Merda de Morts

Page 1

MERDA DE MORTS

https://www.google.es/search?q=albert+birkle+frau+jochum&sa=X&stick=H4sIAAAAAAAAAO NgFuLWT9c3NDI2MjQ2r1LiBXEMk02rkuKNjYq0lLKTrfTLMotLE3PiE4tKkJiZx

JOSEP ALBERTÍ (TALLER LLUNÀTIC) 1


‘Aleshores, tot somrient, va descordar-se la bonica bragueta, va treure l’instrument a la fresca, i se’ls va pixar damunt amb tanta violència que en va ofegar dos-cents seixanta mil quatre-cents divuit sense comptar dones i nens’. François Rabelais (‘Gargantua i Pantagruel’, trad., Emili Olcina)

https://www.pinterest.co.uk/pin/525724956494040631/ Rudolf Schlichter

SEGURAMENT quan Bertrand Russell –al capítol ‘Les lleis causals’ de la seva ‘Iniciació a la filosofia’— 2


afirmava que ‘el món és increïblement més complicat que no creu el sentit comú’ ja indicava l’endiablada vitamina tòxica que ens havia de nodrir, a alguns, els elegits, dins les forces de la biologia. Jo no crec que els canvis d’idees en el terreny que empeny els actes contradictoris sigui degut a una certa alienació mental, sinó més aviat psicològica i social. Ben al contrari és un impuls de la necessitat de companyia que tenen alguns humans. És la predisposició a la frivolitat, a la buidor de la contradicció que anima generacions joves i velles. Taller Llunàtic no ha fet mai distincions entre enemics petits ni grossos, ni jovent ni putes vells. ‘Quan cerquem en la natura –continua Russell més endavant—regles invariables de seqüència, trobem que no són tal com el sentit comú les estableix’. Com que Taller Llunàtic està contra el ‘sentit comú’ ens situam, per tant, al costat de la naturalesa més boja sense deixar de veure, tanmateix, que la precisió de disparar contra la imbecil·litat necessita la seva pròpia lògica (exageradament, o no) primfilada. Tot plegat, és clar, elimina unió, contacte o relació de qualsevol compromís amb elements humans que no segueixin una disciplina draconiana contra qualsevol ambició, figurera i estufera. Ni de cap gargall verd de bé comú.

3


https://en.artsdot.com/@@/8LHV8C-George-Grosz-Erotic-scene-2

El text que ve a continuació, per tant, no fa més que refermar, ampliar i comprovar l’evolució de les argumentacions i fets descrits a la meva creació crítica, irada i d’alta seguretat, ‘Taller Llunàtic es caga en el Crist de la idiotesa perquè no és idiota’, publicada dins el xat ‘Cervellets pervertits’ el 22 de juliol de 2019. Però alhora és una anàlisi de les característiques del món artístic postmodern, contradictori i fastigós, combatut sempre per Taller Llunàtic.

4


https://www.facebook.com/803953516393766/photos/rpp.803953516393766/806014102854 374/?type=3&theater Rudolf Schlichter (Blinde Macht)

El meu escrit recull documentació diversa i imprescindible per fotre per terra d’una vegada per totes la tolerància de les contradiccions que perduren dins el ridícul que signifiquen les carreres artístiques en el temps que s’experimenta amb anticoagulants com a tractament per la malaltia d’Alzheimer. https://www.elnacional.cat/ca/salut/medicament-anticoagulant-frena-alzheimer-

Tanmateix no n’hi ha prou en la recopilació de proves de tot plegat. La meva anàlisi ratolins_427655_102.html

5


tant dels whatsapps que public, com del text de Bartomeu Cabot, ‘Cabot: corruptor de menors’, inclòs dins la meva andanada citada més amunt, demana tocar alguns punts –afirmacions seves—que eren i són molt preocupants perquè empra ni més ni menys que paraules quasi literals d’un enemic de Taller Llunàtic –Jaume Sastre—quan aquest va fer servir una munició de pólvora mullada contra nosaltres. Lapsus mental? Acte fallit? No ho sé. Allò cert és que aquesta escriptura mostra incapacitat d’imaginació, encara que al principi assumeix la meva crítica sense reticències, contràriament al canvi que farà dins ‘Cabot: corruptor de menors’. Anem a veure-ho.

6 maig 2019. 6


‘Conec suficient el caràcter i el comportament del cofundador de Taller Llunàtic, Josep Albertí, i és molt seu que em vegi en unes imatges sense crédits traïr uns principis de porta blindada.’ (sic). (Bartomeu Cabot, dins ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 12). ‘Sé qui són i els conec perfectament perquè vaig ésser l’any 1978... Jaume Sastre (‘Josep Albertí i Bartomeu Cabot dos alienats mentals...’, segona part).

‘L’Estel de Mallorca’, 15 juny 1994. ‘...Si això es dona, si això ha succeït, que vengui Albertí o qualsevol imbècil a pegar-me dos tirs al cul.’ (‘Cabot: corruptor de menors’ pàg., 6).

‘Com us vaig dir dia 9 de novembre de 1988: jo sempre seré “LLUNÀTIC”. I ara afegesc: i si algun dia, pel motiu que sigui, deix d’esser-ho, doncs que vingui algú i amb raó 7


me dispari una escopeta de cartutxos a boca de canó. I a ca una puta els sords!’Jaume Sastre.

‘Carta certificada del 2 de març 1989 de Jaume Sastre a Bartomeu Cabot’, edició facsímil de Bartomeu Cabot, pàg., 4, Palma, 1989. És espaterrant, esborronador, no creïble! Les coincidències són indiscutibles. Què li vola per dins el cap a Cabot? Quin nerviosisme el domina més enllà de les autojustificacions? Escriu les mateixes imbecil·litats que Jaume Sastre el 1989, trenta anys després!!! Cabot no exigeix la llibertat llunàtica i universal de poder fer el que li passi pels collons. Exigeix la llibertat de contradir-se en tot el que ha defensat com a llunàtic: menyspreu i atac, no relació amb els poetes, pintors, polítics, galeristes, periodistes, etc, etc. A les nostres obres hi ha exemples de sobra de la nostra intolerància. Contradir-se pot ser una llibertat, però allò que és amb seguretat és una tara antillunàtica de feblesa acceptada. En el mateix moment que Cabot fa 8


distincions entre ell i jo –‘...és molt seu que em vegi en unes imatges sense crèdits trair uns principis de porta blindada’--, fa trontollar la seva pertinença a Taller Llunàtic. O és que ell si em veiés a mi fent l’idiota amb poetes i amics del malanat Felipe VI no pensaria el mateix que jo? Aquesta primera mostra no fa més que encetar un seguit de contradiccions i incoherències que caracteritzen els que han abandonat l’esperit criminal de Taller Llunàtic quan han entrat en confiances personals i transigències cap a polítics, capellans, artistes i altres cans ronyosos. He hagut d’escriure jo, Josep Albertí, res semblant a totes aquestes merdes que reproduesc aquí dalt? N’he tengut necessitat, com sí la tenen Cabot i Sastre? MAI. A mi no em cal proclamar que sempre seré llunàtic. HO SOM I PROU. No tenc ambicions de grimpar dins camps, inundats d’imbecils, com la política, l’art, la literatura i les relacions personals, amb confiances i altres bacils. Ho repetiré fins que n’estigueu sadolls. Els meus moviments de sístole i de diàstole no es veuen alterats per entusiasmes sotmesos a la desaparició de les armes crítiques de destrucció massiva. Ho he demostrat amb escreix. I, per descomptat, ni Sastre ni Cabot no m’han conegut mai ni em coneixen en la més mínima mesura. En primer terme, en publicar jo el meu text crític sobre accions, actituds, toleràncies –tot antillunàtic— de Bartomeu Cabot, cal dir immediatament que no 9


hi va haver cap resposta parcial o total dels membres de ‘Cervellets pervertits’, ni molt manco de Cabot. Això sí, aquest va publicar en paper (cosa que demostra, i de la qual n’estic molt content, que la meva obra és de puta mare en qualsevol suport) el meu eixabuc amb una nota que la major part informativa ja era dins el meu text. Tanmateix amb una decisió seva a la qual es va sentir obligat: penjar el seu vídeo, recitant a ca l’amic –Pau Vadell—del puta rei espanyol —Felipe VI--, a la plataforma d’Internet Vimeo. https://vimeo.com/350030371 Per tant el va treure de l’àmbit del xat i el va fer públic, igual que el meu text. Sense contextualitzar el seu vídeo. Totes aquestes actituds poden induir a qualsevol lector a pensar que Bartomeu Cabot no té por de les crítiques, que no les amaga i que en certa manera les difon. Res més allunyat de la veritat, com veurem, perquè la RESPOSTA a la meva (auto)crítica, amb punts i comes, passa a passa del que jo dic, la refutació dels meus arguments i proves, no s’ha produït per part de Cabot ni de ningú, perquè tothom sap que tenc la raó absoluta. I ho dic tenint en compte el no temps llunàtic, el no frissar, però una acusació com la de Cabot cap a mi de censor, si no s’aclareix tot d’una, demostra que no té proves. (Vid., pàgs., 45-47 del meu immens ‘Taller Llunàtic es caga en...'). 10


Anunci dins el xat ‘Cervellets pervertits’ publicat per Cabot.

