Page 1

Estratègia università ria 2015: un nou atac del capital a la Universitat


Redacció: Secretaria Tècnica de Política Educativa (STPE)

Maquetació: Secretaria Tècnica de Formació i Publicacions (STFiP)

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans - octubre 2010 -


Í NDEX • Introducció • La Unió Europea com a marc neoliberal • Què és EU2015?

5 5 6

• Governament

9

• Finançament

21 37 47

• Campus d’Excel·lència Internacional • Avaluació • Conclusions • Bibliografia • Annex 1

55 61 63


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

1. I NTRODUCCIÓ La Unió Europea com a font de polítiques neoliberals Actualment Europa es troba immersa en un procés d’unificació i transformació. Això és fruit per una banda del context de globalització neoliberal que sacseja el món. Per altra banda és fruit de l’hegemonia que exerceix el capital transnacional europeu sobre els diversos capitals estatals. Aquestes empreses transnacionals imposen el seu model polític: una Europa de lliure circulació interna de mercaderies i treballadors amb un poder polític cada volta més centralitzat i al servei dels grans lobbys. La Unió Europea ha estat una eina de motivacions bàsicament econòmiques des dels seus orígens, la Comunitat Econòmica Europea, que al seu torn provenia de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer. La UE és l’eina política del capitalisme europeu per defensar els seus macrointeressos i cal identificar-la com a tal. En un context mundial de dominació del capitalisme més radical, el neoliberalisme, Europa es troba en competència directa amb els EUA, el Japó i els BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina). Per tal de mantenir el seu poder econòmic en el mercat global, la UE necessita una classe treballadora barata, flexible i amb un alt nivell de formació cientificotècnica. A més, aquesta ha de ser homogènia, especialitzada, renovable contínuament i disposada a desplaçar-se per tot el continent segons els interessos i necessitats de les empreses. A nivell estrictament econòmic el capital europeu aposta per desenvolupar amb força l’economia del coneixement com a motor productiu i eina de poder global. En aquest sentit l’any 2000 els estats europeus aprovaven l’Estratègia de Lisboa, segons la qual la Unió Europea ha de convertir-se en “l’economia del coneixement més competitiva i dinàmica

5


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

del món”. En totes aquestes perspectives laborals i econòmiques exposades la formació superior hi té un paper clau. En paral·lel al projecte de reestructuració econòmica i laboral, la Unió Europea és una eina idònia per impulsar polítiques de liberalització, desregulació i privatització superant les limitacions dels governs estatals, els quals pateixen un major control democràtic. La UE s’alinea amb les directrius de l’Organització Mundial del Comerç i el Fons Monetari Internacional quan promou el desballestament de l’Estat del Benestar i la venta dels sectors públics. Tractats com els de Maastricht imposen una restricció pressupostària als governs que contribueix a l’empobriment dels serveis públics. L’actual crisi s’ha convertit en una excusa idònia dels governs per retallar prestacions socials i reduir el paper de l’estat com a redistribuïdor de la renda. La Unió Europea no és propietat dels ciutadans i treballadors europeus sinó del capitalisme europeu. Què és EU2015? Estratègia Universitat 2015 (EU2015) és una iniciativa del govern espanyol per tal de finalitzar l’aplicació del Pla Bolonya. L’inicia el govern del PSOE l’any 2008 a través de la Secretaria de Estado de Universidades del Ministerio de Ciencia e Innovación. Avui en dia l’impulsa el Ministerio de Educación, les conselleries autonòmiques corresponents i les universitats de l’estat. L’objectiu manifest d’EU2015 és transformar el que s’anomena Sistema Universitario Español (SUE) en una eina que satisfaci les “necessitats socioeconòmiques reals de forma eficaç i eficient”. Pretén reforçar l’autonomia de les universitats especialitzant i diversificant aquestes a la vegada que

6


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

s’augmenta la rendició de comptes de les universitats amb la societat. Tingui’s en compte que quan els defensors de Bolonya parlen de societat es refereixen al teixit productiu, a les empreses. EU2015 s’emmarca en el projecte universitari d’Estratègia de Lisboa del 2000, així com en altres tractats i directives com l’Agenda Europea de Modernització de les Universitats, aprovada el 2006 per la Comissió Europea. Parteix del desenvolupament avançat o complet de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i l’Espai Europeu d’Investigació (EEI). Com el seu nom indica, és un projecte de transformació universitària que pretén aplicar reformes graduals fins l’any 2015. A dia d’avui, però, la crisi econòmica ha retardat alguns terminis fins l’any 2020. Com en la resta de sectors, la crisi econòmica està servint al govern espanyol per realitzar canvis estructurals a l’ensenyament superior. Per una banda reduir despeses a través d’una gestió “més eficient en sentit acadèmic i econòmic” i per l’altra la interacció de la universitat amb el teixit productiu per tal d’impulsar un nou model econòmic més intensiu en coneixement per a alguns sectors. Com el mateix govern exposa, EU2015 és un procés obert als agents socials i econòmics externs a les universitats. Malgrat la retòrica participativa, els estudiants i el personal universitari estem sent exclosos dels debats mentre fundacions privades que representen les elits econòmiques dissenyen al detall aquesta reforma universitària. EU2015 es pot dividir en quatre eixos de reforma. En primer lloc el governament de les universitats, reduint la democràcia i imposant un sistema vertical on al capdamunt

7


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

governin els Consells Socials-Empresarials. En segon lloc el finançament, augmentant l’entrada de capital privat i reduint despeses no productives. En tercer lloc, la interacció de les universitats amb les empreses d’arreu del continent i l’elitització d’alguns centres a través dels Campus d’Excel•lència Internacional. I en quart lloc, l’avaluació del funcionament universitari per garantir la mercantilització d’aquest.

8


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

2. G OVERNAMENT Conceptes previs Per analitzar la reforma proposada en l’eix de governament analitzem el document El governament de les universitats i les seves entitats d’investigació i innovació. Aquest és un informe que la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) va encarregar a la Fundación Conocimiento y Desarrollo (FCYD) i que es féu públic a principis del mes de febrer de 2010. Aquest document està pensat per què el discuteixin el Ministeri d’Educació, el CRUE i els governs autonòmics en vistes a realitzar una reforma del sistema de govern de les universitats. El CRUE és un organisme públic consultiu on es coordinen els rectorats de les universitats públiques i privades de l’Estat espanyol. La seva finalitat consisteix en analitzar l’orientació de l’activitat universitària, actuant al marge de les comunitats acadèmiques. La FCYD és una fundació privada representant dels interessos de les altes esferes socials i actua com a lobby per organitzar i defensar els interessos de les grans empreses i bancs espanyols. El fet que la seva presidenta sigui a la vegada presidenta de Banesto n’és una mostra. És simptomàtic que siguin fundacions privades com FCYD les que aconsellin i orientin la reforma universitària. La preocupació “social” d’aquestes fundacions es centra en explotar el potencial econòmic de la universitat i utilitzar-la per a satisfer les necessitats del teixit productiu. En poques paraules, el document defensa la transformació de les universitats en empreses a nivell del sistema de govern. Això cal emmarcar-ho en l’actual procés d’implantació de la gestió privada i privatització de l’ensenyament i els serveis públics en general, tot plegat sota la lògica neolibe-

9


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

ral imperant. Existeix una clara tendència cap a la gestió privada, societària i corporativa d’equipaments públics com ara els centres d’ensenyament de secundària o les instal•lacions sanitàries. Al llarg del document s’aprecia la visió totalment mercantilista dels autors i el menyspreu pel paper social de la Universitat. Malgrat algunes propostes puguin semblar positives preses de forma aïllada, globalment el document pretén implantar el model universitari americà, un model totalment empresarial avocat únicament a la maximització de beneficis econòmics. Objectius de la FCYD El document parteix d’una anàlisi de la situació social i econòmica mundial. Explica la forta competència internacional generada per la globalització i la societat de la informació, obviant el paper de les reformes neoliberals en aquesta situació. Com a conseqüència d’aquesta forta competència i del paper central de la informació i el coneixement en l’actual economia, justifica la necessitat que les universitats s’apropin a les necessitats empresarials. D’aquesta manera s’intenta donar un caràcter tècnic a aquest projecte de reforma, amagant-ne la dimensió política. Segons els autors, els canvis tecnològics i socials obliguen a fer aquesta transformació per tal que les universitats de l’estat siguin modernes i coherents amb el context europeu i mundial. Es diu que aquesta reforma és imprescindible desenvolupar-la el més aviat possible per evitar “perdre oportunitats” i poder ser competitius abans no sigui massa tard. La Fundació recolza les seves propostes en la tendència privatitzadora imperant al món i a la Unió Europea i exposa suposats experts i informes seleccionats com ara l’informe

10


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

Bricall o l’Eurydice buscant sempre una imatge d’objectivitat. El document també intenta identificar la proposta amb la tendència general d’Europa, centrant l’atenció en aquells països en els quals s’ha implantat una major verticalitat en el governament universitari. Com a objectius que s’entén que les universitats han de defensar s’exposa: A) Que les universitats estiguin sota control “social” perquè les seves activitats satisfacin les necessitats reals de la “societat”. El que la FCYD entén per societat serien les elits empresarials organitzades en part en la mateixa Fundació. Aquest control social s’executaria a través de les Juntes de Govern (els actuals Consells Socials), òrgans formats per membres d’institucions i empreses externes a la universitat. D’aquesta forma es diu acabar amb “l’endogàmia” de la universitat. B) Que les universitats siguin entitats més autònomes i flexibles que competeixin entre elles “perseguint l’excel•lència” i adaptant-se als constants canvis. És a dir, que estiguin menys regulades legalment tot diferenciant-se les unes de les altres i oferint un servei diferent i de diferent qualitat i preu. En aquest sentit l’Espai Europeu d’Educació Superior fomenta aquesta competició internacional de les universitats, així com la mobilitat d’estudiants, docents i investigadors. El document defensa un paper no geogràfic dels centres, d’acord amb aquesta globalització. C) Que les universitats desenvolupin estratègies integrals a llarg termini, fet possible gràcies a la superació dels mandats temporals de rectors i a l’establiment de les Juntes de govern, que serien més perennes i homogènies que els actuals claustres. Aquestes estratègies seguirien un pla dissenyat per la Junta que permetria controlar l’activitat de la direcció universitària i avaluar-ne els resultats.

