Issuu on Google+

S O C I E TAT D E L G R A N T E AT R E D E L L I C E U

MEMÒRIA DE LA

JUNTA DE GOVERN PER A LA

GENERAL ORDINÀRIA DE

2011


Faรงana principal del Gran Teatre del Liceu

1


Senyores i senyors socis: De conformitat amb el que s’exposa als articles 11 i 16 dels Estatuts aprovats a la Junta General Ordinària i Extraordinària de 31 de maig de 2001, la Junta de Govern de la Societat del Gran Teatre del Liceu convoca Junta General Ordinària per donar compte de la seva gestió durant l’exercici 2010. ****

JUNTA GENERAL ORDINARIA DE 3 DE MAIG DE 2010. El dia 3 de maig de 2010, es va celebrà la Junta General Ordinària , en la qual fou aprovada l’acta de la sessió de 13 de maig de 2009, la Memòria i l’Estat de Comptes corresponent a l’últim exercici, la derrama de 111.708,00 euros per la corresponent quota anyal.

****

La Junta de Govern queda formada, en no cessar cap dels seus membres, pels mateixos senyors que la componen, els quals són: President: Vice-President: Comptador: Tresorer: Secretari: Vocals:

senyor Manuel Bertrand i Vergés senyor Manel Busquet i Arrufat senyor Josep M. Antràs i Badia senyor Joan Bertrand i Vergés senyor Josep M. Coronas i Guinart senyor Joan Amat i Cortés senyor Xavier Coll i Olalla senyor Carles Cuatrecasas i Targa senyor Marià Ganduxer i Floriach senyor Joan A. Pàmias i Pecorara senyora Maria Vilardell i Viñas

3


PRÒLEG Amb gran satisfacció em dirigeixo a tots els nostres socis per anunciar-los que el Gran Teatre del Liceu presenta de nou una temporada de primera categoria comparable a la dels teatres d’òpera més importants del món. Tot i estar immersos en un entorn de crisi econòmica que, sens dubte, afecta el nostre teatre, de la mateixa manera que afecta altres equipaments culturals de primera línia de la nostra ciutat, la Direcció General i la Direcció Musical han aconseguit confeccionar una temporada d’òperes, ballet, concerts i recitals summament atractiva, que cobreix, com sempre i en la mesura que el nombre de funcions ho permet, bona part de la història del gènere operístic. Amb aquestes línies volem convidar els nostres socis, una vegada analitzada a fons l’estructura de la temporada, a abonar-se al màxim nombre possible de funcions i torns, amb la seguretat que no quedaran defraudats, ja que des del primer fins a l’últim espectacle la nova temporada representa un nou salt cap endavant, així com un conjunt d’intèrprets, directors d’orquestra i directors d’escena de primeríssim nivell que, sens dubte, els faran passar una bona estona al llarg d’onze intensos mesos musicals. Esperem, doncs, trobar-nos amb els nostres associats, amics i familiars al llarg de la temporada, per contrastar parers i gaudir de l’ART amb majúscules que el nostre escenari ens oferirà. S’inicia, doncs, una nova temporada, i això ens permet cridar amb alegria, un any més: Amunt el TELÓ!!!

Manuel Bertrand Vergés President de la Societat del Gran Teatre del Liceu

5


1. TEMPORADA 2010/2011 En primer lloc volem agrair a la Fundació del Gran Teatre del Liceu el fet de permetre’ns incloure en aquesta Memòria de l’any 2011 els comentaris generals que prologuen el programa de la temporada 2010/2011. Les òperes que el Liceu presenta al llarg de la temporada 2010-2011 constitueixen un ampli i variat recorregut per la història del gènere des del segle XVIII fins als nostres dies, des del barroc fins a l’òpera rigorosament contemporània. Seguint un ordre cronològic, tenim en primer lloc Tamerlano de Händel, estrenada a Londres el 1724, en un moment especialment brillant de la vida de gran compositor, que és una esplèndida i canònica opera seria amb dos grans protagonistes, el cruel guerrer turc Tamerlano, descendent de Genguis Khan, i el soldà otomà Bajazet, ple d’humanitat, encarnat per un tenor. Anys després, el 1781, Viena veié l’estrena d’Iphigenie auf Tauris de Gluck, el gran reformador de l’òpera barroca, que la reorientà per aconseguir la puresa dramàtica; és la versió alemanya revisada de l’obra del mateix títol estrenada a París en versió francesa el 1779, a la fi de l’època parisenca del compositor. Es tracta d’una obra brillant, de gran intensitat expressiva, que es presenta amb una excepcional coreografia de Pina Bausch.

“Iphigenie auf Tauris” (Companyia Pina Bausch) L’òpera italiana presenta una bella mostra del drama líric romàntic, Anna Bolena de Donizetti (Milà, 1830), encara dins la tradició del bel canto, que consagrà el jove compositor, obra especialment estimada pel nostre públic pel fet de ser la primera òpera representada al Liceu, l’any 1847. L’evolució de l’art de l’òpera a Itàlia al llarg del segle ens porta a un programa doble de llarga tradició, amb Cavalleria rusticana de Mascagni (Milà, 1892) i Pagliacci de Leoncavallo (Milà, 1892), òperes emblemàtiques de l’escola verista, inspirada en el naturalisme literari (el pròleg de Pagliacci és un

