Page 1

FALLA BARRI SANT GREGORI

TORRENT, FALLES 2020


LLIBRET FALLA BARRI SANT GREGORI TORRENT, FALLES 2020

/1/


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Difusió del llibre complet.

Edita: A.C Falla Barri Sant Gregori Coordinació: Amparo Rodrigo Alejandro Dissseny i Maquetació: www.samarucsg.es Proleg: Ivan Esbrí Andrés Portada: Fernando Foix i Jose Manuel Avila Fotográfies: Jose Luis Arce, Vifalles Artista Major: Germans Miñana Guionista: Ferran Martínez Gómez Explicació del monument major: Miguel Àngel Gascón Artista infantil: Teodora Chichanova Explicació del monument infantil: Miguel Àngel gascón Col.laboradors al llibret part adulta: Eva Maria Muñoz Mercado Aitor Sanchez Collado Javi Mozas Hernando Noelia Maroto Esteve José Ribera Tordera Juanjo Medina Bonilla Laura Sena López Manuel Jorge Fernández Carles X-Puig Antonio Pla Piera Raquel Manchon Pau Miguel Angel Gascón Rocha Vicente Riera Peiró Kike Romero Martí

/2/

Col.laboradors al llibret part infantil: Portada: Miquel Platero (Yogurt de fresa) Inma Sanchez Casaban Sara Garrigues Royo Lucia Rubio Navarrete Cristina Garcia Anchel Poesies Falleres Majors pel poeta: Miguel Àngel Gascón Correcció: Lourdes Rabadán Mayordomo Diplomada de mestre en valencià Capacitació en valencià. Nivel C2. Publicitats: Comissió A.C. Falla Barri Sant Gregori Fotografies: © dels textos: els i les autors/es © de les imatges: els i les autors/es i propietaris/es © de la present edició: A. C. Falla Barri Sant Gregori de Torrent Depòsit legal: V-766-2006

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en els premis de les lletres falleres.


/3/


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

08 15 24 33 63 241 243 249 257 294

President Fallera major Monument gran Records fallers Espai literari Llibret infantil President infantil Fallera major infantil Monument infantil Programa


Sumari


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

PRÒLEG No és per casualitat que la història de la Festa de les Falles conserve entre la primera documentació que dóna testimoni ferm de la seua celebració, un llibret de falla imprés: el de Josep Bernat i Baldoví per a la Falla de la Placeta de l’Almodí de València, de 1855. El llibret, com es sol dir, és l’únic que queda després de la desaparició de la falla en la cremà i del tancament de tot un exercici i cicle festiu iniciats l’any anterior. Des d’aquells temps, el llibret ha anat evolucionant a la par que el monument faller i la Festa. Els senzills formats de mitja quartilla amb els versos de l’explicació i de la relació de la falla i els anuncis del comerç del barri, van anar sumant pàgines amb el programa d’actes, les imatgens de les falleres majors, saludes, més versos, algún assaig breu al voltant de les Falles i la cultura popular... i fins al present on el llibret ha adquirit diversos formats i formes, conté articles d’investigació i opinió o s’il· lustra amb portades cridaneres. Tot

/6/

això en part promogut pels premis, com els convocats per la Conselleria d’Educació, les juntes locals, Lo Rat Penat o les Lletres Falleres. Malgrat, açò també pot comportar la mort per èxit o saturació del llibret. Si bé, la intenció sobretot és motivar a fer una aposta seriosa per la literatura de qualitat des del llibret. A la vostra comissió fallera del Barri de Sant Gregori de Torrent, això mateix ve sent ja des de fa alguns exercicis una constant. Em de recordar, per exemple, el Premi Soler i Godes 2015 al Millor Article d’un Llibret de Falla de l’Horta per a José Francisco Carsí, amb el text Falles, disseny i interdisciplina; o el passat 2019 com el treball de coordinació realitzat per Amparo Rodrigo i el seu equip de col·laboradors i col·laboradores a Un llibret de pirates, va veure’s recompensat amb el Segon Premi de la Junta Local Fallera i la menció de Finalista del Premi Mestre Ortifus de Coherència Temàtica.


Enguany, Amparo i la seua gent ens presenten Invasions, prenint -com no- el tema de la falla gran Thorrentins, dels germans Miñana, com a fil conductor. Doncs, sota eixa idea de solatge viking i bel·licista, el llibret té com a tarjeta de presentació la portada signada pel tàndem d’artistes benicarlandos José Manuel Ávila i Fernando Foix. Seguit, el protocol marca els saludes i fotos del Quadre d’Honor de la Comissió 2020, que donen pas al contigut literari, dividit en tres blocs, amb eixe leitmotiv d’enguany de les invasions abordant temes d’història de la demarcació i les Falles, indumentària, música, gestió de la Festa, política, opinió, medi ambient, turisme o les festes principals de la capital torrentina. Signen els articles autors i autores de prestigi com Eva Muñoz; Javi Mozas; Noelia Maroto; José Ribera Tordera; Juanjo Medina; Miquel Àngel Gascón “Tofolet”, autor també dels versos de les falles gran i infantil; Laura Sena; Aitor Sánchez Collado; Manuel Jorge; Carles X. Puig; Toni Pla; Raquel Manchón; i Vicente Riera. Tots ells i elles experts universitaris, documentalistes, docents, periodistes, indumentaristes, poetes festius, mùsics i fallers. No és poc, però encara hi ha més i lloc per destacar a aquest Llibret 2020 igualment el protagonisme

que ha adquirit l’apartat infantil, el qual entorn a la falleta Digues patata, de Tedi Chichanova, obri amb la portada de Miquel Platero, de l’estudi de disseny Yogur de Fresa. La proposta per als xiquets i les xiquetes passa per un taller didàctic de fotografia digital, coordinat pe Inma Sánchez sota el títol “La falla vista pels xiquets” amb una sel·lecciò de fotos de sis xiquetes i xiquetes de tres perfils d’edat diferents, per tal de veure quína concepció tenen del seu momument infantil. D’altra banda Lucía Rubio presenta un necesari decàleg de bones pràctiques i usos de les imatgens -sobretot de les personals- a les xarxes socials i diversos jocs i passatemps, que es plantejen atenent a la diversitat d’edats dels fallers i de les falleres membres dels cens infantil de la comissió. Per tant, apreciats faller i fallera, lector i lectora, ara sols queda que vosté arrodoneixca aquesta publicació, la qual representa el treball de tot un any i un enorme esforç per part dels seus responsables, amb la seua lectura. Paga la pena. Iván Esbrí Andrés Associació d’Estudis Fallers

/7/


Eduardo Peña i Navarro

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

President de la falla 2020

Per segon any torne a ser el vostre president, d’aquesta  volguda falla, la del Barri Sant Gregori, per això vos vullc dirigir unes paraules. En primer lloc agrair a totes les persones que han estat al meu costat sempre, a la comissió pel seu esforç i perseverança. A tot aquell faller i fallera, que ens ha aportat el seu granet d’arena, que ens ha servit per a millorar cada vegada un poc mes i per poder fer d’aquest any, un any divertit i agradable. També dirigir-me, com no, a la fallera major Eva Maria, a la fallera major infantil Carla i com no a Nacho el nostre president infantil, donarlos la meua felicitació i espere de tot cor, gaudir enguany tots junts cada acte i cada moment. I per acomiadar-me espere que enguany siga inoblidable per a tots i vos desitge unes bones falles 2020 President 2020 Eduardo Peña i Navarro /8/


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

JUNTA EXECUTIVA PRESIDENT: DELEGAT RECOMPENSES Eduardo Peña Navarro Carlos Barrero Simarro VICE PRESIDENT 1r DELEGADA SECCIÓ Vicente Montoro Toledo FEMENINA VICE PRESIDENT 2n Mª Victoria Folgado Gonzalez Isidro Bermell Vilanova VICE. DELEGADES SECCIÓ VICE PRESIDENT 3r FEMENINA Antonio Montero Zayas Mª Pilar Carretero Perez VICE PRESIDENT 4t DELEGAT QUOTES Manolo Zaya Igual Isabel Mena Pérez SECRETARIA DELEGAT D’ESPORTS Amparo Rodrigo Alejandro Jorge Mendoza Ruiz VICE SECRETARIA VICE DELEGAT D’ESPORTS Rebeca Rodenas Mercado Javi Sanz Borreguero TRESORERA: Alejandro Perez Martinez Mª Carmen Mercado Martinez DELEGADA DE LLIBRET COMPTADORA Amparo Rodrigo Alejandro Isabel Mena Pérez DELEGAT RRHH VICE TRESORERA Miguel Cebrian Cuenca Veronica Villalba Olombrada Vice Delegat RRHH DELEGAT FESTEJOS Alejandro Pérez Pinilla Jose Luis Arce Luz DELEGADA DE TREBALLS VICE. D. FESTEJOS Isidro Bermell Vilanova Sandra Carrillo Alfaro VICE DELEGADA Yasmina Manuel Zaya Igual Carrillo Alfaro Manuel Navarro Ruiz VOCALS DELEGADA INFANTILS Ruben Rodenas Mecado Mónica Rivera García VICE DELEGATS INFANTILS Victoria Peña Folgado Jose Manuel Pérez Irnan Nuria Montoro Pérez Rebeca rodenas Mercado Jose Muñoz Lopez Nuria Navarro Mena Patricia Peña Folgado DELEGATS LOTERIES Francisco Rodenas Serrano Antonio Muñoz Lorente Vicente Montoro Toledo Manuel Navarro Ruiz

/ 10 /


CENS FALLER Agustina Garcia Leon Aitana Gutierrez Hernandez Aitana Rodenas Aleis Alba Osorio Cebrian Alba Hernan Poveda Alejandra Mena Mercado Alejandra Mercado Blasco Alicia Sanchez Villalba Almudena Almerich Robles Amada Cebrian Cuenca Amparo Aleis Alabajos Amparo Rodrigo Alejandro Ana Muñoz Mercado Ana Belen Martos Ojeda Ana Maria Catalan Jerez Ana Platero Puig Anabel Zafra Zornoza Andrea Garrigues Jimenez Andrea Ruiz Morcillo Beatriz Calabuig Mercado Beatriz Fernandez Olivares Carla Natalia Soriano Martinez Carmen Garcia Muñoz Torres Carmen Gutierrez Martinez Carmen Torres Amores Carolina Barrero Mercado Clara Gonzalez Aleis Claudia Peña Rubio Coral Anchel Irnan Cristina Puchalt Casado Cristina Serrano Zayas Dolores Martinez Garcia Dolores Mercado Blasco Dubi Cebrian Cuenca Enriqueta Ballesteros Montoya Erica Fernandez Olivares Eva Mª Montero Carretero Eva Mª Muñoz Mercado Eva Maria Mercado Blasco Ghislaine Rodriguez Medina Gloria Corrales Garcia Inmaculada Bermell Vilanova

Inmaculada Garcia Gomez Inmaculada Perez Irnan Inmaculada Rebolloso Sarrión Irene Tortosa Hernan Isabel Mena Perez Isabel Mercado Blasco Jessica Jarque Pontiveiro Kiara Cordoba Palma Laura Carrillo Garcia Laura Ruiz Morcillo Laura Saez Martinez Laura Sereno Herranz Lidia Camarena Requena Lorena Morcillo Godoy Lucia Centelles Serrano Lucia Fernandez Barrajon Lucia Rubio Navarrete Mª Amparo Sanz Almerich Mª Carmen Cebrian Martinez Mª Carmen Mercado Martinez Mª Del Mar Hernandez Bautista Mª Dolores Poveda Prieto Mª Jose Notario Ballesteros Mª Jose Rodriguez Heredia Mª Jose Rubio Gomez Mª Teresa Godoy Hermosilla Manuela Irnan Irnan Mar Gonzalez Aleis Mari Nieves Bautista Parra Maria Garrigues Espinosa Maria Nieves Hernandez Bautista Maria Teresa Perez Irnan Marion Guerrero Irnan Marta Diaz Majuelo Marta Peña Fernandez Marta Zayas Soriano Mayte Morcillo Godoy Miriam Perez Naranjo Monica Rivera Garcia Monica Vilanova Rosa Natalia Arocas Casado Natividad Martinez Calomarde

/ 11 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

CENS FALLER

Noelia Espinosa Canales Nuria Navarro Mena Nuria Rubio Cebrian Nuria Montoro Perez Paqui Espinosa Diaz-Benito Patricia Carretero Sánchez Patricia Peña Folgado Paula Jimenez Conejero Pilar Carretero Perez Pilar Igual Silla Pilar Zayas Igual Providencia Mercado Blasco Raquel Serrano Zayas Raquel Catalan Jerez Raquel Fernandez Olivares Rebeca Lopez Castillo Rebeca Rodenas Mercado Rosa Maria Almagro Garcia Sandra Carrillo Alfaro Sandra Perez Irnan Sebi Herrera Herreros Sheila Mayordomo Ortega Sheila Muñoz Hernandez Silvia Gonzalez Aleis Silvia Poveda Prieto Silvia Zayas Soriano Sofia Barrero Mercado Sonia Hernandez Bautista Sonia Poveda Prieto Sonia Mendez Monros Susana Hernandez Bautista Susana Maestro Cebrian Tamara Camarena Requena Veronica Villalba Olombrada Victoria Peña Folgado

/ 12 /

Victoria Folgado Gonzalez Victoria Serrano Zayas Yasmina Carrillo Alfaro Yolanda Garrigues Cebrian Yolanda Hernandez Bautista Alberto Almerich Sanchis Alejandro Gil Cebria Alejandro Perez Martinez Alejandro Perez Pinilla Alfonso Carrillo Romero Alvaro Calabuig Mercado Andres Cantos Fuentes Andres Mena Lumbreras Andres Mena Mercado Antonio Jose Zapata Picazo Antonio Muñoz Lorente Carlos Angel Martinez Carlos Barrero Simarro Carlos Laderas Rubio Carlos Perez Iniesta Carlos Zornoza Conejeros Crispulo Rubio Jerez Daniel Peña Fernandez Daniel Sorli Chust Diego Cueva Soriano Diego Sanz Nogales Diego Sanz Almerich Eduardo Alonso Atienza Eduardo Peña Navarro Emilio Laderas Aguado Enrique Garrigues Cebrian Enrique Garrigues Sanchis Faustino Calabuig Yago Fernando Mena Lumbreras Fernando Rodenas Serrano


Ferran Rodenas Aleis Fran Del Toro Orti Francisco Javier Jimenez Morales Francisco Jose Laderas Aguado Francisco Rodenas Serrano German Rodenas Mercado Grazziano Maffezzoni Hugo Anchel Irnan Isidro Bermell Vilanova Ivan Serrano Lopez Javier Dominguez Corrales Javier Hernan Ballesteros Javier Sanz Borreguero Javier Maestro Cebrian Jesus Mª Diaz Mercado Jesus Perez Torres Jorge Alonso Sobrino Jorge Garrigues Cebrian Jorge Medina Ripoll Jorge Mendoza Ruiz Jose Antonio Montero Zayas Jose Antonio Rivera Garcia Jose luis Arce Luz Jose Luis Calvente Puchades Jose Manuel Perez Irnan Jose Manuel Torres Amores Jose Muñoz Lopez Juan Carlos Muñoz Martin Juan Carlos Rebolloso Sarrion Juan Maestro Rodriguez Juan Mena Perez Luis Guerrero Irnan Manuel Gonzalez Garcia Manuel Navarro Ruiz Manuel Zayas Igual

Miguel Angel Cebrian Martinez Miguel Angel Hernan Jimenez Miguel Angel Izquierdo Ballesteros Miguel Angel Tamarit Villarroya Miguel Cantos Hervas Miguel Cebrian Cuenca Miguel Centelles Sanchez Miguel Lopez Pina Miguel Maestro Rodriguez Miguel Raga Guijarro Nestor Shan Zafra Nicolas Requena Martinez Oscar Garcia Hernandez Pablo Hernan Jimenez Patricio Hernan Jimenez Pedro Peña Fernandez Pedro Peña Navarro Rafael Tortosa Martinez Raul Mena Penella Roberto Garrigues Cebrian Roberto Serrano Zaya Ruben Rodenas Mercado Samuel Andreu Martinez Sergio Gavilan Herreros Sergio Shan Zafra Vicente Garcia Revenga Vicente Montoro Toledo Vicente Orti Mateu Vicente Silla Caravaca

/ 13 /


EVA MARIA MONTERO I CARRETERO Fallera major de la falla 2020

Volguts fallers, falleres i amics,

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Per fi comença la millor festa de totes, les falles. I per a mi, un plaer poder dirigir-me a vosaltres com la Fallera Major de la Falla Barri Sant Gregori de l’any 2020. Ja ha arribat la nostra setmana fallera, una festa que durant tot l’any estem preparant amb molta lluita i il·lusió. Aquest any, com a Fallera Major estic gaudint amb Carla, Nacho i Eduardo, junts hem passat moments màgics, tot i que estic segura que el millor està per vindre. A més, des d’ací m’agradaria donar les gràcies a la junta, als meus amics i a tota la comissió pel seu suport i col·laboració en tots els actes, i sobretot a la meua família i parella que des del primer dia han fet possible que duguera a terme el meu somni i que amb la seua il·lusió han fet que siga inoblidable. Aprofite l’ocasió per a animar a tota la comissió a gaudir de la festa i participar en tots els actes i activitats que s’ofereixen. Finalment, vos desitge que passeu unes bones festes i que gaudim tots junts d’unes bones falles que en tantes ganes i emoció estem esperant. / 14 /


/ 15 /


Coneixem a nostra fallera major 2020

EVA M

A

MONTERO I CARRETERO

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Eva hi ha molta gent que et coneix, perquè ha pogut conviure molts moments amb tu, però hi ha molta gent que no, ens podries dir com eres? Em considere una persona molt responsable, divertida, alegre i sobretot amable i molt fallera i amant de la meua tradició que són les falles. Com visqueres el moment en què, en la junta extraordinària et vares presentar a Fallera Major? Era com t’ho imaginaves? Doncs, va ser un dia inoblidable, perquè tenia els nervis a flor de pell, no sabia segur si eixiria jo la triada. Eixe dia m’ho imaginava amb menys gent de la que va vindre a la reunió, però vaig veure molta gent eixe dia vaig estar molt emparada per tota la falla i per la meua família.

/ 16 /

Quan t’assabentares que anaves a ser la fallera major, què vas sentir? Tot va ser una menjar en la falla quan a la mare de la fallera major infantil, Amparo, se li va ocórrer dir-li a mon pare que perquè no em presentava a Fallera Major amb la seua filla. A mon pare li van faltar paraules per a dir-li que em presentava, que estarien les dues juntes i que gaudiríem d’un any meravellós. Jo no me’l podia creure, pensava que era una broma, fins que li vaig dir al meu pare si anava de veres? I només em faltava veure-li els ulls dient perquè clar, un dia que mai oblidaré. Sabem que ets fallera de bressol i que portes tota la vida en aquesta comissió, a prop de la teua família. Que signifiquen per a tu les falles? Sóc fallera d’ençà que vaig nàixer, perquè per a mi les falles m’apassionen.


Són una festa preciosa, m’agrada tot fins a l’olor de pólvora i els castells. Gaudisc de tot, inclús del moment de vestir-me de valenciana, és genial pentinar-me i posar-me els guarniments. Com ha canviat l’ambient a casa des que saps que eres fallera major? L’ambient a casa és de molts nervis perquè isca tot bé i tindre-ho tot a punt.

Com penses compaginar el treball, més estudis amb els actes que tindràs? Pense que en el treball m’estic compaginant molt bé, treballe al matí i les vesprades les tinc lliures, encara que també vaig a classe i falte algun dia. En les estonetes lliures ficaré tot el meu esforç per a aprovar el curs.

/ 17 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

De tot el que et queda per viure com a Fallera major, quins actes esperes amb més ganes i que penses que viuràs amb més intensitat? Els actes que espere amb moltes ganes són: el dia de la presentació, ja que per al mi és un dia súper bonic de viure amb molta intensitat; el dia de la crida, estar als peus de la torre i comencen les falles. També la setmana fallera perquè és la més preferida de tot l’any; estar en els meus amics; i,

/ 18 /

sobretot, el dia de l’ofrena anar a veure a la mareta. I dels quals ja has viscut, quins n’has gaudit més? El dia que vaig ser nomenada en junta. A més, el dia de la meua demanà va ser inoblidable tant per a mi com per a Carla, per a tota la comissió que m’acompanyava i per als meus amics i familiars. I sense oblidar-me del dia de la meua proclamació com a Fallera Major d’aquesta volguda comissió.


Sabem que ets molt coqueta i que t’agrada molt vestir-te de valenciana. Podries revelar algun secret de la teua indumentària? Els vestits que he triat han de veure molt amb mi. Vaig començar pel segon vestit del segle XVIII en un color beix, un color molt tranquil, el vaig veure per primera vegada i no em costà res, dir que eixe era per a mi. El tercer vestit de falda marró amb or rossejat i el cosset marró, encara que el marró és un color fosc però que ressalta molt. Aquest any aniràs a conviure amb persones que sempre formaran part dels teus records més estimats. Com penses que serà aquest any tan especial junt amb Carla, Nacho i Eduardo?

Sé que enguany junt amb ells serà un any inoblidable, són els meus xiquets xicotets i els estime molt, encara que em porten de cap, però sé que aquest any quedarà sempre en el nostre rècord. Eduardo, no puc tindre millor acompanyant aquest any. És una persona meravellosa i que junts gaudirem d’unes falles inoblidables. Per finalitzar aquesta entrevista, sabem que aquest any serà molt especial Eva, quin desig tens per aquestes falles del 2020? El desig que tinc és que no ploga en falles i que gaudim tots d’unes falles inoblidables, que es quede en el vostre record.

/ 19 /


/ 20 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 21 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Thor-Rentins

Lema falla gran 2020 Germans MiĂąana

/ 22 /


/ 23 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

THORRENTINS, GUAPOS I FINS Vora el barranc dels arquets han trobat una inscripció que no és cosa de xiquets, puix se fa la relació de la nostra fundació.

I tant que fa de parlar nostre nom a tanta gent és perque es va dedicar al seu Deu amb més esment, per això es va dir Thor-rent.

En ella s’ha descobert, escrit per aquelles mans, que ausades és desencert que ens fundaren els romans ni tampoc els musulmans.

Així este fet també explica el dit de la torrentina que tant agrada, com pica, si ell és banyut amb barrina a ella li toca ser fina.

Este poble, ara ciutat, no és que tinga arrel mandinga però ben poc li ha faltat. Tot indica que provinga d’alguna tribu vikinga.

Siga com siga esta història dels avantpassats marins a la falla fem memòria d’aquells primers inquilins de la llar dels torrentins.

/ 24 /


FOREN AQUELLS VIKINGS ELS PRIMERS FALLERS THORRENTINS Encara que no t’ho cregues hi ha qui diu, sense pegues, que inventà allò de les falles. Son aquells de ment ungida, fallers de tota la vida, els deus de les borumballes.

Des d’este púlpit d’altura són els sabuts de cultura els que marquen el camí, marquen el ritme a diari del transcrus del calendari per al fester thorrentí.

A cada poble o ciutat trobes algú, que al remat, parí fins els estopins. Al poble de la granera feren la festa fallera els autèntics thorrentins.

També són l’autoritat, per ser els que ho han inventat, de les normes del festeig, Si són en res contradits alcen la veu pegant crits, armant un bon astraleig.

Seua és la pedra primera de la Torre, que és senyera, del nostre poble i ciutat. D’abans dels hospitalaris i dels vikings perdularis que l’artista ens ha plantat.

Dels monyos de la fallera no es baixen, de cap manera, que han de ser tres per decret. Sense atendre a indumentària, puix vore un, els fa urticària, per molt que estiga ben fet.

Toquen el bombo en l’Aurora posant-li la veu cantora a les coples i el rosari. En quant arriba febrer talles en flor l’atmeler des dels temps de l’anticuari.

En qüestió reglamentària, de manera voluntària, no farien cap esmena, puix canviar un punt o coma és com tocar-li el genoma a la tradició en vena.

Son breçol el van posat a l’ombra del campanar de l’església vertadera, que és el nom fan menció del temple de l’Asumpció els thorrerntins de primera.

Són defensors, fil per randa, de considerar la banda la peça que és més galana. Sent per a un fallera més tresor que la Senyera l’orgull de ser valenciana. Esta gent va per la vida de sapiència revestida, des de la dreta a l’esquerra, pero perden tot l’aplom si cal arrimar el llom, no alcen mai un sac de terra.

/ 25 /


/ 26 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 27 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

EL THORRENTINEITOR MESURA QUINA ÉS LA NOSTRA CULTURA El calendari festiu de Thorrent, poble i ciutat, tot l’any el tenim ben viu, des de l’hivern a l’estiu, des del principi al remat. Ser un bon fill de Thorrent et complica el dia a dia, puix t’enredren al moment en fer falla, fer content, moros, cristians, clavaria

/ 28 /

El comboi no para mai ni en estiu ni per Nadal. I tots tenen son espai des dels xiquets de Sant Blai fins l’Aurora matinal.


Amb l’Aurora acaba l’any i comença novament. Son el bombo amb gran afany per a anunciar sense engany el Nadal entre la gent.

Thor repoblà de beats les cases del nostre poble, per això són estimats els rosaris i els pregats més que en altres llocs, el doble.

Sant Antoni i ses fogueres, després l’Entrà de la Flor i les festes bullangueres de Sant Blai amb ses festeres i festers fets un primor.

Així després de l’estiu, entre precs i desfilades, passa tot l’any intesiu, i al thorrentí hiperactiu, li donen les campanades.

La recta final de falles quan el foc ho fa tot cendra deixa pas a altres faramalles de processons en ses talles, i de música menys tendra. Quan la Reina i ses cambreres baix amb goig des del Convent la carxofa entre palmeres anuncia les veus primers de la Pasqua i son content.

No és thorrentí qui ací és nat, sino el que paga les quotes de la falla, germandat, “filà”, clavaris, regnat o del grup de ballar jotes.

En maig se planta la creu tota de flor envoltada i prompte s’alça la veu versant la Mare de Deu i amb fervor processionada. Els clavaris van rodant per diverses devocions quan no és verge, toca un sant, i se van multiplicant, com bolets, les processons. En juliol l’Ajuntament se llava sempre les mans, puix de la festa i lluiment, ja se fan el pagament tots els moros i cristians. En estiu se’n va el festeig al Vedat de vacacions, també al Mas fent astraleig i “Santo Ángel” de llampeig. No paren mai els sacsons.

/ 29 /


RECOMPENSES

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Falles 2020

Recompenses d´argent Torre i bunyol d´argent Nuria Montoro Perez Torre i bunyol d´argent Carlos Perez Iniesta Torre i bunyol d´argent Daniel Peña Fernandez Torre i bunyol d´argent Emilio Laderas Aguado Torre i bunyol d´argent Eva Maria Muñoz Mercado Torre i bunyol d´argent Francisco Javier Sanz Borreguero Torre i bunyol d´argent Jorge Alonso Sobrino Torre i bunyol d´argent Mar Gonzalez Aleis Torre i bunyol d´argent Oscar Garcia Hernandez Torre i bunyol d´argent Antonio Jose Zapata Picazo Torre i bunyol d´argent Eva Maria Montero Carretero Torre i bunyol d´argent Maria Jose Rodriguez Heredia Recompenses d´or Torre i bunyol d´or per a: Isabel Mena Perez Torre i bunyol d´or per a: Manuel Navarro Ruiz Torre i bunyol d´or per a: Enriqueta Ballesteros Montoya Torre i bunyol d´or per a: Grazziano Maffezoni

/ 30 /

Recompenses d´or amb fulles de llorer Bunyol d´or amb fulles de llorer per a: Francisco Laderas Aguado Torre i bunyol d´or amb fulles de llorer per a: Antonio Muñoz Lorente Torre i bunyol d´or amb fulles de llorer per a: Erica Fernandez Olivares Torre i bunyol d´or amb fulles de llorer per a: Miguel Raga Guijarro Torre i bunyol d´or amb fulles de llorer per a: Maite Morcillo Godoy Recompenses d´or amb fulles de llorer i brillants Torre i bunyol d´or amb fulles de llorer I brillants per a: Maria Jose Notario Ballesteros


A eva

Quan la falla siga cendra i espurna s’envolarà la darrera llàgrima ab el ventijol suau de la nit. Romandrà el sentiment en ta mirada per anys i més anys al teu cor acollit. Quan el foc llance a la història fins a la darrera llesca de fusta, el vers farà memòria al temps passat, així com el caliu del teu somriure que a cada pas ens has dedicat. Quan la vida passa i retorne este temps d’ara a recordar, farà la remembrança ab gran enyor, instants arrelats ara per sempre vivències de ser nostra Fallera Major.

/ 31 /


Comiat fallera major 2019

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Maria Teresa Morcillo i Godoy

Enguany s’acaba un son fet realitat, Vull acomiadar-me de tota la meua comissió com a fallera major 2019. Donar les gràcies a la meua família, on sempre hem sigut cinc en aquest son. Sense ells no seria possible haver-ho fet. Mai oblidaré aquest camí que vaig emprendre al costat de tres persones que s’han convertit en part de la meua vida, Eduardo, Sara i  Nacho. Sempre recordaré les nostres mirades de complicitat, sempre anireu en el meu cor.

/ 32 /

He de donar l’enhorabona als nostres representants 2020, Eduardo, Eva, Carla i  Nacho. Només vos dic que gaudiu cada segon junts perquè el son acaba ràpidament. No m’acomiade de vosaltres, sols  desitge que tots visqueu les falles 2020 en harmonia i connexió. Representar a la falla Barri Sant Gregori ha sigut per a mi un orgull i un plaer. Un bes de la vostra fallera major 2019.


RECORDS FALLERS FALLES 2019-2020

/ 33 /


/ 34 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 35 /


/ 36 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 37 /


/ 38 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 39 /


/ 40 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 41 /


/ 42 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 43 /


/ 44 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 45 /


/ 46 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 47 /


/ 48 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 49 /


/ 50 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 51 /


/ 52 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 53 /


/ 54 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 55 /


/ 56 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 57 /


/ 58 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 59 /


/ 60 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 61 /


/ 62 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


Invasions

/ 63 /


/ 64 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


DEL BARRI AL Mon

/ 65 /


Les invasions del Barri Sant Gregori: germanor, empatia i artistes propis Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Eva MuĂąoz Mercado

01 / 66 /


Invasió, entrada, migració, aportació, germanor, família, casa, llar, terra, identitat. Paraules antònimes o sinònimes que, si les lliges només una vegada, no et desperten cap pensament. Però, parem-nos a llegir-les de nou i pensem les possibles connotacions de cada paraula. Per a cadascun de nosaltres, els termes llar, família o invasió tenen significats diferents. Malgrat tot, els diccionaris tenen la difícil tasca de unir totes aquestes connotacions per tal de poder armar una definició coherent i que tinga significat per a tots i per a totes. Fixem-nos en tres conceptes: invasió, terra i identitat. Un tros de terra, a priori, no val per a res. No obstant això, des de les primeres migracions de la Història d’aquelles persones de l’Àfrica al moviment urbà que tingué lloc a Espanya als anys 60, l’ésser humà ha tingut la necessitat d’assentar-se per a buscar recursos i viure, en la mesura del possible, còmodament. Això varen fer alguns noms com Patri, Antonio, Críspulo, Nati, Alejandro, Juana o Dolores... només per esmentar uns pocs. Són eixos primers veïns i veïnes del barri que, en qüestió de pocs mesos, varen construir una xicoteta gran família amb la qual ajuntar-se per fer dinars, pren-

dre la fresca o que els seus xiquets es divertiren jugant al carrer. Curiosament, cap era valencià. Eixes famílies venien des de Castella - La Manxa o Andalusia, principalment, però, en qüestió de mesos, es varen sentir com un valencià més. Per què? Amb ajuda dels catequistes dels Dominics, els veïns varen cremar trastos vells que anaven a tirar el 1971, i fou a partir d’eixe moment quan començà la seua inquietud per la cultura valenciana i, també, quan començà la nostra història.

De fora cap a dins del barri: invasions de germanor i empatia Per tant, sí, es podria dir que el catecisme dels Dominics i els arrels de les diferents comunitats autònomes foren els precursors perquè la nostra falla siga hui en dia la que és. Ens trobem, per tant, davant una invasió des d’abans que existirem com a comissió? Pareix que sí. Segons el Diccionari Normatiu Valencià, una ‘invasió’ es defineix com “l’acció d’atribuir-se facultats pròpies o funcions pròpies d’altres persones”. Encara que la paraula ‘invasió’ té connotacions negatives, durant la nostra història com a comissió només ha tingut aspectes positius. No es tracta d’unes invasions a la força o involuntàries, sinó que es tracta

/ 67 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Algunes de les primeres famílies de la falla, en els seus xiquets i xiquetes. Foto: Miguel Cebrián.

d’invasions que fomenten la germanor, el respecte i l’amor per la festa. Si ens centrem en aquesta definició i amb les connotacions positives de la paraula, podem extraure que la gent del barri va interioritzar unes funcions pròpies de la cultura valenciana com són les falles. Per exemple, gràcies als dominics –com Alejandro, Cami o Pepe— es varen crear les primeres crítiques dels monuments. Com que els primers fallers i falleres no estaven al tant de l’actualitat política del poble ni sabien escriure valencià, foren els dominics els que els explicaven quin tipus de comentaris satírics podien

/ 68 /

fer en els monuments, i això que encara ens trobàvem al franquisme! Però, això no va entristir la nostra comissió i, amb l’ajuda dels catequistes, tiràrem endavant en la crítica i els monuments. Gràcies a l’església del barri poguérem fer les primeres presentacions de les Falleres Majors o celebrar les reunions de la Junta quan encara no hi havia casal. I no només teníem l’ajuda a prop del nostre barri, com era la pròpia església o els dominics, sinó que també des del nucli urbà del poble les invasions de germanor arribaren a la falla, encara que en distància i esforç costara molt arri-


bar perquè el camí de la carretera no hi estava asfaltat, precisament. Gràcies als amics d’altres comissions de Torrent com la falla Sant Roc es va poder acabar el nostre primer casal el 1975, ja que pujaven al barri per ajudar-nos a la seua construcció i ens regalaren alguns materials, perquè la falla no estava per tirar coets econòmicament durant els primers anys. També el president de la Junta Local Fallera (JLF) entre 1979 i 1980, Arturo Boix –que ostentava aquest càrrec abans que l’alcalde fóra president de JLF—, va ajudar en l’obra del casal. D’aquella primera època de la comissió també es recorda com els músics de JLF baixaven amb la nostra falla per a l’Ofrena a la Verge dels Desemparats, i de com pujaven al barri tots amuntonats en la furgoneta de Críspulo, mentre que les falleres i fallers pujaven en els cotxes. El que calia preguntar-se és com tornava al barri la família de Críspulo si ell tenia la furgoneta plena, de gom a gom, de tots els músics que eren.

nosaltres de portes cap a fora? On

De dins cap a fora: la nostra gent envaeix i encisa més enllà del barri

anys, va estar en aquesta màxima

És clar que les influències externes a la nostra comissió han estat moltes des de què existim com a falla, fins i tot abans. Però, què hem aportat

futbol. Actualment no practica futbol

quedem els fallers i falleres del barri Sant Gregori més enllà de les nostres fatxades taronges i blanques?

Doncs no hem sigut pocs els que hem aconseguit grans reptes i objectius. De fet, la primera cosa en la

que ens anem a fixar és, justament, en el primer que es fixen els xiquets i xiquetes quan entren al barri: el camp de futbol. Pareix que criar-se

jugant al futbol, corrent d’una punta

a l’altra del pati o aprendre a anar en bici o en patins tirant-se per la rampa del camp de futbol dóna els seus

fruits quan ens fem majors. Encara que no a tothom els ha fet el mateix

efecte, pareix que els esports no

se’ns donen malament. Per posar alguns exemples, al futbol la nostra

màxima representant pot ser Marta Peña. Des que es va fundar el Valen-

cia CF femení al 2009 ella va lluir la camiseta de l’equip. L’any següent

començà a jugar en primera divisió a

l’equip valencianista i, durant quatre categoria. A més a més, també va disputar diversos campionats d’Es-

panya en la Selecció Valenciana de de manera professional, sinó que es troba immersa al món del running i del ciclisme.

/ 69 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Marta Peña competint durant una carrera.

A més, pareix que l’esport professional a la família Peña és ja un costum. El seu germà i, a més, faller, Dani, també té una relació estreta amb l’esport. Encara que al casal hi ha un futbolí i no una taula de billar, Dani Peña des de ben xicotet va tirar pel món de les caramboles i els tacs. Ha participat en quatre campionats mundials, es troba entre els setze millors del món i ha sigut subcampió d’Espanya Sub21 tres vegades.

/ 70 /

Ara representa al Club Billar Torrent, i ha estat preparant-se i competint a nivell internacional a Corea aquest novembre, sense anar més lluny. Encara que no tenim taula de billar, una cosa que sí tenim al casal durant molts anys és, a més del futbolí, una diana. A voltes encesa, a voltes no, però pareix ser que això no ha suposat mai un problema per al nostre faller Hugo Anchel. Membre de


Dani Peña al campionat d’Espanya Sub21.

l’equip València Darts, fa dos anys es va proclamar campió d’Espanya i cinquè en nivell Máster, la categoria més alta de l’Estat. Actualment forma part de Pub Every Night de Torrent, es troba entre els 10 millors d’Espanya i és el millor jugador de València. Damunt, tots els firaires de

la ciutat el tenen més que fitxat, perquè saben que quan apareix no els va a deixar cap peluix als puestos de la fira. Deixem enrere ara el món esportiu per endinsar-nos en un món que, per a la nostra festa, és imprescin-

Hugo Anchel i el seu equip al campionat d’Espanya a Marina d’Or. Foto: Torrent al día.

