__MAIN_TEXT__

Page 1

[CAT]

Dossier de premsa sobre el Reglament dels Centres d’Internament  d’Estrangers  El passat divendres 14 de març el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret 162/2014, de 14 març, pel que s'aprova el reglament de funcionament i règim interior dels Centres d'Internament d'Estrangers. És la primera regulació legal d'aquests centres des de la seva aprovació, en el marc de la Llei d'Estrangeria de 1985, en què l'internament a aquests Centres es preveia com una mesura cautelar Després de les morts de la Samba Martine al CIE de Madrid (desembre de 2011) i de l'Idrissa Diallo al CIE de Barcelona (gener de 2012), el govern va veure's obligat a anunciar l'aprovació del reglament dels CIE's. Des d'aleshores i fins ara, hem estat testimonis de la mort d'un altre intern al CIE de Barcelona, de l'Aramis Manukyan (desembre de 2013) i de queixes constants per la situació de desamparament que es troben els interns, la falta d'assistència sanitària , així com de denúncies d'agressions per part dels agents que custodien els Centres. No obstant, aquestes denúncies s'han trobat amb moltíssimes dificultats per prosperar degut a la opacitat d'aquests centres i la inoperància dels mecanismes de control existents. En aquest sentit, hem de dir en primer lloc, que l'aprovació del Reglament dels CIEs no aporta cap garantia de que fets com els denunciats fins ara no es tornin a repetir, així com tampoc que puguin denunciar-se i judicialitzar-se per visualitzar un horitzó on es superi aquesta opacitat i impunitat. L'entrada en vigor del Reglament no suposarà modificacions importants en les condicions d'aquests centres ni en l'experiència de les persones internes. El Reglament 167/2014 consolida el model de gestió policial ja existent i no aporta cap millora substancial en la garantia dels drets dels interns. A més, suposa importants retrocessos en alguns aspectes respecte les resolucions dels Jutjats de Control i obre la porta a la privatització en la gestió de determinats serveis per part d'ONGs. Per totes aquestes raons, des de la Campanya estatal pel Tancament dels CIEs volem mostrar el nostre rebuig cap a un Reglament que respon més a un intent de legitimar i consolidar l'existència dels Centres d'Internament d'Estrangers que a una voluntat real de garantir els drets de les persones que hi són internes. No estem disposades a negociar el funcionament i la gestió d'aquests dispositius que, en si, són espais de vulneració de drets i que s'emmarquen en un mecanisme de gestió de la migració de caire racista. Tanmateix, ni aquest ni cap Reglament, no aconseguirà evitar la intrínseca vulneració de drets que suposa l'internament de les persones estrangeres pel fet d'estar en situació administrativa irregular. Un internament que és contrari al dret a la llibertat i a la seguretat personals proclamat en l'art. 3 de la Declaración Universal de Derechos Humanos i l'art. 9 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i que a més de resultar totalment desproporcionat, resulta discriminatori i, per tant, incompatible amb l' Art. 5 de la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial. Ni aquest, ni cap Reglament podran garantir que una institució construïda sobre la base de la discriminació racial pugui respectar els drets humans, ja que el sentit i funció de la mateixa institució constitueix de per si greus vulneracions d'aquests drets.


