SERGI
FERNÁNDEZ
Portfoli d’arquitectura - Recopil·lació de treballs acadèmics 2015 - 2021
Sergi Fernández | Portfoli
Arquitectura · 2015 - 2021
RepensantIntroduccióel Kursaal
SobreConclusionsmi 4342301665
A Bath house in the East-End Emergència habitacional: Els camps de Fondarella
4 Índex
5 Introducció
Actualment he acabat la carrera d’arquitectura. Durant els meus estudis he arribat a entendre l’arquitectura com una disciplina transversal, que engloba diferents característiques, siguin culturals o socials. Per mi, la figura de l’arquitecte és la persona que pot entendre l’especificitat no tan sols tècnica, material i formal de la matèria, sinó que també és capaç d’entendre un context social, cultural i econòmic específic. L’arquitectura es basa en la negociació d’aquests aspectes tan dissemblants en un projecte que ambiciona aconseguir l’harmonia entre ells.
Vaig iniciar la meva carrera a l’ETSAV el 2015 i des del principi tenia clar que volia fer un programa d’intercanvi per poder conèixer com es fa arquitectura fora de l’escola del Vallès. Vaig tenir l’oportunitat de fer aquest programa durant el 2019 a la University of Strathclyde (Glasgow) on em va servir per poder completar i incorporar nous coneixements, com per exemple, altres maneres de construir i com pensar en la inclusió d’altres col·lectius més “ocults” en la societat a través de l’anàlisi de dades i recerca. Acabar la carrera d’arquitectura no significa que ja entengui tot el relacionat amb ella, sinó que per mi és una formació continua de coneixements que es van adquirint al llarg dels anys i de la vida laboral. Seguint amb aquesta formació, vaig tenir la sort d’entrar en el món laboral gràcies a DSL PRO, on hi porto divuit mesos. Especialitats en edificis industrials i corporatius he après a projectar edificis diferents dels que mai havia fet, però sobretot m’ha servit per veure la realitat del món laboral que hi ha darrere de la universitat, és a dir, com és treballar conjuntament perquè un projecta tiri endavant, però sobretot com dissenyar pensant en com es construirà.
Emplaçament
Professors Jaime Prous Pablo Garrido
Sant Sebastià, Espanya
Autors Victor Barba Erik JosepRamonMarcelSergiRaulCanoCernudaFernándezHerasIllanSayós
6
Assignatura
Principis d’envolupants Lleugers (PELLS), 2019
7
Partint d’aquí, s’agafen les 3 solucions diferents (manteniment, pàtina i invariabilitat) i es desenvolupen diferents propostes per cada un dels problemes. Ca dascuna de les propostes és independent de la resta fins i tot en la mateixa estratègia, ja que no són inicial ment combinables.
Per incorporar la pàtina a l’edifici es faran dife rents actuacions segons els problemes detectats: en el cas de salnitre es canviarà de direcció els vidre compos tos, d’horitzontals a verticals, i se’ls hi donarà un relleu diagonal, a més d’afegir una tapeta als travessers. Per al deteriorament de les juntes s’utilitzarà un trenca juntes i, finalment, per la brutícia entre la doble façana de vi dre es crearà un micro relleu gravat en el vidre perquè la mateixa brutícia creï un patró artístic.
Pel que fa al manteniment constant, l’objectiu és crear espais de manteniment accessibles. Per aconseguir-ho es dissenyen uns poms interiors que permetran obrir els diferents vidres compostos des de l’interior per po der-los netejar. Els accessos a la cambra interior estaran ubicats en els marcs de les fusteries, i les escales interi ors permetran anar d’un pis a un altre.
exercici posa en rellevància com el de tall constructiu pot ser determinant per a la imatge global de l’edifici, i de com per a una mateixa forma, conceptes molt diversos poden materialitzar a través dels sistemes constructius.
L’edifici existent té tres materials principals; el formigó, que el trobem en la base artificial i les dues sales (au ditori i congrés), mentre que l’envolupant translúcida està feta a través d’una estructura d’acer revestida de vidre. Les superfícies de vidre tenen diferents objectius, tals com protegir l’interior de l’aire salanc i donar un aspecte estètic diferent del dia que de la nit.
Intencions del disseny
Els vidres compostos corbs formen el reves timent exterior de façana. Aquests estan ancorats als perfils d’acer i tenen una llargada de 250 cm i una al çada de 60 cm. Les façanes queden interrompudes de manera puntual per les diferents obertures col·locades de manera estratègica per veure les vistes en direcció al mar i a la muntanya.
Finalment, per a la solució d’invariabilitat, el que es busca és una imatge permanent de l’edifici, amb la qual s’han de plantejar solucions físiques i geomètri ques que mantinguin invariable l’edifici. Així doncs, per solucionar el problema del salnitre es col·locaran vidres corbs sense relleu per evitar la sedimentació; per evitar la degradació de les juntes s’optarà per una superposi ció de les peces per així poder-les eliminar i, per últim, per millorar el problema d’estanquitat i la consegüent brutícia se substituiran les juntes de silicona per un ma terial més estanc i que perduri en el temps.
