La Formació Permanent Seguint la classificació que hem fet a l’ inici de l’article podríem estructurar la formació permanent en: Període d’iniciació (professor novell) Dintre aquest apartat destacaríem aquella formació permanent que triaria el professorat recent graduat.Per un costat, trobaríem les extensions educatives que ens ofereixen les Universitats Públiques i Privades de l’ Estat Català en forma de Cursos i Màsters; els cursos que ens ofereixen els Instituts de Ciències de l’ Educació i les Associacions de Mestres (Rosa Sensat) o el Col.legi de Llicenciats de Catalunya (Col.legi de Belles Arts). En aquest cas, la formació es entesa com un mitja per ampliar els coneixements pedagògics, didàctics i disciplinars del professorat. En relació a la disciplina, cal esmentar que hi ha molta oferta formativa en relació al saber disciplinar del camp de les Arts Visuals i Plàstiques i el camp de la Música. Mentre que la Dansa i el Teatre queden en un segon terme, més propis de l’ educació en lleure o l’ educació informal. Només s’han trobat dues ofertes formatives, la que ofereix l’Institut del Teatre (Diplomatura en Teatre i Educació) i el Mercat de les Flors (Curs de formació permanent del professorat del cicle Dan Dan Dansa). Hi ha molt pocs cursos que tinguin com a filosofia fomentar la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat de les Arts. Especificament el Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts, ofert a la Universitat de Barcelona, és el que fomenta aquesta tendència. Aquests cursos poden tenir una durada d’un any o d’un trimestre. Són reconeguts pel Departament d’Educació. I generalment tenen caràcter presencial. Període de perfeccionament Dintre aquest apartat faríem referència tots els cursos que ens ofereix el Departament d’Educació (Xtec); els Programes de Plans de Formació de Zona i els cursos que ens ofereixen la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Aquest període es basa principalment en oferir una formació basada amb la tècnica (Marcelo, 1995). És a dir, l’ actuació del professional és més aviat instrumental, adreçada a la resolució de problemes, els quals sorgeixen de la pràctica, i es resolen aplicant teories, tècniques, principis i coneixements científics, fonamentats en la investigació. Aquests principis donen lloc a normes o receptes per a la intervenció, que si són aplicades rigorosament condueixen als resultats desitjables. En aquest cas, la competència professional del docent es valora pel coneixement d’instruments científics i tècnics per aplicar a les situacions de l’aula. Exemples: Una de les problemàtiques que viuen actualment els docents és la seva no alfabetització digital. Sota aquest paraigües apareixen tot un seguit de cursos que tenen com a finalitat posar fi aquesta problemàtica. El problema és que en la majoria de programes les noves tecnologies són enteses com un nou suport digital i no com una nova forma de interrelacionar-se amb l’ alumnat. Podríem citar a mode d’ exemples els següents títols: - Les TAC a l’Educació Visual i Plàstica a Secundària - Les TIC i l’Educació Músical
145