Anàlisi del  Reglament  per  al  funcionament,  règim  intern i  organització dels Centres d'Internaments d'Estrangers a partir de  l'aprovació del Reial Decret 162/2014.   L'anàlisi s'organitza a partir dels títols del text del Reglament. 1. Estructura dels Centres d'Internament d'Estrangers El nou reglament manté el Cuerpo Nacional de Policia com a garant dels drets de les persones migrades. L'organització interna dels CIEs recau en la figura del Director i en una Junta de Coordinació en la qual s'integra també el Director, l'administrador, els responsables de seguretat, d'assistència sanitària i social i el secretari de direcció. 2. Assistència sanitària, social i cultural a les persones internes. Pel que fa a l'assistència sanitària s'obre la possibilitat d'externalitzar la funció d'hospitalització i assistència especialitzada a entitats privades, restringint així el dret fonamental a la salut universal. D'aquesta manera es transfereix una gestió bàsica que hauria d'assumir l'Estat, derivant-la a interessos privats amb una lògica de mercat, per la qual poden primar els interessos econòmics per sobre de les necessitats de les persones més vulnerables. D'altra banda es preveu que la decisió última d'ingrés hospitalari d'un intern a recomanació del servei d'assistència mèdica recaigui sobre la figura del Director, interposant un tràmit burocràtic afegit que dificulta encara més l'assistència en casos d'urgència. Entenem que, per un costat, aquesta decisió s'hauria de regir estrictament per criteris mèdics i no per les decisions d'un funcionari policial no format en matèries de salut. Per altre costat, que en cas de vulneracions de drets, serà el mateix cos de la Policia Nacional - qui potencialment haurà comès els abusos - qui permetrà l'ingrés hospitalari, situació que deixa a la persona interna en una posició de vulnerabilitat extrema. No recull l'obligació de que el trasllat de les persones des dels CETIs als CIEs vagi acompanyat del trasllat i entrega de l'historial mèdic, malgrat les tràgiques implicacions que això va tenir en la mort de Samba Martine al CIE d'Aluche el 2011. Finalment, els plans en matèria d'assistència social i cultural recauran sobre la figura del director per sobre de la figura del treballador social i per tant serà ell qui en última instància decidirà quina és l'assistència oferta. Malgrat que al Reglament s'enumera una llista de drets dels interns com el dret a la integritat física, no ser sotmès a tractes degradants i altres, no s'estableix cap canvi estructural i organitzatiu que eviti fets com els ja denunciats fins ara. 3. Queixes i peticions En el reglament s'articula la forma de realitzar peticions i queixes respecte al funcionament del centre. Aquestes queden registrades en l'anomenat "llibre-registre" que quedarà custodiat al centre per part del secretari del director, violant així el dret a la confidencialitat dels interns. És intolerable que les conduccions dels interns als jutjats, incloent aquells casos en els que es denuncia la pròpia actuació de la Policia Nacional, recaiguin sobre els mateixos agents que custodien els CIE. Sense dubte, aquesta mesura pot resultar a la pràctica coercitiva i intimidatòria dificultant a la pràctica l'accés dels interns a la tutela judicial efectiva dels seus drets sense contaminacions. 4. Règim de visites de familiars. El règim de visites anirà descrit al règim interior i no a la llei aprovada. Aquest dependrà de cada CIE i la seva junta de coordinació i podrà ser modificat pel Director a petició de l'administrador. Ens trobem doncs, davant d'un important retrocés ja que amb aquest articulat no es consoliden els avanços de les Resolucions dels Jutjats de control en aquestes matèria i s'acaba legalitzant la imperant arbitrarietat de la direcció del Centre per decidir sobre aquests aspectes de forma unilateral.