11


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

D) Que els òrgans executius (rector i el seu equip de gestió), tinguin més poder i autonomia per “respondre amb agilitat als canvis”. Per altra banda, que els òrgans col•legials representatius de la comunitat acadèmica redueixin el seu poder fins a ser simples òrgans de consulta i opinió, amb la perspectiva possible d’eliminar-los. La democràcia, el consens i l’horitzontalitat són considerades com un problema d’excés de burocràcia i d’endogàmia. La transparència de les universitats hauria d’augmentar, per tal que la junta de govern pugui tenir un control total de la seva activitat. E) Que es professionalitzin les feines de gestió universitàries. És més important que els gestors siguin professionals experimentats en empreses/institucions que no acadèmics de la universitat: “Hi ha una certa tendència a que el rector […] sigui un CEO (Chief Executive Officer) designat per una Junta de Govern amb participació de membres externs a la universitat. […] Tendència creixent a la professionalització de les tasques de gestió universitàries, és a dir, que formin part de l’equip executiu professionals de l’organització i la gestió d’empreses/institucions, encara que no siguin acadèmics, que serveixin de suport als rectors, degans, … i que portin, a la pràctica, la gestió del dia a dia de la institució. Fins i tot en la designació de rector, degans i altres figures d’autoritat, esdevé significatiu que posseeixin coneixements i capacitats de gestió professionalitzada, siguin o no acadèmics” F) Que s’avaluï les universitats en funció dels seus resultats pràctics, com són la creació de patents rentables o l’obtenció de graduats. La FCYD defensa la creació d’un rànquing d’universitats, sota uns criteris mercantils. Aquesta avaluació afectaria al finançament de les universitats. En tot moment es defensa la total relació de la universitat amb el

12


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

teixit productiu tant a nivell de captació de recursos com d’obtenció de resultats. G) Que la docència tingui un marcat caràcter professional i així els estudiants entrin fàcilment en el mercat laboral. És a dir, que les universitats formin treballadors amb competències i aptituds que satisfacin la demanda del teixit productiu. En consonància amb la flexibilitat laboral, es defensa que la universitat realitzi formació renovada al llarg de la vida dels professionals per reciclar-los. La investigació també es considera que s’ha de subordinar completament als interessos econòmics. H) Que la contractació de personal sigui típica d’una corporació empresarial. És a dir, que hi hagi major o total flexibilitat i desregulació en els contractes del PDI i PAS. Com es concreta? a. Junta de Govern Partint del model americà, es defensa la creació de boards o Juntes de Govern, una adaptació universitària dels consells d’administració de les empreses. Aquests òrgans tindrien el major poder en cada universitat i estarien formats per professionals externs de “reconeguda capacitat i mèrit” que tindrien una dedicació completa i un sou en consonància amb el seu càrrec. L’origen d’aquests professionals “no hauria de ser polític”, sinó que haurien de provenir de destacades empreses (o institucions). En els inicis de la reforma podrien ser elegits pel claustre. Els actuals consells socials ara per ara podrien fer en gran part la funció d’aquestes Juntes de Govern. La voluntat, però, és augmentar el seu poder en diferents aspectes. Per una banda no han d’aconsellar i ratificar plans sinó que els han de dissenyar, tot decidint l’estratègia de la universitat

13


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

en tots els nivells. Per altra banda, seria la Junta de Govern qui triaria i destituiria el rector. La Junta també aprovaria pressupostos i seria una important porta de relació amb el finançament privat. b. Rectorat El document aposta per “enfortir la vessant executiva dels òrgans unipersonals de govern enfront a les burocratitzades estructures col·legiades”. En aquest sentit defensa l’augment complet dels poders i llibertats del rector, només limitat pel compliment de la llei i els estatuts de cada universitat i el seguiment de l’estratègia decidida per la Junta de Govern. Com s’ha dit, seria la Junta qui triaria i destituiria al rector. En els inicis de la reforma, emperò, el document considera apropiat que la designació del rector per part de la Junta es realitzi entre uns candidats presentats pel claustre, i també que el claustre pugui presentar mocions per la destitució dels rectors. Així doncs, l’elecció directa i democràtica del rector desapareixeria gradualment fins a ser nul•la. La FCYD considera que els actuals sistemes d’elecció són molt problemàtics degut a la manca de participació i reflexió de l’electorat. En comptes de veure aquesta manifestació com un efecte més de l’alienació mercantil de l’alumnat vers la societat la solució passa per enfortir el divorci social: “[Existeixen] estratègies electorals agressives i, per moments, populistes, que pretenen, enfront la perspectiva de conflictes electorals ajustats, atraure’s un electorat indecís i, generalment, poc reflexiu. La conseqüència són propostes irresponsables i poc meditades.” El document defineix els actuals rectorats com a dèbils i molt permeables a pressions clientelars de sectors particulars interessats. Curiosament considera no clientelar, desinteressat i molt representatiu del bé comú aquest sistema

14


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

proposat en què un consell de savis/Junta de Govern té el domini total del rector. Aquest nou rector seria un cap executiu amb capacitats professionals de gestió i amb un equip professional. El seu mandat no estaria temporalment limitat sinó que dependria del judici de la Junta de Govern. La remuneració del rector hauria d’augmentar en consonància als nous poders i responsabilitats. c. Deganats i direccions de centre El document defensa que els degans i directors de centre siguin persones de confiança del rector designades per ell mateix. La seva autoritat augmentaria i se’ls exigiria una capacitat gestora més que un coneixement acadèmic. La seva funció seria executar les idees de l’equip rectoral, esdevenint simples transmissors d’idees i completant-se així la reforma verticalista i antidemocràtica del govern de les universitats. Els degans designarien al seu torn els directors de departament i centres d’investigació. Aquest verticalisme “faria més coherent l’administració dels centres amb l’estratègia global, acabant amb els regnes de taifes actuals. També evitaria que els degans frenessin l’actual reforma per motius polítics o interessos corporatius”. La gestió universitària s’allibera així dels “ferragosos sistemes d’elecció” i els “burocràtics processos de presa de decisions”. d. Òrgans col·legiats representatius de la comunitat acadèmica Com ja s’ha apuntat anteriorment, el document identifica els sistemes de democràcia interna de les universitats com a burocràcia que frena l’activitat àgil i efectiva. S’aposta per disminuir la seva dimensió en no més de 50 membres i reduir el seu poder progressivament convertint-los en òrgans

15


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

consultius les funcions dels quals serien proposar rectors i presentar-ne mocions a la Junta, i també elegir la majoria de membres de la Junta, almenys en un inici. Aquests poders reals no són defensats per la Fundació sinó que es consideren necessaris de cara a fer una reforma progressiva i acceptada. El paradigma expressat en el document és que els òrgans col•legiats com el claustre esdevinguin únicament consultius o fins i tot que acabin desapareixent. Un dels principals arguments usats per a defensar l’eliminació de sistemes de democràcia interna com el claustre és la manca de participació que aquests tenen. El sistema de participació es podria deixar en gran part obert a cada universitat. Altres canvis: a. Finançament El document també parla del finançament. Es proposa que els recursos públics es reparteixin en funció de quina universitat aplica millor la reforma i respon als objectius mercantilistes esmentats (entre ells la captació de recursos externs d’origen privat, la creació de patents, la graduació d’estudiants, ...). Així doncs, el finançament públic no seria igualitari i esdevindria una eina per coaccionar indirectament a les universitats a transformar-se en la direcció promoguda. També es defensa un model mixt de finançament i de resultats de l’activitat universitària. S’aposta per la desregulació dels pressupostos i la consonància amb el sector privat per tal d’aconseguir donacions, mecenatge i acords de cooperació, generant alhora beneficis dels agents privats. b. Contractació de personal Continuant amb les reformes concretes per tal de trans-

16


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

formar les universitats en empreses, es defensa l’autonomia en el “reclutament” del professorat, contractes més flexibles i diversos i la col•laboració amb empreses/institucions pel finançament dels llocs de treball. La FCYD busca convertir la contractació de personal dels centres en un mercat laboral lliure, dinàmic i flexible on les universitats d’arreu competeixin per aconseguir els millors docents i investigadors i així es diferenciïn més els seus serveis. La inspiració empresarial és plenament reconeguda, i es defensa considerant que així s’aconseguirà una major agilitat i eficàcia, conceptes repetits contínuament. Sobre el PDI, es considera que s’ha de flexibilitzar el seu estatut jurídic i la seva retribució ha de dependre dels resultats obtinguts. Pel que fa al PAS, es defensa la total liberalització de la seva contractació, selecció i retribució. c. Oferta d’ensenyança El document també considera que s’ha de liberalitzar l’oferta docent que ofereixen les universitats, posant en perill les carreres poc rentables econòmicament (encara que siguin socialment necessàries). Les universitats també podrien i haurien de desenvolupar criteris propis en l’elecció d’estudiants i l’establiment de mecanismes d’accés, així com haurien de tenir un marge ampliat a l’hora de decidir el preu de les matrícules i els diversos serveis oferts. Adequació del marc legislatiu vigent: Finalment, el document exposa la forma com s’haurien d’aplicar aquestes reformes. Estudia les possibilitats que permet l’actual LOM-LOU i n’explota tots els límits, considerant a la vegada que per tal d’aplicar la totalitat del projecte caldrà una reforma de la llei.

17


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Malgrat el referent desitjat sigui el sistema nord-americà i anglès, es considera que cal una adaptació a la realitat de l’Estat espanyol. Per tal d’esquivar oposicions, la Fundació defensa una aplicació suau i progressiva, com està fent l’imperialisme últimament a tot arreu. A més a més pretén utilitzar la competició entre universitats per tal d’impulsar voluntàriament l’aplicació de la reforma (a través del repartiment del finançament, per exemple). Una idea exposada és la implantació d’experiències pilot, i en el document també es parla de la competició entre Comunitats Autònomes per tal d’impulsar dins les seves possibilitats la reforma legislativa necessària. Vegeu Galícia, on el govern ha avançat en aquesta direcció i a la universitat de Vigo només li queda una o dues eleccions al claustre. La Fundació també defensa formalment la comunicació i el debat. Tot i així, és evident que es refereix a utilitzar propaganda per tal de debilitar una resposta com la que ha rebut el Procés de Bolonya. La reforma s’intentarà que sigui aplicada per voluntat pròpia i es revestirà, com ja s’ha apuntat, de caràcter tècnic i inventant una necessitat imperiosa per aplicar tals canvis: “La reforma, de la naturalesa que sigui, ha de complir-se de forma progressiva i gradual. Qualsevol intent de canvi brusc pot xocar amb la incomprensió i resistència d’institucions que, per raons purament històriques, tendeixen al recel enfront de qualsevol novetat o modificació substancial (veure Bolonya, no només des de la perspectiva estudiantil sinó des de la reticència latent en determinats sectors del personal docent i investigador). […] L’exemple de Bolonya i la seva deficient comunicació a la societat és excessivament recent com per oblidar-ho. Flexibilitat. La reforma ha de ser flexible en la seva aplicació

18


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

inicial. Sense perjudici de que la mateixa suposi una aposta ferma per la modernització i millora de les formes de gestió universitària a mig i llarg termini, entenem que l’excessiu rigor en els primers moments de la seva implantació generaria incompliments i resistències difícils, per altra banda, de corregir. És preferible que siguin les pròpies evidències les que animin als reticents a sumar-se al canvi, abans que terminis fixes que poden ser mal interpretats i contestats”.