/ 71 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Vicente Ortí a l’exposició de la seua obra, ‘L’intèrpret de la matèria’, al 2018. Foto: UPV.

dible: l’art. Concretament, l’escultura. I és que a la nostra falla tenim un dels escultors valencians més importants de l’època actual: Vicente Ortí. Des que va començar la seua carrera professional als anys 70, l’artista torrentí no ha parat. A través de la seua obra s’observa una lluita de superació vital que es pot unir als seus orígens. Nasqué al si d’una família humil i nombrosa –son pare era fuster i, de fet, uns dels primers materials amb el qual treballà Ortí fou la fusta, perquè a la seua joventut ajudava en una fusteria—, i als 9 anys es va quedar sord per una meningitis, cosa que posteriorment l’ajudà a connectar més amb les seues creacions. Llicenciat a Madrid, es preparà per exercir com a professor d’escultura. Actual docent a la Universitat Politècnica de València, Ortí ha estat reconegut per part de

/ 72 /

Foto oficial de Silvia Poveda i Prieto com a Fallera Major de Torrent 2003.

l’Escola de Belles Arts de San Carlos en València i la de San Fernando, en Madrid. A més, el nostre faller ha exposat les seues obres –en les que treballa la pedra, la fusta, el marbre i el ferro— en nombroses ciutats: València, Barcelona, Madrid, Valladolid, L’Havana, Nova York, Miami, Mont-real i Basilea, entre les més importants. Ara, tornem al món faller, concretament al món faller torrentí. Des de la primera Fallera Major que va tindre Torrent el 1944 de la falla La Plaça i des de que la nostra falla existeix com a comissió, el barri Sant Gregori ha participat en les festes falleres a nivell local. Ja algunes de les primeres falleres majors de la comissió – com Nati Cebrián, per exemple— varen ser de la Cort d’Honor de la FMT en els seus respectius anys, però la


Beatriz Fernández i Olivares entrant a la plaça de l’Església en l’Ofrena, rodejada del passadís fet per la nostra comissió. Foto: Adrián Castelló.

nostra falla va haver d’esperar fins al 2003 per a què una dona del nostre barri siguera la màxima representant de Torrent. Silvia Poveda i Prieto va ser la Fallera Major de la falla el 2002, però el que no s’imaginava és que l’any següent tota la comissió estiguera recolzant-la com a FMT. Segons Silvia, el dia que recorda en més estima fou la Cridà, que encara es feia al balcó de l’ajuntament i no a la Torre. El moment que es va quedar gravat en la seua memòria va ser quan baixà la mirada i va veure tota la comissió suportant-la i donant-li afecte. Amb tot això, el fet de ser la primera Fallera Major de Torrent de la nostra falla també va ser un privilegi, ja que representava tota una ciutat, però portava la veu del barri allà on anava. A més a més, des del 2003 Silvia ha vist una evolució per part de la falla. Ella destaca la ma-

jor participació en els actes locals, sobretot quan baixem del barri tots els membres de Sant Gregori fins la Torre per donar inici a la festa fallera a la Cridà per finals de febrer. Encara que han sigut moltes les falleres de la comissió que han estat membres de la Cort d’Honor de la FM i FMI de Torrent, hagueren de passar onze anys per a que la màxima representant de la ciutat fóra, de nou, de la falla Barri Sant Gregori. El 2014, la nostra fallera Beatriz Fernández i Olivares va ser la FMT i, com ella recorda, al barri no cabia ni una agulla el dia que va eixir representada a l’elecció en l’Àgora del Parc Central. De fet, Bea està convençuda que un dels moments més bonics que ha viscut en la seua vida va ser quan va entrar pel barri i va veure tota la comissió i veïns

/ 73 /


gullosos de les dues FMT que hem tingut, ja que ambdues han portat el nom del barri a tot arreu, ja siguera en les falles de Torrent, en les festes de la Magdalena de Castelló o en les fogueres d’Alacant.

Esbós de la nostra falla infantil d’enguany fet per Héctor i missatge de Sergio Amar.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

del barri només per donar-li l’enho-

rabona. “Jo notava com que tot el barri estava content de què jo fóra la FMT, que la gent em veia com a

Fallera Major, però també sabia que

de xicoteta havia jugat en la bici o en el parc del barri”, diu Bea. Com que ella va sentir el suport de tota la gent

del barri i de la falla, l’altre moment que més estima del 2014 és quan la nostra comissió li va fer un passadís

perquè entregara el ram de flors a la Mare de Déu el dia de l’Ofrena. Tant

Silvia com Bea han estat orgulloses de poder representar la nostra comissió en una ciutat que viu tant les

falles com Torrent. I també des de la falla Sant Gregori hem estat ben or-

/ 74 /

Però, hi ha una persona a la que el món faller l’ha envaït per tots els costats des que va nàixer; i és per això que qualsevol dins del barri i fóra el coneix com una de les persones que més sap de falles i monuments, encara que només tinga 17 anys. Pertany a la nostra comissió des que va nàixer i, si en març et trobes en ell, sempre tindrà un llibret de qualsevol falla –encara que les seues preferides són la Convento Jerusalén i la Barri Sant Gregori, com no—. Per suposat, també estarà disposat a explicar-te quin és el lema de la falla Na Jordana o qui és l’artista de L’Antiga.

Si encara no sabeu sobre qui estem parlant, anoteu el seu nom: Héctor Domínguez i Irnán, un xiquet autista que no sabria viure sense les falles. Del 15 al 19 de març pot passar-se tot el matí i tota la vesprada veient els monuments plantats al pati del barri. La seua habitació podria ser un museu faller, perfectament: té ninots que varen indultar d’alguns dels nostres monuments, i al seu somier


Héctor amb Pere Baenas en la falla Convento Jerusalén de València l’any passat, en la seua visita habitual. Foto: Coral Anchel.

té més llibres fallers que molts casals. Llibrets d’abans que ell naixera –com el de l’any 2000, que el té perquè la seua cosina Marion fou FMI-, Granerers de tots els anys, etc. No obstant això, un dels llibrets que més il·lusió li fa tenir és el de Convento Jerusalén, i la història és ben curiosa. Resulta que un dels artistes preferits d’Héctor és Pere Baenas, habitual d’aquesta falla de secció especial de València i guanyador en varies ocasions del primer premi en aquesta categoria. Cada mes de març, Héctor es prepara per a la seua visita anual a la falla Convento, ja que ha d’entregar-li a Pere l’esbós que ell mateix ha fet d’eixa falla, en dedicatòria inclosa. Per tant, la relació Héctor i Pere Baenas està més que consolidada, però l’artista

de Convento no és l’únic que s’ha quedat bocabadat quan veu els dibuixos d’Héctor. El dissenyador de la nostra falla infantil d’aquest any, Sergio Amar, també ha conegut la passió d’Héctor pels monuments, i així ho va publicar a Instagram. Héctor va tindre el detall de regalar-li un esbós de la seua falla a Carla i Eva, nostres falleres majors d’enguany, i quan Sergio va saber-ho publicà a les seues xarxes socials: “Moltes vegades em pregunten per què m’agrada tant fer falles. Detalls com aquests i persones com Héctor responen a aquesta pregunta, i no podia deixar de compartir-ho. Gràcies, Héctor, per aquest súper regal a Carla i, sense saber-ho, també a mi”. A més, el nostre faller està informat de totes les novetats falleres, encara

que no siga el mes de març. Al seu historial de YouTube el més habitual és trobar “Pedro Santaeulalia” –l’altre artista preferit d’Héctor, habitual de la falla Nou Campanar—, al seu Facebook els noms més buscats són ‘Cendra digital web’ i ‘Federación Fallas Especial’, i la galeria del seu mòbil està repleta de fotos de falles. Fixeu-vos si és tal la curiositat i les ganes que té per veure monuments, que l’any passat se’n va “escapar” de sa casa perquè volia veure les falles de Torrent. De fet, li va deixar una nota a sa mare que deia:

/ 75 /


“Mama meido a fuera ala calle”. El que està més que clar és que Héctor és una persona molt especial i que té un talent innat per a l’art i els monuments. Qui sap, potser d’ací a uns anys aquest xiquet de la Sant Gregori siga tot un reputat artista faller!

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

‘Algo’ més que invasions: la identitat, el barri i la nostra llar Com hem pogut observar, les invasions que hem rebut i els aspectes externs que la nostra falla ha envaït no són pocs. Tanmateix, hi ha una cosa que no té res a veure en les invasions i que el barri Sant Gregori té de sèrie. Perquè el que transmet el barri és llar. Es tracta d’un lloc al que pots tornar sempre, un lloc al que estar eternament agraïda. I no és una qüestió de ser faller de tota la vida o no, sinó de sentir que quan ets al pati de la falla, ets a la teua casa. És, resumidament, eixa invasió que tenen les quatre parets d’aquesta barriada més a prop de El Vedat que del nucli urbà de Torrent. Et sents com quan de xicoteta jugaves al “pilla-pilla” i et salvaves perquè et refugiaves a casa. I solament fa falta una cosa per saber que hi ets a la teua llar: la teua gent. A la falla Barri Sant Gregori sempre trobaràs la teua gent, la teua família, tant la que tries com la que no. Eixes persones en les que

/ 76 /

has compartit vesprades senceres al parc del barri, i que ara comparteixes la baixada a la Cridà, les despertaes en molta son perquè el dia anterior la festa ha donat per a molt o la cremà del 19 de març. Eixa gent en la que has cantat a ple pulmó la Amapola o La Campanera mil voltes. Perquè sí, estar a la falla és estar a casa, i què millor lloc per tornar que la teua llar. Què millor lloc per estar que el barri Sant Gregori. A la meua iaia Dolores, la més bonica del barri.


/ 77 /


/ 78 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


INVASIÓ EN LES FALLES

/ 79 /


La invasió geogràfica de la civilització fallera

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Javier Mozas Associació d’Estudis Fallers i Delegat d’Arxiu-Biblioteca de JCF

02 / 80 /


Punt de partida La festa de les Falles no té una data concreta en que es crea. La tradició oral —i que alguns literats i erudits han deixat escrita— ens transmet que les Falles les crearen els fusters quan se’ls ocorregué posar un ninot dalt de les fogueres quan arribava l’equinocci de primavera, invadien als carrers i places del casc històric, o a l’horta circumdant de la ciutat de València. Independentment d’esta tradició, el que és segur és que les primeres informacions que ens han arribat sobre les Falles són del segle XVIII. Originàriament eren un festeig que es celebrava només al Cap i Casal dins del cicle festiu en honor a Sant Josep. Es plantaven en la matinada del 17 al 18 de març, i estaven només eixe dia per a visitar-les, fins a l’hora que es posava el sol en que eren cremades —per això eren conegudes com Falles de la Vespra de Sant Josep—. Els organitzadors de les Falles en cada carrer o plaça no formarien grups de més de deu persones, generalment els comerciants i artesans que vivien o treballaven al propi barri. Estes incipients comissions falleres s’encarregaven alhora de preparar els actes fallers per al barri i de la

construcció de la seua falla. Tenien un caràcter intermitent, donat que no era costum que tots els anys seguits es plantara falla al mateix lloc; per tant, a la següent cita, podien ser els mateixos veïns o uns altres del mateix carrer o plaça. El programa de festejos era similar a qualsevol de les festes de carrer de la ciutat: replegà, despertà, passa-carrer, traca correguda i concerts de música, acompanyats per tabal i dolçaina o banda de música. Els diferenciava de la resta de festes els dos actes principals, la plantà i cremà de la falla. Esta era generalment un caixó d’uns dos metres d’alçària, i els laterals pintats o dibuixats. Al seu interior, es depositava tot tipus de combustible, sobre

tot els trastos vells replegats pels xiquets uns dies abans pel veïnat, i una traca al moment de la cremà de la falla. Dalt del cadafal es col· locaven els ninots, construïts a tamany natural, estructura de fusta recoberta de palla i roba, cares i mans de cera, i moviment. Els versos explicatius es posaven a les façanes dels edificis propers. A partir de la segona meitat del segle xix, les Falles començaren un nou camí. La premsa local es fa ressò de la festa de manera contínua cada

/ 81 /


any fins a l’actualitat. A poc a poc, s’afegiren més actes al programa de festejos i acabà per ampliar-se un dia més el dia de celebració, transformant-se en una festa de caràcter propi.

És en este context on se produí la exploració d’altres barris i arrabals urbans de la ciutat. Fins eixe moment, l’emplaçament de les falles més antigues conegudes, s’estenia per tots els barris del centre, sent els més assidus al ritual anual faller els de El Carme, La Seu i El Mercat.

A poc a poc, les Falles s’expandiren per més carrers i places d’extramurs, en un intent d’abarcar tota la ciutat, tant als nous com als antics barris. Així, veiem com començà entre finals del XIX i principis del XX, la flama fallera a poc a poc pel Grau i el Canyamelar, Castellar, la Roqueta, Russafa, l’Eixample, el Botànic i la Petxina, Montolivet, Benimaclet, Marxalenes, Nazaret, Benimàmet, la Saïdia, Campanar, En Corts, Patraix, Massarojos, Benicalap, la Malva-rosa, la Font de Sant Lluís, o El Palmar.

L’inici de l’enderrocament de les muralles del Cap i Casal a partir del 20

L’annexió fallera de les tres províncies

La ocupació fallera de la ciutat

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

tat falles des de els anys 1866 dins de la plaça de Bous per part d’un empresari i cobrant entrada.

de febrer de 1865, donarà llibertat al creixement urbà contigu a la futura ronda i seguint les vies d’eixida de la ciutat. Com vorem al llarg de tot l’article, el creixement urbà anà més o menys de la mà de la expansió fallera. Als pocs anys, es produí una onada més enllà de les muralles, en aparèixer —fins el moment— dos de les falles més antigues extramurs el mateix any, 1871. Per una banda, a la baixada del pont i començament del carrer d’Alboraia, i d’altra a l’antic carrer de la Verónica, hui en dia Lepanto. Prèviament s’havien plan-

/ 82 /

L’incipient creiximent d’esta festa popular durant to la segona meitat del XIX va fer que altres localitats valencianes es fixaren per poder imitar-la. La inauguració de la línia de tren en 1854 que comunicà de manera directa València i Xàtiva, faria la resta per a la seua difusió. Així començà la segona invasió de la festa de les Falles més enllà del seu àmbit inicial cap a altres localitats i municipis com Xàtiva (1865), Sueca (1876), Gandia (1876), Alzira (1889), Torrent (1900) o Burjassot (1910).


A cavall entre els segles xix i xx, traspassà l’àmbit provincial i també s’estengué de manera puntual a les localitats alacantines de Gata de Gorgos, Onil, Petrés, Dénia i Oriola, i a la pròpia ciutat de Castelló. En les dècades dels vint i trenta del segle xx, la festa es convertí en una senya d’identitat del valencianisme cultural i popular, que propicià que la festa tinguera una segona etapa d’expansió per 46 localitats de diverses comarques de les tres províncies, com l’Horta de València, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol, Ribera Baixa, Vall d’Albaida a la província de València, a més de les castellonenques i alacantines de la Plana Alta y Baixa, Alt Palància, Vinalopó Mitjà, Marina Baixa y Alt Vinalopó.

Destacà sobre totes la comarca de l’Horta, on 17 localitats plantaren falles més o menys de manera esporàdica. A la resta de comarques també passa el mateix, i només les grans poblacions tenen certa continuïtat. Alguns d’ells ja tenien alguns precedents puntuals, com Gandia, Xàtiva, Alzira, però altres començaren ara la seua trajectòria fallera, com Sagunt-Port de Sagunt (1926), Cullera (1928), i Borriana (1928).

Després del parèntesi obligat de la Guerra Civil, la festa prengué un nou impuls en la dècada dels quaranta. L’Ajuntament de la ciutat de València creà la Junta Central Fallera — heretera en certa mesura del Comité Central Faller—, que serà imitada en altres localitats, com exemple en Alzira, Carcaixent o Gandia. La festa patí un creiximent més lent que en l’etapa anterior. En total, en esta nova etapa fins als anys seixanta, la festa apareix en 23 municipis valencians i 7 alacantins. Hi ha localitats on apareix la festa de manera puntual en les localitats d’Alginet, Algímia d’Alfara i Oliva, i de manera continuada a Benaguasil, Pego, Llombai, Elda, Ribarroja del Túria, Cheste, Utiel, Torrent, Sueca, Dénia, Turís, Bunyol, Carlet, Alboraia o Bétera.

Però també reapareix de nou en altres localitats com Cheste, Utiel, Benaguassil, Carcaixent, Dénia, Pego, Ribarroja del Túria, Sueca, Llombai, Elda, Turís, La Encina, i Buñol. En estos casos, la festa s’ha mantingut fins a l’actualitat. Però serà a partir de la següent dècada quan siga una veritable expansió de la festa per tot arreu, on més d’un centenar de localitats es suma-

/ 83 /


Evolució de la implantació de les falles als municipis de València, Castelló i Alacant Entre finals del XIX i principis del XX Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira, Gata de Gorgos, Onil, Torrent, Petrés, Dénia, Oriola, Llíria, Castelló, Burjassot.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Entre la dècada dels anys 20 i 1936 Alfafar, Alaquàs, Alberic, Alboraia, Albuixech, Alcoi, Alcàsser, Alfara d’Algimia, Alfara del Patriarca, Algemesí, Benaguasil, Benavites, Benetússer, Benicàssim, Benifaió, Bétera, Borriana, Buñol, Carcaixent, Catarroja, Cheste, Cullera, Elda, Estivella, Godella, L’Alcúdia, La Encina, La Vall d’Uixó, Macastre, Manises, Montcada, Paiporta, Paterna, Quatretonda, Ribarroja del Túria, Sagunt-Port de S., Sedaví, Segorbe, Silla, Soneja, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Turís, Villamarchante, Vila-real. Entre 1940 i els anys 60s Algímia d’Alfara, Alginet, Canals, Carlet, Cerdà, Jalance, L’Alcúdia de Crespins, La Pobla de Farnals, Llombai, Llucena, Meliana, Monóvar, Pego, Picassent, Rocafort, Utiel. Entre la dècada dels 70s i l’actualitat Albal, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Albalat dels Tarongers, Alborache, Aldaia, Almàssera, Almenara, Almussafes, Altura, Aras de los Olmos, Benicarló, Benicull de Xúquer, Benidorm, Benifairó de les Valls, Benimodo, Beniparrell, Bolbaite, Bonrepòs i Mirambell, Calpe, Casinos, Castelló de la Ribera, Chella, Chiva, Cofrentes, Corbera, Domeño, El Puig de Santa María, Emperador, Énguera, Faura, Favara, Foios, Fontanars dels Alforins, Fortaleny, Genovés, Gestalgar, Gilet, Godelleta, Guadasuar, L’Eliana, L’Enova, La Font de la Figuera, La Llosa de Ranes, La Pobla de Vallbona, La Pobla Llarga, Llanera de Ranes, Llaurí, Loriguilla, Marines, Massalavés, Massalfassar, Massamagrelll, Massanassa, Moixent, Montesa, Montroi, Montserrat, Museros, Nàquera, Navajas, Novetlé, Oliva, Ontinyent, Pedralba, Peñíscola, Picanya, Poble Nou, Polinyà del Xúquer, Puçol, Quart de Poblet, Quartell, Rafelbunyol, Rafelguaraf, Real de Montroi, Riola, Rotglà i Corbera, San Antonio de Benagéber, Senyera, Siete Aguas, Sollana, Sumacàrcer, Teresa de Cofrentes, Torrevieja, Tous, Tuéjar, Vallada, Vinalesa, Viver, Xeraco, Yátova.

/ 84 /


ren a un procés de constant creiximent fins a l’actualitat. La causa, la constitució de la Gran València, un espai periurbà que la Junta Central Fallera del Cap i Casal s’annexionà, format per les localitats limítrofs on es començà a plantar falla des de finals dels seixanta: Xirivella (1967), Burjassot i Quart de Poblet (1969), i Mislata (1971).

bal, Massanassa, Benetússer, Massamagrell, Catarroja, Picassent o Puçol. Però també s’incorporaren d’altres comarques valencianes com Alginet, Algemesí, L’Eliana, Benifaió, Alberic, La Pobla de Vallbona, Llíria, Oliva o Tavernes de la Valldigna, així com les castellonenques Benicarló i La Vall d’Uixó, i les alacantines Benidorm i Calpe.

A partir d’ací, més d’un centenar de localitats s’afegiren a la llista de poblacions que planten falla, sent 36 les que ho fan per primera vegada, i la resta són municipis on havien plantat falla en alguna ocasió. Les quantitats parlen per sí mateixes. En la majoria de les localitats, es manté en l’actualitat la tradició fallera encetada en esta fase; en només 8 ca-

Serà justament en este últim període quan es crearen les prop de cinquanta Juntes Locals Falleres que continuen la seua tasca en l’actualitat. Des dels anys quaranta estaven íntimament lligades a la Junta Central Fallera de València en tots els sentits, però els últims anys, només es manté una vinculació més fictícia que reial, ja que són els propis municipis corresponents qui aproven o deneguen la fundació d’una nova comissió fallera, i no JCF.

sos no a quallat l’esperit faller, sent un percentatge molt reduït. Sobre tot, va ser especialment significatiu entre els anys 1971 i 1981. Els anys posteriors, i òbviament a mesura que passen els anys, la quantitat de municipis fallers que s’afegiren al llistat augmenta però de manera no tan significativa. Sobre tot, la festa triomfà a la comarca de l’Horta, on s’arrelà de manera destacada en municipis com Paterna, Manises, Montcada, Paiporta, Silla, Aldaia, Alfafar, Al-

Tot este moviment festiu engloba poc mes de un miler de comissions falleres distribuïdes en 137 municipis, la majoria de les comarques de les tres províncies. També cal afegir les falles plantades “silvestres” en escoles, residències de tercera edat, centres de dia, associacions de jubilats i juniors que planten falles en cada localitat, inclús en aquelles on no hi ha comissió fallera oficial, i que amplia la llista.

/ 85 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Falla plantada en la localitat argentina de Mar de Plata per l’artista faller Adrián Mas Reyes (2019).

Falla plantada a la localitat suïssa d’Ardon per la ‘Asociación Fallas en Suisse’, dels artistes fallers germans Parra (2019). Foto: Benoît Gaillard.

/ 86 /


Les glòries espanyoles es rendixen a la festa fallera Primer va ser la ciutat. A continuació sucumbiren les tres províncies. Només era qüestió de temps la tercera invasió, la conquesta de la resta de l’estat espanyol. Tenim les primeres informacions de falles plantades fóra al primer terç de segle. La primera va ser una falla publicitària a Madrid (1915), on Roberto Roca plantà a la tía Javiera, un personatge popular que venia rosquilletes a la festa de Sant Isidre de la capital. A partir d’ací, els anys immediats, la festa fallera conquerí algunes ciutats espanyoles com Barcelona, Melilla o Tarragona, que plantaren falla de manera efímera. Va ser el germen de les conegudes Cases Regionals, Cases de la Comunitat Valenciana o Centres Valencians en l’exterior de: Asturias, Sant Antoni de Portmany (Eivissa), Mallorca, Menorca, Barcelona, Burgos, Cantabria, La Rioja, Madrid, Málaga, Navarra, Sevilla, Gavà (Tarragona), Teruel i Zaragoza. Gràcies a la tasca cultural i festiva dels prop de quaranta col·lectius, la festa s’ha estès a altres províncies, plantant falla algunes d’elles.

També, de manera particular s’han creat comissions falleres a l´ús o associacions privades que han implantat la cultura valenciana i fallera als nous espais conquerits, i que han aconseguit que la població autòctona done el seu suport a estes manifestacions festives alienes. Són els casos de les falles El Toro (Calvià), Coll d’En Rabassa (Palma de Mallorca), Formentera —de manera puntual—, Barchín del Hoyo (Cuenca), Mancha Real (Jaén), Getafe (Madrid), i el Colegio Mayor Universitario Belagua (Pamplona). Dos casos destaquen sobre la resta. A Tarragona, on es plantaren diverses falles entre els anys 1933 i 1936, però al mes de juny per a commemorar la festa de Sant Joan. També al nord, i en data diferent a la tradicional de celebració de la festa fallera, es plantà una falla a la ciutat de Santander. El motiu, les conegudes festes dels Baños de Ola que es celebren en juliol, i on l’artista faller Andrés Arévalo Castilla ha sigut contractat per plantar una falla entre els anys 1999 i 2012.

/ 87 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Falla plantada a la ciutat de Santander per l’artista faller Andrés Arévalo Castilla amb motiu de la festa dels ‘Baños de Ola’ (2001).

L’expansió de l’Imperi Faller

Les primeres incursions a Europa i

Les Falles s’originaren als barris més

i París (1932), respectivament.

frontera provincial cap a les veïnes

La Guerra Civil Espanyola provocà

nòmica en totes direccions. Només

i famílies cap a altres països, so-

tre a Europa i per via naval per tal

(França de manera destacada). Així,

sió.

passà a Espanya, s’han fundat di-

I així fou. la festa fallera també

Valencians en l’exterior a diversos

antics del Cap i Casal. Traspassà la

América de les que tenim referència,

tingueren lloc a Buenos Aires (1927)

Castelló i Alacant. I també la auto-

un obligat exili a moltes persones

quedava expandir-se per via terres-

bre tot llatinoamericans i europeus

d’arribar a América, la quarta inva-

el pas del temps, i a imatge del que

conquistà el cor dels estrangers.

/ 88 /

verses Cases Regionals i Centres països.


A Europa, la incursió fallera arribà als centres de Montpellier i París (França), i més actualment a Ardon (Suïssa). A Amèrica, però, el desembarcament fou molt més ampli, sobre tot en la segona meitat del segle xx, com per exemple la Falla El Turia de Buenos Aires, Coronel Dorrego, Mar de Plata, Mendoza, Rosario, San Juan i San Luis (Argentina), Sao Paulo (Brasil), Chile, Costa Rica, Perú, Mèxic, Montevideo (Uruguay), Venezuela i Connecticut (USA). Els valencians en l’exili han fet possible el retorn a la seua terra d’origen els dies fallers per poder gaudir de la festa i retrobar-se amb la família, gràcies a les iniciatives, primer del Vaixell Faller i últimament l’Avió Faller.

¿Les Falles conquistaran la Galàxia? Tot i que últimament es posa en dubte si l’home arribà a la Lluna en 1969, sembla que la conquesta de l’espai està assegurada per part d’alguna superpotència. Potser siga Rússia, els Estats Units, la Xina o el Japó. Però en tot cas, sembla que encara passarà molt de temps fins que els espanyols, i sobre tot els valencians,

fins que enviem un coet fóra del nostre planeta Terra. Tot i que tenim dos antecedents valencians... i fallers del Cap i Casal! El primer, la comissió de la falla Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal que, per a celebrar en l’any 1966 el 25 aniversari de la comissió actual, llançà el coet ‘Supositori J-1’ des de la platja... fins no molts metres... I el segon, la comissió de la falla els Lleons-Poeta Mas i Ros que en octubre de l’any 1999, aconseguí incloure un CD-ROM que contenia la seua pàgina d’internet, dins d’un enviament de material cultural de diverses procedències per part de la NASA al planeta Marte. Però segur que estos primers intents

per explorar el planeta roig, tindran segur més posteriorment fins que aconsigam els valencians en un futur més o menys pròxims, assentar-nos en nous planetes i inclús altres galàxies, i importar la nostra festa fallera. Perquè les Falles, al igual que la nostra societat, evoluciona i s’expandix en paral·lel, per oferir a altres pobles, la riquesa que engloba l’art dels artistes fallers i les seues obres mestres, la pirotècnia, la música, la indumentària tradicional i la literatura festiva.

/ 89 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Falla plantada a la ciutat d’Ávila per l’Associació ‘Fallers pel món’ (2013).

Falla plantada a la ciutat d’Ávila per l’Associació ‘Fallers pel món’ (2013).

/ 90 /


Documentació consultada: Andrés i Pascual, Salvador (1989): Alzira. 100 anys de falles. 18891989. Junta Local Fallera d’Alzira. Aymerich Tormo, José (1996): Burriana, en sus fallas (1928-1936), tom I, Borriana, Grup d’Estudis Històrics Fallers. Castelló Lli, Joan (1996): Història de les falles de Cullera (1928-1996). Cullera, Ajuntament de Cullera. Císcar Juan, Salvador (2008): La falla plantada a Torrent en 1900. Llibret de la falla Ramón i Cajal (Torrent). Coll Fornés, Josep Joan (2001): Les falles fundacionals de Gandia. Gandia, CEIC Alfons el Vell. Esbrí, Iván, i Muñoz, Manuel (2019): Falles fora de Falles. Els altres temps de la festa. Ajuntament de València, Regidoria de Cultura Festiva. Ferri Chulió, Andrés de Sales (2008): Les falles de Sant Josep a Sueca. Sueca. Lloret Tarrasó, José - Coll Fornés, Josep Joan (1985): Historia de las Fallas de Gandía. Gandia.

Llueca Úbeda, Emilio (2002): Història de les falles al Camp de Morvedre. 1927-2002. Port de Sagunt, Sagunt, Falla Luis Cendoya. Mozas Hernando, Javier (2015): La expansió geogràfica de les Falles. Llibret de la Comissió Fallera de Sant Roc. Torrent. Mozas Hernando, Javier (2017): La expansió geogràfica de les Falles. Suplement de Falles de la revista La Traca. València. Roig Folch, Vicent: Un siglo de fallas en Burjassot. De 1917 a 2017, desde sus orígenes. Associació Cultural El Piló, Burjassot Sanchis Ambrós, Manuel (2011): “Tarragona fallera”, en revista Cendra-Suc de Falles, nº 10, juny-2011. Vives Signes, Miguel (2017): Fa un dia preciós de Sant Josep. A Gata van fer falles en 1898 i 1899. [blog http://cronistadegata.blogia.com/2017/031901-fa-un-diaprecios-de-sant-josep.-a-gatavan-fer-falles-en-1898-i-1899.php] Vives Signes, Miguel (2019): Hui és Sant Josep. 121 anys de falla a Gata. [blog http://cronistadegata. blogia.com/2019/031901-hui-essant-josep-121-anys-falla-a-gata41-anys-cor-serrillas-32-anys-caiguda-de.php]

/ 91 /


De fora vindran, que la falla plantaran Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Juanjo Medina Bonilla. Revista CENDRA

03 / 92 /


Una flota vikinga va recórrer les costes del sud de la Península Ibèrica en el segle IX. Entre els anys 859 i 861 uns seixanta drakkars —el típic naviu escandinau— van remuntar el riu Segura fins Uryula —hui Oriola— prenent el castell que dominava la població en aquells temps i assentant-se per a passar l’hivern i continuar l’expedició d’exploració del Mediterrani al arribar el bon temps. Aquella invasió comandada entre altres per Björn Jaernside, fil del llegendari i televisiu, Ragnar Lodbrog, rei de Suècia i Dinamarca, no va tindre excessiva influència en l’historia de les nostres terres, però altres si l’han tinguda i han ajudat a conformar la idiosincràsia de la nostra personalitat com a poble, i alguns dels aspectes més significatius de la cultura autòctona. I d’eixa influència externa les Falles tampoc han escapat. Així, tots els estrats de la festa tenen protagonistes que han vingut d’altres regions o països, i els artistes fallers no anaven a ser l’excepció, inclús alguns d’ells marcarien amb els seus treballs l’historia de les Falles, canviant conceptes i obrint camins mai xafats. Altres acaben d’arribar i comencen a obrir-se pas en aire fresc i molt d’entusiasme. Anem a conèixer la trajectòria professionals d’alguns d’ells, però com en les antigues conquestes, anem pas a pas.

El primer nom lligat a una falla

Fa dos-cents anys es va plantar una falla a la plaça de Santa Catalina, cantó al carrer de Saragossa, que prenent el mite de Faetón, feia referència a Fernando VII que uns dies abans tingué que jurar la Constitució de 1812. La falla va ser promoguda per Félix Casalis, un hostaler italià que regentava el Café del Sol al carrer de Saragossa. Casalis que havia anat mudant la seua pell política de monàrquic a liberal, va ser arrestat com a conseqüència de la temàtica del cadafal, acabant a la presó de Sant Narcís, des de la que sembla se li sentia lamentar-se que “La muladeta fal-la ma perdutto!”1 Esta és la primera i clara atribució d’una falla al seu promotor, i no sabem si artista. Casalis nascut al Piamonte italià al voltant de 1763 emigrà a Barcelona, on va casar-se en Narcisa Mur, unió de la que varen nàixer tres fills. Es traslladaren a Valencia en la primera dècada del segle XIX, començant a regentar diferents locals d’hostaleria, fins ficar-se al front del Café del Sol. Casalis mor segurament en 1841, deixant en mans dels fill els negocis familiars, fins que en 1872 va morir la seua filla Teresa, perdent-se així este llinatge2. 1 Així ho relata l’impressor José de Orga en Ansisam de totes herbes, publicat per Constantí Llombart en 1878. 2 Per saber més d’esta història deuríeu de llegir el llibret de la Falla Plaça de la Reina- Pau- Sant Vicent que commemora el dos-cents aniversari de la mateixa.

/ 93 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

En el temps, i conforme les falles anaren guanyat força dins de les festivitats celebrades a la ciutat, anà creant-se allò que en el temps seria la professió d’artista faller. Els primers noms relacionats apareixen a mitat del segle XIX, són els de professionals de diferents disciplines artesanes que completaven els ingressos dels obradors que dirigien, o els salaris que cobraven plantant una falla. Això sí, tots eren nascuts a Valencia o els seus voltants. Però els cicles migratoris i les males condicions treball en algunes zones d’Espanya, fan que eixa circumstància canvie i comencen a firmar falles artistes vinguts i vingudes de més enllà de les fronteres del nostre territori. Anem a acostar-nos, de la A a la Z, a alguns d’eixos noms que han ajudat a engrandir la professió d’artista faller i les pròpies Falles.

Acebedo García, Gregorio

Naix en Almargen (Màlaga) en 1987, i es forma en l’Escola d’Art i Disseny (Esardi) d’Amposta, plantant les seues primeres falles a Benicarló —població en la que residix— en 2014, en L’Embut, Dites i refranys, i Nou Barri, La basseta del Bovalar. Debuta en Valencia a l’any següent en la falla Escalante- Marina, emportant-se en la secció 12ª un 1er premi de falla i un 2º d’IiG, en Dites i

/ 94 /

refranys. En Benicarló planta Esport animal, per a la comissió Benicarló, per a la que obté el Ninot Indultat; La fabrica de desitjos, en disseny de Fernando Foix per a Nou Barri; i Un dia a la fira per a L’Embut. En 2016 repetix en Escalante- Marina en Naturalment, premi 8 de la secció 12ª. Este mateix any planta en Torrent La primera vegada que..., per a Ramón i Cajal; la falla Llig i imagina! per a la comissió Benicarló, i Endevina, endevinalla per a la falla L’Embut. Per a 2017, i donat el seu estil fresc, de modelat suau i pintura neta, firma en dos comissions en millors pressupostos. Estes són Passeig de l’Albereda- Av. de França, México bonico, 1er de 4ª secció; i Andrés Piles Ibars-Salvador Tuset, En perill d’extinció, enclavada en la secció 6ª, en la que obtingué el premi al millor ninot de la secció i el 6t de falla. Este mateix any planta la falla Tribus urbanes de nou per a la comissió Ramón i Cajal. En este any se li concedix el Premi Salvador Debón, que convoca la falla Plaça del Dr. Collado, i que reconeix a l’artista revelació de cada any. En 2018 continua la seua progressió i planta en les seccions 3ª, Valentia. es per a Albereda- Av. de França, en


un balanç de premis de 3er de secció, 2º d’IiG i el millor ninot de secció; i el la secció 1ª en la comissió Comte de Salvatierra- Ciril Amorós, on la falla Pintem? s’emportà el premi 8º. En 2019 fa un nou pas avant i en Albereda- Av. de França pujen a secció 2ª en la falla Albereda vintage, en un resultat d’un segon premi, i junt a Comte de Salvatierra s’estrena en Especial, en un 12 premi ab Mira, escolta i no calles. A més, en 2018, debuta en Fogueres, junt a Fernando Foix, plantant en Baver- Antigons la foguera Trappist-1, 2º premi de Categoria Especial, repetint en 2019 en la proposta Un gir copernicà!, que comportà l’indult del ninot presentat a l’exposició a més del 3er premi de la màxima Categoria. A més Acebedo realitza treballs de pintura per diferents artistes, pintura mural, quadres o encàrrecs que li permeten diversificar la seua professió.

