Treball de recerca by tdrnamc00

Te deix, amor, la mar com a penyora

Núria Arboleda Gallo, Mariví Enriquez, Clàudia Orriols Sala Àfrica Romero Sabat tutor: Daniel Moya 2on Batxillerat Escènic Curs: 2017/2018 IES Ferran Casablancas Dilluns, 19 de febrer de 2018

Agraïm la col·laboració i correccions del treball teòric de Martina Orriols, la participació com a càmera de Simón Sánchez en la producció del curtmetratge i creació del making off, el suport i l’ajut prestat de Daniel Moya, així com la llibertat i el recolzament que ens ha donat en tot moment, el temps i la informació transmesa de Marta Grimalt, la paciència i comprensió de les nostres famílies i, per últim, volem mostrar gratitud cap als professors Xavier Gual i José Domingo per concedir-nos temps per a gravar durant el període lectiu.

Índex 1. Introducció ________________________________________________ 4 2. Te deix, amor, la mar com a penyora ____________________________ 6 2.1. Sinopsis del text ________________________________________ 6 2.2. Personatges ___________________________________________ 7 3. Carme Riera _______________________________________________ 8 4. El curtmetratge _____________________________________________ 9 4.1. Què és un curtmetratge? _________________________________ 9 4.2. Història del curtmetratge _________________________________ 11 4.3. Festivals cinematogràfics ________________________________ 12 5. Adaptació ________________________________________________ 13 5.1. Segons el format _______________________________________ 13 6. El nostre procés creatiu _____________________________________ 15 6.1. Introducció ___________________________________________ 15 6.2. Enquestes ____________________________________________ 15 6.3. Entrevista ____________________________________________ 16 6.4. Pàgina web ___________________________________________ 17 6.5. Pre-producció _________________________________________ 18 6.5.1. Guió _____________________________________________ 19 6.5.2. Guió literari _______________________________________ 20 6.5.3. Storyboard ________________________________________ 21 6.5.4 Posada en escena____________________________________22 6.5.5. Creació de personatges ______________________________ 23 6.5.6. Localitzacions _____________________________________ 24 6.5.7. Vestuari, maquillatge i utillatge ________________________ 26 6.5.8 Pla de rodatge ______________________________________ 27 6.6. Producció ____________________________________________ 28 6.6.1. Direcció __________________________________________ 28 6.6.2. Direcció de fotografia ________________________________ 29 6.6.3. Filmació __________________________________________ 30 6.6.4. Equip tècnic _______________________________________ 30 6.6.5. Il·luminació________________________________________ 32 6.7. Post-producció ________________________________________ 36

6.7.1. Edició ____________________________________________ 36 6.7.1.1. Procés de muntatge _____________________________ 36 6.7.1.1.2. Sony Vegas Pro 13.0________________________ 37 6.7.2. So ______________________________________________ 37 6.7.2.1. Veu en off _____________________________________ 38 6.7.2.2. Procés de composició de música _____________________ 38 6.7.2.3.1 Musescore____________________________________ 40 7. Conclusions _____________________________________________ 42 8. Bibliografia ______________________________________________ 44 9. Annexos _______________________________________________ 47 9.1 Enquestes __________________________________________ 47 9.2 Entrevista escrita ____________________________________ 47 9.3 Guió Literari ________________________________________ 47 9.4 Guió Tècnic _________________________________________ 47 9.5 Pla de rodatge _______________________________________ 47 9.6 Banda Sonora _______________________________________ 47 9.7 Storyboard _________________________________________ 47

Te deix, amor, la mar com a penyora.

1. Introducció A primer de Batxillerat, a l’assignatura de Cultura Audiovisual, se’ns va presentar el repte de produir el nostre primer curtmetratge. Aquesta va ser la llavor d’un interès comú que va anar creixent cap al món del cinema. Les quatre vam gaudir molt d’aquella experiència i, per aquest motiu, vam voler enfocar el nostre treball de recerca cap aquest àmbit. La primera opció que vam plantejar va ser fer un curtmetratge de la nostra pròpia mà, començant des de zero. Tot i així, ho vam descartar quan una de les integrants del grup va proposar partir d’un guió ja fet, és a dir, fer una adaptació d’un text literari a curtmetratge. En altres paraules, vam voler escenificar un text literari i descriure el procés en la part teòrica. La pregunta era: en quin text ens podíem basar? Vam sortir de dubte molt ràpidament quan vam descobrir que les quatre sentíem una predilecció especial cap a Te deix, amor, la mar com a penyora de Carme Riera. L’obra, per a nosaltres, sense deixar de mencionar la impecable redacció de Riera, ens captiva per la seva capacitat de trencar els esquemes de l’època: dóna visibilitat a una relació homosexual i, en conseqüència, a un amor no convencional, però, no per això, menys amor. La intenció base era molt ambiciosa, ja que el nostre objectiu principal era arribar a conèixer de la nostra pròpia mà tots els rolls i aspectes cinematogràfics d’un film al llarg del curtmetratge (experimentar, tant davant com darrere la càmera) com serien el de director, productor, guionista, l’equip tècnic, els músics, càmeres, entre d’altres. Per fer la part pràctica, crèiem molt necessari fer unes pinzellades a priori sobre cada apartat que volíem tractar, i explicar també el procés creatiu a mesura que anàvem avançant. A més, hem fet una pàgina web que té la funció de suport i on, a part d’explicar breument el nostre procés en cada un dels apartats que s’han fet, també hi ha el curtmetratge, el seu corresponent making off, l’entrevista a Marta Grimalt i per últim, el nostre treball. A mesura que hem anat progressant, ens hem plantejat nous objectius que complementen el primer, entre els quals hi ha una voluntat de fer reflexionar sobre les convencions socials i permetre que es deixin enrere molts prejudicis i tòpics sobre la homosexualitat. Per aquest motiu, en el 4

Te deix, amor, la mar com a penyora.

nostre curtmetratge hem volgut posar de manifest una relació sàfica allunyada dels estereotips i la hipersexualització d’aquesta; volíem representar la història d’amor de Riera d’una forma autèntica i real. Dit d’altra manera, el nostre treball està fet amb l’ànim de palesar que les històries d’amor verdaderes no sempre responen als ideals, fruits del sistema, que podem observar en una àmplia majoria de comèdies romàntiques. Una de les dificultats que hem hagut de superar ha estat el poc temps del que disposàvem per a finalitzar la part pràctica i teòrica del treball de recerca. Un altre dels problemes que se’ns va presentar al principi va ser desxifrar quines serien les localitzacions, ja que anar a Mallorca no ens era possible per factors temporals i econòmics. També cal mencionar que, en un principi, estàvem preocupades per la mancança de material professional a partir del qual treballar. Tot i així, les nostres pors es van dissipar després de parlar amb Marta Grimalt, directora i cineasta de videoart i cinema experimental. Ara, amb més perspectiva, considerem que al nostre treball se li suma el grau de dificultat de la correlació entre la part pràctica i teòrica, essent la segona dependent de la primera i viceversa.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

2. Te deix, amor, la mar com a penyora 2.1. Sinopsis del text Te deix, amor, la mar com penyora, produïda entre el 1971 i el 1974, és el títol de l’obra cabdal de Carme Riera. El relat pren com a protagonista una dona, identitat de la qual es desconeix, que escriu una carta a qui possiblement va ser l’amor de la seva vida. L’epístola fa evident la intensa història d’amor que va viure fa vuit anys. No es descobreix fins al final que la receptora de l’escrit és la Maria, a qui l’emissora havia tingut com a professora. En aquest recull de narracions, les protagonistes s’escapoleixen de l’arquetip establert a nivell social i busquen nous camins que els permetin relacionar-se amb el món des d’una nova òptica. El mar és el lloc on es desenvolupen els personatges i, en certes ocasions, les arriba a dominar fins al punt de fer-les embogir. És, per tant, un espai del qual n’emana la manifestació de la llibertat. És important posar l’accent en la voluntat de despullar-se de totes les convencions, atès que la idea que vertebra el text, un amor lèsbic amb diferència d’edat, xoca contra els valors socials. Aquesta tensió entre el desig i la crítica social fa que la relació s’acabi trencant. Tot i la separació, el mar i l’amor uneixen les protagonistes. Donat que es tracta d’una epístola, el text cobra una intimitat extraordinària, fins al punt que s’endinsa completament i única en la vida de les dues protagonistes. Això fa que la carta es converteixi en una història apassionada, punyent i vertadera. Es pot considerar que el recull d’històries –Te deix, amor, la mar com a penyora és el títol de l’obra, pres del primer dels relats –ha envellit molt bé tot i haver estat escrit a la dècada dels setanta, puix que n’emana una atemporalitat que abraça tota la redacció.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

2.2. Personatges Els personatges principals són la Maria, una professora d’institut, i la seva alumna i narradora de la història –qui descansa en l’anonimat, ja que en cap moment es fa menció del seu nom –. L’alumna, a qui hem escollit anomenar Laia en el nostre curtmetratge, és una noia de quinze anys. És prima, amb el cabell castany i els llavis molsuts. La joventut la fa immadura, característica que l’empeny a deixar-se emportar per les seves emocions. Tot i així, és destacable la seva capacitat de raonar en certs moments, malgrat la seva curta edat. Sense ella voler-ho, es veu capficada en una història insòlita i singular que li canvia la vida. Troba l’amor i descobreix, al mateix temps, la fragilitat del temps –tempus fugit–. La Laia comença a conèixer el món gràcies a la Maria, qui procura ensenyar-li tot el que ella ha après amb els anys i l’experiència. A la protagonista li fascina aprendre coses noves agafada de la mà de la seva font principal de coneixement. la Maria. La incondicionalitat del seu amor sorprèn al lector i a la pròpia Laia. Això planteja el dubte de si era amor o una admiració immensa cap a un món nou, diferent i trencador. La Maria és una professora de català d’uns trenta anys. És una dona alta, prima, de cabell curt i fosc. Tot i ser fidel als seus sentiments, no abandona mai la raó ni l’enteniment. Porta la vida que s’espera tenir a la seva edat: una casa, un treball fixe i una rutina establerta, fins que apareix la Laia. El món li cau a sobre quan s’enamora de la seva alumna. S’enfonsa en un desig del que no aconsegueix mai sortir-ne, tot i intentar-ho. Es veu entrelligada en un garbuix de sentiments dels quals no pot escapar, i això l’aterroritza. Veiem com, al llarg del curtmetratge, ella pateix guerres internes sobre els seus sentiments. Tant la professora com l’alumna es veuen obligades a fer front a un mar d’insults i opinions descarades. El que puguin dir o pensar els altres la porta a prendre decisions de les quals se n’acaba penedint a posteriori. Es pot dir que en la Maria s’evidencia la lluita en què l’amor i el seny oscil·len per la corda fluixa i porten al límit a les dues protagonistes. També apareixen diferents personatges secundaris al llarg de l’obra. Per exemple: a l’inici, el pare o les companyes i companys de classe fan 7

Te deix, amor, la mar com a penyora.

breus aparicions. Posteriorment, irromp en el relat el Toni, el promès de la narradora i protagonista.