La teringa cabotiana d’incoherències el fa escriure coses que no tenen cap justificació. Un altre exemple: quan diu que la capella de can Pau Vadell ‘va adquirir per Cabot la categoria d’edifici de més alt rang mundial, just el dia que vaig tenir la sort i el plaer de conèixer l’obra bèstia de Pere Salvà, exposada i penjada ara fa uns anys dins les seves parets mestres...’(pàg., 16 de ‘Cabot: corruptor de menors’), equival a afirmar el mateix de la capella del carrer de sant Feliu de Palma on descobrírem l’obra meravellosa de Ralf Ziervogel (vid., pàg., 41 del meu escrit ‘Taller Llunàtic es caga...’). Una bajanada. Una excusa. Una anotació: ‘l’obra bèstia’ de Pere Salvà no arribarà mai a les soles de les sabates de la de Cabot ni de la concepció i escriptura torturants de Taller Llunàtic. Per què Cabot no va 11


proposar immediatament a Salvà entrar a formar part de la guillotina col·lectiva de Taller Llunàtic, si feia una obra tan ‘bèstia’? I a les/els altres ‘cervellets’, per què no els ho ha proposat, tampoc? O sí els ho ha proposat? O és que hi ha alguna cosa que no poden acceptar de Taller Llunàtic? Si a Cabot li agrada seduir per què no ha seduït el grup ‘Cervellets pervertits’ per entrar dins Taller Llunàtic? (Cfr., ‘Taller Llunàtic es caga...’, pp., 46-47). D’altra banda, tots/es aquests/es grans artistes que admiren tant Taller Llunàtic han donat a conèixer a Cabot obertament la seva voluntat de participar amb la dictadura extrema de Taller Llunàtic? Per què crear un grup nou tanmateix sense nom públic, en certa manera amb vergonya del compromís d’un nom – ‘Cervellets pervertits’? Aquests detalls no poc importants, reveladors, no són els únics perquè Cabot s’ha vist obligat a emprendre algunes accions com les que he exposat després de publicar jo el meu ‘Taller Llunàtic es caga...’. Per exemple, no ha tornat a la pútrida capella cristiana de Pau Vadell, ni l’ha incendiada, sobretot a la festa de la seva editorial, ‘Adia’, on hi podeu veure, sense manies, Tònia Bauçà. Amb tot el seu dret, i tant, de ser amiga del visitant del rei espanyol, Pau Vadell. Insistesc, també, que jo tenc el meu dret de fer el que faig.

12


Facebook d’Emili Sánchez Rubio 24 setembre 2019.

Hi afegiré la confecció d’una obra com ‘El cony ‘liebesborn’ de Tònia Bauçà...’ dins l’exposició col·lectiva al bar sa Travessa de Palma com a reacció a la meva negació que ‘Aquesta és l’escriptura que Taller Llunàtic adora’ (Vid., ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàgs., 62-65). Ho fa després que jo ho hagi denunciat, no abans. Ho hagués fet sense el meu atac? No m’interessa. Ho repetiré: les obres plàstiques de Cabot amb imaginació i actitud llunàtiques són sempre bones. Una altra cosa és la seva posició errant en confiances personals no llunàtiques, rere l’excusa de la llibertat total que vol i té i que no exerceix de manera crítica.

13


https://www.facebook.com/photo.php?fbid=706117329867668&set=pcb.706118109867590& type=3&theater

Tanmateix he d’anar ja a l’acotació i visió reflexiva d’esdeveniments posteriors al meu ‘Taller Llunàtic es caga en el Crist de la idiotesa perquè no és idiota’.

 14


’L’immanculé conception’ https://surrealism.website/Trouille.html

‘En conseqüència, per acabar aquest pròleg, em lliuro en cos i ànima i en tripes i budells a cent mil cistellades de diables grossos si en tota aquesta història menteixo tan sols d’una paraula; similarment que el foc de sant Antoni us devori, que l’epilèsia us faci rodolar per terra, que l’úlcera a les cames us faci coixos, que us agafi la desinteria, l’erisipela del traca-traca, tan menuda com pèl de vaca, ben reforçada de mercuri, us entri pel forat del culi,

15


i tant de bo que, com Sodoma i Gomorra, us desfeu en el sofre, en el foc i l’abisme, si no us creieu a ulls clucs tot el que us explicaré en aquesta crònica.’ François Rabelais (‘Gargantua i Pantagruel’, trad., Emili Olcina)

El recorregut de l’exposició ‘Coses de waters’ (sic) (títol de Jaume Salvadiego) / ‘La nostra pudor contra el vostre pudor’ (títol i obra de Bartomeu Cabot), al bar palmesà sa Travessa (des del juliol de 2019) ha produït sorpreses que informen del voler i no poder de Cabot d’aconseguir una censura de la seva i de les altres obres, contràriament a les peces moderades que ha arribat a fer d’encàrrec de les quals parlaré més endavant. És aquesta la veritat? Anem a pams. Qualsevol intervenció dins els llocs comuns de tot el món s’insereix en un espai molt especial. La relació de l’escatologia pròpia dels vàters amb l’escriptura o la plàstica emprèn el camí d’una pràctica enormement seductora per Taller Llunàtic des de sempre. (Vull esmentar uns mots llunàtics dins ‘Casòrum llibertí’ –inèdit--: ‘...l’antiga estació de trens que tant ens va fascinar en els temps de sexe clandestí durant el franquisme.’ Una estació –de Palma—plena de grafits sexuals, no cal dir-ho). Ha estat –i és en molts de casos—la llibertat única de molta gent que l’ha d’exercir entre la pudor, la merda i el pixum. El pànic a la norma, a la llei, fan 16


que en gran mesura les expressions dins les latrines no vagin signades pels seus autors. Tanmateix és aquesta la inserció del llibertinatge, de l’odi, de la política, de la bogeria, etc, etc, dins aquest territori, sense mesura, de forma rudimentària, urgent i esquemàtica, que fa autèntica l’acció. Immiscir-se de forma artística en el conglomerat d’inscripcions brutes, violentes i desvergonyides als llocs de toaletes públiques és tan apassionant com dificultós si no es tenen en compte tant aquestes condicions com si no es valoren els esdeveniments que poden succeir. L’exposició a sa Travessa de Palma es du a terme precisament en una cagadora neta, quasi impol·luta, sense grafits. Per tant el fet de penjar unes obres artístiques, d’exposició col·lectiva, es fa en camp verjo. El lloc, l’espai ha estat situat. Naturalment hi ha prou bibliografia des de temps enrere sobre els grafits als lavabos. (Però jo no diria que els membres de l’exposició s’hagin documentat mínimament). El desembre de 1978 apareixia una obra pionera en la sociologia del grafit: ‘La libertad en el w.c’ de Federico Gan Bustos, centrada en diverses facultats universitàries barcelonines –per tant moltes de les frases eren en català. Interessantíssim: tant quan es publicà com ara. Tanmateix el temps s’ha escolat i han sortit a la llum estudis ja centrats dins l’àmbit lingüístic i polític català. Així Joan González Sastre publicava el 2017 un assaig centrat en grafits dins les comunes de la Universitat de les Illes Balears del qual en don unes 17


mostres. (Cal consultar-ne la bibliografia també, és clar).

‘Converses privades: Estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears’

Pàg., 172. 18


‘Converses privades: Estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears’ Pàg., 184.

Joan González Sastre https://mail.yahoo.com/d/folders/1/messages/AP_8ocId7qVNXhm3Wg0TqBmSzYg/AP_8ocId7 qVNXhm3Wg0TqBmSzYg:2?fullscreen=1

19


Grafits dins casa abandonada de Son Pocapalla (Capdepera. Catalunya). Fotos: Josep Albertí. 27 març 2017.

L’exposició col·lectiva dins el bar sa Travessa, com era d’esperar, va ser intervenguda per grafiters anònims damunt les obres tant de Bartomeu Cabot com d’altres participants. 20


Whatssap de Cabot al xat ‘Cervellets pervertits’.

Res més contradictori que el whatssap precedent de Cabot, sobretot si pensam que una protesta semblant, així d’esquemàtica, hagués resultat eficaç dins la Capella de Pau Vadell a Calonge (Catalunya), en comptes de fer l’idiota sense ofendre 21


ningú d’allà. Si Cabot s’escridassa per les intromissions dels anònims grafiters en les obres seves i del seu grup, demostra que no té puta idea sobre els grafits i la seva pràctica, i, el que és més toix, en conseqüència opta automàticament per la defensa de les galeries convencionals, on l’obra d’art rep tant la ‘protecció’ com la ‘classificació’, manipulació, censura, dirigisme, etc, etc. No és un espai lliure el del vàter on exposen? Doncs tot el món hi pot intervenir de la manera que sigui. De veritat que Cabot i els altres ’cervellets pervertits’ es pensaven que no rebrien bufetades dins el lloc comú de sa Travessa, un bar? Es creien que la manca de respecte per l’art des de posicions carques no actuaria? Fa pixar de rialles. De cap de les maneres es tracta d’un ‘atemptat textual’, com vol Cabot. Ni per aproximació és una censura. Cabot ens vol fer veure figues per llanternes. En canvi la brega que provoca entre els membres de ’Cervellets pervertits’ el concepte feminisme que es carrega Cabot és d’antologia, d’antologia ridícula, és clar. Davant la qual Cabot calla una vegada més; es veu que la seva adoració –sobretot per la Tònia Bauçà de llenguatge falsament violent i feminista--, és tan grossa que els ‘atemptats’ venen sempre de l’exterior –jo com a dissident del nou grup de Cabot, els desgraciats puritans que fan grafits retrògrads, etc. Reparau en els whatssaps que reproduesc.