L’enunciat de l’exercici era l’estudi del pas el temps a l’edifici Kursaal amb motiu de l’aniversari dels vint anys de la seva construcció. La primera part va consistir en l’estudi de diferents estratègies per afrontar aquest pas del temps. La segona va ser analitzar l’estat actual de l’edifici a la recerca de patologies derivades del pas del temps. La tercera i última part va ser fer propostes ba sades en aquestes estratègies redibuixant els sistemes constructius de la façana seguint cadascuna d’aquestes estratègies.Aquest
Materialitat
El projecte comença detectant els principals problemes que té l’edifici, els quals són el salnitre dels vidres pro duït per l’aigua del mar, el deteriorament de les juntes de silicona i la brutícia interior entre la doble façana de vidre.
Amb l’estratègia de la pàtina el que es vol és incorporar els processos naturals dels elements dins del projecte. Per aconseguir això s’han de valorar les potencials degradacions i projectar el seu desenvolu pament per aconseguir la pàtina desitjada.
Repensant el Kursaal
Tècnica
Les propostes represen tades en les següents pàgines van sorgir amb l’objectiu de solucionar aquestes patologies. Dis senyem aquestes solu cions utilitzant les tres estratègies descrites an teriorment, com a part d’un exercici acadèmic per avaluar quina d’elles podria haver estat la més òptima per afrontar el pas del temps.
Després d’aquesta anàlisi, vam escollir les tres patologies més destacables. Busquem fotografies re alitzades en l’època de la inauguració de l’edifici per poder contrastar-les amb l’aspecte que té en l’actualitat. Aquesta comparativa ajuda a enten dre com han envellit cadascuna d’elles.
Detecció Brutícia
d’imperfeccions Detecció de les imperfeccions Salnitre_1999 Juntes_1999 Brutícia interior_1999 Comparació de les patologies any inauguració - any visita Brutícia interior_2019 1. Salnitre a. Manteniment a1 a2 a3 b. Pàtina b1 b2 b3 c. Invariabilitat c1 c2 c3 2. Silicona 3.
8 Introducció_ Detecció de patologies i imperfeccions
El primer pas a l’hora d’analitzar l’edifi ci va ser descartar totes les patologies causades per actes de vandalisme o ruptures ocasionades per impactes físics, quedant-nos només amb aque lles produïdes pel pas del temps. Ens centrem en les patologies derivades del clima, de l’acumulació de brutícia i de la deterioració dels materials que són fàcilment apreciables avui en dia.
Estratègia manteniment pell exterior
Cas 01_ Manteniment del salnitre i juntes Manteniment
9
Imatge aspecte
original
Estratègia 1.
Les façanes inclinades característiques d’aquest edifici dificulten la neteja del vi dre per la cara exterior, ja que amb un sistema de grua convencional situat a coberta, el carro s’aniria separant de la façana gradualment a mesura que bai xés. Amb la nostra proposta redibuixem el sistema de bastidors que subjecten els vidres, transformant-los en finestres abatibles per poder netejar la cara exte rior del vidre des de l’espai interior, sense necessitat de cars equips de manteni ment. Per sumar-li un grau de dificultat, la qual vam dissenyar de tal manera que es pogués ancorar al travesser existent, de tal manera que la proposta fos més versemblant.
10 45º Imatge aspecte final
Cas 01_ Manteniment del salnitre i juntes
Les façanes inclinades característiques d’aquest edifici dificulten la neteja del vi dre per la cara exterior, ja que amb un sistema de grua convencional situat a coberta, el carro s’aniria separant de la façana gradualment a mesura que bai xés. Amb la nostra proposta redibuixem el sistema de bastidors que subjecten els vidres, transformant-los en finestres abatibles per poder netejar la cara exte rior del vidre des de l’espai interior, sense necessitat de cars equips de manteni ment. Per sumar-li un grau de dificultat, la qual vam dissenyar de tal manera que es pogués ancorar al travesser existent, de tal manera que la proposta fos més versemblant.
Estratègia manteniment pell exterior
Imatge aspecte final
11
Estratègia manteniment de la pell interior
Imatge aspecte original
Cas 02_ Manteniment brutícia pell interior
Actualment, l’espai comprès entre la pell in terior i exterior de la façana està en desús a causa dels problemes d’accessibilitat. En la nostra proposta projectem un sistema de passarel·les i escales interiors perquè l’espai sigui practicable, connectant així els dife rents nivells des de planta baixa fins a planta coberta. Habilitant aquest espai per al man teniment, solucionem els problemes relatius a la brutícia de la façana interior. Juntament amb la proposta de les finestres practica bles, ens permet la neteja de tota la façana.
Per aconseguir la pàtina desitjada en la pell exterior es projecten 3 estratègies: canvi en la direcció del vidre, crear un re lleu en diagonal i anar canviant de patrons entre els diferents vidres i finalment afegir una tapeta als travessers per evitar brutí cia o altres agents externs que embrutin el resultat aconseguit. La intenció és que si la pell de vidre tendeix a ser vulnerable da vant del pas del temps, aprofitem aquest efecte per augmentar l’interès arquitectò nic.
12 1 1_ Canvi de direcció del vidre
Estratègia creació de pàtina pell exterior
Imatge aspecte final
Cas 01_ Pàtina en la pell exterior Pàtina
Imatge aspecte original
Estratègia 2.
Cas 02_ Pàtina en les juntes
Una altra manera d’aconseguir una pàti na que doni identitat a l’edifici és a través de les juntes. Per fer-ho es proposa tren car la continuïtat de les juntes i col·locar els vidres a manera de trenca juntes, per tal que no hi hagi una coincidència entre la junta d’una filada de vidres respecte a l’anterior i no es vegi una pàtina totalment lineal, sinó que sigui alternada.