19


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

20


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

3. F INANÇAMENT Conceptes previs En el cas del finançament universitari el govern espanyol ha elaborat un document per orientar la reforma que resumim i analitzem tot seguit. Aquest document s’anomena Documento de mejora y seguimiento de las Políticas de Financiación de las Universidades para promover la excelencia académica e incrementar el impacto socioeconómico del Sistema Universitario Español (SUE). Eixe document ha estat ratificat per la Comisión Mixta de Financiación, comissió que engloba dos ens del govern espanyol: el Consejo de Universidades i la Conferencia General de Política Universitaria. Així mateix hi ha participat el CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) i altres agents. La major part del document ha estat redactat per una Comissió Assessora formada per catedràtics d’economia aplicada, un empresari i president d’un Consell Social i un professor d’economia. Tanmateix, la creació del document base l’ha realitzat la fundació FEDEA, (Fundación de Estudios de Economía Aplicada). Aquesta fundació està formada per economistes liberals i té com a patronat grans bancs i empreses espanyoles com Abengoa, Iberdrola o Repsol. El seu paper és actuar com a lobby de pressió política i difusió d’idees neoliberals, sempre amb una imatge tecnocràtica. Aquest document pretén servir per orientar la futura transformació progressiva de les universitats, modificant el funcionament d’aquestes dins la legislació vigent a curt termini i plantejant també a llarg termini la reforma de la LOM-LOU, llei que regula el funcionament universitari.

21


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Objectiu: reduir despeses a nivell universitari i augmentar el paper de les universitats com a motor econòmic Es vol que les universitats impulsin l’economia espanyola sobretot en l’actual context de crisi de l’actual model productiu. Per això es busca més enllaços i una relació bidireccional entre les universitats i el teixit productiu, ja sigui en l’aspecte de formació de professionals com en la investigació (impuls de l’economia del coneixement). El document exposa que el model del maó, turisme i automòbil genera dependència econòmica, ofereix rentes baixes i té poc valor afegit. Es defensa una economia espanyola competitiva en els mercats d’alta i mitja tecnologia. Altres models europeus serveixen com a referència, i es vol tenir un Sistema Universitari Espanyol (SUE) competitiu. La crisi econòmica, doncs, serveix per impulsar aquesta reforma. Per tal de transformar el sistema universitari en una eina al servei de les empreses (de la “societat”, segons diu la retòrica d’Estratègia 2015), cal una reforma en molts sentits, una reforma estructural del SUE. La reforma s’ha de desenvolupar en els diversos eixos d’EU2015: governament, finançament, excel•lència internacional i avaluació. Es defensa també fomentar la mobilitat del professorat als centres tecnològics i/o empreses i l’estancia de personal d’empreses i centres tecnològics a la universitat. Investigació, transferència de coneixement i innovació La investigació i innovació han d’augmentar i han d’aconseguir ser competitius internacionalment, així com tenir impacte i resultats beneficiosos per al teixit productiu. Calen mecanismes de difusió científica i tecnològica. Cal també una major “cultura d’investigar sota demanda” (empresarial sobretot). Les universitats han de contribuir a generar activitat relacionada amb I+D+i perquè la inversió arribi al 2,2% del

22


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

PIB al 2015 i al 3% al 2020. L’objectiu és “formar científics i tecnòlegs d’excel•lència que s’incorporin al teixit productiu”. Paral•lelament cal que les empreses augmentin la seva capacitat innovadora i se’ls faciliti la relació i els serveis de la universitat. No només això, “les universitats han d’ajudar i potenciar la creació d’empreses de base tecnològica (spin-offs), potenciant l’esperit emprenedor dels titulats”. També cal avançar en la implantació de l’EEI (Espai Europeu d’Investigació). Es valora positivament que les universitats estiguin generant espais d’interacció amb el món productiu mitjançant la politica de les OTRIS, la creació d’incubadores per l’acompanyament del creixent nombre d’empreses de base tecnològica d’origen acadèmic (EBTS), les iniciatives per accelerar politíques de valoració i especialment els parcs científics i tecnològics. “La qualitat de les universitats es mesura pel desenvolupament de les seves capacitats científiques, tecnològiques i d’innovació”. Les universitats han de captar projectes i recursos externs a l’administració pública. Segons l’article 83 de la LOM-LOU, les universitats poden i han de tendir a realitzar contractes d’investigació amb empreses i institucions. En l’anàlisi de “transferència de coneixement”, el document exposa els següents indicadors per determinar si una universitat aplica correctament la reforma universitària: Nombre de campus d’Excel•lència, Spin-offs 1 generats per la universitat, patents solicitades, percentatge d’empreses innovadores que han cooperat amb universitats, volum de contractes, projectes i convenis en milions d’euros de les universitats amb les empreses, percentatge de retorn econòmic de participació de les universitats espanyoles en programes marc i fons obtinguts per les universitats en projectes d’I+D.

23


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Formació professional L’altra cara de la implicació econòmica del SUE és la formació de força de treball qualificada i adaptada a les demandes del mercat laboral. La formació acadèmica de les universitats ha de ser competitiva internacionalment, atraient estudiants extrangers. Les universitats també han d’oferir formació contínua a professionals i empreses, per tal de reciclar els treballadors al llarg de la seva vida laboral. “Donar suport a les necessitats socials i econòmiques de l’estat (...) mitjançant l’aportació de la formació de professionals, tecnòlegs i emprenedors i les seves capacitats de coneixement, transferència de tecnologia i capacitat d’innovació.” “Preparar més ciutadans i preparar-los millor per tal d’assimilar nous coneixements, capacitats i aptituds que exigeix un ritme de canvi permanent, ràpid i generalitzat.” Sobretot científics i enginyers. Fomentar les pràctiques en empreses i adequar la formació a les empreses de cada regió. Objectius secundaris a. Autonomia, especialització, sistema d’avaluació i rendició de comptes El model d’universitats que defensa l’E2015 és una universitat autònoma, aïllada, en competició amb la resta, diferenciada, especialitzada i a la recerca d’”excel•lència”. Paral•lelament defensa que aquestes universitats mantinguin una “responsabilitat social” a través dels Consells socials – Juntes de Govern (representants d’empreses i bancs que regirien els centres) i emprant uns sistemes d’avaluació i anàlisi de l’activitat de les universitats que les facin transparents davant els agents socials per tal de fer-les rendir comptes.

24


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

Per això es vol crear un sistema d’informació integrat i desenvolupar el paper de la ja creada Comissió de Comptabilitat Analítica. També es crearà l’Observatorio de Eficacia, Eficiencia y Rendición de Cuentas, encarregat de mantenir la transparència de les universitats i avaluar-les seguint els criteris d’EU2015 (que són bastant economicistes-mercantilistes). Així els “agents socials” (administracions públiques, estudiants, professors, empreses, inversors, ...) podrien conéixer millor les ofertes que té cada universitat. Es pretén així doncs diversificar el SUE i reduir-ne l’homogeneïtzació, fent que cada universitat s’especialitzi en una branca de coneixement (i amb un nivell de qualitat de servei). L’avaluació augmentaria la competitivitat de les universitats en tots els sentits. No només els contractes privats buscarien la universitat més idònia per llurs inversions sinó que el finançament públic també es distribuïria en funció de que les universitats siguin avaluades amb bona nota (i això vol dir que apliquin bé EU2015 o que tinguin un bon rendiment econòmic i relació amb els agents privats). Així doncs el finançament és una eina per pressionar les universitats per tal que s’adaptin a EU2015. Segons la Conferència de Consells Socials la reforma del finançament universitari ha de “servir per realitzar les necessàries reformes estructurals que necessita l’actual model de governament i augmentar les mesures que afavoreixin la millora de la productivitat i la correcció de desequilibris i ineficiències”. A més, aquesta Conferència també exposa que cal “accelerar els canvis estructurals per passar d’un sistema d’Universitats locals generalistes a un model d’Universitats especialitzades i internacionalitzades”. Finalment, els Consells Socials soliciten “un major paper

25


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

en l’elaboració i seguiment dels objectius del document en “rendició de comptes” i en la modernització dels “òrgans de control” interns”. b. Competitivitat internacional “Augmentar la visibilitat i projecció internacional de les universitats espanyoles”. “Situar entre 5 i 8 universitats espanyoles entre les 100 millors d’Europa.” L’”Informe sobre Financiación del SUE” del 2007, previ a aquest document, plantejava l’objectiu de situar el SUE entre els deu millors sistemes universitaris del món. Es vol avançar en aquest nou espai europeu-occidental de competició de les empresesuniversitat, amb uns rànkings “d’excel·lència” europeus i mundials. Així doncs la burgesia espanyola busca que el SUE tingui prestigi, excelencia, reconeixement internacional i que així atragui estudiants i personal estrangers, el valorin les empreses estatals i internacionals. Busquen també augmentar la producció científica i de patents. Paral·lelament a portar l’ensenyament universitari a tot arreu del territori, cosa que està bastant feta, s’han de crear espais de gran tamany d’excel•lència: Campus Excel•lència Internacional. Modificació financera: ampliació d’ingressos i finançament per objectius Segons reconeix el document, cal ampliar ingressos per millorar el SUE i assolir els objectius marcats. a. Finançament públic Actualment la majoria del finançament públic de les universitats arriba dels governs autonòmics. Segons la introducció del document que abordem, l’educació superior és un “Bé Públic Social”, ja que “genera externalitats positives