Agulleiro Aguilella, Vicente

Naixcut a Saragossa en 1945, es trasllada a Burjassot on comença la seua formació artística en l’Escola d’Arts i Oficis, continuant-la en l’Escola de BBAA de Sant Carles de Valencia, i en els obradors de Regino Mas, quan Mas ja ha deixat de plantar falles, i Vicente Luna en qui

treballa durant nou anys. La seua primera falla la planta, en l’estil clàssic que absorvix dels seus mestres i marcaria la seua producció, per a la comissió Visitació- Oriola, L’aigua és per al patos, en 1968, aprovant en ella l’examen per a ingressar al Gremi d’Artistes Fallers, i en la que s’obri una de les trajectòries professionals més importants de tota l’historia de les falles. Durant els anys setanta planta en diferents comissions com Guillem de Castro- Triador o Av. Pérez GaldosLorca, les dos en 1970; Sueca- Lit. Azorín per a la qual conseguix els primer premis en 1976 i 1977 en les falles El sexo i El color según el cristal, en 3ªB. A més està present en totes les subdivisions de la secció primera des de quasi els inicis de la seua trajectòria en solitari, com P. Salvador Abril- Mtre. Serrano (1971); Av. de Burjassot- P. Carbonell (1972 a 1975) en la primera Lliuta lliure, que construix en hores lliures quan acaba la jornada en l’obrador de Luna, planta en 1ªA encara que no obté premi; Pl. de Saragossa-Pau- Sant Vicent, Monades (1976) la primera falla que suposà un gran impuls al seu que fer; i Sapadors- Vte. Lleó on també en 1977 guanya el primer premi amb La suerte y la fortuna, en la secció 1ªA.

/ 95 /


Tot este bagatge li facilita pujar a Secc. Especial en 1978 plantant per a Na Jordana la falla Pas al progrés, en un 3er premi de secció i el 1er d’IiG, iniciant una trilogia quasi perfecta, que es completaria l’any 1979 en el 2º premi i 1er d’IiG i Ninot Indultat, Fer front al bou, el primer del sis que aconseguiria, amb De presses i corregudes, i el 1er de secció i d’IiG de 1980 en el cadafal Els jocs, on Agulleiro recuperava una de les

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

senyes dels seu treball, el moviment en algunes de les seues peces, remats incluïts. L’etapa a Na Jordana es tancaria en 1981, Les batalles, en un 2º premi de secció.

Després d’un parèntesis en 1982 en que no planta en la màxima categoria, però aconseguix el Ninot Indultat per a SapadorsVicente Lleó amb el grup La dama de l’engrunsadora3, de la falla Capolls de primavera, Agulleiro torna a especial per la porta gran, i en 1983 se’n duu 1er premi de secció i IiG i el ninot indultat, Trobador i Colombian, en la falla Carnestoltes. En esta falla s’inicia el període més reeixit de l’artista, continuat en dos primers premis més, La fam...a i Faroners, dos ninots indultats i 3er premi d’IiG en 1984. 3 Que a més obtingué el 3er premi de secció i el 1er d’IiG de 1ªB.

/ 96 /

Des de 1986 Agulleiro i Plaça del Pilar combinen decepcions com els segons premis d’eixe any, 1988 i 1990, el 3er de 1989 i el quart de 1991, en els èxits del premis d’IiG de 1989 i 1990 i el ninot indultat de 1989, Qui és sabater que faça sabates4. La falla de 1990, Llum i acció, tenia la particularitat de que la ballarina que la rematava —que junt al contrarremat era una reinterpretació del grup indultat de 1983— girava sobre el seu eix. En Este gos món, falla de 1991, Agulleiro i Pl. del Pilar tancaren una de les col·laboracions més profitoses de tots els temps, en l’única falla en que l’artista en la seua presencia en especial ha baixat del podí. Des de 1992 fins a 1999, i la bola extra de 2004, Agulleiro inicia un altra col·laboració que li reportaria grans èxits, al plantar en Almirall CadarsoComte d’Altea nou falles aprofitant en la majoria d’elles elements de les seues falles d’especial, alguns inclús acabaran per infravalorar el treball d’este període noment-les «falles del Pilar en xicotet». En les dos primeres, El consum del perfum i Visca la festa obté el 1er premi de secció, arredonit en 1992 en el primer d’IiG. 4 La relació de ninots indultats es completa en els grups presentats per a Plaça del Pilar Terrisser i aprenent, 1984, i En el taller del ferrer, 1985.


El 2004 amb La petardà es tancava la presencia d’Agulleiro en l’elit fallera en un 4t premi de secció. Però abans en 1999, Valencia cap al dos mil, i 2000, Tercer mil·lenni,5 va plantar les seues dos úniques falles en la Plaça de l’Ajuntament de Valencia. L’experiència municipal la continua en Torrent on planta la primera falla de l’Ajuntament en 2001, La lluita per la supervivència, fent-ho fins a 2007, Torrent està de moda, l’única en que no utilitza peces de la seua producció en secció especial, i probablement la més innovadora del seu repertori, que tanca precisament en esta falla. També serien destacables les produccions per a comissions com Poeta Asisn- Alegret- Puçol, des de 1994 fins a 2001 o Mendizábal (Burjassot) entre 1998 i 2005, comissió en la que li unia una relació molt estreta, aixina com el treball fet per a museus com el de Ciències de Madrid, o l’Eròtic de Barcelona i parcs temàtics en diferents països com França (Eurodisney) Suïssa, Alemanya, Grècia, Turquia o Emirats Àrabs, a més del bust en bronze de Regino Mas realitzat en 1999 per a 5 Per a la primera va contar en la col·laboració per a les escenes d’artistes com Ramón Espinosa, Mª Pilar i Mª José Luna, Francisco Mesado, Manuel Oliver o Vicente Lorenzo. En la segon, firmada junta a Ramón Espinosa col·laboraren José Bartolome i Enrique Burriel.

commemorar el centenari del naixement del mestre de Benifaió, i que està ubicat a l’entrada del Museu Faller de Valencia. Vicent Agulleiro va faltar el 21 de maig de 2008 després de lluitar durant un anys contra un càncer, i després d’haver obtingut un dels palmarès més importants de tots els temps.

Aroca Gómez, Hermógenes

Hermógenes naix a Villargordo del Júcar (Albacete) en 1934, i comença la seua trajectòria professional a Madrid als estudis Sevilla Films quan conta 17 anys, per recomanació de l’actor Pepe Isbert, la dona del qual era del mateix poble que Aroca. La vinculació al cine li fa traure’s el carnet d’actor arribant a participar en pel·lícules com El pescador de coplas, junt a Antonio Molina i Marujita Díaz, i inclús en superproduccions com Alejandro Magno, protagonitzada per Richard Burton. Aprofitant uns dies lliures en el treballa coneix les Falles en 1969, quedant encisat per els cadafals, de tal manera que no s’ho pensà molt i se’n ve a Valencia en 1970 “con mucha ilusión, pero sin casa, sin trabajo y con apenas cinco mil pesetas” (Castelló et altres 2001:117). Disposat a

/ 97 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

fer-se un lloc en la professió d’artista, es formà en artistes com José area, Daniel López o Salvador Gimeno, planta les seues primeres falles per a Barri Monte de Pietat, Xirivella, comissió en la que debuta en secció especial l’any 1976, en una falla de gats i ratolins, David venció a Goliat, i un premi quinze.

premi, Añoranzas. En 1986 comença la seua vinculació en la falla Almirall Cadarso on planta Valencia, amor i tradició, 3er premi, i D’il·lusió també es viu, a la que si li atorgà un 4t premi, a més d eles dos falles de 1987 i 1989 ja comentades, en el període de majors èxits en quant a premis de la seua carrera professional.

La dècada dels huitanta planta ininterrompudament en secció especial, on destaquen un tercer premi en Regne de Valencia- Mtre. Serrano en 1980, Tonet, Quiquet i el dimoni de Tomasset, i els dos segons per a Almirall Cadarso- Comte d’Altea en 1987, Romàntica invitació, i 1989, Fantasia, que a més va ser l’ultima falla d’especial plantada per Aroca. Encara que mai va guanyar a esta secció, davant la total superioritat mostrada per Juan Canet, tampoc en tota la dècada va baixar del quint premi, donant mostra de la seua regularitat.

Ja que en estos anys li varen ser indultats quatre dels seus ninots, el primer en 1982, el grup La caiguda de l’imperi marrano, fet per la comissió Regne de Valencia- Mtre. Serrano, i els tres consecutius de 1987, Valenciana i rajà; 1988, Parella valenciana; i 1989, Preparant l’ofrena6, els tres per a Almirall Cadarso, i en els que demostrà el seu domini del detall, usat tant en les figures com en les escenografies reproduint com ningú tant els ambients tradicionals valencians com els que reflectien altres cultures com les orientals. Açò ho aconseguia gastant paper endurible i molla de pa per a reproduir els detalls més xicotets, creant-se la seua personalitat artística, dins de la corrent barroca i de reivindicació valencianista que marcà les falles infantils de l’època. A més, buscava la col·laboració d’escultors com Joaquin Gómez o Joan Cervera i pintors

La seua producció en secció especial es completa en les falles Homenatge al Mestre Serrano i Valencia, eixe paradís, plantades per a Regne de Valencia en 1981 i 1982 en dos 4ts premis. Mateix resultat que l’aconseguit per a Bisbe Amigó- Conca en 1983 amb Fi de curs. En 1984 i 1985 planta la falla de la Plaça del Pilar, en un 3er, Empaque valenciano, i un 4t

/ 98 /

6 Este grup va desapréixer durant uns anys, fins que Alfredo Solaz, coordinador del Museu Faller en 1997, realitzà les gestions necessàries per a recuperar-lo que s’integrara al Museu.


com Daniel López, este als ninots indultats de 1987 i 1988. Aroca tanca la seua producció fallera en categories inferiors, primera i segona, i diferents poblacions, com Cullera on junt a la falla Passeig on va guanyar el primer premi consecutivament entre 1983 i 1986, i dedicant-se a construir betlems i maquetes dels monuments més destacats del seu poble natal, el Palau dels Gosálvez i l’Església de Santa María Magdalena.

Azpeitia Ureña, Ángel

Naix en Madrid en 1928, i quan ja viu a Valencia inicia estudis de dibuix en l’Escola d’arts i Oficis, per a entrar des de 1941 com a prenent en els obradors d’artistes com José Sánchez Cervera i Juan Monleón Blasco. En els anys 1951 i 1952 planta les falles Gral. Almirall-Carrera En Corts, Àngels-Maldonado i Plaça Rojas Clemente, que l’acrediten par a entrar al Gremi d’Artistes Fallers, començant una extensa producció tant de falles amb 96 cadafals, com de fogueres en 9 plantades, sempre fent gala d’un naturalisme classicista que caracteritza la seua producció. Encara que mai va arribar a plantar en Especial, si ho va far varies vegades en la secció 1ª en comissions com Plaça de Jesús, en la qual de-

buta en la categoria d’argent, on va fer-ho entre els anys 1960 i 1962, en les falles El mundo del futuro 4t premi, Port sense salvació i Vive como quieras, les dos sense premi. En 1963 planta en J. Costa- Borriana ¡Salvese quien pueda! 7m premi. L’any 1964 planta la primera de quatre falles per a Salamanca- Comte d’Altea, i repetix premi en la secció en el cadafal Ki-ki-ri-kí, música. Després vindrien Desempolseguem Valencia, 12 premi; Vamos a la cama... teleespectadores, 4t; i tancaria en 1967 en Coneixca vostè Espanya, que en el 3er premi de 1ª suposà el màxim guardó aconseguit per l’artista a les falles. On si va tindre més reconeixement en premis va ser a les Fogueres d’Alacant, en dos participacions junt a Benalua en Categoria Especial 1967, La gallina de los huevos de oro, i 1968, Quina música toquem, les dos en un segon premi. I els cinc cadafals plantant per als comissionats de Rambla Méndez Nuñez entre 1972 i 1976, els cinc primer premi de Categoria 1ª. Per últim planta en 1979 la foguera Oficial de l’Ajuntament d’Alacant, La millor terre del món7,que Azpeitia va solucionar dignament a pesar que va ser un encàrrec d’última hora. 7 Lema original de la Foguera.

/ 99 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

A més Azpeitia va desenrotllar un llarga labor com a constructor de carrosses, tant en Valencia per a les cavalcades del Regne o del Ninot i per a la Batalla de Flors. En ciutats com Eivissa va fer carrosses per a la cavalcada de Reis durant més de deu anys, així com en altres poblacions de la Comunitat i de fora. Estos treballs el compaginà en la realització d’estands per a FITUR entre 1982 i 1989, barrejant tots estos treballs en la construcció falles de menor entitat, fins que en 1994 planta a Lepanto- En Joan d’Àustria la seua última falla, Delícies de l’estiu, tancant una prolífica producció. Ángel Azpeitia va morir el 13 d’octubre de 2014 als 85 anys.

Azpeitia Ureña, José

Naixcut a Madrid el 19 de setembre de 1936, es trasllada a Valencia en plena Guerra Civil, on als 14 anys comença els estudis d’escultura a l’Escola d’Arts i Oficis. Durant estos estudis Octavio Vicent es va fixar en el seu treball, proposant-li que treballara junt a ell al seu estudi en l’elaboració de les falles de la Plaça del Cabdill de 1954, que va esbossar Salvador Dalí, Correguda de bous surrealista, i al de 1955, L’hora del diable. Continuaria treballant junt a Vicent al tornar de Madrid de completar estudis de BBAA en 1961,

/ 100 /

participant en la confecció del monument al mestre Serrano8. Ja en l’any 1962 José Azpeitia planta les seues primeres falles en solitari, en concret en les comissions Castelló- Segorbe, Una de por, 8º premi de la secció 1ª A, i Pl. del Mercat de Russafa, Empastres, SP en secció 2ª, en els que ja combinava un academicisme pulcre, demostrant un gran domini del modelatge, amb una caricatura continguda. Després de sis anys tornaria a plantar falla, en este cas junt a José Ballester planta per a G. V. Ferran el Catòlic- Àngel Guimerà Coqueterías, 4t premi de Secc. Esp., i considerada una de les falles més destacades de la dècada. Els anys 1969 i 1970 plantaria per a la comissió Exposició- Misser Mascó- A. Baca les falles L’Infern 8º premi, i Vanitat9 desqualificada al caure el pato que servia de remat durant els treballs de plantà, degut a la plu8 El monument que s’alça en l’avinguda del Regne de Valencia del Cap i Casal, fon projectat en els anys cinquanta i inaugurat el 28 de febrer de 1965. 9 Esta falla també tenia el lema Hoy la pobre humanidad no vive más que de la vanidad, com quedava reflectit entre atres referencies a El Turista fallero. La falla contà en la col·laboració de Jesús Liceras López, dibuixant de còmics per a que realitzara el guió, al voltant d’un esbós de José Soriano Izquierdo —que ja havia esbossat la falla d’Azpeitia plantada en 1962 en Castelló- Segorbe— i la pintura de l’artista Joaquin Gómez Perelló.


Falla Pl. del Pilar 1986. Vicente Agulleiro. Arxiu Joan V. Ramírez

Falla Azcarraga- G. V. Fdo. el Catòlic 1968. José Azpeitia. Arxiu Juanjo Medina

Hoguera de San Juan. A Coruña 1988. Enrique Burriel. Arxiu meigasacoruñablog.

Falla Convent de Jerusalem- Mat. Marzal 1989. Vicente Cebrián

/ 101 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

ja i a fortes ràfegues de vent que venceren al cadafal. L’artista tingué que ser convençut per a plantar el que havia quedat de la falla. Fins 1978 no tornaria a plantar en especial, en esta ocasió per a Espartero- g. V. Ramón i Cajal en el bienni 1978- 1979, amb les propostes Les plagues, 4t premi de falla i d’IiG, i A la gallina ciega, 6t premi de secció. En mig i després de les seues inclusions en especial va plantar en diferents seccions, destacant les participacions en 1ªA en els anys 1973 per a Marqués de Montortal- Torrefiel, Lo camp de Valencia, amb un resultat d’un 6t premi i Ninot Indultat, El Palleter10. En 1974 planta per a Peu de la Creu- En Joan de Vilarrasa, El triunfo en el arte, 4t premi. En 1976 i 1980 plantaria les seues últimes falles de les altes seccions, les dos per a Sapadors- Vte. Lleó, Nostra processó del cor, 2n premi i 1er d’IiG, i que la convertixen en la seua falla millor valorada per els jurats, i Democràcia, una falla molt compromesa políticament i que queda sense premi, situació que va ser quasi una constant en la producció d’Azpeitia, ja que de les trenta-cinc falles que la 10 Esta figura, pintada per Roberto Martí, recreava l’escultura d’Emili Calandin de 1901. Una copia en bronze de la mateixa de 1966 s’exhibix al jardins que hi han als peus de les torres de Quart, de la ciutat de Valencia, recordant la victòria davant el general francès Moncey, impulsada per Vicent Doménech el Palleter.

/ 102 /

componen, dèneu es quedaren sens premi de secció. La trajectòria fallera es tanca en 2003 al carrers Hta. Mariner- Manuel Simó, segons algunes de les fonts consultades11. Ha col·laborat en diferents artistes realitzant-los escultures per a les seus falles, modelà els bustos de les Falleres Majors de Valencia Mª del Carmen Moyá i Mª José Herrero, s’encarregà de la restauració de les Roques i dels gegants i cabuts de la festa del Corpus de Valencia, i va construir la Mare de Déu dels Desemparats que presidix l’Ofrena a la ciutat de Valencia. Per el que fa al treball d’escultura pròpiament dit, Azpietia guanya el 1966 la Tercera Medalla Nacional d’esta disciplina, per les gran qualitat plàstica que contene els seus treballs. En 1969 fon mestre de l’Escola d’Arts i Oficis i més tard en la de BBAA de Sant Carles, les dos en seu a Valencia. Des de que va deixar les falles es dedica a l’escultura en peces de xicotet format com Mare i fill, que es guarda en la col·lecció de la Reial acadèmia de BBAA de San Fernando de Madrid; treballs d’imatgeria religiosa i passos processionals; i altres de caràcter públic com el Monumento a los Danzantes de 1991 que es pot vore a 11 Altres no referencien al comissió o atribuixen el cadafal a la artista Nieves Hernández, com el cas de El Turista Fallero.


Osca, o el Monument a Sant Vicent Ferrer de Torrella, Valencia. Podem trobar obra seua a l’Ajuntament de Valencia, Museu Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid, Museu d’Art Contemporani i al Museu del Palau del Marqués de Campo, de Valencia.

Boix López, Luís

Al vindre a Valencia des d’Albacete, on naix en 1946, descobrix les falles, plantant-ne algunes en no més onze anys, que construïa en casa, i que sense entrar a concurs plantava en els voltant de la Pl. d’Espanya, barri on va créixer. Estudia Arts i Oficis, completant la seua formació en l’Escola de BBAA de Sant Carles, i en els tallers d’artistes com Juan Huerta, Manuel Gimenez Monfort, Alfredo Ruiz o Vicente Tortosa Biosca. Per recomanació d’este combina en els primers any de professió les falles infantil i les adultes. La primera gran la plantà en la Plaça de Luis Cano (Benimàmet), amb el lema Virus. La seua primera falla oficial fon la plantada en els carrers Albacete-Marvà12 en 1967, amb un primer premi en eixe any i al següent. Eixos triomfs li possibiliten en 1969 plantar en la màxima categoria del moment, la Secció A, i per a Av. de 12 Boix estaria vinculat a esta comissió fins a un total de tretze anys en dos etapes, obtenint molts premis en les diferents categories en que va competir.

l’Oest la falla Ilusiones infantiles. Dos anys més tard planta dos falles en la Secció A, per a les comissions Pl. de la Mercé, Jocs infantils, 4t premi, i per a Espartero- G. V. Ramón i Cajal, Rumbo al país de la fantasia, 5t premi. En 1973 obté un segon premi per a Av. de Burjassot- La Parreta en Esport infantil, premi que repetiria en 1977, 1978 i 1979, ja quan es va instaurar la Secció Especial, en les falles Amunt Valencia! i Fantasia de Julio Verne, les dos per Albacete- Marvà, i Coses de Valencia, per a Bisbe Amigó- Conca, en un any en que només ell i Canet competien en Especial. No podent guanyar mai en la Secció Especial, per la dominació de Juan Canet —en qui curiosament havia col·laborat en el primer premi obtingut per Canet en 1975 al modelar bona part de la falla Tarde de Circo, plantada per a Av. de Burjassot- La Parreta— Boix si va replegar el reconeixement del públic en els dos indults consecutius en 1977 i 1978, el primer El tabalet i dolçaina, per Albacete- Marvà, i el segon El timbaler que formava part de la falla, Càntics d’amor, himnes de pau, plantada per a Hta. Mariner- Manuel Simó. Estos ninots són una bona mostra de l’estil de modelatge i pintura de Boix, que al haver col·laborat amb Alfredo Ruiz, buscava la depuració del mo-

/ 103 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

delat, aspirant a la major senzillesa de línies possible, ajudat moltes vegades per una pintura que servia per completar el modelat, remarcant alguns dels atributs anatòmics dels ninots. En el trienni 1980- 1982, abandona la primera de les falles infantils i planta falles grans i infantils de seccions mitjanes i baixes, com per exemple Xiva- Fco. de Llano, on planta tanta falla gran com infantil 1980, Llum a la política i Las cinco artes de Valencia, i 1981, Valencia sempre triunfal i La festa dels bous, en els que va obtindré sempre segons premis. Per a 1983 planta Festes populars en la Plaça del Pilar, i va ser tal la igualtat en Honrem nostres tradicions, de Juan Canet per a Espartero, que el jurat va fer dos visites addicionals als cadafals, i fins ben entrada la nit no va decidir el fallo, per torna a deixar a Boix en el segon lloc, motiu per el qual torna a deixar de plantar en les seccions altes infantils, a més la negativa de la comissió a pujar el pressupost per a la falla infantil, reprenent la lluita en 1986 en la falla Arxiduc Carles- Xiva, Defensem lo nostre, 4t premi d’especial, amb un nou treball sobre les tradicions i personalitat valencianes. Les últimes falles de Boix en especial les firma per a Pl. del Pilar

/ 104 /

en 1987, Història de la música, 3er premi; 1988, Comença la funció, 5t premi; i 1989, L’aventura, 4t premi. En estes falles tracta de fer un canvi de registre argumentari, i busca referències culturals que puguen atractives per als més menuts i menudes, però en un reconeixement exigu en quant a premis. La falla de 1989 la combina en la de la Plaça del Ajuntament on també planta tres falles, 1989, La fama de Valencia; 1990, Tirant un cavaller medieval en el segle XX; i 1991, El Carnaval. La primera, en temps de llibertat creativa, va arribar fins als quatre metres d’alt i cinc d’ample, fent un recorregut per tota l’historia del poble valencià. Cansat del poc reconeixement al seu treballa Luís Boix accepta una plaça de restaurador al municipi tinerfeny d’Adeje, on ja havia construït unes carrosses en 1987. Davant el futur incert que li oferien les falles, optà per la seguretat, i després de vint-i-cinc anys les abandona, plantant la seua última falla en 1993 per a Conserva- Berenguer Mallol, falla que envia per peces en avió des de les Illes Canàries, curiós final per a la trajectòria d’un dels millors artistes infantils, i segons alguns el gran sacrificat en els anys de domini despòtic de Canet.


Falla Av. Peris i Valero- Cuba. Daniel López. Arxiu Joan V. Ramírez

Falla Nou Campanar 2009. Julio Monterrubio. Arxiu Juanjo Medina.

Falla Lepanto-Guillemde Castro 2012. Giovanni Nardin. Arxiu Juanjo Medina

/ 105 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Burriel Morro, Enrique

Dedicat a la construcció de falles, fogueres i carrosses des de fa més de trenta anys, Enrique Burriel naix a Paris (França) en 1963. Durant els ja molts anys que Burriel ha arribat, per lo prolífics dels seus exercicis a superar els dos-cents cadafals, contant les plantades a Valencia y a poblacions com Sagunt, Paterna, Alfafar o Benaguassil, per nomenar algunes. Ha obtingut diferents premis en varies de les falles plantades, i reconeixements com els millors Ninots Infantils de Secció els anys 1988, en la secció 12ª per a la falla Castielfabib- Marqués de Sant Joan, i en 1994, en secció 1ª, per a Sant Vicent- P. Azzati. Una de les falles més destacades fou al que va plantar en la secció 1ªA, en 1995 per a la comissió Bisbe Amigó- Conca13, Crisis, en un premi 14. Cal apuntar que en els anys 1990 i 1991 la comissió Pi i Margall- Arturo Cervellera planta en 1ªA, per a poder pujar l’infantil a Especial. Enrique Burriel, component de la falla en aquells anys, construix les quatre falles que són firmades per La Comissió. El primer exercici la falla gran té per lema Vindrà la llum, premiada en un 9º, mai li seria entregat a la comissió al entendre el jurat qualificar que milita13 En els anys 1990 i 1991 la comissió Pi i Margall- Arturo Cervellera planta en 1ªA, per a poder pujar l’infantil a Especial.

/ 106 /

va en una secció superior a la que li corresponia. Per el que fa a l’infantil, Joies literàries, acabà en un meritori 6t lloc. En 1991 les falles Agobio, en un estil marcadament foguerer com la de 1995, i l’infantil Armonia, obtenen un guardons similars al any anterior, al quedar sense premi la gran i un 7t la menuda. En l’any 2000 col· labora en Vicente Agulleiro i Ramón Espinosa en la falla de la Plaça del Ajuntament. Com ja he apuntat Burriel ha fet en part d’introductor d’allò anomenat estil alacantí en Valencia, al haver plantat fogueres quasi des de els inicis de la seua trajectòria. Entre altres guardons obté en 1986 el 1er premi de 2ª Cat. per a la comissió Pl. Pius XII. I en 1993 acosenguix el Ninot Indultat Infantil, que era una carrossa del segle XVIII en la foguera Av. Costablanca- Entreplayas. Com a curiositat cal ressenyar treballs com la falla El Toro de Calvià (Mallorca) en 2016, Renàixer de les nostres cendres, i la Hoguera o Falla14 de Sant Joan de A Coruña de 1987 i 1988. Altres de les seues activitats professionals són la construcció de carrosses per a la Cavalcada de Reis o bé per a la Batalla de Flors, certamen en el que s’ha coronat en el Premi Extraordinari Baró de Cortés en els 14 En les web visitades se li denomina de les dos formes.


anys 1999, junta a José Bartolomé, 2006, 2008, 2009 i 2010, de la mà de Jordi Palanca, i en 2015 en solitari. A més a construït decorats de televisió i teatre o la portada que cada anys s’alça a l’entrada de la Fira de les Nacions que es celebra a Valencia.

Cebrián Zamora, Vicente

Quintanar del Rey, provincia de Conca, va ser on va nàixer el 17 d’abril de l’any 1942, Vicente Cebrián. Es forma artísticament en el taller de Juan Huerta. Comença a plantar en seccions mitjanes, com La lucha por la vida, per a Joaquin Costa- Comte d’Altea, possiblement la seua primera falla. En esta demarcació de l’Eixample plantaria en 1970 La nueva Valencia, junt a Daniel López, amb qui també alçaria La medicina, en Pizarro- Cirilo Amorós, 1er premi de 2ªB de d’eixe exercici. A l’any següent s’afegix Alfredo García, i els tres planten la falla Amatinant el trabuc, per a Sant Vicent- F. Esteve, en la que obtenen un 4t premi de 1ªA. Començaria després una suma de treballs per les categories mitges, com Gossos, per Actor Mora- Ramiro Ledesma en 1975, en algun repunt fins a seccions com 1ªC en 1979 amb La igualdad, plantada en Comte de Salvatierra- Ciril Amorós. En 1986 planta en Av. Peris i Valero- Cuba Per la pau (Reaccionaria

¡no!), una falla en estructura de falla antiga, amb un cadafal d’uns tres metres d’alçada, en diferents ninots i coronada per un canó, que uns xiquets pinten i utilitzen coma element reivindicatiu. En 1989 guanya el premi al Millor Ninot de Secció 6ª per a la comissió infantil de Molinell- Alboraia, repetint guardó en 1997 en la secció 11 i per a la comissió de Sant Pere- Mare de Déu de Vallivana. En 1989 arriba la seua gran oportunitat de la mà de la falla Convent de Jerusalem- Mat. Marzal, en el cadafal Pobrets, però fallers15, el primer any de presidència de Jesús Barrachina, i en un bienni 1989- 199016 que significà una xicoteta travessia del desert per a la comissió. La falla guardava l’essència del que fer de Cebrián, caricatures grotesques, molt oberta de línies, en bases dissociades, i en forta critica, este conjunt no més va servir per a que el cadafal s’emportara un 6t premi. Després d’este parèntesis en la seua producció, Cebrián torna a les categories més modestes com Barri de la llum on planta 1989 a 1993 la falla infantil, i des de 1991 fins 1993 la falla gran, i a les falles de diferents 15 Aixina apareix a la web de la comissió, encara que a El Turista Fallero el lema és Fins i tot, jo les falles. 16 Este any la falla Los mil y un amor, d’Enrique Ibañez no va ser plantada en la seua totalitat, acabant en l’últim lloc dels premis.

/ 107 /


poblacions, com la Falla La Tauleta de Moncada en 1994 i 1995. En estos anys ja col·labora en ell el seu fill José Vte. Cebrián qui pren poc a poc el relleu al front de l’obrador. Vicente Cebrián mor el dia 10 de desembre de 2008.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Chinchilla Soler, Eduardo

Naixcut a Granada el 25 de gener de 1934, en 1936 a l’edat de dos anys es trasllada a Valencia junt a sos pares. Chinchilla s’inicia en el món falles al taller de Regino Mas a l’edat de 17 anys, fins que tres anys després Mas es trasllada a Santo Domingo amb la major part del seu taller, i Chinchilla ha d’entrar en l’obrador de Vicente Luna, per a més tard, en 1956, passar a formar part de l’equip de Juan Huerta. En 1961 planta la seua primera falla per a Barraca- Muela de Ares, Lo que cuesta ganar un duro. En els anys vindria una extensa producció per a comissions com Sevilla- Dènia, Av. José Antonio- Duc de Calabria, Alqueries de Bellver- Grabí, Alferes Provisional i Av. de Burjassot- Serra d’Agullent, comissió de la que fon membre alguns anys. A més realitza escenaris i decorats per a festes populars que llogava o venia. Entre els fets més destacats en la trajectòria de Chinchilla estan la falla

/ 108 /

que en 1969 planta en Av. José Antonio- Sant Valer, Peixca major, que va ser premia en una sexta posició, en l’any del debut de la comissió en 1ªA. En el 1984 guanya el Premi al Millor Ninot de Secció 3ªC per a la comissió Dr. Sanchis Bergón- Túria. Eduardo Chinchilla es va retirar en l’any 1994.

Felici, Federico

El 23 de desembre de 1976 naix en la localitat argentina de Munro, provincia de Buenos Aires. Felici arriba a Valencia en les falles de 2002 sense conéixer-les, després d’haver estat dos anys en l’Escuela Nacional de Bellas Artes Prilidiano Pueyrredón, al seu país, on estudia disseny, arquitectura i BBAA. És en Valencia on comença a dedicar-se a l’escultura a temps complet. Als pocs mesos d’arribar a Valencia comença a treballar en el Taller de Miguel Delegido, qui li dona l’oportunitat de començar a esculpir grans volums, al mateix temps que comença a influir en l’estética del seu mentor, en falles de 2003 com Oltá- J. R. Jiménez, La tentación viene de arriba, o Cadis- Els Centelles, Plagas. No més un any després es produix el bot a Secció Especial, Pl. de la Mer-


cé, L’Àngel, possiblement l’obra en que més va incidir Felici en el temps que va treballar amb Delegido, junt a la plantada per a Lepanto- Guillem de Castro en 2005, Sense papers, i la de Nord- Dr. Zamenhoff de 2006, Rojo sobre gris. La primera criticava la societat del moment condemnada a l’infern per les seues males accions. La segon era un crit a favor dels immigrants que es jugaven la vida buscant oportunitats en països moltes vegades hostils. L’última d’estes tres falles també feia critica de la societat actual, on la tecnologia fa caure en la desídia a la gent, que es veu incapaç per a canviar el sistema. Sense tant de risc estètic Felici provocà un canvi en la producció de Delegido, en treballs de línia més tradicional per en un modelat més fresc, com Bolseria- Tros Alt 2005, Bienvenidos a Baggs Hill; Quart Extramurs- Velázquez de 2006, Del Sol Naixent a la Lluna de Valéncia; o Cra. Malilla- Illa de Cabrera també de 2006, Rajola d’or. Per a les Falles de 2007 Felici firma dos falles grans, Nord- Dr. Zamenhoff, Somia en nosatres, 2n premi d’IiG de 2ªA i 2n Acc. de Falles Experimentals; Plaça de Jesús, Tots som façana, 3er Acc. de Falles Experimentals; i l’infantil de BolseriaTros Alt, Qué locura en la isla de la Bolsería, premi 12 de secció 8ª. En

estes falles col·labora la seua dona Ana Hickethier, escenògrafa, mentre Fede continua encarregant-se de l’escultura de les falles de Miguel Delegido. En 2008 i 2009 soles planta les falles de la comissió Vall de Laguar- Pare Ferris, El esfuerzo, 4t premi de 6ªB, i Homenaje a los carpinteros, també 4t premi però de 6ªC. La segon falla fou construïda en Argentina, cas únic en l’historia, i portada a Valencia en barco, en no pocs problemes per l’elevat cost del transport marítim, i inclús en dificultats en l’aduana quan un agent en excés de cel professional va danyar algunes parts de la falla buscant drogues. Fede Felici va tornar al seu país davant l’escàs èxit del seu treball, encara que algunes de les seues falles ara son recordades en admiració per molts, i va començar a treballar en l’empresa Innovart, fent publicitat i decoracions nadalenques en centres comercials, fins que en 2014 obri la seua pròpia empresa d’escultura comercial i realització de decorats, stands i publicitat.

Garrigós González, Antonio

Natural de Redondela (Pontevedra) es trasllada en els anys quaranta a la població de Cullera, on de forma casual, s’introduix en l’ambient faller,

/ 109 /


començant la seua activitat artística, que no seria molt extensa. Ingressa al gremi d’Artistes Fallers en 1947, i planta la seua primera, i pot ser l’única17, falla en Valencia un any després per a la comissió Av. José Antonio- Mtre. Serrano, Vocabulario taurino. No més cinc anys després, en 1953 abandona les falles i passa a treballar en una empresa de construcció d’automòbils.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Gutiérrez Guerra, Leonardo

Leonardo Gutiérrez naix a La Habana (Cuba) el dia 12 d’octubre 1973. Es forma artísticament en l’Escuela Nacional de Artes i en l’ Instituto Superior de Artes, de la capital cubana. A més en 2015 realitza un Màster en Fotografia per La universitat Politècnica de Valencia. Solament té plantades quatre falles a la ciutat de Valencia dos en la comissió Sagunt- Pare Urbà, Visca el Papa, visca el Rei, visca l´orde i la Llei, 3er premi i Millor Ninot de 5ªB en 2015 i ¡Oh!, Limpio, 7m premi de 4ªA, plantada en col·laboració de Carles Mondriá Díaz. També en 2016 firma les falles de Llanterna17 En la investigació per a redactar este article, no he pogut trobar cap referencia més de falla plantada a la ciutat de Valencia per este artista.

/ 110 /

Na Rovella- Av. de l’Oest, El duel, en 1ªB i Fallasutra en 1ªA per a Pl. de la Mercé. Totes les falles responien a una composició semblant, amb un centre i quatre ninots repartits pels punts cardinals del cadafal, totes de bona qualitat escultòrica encara que, per exemple la de Mercé, no acabà de quallar entre públic i critica. A més del treball efímer El Cubano, com és conegut, realitza treballs escultòrics i de fotografia, algunes submarines, amb els que ha organitzat diferents exposicions a Valencia. També ha dirigit l’assignatura de Escultura Digital del HND de Art & Design.

López Montserrat, Miguel Ángel

Hontecillas (Conca) fon la localitat on un 8 de març de 1957 va nàixer López Montserrat, i des de la que es trasllada a la ciutat de Valencia, en concret al barri de Benicalap, als pocs mesos de vida. Es forma a l’Escola de Ceràmica de Manises i al taller de José Luis Pérez Abad. Des de 1979 firma falles en solitari, com Ministre Luis Mayans- Argenter Suarez, Comprando crisi. Prompte, en 1982 arribarien els premis, en concret en la falla El comú del mercat, plantada en Pl. de la Tenda.


També sumaria guardons en falles com Castielfabib- Marqués de Sant Joan de 1990, Mantenint la falla, o Enginyer José Sirera- Pio IX de 1992, Empastres. En exercicis més actuals trobem falles premiades com Pl. de la Tenda de 2015, Monos i humans, cosins germans, premi 13 de 2ªB o Av. de la Plata- La Senyera, A Dos Veles...¡Seguim!, premi 9 de 7ªC en 2017, i que és, per ara la seua última falla premiada. Al seu palmarès també estan els Millor Ninot de secció de 1988, en 4ªC per Gayano Lluch- Dr. Marco Merenciano; 1992 per a Ripalda- Beneficència- Sant Ramón de secció 10ª; o el de 1994, per a Sant Josep de Pignatelli- Av. Dr. Peset Aleixandre de 7ªA. Però el treball per el que és reconegut Miguel Ángel López és el de dibuixant. Ha esbossat per als seus companys una quantitat ingent de falles, de totes les categories, fàcilment recognoscibles per el públic. Ha col·laborat en varies publicacions fallers com llibrets, entre els que destaca la llarga participació en el de la comissió Fco. Climent- Uruguai, per a la qual crea en 1988 el personatges Kolo i Kolita. També ha deixat la seua senya en revistes com Artfa, en il·lustracions interiors; Pensat i fet, en al seua segona època; El Baró, en 1997; El Turista Fallero, en

diferents participacions; Tro de bac, des de 2003; i finalment des de 2006 en la revista Cendra en el Cendrós dels números 0 i 1, i en socarrats en els números 18, 19, 20 i 21. També ha fet i il·lustracions publicitàries, aixina com de decorats TV, dissenys i figures per a publicitat.