Imatge aspecte final
Imatge aspecte original
1_Trenca juntes
13 1
Estratègia trencament de juntes
Imatge1
14
Cas 03_ Pàtina en la pell interior
Imatge aspecte final
Estratègia micro relleus a la pell interior
1_ Micro relleu grabats al vidre
La proposta consisteix a potenciar la bru tícia acumulada a la cambra interior de la façana de doble pell. Al ser una càmbra ventilada, la pols es troba suspès en l’aire, sense moviment. Amb el pas el temps va dipositant sobre les superfícies interiors de la càmera. És per això que proposem gra var un patró en microrelleu a la cara exter na dels vidres interiors. En el fotomuntatge veiem com aquest microrelleu acumularia la pols dibuixant la forma desitjada, con trastant amb la llum provinent de l’exterior.
aspecte original
Accessibilitat al vidre
Per poder projectar una façana que es conservés com el primer dia el major temps possible, vam ha ver d’eliminar l’ús de qualsevol estratègia química a causa de la deterioració accelerada d’aquestes. És per això que eliminem els bastidors continus actuals i vam dissenyar un sistema d’ancoratges puntuals per subjectar el vidre. D’aquesta manera, la impermeabilitat que s’aconseguia abans amb silicones, es resol ara de forma geomètrica mit jançant l’encavalcament vertical i horitzontal dels vidres, actuant com una pell d’escates. Aquest can vi ens fa reconsiderar l’espai interior de la façana (abans estanc) com un ambient impermeable a l’aigua, però permeable a l’aire, així que passaria a funcionar com una façana ventilada. També allisem la cara exterior dels vidres per evitar la sedimen tació del salnitre i que aguantin més temps nets.
Imatge
Estratègia
15
Estratègia canvi de relleu
Canvi en la rugositat per evitar sedimentació
Cas 01_ Invariabilitat pell exterior pel salnitre 3. Invariabilitat
aspecte original Imatge aspecte final
John Barr (Design tutor)
John Wood (Technology tutor)
William Gunn (Year Leader)
Autors
Emplaçament Glasgow, Escòcia
Sergi Fernández
Professors
Assignatura Design Studio, 2019
16
Intencions del disseny
Els principals resultats de l’edifici final seran un conjunt d’espais organitzats de manera que permetin realitzar cadascuna de les activitats segons el requisit de l’usuari, sense cap impediment. De la mateixa mane ra, el paisatge i l’entorn resultant no es poden descui dar, ja que el resultat final en depèn, sent el primer que troba l’usuari al arribar.
Materialitat
Els espais externs i interns han de proporcio nar un entorn que afavoreixi la comunicació i la inte racció entre els usuaris, tot respectant la privacitat, la independència i la relaxació d’aquests. Els banys, sales de massatges, etc. necessiten privacitat, mentre que la piscina i el gimnàs necessiten accessibilitat i generar contacte entre els usuaris.
Tècnica
Dalmarnock és un districte a la ciutat de Glasgow, situat a l’East End. La zona es va industrialitzar durant els anys seixanta i setanta i va deixar algunes ruïnes de la zona. La suma dels bombardejos durant la Segona Guerra Mundial i l’enderroc de la majoria de cases victorianes als anys setanta van donar pas a la construcció d’un nou pla d’habitatges format per quatre blocs de torres de vint-i-dos pisos.
És per això que es decideix utilitzar el maó com a element principal de construcció, ja que és un mate rial molt usat i arrelat a la regió amb la idea de crear un nou edifici que s’integri amb l’entorn. Per evitar la monotonia o el poc atractiu estètic es decideix usar di ferents tècniques per a crear nous patrons i diferents visuals, com girar 45° maons.
La zona ha canviat molt des del seu apogeu industrial a causa dels jocs de la Commonwealth el 2014, pel gran impacte en el paisatge físic de la zona. Els blocs de gran alçada de Millerfield van ser enderro cats per permetre la construcció de la Vila dels Atletes, actualment habitatges privats i socials. Part patrimoni de la zona encara hi és, ja que encara s’hi conserven els habitatges construïts als anys vint i trenta, juntament amb cases tradicionals de gres a Dal marnock i les versions modernes de maó.
A Bath house in the East-End
plantes superiors, per evitar la monoto nia, els maons massissos exteriors roten la seva orien tació 45 o 90° per jugar amb els relleus que produeixen i donar un tret característic a l’edifici. En l’edifici més petit, el qual està destinat als serveis i zones d’adminis tració, tindran totes les façanes amb el mateix acabat de maó per tal de remarcar la importància de l’edifici principal.
En la planta inferior de l’edifici més gran, el qual és el principal ja que és on es desenvolupen to tes les activitats, té dos acabats diferents: en la façana principal, la qual es troba a l’est i és la que dóna als carrers importants, s’hi col·loquen grans finestrals per deixar passar la llum i veure-hi l’interior, mentre que en la resta de façanes també s’hi col·loquen uns grans finestrals, però aquests estaran en segon pla, ja que en el pla exterior hi haurà gelosies d’obra per deixar passar la llum però mantenir certa privacitat per a la zona de restauració.Enles
17
Una proposta per a un projecte com uns banys públics situats en una parcel·la buida no consisteix simplement en col·locar-lo sense premeditar en la seva forma o en el context en què es troba. El nou edifici crearà una nova identitat i haurà de ser integral amb la ubicació.
Les baixes temperatures, sobretot durant l’hi vern, marquen els requeriments tèrmics de la façana, i com s’ha vist, el maó té bones propietats contra les gla çades i absorció d’aigua, fets molt recurrents a la zona. A la cara interior de la façana s’ha afegit un trasdossat autoportant per millorar les condicions de confort.