22


Whatsapps de ‘Cervellets pervertits’, 27 setembre 2019. 23


He volgut deixar per després d’aquesta xerrameca de xat la reproducció d’una foto de Cabot dins el mateix desori que confirma que les seves creacions amb total llibertat, impulsades per actes rabiosos, etc, són bones, millors que les dels altres. Encara que a mi m’agrada molt més la seva obra, complexa, detallada, ‘Madame Lugosi preparant Bartomeu Cabot per una sessió de Porno-Nazi-Dur’, en foto sadomasoquista de Bruno Richard dins ‘Sabó fluix de camp de concentració’ de la qual la d’ara a sa Travessa és un remake i un pàl·lid reflex. La seva pràctica no té res a veure amb la submissió, el silenci i acceptació que fa de les idioteses progres dels infants que tant venera.

27 setembre 2019.

24


http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/sab%C3%B3%20fluix%20de%20camp%20de%2 0concentraci%C3%B3

No pot escapar a ningú, tanmateix, el whatssap de Lluïsa Febrer preguntant ‘Què és això que han retallat no sé què?’. Silenci davant les censures que els mestres de Son Canals fan a Cabot, però reacció immediata davant allò que li pugui afectar a ella. (Vegeu pàg., 89 del meu ‘Taller Llunàtic es caga...). Mostrar el llautó, una vegada més.

25


Intervenció artística del grafiter o grafitera? Fals. Qui fa intervencions artístiques, més o menys de qualitat, és el grup ‘Cervellets pervertits’, dins el qual Bartomeu Cabot hi està perfectament integrat, defensa els seus membres (quan ells no el defensen mai per escrit) i hi col·labora sense reserves; un fet, la llibertat del qual, ningú li ha qüestionat mai. Això no vol dir que jo no pugui esbucar una contradicció com aquesta.

26


https://www.artnet.com/auctions/artists/george-grosz/three-figures

27


Cabot vol identificar l’autor/a d’això que en diu ‘atemptat’ i qui li sembla que pot ser li ho desmenteixen els mateixos membres del seu grup. Ha, ha, ha. Ja ho val amb en Cabot!

28


https://www.google.es/search?sxsrf=ALeKk00xGKJw0DF5GahmEz6Ccos1EfFEpw:15843550806 74&q=german+dilemmas+george+grosz&tbm=isch&source=univ&sa=X&ved=2ahUKEwizp_O5p7oAhXhyIUKHXSBBjAQsAR6BAgHEAE#imgrc=7NgBK3Zuk2wJ8M&imgdii=OyRoNBZNOW R9OM

Faré aquí un incís aclaridor d’aquesta expo (i de les activitats artístiques en què col·labora Cabot). Taller Llunàtic ha demostrat amb el temps que cada creació que fa supera les anteriors i les augmenta – no les invalida. Si hem de parlar d’això que s’anomenen exposicions, és a dir, d’autèntiques instal·lacions en un espai determinat, no puc arribar a una altra conclusió que impossiblement la de sa Travessa –on només participa Cabot, de Taller Llunàtic-- és comparable a la feta dins el cementeri 29


de Bon Sossec de Palma el juny de 2002, ‘L’aliénation gérontophilique qui m’a forcé à violer mon père et ma mère’. És més, no arribar als cims d’aquesta emporca aquella. L’escàndol, la perfecció extrema tant d’aquesta com, per exemple, el film ‘Exploració i penetració al pòsit de l’inconscient ovàric’ arriben tan amunt que ‘Coses de waters / La nostra pudor contra el vostre pudor’, són d’una insignificança total. La pregunta, doncs, és clara: ha de rebaixar Taller Llunàtic la potència del seu salfumant per anar de bracet amb artistes postmoderns? Vull reproduir un document que encara no havíem publicat que parla per ell sol. Es tracta del reportatge de Matías Vallés, ‘Bon Sossec, el entierro del siglo’ (‘Diario de Mallorca’ 30-VI-2002). Matías Vallés, un colonitzat d’Espanya que treballa altivament per ella dins Mallorca (Catalunya), és la ganyota burlesca d’aquesta lloriguera de jesuïtes – començant per Norberto Alcover-- que es diu ‘Diario de Mallorca’. La seva ironia, tanmateix, no pot amagar les evidències més ridícules –i dramàtiques-del colonitzat. Transforma el seu nom i llinatge a la llengua colonitzadora, parla en públic en castellà fins i tot quan intervé a IB3, i escriu sempre en l’idioma de Franco. Vegeu-ne un exemple: https://www.youtube.com/watch?v=SVOWGmy4EpM

(Quin escàndol hi ha hagut a les expos de Sa Travessa o als ’13 morts...’? Cap ni un. Es pot comparar res amb ‘L’aliénation...’? Fa caguera tot.) 30


Article de Matías Vallés a ‘Diario de Mallorca’ 30 juny 2002.

Enmig de tot aquest batibull s’hi barreja un fantasma que es diu ‘obra d’encàrrec’, que analitzaré ara. Els membres de ‘Cervellets pervertits’ –que mantenen una tertúlia artística setmanal amb Cabot—demostren una posició esquizofrènica en el pitjor sentit del mot. Res explosiu en creació perquè anul·len la seva credibilitat en pràctica plàstica amb una contradicció que es diu ‘obra d’encàrrec’, que, en alguns casos, no demostra més que la seva 31


ambició i arribisme en el món de l’art. Ho explicaré amb detall. Taller Llunàtic s’ha pronunciat a diversos llocs sobre les obres d’encàrrec. Vull esmentar el post ‘Infants hermafrodites’ dins tallerllunatic.blogspot.com en prova del comportament exclusiu nostre. Bé doncs, en paral·lel a la seva obra ‘provocadora’ se succeixen sobretot dins l’activitat de Lluïsa Febrer i Maria Antònia Bauçà mostres d’una misèria mental molt notable i contradictòria: les obres d’encàrrec. Començaré per una, la de Febrer. Segons per qui sigui l’encàrrec el criteri varia. S’hi poden incloure escenes violentes i pornogràfiques o no. A mesura que passen les imatges ho podeu comprovar.

Original d’’Arabalears’ 16/22 novembre 2019 i foto de Cabot enviada el mateix dia al xat on no denuncia en cap moment que es tracta d’una obra anònima.

32


Però hi ha un detall important que predomina i és l’anonimat voluntari de Lluïsa Febrer en aquestes obres d’encàrrec. Cosa que no passa a les seves exposicions on col·loca el seu nom ben gros i visible. (Cfr., ‘Antisexe contra Taller Llunàtic’ pàg., 13). https://es.scribd.com/document/440658072/Antisexe-Contra-TallerLlunatic#fullscreen&from_embed

Vegem una primera mostra de Febrer.

33


Els dos whatssaps són de 20 octubre 2019.

Vet aquí una obra comercial, d’encàrrec (no sé si idiota o no, com qualifica els seus encàrrecs Cabot: vid., ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 89). Ras i curt: una merda on es divideix Mallorca en pagesetes i turistes en un espectacle més que lamentable, desproveït, per descomptat, de tota violència i pornografia que Febrer empra a les seves obres quan vol anar de moderneta i provocadora. No us perdeu el títol cursi –‘Coloma’--, quasi quasi com el de ‘La 34


plaça del diamant’ de Mercè Rodoreda que abans es titulava l’encara més carrincló ‘Colometa’ i passà desapercebuda al Premi Sant Jordi. https://html.rincondelvago.com/la-placa-del-diamant_merce-rodoreda_5.html (Vegeu també ‘Mercè Rodoreda. Una biografia’ de Carme Arnau, Edicions 62, Barcelona, 1992, pàg., 156). Amb bona lògica Pere Banek li enfloca a Febrer: ‘No surten cotorres ni polles’. No es tracta de minúcies, afirm un cop més. Aquí tenim, doncs, un qüestionament de la pràctica de Febrer que no faig jo tot sol. És massa evident l’enganyifa. La resposta d’ella no pot ser més definitòria: ‘No pq s’obra no va d’això’. De manera que tenim una artistassa que se sotmet al tema d’una obra per fer l’encàrrec. ABANDONA TOTA LLIBERTAT IMAGINATIVA I PER TANT QÜESTIONA LA CREDIBILITAT DE LA SEVA OBRA LLIBERTINA. I tornem a una cosa de suma importància per Taller Llunàtic de tota la vida: el cartellet de Febrer no porta el seu nom. Vaja, una obra anònima! Cabot acusa de ‘truja anònima’ qui gosa intervenir a l’expo de Sa Travessa, però silenci sepulcral quan Febrer no signa les seves obres. Un dels propòsits més importants –convertit en obsessió—de Taller Llunàtic és defugir per qualsevol mitjà la característica de decoració, tant de la plàstica com de l’escriptura. Recordaré aquí que un dels títols memorables d’’El Correu de Son Coc’ és ‘Un Canet Decoratiu’. Caure en un to decoratiu de la

35


nostra obra i teoria seria un fracàs imperdonable. http://tallerllunatic.blogspot.com/2007/01/el-correu-de-son-coc-2.html

Revista ‘Enderrock’, núm., 296, desembre 2019, pàg., 83, dibuix de títol romàntic, sense signar, ni identificar dins la publicació, de Lluïsa Febrer.

36


https://palmacultura.cat/ficha.php?Cod_not=5823 https://www.ultimahora.es/mallorca/ocio/conciertos/concierto-hugkakke-teatre-marterra.html

Lluïsa Febrer, ja dins les institucions (l’Ajuntament de Palma), transformada en decoradora anònima.