6


“Anna Bolena” (Gaetano Donizetti) veritable manifest d’aquesta escola). Un any després d’aquesta última, s’estrenà també a Milà Falstaff (1893), sobre el text de Shakespeare, la darrera i extraordinària òpera de Verdi, amb llibret d’Arrigo Boito, inusual incursió del compositor en el món de l’òpera còmica, amb un llenguatge musical molt evolucionat i esplèndida orquestració, autèntic testament del gran mestre. Dins el món germànic, veurem una òpera decisiva –en realitat es tracta d’un tradicional singspiel– del primer romanticisme alemany, Der Freischütz (Berlín, 1821) de Weber, d’una musicalitat refinada i de gran inspiració, que influí decisivament en la música alemanya de l’època, incloent-hi Wagner. D’aquest gran mestre alemany ens arriba una de les seves òperes més representatives, Parsifal (Bayreuth, 1882), d’alt contingut simbòlic i metafísic, màxim exponent de la idea de redempció que impregna tota l’obra wagneriana. Del segle XIX francès s’ha programat la popularíssima Carmen de Bizet (París, 1875), sobre una narració de Prosper Mérimée, que trenca les fronteres entre l’antiga opera seria, de contingut tràgic, i la popular opéra comique, i que depassa els aspectes que podrien semblar tòpics d’una Andalusia de toreros i castanyoles amb una història molt ben travada i l’extraordinari talent de la música de Bizet. Ja dins l’òpera del segle XX, a la qual el Liceu ha dedicat especial atenció els darrers anys, veurem Ariane et Barbe-Bleue (París, 1907), que s’estrena a Espanya més de cent anys després de la seva exitosa première, òpera de Paul Dukas sobre el drama homònim de l’escriptor simbolista Maurice Maeterlinck sobre el conte popular, protagonitzada per Ariane, la sisena esposa del cruel Barbe-Bleue. També veurem Lulu (Zuric, 1937, i versió completada per Friedrich Cerha: París, 1979), del compositor de l’escola vienesa Alban Berg, sobre dues tragèdies de Wedekind; és una de les òperes més importants i valorades del nostre temps, que evoca un personatge femení, amoral i ambiciós, que mor a mans del famós Jack l’Esbudellador, amb una música d’una bellesa i un lirisme extraordinaris.

7


“Parsifal” (Richard Wagner) Resten dues òperes contemporànies en el sentit més estricte del terme, que donen testimoni que l’art de la lírica és ben viu a l’inici del segle XXI. Efectivament, Into the Little Hill (Cap al petit turó) és una òpera de cambra del jove i prestigiós compositor anglès George Benjamin que s’es-

“Carmen” (Georges Bizet)

8


“Semperoper Ballet” (Giselle) trenà a París el 2006, ara estrena a Espanya, intel·ligent reinterpretació del conte El flautista d’Hamelín. I LByron, òpera del compositor català Agustí Charles, que s’estrena a Espanya, que respon a un encàrrec conjunt del Liceu i l’Staatstheater de Darsmtadt, programat per al 2010. La música d’aquest jove compositor té molts i importants premis i s’ha interpretat arreu del món. En la resta de la programació, cal destacar l’òpera Daphne (Dresden, 1938) de Richard Strauss, de versió en concert, obra de vellesa del compositor, d’orquestració opulenta i tractament extraordinari de la veu femenina. L’oferta complementària de l’òpera estarà formada per una sèrie de recitals i de concerts amb solistes rellevants, com els concerts dedicats a Stravinsky · Ravel, que inclou la Simfonia dels salms del primer i Daphnis et Chloé del segon; a Brahms, amb la Simfonia núm. 4; a Bruckner, amb la Simfonia núm. 5; un programa Mozart amb Diana Damrau; recitals de Measha Brueggergosman, Violeta Urmana, Andreas Scholl, Rolando Villazón i Jonas Kaufmann. Michael Boder, director musical del Liceu, dirigirà Lulu, Parsifal i els concerts Stravinsky · Ravel i Bruckner. Entre els altres noms rellevants de la direcció d’orquestra, cal destacar Marc Albrecht, Daniele Callegari, David Coleman, Stephane Denève, Peter Eötvös, Pablo González, Michael Hofstetter, Jan Michael Horstmann, William Lacey, Fabio Luisi, Martin Lukas Meister, Franck Ollu, Marc Piollet, Josep Pons, Stefan Anton Reck, Alfons Reverté i Gueràssim Voronkov. José Luis Basso és el director del Cor del Gran Teatre del Liceu. El concertino de l’orquestra és Kai Gleusteen. Entre els directors d’escena de la temporada, cal destacar noms de la importància de Pina Bausch, Calixto Bieito, Rafel Duran, John Fulljames, Claus Guth, Richard Jones, Peter Konwitschny, Enrique Lanz, Olivier Py, Alfons Romero i Peter Stein. Pel que fa a la dansa, actuaran al Liceu el Tanztheater Wuppertal, el ballet de la Semperoper de Dresden, la Martha Graham Company i IT Dansa.