3. Carme Riera Carme Riera va néixer a Palma de Mallorca el 1948. Des de ben petita ja va mostrar interès per la literatura i va començar a escriure alguns contes i poemes. Amb vint anys, sabent del cert que la literatura era el que veritablement l'apassionava, va traslladar-se a Barcelona, on es va llicenciar en filologia hispànica. Sis anys més tard, el 1974, va donar-se a conèixer amb el llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, obra trencadora per l'època, que va deixar fascinat a tot aquell qui el va llegir. Després d'aquest llibre, la seva carrera professional tot just començava. A continuació, va escriure diferents novel·les, va col·laborar en programes de televisió i va formar part de la RAE, entre d’altres. Actualment, els seus llibres han estat traduïts a molts idiomes i Riera ha assolit un reconeixement internacional. Segons les seves pròpies paraules: "un llibre que no és llegit, és mort". Seguint aquesta màxima, el que ella busca és commoure i remoure emocions, és a dir, que el lector es desenvolupi i descobreixi una nova perspectiva de vida. Per ella, que els seus escrits colpeixin a aquells qui els llegeixen és l'únic que val. Des del seu punt de vista, l’única recompensa que necessita és arribar a la gent, acaronar-la amb les paraules, transformar el món a través dels mots i tornar-lo a vestir.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

4. El curtmetratge 4.1. Què és un curtmetratge? El curtmetratge és una producció audiovisual de curta durada. Tot i que no hi ha una classificació establerta, es poden diferenciar les produccions a partir de la seva temporalitat: el curtmetratge (produccions de menys d’un minut fins als trenta), el migmetratge (producció d’entre trenta i seixanta minuts) i el llargmetratge (produccions a partir d’una hora de durada). Els gèneres dels curtmetratges abasten els mateixos que les produccions de més durada, com poden ser: el gènere fictici, el documental o experimental, entre d’altres. En els curtmetratges, els actors poden ser reals o animats. Es pot apreciar la simplicitat del curtmetratge per la quantitat de personatges que hi apareixen, atès que una curta durada es pot traduir en una reducció de personatges secundaris. A més, la brevetat d’un curt ocasiona que només hi hagi un fil argumental principal. De la mateixa manera, al ser produccions de menys envergadura i durada, el seu cost també és molt menor. Cal tenir en compte les paraules d’Agustí Argelich, director de FILMETS i membre de l’Acadèmia del Cinema Català, en referència als curtmetratges i el seu baix pressupost: “ [...] con una cámara pequeña, pocos recursos pero con mucha

imaginación, en dos minutos, tres

minutos, puedes explicar una gran historia que no explicarías en un largo”.

Alguns curtmetratges, arrel del seu reduït pressupost, no solen basarse en temes comercials i, consegüentment, obren un ventall de creativitat davant els directors, els quals gaudeixen d’una alta llibertat artística en aquest tipus de producció audiovisual. Per aquest motiu, el jovent que s’endinsa cap a la indústria cinematogràfica utilitza el curtmetratge com a producció on posar a prova les seves capacitats creatives i experimentar.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Bastants directors de cinema reconeguts a nivell internacional van donar els seus primers passos amb aquestes produccions, com és el cas de Tim Burton. Tot i així, en l’actualitat hi ha molts professionals de la indústria

del cinema, tant actors com directors, que en realitzen voluntàriament, a saber, sense remuneració per la independència i autonomia que els hi garanteix la creació de curts. Un dels problemes que presenten els curtmetratges és que no tenen un mercat definit. Això es tradueix en una difícil comercialització. La majoria de curtmetratges no compten amb el suficient pressupost per abastir un equip del mateix tipus que en els llargmetratges i aquell qui s’encarrega de tots aquests aspectes acostuma a ser el propi director. És important fer menció que algunes productores més alternatives sí que aposten pels curtmetratges. No obstant això, les noves tecnologies i l’acostament a les produccions amateurs han portat una revolució al el món cinematogràfic, la qual va en augment. Aquesta permet als joves la creació de produccions que eludeixen les grans despeses i, alhora, els permet aprendre de forma autodidacta. És rellevant fer menció de les paraules de l’actriu Sara Montalvo: “Es muy importante saber que el cortometraje es esencial

como

primer

paso

para

poder

profesionalizarse y estar en el mundo audiovisual y el cine”.

El curtmetratge no és un gènere definit en el què hi ha cànons establerts, per aquest motiu és una plataforma d’impuls dels nous criteris visuals. Per tant, és en aquestes petites produccions on realment els directors

experimenten

trenquen

les

normes

clàssiques

cinematografia. Tot

haver-hi

escassos

circuits

d’exhibició

comercial

dels

curtmetratges, aquests es difonen en diversos concursos, certàmens i pàgines web. Internet està suposant cada vegada més una plataforma que dóna veu a aquestes produccions. És als festivals on compten amb una gran importància dins el món cinematogràfic.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

4.2. Història del curtmetratge Les arts cinematogràfiques van néixer amb l'invent del cinescopi, una caixa en la qual l'espectador veia una successió de fotografies passades ràpidament, donant la sensació de moviment. El cinescopi tenia pel·lícules d'un màxim de 16 metres, fent que el curtmetratge esdevingués el primer pas que es va donar dins d’aquest art. I, amb aquestes paraules, Pablo Méndez, un dels fundadors de la distribuïdora Marvin & Wayne ens recorda la importància dels curtmetratges: “El primer que es va fer en cinema va ser el curt. A mi m’emociona quan els seguidors dels curts diuen que estem oblidats, hauríem de ser tot el contrari ja que el cinema és cinema perquè hi va haver curts”.

A principis del segle

Georges Méliès va construir, al propi jardí de

casa seva, el primer plató de cinema del món. Méliès també és considerat el fundador del cinema de ciència ficció, perquè, durant un rodatge, la màquina amb la qual gravaven es va encallar i va produir un salt en el temps, transformant un òmnibus en un carro fúnebre. Amb el naixement dels nous imperis la demanda de produccions cinematogràfiques va anar in crescendo, i, amb l'augment dels espectadors, a les sales de cinema es va iniciar la projecció de llargmetratges. El director David Wark Griffith va ser el pioner, tot i que els més escèptics criticaven que els espectadors no aguantarien més de vint-i-cinc minuts. A partir d'aquest moment el cinema va prescindir dels curtmetratges, i van passar a produirse més llargmetratges. Durant els anys vint, les pel·lícules ja es projectaven a la gran pantalla amb el so prèviament gravat en suport magnètic. No va ser fins al 1927 que la Warner Bros va començar a produir pel·lícules "parlants", gràcies a l'èxit de El cantor de jazz (1927) d'Alan Crosland i el curtmetratge Shaw Talks for Movietone News (1928), de Jack Connolly i George Bernard. Paral·lelament, abans d'arribar als anys trenta, Walt Disney va estrenar un dels seus primers curtmetratges animats, presentant nous avenços

Te deix, amor, la mar com a penyora.

sonors i un intens treball. Aquest era l'inici d'una trajectòria llarguíssima plena d'èxits. Durant la segona guerra mundial els curtmetratges documentals van ser la via de comunicació audiovisual més utilitzada. Posteriorment, als anys cinquanta, l'arribada de la televisió no només va afectar al món del cinema a l'hora de produir-les sinó també al moment d'exhibir-les. La durada oscil·lava entre els trenta i els seixanta minuts. Va haver-hi una gran proliferació de curts. A partir dels anys seixanta, molts joves van entrar dins del món del cinema a través dels curtmetratges. Les escoles de cinema es van multiplicar i molts estudiants amb produccions de baix cost i mitjans limitats van començar a crear curtmetratges i llargmetratges. D’aquesta època cal destacar George Lucas, Steven Spielberg i Quentin Tarantino, entre molts altres.

4.3. Festivals cinematogràfics Un festival cinematogràfic és una presentació que organitza una o més sales de cinema amb la intenció d’ajudar a donar a conèixer la qualitat del cinema i els seus talents per tot el món. Els festivals acostumen a celebrarse en localitats predeterminades. És important fer menció que cada un dels festivals té les seves pròpies característiques. Per exemple, els films poden haver estat realitzats recentment o no, així com es poden incloure produccions nacionals o internacionals. Als festivals acostumem a trobar pel·lícules classificades per gènere i temàtica. Actualment els festivals de cinema s'han estès per arreu del globus. És important fer menció dels Oscars, els Goya i els Gaudí, festivals que atorguen una gran importància als llargmetratges. Els més importants són els següents: els Oscars, els Goya, els Gaudí –festivals que atorguen una gran importància als llargmetratges; el de Mont-Ferrand, festival de dotze dies on la mitjana d’espectadors són uns 150.000; el festival de Cannes, celebrat durant la segona quinzena de maig a la ciutat francesa –per la qual rep el festival rep el nom –, on s’entrega la Palma d’Or a la millor pel·lícula és reconegut mundialment; el Sundance Film Festival, un festival de cinema 12

Te deix, amor, la mar com a penyora.

independent d’Estats Units; el festival de cinema de Sitges, reconegut internacionalment pel seu cinema de terror o el de Venècia, on s’entrega el Lleó d’Or. També cal considerar altres festivals com el de Sant Sebastià, el de Molins de Rei –centrat en el terror –, el de Toronto, el de Locarno i el de Fantasporto, entre d’altres.

5. Adaptació 5.1 Segons el format Sovint, els guionistes de novel·les escriuen escenes carregades de diàlegs, en les que l’acció no flueix, els personatges no actuen i el conflicte dramàtic es basa en reiteracions descriptives. Vulgarment, es diria que la pel·lícula és massa lenta i densa. Escriure guions de cinema requereix un esforç especial. Les accions s’evoquen amb imatges dinàmiques, tot i que la nostra tendència espontània al redactar ens apropi a dos recursos: descripció i diàleg. El guionista ha de superar la temptació de fer literatura amb els seus esborranys, ja que no treballa amb paraules, sinó amb imatges. En el cinema, els personatges són el que fan, no el que diuen o es diu d’ells. Per totes aquestes raons, es pot dir que no és fàcil passar un text narratiu a un guió literari per a una producció audiovisual, i s’ha de fer amb molta cura per respecte a l’autor de l’obra. El concepte d’adaptació, com bé defineix J. L. Sánchez Noriega a “De la literatura al cine: teoría y análisis de la adaptación”: “Podemos definir como adaptación el proceso por el que un relato, la narración de una historia, expresado en forma de texto literario, deviene, mediante sucesivas transformaciones en la estructura, en el contenido narrativo y en la puesta de imágenes, en otro relato muy similar expresado en forma de texto fílmico” Arrel d’aquesta afirmació, es pot ratificar que el cineasta, l’artista en qüestió, sotmet el text literari a una metamorfosi –en cada una de les etapes creatives–; en cada fase de l’adaptació es dóna una transformació de la idea mare: l’ocurrència esdevé guió, aquest darrer progressa cap al guió de 13

Te deix, amor, la mar com a penyora.

rodatge, el qual arriba a convertir-se en filmació per, finalment, culminar en la fase del muntatge. L’adaptació ha trobat el seu lloc dins el món de les arts. El motiu principal rau en la facilitat que suposa prendre una idea ja creada i passar-la pel sedàs del llenguatge cinematogràfic. Per a dur a terme aquesta transformació, cal clissar el punt principal de la trama i, a partir d’aquesta, iniciar una versió nova del relat. Cal tenir en compte que la filmació d’una narració extensa resultaria impossible, atès que la versió cinematogràfica s’allargaria molt. En molts relats s’hi troben situacions on apareixen personatges i paisatges la descripció dels quals poden considerar-se com a poc rellevants per a la trama principal. Per tant, la filmació pot prescindir d’aquests. En altres paraules, el guionista escull el valor de cada escena, ja que vol centrar-se en el tema principal per tal d’obtenir l’enfoc que desitja. El problema de l’adaptació forma part del procés de creació cinematogràfic. El guionista disposa de diversos elements per tal de transformar la narració d’un llibre en un relat cinematogràfic. Entre les fonts d’adaptació hi trobem la música i/o el ballet; el teatre, el qual és una de les fonts més utilitzades per a l’adaptació juntament amb la novel·la, ja que els guions dels personatges estan establerts i facilita la seva realització; la televisió, atès que, degut a la quantitat de sèries que es realitzen a l’actualitat, molts productors decideixen fer la versió cinematogràfica; els musicals; la novel·la, el format més adaptat; el còmic, puix que la popularitat dels personatges han causat que els estudis ho vegin com una oportunitat per a crear històries; la mateixa història –aquest tipus d’adaptació pren esdeveniments històrics, llegendes, mites o moments i els converteix en films –; els contes, per la seva senzillesa i facilitat d’adaptació –l’empresa Disney ha adaptat moltes històries per a nens –; o, fins i tot, històries reals perquè la vida quotidiana ofereix situacions que poden ser interessants per l’espectador. El conflicte d’aquest darrer tipus d’adaptació rau en la temptació de caure en una sobredramatització per tal d’augmentar l’atractiu de cara al públic.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

6. El nostre procés creatiu 6.1. Introducció Al llarg d’aquest procés cal que es desenvolupin les tres fases essencials en les filmacions: la pre-producció, la producció i la postproducció. En cada una d’aquestes etapes exposarem els passos que hem hagut de seguir per a enllestir el nostre curtmetratge i qui se n’ha encarregat majoritàriament. Aquest procés pren com a primer pas la interpretació de dades quantificables. Dit d’una altra manera, per tal d’enfocar de forma correcta i minuciosa l’adaptació, sempre deixant un espai necessari a la nostra llibertat creativa, vam partir d’informació extreta directament d’enquestes.

