PERSPECTIVES ESFÈRIQUES
E
l hikaru dorodango és un joc infantil japonés d’origen desconegut, però per la seva senzillesa podem creure que és tracta d’una tradició mil·lenària. Consisteix en crear una esfera perfecta amb les mans a partir de terra i aigua, s’aconsegueix un pulit brillant (hikaru en japonés) quan més hores hi són dedicades. Va ser recuperada a pricipis del segle XXI per Fumio Kayo, professor de la Kyoto University of Education, com a pràctica per exercitar la psicologia infantil demostrant l’efecte que provocava als infants, qui consideraven la seva creació un tresor. Perspectives Esfèriques és un treball en què es mostra la didàctica d’aquesta pràctica des d’un vídeo a YouTube: un programa de la cadena nipona NHK televisat al 2006, i que segueix els mateixos models infantiloides que la cultura occidental ha apropiat del Japó de la decada dels 90, i han marcat tota una generació. L’autor ha reproduit en tres esferes el procés actiu d’aprenetatge; la primera, inacabada i destruida, pot esser per l’ambició de les seves dimensions o per falta de pràctica. La segona, més menuda, modesta i desepercebuda però consistent. L’última ja completa, apropiada en la mesura antropològica, robusta i generosa. Un pòster, amb instruccions de l’ansemblatge d’una impressora 3D capaç d’utilitzar material ceràmic, és acompanyat pel codi que s’ha d’introduir per l’elaboració continuada de l’objecte en qüestió. Ara, juntament amb el video tutor, una previsualització del resultat planteja una acceptació, la del paradigme i superposició de l’automatisme, la impersonalització de l’aprenentatge i psicologia infantil, el do it yourself aniquilat pel don’t do it yourself. 61