9


Sopranos Maite Alberola Ainhoa Arteta Josephine Barstow María Bayo Eliana Bayón Ángeles Blancas Claire Booth Measha Brueggergosman Sue Bullock Mariola Cantarero Jeanne Michele Charbonnet Fiorenza Cedolins Elena Copons Diana Damrau Sarah Fox Ainhoa Garmendia Edita Gruberova Daniele Halbwachs Barbara Haveman Soile Isokoski Beatriz Jiménez Anja Kampe Margaret Rose Koenn Adréana Kraschewski Paoletta Marrocu Elisabete Matos Ricarda Merbeth Elena de la Merced Inva Mula Olga Mykytenko Estefanía Perdomo Patricia Petibon Marina Poplavskaia Anna Puche Rosado Ruth Rosique Olatz Saitua Ofèlia Sala Petra Maria Schnitzer Violeta Urmana Eva Maria Westbroek

Mezzosopranos

José Cura Plácido Domingo Annett Andriesen Anna Caterina Antonacci Markus Durst Norbert Ernst Janina Baechle Vicenç Esteve Madrid Patricia Bardon José Ferrero Maite Beaumont Burkhard Fritz Susan Bickley Gemma Coma-Alabert Raúl Giménez Marcello Giordani Ginger Costa-Jackson Piero Giuliacci Jane Dutton Paul Groves Elisabetta Fiorillo Will Hartmann Sonia Ganassi Brandon Jovanovich Elina Garancˇa Jonas Kaufmann Salomé Heller Jorge de León Luciana D’Intino Antonio Lozano Julia Juon Simon O’Neill Ildiko Komlosi Jon Plazaola Marisa Martins Joel Prieto Itxaro Mentxaka Lance Ryan María José Montiel Norbert Schmittberg Inés Moraleda Nikolai Schukoff Anne Sofie von Otter Peter Seiffert Jossie Perez Neil Shicoff Ewa Podlés Rainer Trost Sonia Prina Marina Rodríguez-Cusí Francisco Vas Germán Villar Gerson Sales Rolando Villazón Claudia Schneider Klaus Florian Vogt Enkelejda Shkosa Robert Wörle Anna Tobella Béatrice Uria-Monzon José Manuel Zapata Cécile van de Sant Barítons Nadine Weissman Carlos Álvarez Jean Luc Ballestra Tenors Gabriel Bermúdez Roberto Alagna Jean Sebastian Bou David Alegret Marc Canturri Fabio Armiliato Boaz Daniel Josep Bros Albert Dohmen Albert Casals Markus Eiche Jordi Casanova Manel Esteve Madrid Carlos Cosías Marco Di Felice

10

George Gagnidze Gerd Grochowski Franz Grundheber Rolf Haunstein Alan Held Andreas Hörl Jean-François Lapointe Christopher Maltmann Ambrogio Maestri Àngel Òdena Àlex Sanmartí Ludovic Tézier José van Dam Lauri Vasar Vittorio Vitelli Michael Volle John Wegner Lars Woldt

Baixos Carlos Chausson Carlo Colombara José van Dam Andreas Daum Eric Halfvarson Robert Holl Ante Jerkunica Kyle Ketelsen Hans-Peter König Simón Orfila Vito Priante Marc Pujol Josep Ribot Friedemann Röhlig Matti Salminen Erwin Schrott John Wegner

Contratenors Max Emanuel Cencic Bejun Mehta Andreas Scholl


2. TEMPORADA 2011/2012 La temporada 2011/2012 neix en un moment de crisi general en tots els àmbits i, com no podia ser d’una altra manera, aquesta crisi s’ha vist reflectida en la programació del nostre teatre. Si l’any passat el Ministeri de Cultura ja va anunciar una retallada del 30%, aquest any la programació s’ha vist afectada per la retallada del 15% que ha fet la Generalitat de Catalunya. Perquè ens en fem una idea, el pressupost de la temporada actual era de 54,5 milions d’euros, el de la propera (la que ens ocupa) serà de 50,4 milions d’euros i el de la temporada 2012/2013 serà de 48,4 milions d’euros. Per retallar despeses no hi haurà funcions el mes de setembre i la temporada començarà el 7 d’octubre de 2011. La temporada, que comptarà amb 81 funcions en lloc de les 94 del curs actual, començarà amb nou audicions del Faust de Gounod en versió de concert (mesura adoptada per reduir costos), inclourà l’estrena a Espanya de Le Grand Macabre de G. Ligeti amb La Fura dels Baus, Una tragèdia florentina i El nan d’A. von Zemlinsky, una òpera d’un compositor català viu com és Jo, Dalí de X. Benguerel i el retorn després de 49 anys de Pelléas et Mèlisande de C. Debussy. Dins del capítol d’òpera de repertori podrem veure Linda di Chamounix (G. Donizetti) i Il Burbero di buon cuore (V. Martin i Soler) que aniran acompanyades pel retorn de Les noces de Fígaro (W. A. Mozart) i seran interpretades per l’O.B.C. Veurem també La Bohème (G. Puccini), La flauta màgica (W. A. Mozart), Adriana Lecouvreur (F. Cilea) i Aïda (G. Verdi). Altres títols del segle XX que es representaran a l’escenari liceista són El gat amb botes en el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge i la deliciosa El giravolt de maig en el cinquantè aniversari de la mort d’Eduard Toldrà. Quant a recitals i concerts destaquen el dedicat a Montserrat Caballé pel cinquantè aniversari del seu debut al Liceu, un concert del contratenor i divo Philippe Jarousski, a Pelléas et Mèlisande i Erwartung d’A. Schoenberg amb Angela Denoke, com també els recitals de Juan Diego Flórez, Nina Stemme i René Pape. La temporada de dansa és de primeríssima categoria i comptarà amb la presència del Ballet del Teatre Marinsky, IT Dansa, el ballet d’Àngel Corella, el Grup Corpo de Brasil i el Ballet de Montecarlo. Una temporada potser una mica atrevida per l’abundància de títols del segle XX, però a la qual no volem restar gens d’interès i que confereix gran mèrit al director general J. F. Marco i al director musical J. Matabosch, per la profusió de divos, estrelles i punts d’un interès i un atractiu enorme que, sense dubte, fan preveure una magnífica successió de bellíssimes funcions.

