz. Podría ser una hermana de Ovidi Montllor. La sonrisa triste, golpeada, humilde pero nunca humillada; el incendio en los ojos; la cadencia sabia y antigua. Posee, como él, un don inusual: la rotunda capacidad de conmover sobriamente, sin énfasis, y de hacerte ver su historia anterior en un espejo desazogado. Veo a Ovidi y veo a mi abuela, mirando las muñecas en el escaparate de los hules, todas las abuelas que perdieron la guerra. Ollé nos cuenta la guerra con una sutilísima y letal estocada, cuando comienzan a caer los seres queridos y él hace que vuelva a encenderse la guirnalda de la verbena perdida, y que vuelva a sonar Ramona, como un eco inatrapable. Momentos salvajes: la alucinación de las burbujas de sangre desbordándose en la iglesia, y ahí resuena en la voz de Lolita la oscura campana de Lorca, y cuando Colometa (habría que devolverle su nombre de mujer: Natalia) sacude los huevos de las palomas para que los monstruitos se rompan la cabeza contra la cáscara, y cuando besa a su hijo antes de que naufrague en un mar de testas rapadas e indistintas, y cuando camina lenta bajo el sol de agosto para comprar un embudo y un litro de salfumán. My dear, these things are life, como decía Meredith en la cita que abría el portón de la novela. Tragaos esa confitura, ciegos. Y ustedes, todos los de ojos y oídos atentos, vayan al Español a aplaudir a Rodoreda, a Ollé, a Lolita. ¡Cuántas lágrimas vivas, cuánto dolor transmutado en arte!

Ahora Colometa es gitana porque lo es Lolita Flores, porque hay mucho poder y mucho viento en ese rostro

2. Tala. Quince días después de su estreno en Polonia llegó Tala, de Thomas Bernhard, en versión de Krystian Lupa, para hacer dos funciones en Temporada Alta. Cuatro horas y media: podíamos haber pasado con una menos, pero siempre es un regalo asistir a una puesta de Lupa y contemplar a sus hipnóticos actores. Tala (Holzfällen) es para mí un Bernhard imprevisto: acaba de un modo distinto a como empieza, y eso es mucho. Thomas (el enorme Piotr Skiba) vuelve a su país tras 20 años de ausencia para asistir al

file:///Z:/Teatres/Teatre%20de%20Salt%20­%20TS/TS15/TS15%20MATERIAL%20ESPECTACLES/La%20plaza%20del%20diamante/premsa/babelia.html

11

1/3


Sección: CULTURA

12

Valor: 8.696,00 €

Área (cm2): 162,4

Prensa: Diaria Tirada: 198.347 Ejemplares Difusión: 140.049 Ejemplares Ocupación: 22,23 %

Documento: 1/1

Autor: JUAN IGNACIO GARCÍA GARZÓN

ód: 85918910

MADRID

Núm. Lectores


Lunes, 12 de Enero de 2015

Buscar...

Diariocrítico.com

Turismo

Andalucía Canarias

Música C. y León

Televisión

C. La Mancha Madrid

Moda Valencia

Teatro

0

Cine

·

Sexualidad

Videojuegos

Argentina R. Dominicana Ecuador

Horós

Miami México

0

La inmensa fuerza dramática de Lolita se impone en "La plaza del Diamante" José‐Miguel Vila 28/10/2014 Entrar

Si me dicen hace unos meses que Lolita, la mayor de los Flores, iba a encarnar un personaje como Colometa en "La plaza del Diamante", el personaje central de la novela que Mercè Rodoreda publicó en 1962, que ahora ha adaptado Joan Ollé y que desde hace unas semanas se representa en la sala pequeña del Teatro Español, me habría echado las manos a la cabeza. Hoy, después de asistir a esos 75 minutos mágicos que duran los aproximadamente 20 folios a los que ha reducido Ollé la novela original de su paisana, no tengo ningún rubor en admitir que mi prejuicio me habría llevado al error.