5. Mesures de seguretat i coercitives contra persones internes. D'acord amb el que disposa el Títol VI del Reglament, la vigilància interior dels Centres es realitzarà mitjançant circuits tancats de televisió. Un cop més, aquest extrem es concep com una opció i no com una obligació. Per tant, existirà la possibilitat que hi hagi CIEs amb càmeres de seguretat i d'altres sense, ja que l'adopció de mesures de vigilància dependrà de cada Centre, oferint-los un marge de maniobra totalment arbitrari i discrecional. En segon lloc i en relació a les armes de foc, es regula les zones on no pot haver-n'hi, sobreentenent que en tota la resta de zones sí que es presta servei armat. Pensem que el fet de portar armes de foc va molt més enllà que la limitació de la llibertat ambulatòria dels interns i que funciona com una mesura coaccionadora. En tercer lloc el text preveu que la forma i periodicitat de les inspeccions de les instal·lacions, incloent les dependències comunes, els dormitoris dels interns, així com els seus efectes personals, recaigui en la figura del Director del Centre qui haurà de dictar aquestes normes. Tanmateix, recau en el Director de cada CIE l'autorització prèvia en els registres personals dels interns, inlcoent quan es procedeixi el nu integral que, en casos d'urgència o extraordinària necessitat, no necessitarà la seva autorització. Un cop més, el Director del CIE serà l'encarregat d'aprovar els mitjants de contenció física individual, així com la separació preventiva de l'intern en una habitació individual, entenent-se aquesta com una cel·la d'aïllament, sense establir-se la obligatorietat d'instal·lar-hi càmeres de vigilància, ja que el text només disposa que hauran d'ésser d'anàlogues característiques que les ordinàries. Cal posar de relleu que els maltractaments denunciats pels interns al llarg de tots aquests anys s'han produït en la majoria d'ocasions en espais on no existien càmeres de vídeo vigilància. Per això, és intolerable que no es reguli en la norma legal la obligatorietat d'aquestes càmeres, deixant les decisions sobre una matèria tant sensible com la seguretat a la voluntat del Director de cada centre. 6. Limitacions a les organitzacions de defensa dels Drets Humans. Les persones que formin part d'organitzacions de defensa dels drets humans hauran de ser autoritzades pel director del centre per a poder visitar els interns. A més a més, la persona visitant haurà de presentar al director una còpia dels estatuts de l'organització, un certificat de pertinença a aquesta i per últim l'objectiu de la visita. Aquesta maniobra no és més que un intent de limitar l'assistència que poden rebre els interns posant traves burocràtiques a les visites i un control absolut del que en aquestes es parla. Així, es continua perpetuant l'opacitat dels CIEs i la impossibilitat que les Organitzacions de Drets Humans facin una tasca de supervisió del Centre en matèria de garantia de Drets Fonamentals. 7. Règim interior del centre Tot i ser Centres estatals dependents del Ministeri d'Interior, cada Centre tindrà un règim intern diferent redactat per les diferents juntes de coordinació. En aquest règim intern hi haurà temes tant importants com els horaris de visites, plans d'assistència social i plans d'oci que afecten els interns. D'aquesta manera el Reglament aprovat és un marc perquè cada junta dicti el seu propi reglament intern, incorrent en greuges comparatius entre CIEs i perpetuant la falta de transparència de les normes dels CIE. 8. Centres d'ingrés temporal o provisional Quan succeeixin situacions que puguin ser considerades com a condicions d'emergència, es podran habilitar altres centres d'ingrés temporal o provisional d'internament que no tindran perquè estar regulats per les mateixes condicions d'habitabilitat que preveu el Reglament. Aquest article resulta especialment ambigu i perillós, doncs no especifica quines podrien ser aquestes situacions d'emergència que justicarien la creació d'aquests centres, així com tampoc la durada d'aquests ni les condicions


mínimes que haurien d’acomplir. Sembla doncs, un intent de crear un nou buit legal dins el ja existent buit legal dels CIEs. Finalment, denunciar que s'exclou de l'àmbit del Reglament les Sales d'inadmissió en aeroports, deixant aquests espais també en un buit legal.

Comunicat de la Campanya Estatal pel tancament dels CIE davant  l'aprovació  del  Reial  Decret  mitjançant  el  qual  s'aprova  el  Reglament  de  funcionament  i  règim  intern  dels  Centres  d'internament d'Estrangers i convocatòria de roda de premsa.   Poc després de les morts de la Samba Martine al CIE d'Aluche (desembre de 2011) i de l'Idrissa Diallo al CIE de Zona Franca (gener de 2012), el Govern va anunciar la imminent aprovació d'un Reglament per a regular el funcionament i règim intern dels Centres d'Internament. En aquell moment, aquestes dues morts, més la successió ininterrompuda d'informes que documentaven la vulneració de drets fonamentals a l'interior d'aquests centres de la vergonya, van provocar que el Govern cités a les organitzacions socials a una consulta sobre aquest projecte de reglament. Tot i així, les morts es solapen i no són sinó la punta de l'iceberg de la vulneració de drets que suposen les polítiques migratòries i l'entramat que les sustenta: batudes, internaments i expulsions. Amb la mort de l'Alik, l'any passat i, ara amb les 15 morts a Ceuta (encara sense aclarir) reapareix en un nou intent de legitimar la barbàrie mitjançant transformacions legals. En aquest sentit, les declaracions del Ministre d'Interior en el transcurs de la roda de premsa d'avui no fan sinó evidenciar una concepció de la migració en termes criminalitzadors, bèlics i inhumans, El Reglament presentat pel Govern manté el monopoli del Ministeri d'Interior sobre el control dels CIE, consolida el model de gestió policial i concentra l'autoritat en el Director, també funcionari policial. Els drets de les persones internes són supeditats als criteris policials de seguretat i control, una pràctica policial consolidada durant quasi bé tres dècades d'existència, caracteritzada per l'opacitat, l'arbitrarietat, l'abús i la impunitat, i que ha tingut conseqüències fatals pels drets i la integritat de les persones internes i el seu entorn social. A més a més, el Reglament obre les portes a privatitzar i subcontractar tota l'assistència social. Conforme l'experiència acumulada, les organitzacions independents podem afirmar que les subcontractes no han previngut les morts ni el patiment humà que suposa l'exclusió, persecució, reclusió i deportació d'éssers humans. Cap organització social que de veritat defensi els Drets Humans entrarà a negociar la gestió d'aquests camps en que es produeixen violacions de drets diàries. Per aquestes raons, les diferents organitzacions i col·lectius socials de la Campanya Estatal pel Tancament dels Centres d'internament d'Estrangers, considerem que aquest intent de legitimització i consolidació del model policial en forma de reglament en cap cas suposarà el canvi de naturalesa d'aquests centres. Per això mostrem el nostre més absolut rebuig cap al Reial Decret mitjançant el qual s'aprova el Reglament de funcionament i règim interior dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), donat que resulta intolerable la implantació del racisme institucional i l'exclusió d'éssers humans en camps d'internament. Les organitzacions socials sotasignants creiem fermament que no es pot regular allò que no hauria d'existir. D'igual forma, entenem que la nostra labor en aquests llocs, que amb la seva mera existència vulneren els Drets Humans, no consisteix en donar assistència, ni gestionar-los sinó en la denúncia activa de les injustícies que es cometen amb l'objectiu últim d'aconseguir el seu tancament. Pel tancament immediat i definitiu dels CIEs Contra el #ReglamentoVergüenza