6.2 Enquestes Als inicis del nostre procés creatiu, ens trobàvem davant el dubte sobre com adaptar aquest text: si ser fidels o limitar-nos a prendre les idees principals. Volíem que el nostre projecte pogués arribar al màxim de persones i alhora intentar presentar un projecte fresc i innovador però que fos ben rebut per a tot el públic. Així que la solució que vam trobar va ser fer una enquesta, i, segons els resultats obtinguts, fer la nostra adaptació. Als enquestats se’ls preguntava sobre la seva opinió respecte la lectura, el seu grau d’assistència al cinema, el seu hàbit de lectura com a pas previ per a la visualització de l’adaptació (i viceversa) i el grau de fidelitat esperat de la pel·lícula respecte al llibre. Les enquestes prenen com a finalitat fer constar el grau d’interès que tenen els joves d’entre quinze i vint anys per la lectura. És a dir, el nostre objectiu era, mitjançant les enquestes, aprofundir en la ment dels adolescents per tal de transmetre les inquietuds que els hi són pròpies al nostre curtmetratge. El resultat demostra que hi ha un nombre semblant de persones a qui els agrada llegir com als qui no. Aquests darrers prenen com a justificació que la lectura els causa avorriment i/o estrès. Hem conclòs que això es deu principalment al caràcter dels adolescents, puix que tendeixen a ser molt

Te deix, amor, la mar com a penyora.

inquiets i tenen una necessitat constant de rebre estímuls, concretament visuals. A més, amb l’enquesta hem volgut saber quin grau de fidelitat envers el text espera l’espectador que tingui el film adaptat. El resultat ha estat que els agrada que l’autor del film tingui llibertat de creació, sempre i quan al principi i al final siguin fidels. Ens hem basat en aquests resultats per a fer la nostra adaptació. Se’ns ha fet evident que la meitat dels enquestats pensen que són millors els llibres que les seves respectives adaptacions cinematogràfiques. Això és degut a què, al llegir un llibre, el lector gaudeix d’una total llibertat d’imaginació –aquesta facultat crea els espais, les cares i la gestualitat a partir de les descripcions –. Creiem que, per aquest motiu, quan l’espectador que sí ha llegit el llibre veu la versió cinematogràfica, si aquesta no s’ajusta a la imatge mental que s’havia creat, experimenta rebuig. Tot i això, no per això el film perd o guanya qualitat.

Les enquestes es troben als annexos.

6.3. Entrevista La recerca i la investigació que hem fet es centra en un seguit d’enquestes, objectiu del qual és arribar a conèixer les opinions del púbic, les que anomenem dades quantificatives; també hem vist la necessitat de fer una recerca de dades qualificatives, per aquest motiu, vam entrevistar una directora professional, Marta Grimalt. Marta Grimalt Canals, nascuda a Palma de Mallorca, és directora de cinema experimental i videoart. Llurs obres poden ser considerades un laberint de composició visual que aconsegueixen endinsar l’espectador a unes dimensions llunyanes de la banalitat de la vida quotidiana, descobrintse en la percepció pròpia d’un individu. Grimalt treballa amb elements propis de la fotografia, el dibuix i mitjans mixtos per a crear pel·lícules que combinen efectes artesanals i digitals. Els seus films presenten un ambient psicodèlic, el qual es veu accentuat per l’acompanyament de música electrònica. Així,

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Grimalt aconsegueix crear un atzucac de pertorbació, és a dir, els seus personatges no en poden escapar. L’objectiu de l’entrevista raïa en poder clissar la diferència entre el cinema més convencional i el videoart a través d’una font professional, ja que la nostra intenció era produir un vídeo de creació. Cal dir que l’entrevista va sobrepassar els nostres objectius, donat que Grimalt va exposar la seva trajectòria professional i el seu modus operandi, així com també va compartir la seva visió del món cinematogràfic. L’entrevista va esdevenir una experiència inspiradora i enriquidora per al nostre treball de recerca, atès que va respondre als nostres dubtes sobre la impossibilitat

fer

curtmetratge sense

material professional.

Considerem oportú citar les seves pròpies paraules: “La qualitat del curtmetratge no ve donada per la qualitat del material. El més important perquè el film sigui exitós és partir d’una bona idea, tenir les idees molt clares i enllaçar-ho amb una organització destacable”. La versió enregistrada de l’entrevista és consultable a la nostra pàgina web, de la qual se’n farà menció posteriorment. L’entrevista escrita es troba als annexos. La versió enregistrada es pot veure a la pàgina web, de la qual en parlarem a continuació: https://nurietaa2.wixsite.com/tedeixamor/proyecto-6

6.4. Pàgina web Part del nostre procés creatiu ha estat crear una pàgina web, la qual ha esdevingut de gran utilitat per tal de fer evident el recorregut del nostre treball de recerca d’una forma més visual i evocadora. Això ha estat possible gràcies a l’ús de fotografies adjuntes del rodatge, del making off, d’una presentació sobre el treball, de les fonts –a nivell visual i auditiu –què han resultat ser fonts d’inspiració i l’entrevista enregistrada a Marta Grimalt. A continuació

adjuntem

link

pàgina

web:

https://nurietaa2.wixsite.com/tedeixamor

Te deix, amor, la mar com a penyora.

6.5. Pre-producció En tota producció cinematogràfica es poden distingir tres fases fonamentals: la pre-producció, la producció i la post-producció. La pre-producció és el primer procés que es dóna en la creació del curtmetratge. En aquesta etapa s’hi inclouen tots els passos necessaris anteriors a la producció, els quals faran que aquesta etapa –la producció –i la post-producció siguin possibles. Es pot dir que tota realització posterior depèn del desenvolupament correcte de la preparació. En la pre-producció es planifica el guió (tant literari com tècnic), s’efectua el pla de treball o pla de rodatge, les localitzacions, el pressupost, el càsting, els assajos i tot allò que sigui necessari per a la producció. En funció del pressupost del què es disposi es podrà requerir de la preparació d’infraestructures tècniques de llum, de so i de paraments escenogràfics. La creació d’audiovisual amateur en moltes ocasions no disposa del pressupost suficient per tocar aquest àmbit, però aquesta dificultat no perjudica greument la qualitat del producte. El més important de la preproducció són el guió tècnic, el guió literari i l’ storyboard els quals sí poden esdevenir una gran influència en el resultat final; és necessari evidenciar que, sense aquests, resultaria gairebé impossible realitzar el projecte. El pla de rodatge concreta el dia, la localització, la temporalitat de l’escena, el tipus d’espai –interior o exterior –, el decorat, les escenes del guió, els personatges, les necessitats de rodatge i transport. Sense una bona planificació i organització seria molt complicat dur a terme el nostre curtmetratge. Per aquesta raó la pre-producció és indispensable. En aquest apartat hi contribuïm les quatre, però cal donar rellevància a la Clàudia Orriols, qui se n’ha encarregat del per tant, l’adaptació), el guió tècnic i el pla de rodatge. Aquest darrer ha permès una bona i àgil organització en els dies de rodatge perquè sabíem què fer en cada moment.

6.5.1. Guió El guió requereix diversos procediments narratius, entre els quals trobem el suspens, la dramatització, els punts de vista, el contrast o el 18

Te deix, amor, la mar com a penyora.

flashback. El nostre curtmetratge fa ús de tots aquests mètodes mencionats, donat que la historia ho exigeix. És necessari recalcar que el flashback ha estat el recurs més utilitzat perquè facilita la comprensió a l’espectador que la narració té el caràcter cíclic. L’adaptació del text ha fet que ens plantegéssim la història de nou per tal de poder despullar-la de tota ornamentació, de forma que poguéssim discernir el fil argumental. Un cop fet això, ens ha estat molt més fàcil gaudir de la llibertat creativa que permet el curtmetratge. A través d’aquesta, hem hagut de tenir precisió sobre què s’explica, els personatges, el tractament del film i l ‘època on desenvolupar-se. Aquest guió segueix l’estructura bàsica de plantejament, nus i desenllaç. A més, també hi ha trames secundaries que complementen el fil argumental principal per tal de crear nous problemes als personatges i aguditzar el conflicte central; per tal d’il·lustrar-ho, es pot usar com a exemple la relació de la Laia amb el Toni. És profitós ressaltar que el dinamisme de la història ve donat per l’estructura no-lineal del relat i que la trama principal succeeix vuit anys enrere en el temps real de la història. L’estructura és, si més no, cíclica perquè comença en un temps i lloc determinats; i acaba just en el mateix moment, després d’haver fet un recorregut cronològic. El guionista és aquell que se n’ocupa de tot

el que s’ha mencionat

anteriorment, tot i que no se n’ha parlat de la part més subjectiva o creativa de la creació d’un guió, cal tenir-ho present. “El guioniosta debe ser un atento observador de la vida ordinaria. Normalmente, los detalles más insignificantes pueden tener un inestimable valor. El guionista, entre las vulgaridades cotidianas tiene que extraer un hecho significativo, lo que es original, sin dejar de lado lo tópico, que también ocupa un lugar en el arte audiovisual.” pg. 252 Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual de José Martínez Abadía i Federico Fernández Díez

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Com molt bé explica en l’apartat “El guionista”, al Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual, el guionista fa tota una feina de recerca exhaustiva que s’aprofitarà per desenvolupar profundament la temàtica. Tot i partir d’un guió literari creat a l’hora de produir el nostre curtmetratge, ha estat necessari passar per un procés d’adaptació. Al llarg d’aquest, hem analitzat el text minuciosament amb la intenció d’extreure les parts innecessàries que podrien distreure l’atenció de l’espectador i, per tant, trencar el fil conductor. A més, hem tingut present que la part visual va estretament relacionada amb l’audició – la veu en off –. Per tal de no caure en l’error de fer que l’audiovisual utilitzi la part auditiva com a bastó per a funcionar correctament, hem substituït tot allò excessiu per imatges.

6.5.2. Guió literari de te deix, amor, la mar com a penyora En una producció audiovisual, quan es mira el guió literari per primera vegada en format professional, la reacció inicial pot ser de decepció, ja que sembla increïble que s’hagi invertit tant temps i esforç per a obtenir un fràgil esborrany que quasi ningú conserva una vegada ha finalitzat el rodatge del film. És possible que els ulls desconeixedors esperin trobar-se un flamant vademècum1 ple de tecnicismes cinematogràfics, moviments de càmera, efectes especials, referents estètics, entre d’altres. Tot i així, el guió literari és el començament de tot i va a priori dels actors i actrius, direcció de fotografia, responsables de vestuari i de marketing, caps de producció, o, fins i tot, la direcció. Tal i com diu Antonio Sánchez Escalonilla al llibre Estrategias de guión cinematografico: “Sense pel·lícula de paper, no existeix pel·lícula celuloide2”. És a partir del guió literari que es podrà crear l’adaptació al guió tècnic. El relat de Carme Riera presenta un format epistolar, al qual ens hem volgut cenyir a l’hora de filmar el curtmetratge. La veu en off ens ha facilitat mantenir fidelitat cap a l’estructura de Te deix, amor, la mar com a penyora.

1 Obra

de referència que conté les nocions o informacions fonamentals d'una matèria, ja sigui científica o artística 2 Material plàstic, molt flexible emprat en la indústria fotogràfica i cinematogràfica per a la fabricació de pel·lícules 20

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Tot i ser mantinguda, s’ha fet un procés d’adaptació del text, extraient-ne parts de la narració per ser substituïda per imatges en moviment. A part d’eliminar, també s’ha modificat segons la conveniencia del curt. Tant el resultat final del text com el guió tècnic es troben als annexos.