11


3.- FESTIVAL BAYREUTH 2.012 Com a primicia els hi diem que en ocasió del bicentenari del naixement de Richard Wagner el 2.013, el Gran Teatre del Liceu acollirá de nou i después de 60 anys a l’orquestra, cor i solistes del prestigió Festival Wagner de Bayreuth, esdeveniment que tindrá lloc la primera setmana del mes de septembre de 2.012. Els títols, en versió de concert que es representaran en el marc de aquest Festival Wagner son: “Der Fliegende Holländer”: 1 i 4 de septembre de 2.012 “Lohengrin”: 2 i 5 de setembre de 2.012 “Tristan und Isolde”: 6 de setembre de 2.012

4. SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Durant l’any 2010 la vida de la nostra Societat ha estat tranquil·la i s’han complert els objectius previstos, és a dir, el pressupost ha quedat pràcticament equilibrat amb un petit dèficit i, encara que els qui han de dir-ho són vostès, creiem que hem satisfet plenament els nostres socis amb la venda d’abonaments, canvis d’entrades i resolució de qualsevol tipus de problema, cosa que, com poden imaginar, és el nostre principal objectiu. La Junta de Govern s’ha anat reunint amb la periodicitat habitual (quatre vegades a l’any) i la Comissió Executiva també s’ha reunit en cinc ocasions, amb la finalitat de preparar aquells temes susceptibles de ser presentats posteriorment a la Junta de Govern per a la seva eventual aprovació. Com a esdeveniment negatiu i trist hem de destacar la defunció el mes de març de 2011 de Maria Vilardell (RIP), membre de la nostra Junta de Govern. És una pèrdua irreparable, ja que durant trenta anys Maria Vilardell ha estat vocal de la nostra Junta i els seus savis consells, així com la seva personalitat sensible i bona, han fet que durant aquest tan llarg període s’hagi guanyat l’afecte de tots els estaments liceistes. A l’apartat del Concurs Viñas fem una breu glossa de la seva vida, especialment la musical, i volem d’aquesta manera tancar aquesta trista notícia i acomiadar-la, amb la seguretat que sempre en guardarem un record inesborrable. Aprofitem l’ocasió per expressar el condol més sincer a tota la seva família i molt especialment al seu germà el Dr. Francesc Vilardell i al seu fill Miquel Lerin, socis de la nostra entitat. Sens dubte el fet més important de l’any per a la nostra Societat ha estat l’acord aconseguit amb la UAB en relació amb el nostre arxiu. Com saben, al llarg dels últims anys la Junta de Govern ha anat avançant amb l’arxiu, realitzant una primera labor de classificació que ha tingut un cost aproximadament de 70.000 euros per escollir, finalment, entre diverses institucions barcelonines, la UAB com a soci per investigar, catalogar, digitalitzar i conservar aquest important fons documental que en el futur podrà ser estudiat per experts de tot el món a través d’Internet.

12


Manuel Bertrand - Ana Ripoll - Bonaventura Bassegoda El document del conveni de col·laboració va ser signat el passat 13 de gener de 2011 al Cercle del Liceu pel nostre president Manuel Bertrand i per Ana Ripoll, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, i van presidir també l’acte Bonaventura Bassegoda, vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Cortés i els nostres vicepresident i vocal Manel Busquet i Xavier Coll.

Xavier Coll - Manel Busquet - Manuel Bertrand - Ana Ripoll Bonaventura Bassegoda - Francesc Cortés

13


L’acte va tenir un gran ressò mediàtic, ja que va congregar vuit diaris de premsa escrita (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón, El Punt, Diari de Terrassa, etc.) i diverses cadenes de televisió que van difondre als seus principals telenotícies l’important acte. Per recordar-los en què consisteix el nostre arxiu i quin recorregut seguirà després de la signatura amb la UAB, els fem els comentaris següents: L’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu es va salvar sortosament de l’incendi que va patir el teatre el 31 de gener de 1.994, tot i que la intensitat del sinistre va afectar la documentacio sense arribar a destruir-la. Desde llavors la Societat del Gran Teatre del Liceu ha anat restaurant els documents que van resultar mes afectats.

El fons comprèn més de 5.000 documents i objectes historicoartístics, des dels orígens del Teatre, al 1847, fins al 1982. • Els investigadors de la UAB duran a terme la recerca, la catalogació, la digitalització i la conservació d’aquest important fons documental, que podrà ser estudiat pels experts a través d’internet. • Només l’Òpera de París, el Covent Garden de Londres, l’Scala de Milà i el San Carlo de Nàpols disposen d’un arxiu semblant.

14


L'arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu és un dels arxius de teatre d'Europa més importants que s'han conservat i que en reflexa l'activitat, des de la seva fundació fins pràcticament l'actualitat, de manera continuada. La seva importància com a mostra d’una part de la cultura catalana i espanyola és inqüestionable i la documentació que hi conté ha estat qualificada com a documentació patrimonial de caràcter excepcional per la Biblioteca Catalunya.