López Pérez, Daniel

Naix en Casas de Ves (Conca) el 10 d’agost de 1946. Encara que ha firmat falles, sempre fent gala d’un estil clàssic en totes les seues produccions efímeres, la seua especialitat és la pintura, que li ha servit per a col· laborar en innumerables companys de professió, com José Antonio Marco, José Acebes, José Vicente Cebrián o Pascual Calleja... i en secció especial, les de Manolo Martín, Pinotxada universal i Mutacions, entre altres. Els seus inicis es troben, després d’estudiar delineació i treballar pintant artesania, al taller de Rafael Orellano, familiar polític de López i que li va oferir treballar amb ell, i acaba formant-se en Giménez Monfort, en qui pinta la seua primera falla de secció especial, Rosegadors i raters, Pl. de la Mercé, 1970, 2n premi i Millor Ninot de secció. López va ser capaç de canviar la plàstica fallera, en una nova paleta de colors, i dotant de profunditat unes figures que venien pintant-se planes.

/ 111 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Però abans ja havia plantat algunes falles en solitari com Murillo- Palomar 1969, ¡Como un cencerro!, i després vindrien fins a 26 falles firmades, algunes junt a altres artistes com Antonio García “Tonín el fuster” o Vicente Cebrián, com la ja referenciada Pizarro- C. Amorós de 1970, La medicina, 1er premi de 2ªB. O falles en seccions altes com Isabel la Catòlic- Cirilo Amorós de 1979 Ja tenim autonomia! En 1980 planta en Pl. de la Mercé la seua única falla firmada en Secc. Especial, Nostres Lluites, 6t premi tant de falla com d’IiG, i un destacat ninot de l’Exposició, que representava a Joaquin Sorolla pintant un dels seus famosos quadres, i que encara es veu en alguna que altra falla cada any. Després d’un any en blanc arriba la trilogia en Av. Peris i Valero- Cuba, que tanca en 1984 en Los males de Valencia, primer premi de 3ªA, després d’una reclamació de al comissió, ja que la falla havia segut en un principi desqualificada per el jurat sembla que per el seu contingut polític18. En els huitanta Daniel López replega diferents premis al Millor Ninot en diferents seccions. En 1982 el de 4ªC 18 Les altres dos falles de López en esta comissió varen ser Lluites i Las artes, les dos enquadrades en la secció 2ªC.

/ 112 /

per Actor Mora- Av. de la Constitució, i participa pintant en els Ninots Indultats infantils de 1987 i 1988, d’Hermógenes Aroca, ja comentats en l’entrada d’este artista. En 1989 pinta la falla de la Plaça de l’Ajuntament, Tirant lo Blanch, de l’artista Josep Martínez Mollá, i a més firma la falla que l’Institut Français de Valencia promogué per tal de commemorar el Bicentenari de la Revolució Francesa. El lema fou La Libertad guiando al pueblo. Derechos Humanos. Estava coronada per les figures del quadre del mateix nom del pintor francès Eugène Delacroix. Plantada durant la setmana fallera en el creuament dels carrers Pintor Sorolla i Pascual i Genís, la falla que va patir molt en la pluja que caigué eixes falles, va ser desmuntada, restaurada i transportada a París, complint l’acord amb l’Institut Français, on va ser plantada en el mes de setembre. El cadafal, després d’uns dies plantat fon tombat i desfet per una excavadora al negares les autoritats a seguir el ritu del foc. En 1990 guanya de nou el Millor Ninot, en este cas infantil per la comissió Cervantes- Pare Jofré en secció 1ª. En 1995 en secció 4ª repetix guardó per a Av. Peris i Valero- Cuba Fora de falles ha pintat per als carnavals de Nova Orleans de la mà


de Salvador Gimeno, personatges i bruixes per a Lluchmajor, escenografies i figueres per a Eurodisney i carrosses per a Cannes, i en els Carnestoltes de les Illes Canaries junt a Manolo García. Jubilat des de 2012, Daniel López no s’ha desvinculat del món faller, ni del Gremi d’Artistes i participa en els cursos del Gremi, per a artistes en actiu i per a qui vol entrar a formar part de la institució, o el representa en la tria del projecte infantil municipal de 2017.

García Ramírez, Manuel

Manolo García naix a Tomelloso (Ciutat Real) el 2 de gener de 1959. Tretze anys després comença la seua vida laboral com aprenent als obradors dels germans Manuel i Josep Martínez Mollá. En 1977 ingressa al Gremi d’Artistes Fallers, en l’inici d’una carrera que l’ha dut a plantar i col·laborar en prop de mil falles19 i en una bona quantitat de projectes com decorats, escenaris, estands, o treballs de fusteria artística de tot tipus. Des de e primer moment destaca la capacitat de treballar la fusta, i participa en la construcció de la falla del Mundial’82, Atlant modern, plantada 19 Segons s’indica en la seua pàgina web.

per commemorar dita cita esportiva per Vicente Luna en juliol d’aquell any. Ha fet l’anima de més de quaranta falles de secció especial, firmant algunes d’elles com Na Jordana 2005, Carme t’estime, 5t premi de secció i 3er d’IiG, formant l’equip Records de l’Avenir amb Vicente Almela, Sento Llobell i Jesús I. Catalá. Tornat en 2012, de nou en Na Jordana, Leonardo da Vinci, 6t premi i 1er d’IiG. En 2013 com a integrant del Grup Creatiu Ítaca20 constriux el cavall que donava cos a Odissea, 6t premi, 2n d’IiG i Ninot Indultat. De nou en solitari firma en 2014 Menuda menina, per a Nou Campanar, en un resultat dispar, sense premi a Especial i 1er de falles Innovadores. A més en Alacant a plantat fogueres en Categoria Especial, en 2002, 2004 i 2009 per a Hernan Cortés, Jaque, 3er premi l’última de les tres, i en 2012, L’Ajuntament a ma casa, per als comissionats de San Blas alto, aconseguint un 8u premi. En 2014, compaginant-la en la falla d’especial, Manolo García alça la primera de les quatre falles plantades en la Plaça de l’Ajuntament de Valencia, El decàleg del valencià. A 20 El grup estava format per: Ramón Pla, Joan S. Blanch, Manolo García, Javier Álvarez SalaSalinas, Sergio Penadés, José Vicente Llopis, Jesús I. Catalá, Vicent Borrego i Pere Borrego.

/ 113 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Falla Pl. de lAjuntament 2014. Manolo GarcĂ­a. Arxiu Juanjo Medina

/ 114 /


este cadafal li seguirien La força en 2015, Falles en lo món de 2016 i Valencia ca la Trava plantada en 2017. Abans, i com a responsable de la fusteria, havia participat en els projectes municipals de Josep Martínez Mollá En la terreta de l’art de 1991, i Carmen de 1992. En seccions inferiors ha plantat gran número de falles com les tres falles plantades per a Baix- Mesó de Morella en 1993, A quants manté la farina, 1994, Aigua dolça o aigua salada, negoci universal, i Caceries de 1995. Les quatre de Sant Josep de Pignatelli- Av. Dr. Pesset Aleixandre, comissió per a la qual aconseguí amb Estem ancorats, els 3er premi de secció i d’IiG, a més del Millor Ninot de la secció 6ªB en 2008. En 2007 planta Les nostres coses, 4t premi de 4ªA en P. Salvador Abril- Pere III el Gran i, junt a Fet d’Encàrrec, Història d’una mamella, per a Mossèn Sorell- Corona, premi 17 de 1ªB i 1er d’Experimentals. Per últim destacar les falles Comte de Salvatierra- C. Amorós, junt a Javier Alvarez-Sala, Teatrers..!!!, 4t premi de 2ªA, i la falla plantada fora de concurs, ja que era un homenatge a les dones afectades per càncer de mama, en la demarcació de Palleter- Erudit Orellana en 2018, amb lema Plantant l’esperança. I que en Alacant plantà entre 2010 i 2012 en la Foguera Gabriel

Miró. Com a curiositat en setembre de 2019 planta a Talavera de la Reina (Toledo) una falla que denunciava l’estat de contaminació del riu Tajo al seu pas per esta localitat. En quant al seu treball no faller, García a realitzat decoracions, com la man de pilotari que es pot vore al restaurant del Trinquet Pelaio de Valencia, mobiliari, com les barres de copes de l’edifici Veles e vents, decorats per a Canal 9 o escenaris per a el Carnestoltes de Les Palmes de Gran Canaria, entre molts altres treballs que poden ser apreciats a la seua pàgina web21. A ressenyar també la seua participació en la construcció de la figura de Gulliver situada al llit del riu Túria, inaugurat en 1991, coordinat per l’artista faller Manolo Martín i dissenyat per el dibuixant Sento Llobell.

Monterrubio Fernández, Julio

El 4 de març de 1953 naix a El Escorial (Madrid) Julio Monterrubio. Comença la seua vida professional al taller d e l’artista alzireny Ramón Primo Ferri, per a passar després, en Valencia, pels de Vicente Tornador, José Pascual “Pepet” i Josep 21 Per a conèixer més de la figura de Manolo García podeu vore el documental L’art de la fusta, disponible al següent enllaç: https:// vimeo.com/273854617 , dirigit en 2016 per Ernest J. Sorrentino, amb la producció executiva d’Àngel Raga, per a Produciones Televisivas Mecolmlys.

/ 115 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Martínez Mollá. En 1980 planta Les temptacions, la falla que li servix d’examen per a ingressar al Gremi d’Artistes Fallers, fou en Gral. MolaGodella (Burjassot)22, recomanat per Miguel Santaeulalia, qui li esbossa la falla en un resultat de 4t premi de 2ªB i 5t d’IiG, i 1er d’especial de Burjassot. En 1981 repetix a Burjassot i planta a Alzira La violència, 1er premi d’Especial i Ninot Indultat, tornat a plantar a l’any següent en esta falla. Estos resultats tant destacats li faciliten firmar per a 1983 en la comissió Convent de Jerusalem- Mat. Marzal, plantant Les riuades, 5t d’especial, falla que improvisa en quatre mesos ja que la pantanada de Tous l’inunda el taller i la falla prevista es perd completament. Eixa falla, amb esbós de Miguel Santeulalia, la planta en 1984 baix el lema Volver a empezar o D’il·lusió també es viu, 3er premi d’especial. Els dos exercicis següents planta Un per a tots i tots per a un, 2n premi i Millor Ninot de Secc. Esp., i El día antes, 3er premi, i en que obri un parèntesi de cinc anys sense plantar en Valencia, però fent-ho en Alzira i Dènia. Al tornar a Valencia en 1990 firma per a Espartero- G. V. Ramón i Cajal, Contes, 2n premi de secció i d’IiG, Millor Ninot de i Ninot Indultat 22 Actual falla Mendizábal.

/ 116 /

pel Gremi, ho fa amb el seu fill Julio Sergio, qui és el responsable de Els somnis dels xiquets, 2n d’Especial Infantil en la mateixa comissió, i esbossa i modela un any després un cap de fallera en Valencia, 1er premi, 2n d’IiG i Millor Ninot de Secció, que ho canviaria tot en la concepció del cadafal faller en les dècades posteriors. A més, el mateix any guanya en Especial Infantil amb Carnestoltes. En 1992 planta la primera de les set falles que farà per a Pl. del Pilar, Caceres, 1er premi d’Especial i d’IiG, falla modelada a base de formes planes. Li seguiria De gener a desembre, 2n premi i 3er d’IiG a més de Millor Ninot. En 1994 torna a Espartero, Més difícil encara, 3er premi de secció i IiG i Millor Ninot, en el primer dels descansos de la màxima categoria i exigència que es va permetre els anys que plantà en l’elit. Amb els xiquets no es juga i Fora de la llei varen ser els cadafals de 1995 i 1996, en un bagatge de 2n i 1er premi de secció, sengles segons premis d’IiG i dos Millors Ninots de secció. En 1997 fa un nou descans i planta en Camí Nou d’Alzira i l’infantil d’Exposició- M. Mascó, Les quatre estacions, 2n premi de 2ª. En 1998 torna a guanyar en Especial amb Erase una vez..., i tanca la dècada a Pl. del Pilar fent doblet en la falla Ball de mascares.


El parèntesi esta vegada és prou exigent al plantar dos seguit les infantil de Cuba- Buenos Aires, on arriba de la mà de Juan Armiñana, guanyat en 2000 i 2001 en 1er premi d’Especial Infantil, un primer i un tercer d’IiG, a més de haver-li indultat el Gremi els dos grups presentats a l’Exposició del Ninot. Entre 2002 i 2004 planta les seues últimes falles a Pl. del Pilar. Amb All you need is Love aconseguix el 2n premi de secció i el 4t d’IiG. Somni d’una nit d’estiu, esbossada per el propi Julio, obté un 2n premi de secció, el 1er d’IiG i el Millor Ninot de Secció. I la falla que tancà les seues col·laboracions en Pl. del Pilar, s’emportà un 4t d’Especial i tingué per lema Les velles Belles Arts. Els següents catorze anys, i fins la seua jubilació, planta de manera ininterrompuda en Especial, gran infantil. El primer d’esta llarga presència en especial planta per a C. Ros- J. Mª Mortes Lerma la falla 2005: una odissea per l’Especial, 3er premi. A més de combinar estos exercicis en falles de gran exigència en poblacions com Alzira, Dènia o Silla, i falles infantils de seccions més baixes, fins a quatre en 2014 i tres en 2015, totes amb bon resultat en quant a premis.

El 2006 és l’any de la seua arribada a Nou Campanar on plantaria huit falles. Les dos primeres guanyarien el 1er premi d’Especial, i 2n i 1er d’IiG, en les falles Cançó de bressol i Unes falles la mar de salades. En l’any 2008 no planta cap falla ja que comença a treballar en la de 2009, Esta falla té molta tela, construïda al llarg de dos exercicis, i que oficialment tingué un cost d’un milió d’euros, convertint-se en la falla de més elevat cost de tota l’historia, i que a més fou l’últim gran projecte en que participà el seu fill Julio Sergio. A esta falla li seguirien tres infantils, Déus i llegendes en l’Olimp, El casament dels meus pares… en fotos i Carrusel d’emocions, amb un segon i dos primers premis. En 2013 torna a plantar en Especial gran i amb Castell de naips, aconseguint un 2n premi i el Millor Ninot de Secció. La seua última falla en Nou Campanar fou Jardí botànic: “Imagine...”, de nou amb un 1er premi. L’any 2014 fa doblet en Especial en Valencia i Alacant, amb Degustació d’arrossos, Duc de Gaeta- La Pobla de Farnals, i El blanc i el negre, per a Baver- Antigons. Repetix premi i comissió en Valencia en 2015 amb Despertà en la primavera. En 2016 i amb Duc de Gaeta no més arriba a dos tercers, de secció i IiG, amb Ko-

/ 117 /


nichiwa! El Japó de Mizuki. El 2017 retorna a la categoria adulta en la comissió Monestir de Poblet- Aparici Albiñana, L’Antiga de Campanar, i amb Eterna seducció aconseguix el 1er premi, el 3er d’IiG i el Millor Ninot de Secció. Finalment en 2018 tanca la seua producció al arribar a l’edat de jubilació en Duc de Gaeta, amb un 3er premi d’especial infantil i 2n d’IiG en el cadafal Fills de la Lluna. L´última de seixanta-una falles plantades, totes premiades, i deixant per a sempre un estil que ha marcat la percepció de la falla a artistes, comissions, públic i jurats.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Nardin, Giovanni

Segons les seues paraules23 Nardin arriba a les falles de casualitat. Després de conèixer les Falles al vindre becat a la ciutat, comença a compartir taller amb Anna Ruiz, qui realitza les falles infantils de la comissió Corona. En 2008 quan Alfredo Ruiz planta en esta demarcació Concepte, precepte i afecte, poesia roja horitzontal, li demana a Giovanni ajuda per a unir les dos parts que conformaren el rectangle roig que fon la falla. Va ser la «primera experiencia real con una falla y dentro de una estructura. Participé emocionalmente de esa actitud...» (López, 2019). En 2001 planta l’infantil de Castiel23 En declaracions fetes a una entrevista en la web Tacticaspublicas.

/ 118 /

fabib- Marqués de Sant Joan, Paleolítiques, que contacta amb Anna Ruiz, però ella ja té tancat l’any amb Corona, i és ellqui finalment la fa. Iniciant una producció en que al fusta sempre ha estat l’element principal, quan no l’únic en que ha confeccionat les falles. En 2012 planta tres falles, dos en solitari, denou l’infantil de Castielfabib, Fulles d’herba, i les dos primeres falles adultes de la seua trajectòria, A per totes!, 3er premi d’Experimentals, per a Lepanto- Guillem de Castro, i en col·laboració amb Anna Ruiz —però canviant els rols, ell modela quatre figures d’animals, tres gossos i un gat, i ella realitza l’estructura del templet central i la base— Espai públic, 1er premi d’Experimentals, per a Plaça de Jesús. En 2013 en les mateixes comissions firma Scomberscombrus, 1er d’IiG de 5ªA, per a Lepanto, i junt a Anna donen forma al projecte d’Alfredo Ruiz Després de la desena musa. Este mateix any fa l’estructura de Laberint dels afectes, falla d’Anna Ruiz per Pl. de la Mercé, de secció 1ªA i 2n premi d’Experimentals. Des de llavors, fins ara, planta totes les falles en solitari excepte l’infantil de la Plaça de l’Ajuntament de 2017, Descobrir i redescobrir, que ho fa junt Anna Ruiz.


Les altres falles són Experiències i naufragis, Lepanto 2014; les cinc plantades en Ripalda- BeneficènciaSant Ramón entre 2015 i 2019, La prova; Sentit únic?, 2n d’IiG de 5ªA i 1er d’Innovació; Fabulari, 3er d’Experimentals; Imago Typhonis, 3er de 5ªA i d’Innovació; i Núvols. A més en 2018 i 2019 construix les falles de tres Camins- Pinedo, Actitut, premi 7 d’experimentals i ¡Muuuhhh!, 1er d’IiG de 4ªC i 5t de falles experimentals. Fora de les falles Nardin ha participat en exposicions, com Gigantomàquia, al Palau de Pineda en setembre de 2017, i en altres amb obres com Canto negro melancolia de 2014 o Chimére de 2015. En certàmens artístics com el Festival Intramurs, amb Experiència, en 2014 o la III Biennal de les Arts Ciutat Vella Oberta, amb Sirenum scopuli, junt Anna Ruiz, amb una instal·lació al claustre del centre Cultural del Carmen.

Ostoic, Zvonimir

Estudia arquitectura en La universitat de Viña del Mar, Xile, país de naixement d’este artista en curta trajectòria fallera. Les seues falles firmades es reduixen a sis, esbossades i plantades, junt a Rafael Ibáñez Sánchez, en

2015 per a Alemanya- El Batxiller (inf), La Primavera... la millor de les estacions, premi 5t i Millor Ninot de la secció 11; i Luís de Santángel- M. Perelló, A fer la mar, 4t premi de 6ªA. En 2016 repetix comissions, en Alemanya- El Batxiller planta La mar salà es torna dolceta, secció 11. En Luis de Santángel planta els dos cadafals, amb els lemes Amunt, és primavera, 5t premi i Millor Ninot de la secció 14, i Families felices com Déu vol, als dos imperis del Sol, 2n premi de 5ªC, les dos en col·laboració amb Rafael Ibáñez. I per últim la falla Mtre. Aguilar. Matías Perelló, junt a César Flores Álvez, A la caça de..?, premi 8 de 5ªA. Zvonimir ha col·laborat en diferents artistes, com Paco López, Alejandro Santaeulalia en Malèfics, L’Antiga 2016, Pere Baenas en diferents moments o Paco Torres en Que li tallen el cap, Pl. del Pilar, 2017, però hui per hui treballa en el taller de Carlos Carsí, decorant algunes de les escenes dels cadafals, més de muntar escenografies per a operes, en algunes de quals participa com a cantant.

Palmeri, Laura

Naix a Buenos Aires (Argentina), i cursa estudis de Belles Arts on aprèn totes les tècniques relacionades amb el modelatge, també en el

/ 119 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

buidatge de motles a partir d’un original de fang. Al seu país realitza tot tipus de treball de decoració, com per exemple discoteques, marquesines o en façanes, aixina com altres dedicats a la publicitat, primer en buidatges de moltes i després tallant directament el poliestiré expandit i recobrint-lo amb poliéster. Coneix les Falles al vindre a viure a Castelló, junt la seua parella Mario Barone qui la va acompanyar en el treball als obradors de Borriana. Ràpidament contacta en Vicente Tornador, qui li oferix fer un cap d’un pirata. Això li val d’aparador, i Xavi Ribes que pintava per a Tornador li demana uns ninots per a una infantil, i també on la veu treballar Vicent Martínez. Ell li oferix una regularitat, i treballa quasi tots els baixos de la falla Pizarro-C. Amorós de 2003, Sense papers, 3er premi en 1ªA. Des de eixe moment continua col· laborant en Martínez, en gran part de la producció d’este en Especial, fins que en l’any 2012 planta les seues primeres falles, en concret Cristòfol Sorní-Mestre Martín (Burjassot), Tengo derecho a mi fiesta, 1er premi i 3er d’IiG en 4ªA, i l’infantil de Ramiro de Maeztu-Humanista Furió, Llunàtics, 4t premi i 3er d’IiG de 3ª. En 2013 planta quatre infantils, J. Benavente- Regina Na Germana, Els monstres no existixen, premi 14 de 4ª secció; torna a plantar en R. de Maeztu- Hta. Furió, El Doctor Mu-

/ 120 /

elina, 4t i 1er d’IiG de 3ª; Pl. mare de Déu de Lepanto, ¿Puedo traer una mascota a casa?, que participà en secció 2ª amb un premi 8; i Barri Quint- Pizarro (Mislata) on planta La casita del árbol, premi 11 també de secció 2ª. A més repetix en la falla gran de C. Sorní- Mtre. Martín, Eurovegas para todos, que estigué enclavada en 4ªA. En 2014 amb cinc falles infantils es tancaria la trajectòria en solitari de Palmeri, al realitzar El circ de les puces, Barri- Quint Pizarro, en 5ª; Barco víkingo, per a Lo Rat Penat, premi 13 de 1ª; Festa de disfrassos, Pl. Mare de Déu de Lepant, premi 12 de 2ª; Ximo i la fàbrica de xuxes, premi 8 de 3ª; i Globoflexia, per Vte. Sancho Tello- Xile, 12 en secció 3ª. Després d’estes falles Laura Palmeri tornà a Argentina, desvinculant-se del món faller.

Prieto, José i Sevilla, Juanjo (Sevior i Priol Art) José Prieto, Alcobendas (Madrid), es forma com a productor audiovisual, artista faller, escenògraf i animador sociocultural. Ha realitzat treballs per al British Museum de Londres, a més de dissenyar de cartells i grafismes para diferents celebracions. Juanjo Sevilla, Valdepeñas (Ciutat Real), és escultor, productor, imatginer, artista faller i escenògraf, ha


Falla Na Jordana 1975. Julián Puche. Arxiu Juanjo Medina

Falla Corregeria- bany dels Pavessos 2009. Guillermo Rojas. Arxiu Juanjo Medina

Av. Burjassot-S erra d’Agullent 2014. Juan Ruiz Recio.

Falla Sta. Mª Micaela- Martí l’Humà 2019. Gio Torres. Arxiu Cendradigital.

/ 121 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

obtingut diferents premis en concursos de pintura i cartells, i ha realitzat molts treballs relacionats en la talla, modelat, pintura o il·lustracions. Ha dut a terme escenografies per muntatges musicals en Londres. Els dos es traslladen a Alacant i realitzen el curs d’Artista Faller i Escenògraf, durant el qual, en 2015, planten una falla infantil a Torrevieja (Alacant), La más dulce. A partir de 2016 comencen a plantar fogueres, en este primer any per a quatre comissions, San Nicolás de Bari- Benisaudet, El secret de la piràmide, 3er premi en 4ª; Mare de Déu del RemeiLa Creu, El pescador pescado, premi 6 de 5ª; San Antón Bajo, Equip caça-vampirs, premi 6 en 6ª; i Nou Alacant, Un amor d’altura. Este èxit fa que dos comissions falleres en fixen en ells, i en 2017 planten La purna de la festa, Bº Quint- Pizarro, 3er d’IiG de secció 7ª; i El secret de la piràmide, Pobla de Valverde- II República Espanyola, 1er premi de 9ª. En este any planten tres fogueres, repetint en totes les demarcacions excepte en Nou Alacant. En un resultat d’un premi 7 de 4ª per a San Nicolás de Bari, i un 6 en San Antón Bajo en 6ª Categoria. En el any 2018 tornen a plantar, tant en Alacant com en Valencia, en les mateixes cinc comissions. En Pobla

/ 122 /

de Valverde planten la falla Súper Valencià, secció 10ª, premi 6, i a Barri Quint alcen També som patrimoni, 5t premi de 13ª. Per el que fa als treballs per a Fogueres planten Cuento de mar en San Antón Bajo, premi 7 de 6ª; Tras el tesoro de Tabarca, San Nicolás de Bari; i Un año de sueños. De nou repetixen en 2019 en les cinc mateixes comissions, però afegint la falla primat Reig- Sant Vte. de Paul, Foc pel món, que concursà en la secció 13. Per a Pobla de Valverde planten en al secció 11 El secret del llac Ness, i per a Bº Quint fan doblet amb Tots formem part. En Alacant plantaren San Nicolás de Bari, Be(e) Alacant, San Antón Bajo, Elements, i Mare de Déu del Remei, Naturanimal.

Puche Ferrandis, Julián

Naixcut a Carabanchel Alto (Madrid) en 1915 Julián Puche fou artista faller, escultor i pintor. Es va formar en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Sant Carles, on ingressa en 1928, compaginant estos estudis amb el treballa un tallar d’escultura. Al poc de temps forma part de l’obrador de Vicente Canet Cabellón, que li servix per a entrar en contacte amb el món faller. Planta la seua primera falla per a Pelaio- Mat. Marzal24, La joventut de 24 Encara que l’any abans, junt a uns amics havia plantat una falla en Benimaclet.


hui, comissió per a la que plantaria la falla que li va servir per aprovar l’ingrés en el Gremi, El carrer dels camions, plantada en 1946. Durant les dècades dels quaranta i cinquanta planta nombroses falles en comissions com Corretgeria, Molí de Na Rovella (1946), Sapadors, Sant Vicent- Olympia o Na Jordana- Guillem de Castro, comissió de al que forma part des de 1949 fins a la desaparició de la mateix en 1953, i on planta des de 1948, El sine del dia, 1er Accèssit de 3ª, o El carnaval de la moda, 6t premi de 3ª, i que tenia la particularitat de ser una falla mòbil, van conformant-li un bagatge una fama que no l’abandonarà mai. Amés en estos anys també construix carrosses per a diferents festivitats. Però va ser en 1959 quan obté el primer gran reconeixement de públic, que li vota el seu Ninot com a l’Indultat d’aquell any, i del jurat ja que aconseguix el primer premi de secció 2ª amb Per a ofrenar. Una critica mordaç dels problemes de fiançament i abandó que patia Valencia respecte del govern central. En 1960 repetix indult, en esta ocasió per a Pl. del Pilar, La vida és somni, 3er de 1ª. Estos reconeixement li obrin les portes de Secció Especial, on debuta en 1961 amb El dur avant una falla, problema del tres en ralla, 4t premi, per a Na Jordana, on plan-

taria set falles en esta primera etapa, obtenint el primer premi en 1965, amb la falla Es xopà fins la Moma25. A este període li seguirien cinc falles en Convent de Jerusalem- Mat. Marzal, des de 1968, Gastronomía, 3er premi, i on guanyaria dos primers premis consecutius en els anys 1970 i 1971, amb Xorissos, també 1er d’IiG, i La selva. Afegits a estos guardons el 1969 se l’indulta el grup Cabassada de xiquets, de la falla Els invasors, 2n premi. Tanca el seu periple en esta comissió amb un 4t premi per la falla La Cenicienta. El 1973 torna a retrobar-se en la comissió de Na Jordana en una trilogia que tancaria en 1975 en la seua última participació en Especial. Són les falles Porcaes, 3er premi i 1er d’IiG; Molt de conte, 3er; i Naufraguen les tradicions, que el marcà com un dels millors artistes de l’historia amb un triplet, 1er premi, 1er d’IiG i Ninot Indultat, en la que per a molts és la millor falla de tots els temps. Esta època coincidix en el seu coma Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers (1970- 1974). En els següents anys combina la seua presència en les dos subdivi25 A més obtindria un 4t en 1962 i 1966, un 5t en 1963, un 2n en 1964 i un 3er en 1967, primera falla espectacle de la comissió, ja que es podia accedir a un xicotet museu situat al interior de la falla.

/ 123 /


sions de la secció 1ª, A i B. En 1976 planta L’emancipació de la dona, 3er premi, en Sant Vicent- P. Azzati, agafant el testimoni del seu fill José Puche. I també planta Burrocracia, 1er premi, en Bisbe Amigó- Conca. Este mateix any planat la segona de les Fogueres que planta en Alacant, després de la que havia plantat en 1950.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

El 1977 és un any quasi perfecte ja que amb Si l’enveja fora tinya..., 2n premi i 1er d’IiG, per a Sant Vicent- P Azzati, i La nit, amb la que fa doblet per a Bisbe Amigó firma uns guardons quasi immillorables. En 1978 planta Estalviar energia en B. Amigó, i Festa nacional a Sant Vicent, amb la que obtingué un 2n premi. En 1979 bisbe Amigó li oferix la possibilitat de plantar en 1ªA, per a celebrar el 50 aniversari de la comissió, i fan doblet, a més de obtindré el premi al Millor Ninot de la secció, amb A la lluna de Valencia, que inicia una de les millor etapes tan per a la comissió, com per a l’artista, que s’ajuda del seu fill Pepe, com per a l’historia de les falles, amb tres cadafals mítics. Amb la segona falla, El circ, fan triplet, es dir 1er premis de secció i Ii G i Ninot Indultat, La corda fluixa. Tancat este període en el 1er de 1ªA, La contaminació, Bisbe Amigó, i el 3er de secció, 1er d’IiG de 1ªA i el Ninot indultat, No deixes senda vella

/ 124 /

per novella, per a Espartero- Ramón i Cajal, amb la falla Refranyer valencià. En un cas insòlit a estos nivells de plantar dos falles en la mateixa secció, i competint contra ell mateix l’any de la seua retirada de la professió. La seua activitat, personalitat i capacitat per a combinar diferents estils, sempre dins d’un naturalisme molt marcat, però concedint espai a la caricatura, convertint-se en un dels artistes més influents del panorama faller. Fou l’iniciador d’una de les sagues d’artistes més importants, continuada per el seu fill Pepe i al seua neta Marina, els quals han continuat els èxits professionals del pare i iaio. Julián Puche morí el 18 d’abril de 1984.

Rojas Vera, Guillermo

El 31 d’agost de 1967 naix a Ecija (Sevilla) Guillermo Rojas, qui als cinc anys emigrà amb la seua família a Valencia. Des de els 15 anys està com aprenent als tallers de José Luis Pérez Abad, els Germans Moya, Paco Mesado i Salvador Guaita, completant la seua formació durant dos anys en l’Acadèmia del Gremi. En 1998 en col·laboració amb Enrique Gisbert planta Histories d’amor, en 3ª A, 5t premi i 1er d’IiG, i Millor Ninot de secció, en Cra. Malilla- Illa


Cabrera, començant a col·laborar eixe mateix any en artistes José Puche i Ramón Espuig. Un any més tard ingressa al Gremi. El 2001 torna a Cra. Malilla en Locos por el deporte, 4t premi, 1er d’IiG i Millor Ninot de Secció. A l’any següent formant part de No t’espantex26 participa en 2002 desitjos...per a cremar, 1er premi d’Experimentals en Castelló- Segorbe. Entre els anys 2003 i 2005 col·labora amb Pepe Puche en les falles que este firma per a Exposició. Mentres en 2004 planta per a Sta. Mª Micaela- Martí l’Humà La dòna i el seu món, 1er premi i 2n d’IiG de 1ªB. En 2006, junt a Miguel Ballester, són les falles Corretgeria- Bany dels Pavessos, Maquillatge, 4t de falla i 1er d’IiG en 7ªB, i Quart- Palomar, Coses que passen..., 5t premi i 1er d’IiG de 1ªA. I les infantils de Sta. Mª Micaela i Bisbe Amigó, amb sort desigual. Un any després planta la seua primera falla en especial infantil, Passeig de l’Albereda- Av. de França, La gran desfilada, premi 10. Primera de les quatre falles en esta demarcació i categoria. Amb un primer d’IiG en 2009 coma premi més destacat, dins dels bons premis obtinguts tots els anys. 26 Els altres component del col·lectiu eren M. Alarcón, J. M. Alares, V. Almela. M. Falcó, P. Pellicer, P. Puche i V. Valero.

Eixe mateix any planta una de les seues falles més recordades, Silenci, 1er premi i 1er d’IiG en 7ªA, per a Corretgeria. Igualada en quant a premis per Les estreles de la nit, plantada en la mateixa demarcació en 2011, i que a més s’emportà el Millor ninot de secció 6ªC. En Sant Vicent de Paul- Dip. C. Campoamor planta les seues falles més trencadores com Flash, 1er d’IiG de 7ªB en 2012, i Abduction, 1er d’IiG de 6ªA en 2015. Les seues últimes falles, de moment, son les plantades en 2016 per a Diputada, Sí vullc, i les infantils de Av. de França, La mar amaga una història, i Cº Nou de Picanya- Nicolau Primitiu, El botànic de Sant Isidre.

Ruiz Recio, Juan

Naixcut a Andalusia Juan Ruiz Recio comença a treballar en falles en 1974 com aprenent de Ramón Espuig, independizant-se en 1982 quan planta la seua primera falla en solitari. Entre 1995 i 2000 plantà varies fogueres en la ciutat d’Alacant. Destaquen en la seua trajectòria les més de vint falles plantades per a la comissió Misser Rabassa- Poeta Maragall, algunes d’estes li han reportat les millor qualificacions, com la de 2006, Temps passats de nostra comissió, 3er premi i 1er d’IiG i la de 2007, Colón i els seus ous, 4t premi i 2n d’IiG.

/ 125 /


A més en esta comissió, i donant forma al projectes d’Amparo Ordaz, s’ha trobat en uns reconeixements mai obtinguts. En 2018 8u premi d’Experimentals i 4t Premi caliu, amb Bollim el bulling, una falla que denunciava l’assetjament escolar, i en 2019 L’única sang, una falla contra la violència de gènere, i que li suposa el 3er premi d’Experimentals i del premi Caliu.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Santaeulalia Fito, Salvador

Primer d’una de les famílies més importants de l’historia de la plàstica fallera, Salvador Santaeulalia, conegut com tio Boro, naix el 29 de juny de 1919 a Séte (França), on els seus pares havien emigrat per treballar al camp. Quan el treball acaba, tornen a Burjassot, on residiria fins la seua mort, el 14 d’agost de 2011, amb 92 anys d’edat. Als dotze anys comença a treballar com a pintor mural, fins que esclata la Guerra Civil, lluitant en el front de Terol al ser traslladat allí al complir els 18 anys. Quan acaba la Guerra, i després d’un temps empresonat i fer la mili, torna a casa i treballa en Ricardo Caballer encordant coets. Treball que abandona per a començar, junt a Manolo Ferrer, a realitzar pintura mural, a l’hora que comença a fer falles, en els mesos d’hivern.

/ 126 /

En 1944 planta junt a Ferrer la falla Pobret però honrat, en Ciutat JardíNova Havana, de Paterna. Quatre anys després planta la seua primera falla, dedicada al cine, per a la comissió Cassetes de Gil, en el Barri de La Coma, de Paterna. Salvador compagina la construcció de falles en un treball en una empresa de radiadors, i a mitat dels anys cinquanta arriba a fer sis falles per exercici. Fins que en 1959, davant l0’intransigència del propietari de la fabrica, i l’impossibilitat de combinar els dos treballs, comença a dedicars en exclusiva a fer falles. D’estos anys són falles com La mujer, falla Alemanya de Burjassot27 o Los precios, de 1957, per a una comissió de Godella. En 1958 planta Los gamberros, per a Queipo de Llano, de Burjassot. En 1959 planta quatre falles, tres en Burjassot i la primera en Valencia, Av. de Burjassot- Reus, El tráfico. Eixe mateix any el seu fill Miguel entra a treballar en ell i provoca un canvi estètic dels cadafals, reduint les bases, i modelant noves figures originals de Miguel. Esta situació es manté fins 1970 quan Miguel comença a treballar per el seu conter, i és per açò que molt de les falles de la dècada dels seixanta firmades per Salvador 27 Actual Llibertat- Teodoro Llorente.


són en gran mesura atribuïbles a Miguel. Parlaríem de falles com Pl. de Rojas Clemente de 1960, Institut de bellesa, secció 3ª; Què mengem?, S. J. Bosco- J. Reig Genovés de 1963; El vestir, Major- Moraira de 1965; o La falla, de Pere Cabanes- Anna de 1967. En la primera mitat del anys setanta planta les seues últimes falles com Ctra. de Barcelona- Trav. de Moncada de 1971, La enseñanza; Guisopios, Benicadell- Sant Roc, de 1972, i l’última de les firmades per Salvador, Preus, per Av. de Burjassot- Ctra. de Paterna. En l’any 1997 els eu net Pedro Santaeulalia li fa un homenatge retratant-lo com a protagonista del Ninot presentat a l’Exposició per la falla Arxiduc Carles- Xiva, Iaio i neta, i que fon indultat per votació popular28.