6.5.3. Storyboard L’storyboard, també conegut com a guió il·lustrat, és el desglossament d’il·lustracions de tota la pel·lícula en forma de seqüència. En altres paraules, es pot considerar un previ visionat dels que esdevindran els plans, incloenthi els moviments (de càmera, d’actors, i d’òptica), el tipus d’enquadrament, l’angle de visió i el número de seqüència i escena. És emprat per facilitar la visualització de l’acció durant la lectura del guió, per tal que el guionista pugui precisar i matisar els requeriments sense necessitat de redactar-ho. S’utilitzen, generalment, pels films amb efectes especials (fantàstics/ciència-ficció) en els que la imatge final serà el resultat de cert número de preses, i trucs efectuats per separat per diferents tècnics. Aquest pas és necessari per tenir ja previsualitzat el pla final, que combinarà amb actors, maquetes, ninots articulats, etc. El guió il·lustrat és considerat un dels passos que ocupen més lentitud en la pre-producció. Per aquest motiu, tot i la seva evident utilitat a l’hora de passar a la producció, és molt més preferible i aconsellable que es dugui a terme un storyboard només quan la producció ho requereixi de forma clara i evident. En el nostre cas, hem decidit fer-ne un per endinsar-nos en la part pràctica, tot i que no sigui una producció amb efectes especials. Hem pogut comprovar que el “scénarimage”3 no és una tasca senzilla, però també que ens ha facilitat la producció i la posada en escena. Afegim que les il·lustracions són poc precises en comparació amb d’altres creats per

Terme recentment proposat per una Comisión a favor de l’afrancesament

dels termes utilitzats en la matèria audio-visual.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

produccions de ciència-ficció a causa de no ser un aspecte amb molt de pes en la pre-producció. Tot i això, hem pogut observar-ne la seva utilitat. A mode d’exemple del que és un storyboard, és profitós observar-ne un:

Storyboard de la famosa escena de de la dutxa de “psicosis”, il·lustrada per Saul Bass.

El lector trobarà el nostre storyboard als annexos.

6.5.4 Creació de personatges Sovint, després de veure una pel·lícula, l’espectador queda meravellat davant la transformació d’un personatge que, en tan sols un parell d’hores, ha patit un canvi decisiu en la seva personalitat. Algunes vegades es tracta d’un canvi radical, per exemple, el que experimenta Derek Vinyard a American History X (1998), de Tony Kaye. Altres vegades la transformació resulta més subtil, com la de Forrest Gump (1994), de Robert Zemeckis. Un guionista sempre ha de preguntar-se si és necessari que canviïn els protagonistes, i el per què. Les dues protagonistes de “Te deix, amor, la mar com a penyora” són un exemple clar d’evolució, les quals, amb el desenvolupament de l’argument els personatges es veuen influits per les peripècies de la històra i l’evolució de la seva relació amb el pas dels anys. La pscicologia humana distingeix dos principis integradors de la personalitat, el temperament i el caràcter. La consideració d’aquests dos aspectes bàsics

Te deix, amor, la mar com a penyora.

permet un enfocament correcte a l’hora de construir la psicologia d’un personatge. La Clàudia Orriols i la Núria Arboleda exerceixen el paper d’actrius. Per a la creació dels seus personatges han fet un anàlisis sobre aquests, per poder arribar a saber-ho tot sobre ells. És a dir, les seves aptituds, els seus punts febles, les inseguretats, els objectius, entre altres. Gràcies a l’Àfrica i la Mariví, ha resultat una tasca menys complexe, ja que han agafat el paper de direcció de personatges i ens han indicat i corregit quan ha calgut. Per posar-se dins la pell del personatge, les actrius han hagut de fer una anàlisi del text literari i fer interpretacions del que Riera plantejava entre línies. La Núria s’ha trobat amb una dificultat afegida, donat que el seu personatge és molt més gran d’edat. Tot i això, les actrius han sapigut encaminar els seus personatges i dotar-los de vida pròpia.

6.5.5 La posada en escena La

posada

escena,

concepte

originari

del

teatre

que

progressivament s’ha adaptat en una expressió més audiovisual, fa referència a la creació d’un ambient que procura donar versemblança a la situació dramàtica. Per tant, el concepte engloba la decoració, la llum, el color, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge i la interpretació dels actors. A mode de síntesi, la posada en escena abraça tots els elements expressius que configuren la creació del film o programa. La seva arrel descansa en el terme francès mise en escene. Aquesta s’aplicava a la direcció d’espectacles teatrals i la seva traducció més fidel seria: posar en escena una acció. L’adopció del terme per part del món cinematogràfic posa de manifest el control que posseeixen els directors envers tot allò que es dibuixa a la imatge presentada per l’enquadrament de la càmera. La funció de l’escenògraf, altrament conegut com a director d’art o artístic, juntament amb la del realitzador, és aconseguir la creació d’ambients que siguin recíprocs amb els requeriments dramàtics i expressius del guió i

Te deix, amor, la mar com a penyora.

l’argument. Cal fer menció que el decorat converteix un espai en un lloc ambientat de forma convenient en funció del tema; en certa manera, es pot considerar que el decorat exposa a la mirada aliena -la de l’espectador -el món interior dels personatges i alhora facilita la comprensió i aconsegueix transmetre i provocar emocions al públic.

6.5.6 Localitzacions El realitzador pot manipular els escenaris i decorats de maneres molt diferents. Pot escollir una localització, interior o exterior ja existent, per a escenificar en ella l’acció. També pot preferir construir els decorats, gaudint, d’aquesta manera, d’un major control de l’atmosfera cercada. A Te deix, amor, la mar com a penyora els esdeveniments transcorren a Mallorca, on viuen ambdues protagonistes. No s’especifica quina és l’ubicació exacta de l’illa on es desenvolupa l’acció, però, basant-nos en les descripcions, hem suposat que el lloc és un poble petit costaner amb una població reduïda on les dues protagonistes recorren tot el poble, descobrint carrerons, passejant vora el mar, de cala en cala, a la muntanya… Com que no hem pogut anar a Mallorca a gravar el nostre projecte, hem escollit Miami platja -el qual posseeix totes les característiques necessàries i recorda al lloc on succeeix l’acció de l’obra cabdal de Riera; considerem que manté l’essència del relat- a gravar tota la seva història d’amor. Tot i que anar a Mallorca ens hagués ajudat a clissar l’ambient on té lloc la trama, considerem que Miami platja ha complert les expectatives. Per tal de trobar el lloc més adient, vam anar a veure varies cales, fins trobar aquella on la Laia i la Maria hi passarien els moments més bonics i importants del curt. Vam anar també a un parc on hi havia molta vegetació per gravar els moments en què passegen per la muntanya. Vam gravar a un bar de Miami a costat del port, pel passeig; vam cercar els llocs apropiats per a crear l’atmosfera desitjada. Segons Te deix. amor, la mar com a penyora, quan la Laia escriu la carta, es troba a Barcelona. Malgrat i això, vam gravar les escenes a casa d’una de les integrants del grup, a Sabadell. És també a la capital del Vallès

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Occidental, concretament a l’institut Ferran Casablanques, on s’han gravat les escenes que, segons la narració, succeeixen a un institut de Mallorca. Un dels trucs audiovisuals més importants és aconseguir que els llocs on es du a terme la gravació s’integrin de forma adient a la narració visual, en altres paraules, formar part de la ubicació. És d’aquesta manera que s’assoleix una representació minuciosa d’allò que es vol mostrar. Nosaltres és el què hem intentat fer transformant Miami platja en un petit poble de Mallorca on té lloc la història d’amor de Te deix, amor, la mar com a penyora.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

6.5.7. Vestuari, maquillatge i utillatge El vestuari i la caracterització costitueixen l’aparença externa i visible de l’actor; contribueixen en la definició del personatge, en la seva procedència cultural i social, en l’època on succeeix l’acció, entre d’altres. A més, realça l’aparença física de l’actor, la modifica i potencia trets específics de la seva personalitat. Amb intencionalitat de convèncer a l’espectador de l’autenticitat d’allò que s’està mostrant, es precís mantenir una premissa respecte als personatges: tant el seu aspecte físic com el seu vestuari han de respondre de forma natural a la personalitat que se li està atribuint. L’obra de Carme Riera té dues protagonistes -la Laia, una adolescent de quinze anys, i la Maria, una dona de trenta -a les quals hem caracteritzat amb la voluntat de ser fidels al text. Malgrat la nostra intenció de representar la Laia i la Maria de forma precisa, hem hagut de caricaturar les seves vestimentes en funció de la seva edat per tal d’accentuar la diferència entre ambdues. Per aquest motiu la roba de la Laia és més infantil, amb colors estiuencs i vestits estampats; sense perdre en cap moment la seva personalitat innocent, naïf, espontània... En el cas de la Maria, americanes i bàsics llisos amb gammes cromàtiques més aviat obscures han estat clau per caracteritzar-la adulta i més seria. El personatge de la Maria presenta un canvi d’estil, ja que opta per una vestimenta formal quan es troba en un ambient laboral, mentre que les peces de roba connoten una actitud més informal quan té cites amb la Laia. El maquillatge ens ha servit com a instrument per a remarcar més la diferència d’edat, atès que les actrius que representen a la Laia, la Clàudia Orriols, i a la Maria, la Núria Arboleda, tenen la mateixa edat. La Laia du un maquillatge natural, que suggereix la seva jove edat -galtes vermelles, llavis rosats -; en canvi, el maquillatge de la Maria, pren com a base uns colors més formals i adults (una predominança cromàtica de tons marrons en les ombres dels ulls i en el pintallavis).

Te deix, amor, la mar com a penyora.

6.5.8 Pla de rodatge El pla de rodatge és un document preparat de la mà de l’ajudant de direcció i producció en què es mostra una organització cronològica de les escenes que es gravaran. Per tant, és de gran importància que s’indiqui l’hora. En aquest document trobarem tota la informació que es necessiti a l’hora de la producció, per això s’ha de tenir enllestit a la pre-producció. El director, productor (i els seus ajudants respectius, en el cas que se’n dispongui), actors, equip tècnic (càmeres, il·luminació, so, entre altres) han de disposar d’un pla de rodatge cada un. En el nostre curtmetratge, igual que en qualsevol altre, hi ha hagut un document on hi ha indicat l’horari, les localitzacions, la llum, la seqüència, l’escena i el pla qie es gravarà en tot moment, i, si es requereix, mencionar utillatge necessari. El pla de rodatge està a annexos.

6.6. Producció 6.6.1. Direcció El director de cinema, com bé defineix el diccionari, és l’encarregat de supervisar i conduir l’execució de les produccions audiovisual. Partint d’aquesta definició, es fa evident i indubtable que la tasca del director esdevé fonamental per a la creació d’una producció audiovisual.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

La funció del director, en produccions de gran pressupost, també pot consistir en ser el nexe connector entre la proposta del productor i la seva posterior realització, tasca atorgada a l’equip tècnic, amb la finalitat d’aconseguir traspassar els conceptes claus en la producció audiovisual. Una de les tasques més importants que ha de complir la figura del director és fer-se responsable de tot els termes artístics que apareixen en la producció audiovisual i estar capacitat per a transmetre a l’equip el resultat esperat a la pantalla. Així doncs, el director també ha de ser capaç de definir com ha de ser la història i les escenes filmades; per això cal que supervisi el guió i la planificació del rodatge, que esculli el repartiment de la producció, l’equip directiu i tècnic (el nombre d’integrants dels equips depenen del pressupost amb què compti la producció) i modeli la interpretació dels actors i actrius per tal que s’ajusti a la història. El director, per tal de poder tenir el control global del projecte cinematogràifc, ha d’encarregar-se de la direcció de la feina de l’equip tècnic abans de la pròpia creació d’aquest, al llarg del rodatge i durant la postproducció, quan s’edita la pel·lícula en digital. En el nostre curtmetratge la Clàudia Orriols ha agafat el roll de directora principal, intentant abastir totes les feines que aquest ha de realitzar. Tot que les decisions es prenien en conjunt i amb el vistiplau de les quatre.

6.6.2 Direcció de fotografia El director de fotografia és el responsable de la creació artística de la imatge del film i qui s’encarrega de prendre decisions sobre la il·luminació, l’òptica, l’enquadrament i la composició. Aquest conjunt serà el que permetrà aconseguir una estètica final de la pel·lícula. A tall de resum, es pot dir que el director de fotografia ha de fer front a tot allò que forma part del llenguatge audiovisual. L’equip de càmera té la tasca de transformar el que el director de fotografia exigeix en imatge i, en conseqüència, de tot allò que abraça la llum, el color i la tècnica. Per aquest motiu el director de fotografia s’erigeix com una figura clau durant el rodatge i la post-producció.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Un cop ja s’ha finalitzat la pel·lícula i el seu muntatge, s’inicia el moment de l’edició d’imatge. En aquesta fase, el director de fotografia ha de responsabilitzar-se de supervisar com s’unifica el color i es posen tots els plans i fotogrames en sintonia, de forma que la mirada espectadora accepti els canvis d’imatge. Al nostre curtmetratge les integrants del grup hem adoptat el paper de direcció de fotografia. Cadascuna va visualitzar el curtmetratge des de la seva òptica personal, les vam posar en comú i vam unificar totes les propostes per a dotar al curtmetratge de la seva estètica final. L’storyboard ens va ser útil per acabar de consolidar les nostres idees perquè ens vam haver de posar d’acord en cada pla, el tipus d’il·luminació i un seguit d’aspectes tècnics.