Ana Ripoll - Manuel Bertrand - Manel Busquet

15


Joan Bertrand - Xavier Coll - Francesc Cortés Es tracta d’un arxiu d’òpera atípic, per la naturalesa d’institució privada del seu propietari, la Societat del Gran Teatre del Liceu, que l’ha preservat al llarg dels anys i va evitar la seva dispersió i destrucció durant la Guerra Civil. Comprèn un total de 4.917 documents i 357 contenidors (caixes i penjadors, principalment) i és propietat de la Societat del Gran Teatre del Liceu, que l’ha preservat al llarg dels anys i va evitar la seva dispersió i destrucció durant la Guerra Civil. Està constituït per material de tipologia molt diversa, que recull les diferents vessants d’un teatre d’òpera. Hi ha més de 600 partitures, 700 fotografies d’època, 600 plaques fotogràfiques en vidre, 500 programes de mà i 79 dissenys escenogràfics. S’hi troben també uns 600 documents administratius, entre els que hi ha contractes dels cantants, plànols del Teatre i la documentació tècnica de les diferents obres que s’hi van fer durant els 134 anys en què la Societat de Propietaris en va vetllar directament per la gestió. Un dels documents administratius més singulars de l’arxiu és el “Llibre del conserge”, que recull en 26 volums el dia al dia del Teatre, manuscrit pels diferents conserges que hi van habitar. La riquesa musicològica dels documents del Liceu és palesa. Hi ha partitures des dels inicis del Teatre –algunes d'elles òperes catalanes i peces de ball del segle XIX, manuscrits únics– i còpies d’òperes que contenen les notes de les interpretacions que es feien al segle XIX, informació que és cabdal pels investigadors per saber exactament com es representava la música a Catalunya en aquella època. S'hi conserven també les partitures dels balls de Carnestoltes que eren habituals al teatre durant el segle XIX. Segons Francesc Cortès, director del MUSC i de la recerca del fons documental de la Societat del Gran Teatre del Liceu, només disposen d’un arxiu semblant a l’Òpera de París, al Covent Garden de Londres, l’Scala de Milà o el San Carlo de Nàpols. Un estudi com el que es farà al Liceu només s’ha fet a París, a Londres i, en menor mesura, a Nàpols.

16


El Grup de Recerca Les músiques en les societats contemporànies del Departament d’Art i de Musicologia de la UAB durà a terme la investigació musicològica, la classificació-preservació, la catalogació i la digitalització dels materials del Liceu a instal·lacions de la Universitat condicionades per al seu estudi i conservació. El procés de recerca es realitzarà per parts, de forma progressiva, i acomplirà un protocol de seguretat per al trasllat de la documentació, que un cop estudiada i digitalitzada tornarà a la seu de la Societat. La singularitat i diversitat de l’arxiu exigirà un estudi interdisciplinari per part d’investigadors de diferents àmbits de la UAB. Un cop enllestits els treballs, la Universitat farà accessible via internet la documentació per a què pugui ser consultada per la comunitat científica, incloent-la al seu dipòsit digital. A Espanya, el Gran Teatre del Liceu és l’únic que ha conservat, durant tots els anys en què ha funcionat, l’arxiu complet dels documents administratius i de funcionament musical. L’altre fons important, el del Teatre Real de Madrid, va restar tancat un llarg període i part de la seva documentació es va vendre a antiquaris d’arreu d’Europa.

5. CONCURS INTERNACIONAL DE CANT FRANCESC VIÑAS En la seva edició XLVIII, el concurs va aconseguir com ja és habitual una gran brillantor per la quantitat i qualitat dels participants, procedents d’una cinquantena de països. El premi que la nostra Societat dedica al millor intèrpret de Wagner va tornar a quedar desert en una mostra palpable de la carestia de veus wagnerianes que impera en l’actualitat. No obstant això, aquest any el concurs en si mateix s’ha vist afectat per la defunció de la que ha estat al llarg de tants anys la seva principal impulsora, i alhora la seva presidenta durant 44 anys. Per aquesta raó introduïm una glossa de la seva fecunda vida musical: MARIA VILARDELL Maria Vilardell Viñas va néixer a Barcelona l’any 1922 i des de petita va mostrar una gran predisposició i sensibilitat per la música. La seva mare sovint acompanyava el seu avi, el tenor Francesc Viñas, quan ell els visitava a casa i des de nena anava al Teatre del Liceu amb ell, que li explicava els arguments de les òperes com si fossin contes. Ella sempre va considerar el Liceu casa seva, encara que la seva formació musical no va ser la de cantant, sinó la de pianista. El seu mestre va ser Frank Marshall, alumne d’Enrique Granados i mestre de la gran Alicia de Larrocha, amb qui la Maria va completar la seva formació. Quan l’any 1967 el seu pare va morir, ella va assumir la direcció i l’organització del concurs de cant que ell havia creat el 1963 en memòria de Francesc Viñas, el millor tenor wagnerià espanyol de la història. De tracte afable, tenaç i generosa, la Maria es va convertir en l’ànima del concurs i el va impulsar fins a convertir-lo en un dels més importants del món en la seva especialitat.

17


No va ser una tasca fàcil, però les dificultats no van impedir que el concurs creixés en prestigi i comptés sempre en el jurat amb alguns dels millors cantants lírics del món. L’any 1992 la Generalitat va reconèixer la seva labor al capdavant del concurs, i li va concedir la Creu de Sant Jordi, un dels màxims guardons que atorga el Govern català. La seva relació amb el Liceu es va tornar més estreta que mai l’any 1980, quan va entrar a la Junta de Govern de la Societat del Gran Teatre del Liceu i quan la seva actuació en pro de la recerca d’una fórmula que permetés la supervivència del nostre teatre i, per tant, de l’òpera va ser clau. Posteriorment, després de l’incendi de l’any 1994, va exercir també un paper destacat en defensa de la solució que va permetre l’obertura ràpida del Liceu.