A partir del disseny i de les condicions del lloc es deci deix projectar dos edificis separats, un de 25 x 25 me tres i un més petit de 20 x 20 metres units per passe res, la qual en planta baixa dóna accés als dos edificis. Aquests dos blocs són projectats amb maó i s’utilitza el sistema cavity wall com a sistema constructiu. L’espes sor de la façana compta amb un total de 38 cm, format per diferents elements: maó massís (14 cm), cambra d’aire (6 cm) aïllament tèrmic (10 cm) i maó buit doble (8 cm).
18 Planta emplaçamentE:1/2.500 Plànol emplaçament i ubicació
Plànols generals
Planta quarta - E:1/500Piscina
Planta segona - Instal·lacionsE:1/500
Planta coberta - Piscines i E:1/500picnic
Planta tercera - Bany tuc i relaxacióE:1/500
Planta primera - GimnàsE:1/500
Plantes
Planta baixa - RestaurantE:1/500
Planta cinquena - Instal·lacionsE:1/500
19
20 Alçats AlçatsAlçatsSeccióE:1/500estestE:1/500oestE:1/500nordE:1/500
Alçats i seccions
6_10cm.Trasdossat
20_ Escopidor ceràmic
Llegenda elements
7_ Dintell ceràmic amb armadura
12_ Peça forjat sanitari 80 cm
15_ Sòcol de formigó.
16_ Llosa de formigó(e = 10 cm).
2_ Cambra d’aire (7 cm).
10_ Finestra oscil·lobatent
14_ Rajola acabat ceràmic (45 x 45 x 1 cm), junta 3 mm.
9_ Finestra fixa
Alçats constructius
1_ Maó massís (270 x 90 x 45 mm)
18_Cassetó reticular 60x20 cm, h= 30 cm
13_ Aïllament poliestirè extrudit
1819 345617 2016 14 15 111312 108211179
5_ Aïllament tèrmic llana de roca, 3= autoportant
3_ Aïllament tèrmic llana de roca, e= 4_10cmMaó buit doble (235 x 105 x 80 mm)
Alçat 01_Façana principal E:1/50
8_ Junta de segellat
19_Forjat reticular de formigó armat de 30 cm de cantell
17_Sòcol DM lacat blanc (180 x 20 mm)
11_ Poliestirè expandit
Llegenda elements
4_10cmMaó buit doble (235 x 105 x 80 mm)
22 AlçatE:1/5002_Façana
1_ Maó massís (270 x 90 x 45 mm)
11_ Poliestirè expandit
2_ Cambra d’aire (7 cm).
principal amb gelosia
7_ Dintell ceràmic amb armadura
9_ Finestra fixa
12_ Peça forjat sanitari 80 cm
13_ Aïllament poliestirè extrudit
17_Sòcol DM lacat blanc (180 x 20 mm)
18_Cassetó reticular 60x20 cm, h= 30 cm
19_Forjat reticular de formigó armat de 30 cm de cantell
20_ Escopidor ceràmic
18 19345617 2016 141511 13 12 10821117 9
16_ Llosa de formigó(e = 10 cm).
15_ Sòcol de formigó.
6_10cm.Trasdossat autoportant
3_ Aïllament tèrmic llana de roca, e=
8_ Junta de segellat
14_ Rajola acabat ceràmic (45 x 45 x 1 cm), junta 3 mm.
10_ Finestra oscil·lobatent
5_ Aïllament tèrmic llana de roca, 3=
16_
18_
7_
116543 14 15 11 1312 10821117 18161514 18 20 21 21 2322 1719 129 13 E:1/50
23
12_
6_10cm.Trasdossat
15_24x45Clau
17_
1_ Maó massís (270 x 90 x 45 mm) Cambra d’aire (7 cm). Aïllament tèrmic llana de roca, e= buit doble (235 x 105 x 80 mm) Aïllament tèrmic llana de roca, 3= autoportant Dintell ceràmic amb armadura Junta de segellat antivapor cara calenta Finestra oscil·lobatent Sòcol DM lacat blanc (180 x 20 mm) Cassetó reticular 60x20 cm, h= 30 reticular de formigó armat de 30 cm de cantell Escopidor ceràmic d’un costats de lligat d’acer ANCON Anclaje Geoanc, sistema Ghas Bloc de formigó Rajola acabat ceràmic (45 x 45x1 Perfil d’acer galvanitzat amb segellat Regulable Capa separadora antipunxant 5_Doble Placa XPS Formigó de pendents 13
22_
23_
10_
Alçat 03_Façana secundària amb coberta
4_10cmMaó
5_
9_Barrera
12
8_
13_cm Forjat
3_
Llegenda elements
cm), 19_
2_
11_
14_
20_inferiorSuport
21_
6_ Llosa de formigó(e = 10 cm).
15_ Cassetó reticular 60x20 cm, alçada 30 cm, pes 26 kg.
9_ Làmina impermeable asfàltica.
18_ Connectors M12 c/40, connectats amb tac químic:
15_Tub de PEAD corrugat, Ø125 mm, 160 x 30 ml.
14_ Sabata in situ de formigó armat (2,90 x 2,90 x 0,8 m).
19_ Rajola acabat ceràmic 45 x 45 x 1 cm, junta 3 mm.