37


Després d’aquests espècimens en mostraré un altre també com exemple de mutació hipòcrita d’això que s’anomena art actual, on la vaporització d’allò tan antiquat que es deia i es diu postmodernitat ja admet –en el seu ‘tot és vàlid’, etc—la pornografia festiva i la seva eliminació per part dels artistes quan en les feines d’encàrrec no convé i accepten una autocensura –antillunàtica—sense discussió possible. Em referesc, un cop més, a la falsa Tònia Bauçà de la qual ja vaig mostrar el comportament ‘transgressor’ quan es tracta de fer-se alabar per Bartomeu Cabot i la cara contrària quan participa a actes culturals que puden amb Àngels Terrons, Biels Mesquides, etc. (Vid., ‘Taller Llunàtic es caga...’, pp., 5253). Bé, doncs ara us presentaré una nova mostra de la felanitxera.

38


Whatssaps de 25 setembre 2019.

Després de la supervisió d’un puta professor espanyol de na Bauçà que fa crítica de còmics al ‘Diario de Mallorca’, el remolest i pedant Florentino Flórez, vegeu com queda l’innocu cartell definitiu, retallat, tot en espanyol.

39


https://allevents.in/palma%20de%20mallorca/rumba-katxai-presenta-sana-tu-cumbiaconcierto-ben%C3%A9fico/200018894500152

‘Diario de Mallorca’ publicà en paper el cartell anònim de Tònia Bauçà els dies 7 febrer i 6 març 2020.

Així són els encàrrecs que admet aquesta tropa. Rebaixes i saldos! A fer currículum s’ha dit, i bona carrera artística! Anem a les comandes que rep Bartomeu Cabot. Jo vaig ser el primer a escopir damunt la censura que feren els mestres de Son Canals a una obra d’encàrrec cabotiana (vegeu ‘Taller Llunàtic es caga...’ pp-86-91). Per tant ningú no em pot retreure res. Però no passem l’arada davant el bou. La història és molt llarga. Cabot treballa al Centre d’Educació per Adults de Son Canals de Palma des de fa bastants anys. (El que Taller Llunàtic opina dels 40


fills de puta docents ha estat perfectament espinzellat a ‘El Correu de Son Coc’ núm., 12 novembre 2013). Jo no sé quins pactes o contractes té Cabot amb els mestres ni m’importa, només m’atenc a la seva actuació, la d’un home que es diu llunàtic. A les festetes escolars teatrals col·labora amb uns decorats que han anat en decadència pel que fa a la seva obra. Si podeu veure la magnitud llunàtica en les creacions d’’Infants hermafrodites’ que us present més avall i arribau a l’autocensura que signifiquen les darreres obres, la conclusió no pot ser més depriment. Irrespirable. Una de les últimes mostres – també rebutjada pels mestres—ha estat entorn de l’obra arnada de Santiago Russinyol ‘Gente bien’. Doncs bé, per primera vegada en la meva vida he de dir d’una obra de Bartomeu Cabot que és una merda com un piano. Així de clar. Això és ‘la llibertat més absoluta’ que escrivim a ‘Infants hermafrodites’? El dibuix del rossinyol que fa Cabot és senzillament horrorós. Per descomptat el que els mestres han muntat és un autèntic assetjament, un ‘bullying’ a Cabot. No volen res del que realitza. Els fa nosa la seva sola presència dins la puta escola. I tanmateix ell s’adapta a la miserable ideologia dels mestres en comptes de cagar cada vegada imaginacions més agressives i llunàtiques. I ho ‘denuncia’ dins aquest xat com si fos la màxima repressió. Ha, ha, ha! Que no veus que no et volen, passerell? Repressió a obres mediocres? I a on anam a parar, Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic? Això són actes assassins d’un llunàtic? 41


I s’han de denunciar dins un xat els membres del qual passen del que li puguin censurar a Cabot? No tenim un blog de Taller Llunàtic per esbombar-ho arreu del món encara que sigui resumit i fer una anàlisi amb el temps que sigui per davant? Quines represàlies immediates s’han pres per part de ‘Cervellets pervertits’ contra els mestres que votaren prohibint les produccions de Cabot? Ja és ben curiós que les actuals decoracions d’encàrrec de Febrer i de Bauçà siguin tan mediocres com les també darreres de Cabot. Dins l’anacronisme teatral: es dinamita i es destrueix el model teatral divuitesc a aquestes obres d’encàrrec? Mai.

42


QUÈ PUTES SIGNIFICA, DONCS, ANULAR LA SUBVERSIÓ PLÀSTICA PER FER OBRA D’ENCÀRREC?

Whatssap 20 octubre 2019.

43


Whatssap 20 octubre 2019.

Voleu comparar aquestes imatges llastimoses amb la d’’El cony “liebesborn” de Tònia Bauçà’? És una vergonya l’autocensura que s’aplica Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic davant els podrits mestres de Son Canals. Té comparança aquesta decoració amb les grans obres d’’Infants hermafrodites’ –fetes per a la mateixa escola--, o el cartell ‘300 anys de colonització espanyola’ de Cabot, que tants conflictes va suposar per a Taller Llunàtic, ben contats a ‘Den tottalen krieg’? http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Den%20tottalen%20krieg

44


http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Infants%20hermafrodites

L’evolució d’una pràctica humana –sigui la que sigui—pot ser un fracàs o un triomf. En el camp de les expressions textuals, plàstiques, cinematogràfiques, etc, la Història en va plena. Bastaria recordar l’evolució de Giorgio de Chirico per a fer-nos una idea de la immensa bassa de porqueria, de decadència, d’esterilitat que va ofegar l’autor de 45


‘Les muses inquietants’ a partir de 1925. (No perdré temps ni espai amb reproduccions de de Chirico). Sabeu què vull dir. El més freqüent, com ens ensenya la Història, són les evolucions cap a posicions convencionals i reiteratives, còpies músties en tot cas d’una producció vitenca que es va anar esvaint pels motius (normalment polítics) que siguin. A mi el que m’apassiona és gaudir de creadors que desenvolupen una evolució des d’una obra --fracassada o no-- cap a una producció viva, pertorbadora, bella en el sentit obsessiu i malaltís. Posaré un exemple. Jean Rustin. Nascut el 1928 i mort el 2013, aquest pintor francès es va moure dins unes abstraccions que, com la majoria, es transformen en objectes decoratius dins els consells de ministres de qualsevol país. Tanmateix a partir de finals dels anys setanta del segle passat es va submergir en una revolució pròpia –figurativa és clar—aixecada sobre ambients claustrofòbics i amb personatges d’actituds folles. Asils o manicomis li forniren la inspiració per crear una atmosfera insuportable de dones i homes en poses on es badaven els conys o exhibien els penis d’una manera sens dubte boja i malalta que jo qualificaria de molt semblant tant a Bartomeu Cabot com a Bruno Richard. En definitiva llunàtica. Vertaderament, contemplar-lo m’exalta i m’impressiona a fons. Llançar per la borda tota la merda de l’abstracció i construir un món repugnant, intolerable, és el que a mi m’encoratja de bon de veres. 46


http://www.artnet.com/artists/jean-rustin/sans-titre-lGUWxZHWq_n_6AmDGAtnhw2

http://www.artnet.com/artists/jean-rustin/

He fet aquesta digressió perquè m’agrada l’evolució de les espècies monstruoses de veritat, no de tebeo rialler, variant. D’aquí la meva fòbia envers les incoherències, les marrades artístiques disfressades de transgressió. Aquí, doncs, serà el lloc de fixar un episodi de Lluïsa Febrer que acaba en renúncia dels putes valents, que és el que tantes vegades hem vist. El 12 de febrer de 2020 Lluïsa Febrer enviava al xat 47


un dibuix i alguns rebuigs de gent no identificada. El dibuix és una caricatura: el cap del que encula amb avions és el mapa d’Espanya, el que és enculat té el cap de Mallorca. Em pens que seria un derivat del realisme socialista un poc evolucionat. No gaire més. Al mateix temps sabíem que el col·lectiu ecologista Terraferida l’incloïa dins el seu Twiter i alabava Febrer per la seva valentia. El que no es deia, ni s’ha dit, és si el dibuix contra l’ampliació de l’aeroport de Palma, com sempre sense signar, era un encàrrec de Terraferida o una iniciativa només de Febrer. Com sempre informació molt defectuosa, gens de rigor. Ara bé, això sí, quan les situacions l’afecten directament fa via a piular. No així quan censuren els altres. Bé, ja ho he dit: per si algú ho oblidava. Tot plegat un temporal dins un tassó d’aigua. Ella no ha de justificar res, assegura; tanmateix es va ficar dins un bon embolic que va acabar amb contundència per part d’aquests ecologistes que són tan coratjosos, però que a l’hora de defensar fins les darreres conseqüències Febrer fan anques enrere perquè saben que poden topar amb la moral. I això sí que no. Demostren que la moral és igual per tothom. ‘Lamentam el rebombori per haver compartit la vinyeta de Lluïsa Febrer (...) cap voluntat d’ofendre...’, diu Terraferida. Ha, ha, ha!! Cap voluntat d’ofendre, i Febrer ja no diu res. Taller Llunàtic ha fet mai això de callar davant les demandes d’excuses de poetastres, ecologistes, polítics, etc, etc? 48


