Directa 358 23 d’abril de 2014
inDirecta
Àlex Romaguera i Salut Vila @AlexRomaguera @salutvilaros
Q
uin va ser el vostre primer contacte amb el català? Eliana Oliveira de Freitas: Quan vaig arribar del Brasil, desconeixia l’existència del català. La primera sensació va ser de curiositat i, després, d’interès per aprendre’l. Alina Moser: Vaig descobrir-lo abans de viatjar a Catalunya. En una estada a Cadis, vaig conèixer un noi català i em vaig enamorar simultàniament d’una persona i d’una cultura.
Aprendre’l us ha obert portes? EOF: Sens dubte. Abans cuidava una dona gran, amb qui vaig començar a parlar-lo, i ara que treballo en un restaurant, crec que tinc el deure de conèixer-lo. A les persones que ignoren el català, se’ls escapen coses bàsiques. AM: La llengua és el principal vehicle per conèixer la realitat que t’envolta. A mi, m’ha permès conèixer el país i apropar-me a moltes persones. Ara mateix, tinc moltes possibilitats a la vida i la majoria són gràcies al català. Com percebeu l’actitud de les catalanes? EOF: S’alegren si els parles en català, però molta gent canvia al castellà si percep que provens de fora o no el parles amb fluïdesa. Això passa fins i tot amb persones que tenen consciència independentista. El problema és que, si els nouvinguts veiem
que els catalanoparlants canvieu d’idioma, pensarem que el català no és necessari. AM: Solen ser molt agraïts quan ens hi adrecem en la seva llengua. Els qui canvien al castellà ho fan sota l’argument de la baixa autoestima o de ser respectuosos. Pensen que així s’estalvien problemes, tot i que, en realitat, no suposa cap conflicte.
El fet que us felicitin quan el parleu també denota un problema? AM: D’això, a Alemanya, en diem “escollir entre la pesta o el còlera”. Ni el paternalisme ni l’abandó no són positius per a la llengua catalana. Quan això passa, estem menystenint el seu valor. EOF: S’hauria de parlar català amb normalitat. Al restaurant on treballo, hi ha un cambrer d’origen indi, una boliviana, una aragonesa i una andalusa. Des d’un principi, vaig parlar-los en català i els vaig ensenyar els noms dels plats. Ara, alguns d’ells ja s’atreveixen a utilitzar-lo a l’hora de prendre nota de les comandes. Tan sols es tracta de fer el pas. Les dues heu volgut explicar la vostra vivència. Per què? AM: Una professora em va posar en contacte amb en David Valls i em va animar a participar al documental, on veiem els entrebancs que suposa utilitzar només el català en diferents àmbits de la societat. Jo complia els requisits, ja que parlava català, però no castellà. EOF: A mi, em va colpir el fet que gent compromesa amb el país canviés tan fàcilment al castellà. D’aquí el meu llibre, que pretén, per una banda, despertar l’interès pel català entre els immigrants i, per
l’altra, animar els catalans a compartir la llengua amb tothom.
En una Catalunya independent, creieu que el català seria vist com una llengua més útil? EOF: Els nouvinguts sabrien que arriben a un país que té una llengua pròpia. Però es tracta de crear consciència perquè hi ha casos, com el d’Andorra, on el català és l’única llengua oficial i, en canvi, molta gent no el parla. AM: Cal esvair la idea que un Estat propi salvarà la llengua. El que compta és la voluntat i l’actitud dels parlants. El Quebec, per exemple, sense tenir un Estat propi, té competències a favor de la llengua i una clara voluntat de promoure-la. Quina recomanació faríeu a la gent nouvinguda? EOF: Que l’aprenentatge sempre suposa un enriquiment. No es tracta d’imposar res, sinó de sumar i que la gent s’adoni que, a Catalunya, la llengua d’ús comú ha de ser la catalana. AM: Els diria que les llengües reflecteixen una manera d’expressar la realitat. Com més n’aprens, més pots aprendre del món. No es tracta de catalanitzar ningú, sinó de fer que el català sigui normal, respectant la llengua i la cultura pròpies de cadascú. Teniu projectes futurs relacionats amb la llengua? AM: M’agradaria donar veu als immigrats que, com jo, tenen la necessitat de compartir la seva experiència. EOF: Vull promoure el català entre els nouvinguts a través del sistema educatiu.
Alina Moser Dubbel i Eliana Oliveira de Freitas Activistes per la llengua Per a les persones que arriben als Països Catalans, l’aprenentatge del català representa una via per apropar-se a la cultura, la història i la gent del país que les acull. Algunes d’elles no es conformen amb aprendre’l i senten la necessitat de compartir aquesta experiència i posar el seu gra de sorra per ajudar a normalitzar la llengua. És el cas d’Alina Moser i Eliana Oliveira de Freitas. Alina, d’origen alemany i estudiant de lingüística a la Universitat de Barcelona, és la protagonista del documental dirigit pel lingüista David Valls i produït per Zeba Produccions, ‘Són bojos, aquests catalans!?’, així com de la segona part ‘Què ens passa valencians!?’, que s’estrena el 25 d’abril a la ciutat de València. Eliana és d’origen brasiler i acaba de publicar el llibre ‘Ajudeu-me. El crit d’una llengua que vol seguir viva’ (Voliana Edicions), on explica les vivències del seu aprenentatge del català i reflexiona sobre l’actitud de la gent catalana i el futur de la llengua.
#comparteixladirecta
«La llengua és el principal vehicle per conèixer la realitat que t’envolta»
NO LA LLENCIS!
/ ARIANA NALDA