7_ Mur pantalla de formigó HA-25 de consistència fluida; e= 45 cm. (
Seccions constructives
11_Biga de coronació formigonada en dues fases (1,0m).
Detall 01: de planta baixa
2_ Vidre laminat.
6_ Maó ceràmic doble perforat 12,5 x 8 x 24 cm
12_ Rajola acabat ceràmic 45 x 45 x 1 cm, junt 3 mm.
17_ Peça forjat sanitari (Iglú 80+, marca Baygar).
17_ Porta corredissa accés edifici.
14_ Forjat reticular de formigó armat, e= 30cm.
17_Forjat reticular de formigó armat, e= 30cm.
3_ Cambra bufa 12,5 cm per evitar condensacions.
13_ Perfil hidroexpansiu i elàstic en base de resines hidrofíliques per a la impermeabilització de juntes de formigonat .
5_Anclaje Geoanc d’acer, sistema Ghas.
24
3_Aïllament tèrmic llana de roca, conductivitat tèrmica 0,038 W / (m.K).
10_ Formigó de neteja e= 10 cm.
8_ Solera de formigó e = 10 cm.
10_Perfil hidroexpansiu i elàstic en base de resines hidrofíliques per a la impermeabilitzacióde juntes de formigonat.
16_ Material absorbent de moviment (Poliestirè expandit).
8_Material absorbent de moviment (Poliestirè expandit).
6_Revestiment interior, guix AXTON e =1,5 cm.
7_Sòcol de formigó.
9_ Solera de formigó (e = 10 cm).
11_ Capa drenant (grava). e= 20 cm.
15_ Formigó de neteja e= 10 cm.
1_ Façana obra vista, maó català (14 x 0,6 x 29 cm), amb espais buits per deixar passar la llum.
4_Maó buit doble 235 x 105 x 80 mm.
2_ Biga de coronació formigonada en dues fases; 1,10 m.
3_ Escopidor ceràmic amb goteró.
Trobada mur pantalla amb el terreny i solera
4_ Obertura de ventilació en l’arrencada i coronació de el mur.
20_ Rajola acabat ceràmic 45 x 45 x 2 cm, junta 3 mm.
16_ Material absorbent de moviment (Poliestirè expandit).
12_ Sorra autoanivellant.
Detall 02: Trobada entre els dos edificis (mur pantalla amb biga de coronació amb el forjat sanitari)
8_ Làmina modular HPDE Danopren H25 Plus amb terminació geotèxtil.
18_ Cassetó reticular 60x20 cm, alçada 30 cm, pes 26 kg.
E:1/35E:1/35E:1/35
21_ Obertura de ventilació en l’arrencada i coronació de el mur.
1_Façana obra vista, maó català (14 x 0,6 x 29 cm).
Detall 03: Trobada forjat sanitari amb el terreny
18_ Aïllament poliestirè extrudit.
9_ Peça forjat sanitari Iglú 80+.
7_ Capa drenant (grava).
5_ Trasdossat autoportant Knauf de perfils metàl·lics + Aïllament tèrmic llana de roca, e= 9 cm.
16_ Mur pantalla de formigó HA-25 de consistència fluida; h= 45 cm.
Seccions fonamentació
4_ Sòcol de formigó.
11_ Tub de PEAD corrugat, Ø125 mm, 160 x 30 ml.
5_ Tub de ventilació forjat sanitari de PVC (Ø8cm).
19_ Aïllament poliestirè extruït (planxa de 125 x 60 cm). e=5 cm.
1_ Perfil hidroexpansiu i elàstic en base de resines hidrofíliques per a la impermeabilització de juntes de formigonat
12_Capa drenant (grava).
10_ Mur corregut perimetral amplada 30 cm amb imprimació exterior.
13_Làmina impermeable asfàltica.
14_Làmina modular HPDE Danopren H25 Plus amb terminaciógeotèxtil.
13_ Aïllament poliestirè extrudit.
2_Cambra d’aire (7 cm).
14_Cordód’aire. de goma rectangular (38x25mm).
6_ Trasdossat autoportant Knauf de perfils metàl·lics
5_Perfil en L metàl·lic, L250.
E:1/35
9_Trasdossat autoportant Knauf de perfils metàl·lics
10_Subjecta finestra de silicona esponjosa.
20_Escopidorprimera.de xapa metàl·lica plegada d’acer inoxidable.
2_Aïllament tèrmic llana de roca, e= 5 cm.
16_Peça d’entroncament entre muntants amb tolerància en l’eix Z.
21_Premarc perfil tubular.
8_Fals sostre de guix registrable Rafaello, Knauf (60x60 cm).
amb
i
1_Totxo massís de 5 cm (270 x 90 x 45 mm).
22_Forjat acabat vist amb goteró.
E:1/35
1_Façana obra vista, maó català (14 x 0,6 x 29
14_Pilar de formigó armat 40 x 40 cm
6_Ancoratge de lligat Fisuanc DT 300.
1_ Façana obra vista, maó català (14 x 0,6 x 29 cm).
9_Perfil extruït de silicona rígida.
2_ Cambra d’aire (7 cm).
11_Forjat reticular de formigó armat de 30 cm de cantell.
17_Ancoratge dental en L de muntant a forjat intermedi, amb toleràncies en l’eix X i Z. (model Schüco FW 50 + .HI).
7_Aïllament tèrmic llana de roca, e=10 cm.
9_ Sistema de finestra Schüco AWS 90.SI+
Seccions façana
03: Secció
3_ Aïllament tèrmic llana de roca, conductivitat tèrmica 0,038 W / (m.K), e= 10 cm.