Maria Vilardell Viñas

Recordarem sempre la Maria com una persona bona, afable, positiva i amb un gran amor i dedicació a la seva família i a la seva principal passió, la música i el cant. DESCANSI EN PAU

6. FUNDACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU La Fundació, que com saben és l’òrgan que té la missió de dur a terme la gestió total del Teatre en tots els seus vessants, s’ha mogut durant aquesta temporada en un ambient de crisi generalitzada, la qual ha afectat sens dubte el seu compte d’explotació, especialment pel que fa a la disminució en el capítol de subvencions institucionals. En aquesta tempòrada 2.009/2.010 les administracions han ajustat a la baixa les aportacions inicialment compromeses el mes de gener de 2.009 en l’aprovació del pressupost de la temporada 09/10, en les que es preveia un increment del 2,5% respecte a les consignacions inicials de la temporada anterior. Un cop iniciada l’execució del pressupost, les institucions van comunicar a la Fundació que aquestes previsions no es podrien cumplir, fet que va obligar a revisar el pressupost de la temporada. En concret el Ministeri de Cultura va reduir la seva aportació d’un 10% respecte a la del any anterior (1.300.000 €). La Generalitat va comunicar que l’aportació final seria de 10.690.000 €, es a dir 258.000 € menys dels previstos inicialment i finalment l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona van comunicar que les seves aportacions s’ajustarien a la baixa

18


per mantenir el percentatge del 10% i 5% que el corresponda respecte el total de les aportacions institucionals. En conjunt els ingresos institucionals es van reduir de l’ordre del 8% del pressupost inicial. En cuant al contracte – programa 2.010/2.014 que está pendent de ser aprovat els signifiquem els seus objetius estratègics: 1) 2) 3) 4) 5) 6) 7)

Garantir la diversitat de la programació Promocionar el patrimoni líric de l’estat espanyol i de les òperes de nova creació. Promocionar artistes de l’estat espanyol. Creació de un centre de documentació. Potenciar la projecció del Liceu i fomentar la relació amb altres teatres. Millora continua de la plantilla i de forma especial dels cossos artìstics del Teatre. Mantenir i captar nous públics i aprofitar les tecnologies de la informació i la comunicació per arribar a tots els sectors de la societat. 8) Mantenir i potenciar les activitats del servei educatiu del Liceu, especialment l’oferta del Petit Liceu. 9) Desenvolupar un pla d’inversions per mantenir i assegurar el rendiment i la funcionalitat de les instalacions. 10) Millorar l’eficàcia i la eficiencia de la gestió del Teatre. Un any més volem assenyalar que l’enteniment entre tot el personal del Liceu i el nostre personal, la Junta de Govern i els socis en general ha estat òptim. Especialment volem agrair a J. F. Marco, J. Matabosch, J. Solé, A. Serrano i D. Camps la seva accessibilitat i el seu tracte, disponibles en tot moment per solucionar qualsevol tipus de problema que s’hagi pogut presentar.

19


PATRONAT DE LA FUNDACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU President: José Montilla i Aguilera Vicepresidents: Mercedes Elvira del Palacio Tascón Jordi Hereu i Boher Antoni Fogué i Moya Vocals representants de la Generalitat de Catalunya: Joan Manuel Tresserras i Gaju Joan Rigol i Roig Vocals representants del Ministerio de Cultura: Joan Rangel i Tarrés Félix Palomero González Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona: Jordi Martí i Grau Marta Clarí i Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona: José Manuel González Labrador

Vocals representants del Consell de Mecenatge: Josep Vilarasau i Salat Josep Ferrer i Sala César Alierta Izuel Leopoldo Rodés i Castañé Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu: Manuel Bertrand i Vergés Javier Coll Olalla Josep Maria Coronas i Guinart Manuel Busquet Arrufat Director General: Joan Francesc Marco i Conchillo Secretari: Jaume Solé i Janer Interventor: Joan Guerrero i Luque

COMISSIÓ EXECUTIVA DE LA FUNDACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU President: Lluís Noguera i Jordana Vocals representants de la Generalitat de Catalunya: Lluís Noguera i Jordana Eduard Voltas i Poll Vocals representants del Ministerio de Cultura: Mercedes Elvira del Palacio Tascón Félix Palomero González Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona: Jordi Martí i Grau Marta Clarí i Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona: José Manuel González Labrador

Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu: Manuel Bertrand i Vergés Javier Coll Olalla Vocals representants del Consell de Mecenatge: Josep Vilarasau i Salat Josep Ferrer i Sala Director General: Joan Francesc Marco i Conchillo Secretari: Jaume Solé i Janer Interventor: Joan Guerrero i Luque

20


CONSELL DE MECENATGE FUNDACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

PATROCINADORS FUNDACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

21


PROTECTORS FUNDACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

BENEFACTORS FUNDACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Macià Alavedra Maria Bagués Manuel Bertran Mariné Manuel Bertrand Vergés Joan Busó Joan Camprubí Rosa Clará Guzmán Clavel Antoni Esteve

Maria Font de Carulla Mercedes Fuster José Luis Galí Francisco Gaudier Lluís Maria Ginjaume Manuel Grau Calamanda Grifoll José Manuel Mas Josep Milián

