Impacte de la pandèmia de Covid19 en el treball psicoterapèutic amb nens, adolescents i les seve famílies: Psicoteràpia en línia
Paola Picardo Souto i Angelina Graell Amat
1. INTRODUCCIÓ El context social, econòmic i sanitari que s'ha generat arran de la pandèmia provocada per la COVID-19, ha plantejat un nou escenari per als professionals de la salut mental. Des d'abril de 2020 es van començar a posar en marxa diversos estudis per analitzar l'especial vulnerabilitat de la població infantil i adolescent a una situació sense precedents, alhora que va sorgir la necessitat d'enfortir els programes de detecció i prevenció de la salut mental. Per aquest motiu, creiem oportú començar el nostre treball introduint breument la importància que ambdues qüestions (tant de recerca com de prevenció) han tingut en aquest nou context, posant en valor alguns exemples propers que ens permeten contemplar alternatives a la intervenció presencial quan no és possible.
1.1.Estudis de Recerca 1.1.1. Estudi EMCoVID19 (Emocions i Conducta durant el COVID-19) realitzat per l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona (2020) L'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha posat en marxa un estudi longitudinal sota el títol EmCoVID19 (Emotions and Conducta durant el COVID-19) amb l'objectiu d'analitzar l'impacte que la situació actual de pandèmia, confinament i postconfinament estava generant en la població infantil i adolescent d'entre 4 i 18 anys, a través d'enquestes en línia realitzades a més de 1.500 famílies entre maig i desembre de 2020. Esther Via Virgili, que va dirigir i dirigir aquesta recerca juntament amb el Dr. Xavier Estrada Prat, va presentar recentment els primers resultats obtinguts en un webinar organitzat pel mateix hospital. Algunes de les dades més rellevants van ser les següents: - El risc de presentar un trastorn de salut mental en la població infantil i juvenil podria haver-se més que duplicat en relació amb el que es va informar durant l'any anterior a la pandèmia. En concret, es va augmentar del 13% al 34,7% del risc de patir un trastorn de salut mental, principalment amb símptomes de depressió i ansietat. Via ha comentat que s'espera que aquest percentatge disminueixi al llarg dels mesos, confiant que part del que s'observa correspon a un procés d'adaptació, tot i que ha recomanat seguir observant els símptomes dels nens i adolescents que participen en aquest estudi per seguir avaluant al llarg dels mesos següents si es continua mantenint aquest risc. - Per grups d'edat, els nens d'entre 4 i 9 anys tenien el doble de probabilitats de tenir símptomes significatius en les àrees que es preguntaven en l'estudi (ansietat, depressió, hiperactivitat i comportament) que els adolescents. La interpretació d'aquestes dades està relacionada amb les característiques de l'etapa evolutiva dels adolescents: tenen, per exemple, el domini d'eines i estratègies amb les quals mantenir els seus cercles socials i una major capacitat d'autogestió de les seves pròpies rutines diàries, mentre aquestes habilitats encara estan en desenvolupament en els més petits, que acaben depenent dels seus pares, mares i/o cuidadors. Un altre aspecte a destacar és que la manera d'expressar-se dels més petits és més interactiva, més física, i més basada en el joc que la dels adolescents (aspectes que es van reduir durant el confinament pel tancament d'escoles i parcs).
1.1.2. Estudi realitzat pel grup de recerca parella i família (GRPF) de la Universitat Ramon Llull. (Günther-Bel, C., Vlaregut, A., et.al., 2020)
ACPP | Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica
75