DANSA • El valor pedagógico de la danza. Fuentes Serrano, Ángel Luis (2004). Universitat Politècnica de València ART D’ACCIÓ • Costureiro. Un fenómeno expresivo postmoderno: la metáfora multimedia como experiencia estética en educación infantil. Acuña Abalde, Uxia (2007). Universidad de Granada
• La Performance como contenido curricular en la Educación Secundaria y el Bachillerato. Gómez Arcos, J.R. (2004). Tesi doctoral inèdita. Universidad de Sevilla
• Arte Contemporáneo y Educación Artística: Los valores potencialmente educativos de la instalación. Díaz-Obregón, R. (2003). Tesi doctoral inèdita. Universidad Complutense de Madrid
EDUCACIÓ ARTÍSTICA COM A EINA PER A TREBALLAR EN VALORS • Una nueva mirada a la educación artística desde el paradigma del desarrollo humano. Díez del Corral Pérez-Soba, Pilar (2005). Universidad Complutense de Madrid.
• TRANSVERSALIA.NET. Proyecto de un entorno virtual de aprendizaje para la educación en valores a través del Arte Contemporáneo. Boj Tovar, C. (2003). Tesi doctoral inèdita. Universitat Politècnica de València
• Un camino hacia el ser. Educación artística para el desarrollo de la conciencia. Zuazo, J.L. (2001). Tesi doctoral inèdita. Universidad Complutense de Madrid
Descripció per altres paràmetres / Àmbit català Més de la meitat de les 13 tesis sobre Educació Artística que hem pogut identificar en el context de les universitats de Catalunya proporcionen eines pel treball a l’aula. Dues d’aquestes tesis elaboren propostes metodològiques: És el cas de l’estudi titulat Aprenentatge musical amb mètodes d’aprenentatge cooperatiu. Partint d’una diagnosi sobre la didàctica musical utilitzada als conservatoris i escoles de música i de l’identificació dels seus elements disfuncionals, l’autor proposa una metodologia diferent, el treball cooperatiu, com alternativa als manuals d’aprenentatge que, en general, són més aviat de caràcter conductista. Aquesta investigació ofereix, a més, una aproximació teòrica sobre l’aprenentatge musical i una anàlisi comparativa entre dos grups-classe amb l’objectiu d’observar els efectes que es desprenen de l’aplicació del treball cooperatiu. L’únic inconvenient d’aquest estudi empíric és que, pel fet de ser una pràctica pensada per escoles musicals, potser no és del tot extrapolable a l’aula convencional. Prenen com objecte d’estudi la formació de mestres, De la informació inicial dels mestres de l’Educació Musical a la pràctica professional: anàlisi i avaluació, també inclou una proposta metodològica per a l’Educació Musical a Primària. Aquesta proposta consisteix en l’anàlisi d’una mostra de mestres amb 3 anys d’experiència docent, pertanyents a les primeres promocions de docents sortits de l’UAB, amb la finalitat de determinar si la formació rebuda els ha capacitat per exercir el treball a l’aula. Es tracta d’un estudi de treball a l’aula molt ben detallat, que resulta un exercici de confrontació entre les opinions inicials dels docents pel que fa a la seva formació universitària, les observacions de l’autora de la tesis i les posteriors discussions en grup.
162