Las experiencias terapéuticas en el proceso psicoanalítico
Joan Coderch de Sans, Ángeles Codosero, Neri Daurella, Alejandra Plaza,Teresa Sunyé
perquè els enganys es fan amb les paraules i els infants presten atenció als veritables sentiments, que es transmeten implícitament més que les paraules. I això mateix és el que té lloc en la relació pacient- analista o terapeuta. El pacient busca trobar en el terapeuta aquella figura d’aferrament que no li va saber donar el que precisava, encara que ell mateix no ho sàpiga, i creu que busca explicacions i coneixements. Però sí que ho troba si l’analista sap correspondre amb l’actitud adequada. En el text expliquem que en la psicoanàlisi relacional és l’actitud de l’analista, no les interpretacions, el que modifica positivament l’estat mental del pacient, quan aquest percep, no sols en les paraules, sinó a través d’aquest llenguatge subverbal, la comprensió, l’acompanyament intern, la ressonància emocional, l’afecte veritable, perquè, no en tingueu dubte, el pacient demana amor al terapeuta com la demana el bebè a la mare i moltes coses més que jo no sé dir en paraules. En síntesi, el mateix que el bebè troba en la mare suficientment bona, com ja he dit, quan troba tot això, llavors el seu sofriment s’apaivaga i l’organització de la seva ment pren un gir favorable. Vull dir alguna cosa sobre aquest gir. Afirmen els científics que estudien els canvis en els organismes vius que, en principi, en tots ells, es consolida un estat que anomenen atractor, que és estable i durable, però amb capacitat de petites oscil·lacions i d’evolució quan l’ajust a l’entorn ho exigeix. La manera com està organitzada la ment de cada ser humà és el seu estat atractor. En la bona salut mental aquest estat atractor té la suficient flexibilitat per anar adaptant-se a les necessitats de la realitat del seu entorn. Però en el patiment psíquic aquest estat està mancat de flexibilitat i es comporta de manera rígida, sempre igual en diferents circumstàncies, ja sigui de la naturalesa o de les relacions interpersonals, amb el corresponent sofriment i fracàs en aquestes diverses situacions. Encara que en alguns casos és a l’inrevés, no hi ha cap mena d’estabilitat ni ànim i les idees del pacient van d’un extrem a l’altre com fulla portada pel vent. Les experiències terapèutiques, de les que parlem en el nostre text, són les que viu el pacient quan troba en l’analista l‘actitud idònia a la que he fet referència, i aquestes experiències retornen la flexibilitat a l’organització de la seva ment i permeten que el subjecte respongui adequadament a la realitat en què es troba, tant pel que fa a les seves circumstàncies com per les relacions personals en les que es troba immers. Bé, ara arribem al punt clau de la qüestió. Potser vosaltres pensareu, després de tot el que he exposat, que us estic fent saber que emprar les idees i conceptes propis de la psicoanàlisi relacional dona millors resultats que fer-ho amb els propis de les altres diverses formes de la psicoanàlisi tradicional. No, si us ho mireu bé, jo no he dit això. Jo tan sols he tractat de esclarir-vos els sentiments, emocions, demandes i desitjos que es presenten i juguen el seu paper en les relacions pacient-analista. No he anat més lluny. Mireu, si teniu la paciència de llegir els relats clínics de psicoanalistes de diversos corrents, de psicoterapeutes, dels terapeutes adscrits al cognitivisme, dels conductistes, dels lacanians, i dels que no se sap ben bé quines teories segueixen, veureu que tots presenten casos de tractaments amb resultats molt favorables. Llavors, què és el que succeeix? Com és possible això partint de teories tan diverses. És que tots menteixen menys un? No, en principi hem de creure que tots ens presenten relats veritables. Doncs, direu, com pot ser partint de principis tan diferents? Aquí es troba el punt clau de la qüestió. El que tracto de fer-vos entendre és que el bon resultat d’un tractament no depèn de les teories en les que s’hagi format i tracti d’aplicar el terapeuta; el terapeuta és el que ajuda veritablement, no les seves teories, la seva personalitat, repeteixo la seva vera intimitat, depèn de la manera com es relaciona amb el pacient en el més íntim del seu ésser, en els seus sentiments, en
182
Revista Digital de Psicoteràpia Psicoanalítica de l'ACPP | Núm 8 2020