Per això convoquem als mitjans el pròxim 18 de març a les respectives rodes de premsa on donarem compte de les implicacions d'aquest reglament i la convocatòria d'accions per tot l'Estat: Barcelona: Facultat de Geografia i Història de la UB. Aula 209. c/ Montalegre, 6 (Raval), 11h. Madrid: carrer Embajadores 35 -bajo-, Llibreria Traficantes de Sueños, 11 h.


[CAST]

Dosier de prensa sobre el Reglamento de los Centros de  Internamiento de Extranjeros  El pasado viernes 14 de marzo el Consejo de Ministros aprobó el Real Decreto 162/ 2014, de 14 marzo, por el que se aprueba el Reglamento de funcionamiento y régimen interior de los Centros de Internamiento de Extranjeros. Es la primera regulación legal de estos centros desde su aprobación, en el marco de la Ley de Extranjería de 1985, en que el internamiento en estos centros se preveía como una medida cautelar. Después de las muertes de Samba Martine en el CIE de Madrid (diciembre de 2011 ) y de Idrissa Diallo en el CIE de Barcelona (enero de 2012), el gobierno se vió obligado a anunciar la aprobación del reglamento de los CIEs. Desde entonces y hasta ahora, hemos sido testigos de la muerte de otro interno en el CIE de Barcelona, Aramis Manukyan (diciembre de 2013); y de quejas constantes por la situación de desamparo en que se encuentran los internos, la falta de asistencia sanitaria así como las denuncias de agresiones por parte de los agentes que custodian los Centros. Sin embargo, estas denuncias se han encontrado con muchísimas dificultades para prosperar debido a la opacidad de estos centros denuncias se han encontrado con muchísimas dificultades para prosperar debido a la opacidad de estos centros y la inoperancia de los mecanismos de control existentes. En este sentido, tenemos que afirmar que la aprobación del Reglamento de los CIEs no aporta ninguna garantía de que hechos como los denunciados hasta ahora no vuelvan a repetirse, así como que puedan denunciarse y judicializarse para visibilizar un horizonte en el que pueda superarse esta opacidad e impunidad. La entrada en vigor del Reglamento no supondrá modificaciones importantes en las condiciones de estos centros ni en la experiencia de las personas internas. El Reglamento 167/2014 consolida el modelo de gestión policial ya existente no aporta ninguna mejora sustancial en la garantía de los derechos de los internos. Además, supone importantes retrocesos respecto a las resoluciones de los Juzgados de Control y abre la puerta a la privatización en la gestión de determinados servicios por parte de ONGs. Por todas estas razones, desde la Campaña estatal por el Cierre de los CIE's queremos mostrar nuestro rechazo a un Reglamento que responde más a un intento de legitimar y consolidar la existencia de los Centros de Internamiento de Extranjeros que a una voluntad real de garantizar los derechos de las personas internas. No estamos dispuestos a negociar el funcionamiento y la gestión de estos dispositivos que, de por si, son espacios de vulneración de derechos y que se encuadran en un mecanismo de gestión de la migración de carácter racista. Asimismo, ni éste ni ningún otro Reglamento, no conseguirá evitar la intrínseca vulneración de derechos que supone el internamiento de las personas extranjeras por el hecho de estar en situación administrativa irregular. Un internamiento que es contrario al derecho a la libertad y a la seguridad personales proclamado en el art. 3 de la Declaración Universal de Derechos Humanos i el art. 9 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, y que además de resultar totalmente desproporcionado, resulta discriminatorio y, por tanto, incompatible con el Art. 5 de la Convención Internacional sobre Eliminación de todas las Formas de Discriminación Racial. Ni este, ni ningún Reglamento podrán garantizar que una institución construida sobre la base de la discriminación racial pueda respetar los derechos humanos, ya que el sentido y función de la misma institución constituye de por si graves vulneraciones a estos derechos.