22

Josep Oliu Antonio Portabella Maria Reig Miquel Roca Francesc Rubiralta Maria Soldevila Ernestina Torelló Joan Uriach Maria Vilardell


NECROLÒGIQUES Amb profund sentiment hem de fer saber la mort dels socis següents: Artur Juncosa Carbonell, senyor Jose Antonio Pons Riviere, senyor Enric Crehuet Alsina, senyor Ramón Camps Contijoch, senyora Francisca Duran Magriña, senyora Mª de los Ángeles Salgado Rovira, i senyora Maria Vilardell i Viñas. **** Per disposició estatutaria, en finalitzar l’exercici present, els correspon cessar al Sr. President Manuel Bertrand i Vergés, el Vicepresident Sr. Manel Busquet Arrufat, el Comptador Sr. Josep M. Antràs i Badía i els dos Vocals Sr. Xavier Coll i Olalla i Sra. Maria Vilardell i Viñas. La Junta de Govern té l’honor de proposar a la Junta de Senyors Accionistes l’ aprovació dels punts següents: A) Lectura i aprovació, si escau, de l´ acta de la Junta General Ordinària celebrada el 3 de maig de 2010. B) Informe de la Junta de Govern. C) Aprovació, si escau, de la Memòria i de l’estat general de comptes corresponent a l’últim exercici, i de la gestió social de la Junta de Govern. E) Aprovació, si escau, d’una derrama de 120 euros per localitat per atendre les despeses socials. F) Provisió estatutària dels següents càrrecs: Sr. President Manuel Bertrand i Vergés, el Vicepresident Sr. Manel Busquet i Arrufat, el Comptador Sr. Josep M. Antràs i Badía i els dos Vocals Sr. Xavier Coll i Olalla i Sra. Maria Vilardell i Viñas. G) Torn obert d’intervencions. Barcelona, maig de 2011

El President, MANUEL BERTRAND I VERGÉS El Vicepresident, MANEL BUSQUET ARRUFAT

El Tresorer, JOAN BERTRAND I VERGÉS

El Comptador, JOSEP M. ANTRÀS I BADÍA Vocals, JOAN AMAT I CORTES XAVIER COLL I OLALLA CARLES CUATRECASAS I TARGA MARIÀ GANDUXER I FLORIACH JOAN A. PÀMIAS I PECORARA MARIA VILARDELL I VIÑAS Secretari, JOSEP M. CORONAS I GUINART

23


LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 1 DE GENER A 31 DE DESEMBRE DE 2010 INGRESSOS (COBRAMENTS) PRESSUPOST 2010 Quotes 113.708,00 Quota anual 111.708,00 Quotes exercicis anteriors 2.000,00 Quotes serveis 28.500,00 Quotes socis 8% 22.000,00 Quotes no socis 5.000,00 Quotes compra-venda entrades 5% 1.500,00 Quotes drets transmissió 1.000,00 Quotes drets transmissió 1.000,00 Interessos Bancaris 15.000,00 Interessos Patrimoni 8.000,00 Interessos Circulant 7.000,00

REALITZAT 2010 111.821,89 108.576,00 3.245,89 29.346,20 23.925,75 4.920,00 500,45 0,00 0,00 14.557,50 6.330,65 8.226,85

DIFERÈNCIA (1.886,11) (3.132,00) 1.245,89 846,20 1.925,75 (80,00) (999,55) (1.000,00) (1.000,00) (442,50) (1.669,35) 1.226,85

REALITZAT 2009 110.671,77 107.272,69 3.399,08 29.299,15 24.008,50 4.740,00 550,65 3.000,00 3.000,00 23.387,26 4.513,96 18.873,30

158.208,00

155.725,59

(2.482,41)

166.358,18

PRESSUPOST 2010 Despeses de Personal 102.300,00 Sous i salaris 73.200,00 Gratificació personal permanent 2.500,00 Seguretat social 20.100,00 Sous personal eventual 6.500,00 Despeses oficina 13.000,00 Materials varis 3.800,00 Impremta 5.500,00 Neteja 2.500,00 Assegurances despatx 1.200,00 Despeses financeres 400,00 Retenció fiscal 0,00 Despeses bancàries 400,00 Despeses comunicació i transports 15.000,00 Memòria anual 3.900,00 Missatgers i enviaments 6.100,00 Telèfon, fax i ADSL 5.000,00 Despeses reparació i conservació 3.700,00 Manteniment 3.700,00 Serveis professionals independents 10.300,00 Auditoría 3.300,00 Serveis professionals 4.500,00 Custodia arxius 2.500,00 Despeses de representació 10.000,00 Donatius i premis 7.000,00 Despeses representació Societat 3.000,00 Despeses vàries 3.508,00 Diversos i imprevistos 2.500,00 Compra material informàtic 1.008,00

REALITZAT 2010 100.636,01 73.056,08 2.500,00 19.279,21 5.800,72 10.755,91 3.347,28 3.781,00 2.417,00 1.210,63 879,66 0,00 879,66 17.213,90 3.624,50 8.143,81 5.445,59 4.653,07 4.653,07 12.756,74 3.005,60 4.904,36 4.846,78 6.945,01 4.500,00 2.445,01 2.529,92 2.129,92 400,00