49


Twiter de Terraferida del 15 febrer 2020

L’APOTEOSI DE LA DESAPARICIÓ DE LA HUMANITAT A TRAVÉS DEL VIRUS BENEMÈRIT DE LA COVID-19, LA PLAGA MÉS SANA QUE HEM CONEGUT MAI!!! La desorganització dels teixits és una característica dins aquesta úlcera que coneixem com art i artistes – sobretot nostrats. Per tant no podem esperar –com tantes vegades ha comprovat i polvoritzat Taller Llunàtic—més que comportaments tous —enemics 50


del nostre totalitarisme—en nom de les carreres artístiques. Qualsevol polític o parapolític pot engalipar els artistes i menar-los a l’escorxador. Tot això és tan suat, ho hem repetit tantes vegades els llunàtics durant quaranta anys que fa colló, però sembla que cal insistir-hi perquè n’hi ha que ho ignoren voluntàriament. (Enllaç, doncs, amb les cavil·lacions empreses a ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 76). Ara en parlarem. Perquè aquest és un cas especial. I tant que sí. Walter Benjamin en el seu famós assaig, publicat per primera vegada el 1936, ‘L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica’, assenyalava directament que ‘...la reproducció tècnica es mostra més independent enfront de l’original que no pas la manual. Pot, per exemple, fer ressaltar en la fotografia aspectes de l’original que són accessibles a la lent, que és mòbil i capaç d’escollir a lloure el seu punt de vista, però no, en canvi, a l’ull humà; o bé, amb l’ajut de certs procediments, com l’ampliació o l’alentit, pot captar imatges que escapen absolutament a l’òptica natural’. Si aquestes paraules les observam dècades endins del segle XXI i feim també una ullada a les propostes plàstiques de les generacions mil·lenials haurem d’arribar a la conclusió que la regressió pràctica d’aquestes propostes aposten sense dubtar-ho per la tradició, per molta parafernàlia moderna que vulguin fer servir. Un reguitzell d’espais per mostrar aquestes 51


obres tenen l’etiqueta tàcita d’alternativa a les obsoletes galeries d’art convencionals. Accepten de bon grat els artistes grenyals com a carn fresca per a una sodomia que en cap moment es mostra però que no és més que el trampolí cap una carrera artística on tots els escenaris (banals) són possibles. En prioritzar o emfasitzar la presentació pública de la seva producció, una gran part dels artistes joves –i no joves—a través d’espais ‘alternatius’ –o no--, en ‘difondre’ les seves obres com un material únicament ‘visible’ però no teoritzat o contextualitzat, aquests artistes atorguen a les seves obres ‘físiques’ una aura que, en el seu text visionari i premonitori d’Internet, Benjamin ja va diagnosticar: ‘Hom pot englobar tot el que així es perd dins el concepte d’aura i dir que allò que, en l’època de la reproductibilitat tècnica va a mal borràs, és l’aura de l’obra d’art. El procés és simptomàtic; el seu significat va més enllà de l’àmbit artístic. La tècnica de la reproducció, així es podria formular la cosa, sostreu allò reproduït a l’àmbit de la tradició’. L’evidència és incontestable. Si la força grandiosa d’Internet o de les tècniques futures no és entesa o és menyspreada pels artistes –plàstics, textuals, musicals, etc--, cauen indefectiblement en el món de l’aura, del retrocés. (I diguem-ho entre parèntesis: Internet no és –eficaç—en la seva superficialitat i limitació de xarxes socials, sinó en les plataformes que permeten sense censures una 52


multidisciplinarietat teòrica que Taller Llunàtic ha profunditzat). Tornem a Benjamin: ‘La unicitat de l’obra d’art s’identifica amb la seva integració en el context de la tradició’. La rotunditat és absoluta. Les afirmacions de Benjamin marquen el que seria el seu futur—que ja és el nostre present i que serà el nostre futur. ‘D’una placa fotogràfica –continua l’autor berlinès--, per exemple, és possible obtenir tota una sèrie de còpies; la qüestió de la còpia autèntica no té sentit’. En la pintura, en la plàstica, doncs, l’exposició, la galeria d’art –alternativa o convencional—no té cap sentit. Tampoc en té, per descomptat, la substitució de la galeria per penjar una successió d’imatges a la xarxa sense diversitat d’expressions, de teoria. Les reflexions d’aquí dalt venen a tomb d’una exposició col·lectiva que del 6 al 29 de març de 2020 (tancada per la pandèmia de la COVID-19 el 14 de març i reoberta l’11 de maig segons ‘Diario de Mallorca’ del 12 de maig de 2020), s’ha dut a terme a Palma (Catalunya) des de la pretesa perspectiva de l’alternativa a les galeries d’art convencionals i al control de les institucions. Amb el títol ’13 morts 4 desapareguts’. El 28 desembre 2019, 18:51, Josep Albertí i Bartomeu Cabot rebien, per separat, un correu electrònic de Pere Vicenç a fi de convidar-los a una exposició col·lectiva. Després d’una introducció amb elogi del llenguatge llunàtic, Pere Vicenç oferia als membres del nostre col·lectiu ‘sigui com a Taller 53


Llunàtic o de manera individual’ participar a l’expo esmentada. Feia menció, també, ‘d’evitar qualsevol mena de censura’, i d’un requisit estrany: ‘Cada participant disposarà d’una lona d’uns 125 cm per 180 cm on podrà imprimir l’obra que trii’. Aquestes lones, venudes, serviran per ‘pagar les despeses del local’. Vicenç afegeix que els guanys dels artistes no pagaran comissió. Molt bé. Entenc que es refereix a milions de dòlars perquè només així deu valdre la pena prendre part a les falses alternatives excretores (vull dir expositores) de quatre penjats bohemis i/o progres. (Amb requisits. Quan hem admès requisits de qualsevol casta, Taller Llunàtic?).

https://imgprivate2.artprice.com/get/classifieds/3eb2/6243/ceb1/6d93/4d0a/9ed2/11f8/0d1 9/167d/d6c6/800/800/Ernst-FUCHS-Der-Puppenschluck-1508831076.jpg 54


CoCC Pere Vicenç <nyegos@gmail.com> Para:Bartomeu Cabot,Josep Alberti 28 dic. 2019 a las 18:51

Tenc el convenciment que si el dia d'avui, qualcú tallàs el cap a tota aquella persona que hagués viscut, visitat o sobrevolat l'illa de Mallorca, anorreant qualsevol memòria viva, podríem comprovar com poc temps després de repoblar l'illa, tornarien a aparèixer cada una de les pulsions que esdevenen la pràctica artística del Taller Llunàtic. Estic treballant per construir una exposició col·lectiva amb una obra on es donen aquestes mateixes pulsions. Compt amb la participació de Lluís Juncosa i Jaume Tutzó, el menorquí de qui ja us he parlat en altres ocasions. Joan Morey ha estat informat del projecte i esper la seva col·laboració en les gestions. Calcul que hi haurà entre 6 i 10 participants. Reprenc el correu que us vaig enviar el passat 12 de setembre de 2015 i us deman que participeu en aquesta nova exposició, sigui com a Taller Llunàtic o de manera individual. L'exposició tendrà lloc en el mes de febrer o març del 2020. Cada participant disposarà d'una lona d'uns 125 cm per 180 cm on podrà imprimir l'obra que trii. Es preveu que la venda d'aquestes lones servirà per pagar les despeses del local i de la producció que s'intentaran cobrir abans d'inaugurar i seran avançades per Afta Perfecta. Davant l'interès que pugui despertar la resta d'obra, l'associació posarà en contacte els participants amb els interessats perquè es puguin posar d'acord en qualsevol intercanvi que trobin oportú, sense cap comissió per part de l'associació. Amb l'objectiu d'evitar qualsevol mena de censura, s'està cercant un acord sobre l'espai mitjançant la fórmula cessió d'ús per a un període no superior a un mes i en un local privat. En cas de rebre una confirmació de la vostra participació us podré informar més detalladament de l'espai i de les gestions fetes. Pere Vicenç, en representació d'Afta Perfecta. Ciutat de Mallorca 28 de desembre de 2019

Correu electrònic de Pere Vicenç rebut per Josep Albertí.

Una segona carta ens assabentava el 4 de gener de 2020, 12:25, de dues coses. En primer terme que Afta Perfecta és una associació integrada per Alícia Beltran, Pere Vicenç i Roser Ramos, i en segon terme que els convidats que havien respost afirmativament són Joan Palou, Lluís Juncosa, Rafel Joan, Miquel Àngel Joan, Doctor Morey, Jaume Tutzó, Lluïsa Febrer, Pere Salvà, Pere Banek i Maria Antònia Bauçà. També s’esmenta la col·laboració de Jordi 55


Martínez Suau. Amb tot això Vicenç estableix tres objectius. El més interessant és el segon on afirma que vol ‘Encarar els conflictes que es puguin presentar’. ‘Entenem que un espai viu –continua— ha d’incorporar el conflicte’. Ha, ha, ha!! Què deu ser això de conflicte? Per a mi un misteri. En fi, no perdré temps en qüestions tècniques i altres herbes. Reproduesc els correus electrònics de Vicenç i n’hi ha prou.

Benvolgut/da, Des de l’associació Afta Perfecta, integrada per Alícia Beltran, Pere Vicenç i Roser Ramos, estam organitzant una exposició col·lectiva que cerca establir un diàleg plàstic entre artistes de diverses generacions lligats al territori de les Illes Balears. Es preveu dur a terme l’exposició durant el mes de març del 2020 a Palma. S’ha marcat el dia 15 de gener com a data límit per confirmar la participació. De moment han respost afirmativament a la convidada: Joan Palou, Lluís Juncosa, Rafel Joan, Miquel Àngel Joan, Doctor Morey, Jaume Tutzó, LluïsaFebrer, Pere Salvà, Pere Banek i Maria AntòniaBauçà. També es contarà amb la col·laboració de Jordi Martínez Suau. Amb relació a aquesta exposició tenim tres objectius: 1.-Donar suport als participants. Treballarem per a fer una difusió dels autors i la seva obra. 2.-Encarar els conflictes que es puguin presentar. Entenem que un espai viu ha d’incorporar el conflicte. 3.-Interrelacionar l’obra i els artistes entre si. Creim que existeix un imaginari, unes pràctiques i unes actituds que poden ser comuns entre els participants i que aquestes es poden evidenciar en la confrontació de les peces. S’està acabant de negociar l’espai amb un propietari. Hem decidit prescindir de qualsevol relació amb les institucions públiques per tal de poder garantir la independència del projecte i evitar qualsevol mena de censura.