Sanz Fernández, Gabriel

Gabriel Sanz naix el 14 d’abril de 1959 a Masegosa (Conca), i comença a fer el seus primers passos en el taller del Germans Sánchez, on estigué deu anys, per a passar després per els de A. García tormo i M. Martínez Mollá, en qui estigué cinc anys. En estos anys planta les seues 28 El ninot formava part de la falla Los amos de Europa, 3er premi de secció 1ªA.

primeres falles infantils per a les comissions Pl. M. Benlliure de Patrrna i En Plom- Guillem de Castro. Des de 1987 forma equip amb José Latorre, campnay en els obradors dels seus mestres. Es repartixen el treball i mentre Latorre s’encarrega de la pintura, Sanz es dedica a la fusteria. Algunes de les primeres falles firmades són Iles Canaries- Lo Rat Penat de 1988, Despertar les tradicions, i Em Plom- Guillem de Castro, La mar de...bé? A l’any següent planten en 1ªA, junt a Pedro Rodríguez, en la falla Superticiones y psicosis, 2n premi, per a Sant Vicent- P. Azzati. Sanz, sempre de la mà de Latorre, continuaria plantant en esta comissió i en 1ª fins 1994, en les falles Expolio’92, 5t de secció i 4t d’IiG; Fe en el progreso fallero, 3er de falla i 1er d’IiG; El cincuenta aniversario, 3er premi; Perill, animals solts, també 3er premi; i l’última falla en esta comissió, Depredacions segle XX, 6t premi i 5t d’IiG. En 1995 canvien d’aires i planten en Pizarro- C. Amorós la falla I del futur, què?, en que s’han de conformar en un premi 9, i Degragadacions fi de segle, per a Conserva- Berenguer Mallol, en qui guanyen en 2ªA. Repetixen comissions en 1996, per canviant, quasi els papes en les seccions, així en Conserva amb la falla Brujerías políticas, guanyen en 1ªB, i

/ 127 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Falla Cristòfol Sorní-Mestre Martín 2012. Laura Palmeri. Arxiu Cendradigital

Falla Alberedea- Av. de França 2019. Grego Acebedo. Arxiu Cendradigital

en Pizarro planten en 2ªA El silencio de los borregos.

2001 i 2002 s’indultaren els grups Es xopà... ¡fins la iaia! i Blanc i negre, els dos per a Exposició, i que formaven part de les falles La falla ens parla enguany de com de bé prova el bany, 1er de falla i ingeni, i Antònims anònims, 5t i 3er d’IiG d’Especial. L’últim indult el tindrien en 2003 amb el grup Per l’Horta, i Na Jordana, que amb el cadafal Mare Natura guanyà a més el 1er premi i el 2n d’IiG en especial. Cal destacar que tots estos grups varen ser modelats per l’escultor Sergio Penadés Navarro.

En 1997 Sanz debuta en especial en la Pl. de la Mercé, on plantarien ell i Latorre quatre falles, amb la falla El gran premio nacional, 2n premi i Millor Ninot de secció. Li seguirien les falles Te ve de 9?, 2n de falla i 4t d’IiG; Esto tiene pelotas, 4t de secció i ingeni; i Premsa...maquina tot val, en al que tanquen el cicle a Mercé amb un 4t premi en 2000. En l’any 1999 aconseguiren el primer dels sis Ninots Indultats, tots consecutius, que tenen, La pilota valenciana, el de 2000 fou L’embogador. En

/ 128 /

2004 alcen l’última falla Na Jordana, 5t premi amb Tirant de festa. Al següent any torna a Pizarro, però


esta vegada en Especial amb Quina Odisea, premi 10, en el debut d ela comissió en la secció. 2006 i 2007 suposaren el retorn a Exposició, obtenint un 5t i un 4t premis amb les falles A la conquesta i I tu a què jugues?, dissenyades per Ramón Pla com les de 2003 i 2004. Pla també dissenya per a 2008 Desitges el què desitges, primera falla Municipal de Latorre i Sanz, que en 2009 fan una municipal però en Torrent, Torrent en l’edat mitjana. En 2010 planten la que fins ara és la seua última falla en Especial, La família Skala, premi 10, i des de eixe any fins a 2017 planten gran número de falles en diferents seccions, aprofitant els disseny de les diferents falles d’especial, les figures de les quals van engrandit o encollint, i variant en la composició així com barrejant-se per a conformar múltiples opcions de falla.

Les dos últimes falles plantades per Sanz, junt a Latorre, són les dos de la Pl. de l’Ajuntament de 2018 i 2019. Dissenyades per Okuda i Pichiavo respectivament, i que no deixaren indiferent a ningú, ni per a bé ni per a mal, una vegada plantades. Equilibri universal i Procés creatiu varen els lemes de les dos falles.

Torres García, Georgina (Gio)

La producció d’esta artista naixcuda en 1981 en l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) no més conta en huit cadafals plantats entre 2016 i 2019. És llicenciada en disseny gràfic començà la seua formació fallera als obradors de Paco Real, en qui coneix l’ofici des de baix i Miguel H, a qui considera el seu mentor. El primer és la falla Baix el llit, 2n premi i 2n d’IiG de secció 2ª, plantada per a Cronista Vte. Berguer, de Torrent, a la que seguiria eixe mateix any la foguera Cap avant (corre, corre), per Explanada. Per a 2017 repetix en Cronista, Després de la pluja, 3er en secció 2ª, i planta El Mercat, d’Alzira, El diari d’Edna, 3er premi d’Especial. En 2018 no més crea 4 elements, 8º de secció 2ª, en Sta. Mª Micaela- Martí l’Humà, i la foguera Don Bosco, 3er de 2ª Categoria. En Sedaví planta per a Sant Torquat Sentits, i en Torrent Flow, per a Cronista. En 2019, plantant en Sta. Mª Micaela Perduts, premi 9 de 2ª i Millor Ninot de secció; en Cronista Iaiooo, doblet en secció 2ª i Ninot Indultat; en Sant Torquat Un terró o dos; i en Don Bosco Pandora 2.0, que no obtingué premi.

/ 129 /


En 2018 la falla Juan Bta. Vives- Salvador Ferrandis Luna crea el premi Olimpia a les Dones que treballen per la Festa, i li és concedit a Gio Torres.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Trasobares Haro, Manuela

Naixcuda en Figueres (Girona) el 28 d’agost de 1962, Manuela comença a dibuixar tenint com a primer mestre a Salvador Dalí, amic del seu besiaio. Estudia BBAA a la Universitat de Barcelomna, completant els estudis de pintura i escultura en les escoles Massana i Leonardo da Vinci de la ciutat Comtal. A més estudia bel canto en el conservatori de Sofia (Bulgaria), arribant a debutar com a mezzosoprano en el liceu de Barcelona, La Scala de Milà o el Palau de la Música de Valencia. En 2007 es triada regidora en Geldo (Castelló) pel partit Acción Republicana Democrática Española (ARDE). En 2010 Esquerra Republicana li encomana un bust de Manuel Azaña per a que s’intalara al Congrés dels Diputats. Quan Manuela ve a viure a Valencia, es prepara per a ser artista fallera, aconseguint entrar al Gremi. La seua producció fallera es limita a la falla Hort de Sant Valer- Av. de La Plata de 2001, De Valencia a Brasil no més hi ha un fil, 3ªA, i la de Joaquin Cos-

/ 130 /

ta- Borriana de 2003, Globalización, plantada en 3ªB. Estes falles hagueren passat sense pena ni glòria si no s’haguera alçat una forta polèmica en el ninot presentat a l’Exposició en 2001. Alguns volgueren vore certa semblança en, la llavors, alcaldessa Rita Barberá en una figura grotesca, despullada i amb un plàtan en la zona genital. JCF demanà a la comissió que retirara el ninot, per considerar-lo ofensiu, i els fallers en excés de cel, el retiraren i els destrossaren sense arribar a eixir del recinte de l’Exposició, que aquell any es celebrava als baixos del Mercat de Russafa. Artista i comissió a més mantingueren un conflicte que acaba en els tribunals per els acabats de al falla, front lo que Trasobares al·legava difamacions i perjuís morals. L’artista sempre negà el paregut amb Barberá de la figura i ho deixà en una coincidència. Finalment la figura fou reconstruïda i exposada en una mostra plàstica.

Villanueva Collar, Agustín

El 10 de març de 1974 naix a Villar de Cañas (Conca) Agustín Villanueva. Amb sis anys i junt a tota la seua família se’n ve a viure a Burjassot. Es forma en la Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i després en l’Escola Barreira, destacant coma pintor de


paisatges, marines i retrats. En els anys seixanta, i buscant una experimentació fora dels plànols en al pintura, entra en contacte en el món faller, concretament al taller de Salvador i Miguel Santaeulalia, en els que comença a pintar falles. La primera falla en solitari, Despullament, la firma en 1976 per a Pl. de la Creu- Els Àngels. En eixos finals dels setanta planta en seccions mitjanes fins que en El Prado, Gandia, Al mercat de la plaça, que competix en especial a la capital de La Safor. En Valencia arribaria en 1982 a 1ªC, Paradís meravellós en Quart-Palomar; en 1983 a 1ªB, Baconades per a Sapadors-Vicent Lleó; i en 1984 a 1ªA, Mil y un cuentos, 1er premi i 2n d’IiG, i plantada junt a Francisco Esteban, en qui plantaria al any següent per a Sapadors L’home, màquina sense control, obtenint un 4t premi de falla i el 3er d’IiG. En 1988, i fins a 1997, comença una dècada en que plantaria, amb l’excepció de 1991, una falla en especial. En aquell 1988 aconseguix el triplet per a Na Jordana, dos primers i Ninot Indultat, Country: pentinant-la de fallera, li reportà el cadafal La Comoditat Valen$iana. Esta falla anava a ser realitzada per Miguel Santaeulalia, autor de l’esbós, amb qui Villanueva col·laborava habitualment, per tancar una trilogia que es com-

pletava amb El barri i Valencia, per davant i... per darrere, plantades els dos anys anteriors. Mediterrànies, de 1989, significà un 2n premi de falla i el 3er d’IiG. En 1990 torna a guanyar junt a Na Jordana amb ¡Ya semos europeos!, premi acompanyat del 2n d’ingeni i el Ninot indultat, Amb cucs de seda, esbossat per Rafael Boluda i esculpit per Lluís Morán, és el primer ninot indultat confeccionat íntegrament en poliestiré expandit o suro blanc. Esta falla seria la primera en que Villanueva faria servir el concepte falla espectacle, que tant va explotar en les tres falles plantades anys més tard per a Convent Jerusalem. En 1992, després de fer un descans de les falles, amb El temple de l’home, 3er premi, es presenta en la demarcació de Convet de JerusalemMat. Marzal, que també li reportà el tercer Ninot Indultat del seu currículum, Temple hindú. Esta falla s’ha volgut equiparar a un parc temàtic, quasi sense ninots, i creada per a fer viure experiències a l’espectador. El 1993 amb Mantis viatgera, torna a guanyar el 1er premi d’especial, amb una falla molt criticada per la seua aparença moderna. A l’any següent fa un parèntesi en la relació amb Convent, i planta en Blanqueries Camas, una falla disse-

/ 131 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

nyada per Antonio Ortiz «Ortifus», que després de les experiències en la Plaça de l’Ajuntament junt a Manolo Martín, tornava a esbossar una falla. Esta fou un èxit rotund de públic i critica, i segons conta la llegenda, es quedà a les portes de guanyar el primer de secció especial, però sembla que amb l’acta del jurat firmada, algú no ho va permetre i es canvià el veredicte, havent-se de conformar artistes i comissió amb el 4t i el 1er d’IiG. Li seguirien tres falles més per a Convent, Reencuentros en Convent, el gemelo azul, una falla amb 31 metres d’altura i 1.300 de superfície en la base, 3er i 2n d’ingeni; El circo de la vida, plantada junt a Alberto Rajadell i de tall més clàssic, 3er premi; Un mar de futur, que contà amb 235 ninots, i que no més va servir-li per guanyar un 5t premi. Després d’una anys en que s’aparta de les falles torna en 2003 per la porta gran, i en col·laboració amb Alejandro Santaeulalia i el dissenyador gràfic Jordi Ballester. Entre els tres creen falles com La banca gana, primera falla de l’historia de Nou Campanar, amb un 2n premi de 1ªA. També eixe any planten en la Plaça de l’Ajuntament Bandes, un homenatge a la idiosincràsia musical d’estes terres. Dos anys més tard

/ 132 /

Villanueva firma Anem anant per a Quart- Palomar, que quedaria sense premi en 1ªA. Després continuaria vinculat a les falles treballant en diferents artistes. En quant al treball no relacionat en les falles Villanueva ha treballat creant espais per a parcs d’atraccions, com el de la Villa de Madrid o l’Euro Park, escenografies, decoracions de sales de festa, o tematitzacions en l’Oceanogràfic de Valencia. Destacar la replica de l’escultura d’Alberto Sánchez, El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella, i que estroba úbica a les portes del Museu Reina Sofia de Madrid. Per tota esta trajectòria artística, el passat 8 d’octubre de 2019, se li va fer un homenatge al Saló de plens de l’Ajuntament de Burjassot, al seua ciutat d’adopció.

Chichanova Teodora (Tedi)

Naixcuda a Pomorie (Bulgària) Tedi Chichanova va realitzar el Grau Superior d’Artista Faller, y està agremiada des de 2016, i la he deixada per al final, botant-me l’ordre alfabètic, per un motiu que després vos conte. Comença a plantar falles en 2017, tres en concret, per a les comissions P. S. Abril- Pere III el Gran, La


Falla Gral. Asensi- M. de Solferit 2019. Tedi Chichanova. Arxiu Cendradigital

Falla Pl. de lAjuntament infantil 1990. Luís Boix. www.fallas.com

superiaia; Ciutat de l’Artista Faller, Taller de manualitats; i Arts i OficisActor Llorens, Un elefant en una tenda de porcellana. Les tres falles obtingueren un 3er premi en les seues respectives seccions, 7ª, 8ª i 10ª. Estes falles les construix estan embarassada, en totes les dificultats que açò pot arribar a suposar, però en la satisfacció d’haver arribat a plantar-les cosa que no va vore clar en algun moment del procés, en el que va tindre l’ajuda entre altres de Sergio Amar.

falla i ingeni de 7ª, i Illes CanariesDama d’Elx, Sentiments trobats, 3er premi de 4ª.

En 2018 planta dos falles, Gral. Asensio- Marqués de Solferit, La modista de les fades, 2n premi de

En 2019 repetix en les dos comission i a més planta en Lo Rat Penat. Les falles varen ser Dissenyar-te i Crear-te, 2n de 6ª, per a Marqués de Solferit; Ram de flors, premi 9 de 3ª, per a Lo Rat Penat; i Cóm volen les notícies, premi 7 de 4ª, plantada en I. Canaries- Dama d’Elx. Per a 2020, entre altres falles, plantarà, i este és el motiu per el qual l’ha he deixada per al final d’este repàs als artistes vinguts de fora, ací, a Barri de Sant Gregori la falla Di pata-

/ 133 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

ta, dissenyada per Sergio Amar, que segur tindrà la qualitat que acostuma a plasmar Tedi. Jo ja ho deixe ací, per fi lector pacient. Totes estes histories, i les dels artistes que pot ser m’he deixat oblidats, són part de la nostra Festa, de la nostra Cultura i ens acompanyen en allò de fer falla, uns els fallers, lluitant per alça cada any els cadafals a les places i carrers, no trobant sempre un camí fàcil, i ells, els artistes, des de els obradors, omplint després els carrers de color, humor, denuncia social, critica política i conscienciació ambiental. Ara que alguns els conegueu un poc millor, mireu a aquell o aquella que vos plante la falla de forma diferent, i no infravaloreu el seu treball, no l’oblideu al mig del carrer. Sense la falla ningú de tots estaríem ací. És l’origen de tot. Respecteu-la i respecteu a qui les fa.

Agraïments

A Ángel Romero Melle, Juan Carlos Vizcaíno, Juan Pedro Collado, Manolo Sanchis i Quino Puig per les aportacions aclaracions i dubtes resolts en les biografies d’alguns dels artistes ressenyats.

Bibliografia

-Ariño, A. (1993): Los escultores del fuego. Introducción a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Valencia, Diputació de Valencia. -Bayarri Comunicació, El Turista Fallero, col., 1942- 2016, Valencia. -Borrego Pitarch, V. (coord.) (2009): Na Jordana: 125 anys de falles a València. Volum I. Les falles de Na Jordana (1884-1954), València, Associació Cultural Fallera Na Jordana. -Castelló Lli, J. Mir Serrano, H. i Sanchis Ambrós, M. (2001): Fallas infantiles juego y tradición. València, Ajuntament de València. Regidoria de Turisme, Fires i Festes. -(2003): Santeulalia, la firma: una saga de artistas falleros entre dos siglos, Valencia, Albatros. -DD. AA., (1990): Historia de las fallas, València, Levante-El Mercantil Valenciano. -DD. AA. (2007): Vicent Luna: L’art de fer falles, València, Associació d’Estudis Fallers–Junta Central Fallera. -Dominguez, M. (2005): Fallas de Primera, Valencia, Federació de Falles de Primera A. -(2012): Daniel López Pérez: “Mi mayor satisfacción ha sido oir que “esa falla la ha pintado Danielín”. [en linia]. « h t t p s : / / w w w. l e v a n t e - e m v. c o m / v a l e n cia/2012/06/20/mayor-satisfaccion-sido-oirfalla-pintado-danielin/898971.html» [Consulta 23- 09-2019]. -Esbrí Andrés, I. (2016): La dona al taller de falles: El testimoni gràfic de les cartoneres del taller de Julian Puche, dins La dona i la falla. Les dones i les falles. El Verí del Foc, fanzine de falles Xàtiva i cultura, nº 10, Xàtiva, A. C. Falla Juan Ramón Jiménez, pp.:64- 75.

/ 134 /


(-2017): Fer memòria. Julián Puche, la generació d’or i més, dins Revista Cendra- Suc de Falles, nº 20, Tercera Època, Tardor-Hivern, Valencia, Associació Cultural Malalts de Falles, pp.: 58-70. -Gil Manuel Hernández i Martí, G. M. (coord.) (2003): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum II (1963-1981), València, Ajuntament de València. -(2005): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum III (1982-2004), Valencia, Ajuntament de Valencia. -Pensat i Fet, col., 1912- 1972, Valencia. -Puig Safont, Q. (2006): Aproximació a Laura Palmeri i a Mauro barone, ninots a ritme de tango a Borriana, dins Cendra-Suc de Falles núm.3, Tardor-Hivern 2006, Valencia, Associació Cultural Malalts de Falles., pp.: 78- 82. -Roig Folch, V. (2019): Un siglo de fallas en Burjassot. De 1917 a 2017, desde sus orígenes, Burjassot, Entitat Cultural valenciana El Piló.

Pàgines web consultades www.academiacolecciones.com www.Bdfallas.com www.cendradigital.com www.creacionessevilla.wordpress.com www.donfalleret.com www.esat.es www.fallaconventojerusalen.com www.federicofelici.com www.ferlama.wordpress.com www.gnardin.blogspot.com www.gregoacebedo.es www.gremiodeartistasfalleros.es www.huesca.es www.josesorianoizquierdo.es www.juliomonterrubio1.blogspot.com www.leonardogutierrez.com www.manologarciacarpinteria.com meigascoruna.blogspot.com www.seviorypriol.com www.tacticaspublicas.wordpress.com www.totfalles.com

-Sánchez i Collado, A. (2017): La història de les Falles municipals de Torrent (2001-2012): La falla de tots els torrentins?, dins Llibret Falla Plaça Sant Roc- Gómez Ferrer i Voltants 2017, Torrent. A. C. Falla Plaça Sant Roc- Gómez Ferrer i Voltants, pp.: 54- 94. -Sorlí Fos, R., (coord.) (2007): 25 anys especial. Falla Exposició, València, Associació Cultural Falla Exposició.

/ 135 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Les invasions que vindran

Miguel Angel GascĂłn

04

/ 136 /


La societat occidental es troba en un canvi de paradigma que encara no sabem cap a on ens conduirà. Estem immersos en este procés de transformació i encara no sabem ben bé com ens definirem com a societat o si, fins i tot, no tindrem una única definició, sino que viurem en una espècie de colectivitat polifònica on caldrà trobar un mínim de consens per a la convivència, un nou contracte social de trets bàsics on puguen acollir-se diferents visions totes vàlides i compatibles en eixe mínim. El que sí és cert, tot i no conéixer la profunditat de la transformació, és que els fonaments del nou paradigma social no seran exclusivament els cànons helenístics i romans, ni els valors judeocristians, sino una realitat diferent. Les falles, com sempre, no són alienes a una societat en canvi, a este nou paradigma, un nou paradigma que també té les seues particularitats en el món d’una festa fallera que al llarg de la història ha evolucionat en tots els seus aspectes, també en la seua concepció. L’actual reglament faller de Junta Central Fallera de 2001 definix les falles com una expressió viva i popular d’un poble, són festes d’origen artesanal, sorgides i perfeccionades a través del temps pel poble valencià com a manifestació artística, cultural i satírtica expressada en les seues Falles amb la singular plantà, exposades en els carrers i places de ciutats i pobles com a expressió festiva singular.(...) Que en raó de la seua pròpia tradició, declarenel seu ferm compromís en la defensa de la indiscutible i di-

ferenciada personalitat del poble valencià, així com de les seues senyes d’identitat.” Esta definició, que es repetix en els diferents reglaments i estatuts de juntes locals i federacions falleres de les diferents “ciutats i pobles” fallers estarem d’acord en que s’està aigulint poc a poc, especialment en quant a la defensa de les senyes d’identitat valencianes i la cultura. Només cal pegar una ullada al calendari de festejos de les comissions falleres per a certificar-ho.

INVASIONS, INVOLUCIONS I INNOVACIONS. En tot cas, com en qualsevol procés de canvi, podem trobar un sector de la societat, en este cas, de les falles, que vol mantindre eixes essències que en un moment determinat es convertiren en definitòries de les falles. En el context del llibret i de la proposta de falla de la comissió, podriem dir que per a este grup de fallers defensor de les essències, qualsevol canvi, actualització o modificació és poc més que una invasió que intenta acabar amb eixes essències que volen defendre. La primera qüestió seria definir quines són eixes essències, i la segona, definir quines són les invasions. El problema és que no hi ha un consens al voltant. La meua impressió és que tant el concepte de l’essència com el d’overtura (O invasions segons la terminologia de la temàtica del llibret) estan viciats, corruptes, en el sentit de que en la búsqueda per definir-

/ 137 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

se han buscat fins a l’extenuació la diferència malaltissa del concepte que es considera contrari. En este sentit s’arriba a pensar que els tres monyos o la banda de fallera són la més pura essència de l’indumentària valenciana o, per l’altre costat, que és necessari introduir en les falles qualsevol proposta nova que provinga de la societat, fins i tot, sense adaptar-la a l’indiosincràcia de la festa en general o dela comissió fallera en particular. Actualment, abdos postures conviuen de manera tensa dins de les falles junt a altres posicionaments menys ortodoxos que no busquen tant l’autenticitat de la festa fallera sino altres objectius més frugals. Esta tensió té el vessant positiu de que de la controvèrsia eixirà allò que definirà qué són les falles en el futur. La vessant negativa és que el procés expulsa a fallers de soca i arrel que no s’identifiquen ab cap dels dos extrems, però tampoc viuen tranquils ab les altres postures de menys implicació. Els principals problemes dels qui volen definir les falles des d’una essència costumista són precíssament que poden caure en un histrionisme fiscalitzador que acaba per trair allò que pretenen defendre. És l’exemple que comentava adés, caure en el parany d’acceptar només els tres monyos com a els autèntics valencians o pensar que una fallera sense banda és menys fallera, és realment no ser fidels a l’essència de les costums, tradicions i cultura valencianes. Per altra banda, enrocar-se en

/ 138 /

el manteniment de l’essència, siga la que siga, tanca la porta a qualsevol evolució per por a no ser fidel a eixa essència. I no podem oblidar que l’evolució ha segut el motor de l’engrandiment i popularització de la festa fallera des d’aquells parots convertits en combustible per a la foguera fins a les falles actuals que han arribat a ser Patrimoni Immaterial de la UNESCO. Així mateix, si baixem un graó en l’extremisme, en la por a perdre els trets definitoris; els fallers essencialistes són una espècie de conciència d’allò que no hauriem de perdre. Si mirem als temps de les primeres comissions falleres, podriem parlar del sentit crític en la realitat; de l’establiment d’una xàrcia social on es podia conjugar integració, treball en conjunt i solidaritat; i, naturalment, d’una expresió artística que respon al gust popular, a banda de ser de duració efímera ab tot allò que açò implica. En quant als qui volen propiciar els canvis i provoquen eixes “invasions”, si estiren massa de la corda, poden causar la desfiguració de les pròpies falles allunyant-les de les seues arrels. Proposar canvis pel simple fet de fer-los no té cap fonament ni aporta res a les falles més que tensió innecessària. No tot el que apareix en la societat pot ser implementat en les falles i en tot cas, sempre, caldrien adaptacions que no sempre se pensen. Tampoc les falles poden ser un contenidor on càpia tot. Primer, perquè perdrien la seua pecularietat. Segon perquè, si atenem als regla-


ments que s’atorguen els mateixos fallers, es tracta d’associacions de determinades persones amb l’objectiu de plantar una falla i no associacions ab la voluntat, ni molt menys, la capacitat de solucionar tots els problemes i abastar totes les aspiracions de la societat. Per últim, els transformadors cauen també en l’error de presentar les seues propostes com les modernes, progressistes i positives, mentre que les dels que volen mantindre les essències serien les antigues, obsoletes i superables. En certa manera es presenten des d’una superioritat moral que no ajuda en res als consesos sempre necessaris per a dur davant moviments associatius de base tan ampla com són les falles. La part positiva d’estos últims, és que mouen a la reflexió, a la valoració de les propostes que fan i, d’alguna manera, impulsen eixa evolució que ha segut tan significativa per a les falles.

tard que prompte hauran també de valorar com la resta de fallers. Trobe que els següents són els més significatius.

Un altre repte indefugible en esta necessària redefinició és la revisió del calendari de festejos fallers a nivell global i de cada comissió. En principi, de nou atenent a la definició que perdura en el temps i els reglaments de juntes i federacions falleres, una comissió fallera està formada per un grup de persones ab l’objectiu fonamental de plantar una falla al voltant del que organitzen un seguit de festejos. En este sentit observe que existix un desbordament dels festejos per damunt de l’objectiu de plantar falla, com si el cadafal fóra més una excusa que la finalitat. Per exemple, en el Cap i Casal l’ofrena de flors a la Mare de Déu

REPTES PER A LA RESISTÈNCIA I ELS INVASORS TOTS PLEGATS. Més enllà de si les falles han de mantindre la banda de fallera com a símbol identitari i mostra fidedigna d’indumentària valenciana o introduir la figura del faller major al mateix nivell de la fallera major o, fins i tot, substituit-la; el ben clar és que les falles caminen cap a una redefinició en la que han d’assumir una sèrie de reptes. Reptes que per als essencialistes de la resistència són autèntiques invasions, però més

Les comissions falleres han d’adaptar-se definitivament a les normatives vigents. L’us de l’espai públic, per exemple, no pot dependre del caprig d’un determinat grup de fallers. Però no només això, la gestió del colectiu, la transparència en eixa gestió, l’organització de l’associació, la responsabilitat social corporativa de la comissión fallera, són qüestions que també s’han d’atendre, qüestions que suposen un esforç afegit a l’objectiu principal de plantar falla, encara que també reportarien aspectes positius a estes comissions falleres, entre ells, el més important: seguretat jurídica per a les actuacions de les comissions i, especialment, per a les seues directives.

/ 139 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

monopolitza la ciutat en la semana fallera. Així mateix, moltes comissions han passat a ser subministradores de servicis, oci i diversió per als fallers per damunt de congregar-los de cara al seu comés anual de plantar falla, de manera que els seus caus són més un casal d’esplai que un casal faller. En especial en els comissions, este fenòmen s’ajuda a explicar pels procesos socials que fan primar els deures per damunt de les obligacions o capacitat personal de servici. Així, per a una part dels fallers, la seua contribució mijantçant les quotes els fa beneficiaris d’obtindre un seguit de privilegis, tickets o drets que consideren per damunt d’allò a que s’obliguen en formar part d’una associació. En esta situació, les directives de comissions falleres es trenquen el cap per a compatibilitzar, unes més que altres, plantar les falles i oferir tot un ventall d’activitats per a minimitzar les crítiques dels fallers de quota. S’instaure o no la figura del faller major de la comissió, poble o ciutat; sí pareix indefugible el debat al voltant de les atribucions de les falleres majors, tant de les comissions com de les representatives d’un colectiu faller. Este debat caldria plantejar-lo al voltant de qüestions com ¿Es tracta d’un concurs de bellea o de bones maners o d’una altra classe de concurs? ¿S’ha de racionalitzar el protocol que acompanya a la fallera major? ¿S’ha de racionalitzar la seua agenda especialment de les menors d’edad? ¿Només pot tindre una fallera major activitat represen-

/ 140 /

tativa o caldria que assumira més responsablitats? ¿Els processos d’elecció en els pobles o ciutats són justos i igualitaris? O fins i tot ¿És precís la seua existència de manera quasi obligatòria? Una qüestió que s’enfronta des de diferent perspetiva sgons el poble o ciutat on ens trobem és l’espai reservat als representants polítics a la festa. Moltes juntes locals i, especialment, Junta Central Fallera, continuen organitzant-se baix el paternalisme polític instaurat durant la dictadura franquista quan es va decidir controlar una festa de creiximent imparable però perillosa per a un règim autoritari pel seu arrel popular. Altres localitats han optat per l’autogestió. Esta situació també representa un repte per als fallers que s’hauria de plantejar abans que altres propostes que es fan pel simple fet de sonar a modernor. L’últim d’estos reptes significatius seria el de la relació entre la comissió fallera i els artistes fallers. Si acceptem que la finalitat primordial d’una comissió fallera és plantar una falla, l’artesà que proporciona este objectiu no deuria ser considerat com un proveïdor més de la comissió. El celler o supermercat que proporciona la beguda no pot estar al mateix plànol que l’artista faller, encara que en massa ocasions i en prou situacions, esdevé d’esta manera. Esta reconsideració de la relació entre comissió i artista apareix com a fonamental en la necessitat de revaloritzar el paper d’una actor imprescindible per a la festa fallera i que


pareix trobar-se en crisi permanent per diferents circumstàncies.

ESSENCIALISTES, INNOVADORS, FALLERS I FALLERES TOTS La situació que vivim de transició cap a un nou paradigma faller del que desconeguem quan arribarà i com de consensuat o no serà, hauria de conduir-nos a no menysprear cap postura, ni la dels, diguem-ne, essencialistes, ni la dels innovadors, així com tampoc la dels que no es situen ni en un ni en altre extrem i a vegades són exclosos de tota consideració. I tot açò, sempre des d’una actitud de diàleg, escolta i voluntat per construir perquè, al remat, com ha dit més d’un càrrec polític, les falles seran el que vullguen els fallers. Això sí, caldria que els fallers i les falleres s’hi posaren a la faena.

/ 141 /


La invasió a la nostra indumentària Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Noelia Maroto Esteve Indumentària a l’Antiga

05 / 142 /


Invasió, del verb envair. Segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola: irrompre, entrar per la força. Ocupar anormalment o irregularment un lloc. Dit d’una cosa: entrar i propagar-se en un lloc o mitjà determinant. Entrar injustificadament en funcions alienes. Si hi ha una imatge estesa e icònica en el món de les falles és la dona vestida de valenciana, amb cos ajustat, falda amb vol recollida a la cintura i al pèl recollit en un o tres trosses. L’origen d’aquest vestit el trobem en el segle XIX en l’època de la Renaixença Valenciana, en concret en els “Jocs Florals” de 1879. En l’intent de recuperar la identitat valenciana, uns anys després de la fundació de Lo Rat Penat, un grup d’universitaris i intel·lectuals crea el certamen poètic dels Jocs Florals. Un dels precursors del moviment va ser el poeta Teodoro Llorente, la filla del qual Maria Llorente Falcó es converteix en reina del concurs. Per a l’esdeveniment Llorente vist a la seua filla a imatge i semblança de les llauradores valencianes. Aquest vestit s’instaura com a vestit regional i ha anat evolucionant segons la moda de l’època. Cal destacar que no es tracta d’un vestit real, que es vestira pel carrer en 1879, sinó d’una interpretació dels gravats, imatges i peces antigues de les quals disposaven. En els anys 80 del segle XX amb el naixement de les autonomies i la fi del franquisme, quan naix la idea de recuperar de nou la identitat valenci-

ana. Serà llavors quan es comence a estudiar i investigar l’origen d’aquest vestit a través de l’observació i estudi de peces originals i gravats del segle XVIII, en els quals es pot observar la manera en què vestia el poble. Així doncs, quan parlem d’indumentària valenciana hauríem de diferenciar entre el vestit regional o de “farol”, utilitzat per a la festa de les falles i roba tradicional valenciana. Aquest últim terme abasta un ventall molt més extens d’èpoques i models, però principalment sols referir-se a la moda popular valenciana dels segles XVIII i XIX. En els últims anys han sorgit nous estudis que reivindiquen el vestit de “farol” com a vestit original valencià de dona, perquè defensen que es tracta de la roba que la dona valenciana utilitzava a la fi del segle XIX i principis del segle XX per la festa fallera. Així doncs, aquests estudis semblen enfrontats a aquells que defensaven el gipó “dieciochesco” vestit per fora del brial i amb una sola trossa, com a imatge de la dona valenciana de l’època. Sense entrar en aquesta discussió, perquè ni el tema el comporta, ni els coneixements m’avalen (sóc mera aprenenta voraç d’aquells indumentaristes que es dediquen a estudiar activament i profundament els arxius) com humil modista parlaré d’aquells elements i modes que al meu entendre han sigut introduïts en la roba que actualment visten els fallers i que poc o res tenen a veure

/ 143 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

amb aquells que vestien els nostres avantpassats. La primera i major invasió en la nostra tradició, tal volta siga la més controvertida, perquè està tan estesa que ja forma part del nostre imaginari habitual. Es tracta de la influència de la moda francesa tant en patrons com en teixits. És sabut que la moda de la cort de França va arribar a Espanya durant el segle XVIII i va afectar a tots els estrats de la societat, però res té a veure amb molts dels vestits que veiem desfilar la setmana fallera pels nostres carrers. Com bé va dir la indumentarista María Victoria Liceras, hui dia les dones volen anar vestides de marqueses. Vols excessius (a l’estil dels mirinyacs de la cort de Maria Antonieta); teles amb dibuixos de grans centres florals i colors cridaners, totalment allunyats dels xicotets rams valencians de colors suaus; models de joies que apareixen en pintures franceses i que poc o res tenen a veure amb els populars pendents de “doll”, de “fulla” o amb les tradicionals “neules”. Com a conseqüència, si posàrem perruca blanca a moltes falleres, els nostres carrers bé podrien semblar una desfilada de Versalles. Amb el temps i, al meu entendre, per la falta de formació reglada en la matèria, qualsevol capaç d’agafar una agulla i amb certs coneixements de costura és capaç d’autodenominar-se indumentarista i posar-se al capdavant d’un taller de confecció fallera. En aquests tallers s’apliquen tècniques i patrons que molt disten dels autèntics models tradicionals

/ 144 /

empleats en els segles XVIII i XIX. En ells no sols s’empren màquines de cosir enfront dels milers de puntades a mà d’aquells que han perdurat en el temps, sinó també faiçons del mètode Martí, amb pinces i corts que s’adapten al pit, mànegues rectes sense adaptar-se al colze que no permeten a penes el moviment del braç o entreteles i folres que fan les faldes més dures i pesades. Per a gust de les clientes i amb afany d’innovar, es creen nou models de cossets (que no gipons) amb acordonats eterns, escots impossibles i capes i capes de volants que res tenen a veure amb els senzills justacossos de la llauradora valenciana. Més enllà d’aquelles invasions “internes”, podem parlar també de l’última i polèmica invasió: la xinesa. És ben coneguda la importància de les indústries xineses de la seda al llarg de la història, així com els teles seders francesos o italians. Malgrat ells, els valencians ens sentim envaïts en els últims anys per sedes “espolinizadas “made in Xina” que copien o reprodueixen alguns dels dibuixos més clàssics de la nostra indumentària. Enfront d’aquesta intromissió (o plagi) els telers valencians, encapçalats pel Col·legi de l’Art Major de la Seda, reivindiquen la seda com “denominació d’origen” València. Així doncs poc o res queda de la imatge icònica de la llauradora valenciana en el món faller actualment. Per sort, en els últims anys està creixent una nova tendència que aposta per vestir de manera més tradici-


onal, o cosa que ĂŠs el mateix, mĂŠs concorde a com vestien les llauradores valencianes o la dona fallera en els inicis del segle XX.

