2. No hi ha una articulació entre polítiques culturals i polítiques educatives ni la intenció que l’educació artística estigui present a l’agenda de cap de les institucions del context català Un dels trets significatius del context català és el fet que l’educació artística no és una prioritat a desenvolupar en cap agenda política, de cap nivell administratiu, de cap esfera, educativa, artística o acadèmica. Això no només apunta a si en aquestes administracions es dóna o no suport a activitats o projectes, sinó al fet que hi hagi o no un plantejament integral i de qualitat (prenen com a referència les recomanacions de la Comunitat Europea que hem apuntat en l’apartat corresponent), amb una comprensió de l’educació artística que vagi més enllà de les manualitats o el desenvolupament d’un projecte puntual. Hem observat la diferència de tractament que el Departament de Ensenyament dóna a la Comunicació Audiovisual, per exemple, en relació a la consideració que atorga a l’educació artística o, fins hi tot, a la música. D’aquest quasi oblit també se’n resenteixen tant les formacions que el Departament organitza pels mestres com la recerca que es desenvolupa al seu empar. Des de el Departament de Cultura, l’educació artística tampoc és vista com una prioritat, tal com es reflecteix en la manca de recerques desenvolupades entorn a aquests temes o en l’absència d’accions de suport al teixit artístic per tal que s’hi desenvolupin projectes d’aquest tipus. En definitiva, en la inexistència de referències a l’educació en instàncies clau de l’administració pública dedicades a la cultura. Segons ens ha manifestat el CONCA, ara per ara encara no tenen definida una línea d’acció, però estan escalfant motors i sembla que volen posar fil a l’agulla. Tampoc a nivell de Diputacions i Ajuntaments hem localitzat administracions que hagin incorporat el desenvolupament d’una línea de treball des de l’Educació Artística amb la fermesa i decisió requerida. Si bé és cert que determinats equipaments culturals, com per exemple l’Auditori, el Mercat de les Flors o el MACBA, i des de programes com l’Oda de la Diputació de Barcelona s’estan desenvolupant propostes educatives, algunes de les quals proposen pràctiques per a desenvolupar a l’aula que superen el format de la clàssica visita guia. De passsada, recordar que alguns dels serveis educatius d’aquests equipaments reben finançament del Departament d’Ensenyament a través de la Direcció General d’Ensenyaments Artístics. Un altre tret que també és significatiu i que condiciona les formes de desenvolupar accions o programes és la falta de coordinació entre les administracions vinculades a Educació i les vinculades a Cultura. Aquesta descoordinació es constata a tots els nivells administratius: l’autonòmic, el provincial i el municipal. Aquesta manca de col·laboració reflecteix una manca d’hàbit i aprenentatges, l’ombra de la qual es projecta sobre tots els camps (la recerca, la docència, la difusió, la programació) i fa encara més difícil la construcció d’un espai comú de legitimació social per a l’educació artística. Es simptomàtica l’absència d’organismes de coordinació o fons d’ajuts finançats conjuntament. Aconseguir aquesta col·laboració és un objectiu cabdal per tal de poder articular relacions profitoses entre els agents artístics i educatius. Si la relació entre regidories o àrees no són fluïdes, es fa encara més difícil la consolidació i continuïtat d’uns projectes que, per si mateixos, ja comporten un exercici de negociació cultural entre dues formes de treballar diferents. Tot sovint part del problema és, precisament, el fet que els diversos departaments, regidories o àrees de govern estan ocupats per partits polítics diferents.
94
Un altre tret que també és significatiu i que condiciona les formes de desenvolupar accions o programes és la falta de coordinació entre les administracions vinculades a Educació i les vinculades a Cultura. Aquesta descoordinació es constata a tots els nivells administratius: l’autonòmic, el provincial i el municipal