6.6.3. Producció La producció és la segona fase de la producció cinematogràfica, la qual equival a la fase del rodatge. En aquesta etapa, d’una durada d’unes quatre o cinc setmanes, es filma sense interrupcions tota la fotografia principal de la pel·lícula.

6.6.4. Filmació La filmació de diferents escenes precisa que es tinguin clars quins són els plans desitjats i especificats al guió tècnic. El pla facilita mesurar l’apropament de la càmera a la realitat. A mode d’exemple es poden mencionar que els plans més allunyats i oberts donen peu a una descripció, mentre que els més tancats i propers doten la imatge de cert dramatisme. El poder narratiu d’una imatge depèn en gran mesura del pla, el qual és el resultat de la distància de la càmera respecte de l’objecte o el subjecte filmat. En les filmacions és molt important utilitzar l’enquadrament i el pla correcta, ja que aquest també proporciona informació a l’espectador, Per això, s’han creat diversos tipus de pla segons el que vulguin expressar: el pla general, presenta l’espai on es desenvolupa l’acció; el pla mig, mostra els personatges de cintura cap amunt i és utilitzat en escenes on hi apareixen

Te deix, amor, la mar com a penyora.

dos personatges; el primer pla, el qual consisteix en la cara del personatge i en mostra la seva intimitat i l’expressió dels seus sentiments; el pla de detall, molt proper i destaca objectes o expressions d’un personatge; el contraplà, recurs emprat per a enregistrar converses o duels; i per últim, el pla de recurs, el qual és un pla no narratiu que enriqueix una seqüència un cop inserit en el muntatge.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Els plans són escollits en funció d’allò que es vulgui transmetre, per aquest motiu el nostre equip ha emprat els plans més adients per a cada moment. El càmera, Simón Sánchez, col·laborador que ha participat en l’elaboració del curt, va guiar-se per les indicacions de les directores i l’storyboard. Com que Simón no havia participat en l’anàlisi previ de la història, tal com tendeix a succeir als rodatges, les directores van haver de seguir tots els passos requerits per tal que el càmera pogués dur a terme la seva feina de forma adequada. A l’hora de filmar hem hagut de fer front a diversos entrebancs, a nivell meteorològic, geogràfic i cronològic. Vam preveure que trobaríem diverses complicacions; això ens va empènyer a deixar un marge de lliure creació pel càmera, qui va agrair-ho i va proposar diversos canvis de plans per tal d’obtenir un resultat més òptim.

6.6.5. Equip tècnic L’equip tècnic està format per un conjunt de persones encarregades de la supervisió en la producció i la post-producció. Abans de fer sonar el tret de partida de la gravació, per tal que el procés esdevingui el màxim de productiu possible, cal una correcta organització. Entre els elements essencials per l’equip tècnic s’hi troba la càmera. El nostre equip ha utilitzat una Sony model alpha 57 amb objectiu intercanviable per a rodar el curtmetratge. L’organització, com ja s’ha mencionat, és molt important en la producció per tal de tenir el màxim rendiment a nivell personal i global. Com que dues de les integrants del grup feien d’actrius, les altres tres membres feien la tasca de càmeres, directores de producció -les quals tenien el pla de rodatge amb el que anunciaven què tocava gravar, on i quan -; també s’encarregaren de revisar que no hi hagués cap error de ràcord, que hi hagués concordança logística, credibilitat de les escenes, que hi manquessin els elements que desentonen, entre d’altres.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Cal fer menció que també es va fer una gravació del making off4 i el behind the scenes5.

Gravant una escena de Te deix amor, la mar com a penyora. El càmera trobant el pla de detall de l’actriu.

6.6.6. Il·luminació El nostre curtmetratge té diversos salts en el temps en què l’escena es desplaça d’un ambient de tendresa a un carregat de dramatisme. Per tal d’evitar que l’espectador experimenti confusió hem volgut establir una clara diferència entre els records agradables de la Laia i els que la jove recorda amb tristesa i/o ràbia. La llum és un element fonamental en la composició i la posada en escena que permet definir una imatge i les emocions que busca expressar. Aquest factor té una influència clara en l’estètica del film i en el caràcter que l’autor li vol donar. Per aquest motiu la il·luminació ha esdevingut un dels recursos audiovisuals més recorrent al nostre curtmetratge. Per tant, és correcte afirmar que, dins del món cinematogràfic, la il·luminació acompleix la seva utilització tècnica aportant la llum necessària sobre l’escena per tal que aquesta pugui ser gravada i vista i alhora també és primordial en la vessant creativa perquè permet dotar una escena d’una atmosfera determinada.

terme anglès traduït com a “com es va fer”. Video-documental que mostra la producció de qualsevol tipus de rodatge. 5 terme anglès traduït com a “darrere les càmeres”. Video-documental en què es grava el que passa entre vestidors.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

La il·luminació consta de diverses tècniques, entre les quals hi trobem els contrastos, les ombres i els clars; i aquestes influeixen en el significat de la imatge. Així doncs, una imatge fosca, la qual es caracteritza per una llum dura, amb clarobscurs i contrastos, manifesta un conjunt de sentiments negatius; pel contrari, una llum clara, difosa i suau posa de relleu emocions d’un caire més positiu. És important destacar el paper del color, el qual permet accentuar l’efecte desitjat (els colors foscos i freds estan directament relacionats amb els sentiments negatius; mentre que els colors més càlids i de tons pastel es vinculen amb els positius). Una gran majoria de filmacions empra una il·luminació artificial -per exemple un focus -, ja que un dels seus avantatges és la seva fàcil manipulació. En el nostre cas particular, hem hagut d’utilitzar materials no professionals per tal d’aconseguir una artificialitat en la il·luminació. El nostre pla de rodatge va prendre la llum necessària com a factor determinant de l’organització. Per aquest motiu vam gravar la majoria d’escenes durant la tarda -aproximadament cap a les cinc de la tarda -, atès que la llum del capvespre, suau i càlida, responia al clímax que desitjàvem crear pel nostre curtmetratge. Eternal Sunshine Of The Spotless Mind (2004), del director Michel Gondry, va ser el nostre referent en quant a il·luminació, atès que aquesta pel·Lícula romàntica fa un joc mestre de la llum, el qual consisteix en utilitzar una llum molt dura, fosca i artificiosa en les escenes de desesperació i caos; mentre que als moments entranyables s’empra una il·luminació molt més clara, suau i natural.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

CAOS

ESTABILITAT

Te deix, amor, la mar com a penyora.

6.7.Post-producció La post-producció és l’últim procés de la producció audiovisual, i els seus inicis consisteixen en la captura d’imatges, el treball de muntatge i la sonorització, entre d’altres. A mode de síntesi, es pot dir que el procés de post-producció consisteix en escollir quin serà el material digital a manipular un cop ja ha estat enregistrat. Per tant, la post-producció abraça l’edició i el so -on es troba la veu en off -, l’edició de video i muntatge, el procés de composició de música i la banda sonora.

6.7.1. Edició 6.7.1.1. Procés de muntatge El muntatge és el procés d’edició del vídeo on les escenes i els plans adquireixen una continuïtat i, en conseqüència, la narració de la història prendrà sentit. L’editor de vídeo permet l’ordenació i unió dels plans seguint el guió tècnic i les instruccions de la direcció; tasques dutes a terme pels tècnics durant la post-producció. L’organització és primordial, com ja s’ha mencionat anteriorment. Per això, el primer dels passos que vam donar va consistir en ajuntar totes les gravacions per seqüències i escenes en una carpeta que facilitin l’edició posterior. A més, vam considerar necessari fer una còpia de cada un dels enregistraments un cop contemplada la possibilitat d’extraviar-se. Un cop vam tenir clara l’organització i vam prendre totes les mesures preventives, vam passar a l’edició de vídeo utilitzant el Sony Vegas Pro 13.0. A continuació, ens vam centrar en la música i el so, afegits durant l’edició. La primera s’erigeix com un dels elements més importants en la transmissió d’emocions al públic. En moments crítics pels personatges, la música no només esdevé una via de manifestació de les emocions sinó que també permet als espectadors assolir un estat de catarsi i, per tant, un èxit rotund des de l’òptica del director. La composició de música es troba aprofundida a posteriori en l’apartat 9.2.3. També cal fer menció que, durant l’edició, el guió tècnic va esdevenir primordial a l’hora del muntatge perquè

Te deix, amor, la mar com a penyora.

en el document s’hi especifiquen els plans, les escenes, les seqüències, els moviments de càmera, entre d’altres. Per últim, després d’haver corregit qualsevol error de ràcord, edició de la imatge o so, és necessari ensenyar el resultat final a una mirada aliena que pugui veure tot allò que s’ha escapolit dels ulls dels tècnics i la direcció. Per aquest motiu volem agrair la mirada crítica del professor Daniel Moya, qui ha estat el nostre guia; de la mateixa manera, és necessari mostrar gratitud cap als professionals que ens han facilitat informació i ajuda, com Marta Grimalt Canal o, de nou, el professor Moya.

6.7.1.1.2. Sony Vegas Pro 13.0 El programa d’edició emprat en el nostre procés de muntatge ha estat el Sony Vegas Pro 13.0, publicat per Sonic Fiundry, ja que és un sistema d’edició no lineal. En altres paraules, permet ampliar o reduir qualsevol seqüència sense alterar ni perjudicar les seqüències o quadres posteriors. El Sony Vegas Pro 13.0 presenta el vídeo i l’àudio en un temps real i en múltiples pistes; així com també permet les mescles d’àudio i l’edició en format 4:3 i 16:9. D’entre els programes amateur, vam escollir aquest perquè és el que gaudeix de millors crítiques. Cal mencionar que, a nivell professional, aquest programa d’edició és el menys ben considerat per la crítica, ja que d’altres com l’Adobe Premier i el Final Cut ofereixen un gran ventall d’opcions que no té el Sony Vegas Pro 13.0

6.7.2. So 6.7.2.1. Veu en off La veu en off és un recurs útil que permet donar força a l’acció i alhora ajuda a augmentar el dramatisme que transmet la narració. Va ser utilitzada per primera vegada l'any 1930, pel director i teòric cinematogràfic soviètic

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Serguei Eisenstein en l’adaptació de Una tragèdia americana, de Theodor Dreiser. Aquell mateix any, l’Âge d’or, del director espanyol Luis Buñuel, va esdevenir una producció revolucionaria pel món cinematogràfic. A l’Âge d’or els personatges no mouen els llavis, però se sent la seva veu. Gràcies a aquesta pel·lícula, la veu en off va aconseguir popularitat, esdevenint un recurs habitual en el cinema. Tot i el seu èxit, molts experts recomanen moderar l’ús del recurs, atès que pot interpretar-se com una voluntat d’amagar la incapacitat del realitzador per a suggerir i insinuar. Cal tenir en compte que, en moments crítics, la veu en off desapareix per donar lloc als diàlegs en format clàssic. En Te deix, amor, la mar com a penyora la narració presenta una estructura epistolar, on la protagonista expressa tots els seus sentiments en primera persona i els hi fa arribar a la seva estimada. Per aquest motiu, per al nostre curtmetratge vam decidir fer ús de la veu en off de la Clàudia Orriols, puix que permet la narració del discurs mental de la protagonista sense necessitat d’ubicar-lo en l’espai i alhora facilita l’explicació dels fets des de fora de l’acció (exceptuant alguns instants en què remarca o dóna més intensitat).