/ 145 /


Falles i política: l’etern estira-i-arronsa Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Laura Sena López Delegada de l’Horta de Levante-EMV

06 / 146 /


El present treball té per objectiu analitzar la relació política-falles, falles-política des del punt de vista de la influència d’un àmbit en l’altre i, fins i tot, la ingerència. A priori, tot apunta que el col·lectiu faller exerceix una gran influència sobre les decisions municipals als pobles i ciutats on té una forta implantació. Aquesta situació no sols es dona a la ciutat de València sinó en la majoria de poblacions on les Falles són la principal expressió festiva. La incidència és tal vegada superior a la que tenen altres moviments associatius que, de vegades, són numèricament més grans, com poden ser els clubs esportius, les societats musicals o les associacions de mares i pares d’alumnat dels centres escolars. També les falles tenen major repercussió que altres col·lectius festers quan en un municipi conviu més d’una expressió associativa d’aquest sector i les comissions són el grup majoritari.

No obstant això, per a analitzar si la influència de les falles en la gestió dels ajuntaments i les decisions dels i les dirigents polítics està directament relacionada amb el volum de fallers i falleres, podrien comparar-se els censos de les principals ciutats amb el total de població i extraure el percentatge de participació social en la festa. Però donat que en l’actualitat no existeix un registre oficial del cens faller en una institució supralocal com puga ser la Junta Central Fallera o la Generalitat Valenciana, caldrà analitzar altres factors i explorar altres perspectives com ara els testimonis de persones vinculades a les Falles i representants dels partits polítics, i també a través de la multiplicitat de casos que es donen, de tant en tant, en la relació falles-política. Aquest treball fa un recorregut per testimonis, notícies i altres elements per tal d’instar a la reflexió i que cada persona puga obtenir les seues conclusions.

/ 147 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

D’entrada, cal assenyalar que les causes de la influència de les falles en la política poden ser vàries: una major capacitat per a unir-se entorn d’un problema, més presència i repercussió en els mitjans de comunicació, i el fet que, en la majoria de poblacions, les comissions s’agrupen en Juntes Locals Falleres, que són organismes municipals, de forma legalitzada o per tradició. En aquest últim cas, cal recordar que la presidència de la majoria d’aquestes Juntes Locals Falleres l’exerceixen alcaldes i alcaldesses, i encara queden molts casos en els quals fins i tot la presidència executiva està en mans d’un regidor o regidora, o bé es decideix per designació política. No obstant això,

en les grans ciutats falleres hi ha hagut una evolució en els últims anys.

/ 148 /

A més a més, les Juntes Locals Falleres, que són la veu de la festa en molts municipis, tenen, en general, una forta dependència econòmica dels ajuntaments, ja que una gran part es finança exclusivament amb fons municipals. Per aquest motiu hi ha una interrelació major que amb altres moviments festers. Per a tindre una visió una mica més global, repassem quina és la situació jurídica i com és el finançament de les juntes locals falleres i agrupacions de falles en les principals ciutats valencianes, segons les dades facilitades pel departament de Juntes Locals Falleres de la Junta Central Fallera, i alguns apunts fets per les mateixes entitats.


POBLACIÓ

FIGURA JURÍDICA

FINANÇAMENT

Alzira (La Ribera Alta)

Associació independent del consistori la directiva de la qual es tria en un procés de campanya electoral amb primàries en tots els casals.

Municipal i, de fet, des de 2019, la gestió econòmica depén dels tècnics municipals

Benicarló (El Baix Mestrat)

Associació independent de l’ajuntament.

Rep una subvenció municipal i també de la Diputació de Castelló, encara que per a certs actes busca el finançament privat.

Borriana (La Plana Baixa)

Coexisteix una bicefàlia donat que hi ha una Junta Local Fallera municipal que s’encarrega dels actes protocol·laris i una federació de falles que coordina l’activitat fallera. Ja en la passada legislatura hi havia la promesa electoral de cedir la competència de la JLF a la federació però no es va fer i enguany, en el moment de redactar aquest article, tampoc ha culminat aquest procés per part de l’ajuntament.

L’Ajuntament de Borriana finança íntegrament la Junta Local Fallera perquè es considera que és un organisme municipal. Respecte a la Federació de Falles, rep una subvenció municipal com qualsevol altra comissió però busca altres recursos econòmics per a la quantitat d’activitats que organitza.

Dénia (La Marina Alta)

Associació amb estructura jurídica independent de l’ajuntament que enguany està en procés de transformació perquè per primera vegada l’elecció de la directiva s’ha fet en un procés de primàries en el que podia participar tot el cens faller.

La base del seu finançament és municipal encara que busquen també algunes col·laboracions per a determinats actes, tractant de no interferir en la captació de fons de les mateixes comissions.

/ 149 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Elda (Vinalopó Mitjà)

La Junta Local Fallera és una associació independent del consistori jurídicament parlant.

El pressupost municipal és també la base del seu finançament encara que en els últims anys també busquen recursos de la Diputació d’Alacant.

Gandia (La Safor)

És la federació de Falles pionera i el referent de gran part de la resta. La seua junta directiva ix d’un procés electoral de primàries en el qual pot participar tot el cens i el grup aspirant ha de presentar un programa.

Rep una subvenció municipal, però gran part dels seus recursos són privats gestionats pel mateix organisme.

Paterna (L’Horta Nord)

L’organisme que representa a les comissions és una Federació de Falles però l’alcalde presideix els principals actes protocol·laris.

El finançament és 100% municipal.

Sagunt (El Camp de Morvedre )

La Federació Junta Local Fallera de Sagunt representa un cas singular donat que és l’única organització supralocal o comarcal, que agrupa també a les comissions de Gilet i Faura.

En el seu reglament està previst que el finançament estiga a càrrec de l’Ajuntament de Sagunt i els altres consistoris on actuen. A més, les falles membres paguen una quota de 150 euros a l’any, en el cas de Sagunt, i altra quota en relació amb la despesa que l’organisme té en els pobles adherits, per a les comissions de Gilet i Faura.

/ 150 /


Torrent (L’Horta Sud)

En 2011, les falles de Torrent varen triar convertir la Junta Local Fallera en un Organisme Autònom Municipal (OAM), una estructura que va quedar constituïda dos exercicis després. Segueix el model semblant a València.

El seu finançament és íntegrament municipal, està decidit i votat pel plenari de la corporació i es gestiona i executa per l’OAM, on el regidor o regidora delegat per l’alcaldia (que té la presidència nata) té gran pes en la gestió i en les despeses.

València

La Junta Central Fallera és un Organisme Autònom Municipal dirigit pel regidor o regidora que designa l’alcaldia.

La seua gestió econòmica és municipal i el finançament en gran part ix del pressupost municipal encara que també la mateixa regidoria de Falles busca recursos privats per a afrontar algunes de les activitats.

/ 151 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

El quadre reflecteix que trobem tres tipologies diferents de Juntes Locals Falleres: les federacions, les entitats independents del consistori i els organismes municipals. De les 10 juntes locals analitzades, quatre d’elles (40%) són federació de falles (Gandia, Paterna, Sagunt i Borriana), la qual cosa significa que tenen autonomia jurídica. Però si analitzem el seu finançament, veurem que no és una autonomia completa. Del total, un dels organismes és d’àmbit supralocal, el de Sagunt, amb finançament mixt, i a Borriana, la federació de Falles ha de coexistir amb una Junta Local Fallera municipal. A més, la Junta Local Fallera de Paterna té un finançament íntegrament municipal. La conclusió és que sols la Federació de Falles de Gandia podria considerar-se com un òrgan independent i autònom.

Dels quatre òrgans que són entitats independents dels ajuntaments sense tindre la condició jurídica de federació (Alzira, Benicarló, Dénia i Elda), la capital de la Ribera Alta té un finançament íntegrament municipal amb control tècnic de les despeses mentre que en Elda es recorre al finançament municipal i al de la diputació provincial, amdós públics. Encara que Dénia està oberta a captar fons de l’àmbit privat, la decisió

/ 152 /

de no llevar-li recursos econòmics a les comissions és un fre a l’hora de tindre més autonomia econòmica. I Benicarló té un pressupost cobert, en un elevat percentatge, per fons públics. De les quatre, sols dues tenen finançament privat però en un volum baix. Finalment, les dues Juntes Locals Falleres que són organismes autònoms municipals (Torrent i València), com que són departaments dels seus corresponents consistoris, no tenen ni autonomia jurídica ni econòmica. L’anàlisi posa en evidència que en les principals ciutats falleres valencianes existeix una forta dependència dels ajuntaments amb dues excepcions: Gandia i parcialment Borriana.

D’altra banda, cal tindre en consideració que més enllà de les juntes locals, les comissions també depenen per a gran part en les seues activitats dels consistoris, no en el pla econòmic sinó en l’administratiu, per la quantitat de permisos que una festa amb gran presència al carrer requereix. Aqueixa necessitat ha anat augmentant a mesura que s’ha incrementat també el programa d’actes públics de les falles, que abasta ja tot l’any, a través d’activi-


tats com el Mig Any, revetles i festes lligades al calendari, competicions esportives, trobades o exhibicions. Caldria afegir que altre dels factors que poden haver contribuït a eixa influència que les comissions, com a col·lectiu, tenen sobre la política municipal trobem que els càrrecs públics, per definició, busquen la notorietat i és en les Falles, per la mateixa naturalesa d’una part important dels seus actes, els més protocol·laris, on poden trobar un major lluïment, que no els proporcionen altres moviments associatius. El resultat de tots aquests factors (i d’altres que poden existir) és que, d’una banda, la classe política (i especialment els partits majoritaris) sempre ha tendit a prendre decisions per a congraciar-se amb les Falles però, al mateix temps, ha tingut, en nombroses ocasions, la temptació d’utilitzar-les, probablement conscient de la dependència que existeix. I també els i les principals dirigents de les Juntes Locals Falleres han buscat la connexió, el favor i l’aplaudiment dels i les representants municipals. Una relació d’amor i odi, d’estira-i-arronsa que es manté amb els anys, que dona lloc a tota mena de situacions d’ingerència, d’una banda o l’altra, i que es deixa

veure especialment en les convocatòries d’eleccions municipals.

LA VALORACIÓ POLÍTICA I SOCIAL

Per a analitzar la relació falles-política i política-falles, pot ser interessant aportar les opinions de representants del món associatiu i polític. La Fundació Horta Sud (FHS) és un organisme que actua en l’àrea metropolitana de València amb els objectius de formar, informar i estimular l’associacionisme i la participació cívica des de fa més de 30 anys, des del model de la cooperació interassociativa. La FHS proporciona formació bàsica en matèria de legislació, tràmits, obligacions i altres al col·lectiu faller (com a altres sectors) des de fa una dècada, a través de convenis amb els consistoris. L’entitat és la principal coneixedora de l’entramat associatiu i les seues interrelacions donat que treballa habitualment amb unes 500 associacions.

/ 153 /


Julio Huerta. FHS

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

JULIO HUERTA, gerent de la fundació Horta Sud. “Les associacions són escoles de democràcia” El seu gerent, Julio Huerta, considera, en general, que “qualsevol persona que vinga del moviment associatiu i que haja assumit responsabilitats sempre té una preparació extra en temes com el treball d’equip, parlar en públic, consensuar, coordinar accions, fer una acta i fer seguiment dels acords o tot el que porta la gestió d’una entitat”. Encara que afirma no tindre dades sobre l’interés que puguen tindre els partits polítics en què persones del món faller

/ 154 /

formen part de candidatures municipals, recalca els aprenentatges que “es donen en les associacions com a escoles de democràcia que són i sobretot amb el que significa la democràcia: comptar amb totes les parts implicades, buscar el consens i respectar totes les opinions”. L’expert valora també que les falles tenen gran capacitat d’influència social. “Les falles tenen una base social molt gran, no sols tenen capacitat d’influència en la política, elles són part de la política (entenent la política com allò que afecta la polis o municipi) en la mesura que les falles organitzen i gestionen la festa, una part molt important de la vida en la ciutat”, diu i afegeix que “també ja


hi ha moltes falles que estan treballant temes socials i mediambientals donat que, amb la seua potència com a moviment, tenen molt a dir per a afrontar reptes de futur com a societat”. Julio Huerta assenyala també com a factor d’influència “la representativitat”. “La base social et dona molta legitimitat davant de les teues propostes i hi ha moltes associacions que tenen molta base social, com les associacions musicals, corals, juvenils, esportives, etc, però sense dubtes les Falles són un dels moviments més potents que tenim a la nostra comarca”, valora.

Respecte al que les persones que provenen del món de les Falles poden aportar a una candidatura electoral, Huerta defensa que “no depèn tant de què la persona forme part d’una falla, sinó de la capacitat i lideratge de la persona. Òbviament este lideratge es demostra, o no, en el treball que desenvolupa en l’entitat”. Però, què opinen del binomi falles-política els i les representants de les institucions i les distintes formacions polítiques? Com ho veuen des de l’altra part? Per a tindre una aproximació, s’aporten les opinions de persones de diferents partits polítics.

Mónica Oltra, en el dia de la seua exaltació. Autor: MAO (Levante-EMV).

/ 155 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

MÒNICA OLTRA, vicepresidenta del Consell de la Generalitat Valenciana, cap de llista en les eleccions autonòmiques per Compromís i fallera.

més adequat”, diu amb contundèn-

“Els partits polítics no som clubs de futbol on es fitxa a la gent”

“La meua condició de fallera forma

La vicepresidenta del Consell i fallera de la comissió José Maestre de València ha contestat a algunes preguntes a través del seu gabinet i considera que “els partits polítics no són clubs de futbol on es fitxa a la gent” sinó que afirma que la seua concepció política es basa en què una persona “s’apunta a una formació política perquè té uns ideals, una coincidència o vol aconseguir uns objectius polítics perquè té una ideologia”. En el cas que eixa persona vinga del món de les Falles, “és una condició que té” però Oltra no creu que “s’haja de fitxar a ningú perquè done goig com si açò foren els fitxatges futbolístics o com si fora un aparador”. Mónica Oltra defensa que “la gent està en política pels seus ideals i per objectius polítics, siguen o no del món de les Falles”. “No considere que fitxar a la gent per a aconseguir vots siga políticament i èticament el

/ 156 /

cia.

Per la seua pròpia experiència, la

consellera recorda que és fallera

“des de fa molts anys” però no va a la seua comissió a fer “partidisme”.

part de mi igual que sóc dona o mare, o moltes altres circumstàncies”, conclou.

CARLOS FERNÁNDEZ BIELSA, secretari de Relacions Institucionals i Acció Territorial del PSPV-PSOE i alcalde de Mislata. “Les candidatures polítiques han

de reflectir la societat civil d’un poble”

L’alcalde de Mislata i vicepresident de la Diputació de València consi-

dera “important” atraure a la gent

dels col·lectius associatius a una candidatura, entre ells a les Falles. “És important que una llista electo-

ral reflectisca als col·lectius socials

d’una ciutat i, en el cas del PSPV de Mislata, des que jo sóc el cap de

llista, les falles sempre han tingut representació perquè són un col·lectiu

amplíssim i molt representatiu de la ciutadania”, explica.


Carlos Fernández Bielsa, en un acte faller.

Entre els casos, assenyala a qui va

ser president de la comissió el Quint durant 20 anys i també secretari de la coordinadora veïnal, que va

formar part de la llista com a independent en 2011 i també a l’actual

regidor de Falles, Teo Núñez, que apareixia en la candidatura de 2019 com a independent.

Fernández Bielsa considera que les aportacions que a una candidatura fan les persones que venen dels

moviments associatius “són enriquidores i ajuden a tindre una visió de

la ciutat més plural i completa que

Juan Ramon Adsuara Monlleó, el dia de l’Ofrena d’Alfafar.

sols la del partit”. Eixa és la raó per la qual creu important incloure-les i no pels vots que puguen aportar. “És evident que tindre en la llista a persones de les Falles i d’altres col· lectius associatius et pot ajudar a arribar a més gent i a més sectors, però la decisió sobre el vot es fa per altres raons”, valora.

JUAN RAMON ADSUARA, president de la gestora provincial del Partit Popular i alcalde d’Alfafar. “Les falles s’han convertit en una prolongació de l’ajuntament” / 157 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

El també alcalde d’Alfafar no és partidari d’incloure a persones del món de les Falles en les candidatures electorals municipals perquè “pots guanyar-te a la comissió a la qual pertany però la resta pot no veure bé la decisió”. Si escau, recorda que en 2011 no portava a cap persona vinculada a aquesta festa i va guanyar per majoria absoluta, contra tot pronòstic, a un PSOE que, quatre anys abans, havia sigut la formació amb més suport percentual en les urnes de tota la comarca. En 2015, Adsuara va incorporar a un representant del món faller. “Però després, a mesura que va passar el temps i vam tindre ocasió d’anar parlant amb les falles, valoràrem fins a quin punt havia sigut encertat”, explica. En 2015 va revalidar el triomf encara que amb menys suport, i va ser un dels tres únics alcaldes populars de l’Horta Sud que va mantindre l’alcaldia. I en 2019, ha optat per no incorporar a cap faller en la seua llista. Amb un escenari molt pitjor que en 2015 per al seu partit, ha recuperat la majoria absoluta. Amb tot, Adsuara reconeix que el Partit Popular tendeix a fitxar persones del món faller perquè “es considera que representen el sentiment de valenciania més conservador, encara que en la pràctica en les falles hi ha gent de totes les ideologies”.

/ 158 /

Respecte a la influència de les falles en la gestió municipal, l’alcalde reconeix que és molta i no sols en el seu municipi. “Si en un moment donat exerceixen pressió sobre algun tema com el dels talls de carrers, manen ells. Els fallers tenen prioritat a l’hora de tallar carrers. En principi, ho argumentem en què són un col·lectiu molt gran però en el fons, la raó és que les falles, com a grup, s’han convertit en una prolongació de l’ajuntament i se’ls concedeix aqueixa autoritat”, reconeix. L’alcalde indica, per exemple, que en matèria de queixes per sorolls i horaris, en qualsevol altre àmbit “es prenen mesures immediates perquè es complisca l’ordenança” però, quan afecta una falla, “s’intenta una mediació i s’és més flexible”. “Estan per damunt fins i tot de les mateixes festes patronals en les quals som molt més rigorosos amb els horaris en revetles o espectacles”, afegeix el mandatari encara que, a vegades, el seu cens representa entre un 2,5 i un 3% de la població.

PACO VAREA, periodista expert en falles i assessor de Ciutadans a l’Ajuntament de València. “Hui dia, al col·lectiu al qual més se li exigeix el compliment de la llei és a les falles”


Després de dècades d’experiència professional en el sector de la comunicació i des de fa quatre anys com a assessor de Ciudadanos en l’Ajuntament de València, Paco Varea afirma rotundament que “els partits polítics tendeixen a fitxar a persones del món faller i de la festa, en general, perquè els visibilitza”. I a més, assegura que la tendència no sols es dona a València capital sinó en la majoria de poblacions amb presència de les Falles. “La figura d’una fallera major o d’una reina de les festes té molt de ganxo per als partits polítics. Però no van només per la figura femenina de representació sinó també per persones involucrades en la gestió dels moviments festius, persones que

han exercit càrrecs i són líders en el seu sector”, indica. Com a exemple i per a no recórrer només al cas de les Falles, assenyala que en Alacant, “dirigents de fogueres han sigut regidors”. No obstant això, matisa que no sols es busca la seua notorietat sinó que “també es mira la seua preparació cultural o intel·lectual”. Respecte al comportament de l’electorat davant aquests fitxatges, Varea manifesta que “en unes ocasions funciona i en unes altres no”. “Una cosa és la creença de les forces polítiques que fitxar aquestes persones els aporta vots i una altra és com actua l’electorat perquè, en la pràctica, depén del moment i de qui siga la persona”. “Un dirigent de

/ 159 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

la Setmana Santa del Cabanyal va acabar sent regidor de València. Això va fer al PP guanyar? No ho crec. Va poder aportar uns pocs vots més en la zona però no crec que fora un fet determinant”, analitza.

90.000 fallers en unes 330 comissions davant una població que supera els 750.000. Per tant, a l’ajuntament són conscients que la resta de població majoritària també té drets”, conclou.

No obstant això, Paco Varea coincideix en el pes que les falles i els moviments festius tenen en la gestió municipal. “Sí que tenen major influència en la gestió i possiblement la causa és que la festa fallera va més enllà que el moviment veïnal, feminista, ecologista, de consumidors o uns altres, sense desmeréixer a cap d’ells i el paper que exerceixen. Però el nombre de fallers i falleres és superior que el d’altres grups i a més, en les falles no existeix la crisi generacional que sí que es dóna en

LA VALORACIÓ DELS I LES PROTAGONISTES

el moviment veïnal, per exemple”, respon.

Tenen les falles privilegis? Varea creu fermament que no. “Pot ser que hi haguera una època a València i a l’Horta en la qual se’ls permetia molt i es mirava cap a un altre costat. Però això fa temps que ha canviat”, diu convençut. “Hui dia, el col·lectiu al qual més se li exigeix el compliment de la normativa és el de les falles. Es té major consciència per les dues parts”, indica. “A la ciutat de València, es calcula que hi ha uns

/ 160 /

Les eleccions municipals són el moment on probablement més es visualitza la relació entre la política i les falles, donat que representants de la festa reben ofertes per a formar part de candidatures municipals, ben siga com a independents o com a militants. Ho demostren casos com el de Rocío Gil, fallera major de València en 2018, que va ser número dos de Ciudadanos per València en 2015 i actualment és portaveu del partit en la Diputació de València; el de Patrícia Sáez Orea, membre de la llista socialista de Torrent en 2015 i regidora del govern local des d’aleshores, o el d’Elena Martínez, dirigent fallera de Paterna que va ser fitxada pel Partit Popular de Lorenzo Agustí en 2007 com a independent i arribà a ser alcaldessa en 2014. Tal vegada aquests tres casos siguen dels més cridaners, per factors


Rocío Gil, el dia de l’ofrena. Autor: MAO (Levante-EMV).

com la notorietat de la persona, donat que Rocío Gil i Patrícia Sáez varen exercir el que està considerat el màxim càrrec de representació de la festa, el de Fallera Major de la ciutat, o pel lloc que acabà ocupant Elena Martínez, el de màxima autoritat municipal. Però en els pobles trobem molts altres casos de candidatures on apareixen presidents i presidentes de Falles, membres de les juntes directives i altres.

ROCÍO GIL

Fallera major de València en 2018 i diputada provincial de Ciudadanos.

“És important que les falles estiguen representades en el món de la política perquè volem sentir-nos enteses” Rocío Gil es va afiliar a Ciudadanos en 2015 encara que va mantindre una militància discreta i de base. En l’exercici 2017/18 va ser triada fallera major de València i, durant un temps, la seua afiliació va quedar en el terreny privat perquè “no volia que la institució i el càrrec s’identificaren amb un color polític. “Em vaig obstinar en què així fora”, diu. Fins i tot quan es va fer públic que ella pertanyia a un partit polític, ella va mantindre la separació d’eixos dos àmbits de la seua vida.

/ 161 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Gil explica que, una vegada va acabar el seu regnat, es va sentir lliure de fer-se més visible en actes polítics, sense buscar realment un càrrec donat que tenia la seua carrera d’advocada i el seu treball. Però mesos abans de les eleccions municipals de 2019 i quan ja hi havia rumors des de feia temps, Ciudadanos li va oferir que formara part de la candidatura de la ciutat de València, la qual cosa afirma que li va pillar per sorpresa. “La primera impressió era que no volia i així ho vaig dir però finalment m’ho vaig pensar i vaig acceptar”, recorda. Rocío Gil va acabar de número dos en la llista que encapçalava Fernando Giner. Ella creu que ser fallera major de València li havia proporcionat notorietat però considera que triar-la va ser per un conjunt de factors, com ara la seua formació d’advocada. “Jo no era sols una fallera major. Havia fet altres coses en la meua vida”, expressa.

Opina que va aportar a la llista “frescor i joventut” i el fet que era “una persona nova en política amb moltes ganes de treballar”. No està segura que la seua participació en la llista suposara automàticament més vots perquè “en altres candidatures hi havia també gent de les falles, la

/ 162 /

qual cosa és normal en València”. De fet, calcula que “un terç de l’actual corporació és fallera”. Respecte a si és positiu que fallers i falleres s’integren en candidatures, reflexiona que “és important”. “Representem a molta gent i volem sentir que ens entenen. Qui millor que una persona fallera per a capitanejar aquestes aspiracions?”, manifesta.

PATRICIA SAEZ

Fallera major de Torrent en 2007 i actual regidora d’Educació i Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Torrent. “Ser fallera major em va aportar molta capacitat de relació amb la gent de tota classe” La torrentina Patrícia Sáez Orea va ser fallera major infantil de Torrent en 1999 i fallera major en 2007. En aqueix any i sent alcalde Josep Bresó, va decidir per convicció afiliar-se al PSPV-PSOE. Els primers quatre anys va exercir una militància de base però en 2011, Andrés Campos ja li va encomanar que presentara l’acte de la seua candidatura. Finalment, en 2015, Jesús Ros la va posar en la llista i va repetir en 2019. Entre altres responsabilitats, és la regidora d’Educació i Normalització Lingüística.


Patricia Sáez Orea en les falles de 2019.

“Jo crec que Jesús Ros em va de-

Pascual Moreno”, ella és “una per-

conjunt de circumstàncies. A la

que mostra voluntat de resoldre els

manar que anara en la llista per un

meua condició de fallera major de 2007, amb el que implica de tindre

moltes relacions amb molta gent de Torrent, s’unia el fet que jo sóc pedagoga i eixa formació encaixava en el perfil que volia”, analitza Sáez.

Respecte a quines coses ha aportat ella a la gestió, Patrícia Sáez destaca que, mentre altres companys

tenen “molta projecció política, com és el cas d’Andrés Campos” o “tenen una gran capacitat de fer discursos en qualsevol moment, com és

sona propera a la gent i accessible” problemes que se li plantegen “fins on arriben les competències municipals”.

Patrícia Sáez Orea està convençuda que eixa capacitat de ser sociable la va adquirir l’any que va ser fallera

major. “Et relaciones amb moltíssima gent de molts sectors i de moltes

ideologies. I desenvolupes la capa-

citat de respectar a tot el món. Jo sóc regidora del PSPV però personalment tinc bones relacions a gent de tots els partits”, reconeix Sáez.

/ 163 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Elena Martínez, el dia de la pressa de possessió. Levante-EMV.

ELENA MARTÍNEZ

Directiva de la comissió Dos de Maig i exalcaldessa de Paterna pel partit popular. “La gent de les falles vol que diferenciem la política de la festa” La paternera Elena Martínez fa dècades que està vinculada al món de les falles des de la directiva de la comissió Dos de Maig, on ha tingut diferents càrrecs de responsabilitat. També durant una època, va ser l’encarregada de la cort de la Reina de les Festes de Paterna, una figura que està molt relacionada amb les falles.

/ 164 /

En l’any 2007, el cap de llista del Partit Popular, Lorenzo Agustí, la va fitxar per al seu equip com a independent per la seua notorietat i vinculació als dos sectors. El PP tractava a més de tindre un referent del món de la festa, després que anys enrere el PSOE haguera captat a l’històric president de la Junta Local Fallera, Domingo del Olmo. El PP va guanyar les eleccions per majoria absoluta i Elena va passar a ocupar-se de la regidoria de Cultura i Festes. En la segona legislatura, Lorenzo Agustí va dimitir (concretament en estiu de 2014) i va triar a Elena Martínez com a successora,


per la qual cosa, va ser alcaldessa durant uns mesos, mentre s’esgotava el període. En les eleccions de 2015, Elena Martínez va encapçalar la candidatura del PP però un empat en sis regidors amb el PSOE (que va guanyar en vots) i Compromís, li va impedir revalidar el càrrec. Elena Martínez considera que, quan una persona ve del món de l’associacionisme, pot treballar en la gestió municipal “amb més coneixement de la realitat” encara que no siga un requisit imprescindible. “La capacitat que tu tens millora la teua gestió”, afegeix. Pensa i diu obertament que quan els partits polítics busquen a persones del món de les Falles o altres sectors associatius, ho fan perquè incorporen al seu projecte a “persones molt conegudes”. A més, creu que en l’àmbit local, l’electorat, a l’hora d’acostar-se a una candidatura, si inclou a “persones rellevants socialment”, pot inclinar el seu vot a eixa opció. “Quan no estem parlant d’un vot molt ideològic o la persona està decebuda amb l’opció que votava abans, pot apostar per la que inclou a gent del món de les associacions”, defensa.

Respecte al que suposa per a les falles tindre representants en les institucions, creu que si la persona “utilitza la política per a clavar-se en les

falles, no ajudarà”. “Si tu tens sentit comú i no barreges falles i política, pots ajudar a la festa i aconseguir millores. La gent de les falles vol que tu diferencies totalment no que tractes de convèncer-la. En la meua falla, mai he parlat de política”, reconeix.

ELS CONFLICTES MÉS SONATS

Finalment, per a il·lustrar aquesta relació tan peculiar que tenen les falles amb la institució local, he seleccionat una sèrie de casos a la comarca de l’Horta que van saltar als mitjans de comunicació, basant-me en el criteri de la seua diversitat. La ingerència, en algunes ocasions, és evident. En unes altres, es tracta de la percepció que es té en els casals o en algunes comissions sobre els fets que s’han produït.

1-ELS PREMIS D’ALAQUÀS

-Un dels casos més sonat es va produir en les Falles de 2014 a Alaquàs després de la visita del jurat, que venia de Benidorm, als monuments infantils i grans. El primer dictamen que els tres membres de la Junta Local Fallera de Benidorm va realitzar va ser considerat incorrecte pel regidor de Festes del moment, Óscar García Merenciano (PSPV). Segons

/ 165 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

la informació que es va transmetre, l’edil va comptar amb l’assessorament d’un tècnic en la seua decisió de convocar a presidents i dirigents fallers d’urgència i proposar-los anul· lar el resultat sense arribar a llegir-lo. Aqueixa mateixa vesprada es va improvisar un altre jurat que va realitzar un dictamen totalment diferent. Fins i tot encara que la decisió es va adoptar amb l’aval dels representants de les comissions en aqueixa reunió d’urgència, quan en els casals es va conéixer el fet, es va considerar majoritàriament com una ingerència del poder polític en la dinàmica fallera i, fins i tot, alguna directiva fallera va arribar a apuntar que el mateix regidor podria tindre interessos en el canvi de qualificació perquè beneficiava a la seua pròpia comissió. La

polèmica que el cas va generar es va arrossegar durant totes les falles i va provocar que hagueren de pronunciar-se el primer jurat, el segon i la Junta Central Fallera, entre altres. La comissió vencedora en el segon recompte es va negar a lluir el ‘palet’ en el seu monument i el va oferir a la que havia guanyat en la primera ronda. L’assumpte va obrir una fractura en el món faller, que en poc temps es va llimar però algunes comissions van declarar oficiosament ‘no grat’ a l’edil i van deixar de convidar-lo als seus actes i al seu casal.

/ 166 /

L’assumpte va provocar que a l’any següent, l’assemblea de presidents i presidentes prenguera la iniciativa i promoguera una acció per a recuperar una major independència de l’ajuntament. El grup va proposar a l’alcaldessa, Elvira García, una persona de consens perquè exercira la presidència sense realitzar cap convocatòria pública amb la condició que poguera triar al seu equip en la Junta Local Fallera. La seua missió era reconduir la situació i refer la bona imatge de la institució. En les eleccions de 2015, el PSOE va ser la força més votada encara que va obtindre el pitjor resultat de la seua història, només comparable al de 1979 (quan havia guanyat les eleccions el Partit Comunista). En el següent mandat electoral, l’alcaldessa va assignar les competències de la delegació de Falles a una altra edil.

2-LA BANDA DE TORRENT

Un dels conflictes de més importància que ha viscut el món de la festa fallera a la comarca de l’Horta Sud, perquè afectava els drets de les dones, és el de l’obligatorietat d’utilitzar la banda en els actes oficials de la JLF per part de les falleres. A Torrent, per tradició, no existia l’obliga-


/ 167 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

torietat, ja que l’assumpte no estava regulat en el reglament faller. I també per tradició, una de les comissions, Cronista Vicent Beguer Esteve, havia deixat llibertat a les seues falleres per a portar-la o no, i el resultat és que la peça s’havia erradicat de la seua indumentària. Però entre els anys 2010 al 2015 va haver-hi un moviment d’algunes comissions per a tractar d’imposar la peça (una obligació que no s’aplica als homes amb una altra mena de distintius) que ha tingut dos moments diferents. En un primer intent de modificació del reglament faller, es va establir que cada comissió havia de decidir, de manera oficial, si la banda era obligatòria o no i, sobre la base del resultat de la votació, aplicar-lo a la totalitat de les falleres. Però dos anys després, es va imposar el sector que pretenia homogeneïtzar la mesura i la banda es va convertir en obligatòria per a totes les falleres en els actes de la JLF, en la proposta que van votar 26 dels 28 presidents i van elevar al ple. Atés que la Junta Local Fallera de Torrent és un Organisme Autònom Municipal, les seues decisions han de ser confirmades en el ple de la corporació perquè les seues normatives són també municipals. Durant tot el procés, nombroses dones a títol personal van presentar al·legacions i van amenaçar

/ 168 /

d’acudir a altres institucions superiors. El resultat va ser que a l’abril de 2015, el ple va donar llum verda a la imposició de la banda amb els vots a favor del Partit Popular, en l’alcaldia, i del PSPV, en l’oposició, amb fortes crítiques de Compromís. La proximitat de les eleccions va provocar, en part, que socialistes i populars (els grups municipals dels quals estaven dividits en aquest assumpte) votaren la proposta de la majoria dels presidents. Però mesos més tard, ja amb el PSPV en l’alcaldia (una investidura que va aconseguir gràcies als vots de Compromís i Guanyem) la Junta de Govern Local anul·lava aqueix article amb l’argument que “no concorren circumstàncies d’índole cultural, social o artístiques que facen necessari establir obligacions”. En cap cas es va fer esment a la discriminació de gènere que la mesura suposava.