Teatro español

Quizás le interese ... Lolita se confiesa El lado salvaje y oscuro de la vida en "Desde Berlín

Lolita ha sabido meterse ­y supongo, que no sin (tributo a Lou Reed)", recreado por Andrés Lima en un espectáculo total dificultad­ en la figura encogida, sumisa, contenida y 'Burundanga', una obra llena de intriga, ironía y sentido con esa voz profunda que le sale de las mismas del humor que sigue arrasando en el Lara entrañas, de una Colometa de la que puedo decir 'El juego del amor y del azar', de Marivaux, una que "mejor, imposible". La mayor de los Flores ha delicatessen teatral presentada por Flotats en el María Guerrero demostrado ­viene haciéndolo desde finales de 'Enfrentados', la obra de Arturo Fernández, todo un éxito septiembre y hasta el 23 de noviembre­ que cuando en el Teatro Amaya hay genio, no hace falta academizarlo. Vamos, que ella no ha pasado por ninguna Escuela de Arte Dramático, ni falta que le hace. Lleva una actriz dentro como la copa de un pino. No menor del tamaño de Anna Magnani, la musa del neorrealismo italiano, o de Lola Herrera, que es a las dos actrices a quienes me recordó Lolita. La primera, por su fuerza racial latina, muy similar a la de la Flores. La segunda, porque, tras su genial interpretación de "Cinco horas con Mario", no había vuelto a ver una actriz con la fuerza interior, la continencia (impresionante ese grito sordo y desgarrado que emite Lolita en la función...), la sumisión, pero al mismo tiempo la fe y la esperanza de una mujer dispuesta a vivir a pesar de todo. Repito: Lolita ha demostrado ser una actriz de los pies a la cabeza que, de aquí en adelante, no deberían desaprovechar directores y escritores de teatro españoles. Si ha estado ahí, en segundo o tercer plano, en la primera mitad de su vida (quizás, con la única excepción de su papel en la película "Rencor", de Miguel Albaladejo, con el cubano Jorge Perugorría como partenaire), estoy seguro de que la segunda va a seguir proporcionándonos momentos tan intensos, deliciosos, e inolvidables como los que Lolita da a Colometa en esta función dirigida por el experimentado director catalán. En 1982, se estrenó en el cine la estupenda adaptación a la pantalla de Francesc Betriú de la novela

http://www.diariocritico.com/ocio/teatro/critica­teatral/lolita/465232

13

CLAVES DEL DÍA 2015 Alemania

ataque a pe

Castilla­La Mancha C

Charlie Hebdo C

Cristóbal Montoro Do elecciones

Elecciones Cas Emiliano García Page

lucha contra el manifestación e

Milagros Tolón opinio

Ra terrorismo F

Pedro Sánchez

Acerca de esta noticia en la


TOTA LA PROGRAMACIÓ

14


VENDA D’ENTRADES I PAQUETS VENDA ANTICIPADA a partir del 12 de desembre a les 12 h a www.teatredesalt.net WEB

LLIBRERIA 22 a partir del 12 de desembre a les 12 h. Carrer Hortes, 22

(Girona). De dilluns a divendres de 9 h a 14 h i de 16 h a 20 h. Dissabtes de 9 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h. PER TELÈFON a partir del 12 de desembre a les 12 h. 972 402 004 (Teatre

de Salt). De dilluns a divendres (laborables), de 10 h a 14 h. Els dies 29, 30 i 31 de desembre i 2 i 5 de gener, tancat.

VENDA EL MATEIX DIA DE LA FUNCIÓ A la taquilla del Teatre de Salt: una hora abans de la funció, si queden entrades disponibles. Consulta al web la disponibilitat d’entrades uns dies abans de la funció. És molt probable que quedin entrades!

AVANTATGES I DESCOMPTES

15


16


INFORMACIÓ D’INTERÈS

Adreça: Plaça Sant Jaume, 6 - 8 Salt Telèfon: 972 402 004 Web: www.teatredesalt.net e-mail: info@teatredesalt.net Facebook: teatredeSalt Twitter: @teatredeSalt Instagram: teatredeSalt Comunicació i premsa: Albert Olivas 972 40 20 04 / 626 24 89 02 albert@bitoproduccions.com maria@bitoproduccions.com

17


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.