6.7.2.2. Procés de composició de la música Julius Portnoy, reconegut musicòleg, va afirmar: “La música té la propietat de modificar la pressió arterial, els nivells d’energia, les taxes metabòliques i, fins i tot, els processos digestius”. Com bé manifesta Portnoy, la música té la capacitat de transmetre i produir emocions molt diverses en l’ésser humà. Per raons culturals, els humans tendim a associar la música escoltada amb la part més subjectiva de la psique6. Per tant, es pot afirmar que la música té la capacitat de despertar sentiments i emocions que perduren com a records adormits en la ment humana. Així doncs, de la mateixa manera que una olor ens pot recordar un moment determinat de la nostra vida en un lloc concret, una cançó pot activar al màxim els nostres

la psique és el conjunt de pensaments, emocions i processos de la ment que constitueixen la personalitat de l’individu

Te deix, amor, la mar com a penyora.

sentits i fer-nos experimentar certes emocions com nostàlgia, tristesa, alegria, etc. La felicitat i la tristesa s’estableixen com les emocions més pròpies que l’ésser associa amb la música. Aquestes dues solen estar vinculades en escales majors, de felicitat i emocions triomfals, i escales menors, de tristesa i derrota. Els compositors coneixen molt bé aquesta associació i l’utilitzen de forma intencionada sobre l’oient. És a dir, abans de composar una cançó procuren tenir sempre en compte quina és la sensació que volen provocar. Els nostres cervells també

coneixen la sensació que el compositor vol

transmetre gràcies a una vida d’exposició a idiomes, paraules, escales, lletres musicals i associacions entre ells. Cada vegada que s’escolta una pauta musical desconeguda, es procura contextualitzar els nous sons i acabem creant vincles memorístics entre un conjunt determinat de notes i un lloc, època o conjunt d’esdeveniments. A tall d’exemple, aquell qui escolti els violins de Bernard Herman de la pel·lícula Psicosis (1960), d’Alfred Hitchcock, pensarà en l’escena de la dutxa. El tempo també és un factor important per transmetre una emoció. Les cançons amb un tempo ràpid acostumen a considerar-se alegres, i les que tenen un tempo lent, tristes. Encara que això és una simplificació excessiva, es compleix en una gama notable de circumstàncies, en moltes cultures i al llarg de la vida de l’individu.

6.7.2.3. La nostra banda sonora La música, en un curtmetratge o una pel·lícula, és utilitzada per a transmetre una emoció i alhora crear un ambient concret. El tipus de música pot ser objecte de canvi en funció del tipus de pel·lícula i d’allò que el creador cerca comunicar al públic. Es fa evident que la música és necessària en el món cinematogràfic i, per aquest motiu, és imprescindible saber quan utilitzar-la i quan prescindir-ne. La composició d’una cançó és un procés de molta delicadesa que ha de passar per un seguit de fases prèvies abans de complir la seva tasca: fer 39

Te deix, amor, la mar com a penyora.

universal una emoció particular. Per això les compositores han de saber de forma precisa què és allò que aspiren a transmetre a l’espectador i oient a través de la seva composició. En el nostre curtmetratge buscàvem comunicar sentiments que orbiten al voltant de la infantesa pròpia de la protagonista. En conseqüència, la música que hem utilitzat és suau i de caire íntim, càlid i proper. En una àmplia majoria de bandes sonores de pel·lícules fa aparició el piano en tant que instrument principal. La causa rau en què el seu so és nostàlgic i agradable; i abraça diverses emocions, des d’una melodia trista fins a una d’una tonalitat alegre, gràcies al seu ampli registre. El nostre curtmetratge abraça episodis de felicitat i de tristesa; per això vam jugar amb el recurs musical. Com ja hem mencionat, la música té la intencionalitat d’emanar suavitat, intimitat i tranquilitat; consegüentment, la música del curt pren com a base sòlida instruments com el piano, sense cap tipus de lletra. Amb l’afany d’aconseguir commoure l’espectador amb el cúmul d’emocions que palesen en el curtmetratge, hem pres com a models a seguir compositors com Ludovico Einaudi i Yiruma. El problema principal que ens ha perjudicat ha sigut cronològic. Així doncs, les cançons que fan aparició en el curtmetratge no ens són pròpies sinó que són versions de cançons interpretades per algunes de les integrants del grup. Hem volgut fer-ho d’aquesta manera per poder apropiar-nos de la música i fer-la més propera, de manera que ens resulta molt més còmode posar de manifest els sentiments que volíem comunicar a l’espectador.

6.7.2.3.1 Musescore Musescore, un programa de notació musical per a ordinadors, ens ha permès aplanar el rocós trajecte que havíem de caminar per a acabar de perfeccionar el curtmetratge. Es pot dir que Musescore és un reproductor complert que facilita la reproducció de partitures, la seva importació i exportació. El programa gaudeix d’un suport de percussió i té una facilitat d’entrada de notació musical i d’edició; està sota la llicencia lliure pública general de GNU, a saber, qualsevol individu està autoritzat a la descàrrega del programa.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Gràcies a Musescore el nostre equip ha pogut realitzar maquetes de la música que sonarà en el nostre curtmetratge. La música del curtmetrage ha estat realitzada per la Mariví Enriquez, qui està familiaritzada amb aquest àmbit. A annexos hi trobarem una mostra d’una maqueta creada. https://musescore.com

Te deix, amor, la mar com a penyora.

7. Conclusions

El món audiovisual ens va causar una forta impressió des del primer moment en què vam començar el batxillerat escènic, modalitat que ens va obrir les portes cap a la cinematografia. Aquest esdeveniment va marcar un interès compartit entre les integrants del grup per la creació filmogràfica que va anar in crescendo paral·lelament a l’augment de coneixement que teníem sobre aquest àmbit d’estudi. Així doncs, donat que el treball de recerca és un projecte útil per donar les primeres passes dins d’un àmbit d’interès, vam voler aprofitar aquesta oportunitat per apropar-nos a la producció d’un curtmetratge. Convertir la narració epistolar de Te deix, amor, la mar com a penyora en un curtmetratge va esdevenir el nostre repte perquè abraçava la creació sencera d’un curtmetratge des de zero. Vam aconseguir complir el nostre objectiu principal: abraçar totes les fases i àmbits de la producció d’un curtmetratge. Per això podem afirmar que vam assolir amb èxit la nostra principal meta. Malgrat tot, vam trobar certes dificultats en el nostre camí, com el fet d’anar contra rellotge per poder assolir tots els passos que ens vam marcar. Les conseqüències de la mancança de temps van traduir-se en la impossibilitat de proveir-nos de tot el material professional necessari per a desenvolupar de forma desitjada alguns dels apartats del treball, com la veu en off i la música. En aquest apartat, cal mencionar que, en un principi, la banda sonora havia de contenir més instrumentació i alguna melodia amb la veu com a instrument principal. La falta de temps també va afectar la llargada del curtmetratge, atès que principalment estava pensat per a durar vint minuts i, finalment, la llargada es va veure reduïda a la meitat. És important fer menció que desitjàvem prendre distància de la convencionalitat dels primers curtmetratges que vam crear i experimentar amb el videoart, fet que no va ser possible realitzar en la seva totalitat. El treball de recerca ens ha estat útil per a tenir la certesa que volem seguir explorant dins l’àmbit cinematogràfic, ja que ens ha permès descobrir nous camins que volem recórrer en el nostre futur professional. El treball ha estat útil per a la Clàudia Orriols perquè li ha permès conèixer en més

Te deix, amor, la mar com a penyora.

profunditat l’àmbit al qual vol dedicar-se: la direcció i la interpretació; la Núria Arboleda ha descobert en el videoart i en la direcció de fotografia dos camps d’estudi en els quals es vol endinsar. La Mariví Enriquez té molt clar el seu futur dins del món de la música, per aquest motiu va ser la encarregada de la producció musical del curtmetratge. Per últim, l’Àfrica Romero va ampliar els seus horitzons professionals, contemplant així la possibilitat de dedicarse a la direcció cinematogràfica i direcció d’actors i actrius. La producció del curtmetratge de Te deix, amor, la mar com a penyora ens ha facilitat valorar més aquest tipus de film. Considerem que, en ple segle XXI, es té en gran estima les grans produccions cinematogràfiques, les quals disposen d’un gran pressupost i un públic assegurat, i, en canvi, els curtmetratges, que no gaudeixen de totes aquestes facilitats, no són prou valorats. En conclusió, tenim confiança en què el món del curtmetratge encara té molts camins per explorar i la seva demanda anirà in crescendo.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

8. Webgrafia i bibliografia

ADELMAN, K. (2005). Cómo se hace un cortometraje: todo lo que precises saber para relizar con éxito un cortometraje. Ed: Ma Non Troppo.

BRAGÓS TROST, N. (2015). Procés de creació i realització d'un curtmetratge. Estudi de la metodologia i realització pràctica [online]: https://issuu.com/bibmontserrat/docs/tr_nuriabragos

CANADELL, S. Cultura Audiovisual. Preproducció. [online]: http://salvicanadell.cat/joomla3/index.php/t3/134-preproduccio2/916-guioliterari-guio-tecnic-guio-il-lustrat

FERNANDEZ, F y MARTÍNEZ, J. Manual básico del lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós. PDF [online]: https://sixtoon.files.wordpress.com/2015/04/manual-basico-de-narrativa-ylenguaje-audiovisual.pdf

FERNÁNDEZ, M.C. y LÓPEZ, E. (06 / 06 / 2017). La estética cinematográfica: luz y color. Centro de comunicación y pedagogía. [online]: http://www.centrocp.com/la-estetica-cinematografica-luz-color/

FESTIVAL MENORCA. El cortometraje y su importancia en el panorama cinematográfico actual. Festival de cinema de Menorca. [online]: https://festivalmenorca.com/es/curtmetratge-i-la-seva-importanciapanorama-cinematografico-actual/

HELIDA, C. (14 / 09 / 2017). Historia del Cortometraje en el mundo.Prezi [online]: https://prezi.com/cadyb2di_yvh/historia-del-cortometraje-en-el-mundo/

Te deix, amor, la mar com a penyora.

HELP ME EPS. (2016). Curtmetratge (curt / short). PDF [online]:https://helpmeeps.files.wordpress.com/2016/02/cau-4-laproduccic3b3-audivisual.pdf JIMÉNEZ, V y PAÜL, C. (2010). Creació d’un curtmetratje d’animació. (1a. ed.). Matarò: Escola Politècnica de Mararó. PDF [online]: https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/11812/Victor_Jim%C3 %A9nez_Parrilla_Creaci%C3%B3%20d'un%20curtmetratge.pdf

PAREJA, A. (06 / 12 / 2016). El director de fotografía: elemento clave de un rodaje. Workshop experience. [online]: https://www.workshopexperience.com/director-de-fotografia-cine/ RAINDANCE (31 / 03 / 2013), World’s top short film festival. Raindance. [online]: https://www.raindance.org/worlds-top-short-film-festivals/

ROVIRA, E. (2014). Un dia qualsevol. (1a. ed. ). Barcccelona: IES Les Corts. PDF [online]: http://www.premiscacescola.cat/Portals/0/ArxiusAnteriors/XI/2014_4_4.pdf

SÁNCHEZ, A. (2001). Estrategias de guion cinematográfico. Proceso de creación de una història. Ed: Ariel.

SÁNCHEZ, J. L. (2000). De la literatura al cine: teoría y análisis de la adaptación (pág. 47). Barcelona: Paidós.PDF [online]: https://www.researchgate.net/publication/40738678_Del_cine_a_la_literatur a_guia_para_la_adaptacion_de_cuento_a_guion_de_cor

SEGER. L. (1994). Cómo convertir un buen guión en un guión exelente. Ed: Rialp.

SOFTCATALÀ. (1998). Diccionari de Sinònims. [online]: https://www.softcatala.org/diccionari-de-sinonims/

Te deix, amor, la mar com a penyora.

SOLOCORTOS. Cortometrajes on-line. Festivals de Cortos en el Mundo en SoloCortos.com. [online]: http://www.solocortos.com/festivales.aspx

SUNDANCE INSTITUTE. (2014) About Sundance Film Festival. Sundance institute. [online]: http://www.sundance.org/festivals/sundance-film-festival/about#/

TALLER DE ESCRITORES. Cursos de escritura creativa. El guión técnico. [online]: https://www.tallerdeescritores.com/el-guion-tecnico

TIZEDIT (08 / 04 / 2015). Los festivales de cortometrajes más importantes del mundo. [online]: https://www.tizedit.com/es/noticias/el-mundo-no-limita-al-norte-con-pirineos

TORRAS, D. (15 / 12 / 2012). Treball de Recerca. Prezi [online]: https://prezi.com/cltwjzr7dliz/treball-de-recerca/

VALLS, L. (14 / 01 /2017). Curtmetratges, grans històries de curta durada. El cinèfil: [online]:

revista

cinema

xarxa

català.

http://elcinefil.cat/2017/01/14/curtmetratges-grans-histories-de-

curta-durada/

Te deix, amor, la mar com a penyora.