56


S’ha dissenyat un dispositiu expositiu en tres parts. 1.-Les lones

Un exemple de lona. Cada artista triarà una imatge que serà reproduïda a escala sobre una lona de plàstic PVC de 180 cm per 125 cm, una per participant. Es preveu que no hi hagi més d’una o dues d’aquestes lones en exposició i que cada dia vagin rotant. La producció de les lones anirà a compte de l’associació i es donaran a les persones que han contribuït a sufragar els costos de l’exposició. Es treballarà en format .jpg i amb una resolució de 150 dpi. Des de l’organització ens encarregarem de la digitalització i ajust de la imatge si és necessari, en aquest cas ens haureu de facilitar l’obra. Junt amb la lona hi haurà un document on constarà el títol de l’obra, les mides i la signatura de l’autor. S’informarà cada participant del destí final de la seva lona. La seva realització es preveu a la darrera setmana de gener.

57


Un exemple de document en forma d’etiqueta 2.-L’exposició Com s’ha explicat abans l’acord amb el local no està tancat, hem centrat l’atenció en un espai situat al carrer Eusebi Estada cantonada amb Francesc Sancho per un costat i Joan Munar per l’altre. Clicant sobre l’enllaç en veureu la imatge. Actualment la propietat ho ha dividit en dos locals, cada un fa 35 m2. Es preveu que l’exposició duri un mes, incloent-hi muntatge i desmuntatge. Si no es pogués fer aquí, se cercaria un altre local. La selecció de les peces anirà a càrrec de cada artista. Si voleu atendre les interrelacions que es poden donar amb la vostra obra, trobareu un primer recull d’imatges que es poden trobar a les xarxes clicant en els noms dels participants. Les condicions de l’espai marcaran el nombre i les dimensions de les peces. Com s’ha assenyalat es preveu dedicar una setmana sencera entre el muntatge i el desmuntatge i tres setmanes d’exposició, la voluntat de l’organització és redistribuir la ubicació de les peces cada setmana per tal d’establir noves relacions. 58


En cas que un particular mostri voluntat d’adquisició d’obra, l’associació posarà en contacte a l’autor amb la persona interessada, la venda d’obra es farà de forma privada i s’informarà l’associació. 3.-Les trobades Al llarg de les tres setmanes d’exposició volem organitzar diverses trobades on es pugui veure més obra de cada un dels artistes i es pugui obrir debat. El format encara no està ben definit.

En acabar l’exposició es farà una valoració posant en comú els resultats. En el proper correu, si no es rep cap instrucció contrària, les vostres adreces de correu es posaran en obert. Si teniu qualsevol pregunta o aclariment qued a la vostra disposició. Pere Vicenç en nom d’Afta Perfecta.

Ens trobam, doncs, amb un projecte que es du a terme segons la data prevista dins un lloc físic, una galeria d’art improvisada, amanida d’allò que se’n diu un espai alternatiu. Sense galeristes professionals, sense institucions, però sí amb la possibilitat de transaccions comercials, és a dir de vendes d’obra. Quan ‘Diario de Mallorca’, el mateix dia de la inauguració, el 6 de març de 2020, publica –en nota sense signar—el primer cartell –anònim— de l’associació promotora, escriu el següent: 13 MORTS 4 DESAPAREGUTS ‘Colectiva hiperrepresentativa de lo más potente de la escena artística local. Y el mejor nombre de expo de este siglo’. (Cap protesta per part dels artistes per aquesta ‘publicitat’ en castellà, deu ser una minúcia també això en ple segle XXI). 59


Abans de la mostra quasi tots els integrants fan una versió pròpia del cartell anunciador, que public, i segueixen les pautes del primer cartell. Sense desviar-se textualment en res. Els noms que hi participen i els ‘desapareguts’ esborrats. Ni en això són rebels. Mira si era fàcil escriure els noms dels que no hem participat: Josep Albertí, Bartomeu Cabot, Rafel Joan i Andreu Terrades. El nom d’aquest darrer s’havia mencionat dins el xat de ‘Cervellets pervertits’ en un missatge del 14 de gener de 2020 de Tònia Bauçà. Fàcil deducció dels individus ratllats als cartells. Però això no és tot. Abans de la inauguració –del 13 de febrer al 4 de març-- es desencadena – sobretot entre Pere Banek i Lluïsa Febrer-- un reguitzell d’improperis contra Pere Vicenç on el maleeixen pel seu dirigisme. M’és impossible reproduir totes les recriminacions, queixes en audio, etc, d’aquest duo, de tan profuses com són. Tot dins el xat, és clar. La conclusió només és una. Cap dels dos abandonen la seva participació a l’expo col·lectiva. Això davant tot. Col·laboren amb un comissari que no poden veure ni en pintura. Només en don una mostra suficient. I una pinzellada de Pere Salvà on afirma que no es vol ’dur malament’ [amb Pere Vicenç]. Si això no és la quinta essència de les actituds antillunàtiques ja m’ho demostrareu.

Figurar, figurar, figurar. 60


Whatssaps 13 febrer 2020 i 2 gener 2020.

Simpàtica foto dels bohemis Pere Salvà i Bartomeu Cabot fent un simulacre de besada. Facebook d’Emili Sánchez Rubio. 21 març 2020. Cap problema per Cabot que Salvà es vulgui dur bé amb Pere Vicenç. Així és la postmodernitat. 61


Tanmateix un dels participants a l’exposició, Jordi Martínez Suau, publica al seu perfil de Facebook de 6, 7 i 10 de març de 2020 unes quantes valoracions vehements de la mostra i la seva obra que consisteix en una catifa vermella amb els logotips d’institucions com l’ajuntament de Palma, del Consell, del Teatre Principal, etc. La catifa evidentment és per trepitjarla els ‘rebels’ contra les institucions. Per fer-ne befa. Fabulós. Dit i fet, Martínez Suau publica un vídeo també al Facebook de gent trepitjant els noms d’institucions –oh profanació, oh provocació—el dia de l’obertura de l’expo. Hi ha fems, hi ha brutor diversa i fins i tot es veuen mascles i femelles que pixen damunt l’estora vermella. Però tots els participants se’n cuiden prou que no es vegin les seves cares. Ben alerta! Aquesta és la rebel·lia dels 13 morts! Així bravegen els artistes contestataris de vexar les institucions. Anònimament! Precaució!

http://www.artnet.com/artists/otto-rudolf-schatz/ohne-titel-MAhj1I5uz3jhvaX7Rr-pRw2 62


63


64


Captures de pantalla del Facebook de Jordi Martínez Suau del 6 al 10 març 2020 on podeu veure el vídeo que cit amb ‘provocadors/es’ pixant que no es volen identificar. Així no hi haurà cap problema per ser convidats/es a exposar o col·laborar amb les institucions. Martínez també amaga els noms –tan punk ell-dels que no volien els logos de les institucions públiques. Tot escrit en puta llengua espanyola. Cap mania de ningú d’exposar o col·laborar amb espanyols.

Tota la xerrameca al Facebook de Martínez Suau — que public aquí—sobre ‘artistas fuera de la ley, del mercado y de las instituciones’ se’n va a prendre pel sac. Però és que tot és fals amb aquest jovent caragirada? Fora de les institucions? A qui voleu fer creure aquestes estufades, pringats? Ja he demostrat que per exemple Lluïsa Febrer ha fet obra, ha fet bonda per a l’ajuntament de Palma. Però n’hi ha més. Pere Banek (Pere Butza als cartells) ha col·laborat amb les institucions de forma inequívoca. 65


En faig un tast. El 27 de març de 2019, una vella coneguda de Taller Llunàtic, Lourdes Durán (vegeu ‘Animals engabiats’ dins tallerllunatic.blogspot.com), publicava un reportatge al ‘Diario de Mallorca’ titulat ‘Pere Banek finaliza un mural gigante bajo el puente de la vía conectora’. Aquí es consigna perfectament que el Consell de Mallorca va encarregar a Pere Banek (ara amb el nom de Pere Butza a l’expo trencadora: és fàcil camuflar-se) un mural, una obra de grafiter, en una operació d’integrar la possible conflictivitat del grafit brut, agressiu, com el rap o les expressions que siguin problemàtiques pel seny, l’ordre, etc. No parlava l’associació benèfica ‘Afta Perfecta’ d’’integrar el conflicte’? Es tracta d’això?

https://twitter.com/culturamallorca/status/911661064776974336/photo/4

66


https://www.google.es/search?q=pere+banek+ultima+hora&sxsrf=ALeKk01SmbCWlj55WamT 59sIB3oiAKn0Cg:1587923049583&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=0tYYYaNJukbSuM%253A% 252C87T5N8BG1TEe9M%252C_&vet=1&usg=AI4_-kTlnjeRm7yjg5JasGImle1MOpZFg&sa=X&ved=2ahUKEwjw8bOq0obpAhUtx4UKHTk1C1IQ9QEwCXoECAoQBQ#imgrc= YLmoTwFzFqXeIM

https://www.arabalears.cat/cultura/Compte-enrere-final-dArts-Visuals_0_1646235509.html