DIFERÈNCIA 1.663,99 143,92 0,00 820,79 699,28 2.244,09 452,72 1.719,00 83,00 (10,63) (479,66) 0,00 (479,66) (2.213,90) 275,50 (2.043,81) (445,59) (953,07) (953,07) (2.456,74) 294,40 (404,36) (2.346,78) 3.054,99 2.500,00 554,99 978,08 370,08 608,00

REALITZAT 2009 101.243,43 71.647,19 2.000,00 21.238,74 6.357,50 11.147,15 3.458,88 4.142,36 2.394,00 1.151,91 4.886,92 4.205,03 681,89 14.767,13 3.817,00 6.021,86 4.928,27 3.791,41 3.791,41 10.804,82 3.004,50 5.368,85 2.431,47 8.087,42 4.785,15 3.302,27 2.845,00 2.845,00 0,00

156.370,22

1.837,78

157.573,28

DESPESES (PAGAMENTS)

Total despeses

158.208,00

Extraordinari Arxiu històric Total diferència (Dèficit)

7.879,26 (644,63)

24


BALANÇ DE SITUACIÓ PATRIMONIAL A 31 DE DESEMBRE DE 2010 ACTIU 31-12-10 22.386,88

31-12-09 22.386,88

Deutors Rebuts pendents de cobrament

39.887,61

65.158,71

Tresoreria Saldos a Caixa, Bancs i Inversions Financeres

413.925,53

382.476,66

Total Actiu

476.200,02

470.022,25

Creditors Deutes a curt termini

151.198,99

139.972,50

Fons Social Patrimoni net

325.001,03

330.049,75

Total Passiu

476.200,02

470.022,25

Immobilitzat Equips i mobiliari d’oficina

PASSIU

25


S.G.T.L. PRESSUPOST 2011 DESPESES

PARCIALS

DESPESES PERSONAL Sous i salaris

105.500,00 75.000,00

INGRESSOS QUOTES

Gratificació personal permanent 2.500,00

Quota anual

Seguretat social

Quotes pendents de cobrament

22.000,00

Sous personal eventual

PARCIALS 117.500,00 114.500,00 3.000,00

6.000,00

Seguretat social personal eventual

QUOTES PER SERVEIS

DESPESES OFICINA

12.700,00

Quota socis 8%

28.500,00 22.500,00

Material varis

3.900,00

Quotes no socis

5.000,00

Impremta

5.000,00

Quota compra-venda entrades 5%

1.000,00

Neteja

2.500,00

Assegurances despatxos

1.300,00

DESPESES FINANCERES Retenció fiscal Despeses bancàries

QUOTES DRETS DE TRANSMISSIÓ 500,00

Drets de transmissió

500,00

INTERESSOS BANCARIS

15.400,00

DESPESES COMUNICACIÓ I TRANSPORTS 16.500,00

Interessos patrimoni

8.200,00

Memòria anual

3.900,00

Interessos circulant

7.200,00

Missatgers i enviaments

7.500,00

Telèfon, fax i ADSL

5.100,00

DESPESES REPARACIÓ I CONSERVACIÓ Manteniment

4.000,00

4.000,00

SERVEIS PROFESSIONALS INDEPENDENTS 10.300,00 Auditories

3.300,00

Serveis professionals

4.500,00

Gestió Arxiu

2.500,00

DESPESES DE REPRESENTACIÓ Donatius i premis Despeses representació Societat

5.600,00 2.700,00

DESPESES VÀRIES Diversos i imprevistos

8.300,00

3.600,00 2.500,00

Compra material informàtic 1.100,00 TOTAL DESPESES

161.400,00

TOTAL INGRESSOS

26

161.400,00


INFORME D'AUDITORIA DELS COMPTES ANUALS (NUMERO TRES MIL DOS-CENTS QUARANTA-SET) A la Junta de Govern de la "SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU" per encàrrec del seu President: 1. Hem auditat els comptes anuals de la SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU, que comprenen el Balanç al 31 de desembre de 2010, la Liquidació del Pressupost, l'Estat de Comptes (cobraments i pagaments), i la Memòria corresponents a l'exercici anual finalitzat en aquesta data. La Junta de Govern de la SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU és responsable de la formulació dels comptes anuals de l'entitat, d'acord amb el marc normatiu d'informació financera aplicable a l'entitat i, en particular, amb els principis i criteris comptables continguts en el mateix. La nostra responsabilitat és expressar una opinió sobre els esmentats comptes anuals en el seu conjunt, basada en el treball realitzat d'acord amb la normativa reguladora de l'activitat d'auditoria de comptes vigent a Espanya, que requereix l'examen, mitjançant la realització de proves selectives, de l'evidència justificativa dels comptes anuals i l'avaluació de si la seva presentació, els principis i criteris comptables utilitzats i les estimacions realitzades, estan d'acord amb el marc normatiu d'informació financera que resulta d'aplicació. 2. En la nostra opinió, els comptes anuals de l'exercici 2010 adjunts expressen, en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de la SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU a 31 de desembre de 2010, així com dels resultats de les seves operacions i de la Liquidació del Pressupost corresponent a l'exercici anual acabat en aquesta data, de conformitat amb el marc normatiu d'informació financera que resulta d'aplicació i, en particular, amb els principis i criteris comptables continguts en el mateix. Barcelona, 7 d’abril de 2011

FORNES, SALAS, Y ASOCIADOS, AUDITORES, S.L.

Francesc Xavier Nogué Domínguez Soci

27


GRUPO GRAFICO - G.R.G.F., S.L. - Caracas, 13, nau 21 - D.L. B-18836-2011



Memoria Liceu 2011