9. Annexos: 9.1. Enquestes

Te deix, amor, la mar com a penyora.

9.2 Entrevista escrita Em dic Marta Grimalt, sóc cineasta i fa uns 8 anys vaig començar a dedicar-me al cinema. Darrerament he trobat la meva via d’expressió concretament en el cinema, degut a què utilitzo una manera més experimental que em dona força llibertat i estic veient que puc trobar el meu propi llenguatge a partir de l’experimentació. Sóc de palma de Mallorca, però també tinc família catalana. Farà uns set anys vaig venir a Barcelona a estudiar Realització Audiovisual. Després vaig estudiar direcció i producció a l’Ecip, que és l’escola de cinema de Barcelona; després, un màster en direcció artística a l'Escac. Posteriorment vaig fer un petit curs de cinema experimental a Los Ángeles. Al llarg d’aquesta etapa més acadèmica he trobat gent que m’ha entès més, i gent que no. Els estudis m’han anat molt bé perquè, a part del temari i tecnicismes pròpis que aprens, també m’han servit molt per curtir-me i per veure el funcionament de la indústria del cinema, ja que és un tema bastant complex i molt competitu. He après que el més important és trobar la pròpia expressió de cada un, independentment del que puguin pensar o dir les altres persones. Què et va cridar l’atenció del cinema experimental? Realment va ser d’una manera inconscient. Abans d’estudiar feia vídeos a casa amb muntatge musical i més rítmic. Gravava el que volia: imatges de la natura, amb amics i la família; i després, a casa, agafava i en feia tot el muntatge. Vaig començar amb el Windows MovieMaker, i després ja amb el FinalCut. Finalment vaig veure que tot això que havia estat fent podria tenir una sortida que m’ajudés en la meva vida professional, i vaig començar a presentar aquests videos a diferents festivals d’art i de cinema i em van anar

Te deix, amor, la mar com a penyora.

seleccionant; i més endavant, amb el video Zooapre, que vaig gravar a Islàndia, vaig guanyar el Barcelona Visual Sound i després el documental curt que vaig gravar a Los Angeles en super8, en blanc i negre; també vaig guanyar el Short In Fest, un petit festival de curts, i aquest s’ha mostrat a diversos festivals. Darrerament he fet el meu primer llargmetratge, que he anomenat Desierto en tu mente, un romovie surrealista, rodada a Los Angeles, Barcelona i a Mallorca. El meu recorregut ha estat des dels vídeos més casolans fins on sóc ara. Què marca la diferència entre cinema convencional i videoart? Jo crec que és una línia entre el que és considerat de manera acadèmica i el que no. Simplement te n’adones de què, perfectament, quan estàs creant, pots fer el que vulguis. Es pot denominar de diferents maneres, penso que és simplement enfocat als festivals de cinema; o, a l’hora de distribuirho, quan et fan posar nom al que fas i, vulguis o no, has d’atribuir-hi un terme. Per a mi, paral·lelament d’aquestes denominacions, es podria diferenciar entre peces curtes i peces llargues. Jo sé que sempre puc fer el que vulgui, ara, per exemple, el llargmetratge Desierto en tu Mente l’hem fet totalment experimental, en canvi, pròximament volem fer alguna cosa més digerible pel públic, ja que no sempre n’hi ha un que entengui coses experimentals i boges, però sense perdre mai la nostra expressió. Podries parlar-nos una mica sobre Desierto en tu Mente? Desierto en tu Mente ha estat el primer llargmetratge que he fet. Sempre havia realitzat curtmetratges i estava una mica estancada en la meva carrera. Tenia la sensació de que, si feia una altra peça curta seria massa el mateix i necessitava fer un canvi. A més a més, vaig voler fer-lo en analògic, per aquesta raó, vaig decidir fer-ho en super8, en blanc i negre, perquè, després d’haver fet una investigació, vaig veure que era l’opció més rentable a nivell econòmic i tècnic, ja que agafo jo la càmera, les piles, els cartutxos i això em donava molta llibertat. És una producció independent, en la qual vaig tenir molta sort. Em van seleccionar a Ca L’estruch, de Sabadell, on em van donar residència durant sis mesos per a fer tot el procés de la post-producció i

Te deix, amor, la mar com a penyora.

també em van donar una subvenció per part de l’Institut d’Estudis Baleàrics, amb la qual vaig poder recuperar gran part dels diners que jo havia invertit en la pel·lícula. És una Romovie surrealista que tracta de dues dimensions: la d’un escriptor i la d’una noia caminant, les quals es fusionen. La noia caminant sóc jo, ja que, a nivell de necessitat, era la única persona que vaig estar disponible a les tres grans localitzacions: Califòrnia, Mallorca i Barcelona. La pel·lícula està feta treballant molt el que és el llenguatge surrealista, però també te moltes parts d’humor i iròniques. Des d’interpretació fins tècnicament és bastant imperfecte, però està fet així intencionadament, ja que volíem que fos casual, sense deixar de banda el que volíem transmetre. Vull destacar la gent que ha fet que tot això sigui possible, començant per la banda sonora, la qual la gran majoria de temes estan composats específicament per la pel·lícula, pel músic Primo Gabbiano. És música més aviat noise, electrònica experimental. Arturo Lanz va composar una cançó també. Altres músics com Craig Amromin, Heaven Pegasus, Fawns of love i Hamburguesa Vegetal van cedir les seves cançons per la pel·lícula. També vull destacar la feina que ha fet Cristian Robles, que ha fet part del grafisme, el pòster de la pel·lícula i animacions en stop motion, que vam fer conjuntament per als crèdits finals. A nivell d’interpretació agrair també a Saray El Haddouti, té molt potencial, agrair també al Toni Junyent, al Fran Murcia, al Pablo del Barrio, a la Wanda del Rio, a la Bruna Blavia, a l’Agustí Macià… a tots els que hi surten. També a la Natalia Lucía, que em va ajudar amb la direcció de fotografia. Part de la meva família, la meva mare, per exemple, que també és artista, em va ajudar a idear; ella sempre és una font d’inspiració per a mi. La meva tieta àvia surt també a la pel·lícula, el meu pare també m’ha recolzat molt. En general he tingut molt recolzament de part de la gent estimada, i sense tots ells no hagués sigut possible. Al ser un món tan surrealista, com fas que els actors es posin en la pell dels personatges i s’interessin en participar en les teves pel·lícules? És una bona pregunta perquè si vols fer una pel·lícula evidentment necessites un equip, i sense tota la gent que ha col·laborat no seria possible.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

La veritat és que ha estat tot bastant intuïtiu, en el sentit d’agafar i confiar en la gent. Més que, a partir d’explicacions, per tema de “feeling”. Jo portava treballant en el guió de la pel·lícula des de feia uns sis anys i va anar evolucionant un munt, és a dir, la intenció era clara, el que era més abstracte era agafar la gent. La solució que vaig trobar per atreure la gent va ser anar tres mesos a Califòrnia per gravar una mica. Quan vaig tornar ho vaig ensenyar a la gent que volia que hi participés i vaig veure que amb els esbossos que havia fet la gent ja va veure la meva intenció i s’hi va interessar, va ser com l’ham per atreure a la gent. Tot els que hi han participat ho han fet per això, perquè creien en el projecte. Sabem que en algun projecte has fet autoedició. Volíem que ens expliquessis una mica sobre el tema, ja que, al haver fet un curt, nosaltres ens trobem amb l’edició i el muntatge, i fa una mica de respecte. Podries donar-nos algun consell? Escar. Jo crec que, en mi mateixa i també en el que veig en la resta de gent que veig que s’hi dedica, penso que és un balanç entre el que tu vols fer i entre el que saps fer bé. Per exemple, jo considero que les meves capacitats i el meu potencial sobretot estan en dirigir, en escriure, en idear l’estètica de la direcció d’art i en la post-producció. També tinc nocions de la resta de departaments, però m’estimo més que se’n encarregui un altre especialitzat. La post-producció de Desierto en tu Mente la vaig fer pràcticament sola, i va ser el més difícil de tota la pel·lícula. Tant a l’ECIB com a l’ESCAC, t’han donat peu a fer cinema més experimental? O era tot més convencional? No sempre he sabut el que volia fer, però sí que molts cops m’he sentit fora de lloc tant a nivell de companyerisme a les escoles com a nivell docent, el que m’han volgut ensenyar. Penso que a una escola arribes nu, i allà et vesteixen, però sempre tens l’opció de decidir què et vols posar i què no. Hi ha una infinitat de maneres de fer les coses i això sempre ho he tingut molt present, sempre he agafat el que he volgut, m’ho he aplicat i ho he utilitzat. Amb el pas del temps veus que tot el que has après és útil, i encara que

Te deix, amor, la mar com a penyora.

hagis pogut trobar gent hostil també trobaràs gent molt creativa que t’ajuda i de la qual també aprens, i pots col·laborar i fins i tot admirar. El meu consell és que no us tanqueu a cap escola, sinó que us obriu i agafeu el que voleu, sempre conscients de que no hi ha només una manera correcta de fer les coses. És molt difícil passar la idea que tens mentalment d’un film a realitzarlo? El resultat final s’assembla al que havies pensat en un inici? -La veritat és que la gran majoria de peces que he fet fins ara són més aviat un cinema d’expressions i d’emocions. Llavors, el procés creatiu, des que tinc la idea fins que l’acabo, va evolucionant molt. També depèn de la peça que vull fer; hi ha algunes vegades que vaig més segons la marxa, en canvi, n’hi ha d’altres que ho organitzo tot molt bé i ho segueixo tot al peu de la lletra, per a que la idea inicial sigui la final. Vull fer un parèntesis també per comentar que no s’ha de confondre una expressió més abstracta i surrealista amb el que és la improvització i el caos en la organització, és a dir, jo em considero bastant metòdica i organitzada. Creus que, per a què surti un bon projecte, és necessari tenir molt material? Jo crec que el més important són les ganes i el que tu vols fer, davant d’això no hi ha límits. El que vulgueu enregistrar, feu-ho. Els recursos són molt relatius; tu pots agafar una càmera mini BV i que sigui la teva intenció expressar-te amb aquest tipus de càmera, per exemple. No crec que hi hagi alguna cosa que et limiti, i encara menys al principi. El més important és saber el que voleu fer, no pensar tant en “com ho farem?” sinó, agafar i ferho. Quan ho estàs fent és quan te n’adones de que t’estàs entrenant i estàs treballant alguna cosa per tenir una ment més resolutiva. No pensis, simplement fes-ho, us animo a què feu el que voleu. Per últim, una pregunta una mica més personal. Al nostre curtmetratge és molt important el paper de la dona i el trencament d’esquemes. Ens preguntàvem si, estant al món professional, has notat algun tipus de discriminació pel simple fet de ser una dona. 54

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Hi ha de tot. És a dir, hi ha fins i tot fundacions cooperatives, associacions i festivals de cinema que potencien això, la creativitat de les dones cineastes i al marge d’això, un tracte amb respecte i equitatiu. El que sí que m’ha succeït, potser perquè físicament semblo més jove del que realment sóc, és que altres homes pensen que sóc una nina i no em prenen en serio. Al cap i a la fi el que denota és la seva incompetència. Si que t’ho pots trobar, però el que m’agrada pensar és que el problema el tenen ells, la seva poca intel·ligència, la seva poca capacitat de respecte. El millor és aprendre i ferte forta i estar al marge de tot això. S’ha de dir que el respecte a la dona està molt present, amb un concepte d’igualtat.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

