organització (2009-2010) atrau en el territori lectors que van des del PP fins a la CUP. “Saben que, al marge de la nostra posició, fem un contingut honest, i els lectors se’l creuen.” Hi ha, doncs, una lluita a la xarxa per l’espai sobiranista en sentit ampli entre els dos digitals de llarg recorregut —Nació Digital i Vilaweb, que el novembre de 2013 havien quedat segon i tercer en el podi de l’OJD Interactiva, respectivament, però l’abril de 2014 Nació Digital va assolir la primera posició, per davant fins i tot del diari Ara— que té a veure, en part, amb l’agregació de tràfic de portals, webs i edicions territorials. A tots dos, però, el setembre de 2013 amb la Via Catalana i fins al novembre els va anar molt bé d’audiència. Les dades de novembre de 2013 atribuïen 1.154.948 navegadors únics a Nació Digital —i, al marge, 310.352 d’Adolescents.cat, del mateix grup— i 1.007.334 a Vilaweb. Uns esglaons per sota hi figuraven els altres digitals: Racó Català (338.021 navegadors únics), e-notícies (245.998), Directe.cat (194.314) i El Singular (182.943). A Vicent Partal, director de Vilaweb, les xifres d’audiència li preocupen relativament. “Nosaltres no podem competir amb altres mitjans que s’agreguen tràfic amb pàgines [d’adolescents] o portals que no són estrictament periodístics. Aquesta guerra la tenim perduda. En canvi, ens centrem molt a fer un bon producte a cada moment.” Vilaweb acaba d’ampliar la botiga de productes de la terra i marxandatge independentista que té a l’entrada de la seva redacció, a Ciutat Vella, i ja té en projecte oferir nous serveis i espais als seus lectors, una tendència creixent als Estats Units. La idea de comunitat i d’espai de trobada —s’organitzen regularment activitats, presentacions i actuacions— ha seduït Vicent Partal i Assumpció Maresma, que han aconseguit 3.000 subscriptors digitals de Vilaweb, que paguen un mínim de 60 euros i fins a 500 anuals com a màxim. Han estat, novament, pioners, en aquest cas amb el concepte de subscripció-soci en un mitjà purament digital en català. Partal és el periodista que més quilòmetres fa pels Països Catalans de conferència en conferència i de presentació en presentació al llarg de l’any. Amb motiu de la publicació del seu llibre A un pam de la independència (2013), ha fet una ronda de presentacions pel país i també a l’estranger —amb les comunitats catalanes a l’exterior— que li ha servit per copsar la influència de Vilaweb. “Em va impactar molt un dia que una persona em va saludar dient que jo era el periodista que escrivia els editorials de Vilaweb”, explica Partal, que encara recorda l’enrenou que els articles del seu Mail obert van provocar amb motiu del ‘No’ a l’Estatut. “M’explicaven que a la reunió de la direcció d’ERC on es discutia la posició del partit davant del referèndum de l’Estatut circulaven còpies del meu Mail obert. La influència política ja no és, d’uns anys cap aquí, exclusiva dels editorials dels diaris impresos.” A diferència de Directe.cat i d’El Singular, que són vistos com a mitjans més propers a partits polítics concrets i que s’han fet un espai gens menyspreable, la batalla entre Vilaweb i Nació Digital té en el periodisme elaborat i amb temes propis una de les seves coincidències més enllà de l’independentisme. Vilaweb sempre ha intentat fer el seu camí, aliè a altres aliances que s’han produït conjunturalment. Una de les primeres visites conjuntes de mitjans digitals al despatx del secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat en època del segon govern d’esquerres va ser la de Miquel Sellarès (Tribuna Catalana), Àlex Gutiérrez (Comunicació 21) i Miquel Macià (Nació Digital), gelosos dels ajuts públics que anaven a parar al mitjà líder d’Internet fins abans de la sortida del diari Ara, és a dir, Vilaweb. A la sana competència professional se li han anat afegint, amb el temps, les tensions entre diaris i empreses editores que anaven apareixent en
80
# sobirania.cat