26


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

per al benestar general de la societat, fet que motiva la participació financera pública per extendre i intensificar aquest servei”. A on hi ha societat entengui’s també empreses. El document diu que cal arribar a destinar un 1,5% del PIB a les universitats en el marge 2015-2020, idea que dependrà del desenvolupament de l’actual crisi. Tenint en compte els precedents i la tendència generals als països desenvolupats a reduir despesa pública, costa creure que realment augmenti el finançament públic a les universitats. El Pla d’Austeritat del govern espanyol 2 i declaracions com les del Conseller Huguet contradiuen aquesta voluntat d’augmentar finançament públic. De fet actualment totes les CCAA de l’Estat espanyol estan reduint dràsticament el finançament públic. Com amb Bolonya, l’E2015 pot suposar un augment de despeses que, sumat a la retallada pressupostària, generi un buit financer a les universitats que només es pugui omplir amb capital privat amb tot el que això implica. Caldrà estar atents a aquest punt, ja que amb l’excusa de la crisi l’augment de pressupost públic es pot retardar fins al 2020 (si arriba) mentre s’apliquen altres eixos d’EU2015 que augmentin les despeses universitàries. Aquest finançament cal que s’asseguri la rentabilitat, els resultats. En aquest sentit serveixen els sistemes d’avaluació i rendició de comptes esmentats. El finançament públic dependrà de l’assoliment d’objectius pactats (en contractes-programa) i de l’adaptació dels centres a les demandes socials (entengui’s sobretot empresarials). Més objectius, augmentar l’obtenció de resultats contrastables: docència, investigació i desenvolupament tecnològic, transferència de coneixement i innovació. S’exposa la

27


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

“necessitat de condicionar l’aportació de nous recursos a, primer, l’existència de polítiques que evitin o restringeixin les ineficiències i, segon, l’obtenció de resultats mesurables i objectivats per part de les universitats en la correlació de les ineficiències citades”. Els Consells Socials seran agents clau en la revisió dels informes que avaluïn el comportament de les universitats. Així mateix, el finançament no serà homogeni sinó que anirà lligat a la diferenciació de les universitats. b. Finançament privat El finançament privat es vol que vagi prenent importància en els ingressos de les universitat, en la línia ja exposada de relació bidireccional amb el teixit productiu i d’actuació sota demanda. c. Taxes, preus públics El document defensa l’ampliació de beques i ajudes, però som escèptics de que es compleixi. Una de les reformes més polèmiques que planteja el document és l’augment del preu de la matrícula a repetidors. La primera matrícula d’una matèria costarà com a màxim el 15% del cost, aproximadament com ara. El repetidor pagarà el 50% del cost i el segon repetidor, el 100%. Això no s’aplicarà a estudiants a temps parcial que tinguin ocupació laboral. A més, tal augment de les taxes es preveu que sigui progressiu fins al curs 2019-2020. Així mateix, els estudiants amb un 100% d’assignatures aprovades o amb una nota mitjana determinada rebrien avantatges econòmics en les següents matriculacions. La idea que guia aquesta reforma és la filosofia d’incentivar “el bon estudiant” i no subvencionar al “mal estudiant” 3. D’aquesta forma es vol pressionar als

28


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

estudiants per assolir l’aprovat, fet que al seu torn pressionaria als professors. Cal destacar la mentalitat economicista del document, on es pretén fixar el preu de les matriculacions en funció del seu cost (preu públic, publicat, però que pot ser car) i no en funció de la capacitat adquisitiva dels usuaris (preu definible com a popular). Això reforça la necessitat d’un sistema de comptabilitat analítica de les universitats per saber el cost de les seves activitats. A partir del curs 2012-2013 es preveu fer aparéixer el preu real del servei universitari a totes les matrícules públiques, cosa que ja es fa en moltes universitats. L’objectiu és “conscienciar als estudiants dels costos socials que genera la universitat”. En la línia de l’especialització i diferenciació universitària, es vol desregularitzar en part els preus, ja que cada universitat tindrà un tipus de servei, costos i qualitat diferenciats. Finalment el document recorda que es vol millorar la política de beques i ajudes. Reducció de costos i canvis en la docència Tal com s’ha exposat es preveu reduir “ineficiències i ineficàcies” en el sistema universitari. Segons el document, les universitats s’han de reestructurar fins al 2013-15 transformant la seva organització institucional i aplicant plans d’austeritat que eliminin despeses innecessàries. a. Oferta de titulacions Existeix un excés de certes titulacions i una manca d’oferta en d’altres. El document proposa reestructurar l’oferta universitària per adaptar-la a la demanda i a les necessitats del teixit productiu. Això vol dir eliminar “duplicitats innecessàries” de graus i màsters poc demandats, fet que permetria reduir costos.

29


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Tal tendència ja s’ha anat materialitzant en certes carreres d’humanitats. Els nous graus que es creïn hauran de justificar demanda. S’haurà de “reduir l’actual oferta de màsters en funció de les fortaleses en els recursos humans, en la demanda (amb atenció especial a la internacionalització) i en el grau d’excel•lència científica”. En el plantejament estratègic es diu que s’haurà d’”aprovar un model de qualitat per reduir l’oferta de màster a l’estat i incentivar específicament els projectes de màsters oficials internacionals i/o interuniversitaris, amb especial atenció a la participació d’estudiants internacionals, la incorporació de professors procedents d’universitats d’altres països i l’augment significatiu de l’oferta de master en anglès”. També es proposa flexibilitzar l’assignació d’assignatures a les branques de coneixement. En línia amb la reforma pedagògica de l’EEES, s’exposa que caldrà reduir la càrrega docent presencial. També es parla de la reducció de grups, apartat positiu però que en funció de les possibilitats econòmiques no es sap com es podrà desenvolupar. Incentivar el rendiment dels alumnes amb l’apartat de taxes ja esmentat. Hauran de reforçar la normativa de permanència per evitar els baixos índexs de rendiment acadèmic, sent més durs amb els repetidors i reduint el temps en què un estudiant passa per la universitat. Les mesures d’incentivació i penalització segons rendiments acadèmics i de reforçament de la normativa de permanència ja es donen en determinades universitats. b. Docència El document repeteix les línies de reforma pedagògica,

30


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

metodològica i docent de l’EEES, que segons diu no s’estan aplicant suficientment. Accepta que la reducció de grups i l’adequació d’espais són també assignatures pendents de l’adaptació a l’EEES. Tal i com ja s’apuntava, la reducció de la docència presencial seria una important forma de reduir la despesa en PDI. L’E2015 defensa l’”eficiència docent de les institucions universitàries”, fet que es calcula amb el nombre d’aprovats. En aquest sentit cal tenir en compte declaracions recents del conseller Huguet on plantejava un finançament de les universitats en funció de la quantitat d’aprovats... c. Personal docent Com a organització estudiantil no ens centrarem en els efectes de l’EU2015 sobre el personal universitari, però en línies generals el que es proposa és flexibilitzar els contractes laborals de PDI i PAS. A tal efecte s’està redactant un nou Estatut del PDI. Els redactors del document que crtiquem no veuen necessari l’augment de professors, ja que la mitja de països de l’EEES tenen uns 6 professors per cada 100 alumnes mentre que a l’estat espanyol la mitjana és de 9 per cada 100. De fet s’arriba a parlar d’excés de professorat i es planteja la reducció de personal docent per exemple amb plans de jubilació avançada, fet que podria desenvolupar-se per la reducció de docència presencial. El document també proposa augmentar la mobilitat del professorat entre centres, regions, estats i entre la universitat i les empreses i institucions externes. Beques i ajudes S’auguren Canvis progressius fins al 2015-2020. Com el mateix document explica, el percentatge de beneficiats de beques i ajudes a l’estat espanyol es troba al voltant del

31


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

20%, quan la mitjana als països de l’OCDE és del 30%. Es farà un organisme general encarregat de les beques i ajudes: l’Observatorio de Becas, Ayudas Universitarias y Rendimiento Académico. Determinarà les beques i ajudes existents, en coordinarà el funcionament entre administració central i CCAA, analitzarà el rendiment acadèmic dels becaris i determinarà els umbrals de renda que s’empraran per oferir beques i ajudes. El document proposa dividir les beques i ajudes en 4 nivells segons la renda familiar dels estudiants. Els tipus de beques i ajudes serien les següents segons el document, tot i que haurem d’estar pendents de fins a quin punt es compleixen sobretot tenint en compte el context de crisi: A) General universitària (estàndard) i beca salari (més completa). Segons el document, es vol oferir un bon servei de beques per compensar així la dedicació extra que demana l’EEES i evitar que gent vàlida no es tituli per raons econòmiques. B) Mobilitat intraestatal i internacional (Sèneca, Erasmus, ...). Les beques internacionals són bàsiques per al desenvolupament de l’EEES. Tenint en compte que es preveu una diferenciació i especialització de les universitats la mobilitat serà major. En aquesta línia el document exposa la necessitat de desenvolupar també ajudes a l’allotjament. C) Incentius associats al rendiment acadèmic (superacio de tots els crèdits o bona nota mitjana). El rendiment acadèmic modificarà les beques percebudes, sent un altre element de càlcul de les beques a part de l’origen socioeconòmic. També es preveu el desenvolupament d’un sistema de be-

32


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

ques préstec d’origen privat i públic en principi a interès zero 4. Les ajudes a màsters oficials dependran de si el màster està encarat a un exercici professional, sent menor la beca destinada a un màster “no professional”. A més, la beca serà menor si el màster no es cursa immediatament després de cursar el grau, ja que s’entén que aleshores es tracta d’una formació contínua, d’un reciclatge professional, i que aquell aprenentatge no forma part de l’educació superior com a dret social. En cas que l’estudiant de màster no hagi cursat grau l’any anterior i el màster no sigui orientat a l’exercici professional, l’estudiant només podrà optar a una beca de préstec-renda, a interès zero. El nou sistema de beques afectarà als preus públics dels crèdits en una forma encara per determinar. Haurem d’estar atents per a què el nou model de beques, accessible només als estudiants de grau i màster, no sigui discriminador pels estudiants que encara cursen llicenciatures o diplomatures. Universitats privades i l’Església Aquestes representen un 10% de l’ensenyament universitari a l’Estat. El document elogia el paper d’aquests centres, en recull les demandes i en defensa un tracte “no discriminatori” en relació als centres públics. Es parla d’unir més el SUE, augmentant les semblances de les universitats privades i públiques i fent-les seguir unes mateixes dinàmiques. Es defensa la responsabilitat social d’aquests centres, que hauran de ser incentivats a través de contractes-programa de l’administració pública, com amb les universitats públiques. Les ajudes institucionals, així com l’oferta de beques i ajudes als estudiants, hauran de ser les mateixes que les que percebin les universitats públiques.

