PETITS EXERCICIS PEL BON MORIR La pregunta Ens amaguem de nosaltres mateixos. Però els altres que habiten dins nostre, lluiten per sortir a la llum. Què hem de fer? Retenir-los a dins, o seduir-los i jugar amb ells? Les preguntes prenen tantes formes com desviaments trobem al nostre camí. S’amaguen rere les històries que vivim. Poc importa com les disfressem. Al fi-
que ens produeix curiositat, sorpresa, dubte o que ens posa a prova. Però també d'allò que no veiem o que no volem veure. Som les preguntes que vivim. Alguns ens passem tota la vida sense atrevir-nos a expressar-les. Altres anhelem la passió del fanàtic, preferint respostes inqüestionables. Cadascun de nosaltres busca la millora manera de formular les seves pròpies preguntes.
L’experiència Al principi de l’experiència ens enfrontem amb dues portes (dues preguntes): Una condueix als petits exercicis pel bon viure. L'altra als petits exercicis sobre el bon morir. D’alguna manera és una entrada al món dels morts que celebren la vida o una entrada al món dels vius que celebren la mort. El gran tema d’aquesta obra és la celebració de l’altre que viu en nosaltres. És trobar el sentit de la celebració en la tensió entre vida i mort.
Dinàmica La fórmula que proposem són tres funcions diàries d'una hora aproximadament. A cada funció entren 48 persones, és a dir, 144 espectadors per dia. Calendari Del 7 de desembre de 2013 al 26 de gener de 2014, al Polvorí de Montjuïc (Barcelona) . Divendres i dissabte, 18h, 20h, 22h. Diumenge, 17h, 19h, 21h. Repartiment Direcció i dramatúrgia: Enrique Vargas
Intèrprets: Cristina Espinoza Francisco Javier Garcia Nelson Jara Stephan Laidet Lisa Marrani Patrizia Menichelli Paola Motto Eva Pérez Giovanna Pezzullo Jorge Prats. Sophie Rouard Joan Gerard Torredeflot
“Yo quiero ser uno y soy la mitad. La parte que falta, me hace caminar. Enrique Vargas
LA PREMSA DIU:
“Simplemente sentí, ahora, cuando calibro estas líneas, que lo que hace Enrique Vargas no es teatro, ni artes plásticas, ni música, ni performance. Lo que anima a Enrique y a su ejército de cómplices es construir a diario el camino del buen vivir porque es muy probable que el camino del buen morir esté a la vuelta de la esquina.” La trastienda del Polvorí, Sandro Romero, El Tiempo, Bogotá. Juliol 2010. “Con el dulce sonido de las voces femeninas, el fluir del agua y una dulce melodía, uno siente una cierta osmosis con la vida. Un sentimiento de plenitud, o de serenidad o de origen incierto que perdura después de abandonar el lugar.” Marie Tranchant. Nord Éclair, França. Abril 2011
TRAJECTÒRIA Zomer Van Antwerpen (Bélgica), Juliol 2013 MAISON FOLLIE DE WAZZEMMES. Lille (França). 2011 FESTIVAL GREC. Barcelona 2010 (estrenada amb el títol “La Trastienda”)
Amb el patrocini de: Vins i Caves Ferré i Catasús
COMENTARIS DEL PÚBLIC Cada presentació de Teatro de los Sentidos és en sí mateixa un procés d'investigació, de manera que el nostre treball està en constant desenvolupament. Des de 2013, la investigació s'ha focalitzat també en demanar als nostres viatgers, més que un simple feedback, comentaris espontanis de com els agradaria ser recordats. A l'última presentació, al festival ZVA de Bèlgica al mes de Juliol de 2013, vam recollir més de 4.000 epitafis.
“La tomba més bonica de la Mort és el cor dels vius. El cor ha de celebrar els records estimats. Sense amor, no hi ha vida. Amor. Això és el que som". "Aquí reposa la dona que va viure dues vides. Dos amors. Dues passions. Tantíssim dolor. Moltes emocions. S'endú tant amb ella..." "Va aconseguir que les paraules es tornessin vives. I que nasqués vida d'aquestes paraules" "M'agradaria ser recordat" "Potser va néixer. És possible que visqués. Podria ser que hagués estimat. Es va equivocar algunes vegades. De ben segur va riure. És aquí, o això sembla" "No tothom la va estimar, i no passa res, perquè els que van estimar-la van ser suficients. Prous per guardar-la als seus records. Prous perquè sé que durant la meva vida, em van estimar de veritat". "Un dolç marit" ZVA Festival, Antwerpen 2013
“I si durés encara més temps? I si es fes fins i tot més sovint? I si la vida s’assemblés una mica més a això? I si pogués llegir el que tota aquesta gent escriu en aquests fulls de paper?” Maison Folie de Wazemmes. Lille, França, 2011 “He celebrat el naixement de la vida. Al rei oceà Sota la llum d’una veu Sota el so d’una carícia Sota el sabor d’una mirada” Maison Folie de Wazemmes. Lille, França 2011