HORES BAIXES
Vos puc assegurar que les coses difícils i complexes que ocorren en la vida de les persones, alienes a la nostra pròpia existència, les veiem com molt llunyanes a nosaltres. Pensem, equivocadament, que estem lliures de tot i ens compadim -fent un exercici de llunyana solidaritat- de les complicades situacions dels altres. Però la realitat no deixa badalls per a miratges o mals somnis. Quan és la teua pròpia pell la diana d'allò que consideraves tan allunyat, llavors és quan es posa en funcionament un complex engranatge del nostre món interior que situa a flor de pell el personal bagul de les sensacions, les tendreses i els afectes.
Desitge el crepuscle
Sempre hi haurà una llum amiga En les hores baixes, sentir a prop als teus, els que t'estimen, és el major obsequi que la vida pot oferir-te.
EN EL CONTRALLUM...
El demà és un miratge
EL RECORD FA CONTRAURE EL COS El calaix de les voluntats HE SENTIT ESTAR FÓRA DEL MÓN
"Quan mire el cel estrelat, il·luminat amb el fulgor de la lluna plena, alleugerisc les meues penes i escampe la llavor de la tendresa"
PLOU DINTRE EL MEU COR (Lletra i música: Artur Álvarez)
HAVIA D'ARIIBAR EL DIA
NO ESTIC SOL
(Lletra i música: Artur Álvarez)
(Lletra i música: Artur Álvarez) Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
Està plovent dintre del meu cor, les mans tremolen ferides per l'angoixa.
No vull ni puc d' alló més fàcil sembrar dificultats, ni perdre energies posant pals absurds en l'atall de l'existència. I per sobre d'un altre menester desitge apressar el pas, seguir caminant ferm, En recerca de l' anhelada millor primavera.
Els ulls ja no deixen de cercar per qués, afonats i profunds pel dur patiment. I ara em pregunte de què val omplir travesses amb clarió de cel, si la debilitat avui és criteri i tot és fa confús per al cervell. Escolte el lament de la ferida cremant-me com l'astúcia del fusell. Retruny com l'empremta de la bomba. Míssil foradant l'enteniment! Tal vegada em vença el revoltim i pretengue estafar la realitat, però açò és només l'estona del desànim i tinc de resistir a l'huracà.
Després de tot havia d'arribar el dia en què el calaix de les voluntats canviara la cadència de la seua rosegada i viciada aparença. Sempre romandrà en el record, l' eixelebrat passat, de desmesurades intencions. Desitjos passionals i determinats afanys propis d'un altre espai.
No estic sol. Sé que vindran a trobar-me banderes solidàries enllestides d'amistat i afecte. I omplirem de baf les profundes entranyes quan em senta vençut. Sempre hi haurà una llum amiga que m'ajudarà a desvetllar del mal somni del conclòs estiu. Llavors reprendré aquella vella cançó inacabada i amb agraïda tornada solucionaré el meu oblit.
EN EL LLINDAR D'UNA NOVA TARDOR (Lletra i música: Artur Álvarez) Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
Clareja i el Llevant ha deixat el seu daurat retall. Sembla que cotó en pèls carregats de pluja marquen l' abans i després d'un estrany estiu. Retrunyeixen tambors remots en els cims muntanyencs. L'herba del nostre jardí es comença a cobrir de fulles seques i de forta olor a tardorenca humitat. En els armaris del sostre recerques les jaquetes oblidades, els cobertors del nostre llit i les botes de pell resseca. Fins al nostre gos ha clarejat l'alba amagat i arrupit sota el llençol del llit. Els cotxes del carrer estaven xopats pel baf fresc de la nit. I un sentiment de melangia envaeix el meu cor, saturat d'hores baixes, en el llindar d'aquesta nova tardor.
EL QUE JO CERQUE (Lletra i música: Artur Álvarez) Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
El que jo cerque està en el meu desig. Colpege la porta i vull escoltar el grinyolar de les frontisses. Necessite aigua per a negar el ressec alè del ma pastosa paraula. Precise descobrir la certesa de noves oportunitats. El que jo cerque és jorns teixits amb clara llum, horitzons transparents, espantar inquietuds. Estrenar nous verdors, sense la tremolor dels dits, sense la daga del botxí, sense l'angoixa de l'assedegat.
