(2010) 300 anys d'ocupació a les aules: passat, present i futur

explotant i degradant la naturalesa.

El capitalisme ha accentuat notablement les conseqüències negatives que es deriven d’aquest ús i abús. El consumisme exacerbat és una constant en la societat actual, a la vegada que és la base dels criteris de producció. Amb això no volem dir altra cosa que es produeix d’una forma irracional, tenint en compte el consum de les persones amb una renda més alta (la població dels països més desenvolupats, en comparació) i dirigint els gustos i preferències alhora que s’unifiquen costums, cultura i tendències per facilitar economies d’escala. La recerca del benefici monetari ha portat a l’auge del màrqueting que s’utilitza com a eina reproductiva i potencia el paper instrumental i apaivagador del consum intensiu en base a la creació de diferents vies per aprofitar el caràcter il·limitat de les necessitats humanes.

En l’actual moment de reestructuració d’aquest mode de producció, el territori està sotmès als patiments d’una indústria (en el seu sentit més ampli) instal·lada sense tenir en consideració uns criteris que contemplin totes les seves conseqüències, ni socials ni ecològiques. Aquesta situació a nivell internacional ens fa responsables d’un deute ecològic que tenim amb zones productores de matèries primeres, que han estat espoliades per a fer possible aquest desenvolupament i convertides en receptores dels residus no eliminats a casa nostra, alhora que ens converteix també en víctimes per l’enorme greuge que pateix el nostre territori, recursos naturals i medi ambient com a conseqüència del paper que el mercat neoliberal atorga al nostre país.

Són els Estats Units d’Amèrica (EUA) junt amb les altres potències capitalistes (Austràlia, Canadà, Japó i els estats europeus agrupats dins de la Unió Europea) qui esdevindran el braç executor d’aquestes mesures a partir del control de primeres matèries i recursos naturals d’arreu del planeta en funció de les respectives àrees d’interès. Si bé aquesta qüestió ja s’havia dut a terme des dels inicis del colonialisme, la independència formal de molts estats durant el segle XX donarà peu a formes de dominació més subtils. L’imperialisme, doncs, pren forma de diverses maneres, sigui amb el reforç en el poder de minories que serveixen als interessos del capital alhora que reforcen el seu propi poder, sigui a través de les agressions militars que sovintegen arreu del planeta.

En el cas occidental i europeu, però, es donen també importants transformacions. Si inicialment, el Neoliberalisme tendeix a promoure la privatització de diversos sectors productius, a desregular el sòl i el mercat de treball, a aconseguir beneficis fiscals per a les classes dominants o a l’espoli sistemàtic de les “antigues” colònies; actualment, l’ofensiva va més enllà. A la vegada, totes aquestes primeres iniciatives provoquen profunds canvis polítics i socials, com és la reformulació de la socialdemocràcia a vies cada cop més pragmàtiques que coneixem sota el nom de “tercera via”, i com tota retallada de drets, comporta respostes socials.

El Neoliberalisme, en el que coneixem com a globalització neoliberal persegueix la liberalització completa de l’economia (mantenint, però, algunes mesures proteccionistes sempre en benefici de les