Análisis del Reglamento para el funcionamiento, régimen interno  y organización de los Centros de Internamientos de Extranjeros a  partir de la aprobación del Real Decreto 162/ 2014. Este texto se estructura a partir de los capítulos del documento del Reglamento. 1. Estructura de los Centros de Internamiento de Extranjeros El nuevo Reglamento mantiene el Cuerpo Nacional de Policía como garante de los derechos de las personas migrantes. La organización interna de los CIE recae en la figura del Director y en una Junta de Coordinación en la que se integra el Director, el administrador, los responsables de seguridad, de asistencia sanitaria y social y el secretario de dirección. 2. Asistencia sanitaria, social y cultural a las personas internas En cuanto a la asistencia sanitaria, se abre la posibilidad de externalizar la función de hospitalización y asistencia especializada a entidades privadas, restringiendo así el derecho fundamental a la salud universal. De esta forma se transfiere una gestión básica que debería asumir el Estado, derivándola a intereses privados con una lógica de mercado, por la que pueden primar los intereses económicos por encima de les necesidades de las personas más vulnerables. Por otro lado se prevé que la decisión última de ingreso hospitalario de una persona interna a recomendación del servicio de asistencia médica recaiga sobre la figura del Director, interponiendo un trámite burocrático añadido que dificulta todavía más la asistencia en casos de urgencia. Entendemos que, por un lado, esta decisión se debería regir estrictamente por criterios médicos y no por las decisiones de un funcionario policial no formado en materias de salud. Por otro lado, que en el caso de vulneraciones de derechos, será el mismo Cuerpo de la Policía Nacional - quien a su vez potencialmente habrá cometido los abusos - quien permitirá el ingreso hospitalario, situación que deja a la persona interna en una posición de vulnerabilidad extrema. No recoge la obligación de que el traslado de las personas desde los CETIs a los CIEs vaya acompañado del traslado y entrega del historial médico, a pesar de las trágicas implicaciones que esto tuvo en la muerte de Samba Martine en el CIE de Aluche el 2011. Finalmente, los planes en materia de asistencia social y cultural recaerán sobre la figura del Director por encima de la figura del trabajador social, y por tanto será aquél quien en última instancia decidirá cuál es la asistencia ofrecida. Pese a que el Reglamento enumera una lista de derechos de las personas internas como el derecho a la integridad física, no ser sometido a tratos degradantes y otros, no se establece ningún cambio estructural y organizativo que evite hechos como los ya denunciados hasta ahora. 3. Quejas y peticiones. En el Reglamento se establece la forma de realizar peticiones y quejas respecto al funcionamiento del Centro. Éstas quedan registradas en el llamado " libro de registro", que quedará custodiado en el Centro por parte del secretario del Director, violando así el derecho a la confidencialidad de las personas internas. Es intolerable el hecho de que las conducciones de las personas internas a los juzgados, incluyendo casos en que se denuncia la propia actuación de la Policía Nacional, recaigan sobre los mismos agentes que custodian los CIE. Sin duda, esta medida puede resultar a la práctica coercitiva e intimidatoria dificultando el acceso de los internos a la tutela judicial efectiva de sus derechos sin contaminaciones ni intimidaciones. 4. Régimen de visitas de familiares. El régimen de visitas irá descrito al régimen interior y no a la ley aprobada. Este dependerá de cada CIE y su Junta de Coordinación y podrá ser modificado por el Director a petición del administrador. Nos encontramos ante otra medida que queda en manos de la figura del director y será determinada de manera completamente arbitraria.