33


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Si algú vol fundar un centre d’ensenyament superior privat, amb organització i funcionament seguint unes normes privades, no pot pretendre disfrutar de finançament i ajudes públiques, que han d’alimentar allò que té vocació pública. Com el document explica, el finançament públic de les universitats privades és important, com per exemple en el cas de la Universitat de Vic, que es financia en un 25% a partir de pressupost públic. El tracte igualitari de les universitats privades serà total en el cas de l’incentivació a la investigació. El document destaca “l’esforç que han realitzat les universitats privades en l’adaptació a l’EEES, la renovació pedagògica, els sistemes d’avaluació de qualitat...” Conclusions L’origen de l’informe (la fundació FEDEA) s’assembla a l’origen del document de reforma de governament, escrit per la fundació FCYD. Ambdues fundacions estan finançades per grans empreses, fet que explica els interessos que defensen i perquè els documents volen convertir les universitats en eines al servei del teixit productiu. És simptomàtic que siguin aquestes fundacions les que redactin les lleis. El document té un caràcter general economicista i una concepció mercantilista de l’ensenyament. S’analitza el sistema universitari només com un espai d’inversió que genera beneficis econòmics (tot i que s’anomenin socials), i no també com a espai de desenvolupament cultural d’una societat i d’enriquiment dels seus ciutadans com a persones. El llenguatge emprat al document és propi de l’àmbit empresarial i privat. La responsabilitat social a la qual es fa referència és en realitat submissió als interessos de les empreses privades, i es busca la competitivitat internacional

34


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

en clau econòmica menystenint el paper social i humà de l’ensenyament. Un dels principals objectius del document és millorar la qualitat del SUE, el que anomenen excel•lència, per així situar-se en el rànking mundial i atraure inversions. Les formes emprades per obtenir aquest augment de qualitat semblen ser les següents: A) Reducció de costos. B) Augment de l’explotació del personal (relació entre treball realitzat i remuneracions percebudes) i reducció de plantilla. C) Reducció de les titulacions menys rentables econòmicament, encara que tinguin un paper social important. D) Incentivar el bon alumne i ofegant econòmicament al que no és tant bo, deixant menys alumnes però millors 5. És a dir, elitització de la universitat (tots els estudiants “excedents” poden anar als graus superiors). Altres elements importants que ataquen la Universitat Pública: A) La pujada de taxes als repetidors. B) L’entrada del capital privat en la governament i finançament de les universitats. C) La mercantilització de l’ensenyament i la conversió de les universitats en empreses semipúbliques de formació professional superior i d’investigació.

35


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

N OTES : 1. Les Spin-offs són empreses privades de base tecnològica generades des de les universitats públiques i que aprofiten les instal•lacions i el capital d’aquestes 2. Segons el “Plan de Austeridad 2010-2013” aprovat recentment pel govern de Zapatero, no es pot incrementar la despesa pública neta. En conseqüència no hi ha cap perspectiva d’augmentar pressupost en Universitats durant el 2010-2013 i fins i tot es poden donar certes reduccions que segons el govern no afectarien les beques i ajudes. Aquest Pla es situa en el context d’una situació d’important deute públic espanyol generat per les polítiques econòmiques durant la crisi. I segons el Pacte Europeu d’Estabilitat l’estat espanyol té un dèficid i un deute massa grans que cal reequilibrar. A més, cal tenir en compte les pressions per part de sectors empresarials per reduir despesa pública. 3. Se suposa que un repetidor ha estat perdent el temps, quan les causes de repetició poden ser moltes: manca de preparació prèvia a l’ensenyament secundari, dificultat de l’assignatura o de la carrera, mal professor, problemes casuals, ... A més, es diu que el repetidor “ha d’entendre que gasta més a l’estat”, quan en molts casos el més possible és que un repetidor hagi “consumit” menys classe i professorat (per exemple entregant menys pràctiques). 4. En aquest sentit és important recordar declaracions del conseller Huguet l’any passat en un article a la Vanguardia on defensava que “els futurs estudiants universitaris s’hauran d’hipotecar de la mateixa manera que la gent s’hipoteca per tenir un habitatge”. 5. Diversos agents del món de la política i l’economia, així com el conseller Huguet en l’article citat, han manifestat que les universitats espanyoles estan excessivament massificades i que cal reduir la quantitat d’estudiants augmentant a la vegada el seu rendiment.

36


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

4. C AMPUS D ’ EXCEL · LÈNCIA

INTERNACIONAL I

INTERACCIÓ AMB EL TEIXIT PRODUCTIU

El tercer eix d’Estratègia Universitat 2015 són els Campus d’Excel·lència Internacional. En aquest capítol hem inclòs també altres reformes que s’estan aplicant sobre les universitats per tal de relacionar-les amb el sector empresarial. La universitat-empresa adaptada al mercat internacional Existeix una doble tendència que està transformant les universitats públiques occidentals en universitats-empreses: La primera tendència és la rendibilització dels pressupostos universitaris motivada pel context de crisi de l’Estat del Benestar i d’ofensiva neoliberal. Tal tendència es troba molt reforçada per la crisi econòmica actual i la debilitat dels moviments d’esquerres. Per satisfer tal tendència es fomenta l’aparició de sistemes de gestió empresarials i mercantils sotmesos només a la lògica de reducció de costos i maximització de beneficis. En segon lloc, la reestructuració neoliberal dels sectors productius i, amb ells, del mercat de treball. Aquesta genera per una banda una nova i majoritària classe treballadora postindustrial no qualificada dedicada bàsicament als sector serveis. Per altra banda, una força de treball molt qualificada que alimenta el nou paper de la ciència com a motor productiu del que s’anomena “economia del coneixement”. En sentit laboral la Universitat de masses actual ha generat un excedent de mà d’obra qualificada que no absorbeix el mercat. La resposta del poder polític és imposar les necessitats del mercat. Aplicar el sistema de cadena de muntatge just-in-time a l’ensenyament superior, flexibilitzant la producció de professionals i reciclant-la per adaptar-la a l’actu-

37


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

al mercat laboral inestable. Així es deixa enrere la Universitat de masses característica de l’Estat del Benestar que tenia com a funció econòmica reproduir la força de treball general i generar un estoc de coneixements acumulats. Ara la nova universitat evolucionarà en dues vies: En un sentit tendirà a la producció de “béns cognitius” competitius i requeridors de molta qualitat. En un altre sentit reconvertirà de forma precària les branques acadèmiques menys competitives i més excedentàries. Aquestes dues vies de formació d’estudiants ja tenen dos títols diferenciats: • Grau: Serveix per formar professionals polivalents, flexibles, barats i amb coneixements generalistes per al mercat laboral precari. Així es conforma el que s’anomena precariat postindustrial. • Postgrau, màster: És la formació més elitista, cara, poc accessible, especialitzada i de qualitat. En relació amb això es vol individualitzar els currículums formatius per debilitar la capacitat contractual que atorgava fins ara el títol universitari. Dissoldre les carreres acadèmiques i professionals per passar a fer “carnets de competències individualitzats” els quals incentiven la competència de cada estudiant per sumar-se competències i aptituds adquirides. Formes d’interacció universitat-capital a. Els Campus d’Excel•lència Internacional EU2015 defensa la necessitat d’obrir les universitats i fer que es relacionin amb les empreses per tal de fer més competitiva internacionalment l’economia espanyola. L’espai dis-

38


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

senyat per aquest encontre són els Campus d’Excel•lència Internacional (CEI), també anomenats pols/clústers tecnològics. Segons el document de finançament d’EU2015: “La iniciativa CEI es concep com un dels eixos d’EU2015. El seu objectiu és promoure els campus universitaris espanyols globalment més competitius entre els de més prestigi i referència internacional i ajudar a tot el SUE a millorar la qualitat de la seva oferta i a promoure la eficiència i eficàcia docents i investigadores mitjançant la diferenciació de l’oferta, la concentració d’objectius i esforços, l’especialització i la promoció de les agregacions estratègiques amb institucions, centres d’investigació i empreses. El programa no intenta de cap manera establir un escalafó (rànquing) d’universitats sinó destacar els projectes de millora dels campus per transformar-se en un Campus d’Excel•lència Internacional. Els campus poden ser d’una o diverses universitats i cada universitat pot realitzar la seva activitat en un o més campus. (...) Un procés obert a reformes estructurals importants a mig i llarg termini que reforcin les universitats de forma individual, que permetin als sistemes universitaris autonòmics millorar la seva eficiència acadèmica i econòmica i en general permetin avançar en l’agregació d’universitats, institucions, centres i instituts, parcs científics, empreses innovadores de base tecnològica i unitats I+D de sectors empresarials emergents, base del programa Campus Excel•lència Internacional. (...) (sobre l’evolució del programa CEI:) Ampliació i preparació d’espais per incrementar la creació de valor en base a conei-

39


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

xement universitari: localització d’incubadores, spin-offs de base tecnològica i científica, espais de generació de projectes empresarials lligats al coneixement avançat, etc.” I més endavant, quan aquest document explica l’estratègia d’aplicació d’EU2015: “Accelerar les accions que condueixin a un augment de la contribució socioeconòmica de les universitats a l’entorn local i territorial. Utilitzar el Programa Campus d’Excel·lència per buscar més eficiència en les funcions universitàries”. Tal i com s’explica, a part d’augmentar la interrelació amb les empreses, la funció dels CEIs també és augmentar la visibilitat i competitivitat dels campus universitaris. El procediment, encara que s’amagui, implica generar alguns espais elitistes i oferir una oferta universitària de diferent qualitat. Segons el mateix document: “Amb l’EEES i l’EEI sorgeix la necessitat d’adaptar les infraestructures universitàries als nous reptes. Les universitats han de competir en l’àmbit docent (grau, màster i doctorat), d’investigació, de transferència i d’innovació amb altres universitats europees. L’atracció de talent en tots els àmbits acadèmics estarà directament relacionada a la qualitat dels nostres recursos humans, de la nostra metodologia docent i de la qualitat de les nostres instal•lacions i de la riquesa i reconeixement dels nostres campus universitaris. Els països del nostre entorn tendeixen a desenvolupar sistemes universitaris integrats, amplis i compactes. L’estat espanyol ha d’evolucionar en la mateixa línia si vol millorar la visibilitat internacional de les universitats espanyoles i aconseguir que les nostres universitats siguin competitives fora de les nostres fronteres. (...)