LA BROMERA DEL TEU MAR (Lletra i música: Artur Álvarez) Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
…I des de la profunditat del pensament nocturn, sorgeix , fins al llindar de la inquieta imaginació, un perfil cromàtic de blau enamorat. Travesse lentament el portal i m'endinse, amb sigil, en el rutilant paisatge de ta presència. Vora la platja, la bromera del teu mar banya tots mos sentits, omplint-los de màgia i poesia. Del blau de la immensitat, apareixes, alliberant encant, despertant els més ocults amagatalls de l'apassionat sentiment. Una sierena d'aromàtic sucre sorgeix de la blavosa abundància. I es fon en els porus de la pell vessant, en harmoniós vaivé, incalculable tendresa. És la teua presència, que tot l' inunda d'insondable frenesí.
DÓNA'M LA MÀ (Lletra i música: Artur Álvarez) Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
LA LETARGIA DE LA NIT
Si els meus llavis s'assequen i l'alè em falla no deixes que l'abatiment envaïsca l' ànim. Si els meus braços no fan resguard i les paraules arrapen el silenci no deixes que m' acomode en la resignació del moment.
Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
Dóna'm la mà, fes-me sentir el teu cos al meu costat. Si m' oculte en el crebant afligit per la basarda, traurem forces de feblesa per a tenallar el baf. Si l' enverinat ocàs inunda la nostra croada, escampa glopades de llampurnejos que il·luminen la contesa. Que la força de l'obstinació ens guie i òmpliga d' eufòria. Al final trobarem premi: la benvolguda victòria. Dóna'm la mà, fes-me sentir el teu cos al meu costat.
(Lletra i música: Artur Álvarez)
La plata de la fosca nit cobreix el teu cos nu i en el contrallum del moment mire en silenci ta presència. Aprofite el batec del teu somni i observe, quant pètria escultura, ton concepte fix en mi, retingut, vomitant peixos de colors. I el meu ser s'emociona sabedor de l'amagat penediment, que amb l'alba, es transforma reclamant-me coratge, confortant amb tendresa una fugida cap a endavant. Un rostre tallant el vent lluitant i cercant vida. La letargia de la ta nit alegra l'amarg insomni.
HORES BAIXES (Lletra i música: Artur Álvarez)
HORES BAIXES (Lletra i música: Artur Álvarez) Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
He esculpit amb la paraula estrofes i poemes saturats de nits d'estiu plenes d'argentada lluna. Aromes de gesmils i apassionats amors. He sentit incombustible la vitalitat de la meua essència. I, sense la suficient consciència, els excessos han acumulat silencioses latències que vénen avui a assajar-me. Hores baixes que, al teu costat, tindran un recorregut grat. Hores baixes que sense tu semblaran baf que no trobaré.
Arranjaments i so directe: Carlos Álvarez
… I seguiré caminant marcant una ratlla en l'existència, que recorde contínuament l'abans i el després d'aquestes hores baixes. I em sentiré content per haver-hi arribat a temps de poder pronunciar les paraules oblidades. Plourà dins del meu cor. Cada dia serà un present. Continuaré pensant que mai és massa tard. Sabré que no estic sol. Solcaré la bromera del teu mar. Cercaré en la nit les hores dormides. Recorreré el laberint vital. M'ompliré de cel i beuré la malenconiosa tardor. Esperaré ansiós les noves primaveres. I tot tornarà a omplir d'esperança el meu llenç, el meu pentagrama i el meu quadern.
HORES BAIXES Artur Álvarez i Boix
1-Plou dintre el meu cor. 2-Havia d'arribar el dia. 3-No estic sol. 4-En el llindar d'una nova tardor. 5-El que jo cerque. 6-La bromera del teu mar. 7-Dóna'm la mà. 8-Letargia de la nit. 9-Hores baixes. 10-Epíleg. Poemes musicats, cantats i recitats per Artur Álvarez , del seu poemari "LES PARAULES OBLIDADES" (2010). www.redautor.com/artur
Arranjaments, instrumentació i interpretació del directe: Carlos Álvarez Prades. www.redautor.com/carlosalvarez Edició i disseny gràfic del propi autor. Distribució exclusiva i gratuïta per INTERNET.