Nos encontramos pues, ante un importante retroceso en el actual articulado ya que no consolida las mejoras de las resoluciones de los Juzgados de control en estas materias y acaba legalizando la imperante arbitrariedad de la dirección del Centro para decidir sobre estos aspectos de forma unilateral. 5. Medidas de seguridad y coercitivas contra las personas internas. De acuerdo con lo dispuesto en el Título VI del Reglamento , la vigilancia interior de los Centros se realizará mediante circuitos cerrados de televisión. Una vez más, este extremo se concibe como una opción y no como una obligación. Por tanto, existirá la posibilidad de que haya CIEs con cámaras de seguridad y otros sin, ya que la adopción de medidas de vigilancia dependerá de cada Centro, ofreciéndoles un margen de maniobra totalmente arbitrario y discrecional. En segundo lugar y en relación a las armas de fuego, se regulan las zonas donde no puede haber, sobreentendiendo que en todo el resto de zonas sí que se presta servicio armado. Pensamos que el hecho de llevar armas de fuego va mucho más allá de la limitación de la libertad ambulatoria de los internos y que funciona como una medida coaccionadora. En tercer lugar, el texto prevé que la forma y periodicidad de las inspecciones de las instalaciones, incluyendo las dependencias comunes, los dormitorios de los internos, así como sus efectos personales, recaigan en la figura del Director del Centro quien deberá dictar estas normas. Por otra parte, recae en el Director de cada CIE la autorización previa en los registros personales de los internos, incluso cuando se proceda al desnudo integral que, en casos de urgencia o extraordinaria necesidad, no necesitará su autorización. Una vez más, el Director del CIE será el encargado de aprobar los medios de contención física individual, así como la separación preventiva del interno en una habitación individual, entendiéndose ésta como una celda de aislamiento, sin establecerse la obligatoriedad de instalar cámaras de vigilancia, ya que el texto sólo dispone que deberán ser de análogas características que las ordinarias. Hay que poner de relieve que los malos tratos denunciados por los internos a lo largo de todos estos años se han producido en la mayoría de ocasiones en espacios donde no existían cámaras de video vigilancia. Por esta razón, es intolerable que no se regulen en la norma legal la obligatoriedad de estas cámaras, dejando las decisiones sobre una matéria tan sensible como la seguridad a la voluntad del Director de cada centro. 6. Limitaciones a las organizaciones de defensa de los Derechos Humanos. Las personas que formen parte de organizaciones de defensa de los derechos humanos deberán ser autorizados por el director del centro para poder visitar a los internos . Además, la persona visitante deberá presentar al director una copia de los estatutos de la organización, un certificado de pertenencia a la misma y por último el objetivo de la visita. Esta maniobra no es más que un intento de limitar la asistencia que pueden recibir las personas internas, poniendo trabas burocráticas a las visitas y un control absoluto de lo que en ellas se habla. Así, se continúa perpetuando la opacidad de los CIE y la imposibilidad de que las Organizaciones de Derechos Humanos realicen una tarea de supervisión del Centro en materia de garantía de los Derechos Fundamentales.

7. Régimen interior del centro A pesar de ser centros estatales dependientes del Ministerio del Interior, cada centro tendrá un régimen interior diferente redactado por las diferentes juntas de coordinación . En este régimen interior habrá temas tan importantes como los horarios de visitas, planes de asistencia social y planes de ocio que afectan a las personas internas. De esta manera el Reglamento aprobado es un marco para que cada junta dicte su propio reglamento interno, incurriendo en agravios comparativos entre CIE y perpetuando la falta de transparencia de las normas de los CIE.


8 . Centros de ingreso temporal o provisional Cuando sucedan situaciones que puedan considerarse como condiciones de emergencia, se podrán habilitar otros centros de ingreso temporal o provisional de internamiento que no tendrán porque estar regulados por las mismas condiciones de habitabilidad que las que prevé este Reglamento. Este artículo resulta especialmente ambiguo y peligroso, pues no especifica cuáles podrían ser estas situaciones de emergencia que justificaran la creación de estos centros, así como tampoco la durada de estos ni las condiciones mínimas que deberían cumplir. Parece ser pues, un intento de crear un nuevo vacía legal dentro del ya existente vacío legal de los CIEs. Finalmente, denunciar que se excluye del ámbito del Reglamento las Salas de inadmisión en aeropuertos, dejando estos espacios también en un vació legal.