40


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

...l’etapa expansiva universitària a l’estat espanyol ha portat a una elevada cohesió territorial de l’educació superior en incorporar entorns universitaris a la majoria de capitals de província, ajudant al desenvolupament local i territorial. Tanmateix, aquest procés homogeni i transversal en tota la geografia ha donat lloc a la dificultat per a promoure alguns entorns amb l’excel•lència i mida adequades per a competir a nivell global. Aquests CEIs ja s’estan configurant a les universitats de l’estat espanyol a partir del Programa Campus Excel•lència. Els diversos projectes de CEIs van ser presentats per les universitats el passat 19 d’octubre. Seran espais físics, campus, on coexisteixin universitats, centres d’investigació, parcs científics i tecnològics i el sector productiu i assistencial. Així doncs, aquests espais han de permetre una interacció directa amb el món productiu continental i també han de servir a les universitats per guanyar competitivitat internacionalment per atraure així a estudiants, investigadors, gestors, tecnòlegs i empreses. Tanmateix, els mateixos rectors de l’estat estan manifestant la manca total de pressupost davant del que hauria de ser una reconversió radical dels campus universitaris. El rector de la Universitat d’Oviedo manifestava el setembre passat que “És decepcionant, perquè únicament vam rebre una subvenció de tres milions d’euros per desenvolupar els clústers i, a partir d’aquí, tot han estat préstecs”. El rector explicava que s’esperaven els mil milions que l’administració ha invertit en altres països i no els 150 de l’estat espanyol, la majoria dels quals han estat préstecs. Acabava exposant la necessitat davant d’aquesta situació de recórrer a capital privat i mostrava com a exemple la inversió del Banco Santander de mig milió en el nou centre de Postgrau

41


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

d’Oviedo. b. Estructures d’intermediació per a la transferència tecnològica Per tal de fomentar una producció científica i tecnològica dels centres universitaris a les empreses existeixen diverses estructures: A) Oficines de transferència dels resultats de la investigació (OTRIs). Són entitats que ja funcionen i s’encarreguen de gestionar l’oferta d’I+D de la majoria d’universitats de l’estat espanyol. B) També existeix la Red de Fundaciones Universidad-Empresa (FUE). És un centre d’informació i coordinació entre universitats i empreses. S’encarrega de dinamitzar la transferència de tecnologia, les pràctiques a empreses... C) Parcs científics i tecnològics (PCiT): Es tracta d’organitzacions situades en zones de relació universitat-empresa que promouen la cultura empresarial de la innovació i la competitivitat de les empreses-institucions del parc. Per sobre d’aquests existeix l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics (APTE). La gran majoria d’aquests espais són nous i concentren moltes empreses, sobretot d’informació, informàtica i telecomunicacions. La pròpia OCDE ha criticat que aquests parcs són més aviat empreses de serveis o agents immobiliaris que elements d’innovació. D) Plataformes tecnològiques (PT): Es tracta d’espais de reflexió promoguts pel sector empresarial per definir estratègies d’investigació adequades per millorar sa competitivitat. Hi participen universitats, organismes públics d’investigació, centres tecnològics, empreses de base tecnològica, enginyeria, serveis, béns d’equip...

42


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

Instruments d’intermediació: A) Contractes de serveis, assessorament i investigació, gestionats sobretot per les OTRIs. B) Patents i llicències de patents, gestionades sobretot per OTRIs també. El nombre de patents sol•licitades o produïdes per una universitat serveix per avaluar el rendiment d’aquesta. C) Serveis de suport a la investigació gestionats per les universitats i utilitzades per les empreses. En part s’estan integrant en les Plataformes Tecnològiques. D) Incentius fiscals a empreses i universitats que collaborin. E) Creació d’empreses de base tecnològica (spin-offs). Empreses privades sorgides d’institucions públiques, és a dir, de finançament i de les infraestructures públiques. Aquestes spin-offs han estat incentivades sobretot a partir de la LOU, la qual regula com els professors universitaris funcionaris poder administrar i tenir participacions en aquestes empreses. Les spin-offs busquen fomentar l’esperit emprenedor a la universitat. A través d’aquestes estructures i instruments, s’utilitza les institucions públiques per generar un mercat del coneixement que per sí sol tindria grans dificultats per créixer i ser competitiu. Exemples d’interacció entre la universitat i la indústria: A) Silicon Valley, buc insígnia de la cooperació universitatempresa:

43


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

L’exemple clàssic a nivell mundial de la ciència com a motor econòmic amb un paper clau de les universitats és Silicon Valley i la Universitat d’Stanford a Califòrnia. És una gran franja on s’han generat empreses com Google o Yahoo i on es troben assentades més de 10.000 empreses. A Silicon Valley els equips d’investigadors de les universitats intenten captar capital inversor sobretot destinat a informàtica, comunicació i biotecnologia, ja sigui generant spin-offs o produint patents comercialitzables. És un espai altament competitiu, tanmateix existeixen algunes claus amagades que expliquen el seu poder de mercat: El ritme frenètic de treball a les cadenes de muntatge, els baixos salaris, la subcontractació (40.000 persones són contractades a través d’agències temporals), l’estalvi en qualitat de treball o en control de residus i la manca de sindicats. B) Europa seguint els passos americans: A Europa trobem exemples importants de relació entre Universitat i Indústria a l’Estat francès i Alemanya. A Alemanya l’accés a càtedra de les universitats tècniques exigeix entre tres i cinc anys d’experiència a la indústria, podent accedir directament de la indústria a la càtedra. Una altra forma de “cooperació” és l’obligatorietat de completar períodes de pràctiques en empreses (no remunerats) per tal d’aconseguir el títol de llicenciat. En aquest país la demanda privada d’I+D està molt desenvolupada. El sistema francès vincula les universitats amb les empreses a través de contractes. Els departaments d’investigació de les universitats estableixen acords de cooperació (financiació, projectes d’investigació, conferències, estades en pràctiques). L’École Centrale de de Paris té acords amb més de 80 empreses i institucions internacionals tals com

44


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

Renault, Citroën, IBM, Total-Elf, ... A l’estat espanyol trobem la Corporación Tecnológica de Andalucía (CTA). La CTA és una estructura d’intermediació universitat-empresa que serveix de model de difusió a la resta de l’estat. Fou promoguda el 2005 per la Junta d’Andalusia, una fundació privada gestionada per empresaris amb important finançament públic. Hi participen empreses com Acciona, Banco Santander, Endesa, Vodafone, ... i també moltes spin-offs. Les empreses participants obtenen beneficis d’entre 4 i 6 vegades la seva contribució a la fundació.

45


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

46


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

5. A VALUACIÓ Conceptes previs Un dels pilars sobre els quals s’ha construït l’Espai Europeu d’Educació Superior és la teòrica homologació dels títols universitaris de tots els estats integrants d’aquest. Des dels moviments estudiantils contraris al Procés de Bolonya hem defensat que aquesta suposada homologació és una cortina de fum per tal de produir una transformació radical de les titulacions en base uns objectius determinats per part dels impulsors del procés. Només així s’entén la necessitat d’un canvi radical en l’estructura de l’educació superior en molts dels estats integrants per tal d’assimilar millor el model imperant (grau + màster) quan realment per tal de realitzar l’harmonització dels diversos sistemes existents tan sols era necessari estudiar-los i crear un registre formal amb les equivalències pertinents (feina que hauran de fer igualment). A més a més, podem observar com progressivament en els darrers anys els informes sobre educació superior fets provinents de les institucions defensores del neoliberalisme han pres una importància predominant a les successives reformes educatives d’Europa, ja siguen els informes de l’OMC, l’informe Bricall a l’Estat espanyol, les valoracions de l’ERT, els projectes “Tuning”, els documents del Circulo de Empresarios Espanyoles, etc. És en aquest context precisament on sorgeixen les anomenades agències de qualitat. Aquestes agències són organismes creats exclusivament per a avaluar i controlar la feina dels centres d’educació superior garantint així una educació superior de qualitat i l’assoliment dels objectius establerts prèviament.

47


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

En aquest punt ens agradaria remarcar l’ús i l’abús que es sol fer de genèriques als documents oficials com qualitat, excel·lència o objectius ja que mai se’ns explica quins són aquestos exactament o es defineix quin és el concepte d’educació de qualitat o excel•lència que es pretén assolir. No creguem que el concepte d’educació de qualitat del ministre del moment, Ángel Gabilondo siga el mateix que pugam tindre nosaltres, però aquest és un tema que abordarem més endavant. Les agències operatives pel moment al nostre territori són l’European Association for Quality Assurances in Higher Education (ENQA ) a nivell europeu; l’Agencia Nacional para la Evaluación de la Calidad Académica (ANECA) a nivell de l’estat; l’Agència per la Qualitat del sistema Universitari de Catalunya (AQU) al Principat; l’Agència per la Qualitat del sistema Universitari de les Illes Balears (AQUIB) a les Illes i l’Agència Valenciana d’Avaluació P (AVAP) al País Valencià. A dia d’avui l’ANECA s’encarrega de quines titulacions universitàries són les que s’accepten a l’Estat espanyol. Ara bé es preveu que aquestes agències adopten una rellevància cada cop més important al funcionament de l’educació superior. En un sistema cada cop més competitiu seran aquestes agències a qui correspondrà dictaminar quines universitats i titulacions són acceptades dintre dels seus paràmetres de qualitat i classificar aquestes en rànquings on competiran pel finançament les universitats de primera, segona i tercera categoria. Aquesta volta de rosca del sistema d’avaluació de la qualitat queda emmarcada dins de les mesures preses pel govern espanyol per adaptar-se al ritme de l’EEES en l’anomenada Estratègia 2015. Aquesta avaluació es realitzarà a tres nivells de manera cíclica: un mecanisme d’autoavaluació intern de cada universitat, l’avaluació de la qualitat per part de les

48


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

agències corresponents i l’avaluació de les agències avaluadores de les universitats. L’avaluació Com hem avançat anteriorment el sistema d’avaluació de la qualitat que es proposa consta de tres cicles correlacionats que descriurem per separat. L’avaluació de la institució per ella mateixa, l’avaluació de la institució per una agència externa i l’avaluació de les agències externes d’avaluació. a. Assegurament intern de la qualitat en les institucions d’educació superior En principi segons els estàndards europeus si una institució d’educació superior pretén acreditar la seua qualitat ha d’incloure ineludiblement en el seu funcionament una política i una pràctica de seguiment de la qualitat. Aquesta política ha de definir una relació concreta entre ensenyament i investigació, una organització concreta, un sistema de responsabilitat entre agents, la participació de l’estudiantat i sistemes de millora constant. La institució realitzarà una avaluació periòdica dels seus programes tot basant-se en el nivell de recursos disponibles, el rendiment de l’estudiantat, els règims de dedicació aplicats i l’opinió del mercat laboral. El rendiment de l’estudiantat es mesurarà d’acord amb els resultats obtinguts totals i relatius i el nombre d’estudiants que són empleats un cop obtinguda la titulació. Per tal d’avaluar el rendiment de l’estudiantat s’hauran de basar en criteris públics fixats amb anterioritat, s’utilitzaran sistemes d’avaluació continua i l’avaluació entre diversos examinadors sempre que siga possible. També les institucions hauran de mesurar l’eficiència del professorat, podent prescindir d’aquest si aquest no compleix els objectius demanats.