Aquest cas permet moltes lectures i des de diferents punts de vista, que reflecteixen com la política i les Falles conflueixen, col·lideixen, s’entremesclen i es produeixen ingerències de la una en l’altra. Per a començar, en tractar-se d’un Organisme Autònom Municipal (OAM) per decisió de les mateixes falles, en un procés llarg i debatut anys abans, les comissions de Torrent, pel que fa a la


Levante el mercantil valenciano

16 miércoles, 30 de diciembre de 2015

L’HORTA

CORREO ELECTRÓNICO

levante.horta@epi.es

Torrent quita el uso obligatorio de la banda para las falleras contra el criterio de los presidentes  El «president de l’any», que representa a los responsables de las comisiones, considera la decisión una injerencia del gobierno local V. CONTRERAS TORRENT

la decisión de la Junta de Gobierno de torrent de modificar el reglamento Fallero para revocar la obligación de que las mujeres lleven la banda en actos oficiales promete semanas de intensos debates en el mundo festivo de la capital de l’Horta sud. el uso obligatorio de la banda fue propuesto por la Junta local Fallera (JlF) con el voto a favor de 26 de los 28 presidentes, y aprobada por el pleno en abril con los votos a favor de PP y PsPv. ahora los socialistas consideran que «no concurren circunstancias de índole cultural, social o artísticas que hagan necesario establecer obligaciones» como el del uso de la banda. ayer mismo, Felipe mantas, «president de l’any» de torrent (una figura elegida por los representantes de cada comisión para que actúe de portavoz ante el consistorio) ya mostró su desacuerdo con esta medida «porque cambia sin consultar una decisión que habían tomado los presidentes de las fallas tras meses de intenso trabajo». Y mario atienza, presidente de la falla toledo —impulsora de la iniciativa para «uniformizar» el uso de la banda—, también criticó la decisión del ejecutivo que preside Jesús ros de «saltarse a la torera la resolución mayoritaria de las comisiones». Por su parte, el vicepresidente de la Junta local Fallera, martín leal (el presidente es el concejal de Fiestas alfred costa), recordó que la junta es una «organismo dependiente del ayuntamiento» y que, por lo tanto, «aceptará lo que el ayuntamiento diga»; pero auguró que en la asamblea general prevista para el próximo 21 de enero, a la que acuden los presidentes y los representantes municipales «será bastante movidita». en el lado contrario a mantas y atienza está, por ejemplo, alfredo andreu, presidente de la falla cronista vicente beguer esteve, comisión que había abolido esta

En el pleno de abril, el PSPV votó a favor de la obligatoriedad porque lo solicitaron la mayoría de las comisiones

Falleras de Cronista Beguer, que se negaron a aceptar el uso de la banda impuesto en abril. LEVANTE-EMV

«No hay discriminación porque las falleras son las protagonistas»  El artículo 48.2 del Reglamento Fallero rezaba, una vez modificado por el pleno en abril de 2015, que «en todos los actos oficiales organizados por Junta Local Fallera tendrá que ser utilizada la banda por todas las componentes de las Cortes de Honor de las comisiones falleras». A partir de ahora, se quedará tal como estaba antes de la modificación, y lo hará no sólo contra el criterio de la asamblea de presidentes sino

prenda hace una década, y cuyas mujeres anunciaron su negativa a recuperarla, e incluso prepararon una queja al síndic de Greuges por discriminación y por considerarlo «un retroceso en derechos que no vamos a tolerar». andreu prefirió ayer no pronunciarse respecto a la decisión del Psoe hasta que no

del propio secretario municipal, que en su informe para rechazar las 240 alegaciones presentadas contra la decisión del pleno de abril, aseguraba que «antes de analizar la presunta discriminación por razón de género, se ha de partir de la distinta posición que tienen el fallero y la fallera en la tradicional fiesta de la Fallas, de tal forma que son las falleras las que asumen el protagonismo». V. C. M. TORRENT

sea definitiva (aún se pueden presentar alegaciones), pero volvió a considerar «incomprensible» imponer la obligación de la banda «ya que no supone ninguna mejora para la fiesta de las fallas». el representante de cronista recordó que fueron las alrededor de 80 falleras adultas de esta comisión

quienes de forma autónoma se negaron a llevar la banda, pero que han sido más de 240 las alegaciones contrarias a la modificación que en su día se hizo del reglamento, basándose en la vulneración de la igualdad por razón de sexo prevista en el artículo 14 de la constitución. Fue el pasado 21 de diciembre cuando la Junta de Gobierno local aprobó modificar el artículo 48.2 del reglamento Fallero de torrent, modificado en abril para establecer la obligatoriedad de que las falleras llevaran la banda en los actos oficiales. con la modificación, el reglamento vuelve a establecer que «en todos los actos oficiales organizados por Junta local Fallera, podrá ser utilizada la banda por todas las componentes de las cortes de Honor de las comisiones, si así lo decide la propia comisión por mayoría simple». es decir, la JlF deja en manos de la comisiones la decisión de que sus mujeres lleven o no la banda. Primero fue la Junta local Fallera (formada por la asamblea de presidentes y el organismo autónomo municipal) quien aprobó

por mayoría —26 de los 28 presidentes— varias propuestas de modificación del reglamento, incluyendo el del uso obligatorio de la banda. «Fue una decisión tomada por la mayoría de falleros, debatida y trabajada, que no debería estar sometida a temas políticos como ha pasado ahora», explicaba ayer mario atienza. la decisión de la JlF se sometió al pleno en abril de 2015, que aprobó la modificación del reglamento con los votos a favor no sólo del PP, que entonces era el partido de gobierno, sino también del Psoe. en aquella ocasión, los socialistas reconocieron a Levante-EMVque la nueva reglamentación era cuestionada por una parte del grupo municipal aunque finalmente decidieron apoyarla porque una mayoría considerable de comisiones lo había solicitado. también la entonces alcaldesa amparo Folgado defendió que los falleros eran los que se había «autorregulado» y que la banda es importante «porque lleva la senyera». sólo compromís votó que no y defendió un argumento similar al que utilizaron las decenas de alegaciones que solicitaban la libertad de uso de la banda fallera: planteó que la banda no podía ser obligatoria puesto que no formaba parte de la indumentaria histórica, además de ser una medida discriminatoria con las mujeres vinculadas a la fiesta pues no existe un requisito similar para los hombres, referente por ejemplo al fajín.

Puertas abiertas en la Policía de Mislata  Decenas de vecinos conocieron el funcionamiento del cuerpo en una jornada pensada para «romper tabúes» LEVANTE-EMV MISLATA

el ayuntamiento de mislata programó el pasado fin de semana una jornada de puertas abiertas de la Policía local, con la intención de que los vecinos «tengan una visión lo más cercana posible de

nuestras fuerzas de seguridad y para que se establezca una relación de confianza entre agentes y ciudadanos, rompiendo determinados tabúes y estereotipos», según ha explicado la concejala maria luisa martínez. «subirse a los vehículos patrulla de la Policía, hablar por la emisora de radio igual que los agentes, ver cómo se hacen los rescates de emergencia o cómo actúan los perros de la unidad canina. todo esto y mucho más fue lo que descu-

brieron los vecinos de mislata, principalmente niños, que se acercaron a la jornada de puertas abiertas de la central policial de mislata y que incluso tuvieron la oportunidad de participar en un simulacro de localización de sustancias estupefacientes», según destaca el consistorio en un comunicado. a la jornada de puertas abiertas asistió también el alcalde, carlos Fernández bielsa, y el director general de emergencias de la Generalitat, José mª Ángel.

Los más pequeños pudieron subir a los vehículos policiales. A. M.

/ 169 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

seua regulació i actes comuns, estan sotmeses a la representació política de cada moment, que es plasma en el ple. I com a conseqüència, corresponia al ple dilucidar un assumpte que era espinós en l’àmbit faller però que era molt clar des del punt de vista del que podríem considerar drets fonamentals. No obstant això, la pressió del col·lectiu faller a l’abril de 2015, poques setmanes abans de les eleccions, va provocar que populars i socialistes s’inclinaren per la proposta que havien votat 26 presidents davant els drets de, com a mínim, diversos centenars de dones. La primera ‘ingerència’, per tant, va ser del col·lectiu faller, que va forçar una decisió en un òrgan municipal, al qual corresponia decidir sense pressions, perquè té la competència d’aprovar normatives falleres, per delegació de les mateixes falles. I en aqueixa influència superior que tenen les falles sobre la política, populars i socialistes no van voler córrer el risc del qual ells entenien que era enfrontar-se a 26 comissions, davant una cita electoral municipal. L’assumpte va quedar en evidència, almenys per al PSPV, quan, mesos més tard, ja en l’alcaldia i sense comicis a la vista (però sí amb la pressió de dues forces polítiques amb les quals mantenia un pacte d’investidura, Compromís i Guanyem), va canviar de postura.

/ 170 /

Un altre dels anàlisis que es pot fer del cas és la lectura que va fer la part que havia perdut la batalla, el grup de 26 presidents que havia votat imposar la banda de manera obligatòria. Com el mateix President de l’Any 2015, Felipe Mantas (una figura que, per tradició, exerceix de portaveu de la resta) va manifestar, l’acord de la Junta de Govern Local va ser per a ells una ingerència “perquè canvia sense consultar una decisió que havien pres els presidents de les falles després de mesos d’intens treball”. Per cert que en les eleccions de 2015, populars i socialistes de Torrent van empatar en regidors (nou escons cadascun) encara que l’alcaldia va canviar de partit en aconseguir el PSPV el suport de Compromís (quatre edils) i Guanyem.

3-LA FAIXA DAURADA DE TORRENT

Una altra de les ingerències més evidents que s’ha produït en l’àmbit faller per part de la política és la polèmica de l’anomenada ‘faixa daurada’ de Torrent. Es va produir durant l’exercici 2008-2009 quan el llavors regidor de Falles, Miguel Monterde (Partit Popular) va prendre la decisió que el faixí de color groc or, que corresponia a la presidència de la Junta Local Fallera, només havia de


/ 171 /


/ 172 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


lluir-lo ell perquè era el president de la institució, per delegació de l’alcaldessa, amb el reglament faller a la mà. Així ho va comunicar en una reunió de la Junta Local Fallera al novembre de 2008 al vicepresident executiu (la persona triada per les falles) i als altres components. Monterde va al·legar allí i públicament la necessitat de “complir el protocol” però la majoria dels components de l’organisme el van veure “fora de to”, “imposició ridícula” i una decisió que trencava una tradició de 30 anys. Amb la decisió del regidor, ell mateix lluïa l’or (groc daurat) en el faixí mentre que deixava la plata (el gris) per al vicepresident, igual que la resta d’alts càrrecs de la JLF, amb la similitud que, a més, l’assumpte té amb un podi esportiu. La polèmica que va sorgir entre les Falles i altres sectors associatius, per l’aspecte ‘berlanguià’ del cas, va moure a l’alcaldessa, María José Català (PP) a intervindre dies més tard per a resoldre la polèmica amb una decisió salomónica, la d’homologar el color de tots els distintius en l’organisme, ja foren faixins o bandes. D’aquesta forma, va entregar faixins daurats a tots els components abans de l’acte de l’Exaltació.

rere i no va resultar triat encara que, a meitat del mandat, va aconseguir entrar després de morir un regidor.

En el següent mandat, Català va desplaçar en la candidatura electoral a Miguel Monterde a un lloc més ar-

noves associacions que realitza-

4-LES NOVES FALLES DE PAIPORTA I CATARROJA

A vegades també les Falles, les se-

ues dinàmiques i els seus conflictes han posat entre l’espasa i la paret als i les dirigents polítics i la seua

acció s’ha transformat en ingerèn-

cia, segons l’òptica amb la qual es mirava. Els anys 2012, 2013, 2014

i 2015 van ser convulsos en pobla-

cions com Catarroja o Paiporta, on

van sorgir iniciatives per a formar noves comissions però, bé la nor-

mativa o bé el veto de la resta de falles, va impedir, en principi, que forjaren aqueixos projectes. A Catarroja van ser el Mercat i Rei en Jaume els dos nous col·lectius que volien

convertir-se en falla però van topar amb el rebuig de la majoria de comissions, que s’emparaven en la po-

testat que els conferia el reglament faller. Les falles al·legaven que interferien en demarcacions, entre altres aspectes. A l’ajuntament, no obstant

això, governat pel Partit Popular, es

considerava que, si bé el reglament

era clar, no es podia prohibir a dues ren diferents activitats. D’aquesta

manera i després d’un exercici ti-

/ 173 /


/ 174 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


bant, es va autoritzar una segona Cavalcada del Ninot de les dues noves entitats i també que plantaren un monument encara que fora de concurs. En aqueix exercici, les comissions falleres es van unir per a demanar la dimissió del regidor de Festes, Agustín Mimbreras (PP), al qual van acusar d’haver pres partit “a favor de la constitució de noves falles” amb el que consideraven que s’havia vulnerat el reglament faller. També l’alcaldessa Soledad Ramón, que va intentar una mediació, va rebre crítiques. Finalment, en l’exercici 2014-2015, totes dues comissions van ser autoritzades i es va tancar el conflicte. En les eleccions municipals de 2015, el Partit Popular va perdre la majo-

ria absoluta (va empatar a cinc edils amb Compromís i Guanyem) i una coalició d’esquerres el va desplaçar del govern. A Paiporta, l’assumpte va tindre similituds en origen encara que va prendre un caire diferent, en funció del comportament municipal. En aqueix cas, les comissions s’oposaven al naixement d’una nova amb el nom de Vila Amparo que, fins i tot, va anar als tribunals a reclamar el seu dret. La Junta Local Fallera i la majoria de les falles van rebutjar

que nasquera una sisena comissió i el govern local popular, que liderava Vicente Ibor, va donar suport, en aqueix cas, a la majoria. Encara que el nou col·lectiu havia realitzat algunes activitats en el barri on s’havia implantat, durant l’exercici, el consistori no li va permetre plantar el monument que tenia contractat i pagat (i que va haver de quedar guardat en el taller de l’artista) ni tampoc participar, ni promoure festejos en Falles. Així figurava en la carta que el mateix Ibor va remetre a les comissions. L’objectiu era “garantir en tot moment que la festa fallera mantinga el nivell i la dignitat amb la qual s’ha anat desenvolupant en els últims anys” i “mantindre l’harmonia i lleial cooperació entre totes les comissions”. Així mateix, en l’escrit es deixava clar que “a l’efecte de subvenció i ajudes, només es tindran en compte i, per tant, només rebran suport material i econòmic” les comissions que “pertanguen actualment a la Junta Local Fallera o que s’integren en el futur, previ compliment dels requisits establits en el Reglament Faller”. Si bé les falles, a través de la Junta Local Fallera, van agrair el suport municipal, la nova entitat el va considerar una ingerència i una presa de partit en un conflicte, abans que els mateixos tribunals s’hagueren pronunciat. El col·lectiu

/ 175 /


va aconseguir el reconeixement de falla al febrer de 2015 i va adoptar el nom de Jaume I. Respecte als resultats electorals polítics, Vicente Ibor va guanyar les eleccions en 2015 encara que va ser desplaçat de l’alcaldia per un tripartit d’esquerres i ha sigut de nou la força més votada en 2019, en un moment electoral de forta caiguda del seu partit en tota la comarca.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

5-LA CAMPANYA EN ALDAIA

La població d’Aldaia va registrar un clar cas d’ingerència política en les Falles en la campanya de les eleccions municipals de 2011. El Partit Popular, llavors en l’oposició, va utilitzar la imatge de menors fallers d’una determinada comissió en la seua propaganda electoral sense sol·licitar permís ni a la falla ni a les famílies, la qual cosa va provocar un fort malestar i va ser el detonant d’una polèmica pública. Les comissions es van unir per a redactar una carta, que van dirigir al partit, en la qual expressaven la seua queixa per la “utilització política del col·lectiu faller” en aqueixes fotos. També van criticar una mesura que plantejava el PP en el seu programa electoral sobre la festa, segons la qual, si governaven, anaven a impulsar conve-

/ 176 /

nis econòmics “per a ajudar-los en la gestió dels seus recursos, projectes i instal·lacions”. Davant la proposta, les falles d’Aldaia van voler deixar clar en la seua carta que no havia sigut “consensuada, contrastada ni traslladada a cap comissió fallera” a pesar que van remarcar que no eren “col·lectius hermètics ni tancats” sinó que tenien les portes dels casals “obertes” i els seus dirigents estaven “oberts al diàleg, com no pot ser d’una altra manera”. A més de la queixa pública, alguna família va emprendre un procés judicial per l’ús de la imatge d’una de les seues filles en el material electoral. Cal recordar que aquesta mobilització es produïa en un context en el qual tot apuntava al fet que l’alcal-

dessa socialista Empar Navarro podia perdre les eleccions municipals per primera vegada. Ideologies a un costat, aquesta dirigent política era molt apreciada pel col·lectiu faller, no sols d’Aldaia sinó de la comarca perquè davant el tancament d’un casal faller per ordre judicial per no tindre llicència, s’havia posicionat al costat de les comissions i va impulsar un pla de suport tècnic i ajuda als casals per a insonoritzar, eliminar barreres i escometre altres millores. El cas d’Aldaia, unida a altres denúncies que pesaven sobre alguns


/ 177 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

casals, va provocar una mobilització fallera que va culminar amb la regulació, per part de la Generalitat Valenciana, de les seus festeres segons les tres tipologies que hui existeixen. Tenint en compte aquesta dada i el context polític a Aldaia, tal vegada s’aporte una clau més per a entendre la reacció unànime de les comissions contra el programa electoral del PP. El Partit Popular va guanyar les eleccions a Aldaia en 2011 amb majoria absoluta i va desplaçar al PSOE que governava des de 1979. La relació del nou govern amb les Falles no va millorar, si bé els conflictes es van mantindre en un pla més privat. En l’última part del mandat, va ser el mateix regidor de Falles, José Luis Montesinos, el que va abandonar el PP per discrepàncies amb la resta de l’equip i l’alcaldessa, Carmen Jávega. L’edil va comptar amb paraules de reconeixement del col· lectiu faller. El Partit Popular va perdre les eleccions en 2015, en caure d’11 a quatre edils.

6-EL “VETO” A MISLATA Una altra de les polèmiques sonades en la qual es van entremesclar política i Falles va ocórrer a Mislata

/ 178 /

al juliol de l’any 2012, quan el portaveu del grup municipal del Partit Popular i president local de la formació, Jaime López Bronchud, de professió periodista, va denunciar davant la Junta Central Fallera per escrit que el seu nom havia sigut vetat en una de les preseleccions per a elegir a les candidates a Fallera Major de València. L’acte se celebrava a Mislata i la presentadora era Laura Caballero, fallera major de València de 2011, amiga de l’edil popular. Ella pretenia nomenar-lo per a explicar la seua vinculació amb Mislata però va rebre la recomanació que no ho fera per part del llavors delegat del sector, Ximo Esteve. Per a l’edil va ser “una coacció” a la presentadora i “un fet fart desagradable” que un membre de la JCF actuara d’aquesta forma

“per voluntat pròpia o induït”. En la seua denúncia, López Bronchud va demanar al llavors secretari general de la JCF, José Luis Vaello, que adoptara “les mesures oportunes” perquè “algú que es maneja amb aqueixes formes quede incapacitat per a continuar fent de les seues” i va insistir que Ximo Esteve “no pot ni ha d’usar en el seu profit personal una situació de privilegi”. Encara que no ho va expressar de manera explícita, Jaime López Bronchud va veure en l’acció d’Esteve possiblement la ingerència del govern local


En 2015, Jaime López Bronchud va tindre una caiguda forta de vots i edils, que s’ha repetit en 2019.

/ 179 /


socialista de Mislata. I d’ací l’expressió “per voluntat pròpia o induït”. En l’altre costat, les comissions van entendre com a ingerència que Bronchud utilitzara l’amistat amb la presentadora per a ser nomenat i ho van veure com una politització que van pretendre evitar. De fet, l’Agrupació de Falles de Mislata va comunicar públicament que la decisió era per consens i no d’Esteve i la va justificar en el fet que l’organisme “intenta sempre evitar la política en les Falles pel bé de la Festa”.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

7- LA BARALLA D’ALBALAT DELS SORELLS El cas que es va produir al novembre de 2013 a Albalat dels Sorells va ser un autèntic còctel de crisi política, guerres internes orgàniques i relacions personals que van acabar provocant que una falla declarara persona ‘non grata’ a l’exalcalde del PP i portaveu d’un partit independent a l’ajuntament. Vicent Almenar, en uns altres temps líder del Partit Popular, amb el qual havia sigut alcalde, va patir una moció de censura en el mandat 2007-2011 dels seus propis companys i va ser enderrocat del seu càrrec. El va substituir el seu número dos, José Rafaet Tamarit (PP). La crisi va provocar que Almenar fundara un partit i que fitxara algu-

/ 180 /

nes persones representatives de la població, alguna d’elles amb vinculació a les Falles. La formació Per Albalat Unit (PAU) va aconseguir representació municipal de dos regidors en les eleccions de 2011 encara que va guanyar Tamarit, que va conservar l’alcaldia. Però un dia de novembre de 2013, Almenar va protagonitzar un altercat en un bar en el qual es van veure embolicats la seua número dos, Teresa Royo, i el seu germà José Manuel, que era president de la falla dels Sorells. Segons els testimonis, després de recriminar a tots dos i a un grup de fallers que tingueren relacions de “companyonia” amb l’alcalde Tamarit, es va iniciar una brega que va incloure un “forcejament” entre els tres i insults entre totes dues parts. Entre els insults, Almenar va titllar de “pallasso”, “ninot de l’alcalde” i “sangonera” al president faller a més de dir “ninots” a altres membres de la comissió que estaven allí. Dies després, la falla declarava “persona non grata” a l’edil i remetia un escrit al consistori en el qual comunicava la seua decisió i demanava que no li feren extensiva cap invitació que arribara a la institució per a la corporació. Encara que l’assumpte té moltes lectures, des del punt de vista que ens ocupa, les guerres polítiques,


primer dins del PP i posteriorment a l’ajuntament, van acabar provocant que un edil de l’oposició es per-

metera recriminar a representants d’una comissió la seua postura pública i les seues relacions amb el consistori, la qual cosa és un clar cas d’ingerència. Políticament, la carrera de Vicent Albalat, que ja no era tan popular com en els seus temps d’alcalde, va tindre ací un punt d’inflexió cap avall i la formació va acabar desapareixent. En aqueix mandat, la número dos de PAU, Teresa Royo, va deixar el grup municipal i va passar a ser regidora no adscrita en el ple.

Encara que el present article replega valoracions ben diverses i no sempre coincidents, caldria concloure,

més enllà del que puga analitzar i opinar cadascú, que la relació fallespolítica i política-falles té uns forts lligams per la pròpia naturalesa de les falles i la política. L’avanç democràtic, l’evolució de la societat, els canvis en el moviment associatiu i, fins i tot, les noves formes de comunicació derivades de les noves tecnologies, no han afectat en eixe lligam entre dos àmbits, ara com ara, convergents.

/ 181 /


Invasió festera, fagocitació fallera

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Aitor Sánchez Collado. Comissió d’estudis fallers Torrentins

07 / 182 /


La festa fallera va molt més enllà de la setmana del 15 al 19 de març. Les falles es viuen tot l’any en un calendari fagocitador que al segle XXI ha adaptat, transformat i modificat festes de tot el món per a incorporar-les a la seua voràgine d’actes de cap de setmana per tal de fer comunitat i generar una font d’ingressos alternativa per al desenvolupament de la pròpia festa: Fira d’abril, Oktoberfest, Halloween, festes temàtiques, etc. ja són una part assentada de l’exercici faller.

Introducció:

La societat global actual ha portat, per una banda una desterritorialització de les localitats (Tomlinson, 2001) i, a la vegada, una convivència de front amb allò local: parlem de la

glocalització (Robertson, 2000), entesa com a interacció directa d’estos dos fenòmens globals i locals, que a les falles es palpa de manera tangible. Ara bé, dins de l’àmbit de la globalització cultural, on circumscrivim els processos i relacions de la festa fallera, hem de centrar dos discursos, el primer ressalta la diversitat i fragmentació de la cultura, mentre que el segon emfatitza en la circulació mundial dels béns culturals a través dels mitjans massius de comunicació. Com diu Giménez (2002):

Lo global sólo puede manifestarse localmente, y, por lo mismo, una teoría de la globalización requiere ser elaborada en contrapunto con una teoría de lo local. Ahora bien, son contados los autores que se han atrevido a abordar en términos teóricos lo local. Según Sandra Braman (1996: 27-32), el interés por lo local surge durante la década de los años ochenta como respuesta a la experiencia de la globalización. De esta manera, lo local se torna visible bajo tres aspectos fundamentales: a) como resistencia a la globalización; b) como fuente de particularidades y diferencias, y c) como reserva de sentido para los individuos y las comunidades.1

Al món faller trobem la primera mostra global de la festa als anys 20 amb l’extensió del calendari faller per atraure als turistes que venien en el “tren fallero” i la seua configuració glocal definitiva a partir dels 80. Seguint a Braman, les falles viuen esta dialèctica global/local com a resistència a les noves modes globals (manera de defensar allò valencià), 1 Giménez, Gilberto Globalización y cultura Estudios Sociológicos, vol. XX, núm. 1, eneroabril, 2002, pp. 23-46 El Colegio de México, A.C. Distrito Federal, México

/ 183 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

com a particularitat de la idiosincràsia valenciana (indumentària, gastronomia, caràcter satíric, altruista i compartit amb i per als que ens visiten) i com a reserva d’una comunitat que seguix la tradició heretada, però a la vegada canviant i adaptada als temps. Esta realitat es veu reflectida a l’enquesta realitzada per Pérez de Guzmán (juny, 1990) sobre l’element més important de la festa fallera, que donava com a resultat que les falles eren una genuïna representació de la valenciana en un 49%; el 18% la considerava com l’esperit del barri; el 16% com una ocasió per a divertir-se; un 5% la consideraven indiferent; un 6%, una molèstia; i un 6%, una distorsió de la identitat valenciana.2

Hem de tindre en compte que en esta època la Comunitat Valenciana vivia l’anomenada Batalla de València (1979-1982), que exaltaria la festa, la llengua i la senyera com els símbols de la regió: Las Fallas se situaron claramente con el bando regionalista, al tiempo que en el bando contrario se las despreciaba 2 Pérez de Guzmán, Torcuato (1990). Situación actual de la fiesta. Historia de las fallas. Levante-EMV.

/ 184 /

como vivero de fascistas y españolistas. La radicalización del conflicto alejó a las Fallas del pluralismo ideológico y de la filiación republicana de antaño, y las ubicó de lleno en el regionalismo antinacionalista que alcanzó sus más amplias cotas de influencia política, social y cultural durante los años ochenta y noventa.3 Esta visió d’exaltació d’allò local conviu en plena transnacionalització i globalització de la societat, de l’empresa, la industria i la cultura, com diu Anthony Giddens (1990), un món “sin otredades” (a world without others). En efecte, segons este autor (1991) “la modernidad tardía produce una situación en la que la humanidad deviene bajo ciertos aspectos en un solo ‘nosotros’ que afronta problemas y oportunidades respecto a los cuales no existen ‘otros’”. 4 Parlem, per tant, d’una aldea global complexa on a les falles conviuen d’una banda els que són fallers, els que no, els valencianistes i els antivalencianistes, en un context cultural on les falles es moder3 Hernàndez, G.-M.: El triunfo de la tradición flexible. La celebración de la identidad fallera a a través de la Ofrenda de Flores a la Virgen de los Desamparados de Valencia. 136 Zainak. 28, 2006, 125-146. 4 Giddens, Anthony (1991), Modernity and Self-Identity: Self and Society in the Late Modern Age, Cambridge, Polity Press.


Festa halloween falla Barri Sant Gregori.

nitzen i s’adapten als nous temps. On als cadafals apareixen constants referències a Hollywood, cantants,

famosos globals i una de les activitats més punteres serà el concurs de playbacks (imitació d’artistes internacionals o espectacles musicals Brodway), que acaben contagiant a altres actes i esferes de la festa: les presentacions de les falleres majors, la música de xaranga, i fins i tot la indumentària (substitució de la brusa de faena i el mocador pel polar, xapes, gorres, llums i decoracions alienes).

Orígens de la fagocitació fallera Delimitar els inicis d’este procés de fagocitació festiva excedeix les dimensions d’este treball, però sí podem apuntar que el creixement del calendari faller naix als anys 20. La festa de les falles té un origen de caràcter veïnal que es remunta al segle XVIII, una festa improvisada, de caràcter equinoccial (canvi de cicle, d’estació), en la que es cremaven ninots que censuraven comportaments la vespra de Sant Josep. La festa només durava un dia, el 18 de març amb la plantà, la festa de carrer i la cremà al vesprejar. Però amb el creixement de les sinèrgies de la

/ 185 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Valencia del segle XX i la pontecialitat de la festa com un nucli d’atracció turística, es va extendre en el calendari (els fallers ho intentaven sovint: el 1921 demanaren permís a l’ajuntament per allargar la festa fins el dia 20 – ja que el 19 de març era dissabte- i també el 1927). El 18 de març de 1927 arribava a l’estació del Nord el primer tren faller procedent de Madrid (l’ajuntament es va implicar preparant publicitat, amb 10.000 portades de València Atracció, revista de la Societat per al Foment del Turisme). Va suposar tal estímul turístic que en 1927 augmentà el nombre de falles plantades (59 falles, un 55% més), la qual cosa va obligar a millorar l’organització de la festa creant organismes com l’Associació General Fallera València, que agrupava comissions falleres, i el Comité Central Faller, precedent de l’actual Junta Central Fallera. Per atendre tal afluència de gent el 1928 la plantà s’avança una nit, al 16 de març, com a suggeriment de la Societat per al Foment del Turisme. En 1931 apareix el primer programa de festejos oficial i la Crida, i el 1932 es crea la “setmana fallera”, el 1934 es crea la Cavalcada del Ninot i l’Exposició del Ninot, entre altres avanços que evidencien al turisme com un catalitzador de la festa fins a configurar el programa actual.5 5 Ariño, Antonio (1990). La falla turística. Historia de las fallas. Levante-EMV.

/ 186 /

Franquisme i falles: Hollywood, cantants i sales de ball per recaptar fons Després de la guerra la festa fallera es contamina dels tints totalitzadors i censors de la dictadura franquista i els elements que la conformen passen a estar al servei del poder, és el que Hobsbawm i Ranger (1988) denominen tradició inventada6, o el que és el mateix, la utilització i articulació de vells materials culturals per adaptar-los a nous objectius: “innovación disfrazada de continuidad y novedad disfrazada de antigüedad, y ambas al servicio, en este caso, de lo que se ha definido como la “fiesta autoritaria” (Gil, 1993)”7. Este control ferri dels llibrets, de la crítica dels cadafals, dels apropòsits, etc. conviu amb la contaminació dels productes culturals dels EUA, parlem en ple desarrollisme de l’aparició de falles i ninots que representen a actors i actrius de Hollywood (Ninot indultat de 1946 Cantinflas i Don Pepito), a cantants internacionals i la reproducció sistemàtica de personatges de la factoria Disney, o Hanna Barbera en les falles infantils (ninot indulat de Pinotxo, 1963; Els Picapedra, 1966; Mary Poppins, 1968). L’American Way of 6 HOBSBAWM, E.J. y RANGER, T. (1988): L’invent de la tradició, Vic, Eumo, pp. 13-25. 7 GIL CALVO, E (1991): Estado de fiesta, Madrid: Espasa Calpe.


life estava ja instal·lat en la societat espanyola i això es reflectia a les falles, però també als gustos musicals dels paradors fallers. Als anys 50 el parador del Foc, el So Nelo, So Quelo i Universitari van actuar molts dels artistes de moda de l’època, tant nacionals com internacionals: Marlene Dietrich, Paul Anka, Ava Gardner, Johnny Halliday... O al parador del Tró, al seu local de Sant Vicent, 89: Enrico Macías, Mara Lasso, Toni Martin,  Juliette  Greco,  Edith  Piaff  i Cyd Charisse, entre d’altres. (Pérez Puche, 2013). En esta època la festa fallera continua centralitzant-se durant la setmana de falles, però les comissions organitzen altres actes i esdeveniments per traure diners, com ara sales de ball durant tot l’any o festes de cap d’any: com ara la sala de festes Flamingo de la falla Exposició. El 1964 inauguraren el Club Fallero Flamingo, amb nova pista, barra, il· luminació, etc.8 el que va suposar una nova injecció de fons per a la comissió. A Torrent trobem festes en els paradors de la fallas de La Plaça o Avinguda de Torrent a finals dels 60 i principis dels 70. Un esdeveniment que va crear en esta època a Torrent va ser la Revista d’Humor. El 17 de març 1969, a les 10.30, or8 DDAA (2007). Exposición. 25 anys d’especial. València. 2007.

ganitzada per la secció cultural del Cercle Catòlic i amb la veu protagonista d’Àngel Villena, es va celebrar este acte on també van tindre protagonisme les muses de l’Humor de cada comissió i les falleres majors.

Anys 80: glocalització fallera El fenomen de la glocalització esclata als anys 80 i a les falles ho veiem plasmat de igual forma als monuments. On les falles continuen apostant per personatges coneguts de la industria cultural global per plasmar-lo en els cadafals. Però un dels fenòmens amb més protagonisme va ser la creació d’un dels concursos que més gent jove movia i continua movent. Parlem del

concurs de Playbacks. Junta Central Fallera s’adapta a la modernitat amb esta competició de varietés on els fallers imitien als seus ídols o fan muntatges basats en musicals de Brodway o pel·lícules de Hollywood. Tal com conta Manuel Andrés Ferreira: L’any 1987 la llavors coneguda sala Woody va albergar el primer concurs de playback de la Junta Central Fallera. Va ser tot un inesperat descobriment artístic per part dels grups par-

/ 187 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

ticipants que emulaven pàgines de musicals, cantants de moda i imaginatives posades en escena, plenes de colorit i bon fer que en forma de cascada competien per a fer-se amb el primer premi, de tal forma que cada actuació superava a l’anterior. Van ser unes vetlades inoblidables en les quals els adults de les falles es convertien en mestres del music-hall. En aquesta primera edició va guanyar el primer premi la falla Murillo-Palomar; segon, Illes Canàries-Trafalgar i tercer, Marqués de Montortal-Josep Esteve. Des d’aquesta primera convocatòria s’han succeït unes altres en les quals les falles participants han demostrat la seua autèntica passió i imaginació, en alguns casos, a l’hora de muntar les coreografies. En aquest primer concurs ideat per la Junta Central Fallera amb la col·laboració de la sala Woody, gràcies a la intervenció de Julio Tormo que treballava en aquesta sala en qualitat de relacions públiques i organitzador de tota mena d’esdeveniments.

/ 188 /

A Torrent la falla Àngel de l’Alcasser va agafar les regnes de la modalitat major i Sant Valerià farà allò propi en la modalitat infantil a finals dels 80, on la totalitat de les peces estan interpretades en anglès. El fenomen artístic dels playbacks va deixar de costat el concurs de teatre que veu com minva la seua participació. Este revulsiu per a la gent jovent de la falla va contagiant altres actes de les comissions, de manera que els playbacks comencen a inundar les revetles d’estiu o Sant Joan, així com les presentacions, de manera que els tradicionals apropòsits es veues desplaçats o fagocitats pels números musicals d’inspiració americana. Altra curiositat de globalització al

plànol faller local va ser el del muntatge d’una pista de patinatge per als xiquets de Torrent: El diumenge, 24 de febrer de 1985 la falla Avinguda de Torrent es va inaugurar la “pista de patinatge”, tot un esdeveniment a la ciutat, pel que van convidar a la resta de falles i era el punt d’atracció dels xiquets de la ciutat. Esta iniciativa va durar fins el 1988 per la polèmica suscitada amb la pista «Disco Patins». Un veí va donar avís a les autoritats de governació civil que dita pista no tenia llicència, encara que sí tenia el permís de l’al-


Festa halloween falla Camí Reial.

calde, Rafael Marín. La falla va tindre

programa de festes estes activitats,

de pessetes.

Sant Joan, l’ Oktoberfest, Hallowe-

que fer front a una multa d’un milió

Actualitat: festes temàtiques i oci nocturn per recaptar fons A l’actualitat el fenomen de les xar-

xes socials, el desenvolupament dels mitjans de comunicació i la nova societat de l’oci nocturn afec-

ten també a les falles, de manera que les comissions es tornen a adaptar i agafen allò que el resulta interesant

per fer ser una font d’ingressos alternativa. Els fallers s’adapten a les

modes i de seguida adapten al seu

com ara la Fira d’abril, la Revetla de en, o les festes temàtiques: eivissenca, hawaiana, de l’oest, etc.

La revetla d’estiu o de Sant Joan va ser de les primeres mostres d’adap-

tació festiva en les últimes dècades, on les comissions afronten les vacances amb una jornada en jocs de

vesprada a carrer, playbacks i sopar i ball al carrer, com a atractiu d’oci

nocturn estiuenc. Les falles opten per les discomòbils o per grans or-

questres, en funció del pressupost. Una variant d’esta es la festa del

mig any (al setembre), i que les falles

/ 189 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Festa halloween falla Barri Sant Gregori.

s’han apropiat de les festes de moros i cristians. Es tracta de repetir la mateixa idea, però donant la benvinguda la nou curs després de les vacances de l’estiu. Moltes comissions aprofiten per fer entrega de premis de concursos o algú fi solidari. Però la festa de Halloween (31 d’octubre) és per excel·lència la que més han adaptat les falles a la seua programació. Al buscador Google en acotar falles i Halloween trobem més de 200 referències i és evident que moltes falles la consideren d’una banda, com una activitat infantil amb berenar, festa de disfresses i passeig pel barri. Es tracta de l’adaptació de la celebració dels EUA, però localitzada al casal com punt neuràlgic del barri degut a les

/ 190 /

condicions urbanístiques de les ciutats espanyoles que no tenen res a vore amb les urbanitzacions estatunidenques. D’altra banda, les falles també han adaptat esta festa per als majors en els coneguts com passadissos del terror i festa nocturna en discomòbil amb el sempitern fi de fer caixa amb les consumicions de la barra. La influència dels productes culturals dels EUA abasteixen totes les edats i esta festa ja ha vingut per a quedar-se. Com a contrapunt el museu d’etnologia de València va llançar fa un any la campanya Espanta la por! 2019 Per Tots Sants, monstres valencians, amb exposicions, xerrades, tallers, teatre, etc. per reivindicar els personatges de l’imaginari valencià en la literatura (rondalles) i llegendes de tradició oral.


La fira d’abril o festa flamenca també és una de les fetes més celebrades pels fallers a Torrent. Parlem d’una de les primeres celebracions de l’exercici faller que servix per retrobar-se, fer comunitat i de pas també fer caixa. Moltes falles incorporen el quint i tapa, així com begudes tradicionals com el rebujito i les decoracions dels casals com si foren casetes (fanalets, banderes andaluses, cadires i guitarres per ambientar un tablao, etc.) Altra festa que no pot falta és a l’octubre l’Oktoberfest, festa de la cervesa d’origen alemany i que les falles també fan servir per incorporar tapes tradicionals i salsitxes. També destaquen les festes de cap de setmana que fan les falles i tematitzen com ara: eivissenques, hawaianes o fins i tot d’Eurovisió. A estes festes no falta l’ambientació i els photocall, altra de les ferraments de comunicació globals que les falles han adaptat al seu dia a dia. Un estudi a banda, seria el tema de la indumentària i com els fallers han deixat de banda la brusa i el mocador i s’han adaptat a les noves modes dels polars, bandanes, barrets, parques, xupetins, etc. i complements com xapes, fermalls, o els famosos pins, que van eclosionar als anys 90, quan moltes falles tenien les seues pròpies mascotes fetes pin.

