C3. APROXIMACIÓ DESCRIPTIVA
Politiques culturals i educatives
Les polítiques culturals a Catalunya
El panorama de les polítiques culturals a Catalunya ha experimentat un increment en la seva complexitat en els darrers anys. No només han sorgit nous organismes (un dels més debatuts ha estat potser el Consell Nacional de la Cultura i les Arts), sinó també nous plans (com per exemple el Pla estratègic per a la cultura de Barcelona), nous marcs legislatius (com ara els Plans de barris) i nous equipaments i xarxes (xarxa de centres de producció, fàbriques de les arts, etc.). Així doncs sembla que ens trobem en un moment especialment dinàmic i estimulant pel que fa a la producció, disseminació i debat sobre les arts i la cultura. L’òptica de la recerca pretén centrar-se però, en com aquestes polítiques culturals relacionen la pràctica professional de les arts i la producció de cultura en general amb l’esfera educativa. Per tant procedirem a presentar de quina manera els organismes governamentals, i les seves iniciatives, contemplen l’educació i en concret la connexió (o no) entre ambdues dimensions. Per una major claredat organitzarem la descripció segons els nivells de l’administració pública des dels locals als autonòmics.
Àmbit municipal Si comencem pel cas de Barcelona (1), veiem que la ciutat s’ha dotat de diverses estructures institucionals relacionades amb la producció i promoció cultural. En primer lloc trobem l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), creat el 1996, i que gestiona i dóna projecció a les activitats dels equipaments culturals de la ciutat, a més de fomentar l’emergència de plataformes i projectes d’iniciativa privada. En relació amb L’ICUB s’elabora el Pla estratègic de cultura de 2006, que sorgeix de diverses taules de treball sectorials i transversals (2), i que pretén assenyalar les línies generals de desenvolupament cultural per a la ciutat de Barcelona en els propers anys. L’ICUB assenyala que el Pla estratègic és una de les principals eines de què es dota per dur a terme la seva tasca (ICUB, 2009) i en relació amb ell estableix els seus objectius específics.
(1) Tot i que s’intenta equilibrar l’estudi pel que fa a les ciutats considerades, és cert que el pes de la capital catalana és important, també pel seu dinamisme i nombre d’iniciatives. Aquesta ampliació territorial és un aspecte que es podria abordar en ulteriors continuïtats d’aquesta recerca. (2) Les taules transversals van ser: cultura i economia; cultura, territori i proximitat; llengües i ciutat; públics i accés a la cultura; projecció i cooperació internacional; diversitat cultural i ciutadania; i joves i cultura.
102