49


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

b. Assegurament extern de la qualitat en l’educació superior Les agències d’assegurament extern de qualitat hauran de comptar amb el reconeixement dels organismes públics competents, els criteris han de ser públics i explícits i han de comptar amb total independència d’institucions públiques (no fa cap referència sobre les institucions privades). Per tal d’avaluar les institucions aquestes agències hauran de fer ús de professionals reconeguts, prendre decisions d’acord amb els seus propis criteris (que han de ser coneguts prèviament), comptar amb la participació d’experts internacionals i consultar l’opinió de l’estudiantat. Les valoracions tindran en compte el nivell de recursos totals disponibles, el rendiment de l’estudiantat i l’opinió del mercat laboral. c. Agències externes d’assegurament de la qualitat Les agències d’assegurament extern hauran de ser avaluades per altres agències similars cada 5 anys des de la posada en marxa d’aquestes. Utilitzaran també criteris públics i explícits, l’avaluació dels recursos de cada agència serà total ( no relativa) com en el cas de les institucions. En aquest sentit ens veiem obligats a ressaltar que en cap cas es demana que cap d’aquestes agències siga de domini públic o es base al control públic. Nomes requereixen el reconeixement governamental i el compliment de la legislació vigent a l’estat on actuen. Objectius i qüestió de llenguatge Un dels fets a remarcar, com ja apuntàvem més amunt, és l’ambigüitat quasi total a l’hora de definir quins objectius concrets pretén aquesta avaluació. En tot moment es fa al•lusió al compliment dels objectius, a la millora dels procediments, a obtenir resultats satisfactoris però en cap moment s’explica quin resultat es persegueix.

50


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

Així doncs es magnifiquen dues paraules: qualitat i excellència. Però aquestes paraules no tenen un significat concret i universal sinó que depenen absolutament del context en el qual es troben. Cal remarcar que aquest és un fet típic en els documents oficials que ens porta a la confusió i moltes vegades a pecar d’excessiva bona voluntat en les nostres interpretacions. El cert és que el concepte qualitat en un context neoliberal com és el tarannà que ha dut fins ara el Procés de Bolonya sol anar lligat als conceptes de rendibilitat econòmica i de benefici privat. Així molt probablement siga en aquests termes en els que haurem d’interpretar els objectius i els criteris d’aquestes agències, fet que agreuja el nostre paper en la lluita sobre quina és la funció de la educació superior dins de la societat. Més exemples que ens indiquen la intencionalitat i el context en el qual es desenvolupen aquests documents són les expressions típiques del mercat que s’utilitzen. Així parlar d’oferta i demanda educativa, expressions mercantilistes com la “gestió de la qualitat”, substituir el nom d’empresaris com a “ocupadors” o tractar als estudiants en qualitat d’usuaris o consumidors són fets repetits contínuament. Aquest és un segon indicador de quin pot ser el “modus operandi” que seguiran aquestes agències. En aquest sentit podem interpretar el llenguatge com un altre front de lluita al qual haurem de lluitar. Un dels principals defectes a l’hora d’enfrontar el nostre discurs amb el discurs oficial és l’excessiva ambigüitat que ens dificulta molt poder contactar amb altres agents socials (a banda és clara l’evident diferència de recursos disponibles). Així doncs si ells s’amaguen darrere de paraules buides, una bona estratègia d’ara endavant pot ser emplenar de sentit les paraules per utilitzar-les al nostre favor.

51


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

El paper de les estudiants i els estudiants Un altre aspecte a destacar dintre dels documents observats és la menció a la participació de l’estudiantat i a la consideració a altres agents socials més enllà de món acadèmic i empresarial. Així podem trobar diverses referències a la participació estudiantil a gairebé tots els processos i la inclusió de la opinió de la societat en les línies generals dels principis de les agències. Aquest fet hem d’atribuir-lo, sens dubte, a la lluita estudiantil i social contra el procés de construcció de l’EEES arreu d’Europa més que no pas a la bona voluntat de ministres i gestors que hi ha darrere d’aquest. Però seria també un error presentar aquest fet com una conquesta del moviment estudiantil. L’actual menció a la nostra participació interpretem que respon més a una qüestió de formes que no pas de contingut. Realment aquesta participació no és cap eix principal d’aquesta suposada recerca de la qualitat com ho poden ser les consultes al món empresarial. Es tracta més d’una participació subsidiària i consultiva entre altres coses per donar una millor aparença que la donada fins ara i amb una capacitat pràcticament nul•la d’incidència real. A més a més aquesta participació es preveu serà canalitzada per les agrupacions grogues i servils com la National Unions of Students in Europe (ESIB), allunyades dels moviments i la voluntat estudiantil. Així doncs hem de considerar aquests fets com un pas enrere en la seua actitud prepotent i com una mostra de que les nostres accions sí que tenen repercussions, però no com un pas endavant nostre. La nostra feina ha de seguir sent fer-nos fortes als nostres espais per tal d’aconseguir que es donen unes condicions més favorables per als nostres projectes.

52


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

Les agències als territoris dels Països Catlans sota administració espanyola Un cop descrites les funcions de les anomenades agències de qualitat hem cregut convenient il•lustrar lleugerament com estan formades aquestes. En la introducció ja es dóna la relació de les agències que operen sobre els territoris de la nostra terra sota ocupació espanyola. Pel general, les agències estan formades per representants de les institucions acadèmiques del territori pertinent, càrrecs polítics relacionats amb l’educació, representats dels Consell Socials de les Universitats (recordem que el Consell Social és l’òrgan pel qual els representants de les empreses passen a formar part del funcionament de les universitats) i alguna personalitat relacionada amb el món empresarial. Pel general la gran majoria dels integrants de les agències són representants del món acadèmic amb una certa trajectòria en la política acadèmica (rectors i membres d’equips rectorals). Excepcional és el cas de l’ANECA on el president és el ministre Ángel Gabilondo i els polítics tenen una major representativitat. També podem veure-hi algun representant del món empresarial. El cas de l’AQU i l’AQUIB estant formades quasi en la seva totalitat per representants acadèmics i dels Consells Socials de les respectives universitats. Més peculiar és el cas de l’AVAP on el president, tot i tenir una important trajectòria acadèmica, és membre del patronat de la Valencia International University, una Universitat a distància de gestió privada i finançament públic més que vinculada al PP. Conèixer qui i com es formen les agències i estar atents als canvis en aquestes ens pot ser molt útil per endevinar quin camí prenen i com organitzar la nostra resposta.

53


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Conclusions Llavors sembla que la recerca de la qualitat i l’excel•lència és el nou pilar sobre el qual creix el procés de la mercantilització dels nostres centres. El fet concret de l’avaluació de l’ensenyament no és ara el que volem posar a debat. El que es pretén en aquest anàlisi és evidenciar l’existència d’un procés vigent i existent al qual es vol sotmetre l’educació. Un procés polític amb una finalitat determinada: posar l’educació al servei del mercat. La creació d’agències de control de la producció i transmissió de coneixement de les universitats com són aquestes agències de qualitat constitueix una dràstica reducció de l’autonomia universitària real. Aquest fet no és criticable. Seria clarament positiu un millor control de la producció universitària per part de la societat i aconseguir un millor repartiment d’aquesta en benefici social. El problema és l’objectiu i el context en què es produeix aquest control. Aquest control no va destinat al benefici de la societat sinó al benefici d’una part molt concreta de la societat, d’una classe molt concreta, la classe dominant: els capitalistes. Aquestes agències persegueixen en última instància sotmetre les universitats al control del mercat i és aquí on les hem de combatre. Sols concretant la situació i l’objectiu que pretenen aquestes agències, clarificant-ho als ulls de la resta aconseguirem guanyar al llenguatge enganyós i confús que utilitzen per anar fent i desfent mentre nosaltres romanem parats. El problema no són les agències sinó l’ús que se’n pretén d’aquestes. Comença llavors una lluita de dos fronts per a nosaltres: per una banda combatre el capital abans que s’apodere de la universitat, per altra la nostra lluita per apoderar-nos de la universitat i poder transformar-la i retornar-la al servei de la societat.

54


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

6. C ONCLUSIONS Estratègia Universitat 2015 és una declaració de guerra al concepte d’Universitat Pública. És la cristal•lització de la ideologia neoliberal en el camp de l’educació superior, representa els interessos d’una minoria dominant i té com a paradigma el model de Califòrnia, un model on la universitat és un engranatge més per a la maximització de beneficis i els estudiants som xifres d’un balanç comercial. Al moviment estudiantil se’ns presenta un repte important, i no serà fàcil enfrontar-nos al front comú que estan construint els diversos partits polítics, els rectors i els lobbys empresarials. És imprescindible reanimar la lluita i portar l’Estratègia 2015 al centre del debat públic, identificant a la vegada la nostra lluita amb la lluita contra el desballestament de l’Estat del Benestar i les retallades sociolaborals. Des de la lluita haurem de reivindicar i construir espais de debat públic on fer sentir la nostra veu i desemmascarar aquesta contrareforma. Eix a eix: a. Governament En un primer lloc trobem la tendència ja visible d’enfortiment dels òrgans rectorals i els consells socials enfront uns claustres cada cop més testimonials. EU2015 busca uns consells socials (anomenats juntes de govern) al capdavant de les universitats com a dissenyadors de l’estratègia, els quals nomenaran un rector amb plens poders que dirigirà sense cap tipus de control democràtic. b. Finançament Mentre els governs ofeguen financerament les universitats, s’obre la porta al capital privat. D’aquesta forma es traurà autonomia a les universitats i se les sotmetrà als propietaris

55


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

de capital, els quals a la vegada formaran part dels consells socials governant les institucions. Convertides les universitats en empreses on s’inverteix capital, la seva activitat perdrà el sentit no comercial. Davant la manca de finançament induïda, s’imposen reestructuracions financeres. Per una banda s’exprimeix més al personal, reduint les plantilles, tot augmentant-ne les tasques i eliminant l’estabilitat que els treballadors tenien com a funcionaris fins ara. Per altra es carrega als estudiants les despeses dels centres, ja sigui a través d’externalitzacions de serveis o a l’augment continuu de taxes. També es redueixen activitats poc rentables econòmicament i es castiga als repetidors eliminant-los les subvencions a les matrícules. c. Excel·lència Internacional Les noves universitats-empreses han de competir a nivell internacional per aconseguir capital, estudiants i personal. També han de vendre els seus serveis a les empreses. És per això que es preveu impulsar, com a altres estats d’Europa, la creació de “Campus d’Excel•lència Internacional” per a les universitats més competitives. En aquesta línia es constituirà una línia d’universitats d’elit, fet en sí qüestionable davant la manca de finançament. El paper social d’aquests espais és també qüestionable. Ara bé, per a les empreses serà un espai idoni per utilitzar el capital humà i físic de les institucions públiques, així com impulsar negocis lucratius utilitzant la ciència i la tecnologia com a motor econòmic. d. Avaluació Per tal de garantir l’evolució de les universitats en la línia projectada per EU2015 (mercantilització, privatització, elitització, eficiència econòmica), el capital i el govern reforcen les estructures de control de l’activitat de les universitats.