6_Forjat reticular de coberta amb reculada inferior per ancoratge coronació muntant.
3_Cambra d’aire (7 cm).
4_ Maó buit doble 235 x 105 x 80 mm.
2_Anclajecm). Geoanc, sistema Ghas.
5_Mao ceramic doble perforat 12,5x8x24 cm
4_Sòcol DM lacat blanc 180 x 20 mm.
15_Morter Morcem® Plus Flexible CG2 A W per juntes
15_Aïllant poliestirè expandit EPS. (model Schüco FW 50 + .HI).
13_Cambra d’aire e= 6 cm
4_Aïllament tèrmic llana de roca, e= 10 cm.
5_ Aïllament tèrmic llana de roca, conductivitat tèrmica 0,038 W / (m.K), 10 cm. (Aïllant tèrmic ROCKFLOOR®).
18_Aïllant borra de llana de roca.
mur
10_Cassetó reticular 60x20 cm, alçada 30 cm, pes
3_Anclaje Geoanc, sistema Ghas.
Detall Trobada cortina forjat superior, entreplanta planta primera
12_Canal per a muntant
25
8_Tapeta d’alumini exterior amb tracta ment anticorrosiu.
7_ Dintell ceràmic amb armadura, 17 kg/m.
12_Muntant de canto 175 mm (model Schüco FW 50 + .HI).
02:
Detall 01: Trobada entre façana i forjat reticular E:1/35
7_Tac de goma, Thule Wingbar 1500mm.
19_Peça d’arrencada de muntant en sostre planta
11_Travessera cantonera de 75 mm (model Schüco FW 50 + .HI).
8_ Junta de segellat SikaHyflex.
Detall Secció i planta tipus d’obertures
13_Triple vidre e = 22 mm, amb càmera
Axonometries constructives
26
Axonometria explotada conjunt de la finestra
Detall 02: Trobada marc inferior
Detall 01: Trobada marc superior
Axonometria conjunt de la finestra
Façana opaca
Axonometriacortinaexplotada
conjunt del mur cortina
Axonometria conjunt del mur cortina
27 Mur
Detall 02: Trobada marc inferior
Detall 01: Trobada marc superior
Imatge banys turcs
Imatges
Imatge façana principal
28
29
Imatge piscina principal
Imatge banys turcs
Taller d’Arquitectura i Projectes PTeF, 2020
Mollerusa, Catalunya
Manuel Sanchez-Villanueva (Professor projectes arquitectònics ) Josep Gomez (Professor tecnologia de l’arquitectura)
Emplaçament
Autors Sergi Fernández
30
Professors
Assignatura
31
Les premisses del programa inclouen la reduc ció del consum energètic de la vida útil de les construc cions, el balanç o fins i tot superàvit del consum ener gètic i també reduir l’impacte dels nous assentaments, tant en l’ecosistema urbà com en el natural. És a partir d’aquesta última premissa que apareix la proposta dels Camps de Fondarella.
Emergència habitacional: Els camps de FondarellaTècnica
Materialitat
Un material amb el qual és possible la industri alització i prefabricació és la fusta laminada: en un sis tema de construcció modular és possible una produc ció en massa i un envasat en pla, ajudant a disminuir els costos de construcció, però a més, els materials es poden desmuntar i substituir, reutilitzar i reciclar, fent perdurar així la vida útil de l’edifici, creant una econo mia circular del material.
Es proposa fer una implementació en el sector a partir de mòduls en L amb els objectius d’industrialit zar els processos constructius per abaratir els preus de l’habitatge però també la manca d’aquests, en el que acaba sent un sistema circular.
Les altures dels diferents edificis variarà entre planta baixa (edificis en contacte amb el camp) i planta baixa + 1 o +2 segons la importància del carrer, ja que actuaran com a front entra el carrer i el camp.
El projecte parteix d’un territori altament productiu pel que fa a l’agricultura però que està desvinculat de la ciutat, i és aquí on neix la idea que aquestes dues reali tats que aparentment viuen separades, puguin unir-se i endinsar el camp a la ciutat i la ciutat al camp.
En el programa del projecte ens trobem en una zona on predomina la ramaderia i l’agricultura i on és necessària una gran quantitat d’habitatges per l’alt augment de població sobretot en època de recol·lecta de fruita. La suma dels dos aspectes dóna com a resultat la neces sitat de crear habitatges que es puguin construir d’una manera ràpida i industrialitzada aprofitant els recursos que tenim a l’abast.
Intencions del disseny
A partir del programa es decideixen fer habitatges en L, formats per 4 mòduls de 6 x 6 metres cadascun i uns formats per 3 mòduls. Es construiran mitjançant tau lells de fusta contralaminada (CLT) que serviran com a estructura.Hi ha 3 tipologies de mòduls, segons la planta en la qual se situen i el nombre d’habitacions que te nen, però tots tenen un espai reservat per una petita terrassa que ocupa la meitat d’un mòdul / 6 x 3 m).
La façana tindrà un sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior (SATE) per garantir les bones condicions tèrmiques i acústiques interiors i el revestiment exterior està format per taulells de fustes verticals tractats per aguantar a la intempèrie mitjançant revestiment exte riors.