Comunicado de la Campaña Estatal por el cierre de los CIE ante la  aprobación  del  Real  Decreto  mediante  el  que  se  aprueba  el  Reglamento de funcionamiento y régimen interior de los Centros  de Internamiento de Extranjeros (CIE) y convocatoria de rueda de  prensa.    Poco después de las muertes de Samba Martine en el CIE de Aluche (diciembre de 2011) y de Idrissa Diallo en el CIE de Zona Franca (enero de 2012), el Gobierno anunció la inminente aprobación de un Reglamento para regular el funcionamiento y régimen interno de los Centros de Internamiento. En aquel momento, estas dos muertes, más la sucesión ininterrumpida de informes que documentaban la vulneración de derechos fundamentales en el interior de estos centros de la vergüenza, provocaron que el Gobierno llamase a las organizaciones sociales a una consulta sobre dicho el proyecto del Reglamento.

Sin embargo, los fallecimientos se solapan y no son sino la punta del iceberg de la vulneración de derechos que suponen las políticas migratorias y el entramado que las sustenta: redadas, internamientos y expulsiones. Con la muerte de Alik, el pasado año y, ahora, con las 15 muertes en Ceuta (aún sin esclarecer) reaparece un nuevo intento de legitimar la barbarie mediante trasformaciones legales. En este sentido, las declaraciones del Ministro de Interior en el transcurso de la rueda de prensa de hoy no hacen sino evidenciar una concepción de la migración en términos criminalizadores, bélicos e inhumanos.

El Reglamento presentado por el Gobierno mantiene el monopolio del Ministerio del Interior sobre el control de los CIE, consolida el modelo de gestión policial y concentra la autoridad en el Director, también funcionario policial. Los derechos de las personas internas son supeditados a los criterios policiales de seguridad y control, una práctica policial consolidada durante casi tres décadas de existencia, caracterizada por la opacidad, arbitrariedad, el abuso y la impunidad, y que ha tenido consecuencias fatales para los derechos y la integridad de las personas internas y su entorno social.

Además, el Reglamento abre las puertas a privatizar y subcontratar toda la asistencia social. Conforme a la experiencia acumulada, las organizaciones independientes podemos afirmar que las subcontratas no han prevenido las muertes ni el sufrimiento humano que supone la exclusión, persecución, reclusión y deportación de seres humanos. Ninguna organización social que de verdad defienda los Derechos Humanos entrará a negociar la gestión de estos campos en los que se producen violaciones de derechos diarias.


Por estas razones, las diferentes organizaciones y colectivos sociales de la Campaña Estatal por el Cierre de los Centros de Internamiento de Extranjeros, consideramos que este intento de legitimación y consolidación del modelo policial en forma de reglamento en ningún caso va a suponer el cambio de naturaleza de estos centros. Por ello mostramos nuestro más absoluto rechazo al Real Decreto mediante el que se aprueba el Reglamento de funcionamiento y régimen interior de los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE) , puesto que resulta intolerable la implantación del racismo institucional y la exclusión de seres humanos en campos de internamiento.

Las organizaciones sociales firmantes creemos firmemente que no se puede regular aquello que no debería existir. De igual forma, entendemos que nuestra labor en estos lugares, que con su mera existencia suponen una vulneran los Derechos Humanos, no consiste ni en prestar asistencia, ni gestionarlos, sino en la denuncia activa de las injusticias que se acometen con el objetivo último de lograr su cierre.

Contra el #ReglamentoVergüenza. Por el cierre inmediato y definitivo de los CIE. Por ello convocamos a los medios el próximo 18 de marzo a sendas ruedas de prensa en las que daremos cuenta de las implicaciones de esta reglamentación y la convocatoria de acciones por todo el Estado: Barcelona: Facultat de Geografia i Història de la UB. Aula 209. c/ Montalegre, 6 (Raval), 11 h. Madrid: calle Embajadores 35 -bajo-, Llibrería Traficantes de Sueños, 11 h.

Profile for Tanquem Els Cie

Dossier de premsa sobre el Reglament dels Centres d’Internament d’Estrangers [CAT/ESP]  

Anàlisi del Reglament per al funcionament, règim intern i organització dels Centres d'Internaments d'Estrangers a partir de l'aprovació del...

Dossier de premsa sobre el Reglament dels Centres d’Internament d’Estrangers [CAT/ESP]  

Anàlisi del Reglament per al funcionament, règim intern i organització dels Centres d'Internaments d'Estrangers a partir de l'aprovació del...

Advertisement