niam que deixar dormir a casa en un llit, nosaltres vam tenir que acollir a 2 Guàrdies Civils. Cada dia a les 7 de la tarda la Guàrdia Civil passava per les cases i deia “Las luces cerradas y que nadie salga de la casa” i fins el matí no ens deixaven sortir i també ens obligaven a donar el que volien (una gallina, pa i tota classe de coses). A la nit senties com afusellaven als presoners i si algun feia alguna malifeta mataven a tota la seva companyia (anaven de 10 en 10). En van matar de a mes de 300. -Que va passar al final de la guerra? Mira, després de la guerra tot era misèria. Un dia van arribar 3 camions i es van emportar els nostres pares per anar a fer treballs molt durs. Un temps després els van tornar. La gent s'amagava per no anar a fer aquest treballs. Va ser una època molt dura i de molts treballs. -Tens alguna alguna anècdota bona que et va passar durant aquella època??? Durant la postguerra molts presoners d'altres llocs s'escapaven dels camps de concentració perquè no els matessin i s'amagaven pels boscos, van fer cap als Omells i com van veure llum a casa nostra van trucar a la porta i van demanar si podien pasar la nit a casa i el papa els i va dir que si i de bon matí van marxar, i ara amb 1 d'aquells presoners som amics. També en tinc una altra... Un dels Guàrdies Civils que era català s'allotjava a casa nostra va salvar a un parent meu, això demostra que tots els Guàrdies Civils no eren dolents sinó que els obligaven a serho.
ENTREVISTES 1r_2
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.