67


Les fotos que public són molt entenedores pel que fa a les institucions –ni més ni manco que tota una presidenta de Govern, Francina Armengol (o també un batle de Palma, Antoni Noguera) amb l’artista convidat i subvencionat, i també la carrossa que vaig indicar que era un dels ‘corruptors de menors’ (i no Cabot, com ell voldria) dels jovençans, Biel Mesquida (vegeu el meu ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 59). Diré, de seguida, que el mural de Banek patrocinat pel Consell de Mallorca és una obra interessant dins les arts decoratives, però no més enllà. És el toc alternatiu, controlat, que necessita tota institució, tot poder. Vull que quedi escrit a continuació que jo defens la llibertat de Pere Banek o de les madones esmentades amb els seus dibuixets comercials contradictoris de la seva pràctica ‘subversiva’. Ho defens jo i ho ha defensat sempre Taller Llunàtic exactament com defens la llibertat meva i nostra de desmuntar tota aquesta pantomima de voler anar de rebels dins un context i llavors embetumar-se de convencionalismes decoratius dins un altre. Cal que posi en aquest mur i en lletres visibles la reverberació, l’afirmació de Taller Llunàtic tan vigent avui com el 1986 –quan foren publicades--: ‘NOMÉS SORTIU DE L’OU I JA ESTAU DOMATS’ (les majúscules i les negretes són meves, adients al segle XXI; trob que s’ho paga). Ens referíem i em referesc, naturalment, a la joventut que es dona a la subvenció institucional. (Vid., ‘La vida pornogràfica...’, op., cit., pàg., 125). La 68


postmodernitat artística és així i jo no faré de company de viatge d’aquests companyons. Ara: és ‘una cagada, una gran cagada’ –com m’acusa Cabot al seu text que reproduesc a la pàg., 7—fixar i analitzar les fotos i les incoherències de Banek aquí? No és el que ha fet sempre Taller Llunàtic, destapar les greixoneres dels pardals que van d’alternatius? Tanmateix sempre hi ha esdeveniments estranys o extraordinaris en aquestes atzagaiades. Qui ho hauria de dir? Dia 10 març 2020, a les 13:30, em va trucar Roser Ramos Elías, cosa que no s’havia produït mai. Ni més ni manco que una integrant d’’Afta perfecta’, com s’afirma a la segona lletra de P. Vicenç, es posa en contacte verbal amb mi. Amablement em comunicà que és una llàstima que a l’expo ’13 morts 4 desapareguts’ no hi participem ni Cabot ni jo. ‘Hi feis falta’, va dir. Literal. Jo li vaig respondre que Pere Vicenç va tenir una esbatussada amb Cabot i, per tant, amb tot Taller Llunàtic. I li vaig concretar que si consultava al nostre tallerllunatic.blogspot.com l’interviu que ens va fer Maria Elena Vallès, reproduïda a l’apartat ‘Converses exacerbades amb dos conys en zel’, trobaria la descripció de la brega de Cabot amb Vicenç. ‘Com que jo som coherent amb el que vaig signar allà [pàg., 35] –vaig afegir—no vull participar a l’exposició organitzada per Pere Vicenç’. Aquí Ramos em va fer a saber que Bartomeu Cabot havia visitat l’exposició el divendres passat, 6, és a 69


dir el dia de la inauguració; i em va demanar que jo també hi anàs. Insistint fins i tot que si hi anava no em trobaria amb P. Vicenç. Jo li vaig respondre que jo no som Cabot. Jo som Josep Albertí. Cabot farà el que voldrà, és clar. Ningú no li ha qüestionat mai la seva llibertat de procedir com desitgi; ara, jo també faré el que voldré. No anar-hi. Fi de la conversa. Em plau, doncs, donar l’enhorabona a aquests artistes de primera de l’expo ‘13 morts 4 desapareguts’ perquè han aconseguit l’aval i la recomanació de dos individus que han afirmat per escrit que sempre seran de Taller Llunàtic, i, que si ho deixen de ser hi pot anar qui sigui i fotre-los dos tirs a boca de canó o al cul: Bartomeu Cabot i Jaume Sastre. (Per descomptat els integrants del xat –i grup— ‘Cervellets pervertits’ tenen coneixement de la brega de Cabot i Pere Vicenç. Això no els ha suposat cap problema a l’hora d’acceptar el segon de comissari de l’expo ’13 morts 4 desapareguts’). Les captures de pantalla del Facebook de Pere Vicenç informen de detalls que pens adient reproduir. Arribats a aquest punt m’assalten molts pensaments sobre aquest aguiat. Els pensaments són sobre l’afecció pels monstres de Taller Llunàtic. En tota la vida hem fruït de la companyia i de l’admiració de gent monstruosa. Em venen al cap tipus 70


meravellosos –esmentats i descrits als nostres textos i documents—com Llorenç Bennàsser ‘Mostel’, Joan Fiol Alomar ‘Volteta’, Joan Martorell Sastre, Jaume Alzina ‘de Binifela’, Joan Melich Ledesma (a qui no hem conegut personalment però sí a través de premsa), etc, etc. Són els vertaders companys de viatge lúbric que ens han enlluernat de veres. Quina diferència entre aquests herois i els artistes ‘emergents’!! Em produeix molt de plaer reproduir ara uns pocs textos creatius de Joan Fiol Alomar ‘Volteta’ que Taller Llunàtic va anotar fa un bon grapat d’anys. Aquí els teniu. ‘Me cag en tots els inquers que tots són uns fills de puta’. ‘Remenar-se-la és molt bo per fer la digestió’. ‘Que se fiqui el dit gros dins el cul i el dit petit dins el nas’. ‘Pep, tenc una cosa per tu, i és un consolador per tu el dia del teu sant. El teu amante Joan Fiol’. (Pub ‘Es born’, Inca, 6-V-1992). I una nota descriptiva d’una nit estrofolària: ‘Sortida nocturna de Taller Llunàtic amb Joan Fiol Alomar ‘Volteta’. 24-V-1989. Inca-Santa Maria (bar Obac). Sentit de protagonisme i excitació desmesurats de Joan ‘Volteta’. Envesteix tothom. Diu a Cabot: ‘No et vull veure amb aquests calçons bruts’. ‘Tots dos estam locos, però jo tenc cura i tu no’. Desig d’anar 71


amb Josep Albertí dins el seu cotxe. Li demana que posi música al ràdio-cassette. Cabot ha d’anar amb un altre cotxe. Direcció Sineu: disco ‘Kié’. Joan ‘Volteta’ balla enmig de la pista amb moviments reals d’un compulsiu, davant la mirada dels assistents. Abans també ho ha fet al bar Es Born d’Inca. Balla a la manera de John Travolta, es tira en terra, tira la jaqueta per damunt el seu cap.’ Finalment una declaració apologètica dels instints de Joan Martorell Sastre, el mariner ex-alcohòlic que referenciam a ‘El patíbul del fill de puta: l’afer d’El Golea’ I, pàg., 31. En plena pandèmia de la Covid-19, el 26 abril 2020, en ser preguntat per mi si no tenia el virus, em va respondre: ‘No crec que el tengui, lo que tenc és fortor, i tenc fortor perquè no puc anar de putes. Salut per tu també. Quan obrin me menjaré dues fufetes’. Ben relacionada amb aquesta bogeria Taller Llunàtic publicava en paper el 2019 una obra que havia estat regalada per Bartomeu Cabot a Vicenç Altaió el 1978: ‘Pèls de nuvi’. Al nostre text d’aquesta, ‘Les escopinades obnòxies de Taller Llunàtic a la cara del poeta papissot’, explicam fil per randa les vicissituds d’aquesta creació. L’inici diu: ‘L’entusiasme de Taller Llunàtic no té límits, tampoc la seva mala llet, la venjança, la tortura, la guerra i els insults’. Puc afirmar amb orgull que jo m’he mantengut ara i llavors conseqüent amb aquesta afirmació. 72


Taller Llunàtic en la seva trajectòria vírica, tòxica i homicida s’ha carregat mitja humanitat amb les mateixes ideologies, comportaments i derives que els ‘Cervellets pervertits’. A les nostres obres em remet. No serà ara que dimitiré de la intolerància llunàtica. No seré jo qui deixarà de metrallar la idiòcia que ens envolta.

http://www.sothebys.com/en/auctions/ecatalogue/2017/erotic-passion-desirel17322/lot.106.html George Grosz

‘I en tot això vaig trobar més gust que un ronyós quan el graten’. François Rabelais (‘Gargantua i Pantagruel’, trad., Emili Olcina)

73


https://www.youtube.com/watch?v=wlB1HJIpbiM

Una de les pel·lícules més grans que s’han filmat mai és aquesta que teniu davant. Observau els antifaços originals dels botxins. Per qui no tengui memòria diré que Amon Goeth fou interpretat per un dels actors més descomunals, Ralph Fiennes, a ‘La llista de Schindler‘ d’Steven Spielberg. Us haureu d’espavilar per veure aquesta pel·lícula, fills de puta!