Plànol
Plànols generals
Planta emplaçamentE:1/10.000
32
emplaçament i ubicació
E:1/1.000E:1/1.000
Per tal de fer una proposta que integri més l’actual Fondarella, alguns dels mòduls “tra vessen” la carretera i es mesclen amb el nucli antic del poble. En aquesta ubicació concreta es veuen dos edificis històrics religiosos, actu alment separats. Per millorar la trama actual, es proposa crear un passeig de vianants que uneixi l’església i l’ermita. S’enderroquen di ferents propietats, més d’una abandonada i apareixen els nous mòduls.
Modulació tipus 1 planta primera
Modulació tipus 1 planta baixa
Tipologia 1: mòdul de PB, P1 i e:1/250P2
Tipologia 3: mòdul de plantae:1/250baixa
Tipologia 2: mòdul de PB, P1 i e:1/250P2
Implementació connexió amb Fondarella
E:1/2.000
33
Plantes tipus
34 Alçats i seccions Alçat longitudinal AA’ Alçate:1/600transversal CC’ Seccióe:1/600transversal DD’Seccióe:1/1.000Plantae:1/600baixalongitudinal BB’ e:1/600 D AB C D’ A’B’ C’
constructius 21_ Perfil fals sostre 22_ Marc finestra superior 23_ Aïllament tèrmic 24_ Plaques de Fermacel 25_ Sòcol 26_ Aïllament tèrmic 27_ Paviment interior 28_ Anclatge 29_ Mur de formigó 30- Làmina geotèxtil 31_ Barrera de vapor 32_ Làmina impermeable transpirable 33_ Aïllament llana de roca 34_ Formigó formació pendent 35_ Làmina impermeable EPDM 36_ Làmina separadora 37_ Morter lleuger 38_ Rajola ceràmica 39_ Cavalló 40_ Rastrells de fusta 41_ Aïllament tèrmic Llegenda elements 1_ Revestiment interior 2_ Solera 3_ Aïllament tèrmic 4_ Grava 5_ Placa de guix 6_ Panell CLT transversal 7_ Panell CLT longitudinal 8_ Rastrells de fusta 9_ Tester superior 10_ Aïllament tèrmic 11_ Revestiment exterior 12_ Material elàstic 13_ Impermeabilitzant 14_ Sabata 15_ Dorment tractat 16_ Tester inferior 17_ Càmara d’aire no ventilada 18_ Marc inferior finestra 19_ Placa de guix 20_ Pas instal·lacions 41 1135 39 40 36 35 34 33 32 31 3032 381 15 2522229101077724 272676 141811122311112829136886 1919 2020 21215517516161517234
35 Alçat 01_Façana principal
Alçats
36 Alçat 02_Balcó
41 1135 39 40 36 35 34 33 32 31 3032 38 1 29 25 22 28 2210107 9 7 24 272676 1111 42 86 1919 2020 2121516 234 42 15 18141734 17 2223 28
4_ Grava 5_
18_Ancoratge
11_ Revestiment exterior 12_ Material
7_ Panell
guix 6_ Panell
Llegenda tèrmic Placa de CLT transversal CLT de fusta acer cortèn Aïllament tèrmic elàstic Llistó fusta fixació tarima amb pendent Llistó fusta fixació tarima Tester Taulers fusta massissa (pav. exterior) barana Placa de guix Pas instal·lacions
13_ Impermeabilitzant 14_
16_
9_ Remat
19_
15_
inferior 17_
elements 1_ Revestiment interior 2_ Solera 3_ Aïllament
20_
longitudinal 8_ Rastrells
37 21_ Perfil fals sostre 22_ Perfil IPN 160 23_ Acoratge al terreny 24_ Plaques de Fermacel 26_25_SabataAïllament tèrmic 27_ Paviment interior 28_ Porta de vidre corredissa 29_ Mur de formigó 30- Làmina geotèxtil 31_ Barrera de vapor 32_ Làmina impermeable transpirable 33_ Aïllament llana de roca 34_ Formigó formació pendent 35_ Làmina impermeable EPDM 36_ Làmina separadora 37_ Morter lleuger 38_ Rajola ceràmica 39_ Cavalló 40_ Rastrells de fusta 41_ Aïllament tèrmic 42_ Barana metàl·lica 1,10m
10_
5- Placa de guix 6- Panell CLT vertical 7- Panell CLT horitzontal 8- Rastrells de fusta 10- Aïllament tèrmic 11- Revestiment exterior 12- Material elàstic 16- Tester inferior 17- Càmara d’aire no ventilada 18- Marc inferior finestra 19- Placa de guix 20- Pas instal·lacions 21- Perfil fals sostre 24- Aïllament tèrmic 25- Plaques de Fermacel 26- Sòcol 27- Placa CLT transversal 28- Aïllament tèrmic 29- Placa CLT longitudinal 30- Paviment interior 1- Revestiment interior 2- Solera 3- Aïllament tèrmic 4- Grava 5- Placa de guix 6- Panell CLT vertical 7- Panell CLT horitzontal 8- Rastrells de fusta 9- Tester superior 10- Aïllament tèrmic 11- Revestiment exterior 12- Material elàstic 13- Impermeabilitzant 14- Sabata 15- Dorment tractat 16- Tester inferior 17- Càmara d’aire no ventilada 18- Marc inferior finestra 32- Mur de formigó
10- Aïllament tèrmic 11- Revestiment exterior 12- Material elàstic 19- Placa de guix 20- Pas instal·lacions 21- Perfil fals sostre 27- Placa CLT transversal 29- Placa CLT longitudinal 33- Làmina geotèxtil 34- Barrera de vapor 35- Làmina impermeable transpirable 36- Aïllament llana de roca 37- Làmina impermeable transpirable 38- Morter lleuger 39- Làmina impermeable EPDM 40- Làmina separadora 41- Morter lleuger 42- Rajola ceràmica 43- Cavalló 44- Rastrells de fusta 46- Aïllament tèrmic
38
Seccions constructives
Seccions
Detall 01: Trobada façana amb coberta Detall 01: Trobada façana amb forjat planta primera Detall 03: Trobada amb el terreny i solera de planta baixa E:1/30E:1/30E:1/30
Axonometria constructiva
39
Axonometria de la façana i balcó i envansEscala:interiors1/100
Axonometries constructives
exterior conjunt
Imatges exteriors
aerea
Imatge
40
Imatges
Imatge
Imatge interior sala d’estar
41
Imatges interiors
Imatge interior cuina