9.3. Guió literari Seqüència 1 Escena 1 Des d'aquí no puc veure la mar. No puc veure-la perquè està lluny d'aquí, a l'altre cantó de la ciutat. Però l'enyoro. L'enyoro perquè, en veure-la, penso que tu restes a l'altra banda i que de mar a mar, de riba a riba, hi ha menys camí que de ciutat a ciutat. Enyoro la mar, enyoro la immensitat blavosa que semblava entrar per la finestra aquell migdia de primavera. Perdona'm, anava a demanar-te si te'n recordes, pel gust que em diguis que sí que tot sovint els ulls se t'amaren del blau encisador d'aquella mar tan nostra. Quants anys fa de tot allò? Els anys, els mesos, els dies, començaven al mateix instant, al punt exacte en què la blavor era perfecta, el teu cos de seda, tèbia, dolça, suau la llum que s'escolava. Érem més joves, menys conscients plens d'una innocència perversa, quasi maligna. Seqüència 2 Escena 1 Tenia quinze anys, i ells foren en part, la causa del nostre trencament. Durant el curs de 4t vaig canviar els mitjons per les mitges fines, vaig estrenar les primeres sabates de tacó i un vestit de festa. Me'l posava per anar als concerts. Una nit em vas preguntar què pretenia dir-te quan et clavava la mirada com dos punyals, com si et busqués l'ànima. I va ser llavors quan per primera vegada posares les mans sobre els meus cabells. Escena 2 Em sentia feliç quan agafaves la meva mà entre la teva. Els meus ulls, que eren els teus, captaren matisos, colors, formes, detalls que a tu et semblaren sorprenents i nous. Jo veia el món com tu el miraves. Encara ara, a vuit anys de distància sóc capaç d'entusiasmar-me tant com ho feia abans, quan tot era nou. Solíem fer excursions al bosc, muntanya amunt. Anava descobrint el món de la mateixa manera que l'amor em descobria a mi.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Aprenia a viure, aprenia a morir de mica en mica, abraçada a tu. Em negava a deixar passar el temps. Volia per sempre més sentir el frec dels teus llavis, de la teva pell. La tristor d'aquestes hores, em retorna a tu, a aquella claredat de petons que estimàrem. Les nits de les nostres imaginàries cites, i l'amor per damunt de tot, l'amor de què mai no parlàvem. Escena 3 Aquell amor que va durar exactament vuit mesos i sis dies. Va ser trencat per l'escàndol públic. T'obsessionava la idea que jo algun dia et fes algun retret d'aquell amor. T'acusaren de perversió de menors i rebies anònims d'insults morbosos... I ningú excepte el meu pare es va atrevir a parlar-me a la cara, enfrontant-se a la realitat. Només recordo les dues últimes frases: aquest és el camí de la depravació. T'enviaré a Barcelona si això dura un dia més. I així va fer. Seqüència 3 Escena 1 Era la darrera tarda juntes. Vaig tancar els ulls i vaig dir-te que t'estimava. Tu em vas fer callar. Una bafarada d'olor de mar em va fer marxar enmig de les ones. Aquell cel d'un color blau intensíssim. Érem a la llitera i lentament em vas anar traient la roba sense mirar-me, pretenia ser natural però hi amagaves una sinceritat malaltissa. Potser tenies por de la meva por en veure el teu cos nu. Però Sempre m'havia semblat esplèndid el teu cos. Els meus dits sobre la teva pell et dibuixaven. Llavors em demanares permís per despullar-me, volies fer-ho tu. Per assaborir aquells minuts, malgrat la urgència del teu desig. Inefable. Un lloc fora de l'espai, del temps, una habitació feta a la nostra mida i on cauríem sense salvació. Et vaig demanar que no ens n'anéssim, necessitava prometre't amb totes les meves forces no oblidar-te mai. Però tu em demanares tot el contrari: l'oblit.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Escena 2 Vaig passar l'estiu a casa els meus oncles. Tancada a una habitació il.lusionant-me només per tot el que encara no havia començat. T'escrivia cada nit. No pensava oblidar-te. Seqüència 4 Escena 1 Una setmana abans que comencés l'institut vaig arribar. Em vaig limitar a passejar els carrers amb l'esperança de tornar-te a veure. Anava als llocs on tu i jo havíem estat i em semblava sovint sentir les teves passes. Però tu no apareixies. I jo continuava recorrent els nostres racons però em semblava que res no tornaria a ser allò que era després que tu ho haguessis mirat. perquè totes les coses, portarien sempre la marca del teu estigma. Amb tanta força, amb tanta ràbia et vaig abraçar que quasi et tombes. No em vas convidar a entrar, però em vaig agafar el dret a fer-ho. Necessitava els teus ulls, les teves mans, els teus llavis. Escena 3 Un dia, fora de l'institut ens vàrem veure. Em vas preguntar com m'anaven les coses. Vaig dir el teu nom. Maria què vols? Laia res. Maria em cridaves? Laia és que no hi eres. Vols explicar-me què et passa? Maria els últims dies de curs són esgotadors. No veig res clar i tu em preocupes. Vaig ser massa feble per engrescar-te en aquella aventura, de la que et deus penedir.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

Laia para. Parles com me mare Maria t'asseguro que m'hagués agradat ser-ho. Seqüència 5 Escena 1 Vaig anar a estudiar a Barcelona. Ens escrivíem. Una nit vaig escriure't una carta llarguíssima. Però com que insistia a oblidar-te, vaig escriure a la mar amb la intenció que les ones té la donessin a tu. A mil bocins se l'endugué el vent des de la meva finestra. Seqüència 6 Escena 1 Van passar els anys. Besos d'altres llavis, frec d'altres mans... Intentava podar el teu record. Però des que vaig saber que vindries a treballar aquí, se’m feia impossible no buscar-te. Pocs mesos després vas rebre la carta d’invitació a les meves noces. Aquell dia em vas dir que em desitjaves tota la felicitat del món, la que tu haguessis volgut donar-me. Vaig voler donar-te les gràcies i et vaig dir que continuava estimant-te. Escena 2 No sé si les circumstàncies et faran conèixer aquest escrit. Fa uns mesos vaig anunciar-te l'embaràs d'un fill meu. D'aquí a deu dies, diu el metge que naixerà. Tinc por, em fa por. Em sento massa dèbil i les forces em fallen. Penso que probablement no coneixeré a la nena, perquè serà nena, n'estic segura, i no podré decidir el seu nom si no ho faig ara. vull que li posin el teu, maria. I vull també que el meu cos retorni a aquella mar, que no l'enterrin. T'enyoro, enyoro la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

9.4. Guió tècnic SEQÜÈNCIA 1 Des d’aquí---------->quasi maligna ESCENA 1 1- Laia mira finestra (bcn/sbd) 2- plans ciutat 3- primer pla Laia tanca ulls i sospira 4- primer pla obrint ulls vora mar (mar bcn) 5- Maria vora mar 6- torna a pla 1 SEQÜÈNCIA 2 Tenia 15 anys--------->el teu patiment ESCENA 1 Tenia 15 anys---------->els meus cabells 1-Laia entra institut amb amigues 2-Laia mira Maria. Ella es percata i s’oblida del que deia de lliçó 3-Laia s’arregla. Es posa mitges, tacons 4-entra concert. Maria també 5- sortir concert ESCENA 2 Em sentia feliç------------>mai no parlàvem 1- passejar per Miam 2- primer pla d’ulls. “els meus ulls que eren els teus, captaven matisos, colors, formes, detalls que a tu ets semblaren sorprenents. Jo veia el món com tu el miraves.” 3-Laia a la finestra, li passen els records pel davant (sbd/bcn) 4-excursió muntanya que arriba a una cala 5-Torna a la finestra 6- claredat de petons, cites imaginaries, i l’amor ESCENA 3 Aquell amor que------------->el teu patiment 1- Maria va a fer un petó a Laia però ella la rebutja 2- insults homòfobs projector 3-llavis pare dient les frases: aquest es el camí de la depravació. T’enviaré a Barcelona si això dura un dia més SEQÜÈNCIA 3 Era la darrera------------>no pensava oblidar-te ESCENA 1 Era la darrera-------------->l’oblit

Te deix, amor, la mar com a penyora.

1- vora el mar. Laia plora i Maria rebutja l’abraçada. Passa la ma pels cabells de Laia. Diu que l’estima però Maria la fa callar. 2- Laia mira les onades, que empalma directament amb començament escena amor 3- Escena amor: treure roba, seguir amb dits la figura 4- Laia torna al present ESCENA 2 Vaig passar--------------->no pensava oblidar-te 1- estiu casa oncles. tancada a una habitació 2- arrancar dies calendari 3- avorrida 4- escrivint SEQÜÈNCIA 4 una setmana-------------->agradat ser-ho ESCENA 1 una setmana----------------->l’amor 1- passejar pels carrers de Miami 2-anar a la muntanya 3-flashback de seqüència 2, escena 2 4-caminar per davant de casa Maria 5-Maria entra a casa seva i jo corro, l’abraço i entro. ESCENA 2 a classe---------------->patir 1-classe. Laia entrega un dibuix a Maria i ella la renya davant de Maria tracta amb duresa a Laia 2-Laia distreu Maria, contesta, se’n va de classe

tots.

ESCENA 3 un dia-------------->agradat ser-ho 1-diàleg a un bar o al mar SEQÜÈNCIA 5 ESCENA 1 vaig anar a estudiar--------------->finestra 1-amb cotxe allunyant-se de Miami 2-escriptori escrivint carta 61

Te deix, amor, la mar com a penyora.

3-escribint carta, apareix Maria 4-trenco carta SEQÜÈNCIA 6 ESCENA 1 van passar els anys---------------->estimant-te 1-relació amb Toni 2-Maria rep invitació noces Laia 3-Laia es troba amb Maria al carrer. Apareix Toni per darrera 4- Laia a la orella xiuxiueja que continua estimant a la Maria ESCENA 2 No sé si--------------->penyora 1-Laia escriu carta 2- embarassada 3-Maria llegeix carta. Tanca carta 4-Maria corre cap a la platja 5-laia jove a la platja 6-ploren i s’abracen 7-Laia es desploma i maria l’agafa 8-Maria es troba

Te deix, amor, la mar com a penyora.

9.5. Pla de rodatge

DIA 1

LOCALITZACIÓ

HORA

supermercat

matí 10:0012:00

llocs varis (mar, ciutat, racons)

fora el patí, mar

DIA 2

habitació de la casa

bosc, muntanya vora el mar port, casa, mar

DIA 3

vora el mar/ a un bar

migdia 12:0015:00 Tarda vespre 16:0018:30 matí 10:0012:00 migdia 12:0015:00 Tarda vespre 16:0018:30 matí 10:0012:00

casa platja

SEQÜÈNCIA I ESCENA

S.2/e.2 (1,2, S.4/e.1(1,4,5)

anotacions compra del menjar necessari

S.2/ e.2 (8) S.6/ e.2 (3-7)

S.1/ e.2(7,8) S.3/e.1(3)

love scene

S.2/e.2 (6) S.4/e.1(2) repetició S.6/e. 2

S.3/e.1 (1,2,4) i e.2 S.4/ e.3 S.6/e.1(2)

migdia 12:00cotxe, vora el mar 15:00

S.2/e.4 S.5/e.1(1)

recollir tot i marxar

Tarda vespre 16:0018:30

Te deix, amor, la mar com a penyora.

DIA 4

LOCALITZACIÓ

HORA

SEQÜÈNCIA I ESCENA

Institut Ferran Casablancas

matí 10:0012:00

S. 2/ e.1 S. 4 /e. 2

Tarda vespre 16:0018:30

S.1 e.1 S. 5/ e. 1

matí 10:0012:00

S. 6/ e. 1 i e.2

casa, finestra

DIA 5 Teatre Principal

Tarda vespre 16:0018:30

ANOTACIONS

es requereix projector

S. 2/ e. 1 S. 2/ e. 3

Te deix, amor, la mar com a penyora.

9.6. Banda sonora AquĂ us adjuntem la partitura de la maqueta de la banda sonora del nostre curtmetratge.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

9.7. Storyboard Tot i que, des d’un principi hem tingut molt clara l’estructura que seguiria la nostra pel·lícula, l’storyboard que hem fet, no ha resultat ser 100% fidel al curtmetratge.

Això és degut a la falta d’experiència a l’hora de dur a terme

tot un procés en el qual s’han de tenir en compte tantes coses, factors en els que no hem comptat a l’hora de realitzar-lo, com les localitzacions o la durada de la pel·lícula (es veu clara la mancança d’alguns dels plans). És necessari saber com és el lloc on gravaràs a l’hora de fer el guió il·lustrat, d’aquesta manera pots jugar amb els elements que hi ha, per exemple; gravant l’escena d’amor, ens hem trobat que, a la llitera, hi ha una tela transparent, amb la qual no comptàvem, ens ha agradat i l’hem utilitzat. Això ha fet que l’storyboard plantejat inicialment hagi quedat alterat.

Te deix, amor, la mar com a penyora.