56


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

Com volem la Universitat el SEPC? El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans lluitem perquè la universitat sigui realment pública i ens oposem a qualsevol contrareforma neoliberal. Les universitats han de ser eines de la societat per accedir a i difondre el coneixement i la cultura. Han d’oferir un servei de qualitat per igual i no poden regir-se ni per criteris mercantils, ni dificultar o impedir l’accés a aquella gent de menor capacitat adquisitiva. Per un ensenyament públic, popular, català, de qualitat i antipatriarcal les universitats dels Països Catalans han de canviar molt. Ni el SEPC ni el moviment estudiantil estem d’acord amb com està l’actual ensenyament superior. Com reformar les universitats en aquests quatre eixos? a. Governament Internament només la democràcia completa assegura una administració responsable i eficient en la realització dels compromisos socials de la universitat. La creació de les Juntes de Govern dinamitaria l’autonomia de les universitats i les supeditaria als interessos dels grups que concentren el poder econòmic. El SEPC defensem un model de gestió dels espais educatius que sigui transparent i horitzontal, on puguin participar tant els estudiants com el personal docent, d’investigació i d’administració i serveis. I per aconseguir una governament realment pública i popular, al servei dels interessos de la societat i oberta a aquesta, plantegem la participació dels veïns i dels ciutadans així com els treballadors de l’economia. Aquesta és la societat a la qual volem obrir l’ensenyament. b. Finançament Malgrat les mancances de l’actual administració pública, sotmesa als interessos de l’oligarquia política convencional, assumim que les universitats s’han de finançar íntegrament

57


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

a través dels pressupostos públics. Només així aquestes tindran una autonomia respecte al capital, qui actualment vol dominar tots els espais de la vida pública. L’ensenyament de les classes populars i el desenvolupament científic són responsabilitat dels poders públics i no es poden regir per les lleis del mercat. S’ha de garantir i protegir un finançament suficient a les universitats per tal que aquestes puguin exercir el seu paper social. Una societat participativa i unes institucions transparents serien els responsables d’assegurar una gestió eficient d’aquests recursos. Entenem que la privatització de la universitat, com han demostrat totes les privatitzacions de sectors públics, no fa sinó augmentar la corrupció i el malbaratament. c. Excel·lència Internacional Què entenem per excel•lència internacional? Per al SEPC les nostres universitats seran excel•lents si satisfan les necessitats socials i culturals que se suposa de l’ensenyança pública amb qualitat i transversalitat. Estratificar les universitats, fer-les competir per a obtenir finançament, generar alguns centres elitistes, ... no són una forma de promoure la qualitat general. d. Avaluació Considerem adequat que existeixin mecanismes per tal que la societat controli l’activitat dels sectors públics, entre ells la universitat. Ara bé, aquests mecanismes han de ser transparents i objectius, i no poden ser organismes opacs que avaluïn l’ensenyament superior en funció de criteris mercantilistes i que impulsin a competició de centres com si d’empreses es tractés. I la responsabilitat nacional? Així mateix, volem manifestar que la nova universitat-

58


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

empresa que es pretén construir serà una institució individualitzada i desarrelada del seu entorn social i nacional. Desvinculada de la seva responsabilitat pública, internacionalitzada en la globalització capitalista i sotmesa a la lògica de rentabilitat econòmica, veiem que les universitats retallaran encara més la seva responsabilitat nacional. L’EEES ja ha suposat una reducció important de la docència en català als Països Catalans en pro del castellà i l’anglès. La reestructuració mercantil de l’oferta acadèmica també ha reduït matèries i carreres que tenien una important sentit de defensa de la identitat i cultura catalanes. EU2015 és una reforma impulsada des de la dreta, des de l’òptica estatal i sense cap consideració sobre la diversitat cultural del continent europeu. Més enllà de la Universitat Estratègia Universitat 2015 no és una ofensiva aïllada. S’emmarca dins una contrareforma general que el capitalisme global està impulsant sobre les classes treballadores d’arreu del món. La privatització de serveis públics, les retallades socials, la precarització del mercat laboral... totes elles són cares d’una mateixa lluita. Així doncs, tal com vam mostrar el passat 29 de setembre amb la Vaga General combativa, cal que les estudiants teixim llaços d’afinitat i treball amb la resta de sectors atacats pel neoliberalisme i amb les víctimes de tot tipus d’opressió. Serà amb un ampli front popular amb el qual podrem enfrontar-nos als banquers, grans empresaris i polítics que ens volen com a treballadors sotmesos i eficients. Però el nostre objectiu no pot ser la defensa enfront l’actual ofensiva de precarietat. Si derrotem ara les retallades demà en vindran més. El nostre enemic és el sistema capitalista. És aquest ordre el que imposa els interessos d’una

59


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

minoria poderosa i el que ens converteix a les persones en xifres productores de beneficis privats. És el capitalisme el que intenta destruir els espais públics i col•lectius i convertir totes les relacions humanes en contractes comercials. Des del SEPC i des de l’Esquerra Independentista apostem per un ampli front anticapitalista que posi contra les cordes a la oligarquia que ens explota i plantegi un sistema alternatiu on l’ésser humà sigui el centre de la política i de l’economia.

60


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

7. B IBLIOGRAFIA

I FONTS PER AMPLIAR L ’ ANÀLISI

- Web del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans: www.sepc.cat - Web del ministeri sobre Estratègia Universitat 2015: http://www.educacion.es/eu2015 - Documents d’anàlisi de la Fundación Conocimiento y Desarrollo. - Documents sobre l’eix de finançament d’EU2015 de la Comissió Mixta, el Consell d’Universitats espanyoles i la Conferència General de Política Universitària. - Documents d’ANECA i la resta d’agències d’avaluació, visitables als seus respectius webs. - Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Universidades - La fábrica del conocimiento, La universidad-empresa en la producción flexible, Carlos Sevilla. Publicació que analitza l’evolució de les universitats arreu del món seguint la lògica neoliberal i de l’anomenada economia del coneixement: - Web gallega d’anàlisi de l’evolució privatitzadora que estan prenent les universitats arreu del món i les lluites que s’hi donen: http://firgoa.usc.es Altres fonts interessants: - Webs del Ministeri d’Educació i de les conselleries d’Educació regionals dels Països Catalans:

61


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

http://www.educacion.es/portada.html http://www.edu.gva.es/ h t t p : / / w w w. c a i b . e s / g o v e r n / o rg a n i g r a m a / a re a . do?lang=ca&coduo=7 http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio - Campanya d’estudiants nordamericans contra el domini dels bancs sobre el servei universitari i la precarietat que implica: http://studentsoverbanks.campusprogress.org/ - Web canadenca de suport i orientació a estudiants que no poden fer front als seus deutes i webs de dos sindicats estudiantils canadencs: http://www.canadastudentdebt.ca/default.asp http://www.cfs-fcee.ca/html/english/campaigns/background.php http://debtsentence.ca/section/3 - Campanya britànica per la nacionalització dels deutes estudiantils: http://www.nationalisemystudentdebt.org.uk/

62


Estratègia universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

8. A NNEX 1 Analitzant el paradigma de l’excel•lència universitària Els defensors de Bolonya i d’EU2015 tenen com a paradigma l’educació superior de la Gran Bretanya, Canadà i els Estats Units d’Amèrica. Efectivament aquests estats disposen d’universitats de molta qualitat les quals tenen una gran rendibilitat econòmica. Tot i així hi ha una cara oculta en els seus sistemes universitaris. Les universitats d’elit s’alcen en un rànquing per sobre d’una majoria d’universitats secundàries i de menys qualitat per a la majoria de població. I la rendibilitat econòmica s’assoleix en part carregant les despeses sobre els estudiantsclients. L’excel•lència del capitalisme acadèmic té un preu: el sentit públic de l’ensenyament superior. Canadà Els costos universitaris per a les famílies d’estudiants s’han duplicat en 20 anys. Una llicenciatura de 4 anys costa actualment 44.000€. Només el 21% de les famílies dels estudiants diuen poder pagar tals costos amb relativa comoditat. Els graduats adquireixen una mitja de 19.000€ de deute. Gran Bretanya Actualment els estudiants universitaris britànics deuen 25 mil milions d’€ als bancs i s’estima que d’aquí 10 anys els seus deutes arribin a 66 mil milions. De mitjana cada graduat surt de la universitat amb un deute de 30.000€. Segons enquestes, dos terços dels estudiants que decideixen no anar a la universitat exposen com a motiu l’ansietat sobre el cost de fer-ho. Estats Units d’Amèrica Als EUA, fortalesa del neoliberalisme, el negoci dels préstecs a estudiants mou uns 96 mil milions d’€ anuals. Tanma-

63


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

teix la precarietat laboral reforçada amb la crisi està produint una morositat en aquests préstecs del 30%, generant una crisi bancària semblant a la de les hipoteques subprime i de proporcions considerables. Una part molt important dels estudiants nord-americans acaben amb uns deutes estudiantils que sobrepassen els 70.000€. Al darrer apartat del capítol sobre Excel·lència Internacional i interacció amb el teixit productiu d’aquest llibret també s’exposa la cara social oculta de Silicon Valley i el model universitari californià, paradigmes d’EU2015.

64


(2010) EU2015: Un nou atac del capital a la Universitat  

Document d'anàlisi de l'Estratègia Universitat 2015 realitzat l'any 2010.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you