resposta (2011-2013) altres llengües des d’un compte que té predeterminat el català. De fet, en un rànquing de les llengües més utilitzades en aquesta xarxa social —de l’estudi El Twitter de Babel: mapa de les llengües del món a través de plataformes de microblogging, de la Universitat de Cornell (Nova York)— el català ocupa la dinovena posició, a partir de les dades de gairebé dos anys de piulades geolocalitzades. Els estudiosos de la universitat novaiorquesa han desglossat 650.000 piulades diàries per analitzar la pauta lingüística dels 78 idiomes detectats en més de 100 països. Segons aquest estudi, el català fregaria els 100.000 usuaris —143.110 tenen el català predeterminat al seu perfil— i figura en el dinovè lloc d’un rànquing lògicament encapçalat per l’anglès —la Xina censura Internet des de 1996—, el castellà —molt per sota—, l’indonesi, el malai, el japonès, el coreà, el portuguès, l’alemany, el tailandès i el turc. El treball indica que a Catalunya per cada tuit en català n’hi ha 1,7 en castellà, i com que es basa en geolocalització també inclou l’activitat dels turistes quan es troben físicament al nostre país. D’aquesta manera, s’explica que l’anglès representi un 15,2% de les piulades. El Twitter de Babel també apunta que el català és més piulat al centre i al nord del país que no pas a l’entorn metropolità de Barcelona i la costa de Tarragona. En qualsevol cas, la campanya #twitterencatalà va suposar una nova victòria del catalanisme a la xarxa i el reconeixement d’un dels monstres globals de la web social. “Cinc de les tretze plataformes 2.0 més utilitzades a l’Estat disposen de versió en català; afortunadament, entre elles hi ha les quatre que acumulen la majoria de l’audiència social, segons IAB Research. Es tracta de Facebook (96%), Twitter (46%), Tuenti (35%) i Goo gle+ (29%), a les quals s’ha d’afegir des d’aquest 2013 Badoo (12%). En canvi, les altres vuit, encapçalades per la comunitat professional Linkedin (18% dels internautes socials de l’Estat), encara no parlen el nostre idioma. En concret, no es presenta en català cap de les xarxes orientades a la fotografia, des de la clàssica Flickr fins a les emergents Instagram i Pinterest. Tampoc ofereixen català Tumblr ni la geolocalizada Foursquare”, escrivia Cuesta en el seu article 12 de balanç del primer any de Twitter en català. El CEO de Twitter, Dick Costolo, va piular el 20 de febrer de 2011 arran de la campanya dels catalans: “If everybody sending #twitterencatala signs up to help w/ the Translation Center when it’s avail 4 Catalan, the translation will be amazing!”13 Albert Cuesta el va respondre: “As I’ve already explained to your team, many individuals and organizations have already pledged their support. Your move”14 Per a un periodista, cada vegada resulta més difícil separar el rol de ciutadà i el professional a les xarxes socials. De la mateixa manera que els internautes s’han armat de la força de l’activisme digital, durant els últims anys hem assistit a una major implicació de determinats periodistes catalans en causes i campanyes amb sentit de país. El cas d’Albert Cuesta, o abans el dels periodistes que estaven vinculats a la candidatura del domini .cat, només és un exemple de com els treballadors de la informació han superat les fronteres entre el terreny professional i el particular. El periodisme i l’activisme també s’han abraçat a la Catosfera i les xarxes socials durant aquesta dècada que ha 12. Publicat el 5 de juliol de 2013, l’article d’Albert Cuesta es titula El meu balanç d’un any de #twitterenca-
talà. No us agradarà (http://bit.ly/1mdQp3T). 13. Piulada de @ dickc del 20 de febrer de 2011 a les 21:29. 14. Piulada d’@ albertcuesta del 24 de febrer de 2011 a les 16:58.
116
# sobirania.cat