PLANTES I FLORS SILVESTRES, per Isabel Torres

EL SABUQUER

Amb l’arribada de la primavera, floreixen els sabuquers de la vall, que desprenen la seva característica olor que embriaga el paisatge i decoren el nostre entorn amb les seves flors de color crema.

És un arbre molt conegut entre els veïns i les veïnes per les seves propietats medicinals i pels seus usos culinaris.

Història: Etimològicament el nom sambucus deriva del grec sambuca, que és el nom d’un antic instrument musical molt utilitzat pels romans i fabricat amb la fusta d’aquest arbre.

En la tradició cristiana el saüc és conegut com l’arbre d’on es va penjar Judes i també perquè la creu del calvari estava feta amb la fusta d’aquest arbre.

Noms comuns: Saüc, sabuc, saüquer, saüquera, bonarbre

Nom científic: Sambucus nigra L. Descripció: És un arbust gran que pot arribar a fer 10 metres d’alçada, tot i que normalment mesura entre 3 i 5 metres. El tronc és irregular i presenta branques oposades, totes cobertes per una escorça rugosa de color gris clar. Les fulles són dividides i estan oposades. Generalment tenen cinc folíols amb la vora dentada, amb el revers més clar que l’anvers. Les flors surten agrupades en corimbes formats per moltes floretes de color blanc cremós. I desprenen una suau aroma. Els fruits són unes baies negres i rodones, plenes d’un suc vermellós.

Floració: D’abril a juny

Hàbitat: Creix a llocs humits, també a prop de construccions i ruïnes. Pot créixer fins als 1.600 m d’altura. Aquí a la nostra vall els trobem al costat de la riera de l’Arn, pel camí nou que va del barri de la Pocafarina fins al camp de futbol i al parc infantil. Aquests arbres busquen llocs humits i per això ressegueixen els rius de la vall, com la riera de St. Miquel i el Ritort, on en podem trobar molts.

Recol·lecció: Les flors es recol·lecten a la primavera quan floreixen i són fresques i tendres. I els fruits es recol·lecten a l’estiu, quan estan madurs.

Part utilitzada: Les flors i els fruits Propietats medicinals: Com a planta medicinal es fa servir en infusió, sobretot per als sistemes respiratori i urinari. La seva funció és sudorífera: estimula el nostre organisme per suar i d’aquesta manera ajuda a eliminar les toxines del nostre cos. També afavoreix la baixada de la febre per aquest mateix principi. És molt útil per als refredats i les grips. També és un excel·lent diürètic, ja que conté sals potàssiques que ajuden a eliminar el clorur i el sodi. Per tant, seria recomanable en casos d’infecció d’orina, pedres al ronyó o infecció de ronyó.

Usos culinaris: Amb les seves flors es poden crear molts plats deliciosos amb un gust i una olor agradables.

La recepta típica és agafar les summitats florides i arrebossar-les amb ou i farina com si fossin bunyols. Les flors fresques també es poden afegir a amanides, salses i postres i es poden fer unes coques i pastissos ben originals.

Beguda de saüc. Aquest beguda es fa amb les flors del saüc, sucre morè, aigua i llimones. És fresca i aromàtica i és una bona alternativa natural per a adults i mainada.

Amb els seus fruits madurs es poden fer melmelades, compotes i conserves delicioses. Els fruits crus són una mica tòxics, però cuinats perden la seva toxicitat.

Precaució: No confongueu el saüc (Sambucus nigra L.) amb el (Sambucus ebulus L.), que és verinós. Les tiges d’aquest últim són herbàcies i verdes, i a l’hivern desapareixen. El seu perfum és diferent, bastant desagradable. Una altra distinció és que els raïms de baies es dirigeixen cap amunt en comptes de caure cap avall com fan els fruits del Sambucus nigra. Isabel Torres. Fotos: Josep Estarriola.