74


ADDEND L’OBRA DE Bertrand Russell citada fou publicada per edicions 62, el cangur, 30, barcelona, 1977. Vid., pàgs., 112-113. Traducció de jordi solé-Tura. LA DE WALTER BENJAMIN APAREGUÉ A ‘CLÀSSICS DEL PENSAMENT MOdERN’, 9, EDICIONS 62/DIPUTACIÓ DE BARCELONA, 1983. TRADUCCIÓ DE JAUME CREUS. VID., PÀGS., 36-37. LA TRADUCCIÓ QUE CIT D’Emili olcina pertany a l’edició de ‘gargantua i pantagruel’ de françois rabelais, laertes, barcelona, 2011. ELS FRAGMENTS TRIATS PERTANYEN A LES PÀGINES 66-57-179. De tots els cartells –xerecs i anònims en la seva presentació-que venen a continuació l’únic que ha identificat els autors és Lluís Juncosa en un correu electrònic de 2 març 2020, 11:42. Per ordre d’aparició són de Catalina Obrador, Tònia Bauçà, Lluís Juncosa, Pere Banek i Pere Vicenç. Més els de Pere Salvà i d’Eva de las Heras dels quals jo don la referència.

75


Cartell de Catalina Obrador al Facebook de Pere Salvà. 2 març 2020. 15:05.

Cartell de Tònia Bauçà del 14 febrer 2020 dins el xat ‘Cervellets pervertits’.

76


Cartell de Lluís Juncosa.

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=4144105725614906&set=a.105124039513115&t ype=3&theater Facebook de Pere Salvà. 27 febrer 2020. Cartells anònims.

77


https://www.facebook.com/aftaperfecta/photos/a.214392415655609/830971120664399/?ty pe=3&theater Facebook de Pere Salvà. 7 febrer 2020. Cartell anònim. Reproduït a

‘Diario de Mallorca’ 6 març 2020.

Cartell anònim de Pere Salvà. Facebook Tònia Bauçà. Aquesta merda de dibuix es pot qualificar d’’obra bèstia’ segons l’entusiasme de Cabot? Vid., pàgs., 11-12 d’aquest text. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=2886081894768609&set=pcb.288269123510767 5&type=3&theater 78


Cartell anònim d’Eva de las Heras. Facebook de Tònia Bauçà. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10157605628257702&set=p.1015760562825770 2&type=3&theater

79


Facebook de Pere Vicenç 21 abril 2020, 22:30 i 22:36. Col·laboració entre d’altres de Jaume Sastre Font i Joana Maria Romaguera Vallejo, la flor i nata estantissa de l’independentisme esclau de la superxeria de l’Església Catòlica que els donà suport durant la vaga de fam de Sastre del 2014 i del puta Jaume Santandreu!! A qui vols enganar, tu, imbècil Jaume Sastre? Ha, ha, ha! Els ‘Cervellets pervertits’ es deixen ‘ajudar’ per tots els enemics acèrrims de Taller Llunàtic. Vegeu http://tallerllunatic.blogspot.com/2015/07/den-tottalenkrieg.html

80


Facebook de Jaume Sastre Font, ‘la dona barbuda’, que confirma les dues captures de pantalla anteriors. 15 maig 2020. El grup ‘Cervellets pervertits’ es deixa alabar per Sastre, el fracassat del llenguatge, de l’independentisme hipòcrita, el compositor de pets.

81


Facebook de Pere Vicenç amb el divertit dià leg entre aquest i Pau Vadell. 6 juny 2020.

82


Part final del vodevil –quin tip de riure!-- amb el pallasso mentider i trapasser, amic de Felipe VI, Pau Vadell i la seva incapacitat de resposta. Facebook de Pere Vicenç 6 juny 2020.

83


ACTUALITAT»ESPECIALS

[VÍDEO]PalmaesconnectaambValència,BarcelonaiBrussel·lesperarecordarEstellés dBalears | 19 setembre 2019

2 opinions #OCB#CanAlcover#SoparEstellés2019

19-09-2019 Tweet31 PrintMás grandeMás grande Com cada any, al setembre s’organitza una trobada per a recordar la figura del poeta valencià Vicent Andrés Estellés que se celebra de manera simultània als Països Catalans: el Sopar Estellés. Aquest acte s’inspira en els Burns supper (festa on els escocesos recorden el poeta Robert Burns) i combina poesia i gastronomia en un ambient festiu i popular, el marc més adient per a recordar el poeta de Burjassot. Des de l’any 2010, diverses poblacions tant al País Valencià com a les Balears i Catalunya celebren al llarg del mes de setembre la seva particular versió de l'homenatge a Estellés. Així, enguany que es compleixen 95 anys del naixement d'Estellés, s'ha celebrat la seva vida i obra aquest dimecres a Can Alcover de Palma, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, a la Casa València de Barcelona i també a Brussel·les. A Palma, organitzat per l'Obra Cultural Balear i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el sopar ha comptat amb un recital de Tomeu Crespí i la lectura en directe amb València, Barcelona i Brussel·les del poema 'Assumiràs la veu d'un poble', (Llibre de meravelles, 1971) d'Estellés. Enguany, per la situació d'excepcionalitat que vivim, s'han tengut molt presents els presos polítics i exiliats catalans. A Brussel·les, el sopar ha comptat amb la participació de la delegada de la Generalitat de Catalunya Brussel·les, Meritxell Serret, i del conseller Lluís Puig. A més, des del sopar de Barcelona, Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, ha llegit una carta de Jordi Cuixart des de la presó.

84


https://www.dbalears.cat/especials/2019/09/19/331141/video-palma-connecta-ambvalencia-barcelona-brussel-les-per-recordar-estelles.html#comentaris https://www.youtube.com/watch?v=5dZ1HL5XvBw&feature=emb_title

Vull acabar aquest addend amb la videopregària eucarística --enmig dels catòlics de l’Obra Cultural Balear--, de Bartomeu Crespí, sense cabells pentinats en rastes, amb camisa blanca i fet tot un bon al·lot assenyat. Aquest Crespí no és altre que el poeta sobre el qual Cabot escriví: ‘Crespí té un físic que m’impactà. Porta els cabells rasta fins el cul i calcul que fa uns dos metres d’alt.’ (Vid., ‘Cabot: corruptor de menors’ dins el meu ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 18). No hi ha dubte que Cabot accepta aquesta missa que protagonitza aquest poeta d’actes putrefactes com el que ara us mostr. Cabot fins i tot ha publicat --en un vídeo publicitari i promocional d’artistes i poetes postmoderns (això sí, especiat amb obres seves bones), tan incoherent com en els actes que he descrit, penjat a la xarxa amb el títol ‘Les clotxes del canalla Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic’-- una foto del típic doble joc que fan poetes i pintors/es: Crespí assegut a un vàter a la manera riallera dels ‘Cervellets pervertits’. Faré una pregunta semblant a la de la pàg., 61 de ‘Taller Llunàtic es caga...’: per què Crespí no es posa a pixar quan recita davant els beats infectes com Josep Antoni Grimalt, Martí Gener, etc? (No direu que només repartesc mormes als artistes plàstics). https://vimeo.com/user101151425/revie w/429694989/32e3036a1f Aquest vincle és erroni. Per veure el vídeo heu de clicar damunt aquest: https://vimeo.com/429694989 B. Crespí impacta B. Cabot assegut a un vàter mentre al soparet de l’OCB impacta el cabrum independentista de pa amb fonteta. 85


Un apunt més. B. Cabot ha estat entrevistat per Teresa Matas a Ràdio Marianda (2-VII-2020, 19:00, programa Kamishibai). Cabot m’acusa de ser tolerant amb Margalida Pons perquè ella participa a un report nauseabund dins IB3 d’Emili Manzano i Claire Roquigny, ‘Què noms, Andreu Vidal?’. Quines imbecil·litats són aquestes? Quan he col·laborat jo amb Pons o he escrit res tolerant amb aquest documental? El Cabot que no frissa mai em dirà quan he de dir el que ell vol? Jo he fet recitals fastigosos amb ella, com sí ha fet Tònia Bauçà (Vid., ‘Taller Llunàtic es caga..., pàg., 52)? He participat a exposicions, lectures i altres cagarel·les amb Bauçà com sí fa Cabot i els porcs pintorets i poetes dels quals és el mestre de cerimònies? Què en som jo de la mort d’en Berga? Vaja una coa de palla que té Cabot! M’acusa del mateix que ens acusava Arnau Pons a tot Taller Llunàtic de ‘no haver protestat per l’Ajut del Ministerio de Ciencia e Innovación de España a les professores i alumnes, Margalida Pons, Mercè Picornell, Maria Muntaner..., del grup de recerca LiCETC de la UIB’. (Vegi’s ‘Converses exacerbades amb dos conys en zel’, pàg., 42). Tot el que he escrit fins ara demostra massa bé que qualsevol acte cultural em fa vomitar. Jo no estic emmerdat en res, ben al contrari de Cabot que llenega dins la merda senil. http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Converses%20exacerbades%20amb%20dos%2 0conys%20en%20zel

Whatsapp al xat ‘Cervellets pervertits’ de Tònia Bauçà del 19 setembre 2019 demostrant que fa sessions de pinturetes amb un tipus com Rafel Joan que apareix ignominiosament gairebé com a protagonista al vídeo esmentat, ‘Què noms, Andreu Vidal?’. Per què Cabot no li demana explicacions a Tònia Bauçà per porcades com aquesta? Molta merda dins el crani és el que té Cabot, amb aquests cadufos que fa de padrí que tot ho consent als netets. Jo som l’únic llunàtic que no té tolerància amb ningú. https://www.ivoox.com/player_ej_53261238_4_1.html 86


JOSEP ALBERTí TALLER LLUNÀTIC CATALUNYA 11GENER-5JUlIOL

2020

http://www.artnet.com/artists/jean-rustin/4

Primer Any Triomfal de la Covid-19 87