Per què està començant un auge per a la cons trucció amb CLT? Per a contestar a la pregunta hem de mirar els antecedents i les problemàtiques que estem tenint avui en dia. L’emergència climàtica que estem vivint ens obliga a replantejar l’ús de materials amb elevades petjades de carboni durant la seva fabrica ció i producció, per tal d’adoptar models que minimit zen aquest deteriorament del planeta. Per aconseguir tal cosa s’han de posar en primera línia materials de construcció més sostenible i amb menys emissions de CO₂. El CLT és un sistema que utilitza panells de fusta massissos formats per taulells encolats entre si i que gràcies a la seva rigidesa estructural poden tenir dife rents usos, com murs i forjats. De la mateixa manera que en altres camps, els extrems mai són bons i l’auge de la fusta no és diferent. Si en un futur l’auge del CLT continua creixent i arriba a ser l’únic material utilitzat, la desforestació que provocarà tindrà molts inconve nients, com la falta de l’oxigen produït els arbres, que buscaven solucionar els primers usos de la fusta com a material de construcció. Tot i això, les evidències en quant el canvi climàtic fan evident que s’hauria d’utilit zar més freqüentment la fusta, i en aquest cas el CLT, per tots els avantatges que comporten, com lleugeresa, rapidesa de construcció o els índexs d’aïllaments que aconsegueix, en enfront d’altres materials insostenibles com l’acer o el formigó.
El maó és un material que des del punt de vista cultural i històric està associat a la durabilitat i continuï tat. Projectar i construir amb maó requereix una idea de conjunt, ja que és un element d’unió entre edificis histò rics i noves construccions. És per això que podem dir que el maó és un material atemporal, el material de sempre. Aquesta característica ha estat lligada a la seva capaci tat expressiva a través de les textures, colors, relleus, etc. que ens proporciona, ja que sense aquestes possibilitats probablement és un material que s’hagués deixat d’uti litzar amb el pas del temps, ja que les aparences dels diferents edificis que l’utilitzessin serien sempre iguals. Aquest és el punt fort del maó; és un material que tenint un origen comú en la seva fabricació, permet centenars d’aparences exteriors jugant amb la seva capacitat ex pressiva. A aquesta atemporalitat se li suma la seva gran durabilitat. El maó ofereix un valor durador, permeten projectar edificis amb una llarga vida útil, ja que no es podreix ni necessita ser pintat. Així doncs, utilitzar el maó per a projectar d’edificis ens permet construir edificis amb el material de sempre i utilitzar les seves capacitats expressives per contemporitzar-lo.
La façana generalment defineix la separació entre l’exterior i l’interior, el límit espacial entre l’es pai exterior vist des de fora i l’espai interior vist des de dintre. La façana la podem entendre com un sistema constructiu que satisfà funcions de suport i aïllament, però també de qualitats interiors, i aquestes funcions dependran del material amb la qual es decideixi cons truir-la.
El vidre és un material que, tot i la seva gran durabilitat en condicions normals, no queda exempt d’agents externs que el puguin malmetre. És per això que la capacitat del vidre d’incorporar noves tecnologies i adaptar-se al pas del temps ha de ser un aspecte clau per augmentar la durabilitat. En l’arquitectura contem porània, els signes del pas del temps llunyà són més va luoses que la del passat més recent; mentre apreciem les marques que simbolitzen que un edifici és antic, rebut gem les que apareixen en una construcció de pocs anys. Descartant l’espera de les construccions més recents no més queda l’opció de combatre el pas del temps. Per ferho podem incorporar al vidre diferents estratègies: res tituir l’estat original periòdicament, assumir els senyals del pas del temps com a part de l’interès arquitectònic o dissenyar edificis amb la idea de “joventut eterna”. Un edifici de vidre ben dissenyat pot comptar amb algunes o, fins i tot, totes les estratègies. La nostra tradició ens ha fet acostumar-nos que els pas dels anys d’un edifi ci signifiqui estabilitat o durabilitat, però potser és hora de canviar la tradició i adaptar-nos a la vulnerabilitat de la construcció amb vidre enfront dels agents externs i usar-la com a argument de projecte per tal de generar una nova arquitectura que gaudeixi del pas del temps en comptes de fugir o combatre’l.
42 Conclusions
La paraula façana prové de la paraula en llatí “facies” que significa “cara” o “rostre”, fent referència a l’aspec te exterior d’un edifici. Les façanes són la primera imat ge urbana conformada pels diferents edificis.
Tant les propietats físiques com químiques dels materials són criteris importants en la materialització de la façana. La influència d’agents externs com el clima (vent, neu, aigua, temperatura) com de la contaminació (acústica, aire) també han de ser partícips de la decisió.