Torrent: activitats dies a l’any

365

Si ens centrem a la capital de l’Horta Sud, podem repassar el calendari d’activitats que les falles han adaptat al seu exercici i s’han apropiat d’ell, proveint-lo de curiositats pròpies o idiosincràsia fallera i que se sumen a les activitats, concursos i actes pròpies de la festa. D’una banda, quan arriba Nadal se celebra el concurs de pessebres: La falla Lope de Rueda organitza aquest concurs on belemnistes de diferents parts de la ciutat competeixen per tindre el millor naixement en modalitat tradicional o original, confeccionats amb diferents tipus de materials. La falla Poble Nou organitza el concurs d’arbres de Nadal, també en modalitat de manualitats o tradicional, així com el concurs de Nadales, en modalitat adulta i infantil, organitzat per la falla Poble Nou. La falla Xenillet organitza el concurs infantil de targetes de Nadal per a felicitar les festes amb divertides i curioses targetes confeccionades manualment en els casals de les falles. Al maig, s’organtiza el concurs de creus de maig, que com a Borriana o a Alfafar, també corre per compte de les falles. A Torrent està organitzat per la comissió Cronista Vicent Beguer Esteve. Existeix dues mo-

/ 191 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

dalitats de concurs: de flor natural o manual (confeccionada per la comissió). El primer cap de setmana de maig es col·loquen als carrers i demarcacions de cada falla i atrau a veïns i curiosos que les visiten. La Falla Ángel de l’Alcázar organitza entre febrer i març un concurs de Fotografia. Durant més de 20 anys es porta organitzant per a difondre la imatge de la festa. Té dues modalitats: tema faller i temàtic lliure. Durant una setmana queden exposades totes les obres en el casal de la comissió que obri les seues posades al públic interessat. Si parlem de campionats esportius podem destacar: Galotxa, Pàdel, Frontó, Futbol Sala Femení, Campionat Futbol 7, Campionat Futbol 7 Infantil. I jocs de taula com: Truc Caberot, Truc 24h, Domino, Marató de Parxís, Pro Evolution Soccer, Campionat i Copa de Dards, de Scalextrix o Karaoke. Des del punt de vista del foment local les falles participen al concurs d’aparadors: Des de setembre fins a febrer les falles participen en el concurs de la falla Avinguda consistent a decorar aparadors del comerç local amb motius fallers i com a excusa per a anunciar la presentació fallera de cada comissió. Les falles col·labora estretament amb els comerços per a emportar-se el primer

/ 192 /

premi al millor aparador decorat i alhora fomentar la curiositat entre visitants i torrentins per a alçar-se amb el trofeu de millor comerç de la ciutat. Des del punt de vista gastronòmic, les falles de Torrent al llarg de tot l’any es divideixen el calendari i organitzen enmig del carrer concursos de diferents tipus de plats (d’estiu i hivern) on participen les 29 comissions, es tracta d’una forma de fer caixa, ja que es falles organitzen durant el concurs un quint i tapa. Parlem de concursos com: Arròs amb costelles i cigrons, Arros amb fesols i naps, Paella, fideuá, Paella amb costelles i embotit, Concurs d’all i oli, d’all i pebre, d’Arròs amb bleda i caragols, Paella de verdures, de llamàntol, Suquet de peix, Arròs amb col i abaetxo, Espardenyà, i fins i tot truita de creïlles, gatges i gaspatxo manxec.

Conclusió: Falles i apropiació cultural? Amb esta fagocitació fallera de festes internacionals podem parlar del fenomen congut com apropiació cultural? Este terme, cunyat per George Lipsitz, teòric sobre cultures i races, considerava l’acte de prendre o utilitzar coses d’una cultura que no és la nostra, sobretot quan no es mostra respecte cap a aquesta cultura, dins de l’espectre de l’es-


tratègia anti- essencialista” per a referir-se a l’ús calculat i concís d’un element cultural, per a definir-te a tu mateix al teu grup. L’estratègia antiessencialista pot veure’s tant en les cultures minoritàries com en les majoritàries. Lipsitz sosté que quan una cultura majoritària tracta de prendre elements d’una minoritària, ha de reconéixer les circumstàncies històriques i socials i el significat de tals elements amb la finalitat de no perpetuar la ja existent. El que fan les falles és apropiar-se de festes que tenen ressò mediàtic internacional i que provenen de cultures hegemòniques, com ara Hallowen o l’Oktoberfest. Per la seua banda, Agustín Fernández Mallo considera que es tracta d’un “debat inculte en el sentit estricte de la paraula”, a l’assaig Teoria general del fem (cultura, apropiació, complexitat) (2019):

“No conec cap cas de manifestació cultural que no provinga de l’apropiacionisme i negar-lo és no estar al corrent del que ha ocorregut en la història de la poesia o l’art contemporani. Que agafem materials d’altres cultures i les usem és el que fa que avanç la nostra cultura i la d’aquells dels qui prenem”.9 9 Fernández Mallo, Agustín (2019). Teoría general de la basura: (cultura, apropiación, complejidad). Galaxia Guttenberg.

Quan vorem la festa fallera a la fira d’abril? Una festa fallera en Halloween? O quan els EUA, al resta d’Europa o Espanya coneixeran de veritat les particularitats de nostra festa? Com veiem, este joc invers ens crida poderosament l’atenció, perquè som conscients que la promoció de nostra festa és l’eterna assignatura pendent. Mentre tant les falles seguiran adaptant i reinventant festes, esdeveniments i ferramentes que servixen per a que el sistema faller continue funcionant, a mode de recaptació d’ingressos, o simplement com a oci per fer comunitat. La fagocitació fallera mai té final.

Bibliografia ARIÑO, ANTONIO (1990): La falla turística. Historia de las fallas. Levante-EMV. DDAA (2007): Exposición. 25 anys d’especial. València. 2007. FERNÁNDEZ MALLO, AGUSTÍN (2019): Teoría general de la basura: (cultura, apropiación, complejidad). Galaxia Guttenberg. GIDDENS, ANTHONY (1991): Modernity and Self-Identity: Self and Society in the Late Modern Age, Cambridge, Polity Press. GIL CALVO, E (1991): Estado de fiesta, Madrid: Espasa Calpe. GIMÉNEZ, GILBERTO (2002): Globalización y cultura Estudios Sociológicos, vol. XX, núm. 1, enero-abril, 2002, pp. 23-46 El Colegio de México, A.C. Distrito Federal, México HOBSBAWM, E.J. y RANGER, T. (1988): L’invent de la tradició, Vic, Eumo, pp. 13-25. HERNÀNDEZ, GIL-MANUEL (2006): El triunfo de la tradición flexible. La celebración de la identidad fallera a través de la Ofrenda de Flores a la Virgen de los Desamparados de Valencia. 136 Zainak. 28, 2006, 125-146. PÉREZ DE GUZMÁN, TORCUATO (1990). Situación actual de la fiesta. Historia de las fallas. Levante-EMV.

/ 193 /


El cap i casal envaeix tot el territori Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Manuel Jorge FernĂĄndez

08 / 194 /


És complicat entendre la “Missió” de les Falles de les Juntes Locals des del Cap i Casal. Més difícil encara, que ens arribe informació atractiva, que ens faça mirar cap a elles amb interés any rere any. Únicament per sorpreses que et dóna la vida, tinc l’ocasió de, al principi mandrosament, poder conéixer des de la cuina, la qual cosa es cou a l’interior dels centenars i centenars de casals dispersats per tota la nostra geografia des de Benicarló fins a Elda. No tarde molt temps a descobrir, que a València ens estàvem perdent multitud de coses que no deixa-

ven de sorprendre’m. I ràpidament, aprenc que hi ha una línia, anomenada Bypass, que marca poderosament l’estil de les diferents Juntes Locals. Eixa autovia de tres carrils per sentit que actua com a camp magnètic d’un poderós imant, situat al balcó de l’ajuntament de València. “DE CABRES FORA” tot es veu amb més normalitat, la gent està més al seu, amb les peculiaritats pròpies de cada lloc, amb pocs conflictes existencials i cap lingüístic. Planten el que poden, que a vegades és molt.

Sobreviuen als vaivens, als pactes del pollastre i als pilotejos descarats i interessats que les diferents corporacions municipals professen a Fallers, Músics, Bouers, “Lolailos”, mestresses de casa, filles de Maria i qualsevol associació que permeta continuar ocupant la Cadira d’or del poble. Malgrat que totes les traves, El Botifarra continua sonant alegrement i fins i tot la Tenis i la Cerveró conviuen alegrement sense massa conflictes interns. Això sí, la visita de “La màxima representació del Món de les falles” continua donant molt prestigi a l’Exaltació de la Fallera Major de la Junta Local i barallen per això amb insistència.

“DE CABRES ENDINS” la cosa canvia sensiblement. Intente tirar la vista arrere per a veure qui i quan es va col·locar el famós imant del balcó. I els qui van ser els gurus que atrapaven als veïns de tantes poblacions amb la seua història i identitat pròpies, i que formaven comissions de Falles que l’únic que buscaven era que foren el més semblant a les de València. Imagine que molts dels “Fundadors” serien els que van

/ 195 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

marxar a viure als pobles de L’Horta i que van portar amb ells aquelles jaquetes negres plenes de xapes. Una planta baixa convertida en casal, un escut amb flames i barraca o taronges dins d’un estendard que passejar. Una presentació amb les seues Falleres Majors, corts d’honor i les diferents muses del foc, la flor i la poesia. Al març la Falleta en els quatre cantons, música, festa, i felicitat plena. Una època daurada per a les Falles… Mentre aquell gran Faller anomenat “Monle” continuava donant-li tornades a la Paella Russa: allò sí que vertebrava de debò “El País”.

veure per les Colònies exercint d’expert jurat de Falles, cavalcades i el que se’ls posara per davant. Les comissions es multiplicaven, els Fallers baixaven a comprar jupetins i faixes al Carrer Borrull perquè l’ofrena es convertia, també, en l’acte estrela de la setmana Fallera. Després van buscar llocs emblemàtics des dels quals pregonar l’emocionant Valensiansssss, Fallerssssss …… ja estem en Fallesssssss!

Després van arribar les Juntes Locals amb els seus membres, que importaven de la tan admirada Junta

Tot s’anava globalitzant a poc a poc. Les Falleres ara són Demanades, Proclamades, Presentades i Exaltades amb la Suite Fallera Major que acompanya de fons a una veu tipus Rafa Martí.

Els portaven censos i estatuts, perquè així aconseguirien que els vengueren “a bon preu” el tan prestigiós Bunyol individual o col·lectiu. Els estaven tremendament agraïts perquè, quan era necessari, exercien com tribunal de les aigües mitjançant en conflictes de les comissions de L´Horta. Amb sort, fins se’ls podia

Si aconsegueixes que la teua banda siga de Llobe, el teu ventall d’Ana Muñoz i et pentine Carles et sentiràs una autèntica privilegiada. Amb sort, si la teua Junta Local participa en la batalla de flors, lluiràs  una raqueta “tuneada”per a l’ocasió en la carrossa. I en el final del teu regnat, t’acomiadaràs de la teua comissió amb frases que toquen la fibra, si es fan amb el “Sonsonete Fonteta” com: Gràcies a vosaltres, he convertit el meu somni en realitat!

Central Fallera (només nomenar-la produeix sensació de respecte i homenatge) faixins, i bandes després, verds, grisos i de tots els Reals colors.

/ 196 /


Aconseguit tot això, i amb el consegüent marxandatge que tots portem de polars, parques, dessuadores, bufandes, sabatilles i altres avaloris, estem en disposició d’afirmar que totes les Falles “Cabres endins” som pràcticament iguals. Les de les JJLL, les del Cap i Casal, i les dels cuatre pobles que tenen gula Papal, estant directament baix el mant del beneit Secretari General Això sí, en qualsevol part, et pots trobar, una bona Falla plantada. Un bon llibret com el que aquestes gau-

dint en aquest moment. Una espectacular cavalcada del ninot. Obres de Teatre de gran qualitat artística. Sorprenents Playbacks. Una insuperable Paella d’ànec. I el que és més important, trobaràs persones que dediquen tot el seu esforç, per a aconseguir, any rere any, el que de debò ens uneix a tots: veure la nostra il·lusió a la plaça, gaudir-la i poder cremar-la després per a poder renovar el goig de ser Fallers, i no necessàriament de València.

Jordi Mayals. Las cabras del Bypass.

/ 197 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Actus Interruptus

Kike Romero MartĂ­

09

/ 198 /


Sona el despertador, encara que és dissabte, hui, Pep Bufes ha de matinar. I el cap de setmana es presenta de gom a gom. Carregat d’esdeveniments, esdeveniments i saraus. L’agenda està repleta. Desborda per les vores i la seua secretària (la Secretària de tots) no deixa de recordar-li horaris i llocs. - No arribes tard. Recull a Marisa. Cuida les teues maneres. Sé educat. Recorda’t parlar amb el regidor... Sí, Pepe és president de Falla. No es va imaginar mai que el que tant desitjava, allò pel que havia estat “opositant” mitja vida, el somni pel qual tant de temps va sospirar, acabaria sent un malson. I el que és pitjor no li veia eixida. Li van vendre molt bé el càrrec. “Tots t’ajudarem. Tu tranquil i deixa’t portar. Això va tot sol” Una llet.

Aprofitaré per a recordar-li a Manu (Manu és el regidor de festes) això del tall de carrer per a la setmana pròxima. No hi havia problema però per si de cas. A més, no li queia bé. No li era simpàtic. Odiava haver de posar bona cara a tot el que es creuara per davant. Ja saps. . . El protocol del políticament correcte. Després a menjar; una àgape convidada per l’excel·lentíssim Ajuntament de la localitat, sufragat per tots els seus ciutadans i després una migdiada ràpida. No sense abans deixar a casa “ Sans i estalvis” a fallera major, fallera major infantil, president infantil i al nuvi de la primera que per a 25 anys que té ja podia traure’s el carnet i ser autònom. A més, qui li va dir a ell que a part de totes les coses, tasques, deures i obligacions, hauria d’exercir de guardaespatlles i mainadera. Uf. . . que desesper.

Només davant el perill i indefens davant la crítica implacable d’una Comissió àvida de sang i derrocaments que donaren una mica d’emoció a la trista vida d’alguns.

Puges al cotxe, li subjectes la falda i els pololos. Vigiles que no dóne amb la pinta en el sostre de l’acte, es danye ella i danye al teu cotxe. . . Això qui ho paga? Crec que moriré, maleeix entre dents.

Toc de corneta. Dutxa ràpida, i primer vestuari del dia. Hui és la inauguració del Betlem de la Falla del Pi. Després hi ha recepció a l’ajuntament presenten la maqueta de la Falla municipal.

Primera parada. Baixa el xiquet. El PI. Ho creues de vorera, truques a la porta. No contesten. Sona el seu mòbil. Peeeep, estem arribant. T’importa esperar deu minuts?

/ 199 /


- No dona, no. A quin sant. La mateixa operació amb la Fallereta. Acaba el recorregut a casa de Marisa, la Fallera Major, ajuda’l a baixar, els pololos (el fava del nuvi podia ajudar no?). Vinga, passe a recollir-te en una estona. Sobre la 17. Muack, muack. . . Et vull i aqueixes coses (ara tothom es vol). Uf! Per fi un descans.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Serà possible que tinga un president de falla i per tant la Fallera Major tanta obligació. La Falles, com qualsevol festa que transcendeix del merament cultural i tradicional és excés. És excés. Atrocitats! I aqueix balafiament arriba també a l’hora de programar esdeveniments. A tota hora amb qualsevol excusa per ínfima que puga semblar. I clar. . . La Fallera Major vol anar. Perquè com no va, ella, a acudir al sopar de proclamació de les seues 28 col·legues d’any. O les 29 exposicions de vestit. Les consegüents presentacions, amb la seua àgape posterior. O, ja de pas, podíem anar a l’aniversari de la Tia Maria.

d’eixir, em diu, a plens pulmons, que sóc molt bonica i aplaudeix d’allò més. La tia Maria. Un encant. Si tot això no fóra suficient, ara cal afegir els actes que totes les comissions tenen i als quals se’ls atorga un grau de solemnitat que impedeix que no assistisques. Actes com el lliurament de premis de carreres de sacs o concursos culinaris varis. Una voràgine d’activitats que t’embolica i t’impedeix eixir d’ella. A tot això si Pep i Marisa sobreviuen (esperem que sí) els queda el mes de març i la setmana gran. Pocs són els que ho poden comptar sense danys físics, psíquics reals o col·laterals. Desavinences matrimonials, impossibilitat de conciliar treball amb devoció. Conta la llegenda que els dies 19 de març, mescla de saturació, cansament i, perquè no, tip, es cou entre les bambolines dels casals, bregues monumentals entre membres i companys de viatge fins llavors “in love”. Una de la causes, igual, que jo no dic res, podria ser aqueixa saturació desmesurada?

- Tia Maria?

Hui, un any després Pep i Marisa es parlen poc. Ella va deixar de “baixar a la falla “, per cert no es va casar amb el fava.

- Sí. Una senyora que no és qui és, però va a totes les presentacions i actes, m’apanya el vestit abans

Ell, cansat, enfastidit, avorrit del sarau, odia la paraula esdeveniment. Fuig de les multituds i ha renunciat al

/ 200 /


seu lloc d’alt directiu, que li van oferir en el seu treball, per por de repetir experiències. Hui viu en un Monestir, reclòs i entregat a l’oració.

A tu què et sembla?

Autor Falla Plaça Espanyoleto de Xativa.

Segons diuen, a la seua arribada al temple, entre silencis i callades, l’Abat li va passar la llista de tasques a realitzar.

Aqueixa mateixa nit a les 3 de la matinada, van cridar als monjos: Les tres. Lloar a Déu. Al que ell va cridar, presa del pànic: Vagen calfant l’aigua que jo aniré més tard.

/ 201 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


INVASIÓ En LA SOCIETAT

Mercer

Fruiteria

A Z A R

Panaderia

/ 203 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

El (meu) carrer

Carles X. Puig. @carlesxpf

10

/ 204 /


Ens trobem al segle VI. L’Islam viu el seu moment més expansiu. Una

tensionar no era bon començament (ni estaven en condicions d’aguan-

Els nous invasors es troben amb una població prou procliu a evitar-se problemes. Com bé narra l’historiador Alejandro García Sanjuán, en aquell “sálvese quien pueda”, la majoria opten per entendre’s amb

Cada mes de març, a Torrent es produeix una invasió similar. Uns veïns (de la contornà en el millor dels casos) creuen el carrer i envaeixen la via pública organitzant activitats quasi les 24 hores del dia. A més, per als actes generals s’utilitzen (és a dir, es tallen) les arteries més importants de la ciutat. La resta de població, els que ja vivien allí, els agrade o no, tenen que coexistir amb ells. Com dèiem abans, entendre’s amb l’invasor i adaptar-se al nou ordre social.

Però, la lliçó històrica que ens interessa és que el primer pas de la coexistència pacífica el donaren els propis invasors al no imposar les seues creences a la població local. Volien una relació llarga i fructífera, així que

Però, no creguen, esta situació no és única del món faller (encara que té la medalla al mèrit del perfeccionament de la tècnica). Altres col· lectius com la Setmana Santa o els Moros i Cristians utilitzen també la mateixa jugada. O, utilitzem, perquè qui hi ha a Torrent que no estiga almenys en una de les tres festes? No somiem tots en vore una Triple Corona? Inclús, de vegades es produeix la paradoxa de, segons festa, trobar gent que està a un costat o a l’altre de la invasió. Content, cabre-

vegada dominat el nord d’Àfrica, el següent pas natural és travessar el Mediterrani cap a la Península Ibèrica. Lògic, visitar al veí d’enfront. Aprofitant que els jueus estan de la seua part (més que res perquè els Visigots són prou intolerants) i que la mort del rei Witiza ha produït un enfrontament intern, en un vist i no vist de quinze anys, el Califat Omeia conquereix les nostres terres. Benvinguts a Al-Àndalus.

l’invasor i adaptar-se al nou ordre social. A canvi del “jo no et moleste i tu no em molestes”, els musulmans portarien al nostre territori nivells de desenvolupament cultural, científic i de pensament molt més avançats del que es coneixien a la resta d’Europa. Prosperitat és la paraula.

tar-ho), a més, l’Alcorà estableix que la fe islàmica no es pot imposar per la força a ningú. Així que van optar per viure junts deixant marges de tolerància en certs aspectes.

/ 205 /


jat. Cabrejat, content. Esquizofrènia pura. Però, sempre, tot pel bé de la festa, clar. Perquè és per a tots. Duu alegria, germanor i oci a tot el veïnat. Prosperitat, no?

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Però en este nou ordre social qui té més dret el invasor o l’envaït? Pot una minoria subjugar a la majoria? De qui és el carrer? Qui pot dir amb tots els drets del món que és “el meu carrer”?

tindre neta la porta de casa. Perquè l’invasor et dirà que té permís, que

el carrer és seu, que està fent una activitat festera per a la població i que són només quatre dies. L’envaït (quan se l’esgota la paciència, clar) dirà que és el seu carrer i que no li toquen més els ous, que ja està bé d’abusos i que va a denunciar a qui faça falta.

Segons el dret civil, una associació sense ànim de lucre és una agrupació de persones que s’organitzen per a realitzar una activitat col· lectiva. Primer punt important: en grup i per a la societat. Per això són públiques. A diferència d’altres formes d’organitzar-se i actuar, l’asso-

I, vaja, que passe poc no significa que no passe. A la província de València les relacions entre veïns i festers han generat nombrosos conflictes. En els últims vint anys, la justícia ha obligat a tancar casals fallers o ha condemnat ajuntaments a indemnitzar a veïns per no actuar contra el soroll. Tot no val. Ni per a comissions ni per a consistoris. Quan

Perquè, no s’enganyem, ací està el quid de la qüestió: quan el meu propòsit fester col·lisiona amb el del veí de dormir vuit hores seguides, traure el cotxe i poder circular per Torrent o

Però, amb tant de soroll, se’ns oblida la vertadera realitat dels invasors: les festes populars són necessàries. Imprescindibles, diria jo. Les Falles, com qualsevol festa o celebració so-

ciació també està obligada a tindre personalitat jurídica, és a dir, té drets i obligacions. No puc fer el que em done la gana. Hi ha unes normes mínimes emparades per una llei orgànica o per la normativa municipal. Per exemple, Hisenda existeix. I la Policia Local també quan fas soroll després de l’hora marcada.

/ 206 /

s’esgota la permissivitat, la llei existeix. En 2015, en un intent de posar cartes a l’assumpte, la Generalitat va modificar el Consell de Festes Tradicionals per a intentar que este (i no la justícia) fera d’àrbitre per a no caure en el cercle viciós de les denúncies. Per ara, no té massa autoritat. Les coses com són.


Crida torrent falles 2019.

/ 207 /


Crida torrent falles 2019.

/ 208 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


cial, exerceixen un paper importantíssim en la conservació de les tradicions, creant memòria col·lectiva, esdeveniments que es repeteixen periòdicament, emblemes de de generació en generació... les festes són el cor de la nostra comunitat. A més, vivim en societat, no som llops solitaris: socialitzen, creen vincles humans, trenquen la monotonia i aglutinen a la població al voltant d’una celebració. Resumint, és també un greu error criminalitzar-les. Per això, hi ha que apostar per la coexistència pacífica davant les invasions festeres de la via pública. Com l’exemple andalusí, viure junts deixant marges de tolerància. Especialment per als invasors, perquè el veïnat autòcton només conta

amb la paciència, el cabreig o unirse a la festa. Poc més. Però, i si les comissions falleres (i qualsevol festa) optaren per pensar més en el públic i menys en ells mateixos? Igual ací està la clau: quan el no faller estiga més content, més respectarà al faller. Bones pràctiques hi ha moltes que ja funcionen: enviar cartes o visitar al veïnat les setmanes prèvies, convidant a participar o demanant comprensió; crear activitats lúdiques, socials o solidàries on puguen

participar els no fallers; més activitat diürna i avançar els horaris nocturns per a no apurar l’hora de tancament; establir hores sense música o sense pólvora; dedicar més pressupost al monument visitable i menys a les festes no visitables; dialogar amb les associacions veïnals... en resum, augmentar la valoració externa de la comissió. Perquè alguna cosa falla en una festa quan part de la població no té una pensament positiu sobre ella. I, encara que parega complicat, el primer pas el té que donar el invasor. L’autoregulació és més efectiva que la regulació externa. Quan tu et poses les teues pròpies normes i límits, estos són més fàcils de complir. Perquè són els teus. Sobretot,

quan et poses en la pell de l’altre. Sobretot si envaeixes el seu carrer. Repetim. El seu carrer. Pot parèixer un joc de paraules. Però, cada vegada que comencem una activitat fallera en la via pública tots en deuríem preguntar: és el meu carrer o el carrer és meu? Pareix igual, però no ho és.

/ 209 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Invasions o reflexions?

Antonio Pla Piera

11

/ 210 /


Des de fa ja alguns anys, les carpes són un element que com a bolets apareixen quasi d’un dia per a un altre ocupant els nostres carrers a manera d’annex dels casals o fins i tot en moltes ocasions, com a substitució d’aqueixos locals. Estructures, que han de planificar-se en els pressupostos de cada comissió, que a part de pagar les mensualitats del lloguer o compra del local, cal comptabilitzar per a poder reservar aquesta instal·lació i que, depenent com siguen les dates en el calendari, ocuparen vies públiques, solars, de quasi totes les demarcacions sent una solució a la falta d’espai dels casals però sense la garantia ni la insonorització dels locals habilitats per al seu ús tot l’any. Ens fem una pregunta i de comoditat? Doncs… si fa fred, es passa bastant malament si no et mous constantment.

Les carpes ocupen la via pública a escassos metres de les façanes dels habitatges, ancorades en el sòl amb caragols i tacs que a vegades en retirar-los es queden sobreeixits amb el risc de provocar ensopecs i caigudes. És necessari ocupar la via pública tants dies per als actes que s’han de realitzar? Aquesta pregunta ens l’hauríem de fer realment el dia de la junta que aprovem el calendari d’actes i el lloguer de la carpa.

Segons caiga el calendari, segons tinguem el cap de setmana primer, s’ompli d’activitats després de vestir aqueixa estructura de ferro i lona posant les llums, els adorns i el mobiliari necessari. Actes com: fallers d’honor, sopa homenatge, actuacions... tot ho hem ficat en la carpa. La gent de fora no veu res, només sent el so que fa vibrar les seues finestres i per on no poden circular ara amb el seu cotxe per a accedir als seus habitatges. Una carpa és una estructura metàl·lica amb parets opaques i sense capacitat d’absorbir el so. Així doncs, els seus tendals són les parets dels edificis on se situa aquesta instal·lació. Del 7 al 8 o de l’11 al 19, total són uns 10 dies que poden ser un infern per als veïns que treballen per a fer el pa, per a l’esmorzar, repartiment de la beguda per a les revetles, els que treballen en els establiments que donen cobertura a les necessitats turístiques, etc., I la reflexió... Són necessaris tants dies? Caldria pensar en la possibilitat de fer una reestructuració d’actes perquè part important d’ells es feren en els dies principals o en el casal, ja que plantar la carpa aqueix primer cap de setmana per a deixar després una setmana aqueixa instal·la-

/ 211 /


ció tancada tallant el trànsit fins al dia 14,que es reprenguen els actes, és una sense raó.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Caldria pensar que ficar els actes musicals en la carpa és un segrest a la participació dels veïns de la demarcació a compartir la festa, a convidar-los i comunicar-los porta per porta, amb un bàndol que la festa és de tots, pot donar molt bons resultats. La invasió de carpes a la ciutat, si reflexionem i analitzem bé, aquesta aïllant bastant la festa i és necessari un debat sincer, obert on no hi haja guanyadors ni vençuts perquè els qui han de guanyar són la festa i la convivència.

Autor: German Caballero

/ 212 /


Levante-EMV

Autor: M. A. Montesinos.

/ 213 /


Torrentí a l’exili musical

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

José Ribera i Tordera. “Premi Fallera Major de València 2008” de Composició de Pasdobles Fallers de JCF i músic a l’exili.

12 / 214 /


València, terra de músics. Frase que categòricament podem extrapolarla a Torrent si donem una ullada al magnífic llibre de Vicente Beguer Esteve, alcalde que va ser de Torrent a més de Cronista Oficial. El mateix, titulat “La música a Torrent (18401970)” i patrocinat per la Caixa General d’estalvis i Mont de Pietat de Torrent, ens conta en primer lloc com era Torrent en aquells temps i sobretot ens parla de la història de les nostres bandes. No oblida l’apartat dels músics professionals que fins a 1970 va haver-hi en Torrent i que és el que ens interessa en aquest article, als quals dedica unes interessants biografies. Un magnífic compendi de la història musical del nostre poble. Avui dia és impossible que, en qualsevol Orquestra o Banda de Música, civils o militars professionals de totes les repartides al llarg i ample del nostre país no hi haja almenys un músic valencià. A això afegim els que ocupen llocs en els Conservatoris patris. Inclòs algú desenvolupant la seua activitat professional, fora de les nostres fronteres. Torrent ha donat al llarg de la seua història magnífics músics professionals i com és bastant lògic la majoria d’ells van haver de prendre la decisió, oposició mitjançant, de buscar-se la vida fora de la nostra terra.

Les bandes militars, molt nombroses antigament, eren el principal objectiu de molts d’ells. En primer lloc, perquè antigament era obligatori fer el Servei Militar i si el feies de manera obligatòria, podies escollir destí. La majoria anava amb intenció d’una vegada allí promocionar, via oposicions, i fer d’això el seu mode de vida. La seua professió. Altres, el feien per complir amb les seues obligacions per la pàtria i després tornar a “la terreta”. Encara que alguns d’aquests últims terminaren per continuar en l’empresa. Això comportava en renunciar, sent molt jove, als pares, als amics i al seu poble. En definitiva, al que havia sigut la teua vida fins llavors. Puc donar fe d’això perquè jo sóc un d’eixos casos. Encara que sempre estava l’esperança de a poc a poc aproparse a la terra en funció de les vacants de l’instrument del qual s’era especialista que es foren produint en les bades. També era altra opció, encara que més difícil, el fet d’obtenir plaça en una orquestra o una banda municipal. La dificultat, lògicament, es trobava que aquestes eren menys nombroses i això comportava que hi haguera menys nombres de places. Especialment en les orquestres, per als músics de vent. Com he dit anteriorment, en un principi la idea de quasi tots era apro-

/ 215 /


par-se a València a poc a poc, o com

que a favor està el que sí que hi haja

jubilació. El que ocorre es que mol-

nitat Valenciana, el que obri el ventall

a molt quan un obté la merescuda tes vegades és tiren arrels en la terra

que t’adopta i ja sabem, es coneix a una dona d’eixa terra, es crea una

de possibilitat per no haver d’emigar emigrar molt lluny.

família, vénen fills i després de la ju-

Són tants els músics torrentins que

no sap tornar, excepte de visita. En-

jat el nom de Torrent per la majoria

Però, són els menys.

impossible nomenar-los en aquest

La majoria d’aquests músics, per

de cap dels que ja no estan, ni de

bilació és tal l’arrelament que un ja

han estat en l’exili, i que han passe-

cara que també està el que si el fa.

de regions espanyoles que em seria

no dir tots, no solament es dedi-

quen al seu treball. És normal que molts d’ells tinguen altra activitat en

la zona on les ha tocat anar a tre-

ballar, com: professors d’acadèmia Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

més Conservatori dins de la Comu-

article. Això, unit a no oblidar-me

cap dels que estan, fa que no hi haja aparegut cap nom al llarg d’aquest

article, encara que bé pensant sí que faré una petita excepció:

de bandes d’aficionats, directors

En la llista de carrers torrentins po-

s’impliquen molt en la vida social

sics torrentins que s’exiliaren. Ca-

nen el millor de si i en la majoria dels

la seua llavor. Com a exemple d’això

coneguda en l’àmbit popular.

José Andreu Navarro. La mateixa es

A principis de la dècada dels 90 el

Roc. Aquest home arribà a ser direc-

d’aquestes, etc. En definitiva, que

dem trobar el nom de diversos mú-

cultural de la seua terra adoptiva do-

rrers dedicats en reconeixement de

casos la seua gran llavor és molt re-

nomenaré tres carrers: Carrer Músic

BIM que publica l’Ajuntament de Torrent va començar a publicar en cada un dels seus nombres tres pe-

tites biografies de músics torrentins. Lògicament entre ells el que havia

d’auxiliar-se. Per desgràcia avui dia,

i com passava abans, no hi ha treball per a tots en el lloc desitjat. Inclòs

hi ha ments bandes militars, encara

/ 216 /

troba per la zona de la Plaça de Sant

tor militar i director del Conservato-

ri de Màlaga, ciutat en què va viure gran part de la seua vida. Carrer del

Músic José María Merino. És un carrer no molt llarg que és la continua-

ció del Carrer Germanies en direcció a Ramon i Cajal. Aquest home arribà

s ser subdirector de la, anomenada per aquells dies, Banda del Gene-


ralíssim i que avui dia és la Banda de SM El Rei. I per últim el Carrer Músic José Maria Orti. La mateixa és la continuació del Carrer José Iturbi, més enllà d’El Raval. Potser el més destacat músic que es va haver d’exiliar va ser mitjançant quasi tota la seua vida trompeta solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE) o Professor del Conservatori Superior de Música de Madrid, fins que va decidir tornar a la seua terra

en ocupar la càtedra de trompeta

del Conservatori Superior de Música de València. Va ser director de la

Unió Musical de Torrent i la seua bri-

llant trajectòria li va valdre per a ser nomenat Fill Predilecte de Torrent.

Aquesta és en grans trets la xicote-

ta història dels músics torrentins en l’exili i que podria valdre per a qual-

sevol localitat de la Comunitat. Ja se sap, València terra de músics.

Concert Banda Unio Musical de Torrent al auditori.

/ 217 /


/ 218 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


INVASIÓ EN EL MEDI AMBIENT

/ 219 /


Visitants o invasors: la turismefòbia a examen Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Raquel Manchón i Pau.

13 / 220 /


Imaginem que el dia gran de Sant Josep punxem amb una agulla alguna de les artèries de la plaça de l’Ajuntament de València, com si es tractara d’una analítica de sang, per esbrinar la procedència de les persones en què es descompon la multitud atreta pel majestuós so de la mascletà. Quin resultat ens donaria aquest estudi? Quants locals i quants visitants trobaríem en l’extracció feta? Si en les dades que hem obtingut hi ha un fort predomini de turistes (dóna igual que siguen nacionals que forasters) hem d’estar contents? És curiós com tot i la confusió que pot donar el terme “falla” quan definim la festa (ja que si pensem, el mateix vocable dóna nom a la festa, al monument i, també, a l’associació) València i els altres po-

bles fallers del 15 al 19 de març de cada any pateixen el nom d’invasió turística. El nombre de turistes que reben aquestes localitats falleres pot estar qüestionat per l’Institut Nacional d’Estadística quan es parla d’aproximadament un milió de visitants, però el que està clar és que els hotelers i proveïdors d’altres serveis turístics es freguen les mans. Potser per a ells tant dóna d’on venen els compradors dels seus productes (nacionals, italians holandesos, britànics, alemanys, americans o japonesos.... Tots ells, prou assidus

de la nostra festa), allò que importa és que els seus números de compte gaudeixen de millor salut. Però no ens enganyem, no tots aquests beneficis fan cap a la butxaca dels proveïdors de serveis turístics que estan donats d’alta allà on mana la llei. Avui proliferen apartaments que allotgen turistes, com si es tractara de familiars o amics, a canvi d’un preu. Vivim al rovellet de l’ou. La conca mediterrània és excepcional pel que fa a la seua riquesa natural i també cultural, i no només els nostres espais han esdevingut d’interés per als nostres “invasors” pel fet de tenir una festa declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Les nostres destinacions turís-

tiques pateixen aquest mal o aquest bé, depén dels ulls amb què es mire, en diferents èpoques de l’any. Però aturem-nos en la paraula “invasió”, perquè només de sentir-la ja salten les alarmes! Ja ens fiquem en alerta! Qui no té por? Potser només ens suggereix una irrupció en el nostre territori per part de personatges disposats a quedar-se i deixar petjada i ho veiem com diferents capítols que han passat a la història. Però en l’actualitat, un biòleg patirà per l’entrada massiva d’espècies exòtiques

/ 221 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

de les quals no es pot acotar el seu creixement i que té un impacte important sobre la biodiversitat. I els estudiosos del camp turístic utilitzaran el turisme invasiu per ficar nom a la realitat que es viu en els llocs més populars del món. Destinacions que, més que saturades, reben més visitants dels que poden absorbir i afronten un fort impacte ambiental que posa en perill els seus recursos naturals. A més, els visitants tenen dificultats per gaudir dels espais i dels atractius de les metes d’unes vacances ideades amb il·lusió. I si preguntem als residents d’aquestes ciutats turístiques què en pensen de tot això? Molts d’ells ens respondran que ja els passa factura. Fa un temps hagueren lamentat que els equipaments i serveis estaven desbordats en els períodes d’alta afluència. Actualment, amb la tendència turística contemporània de “viure com un local”, protesten entre altres coses per la pèrdua d’identitat dels seus barris, de la proliferació de botigues de “souvenirs” en substitució de comerços de primera necessitat, de la conversió dels apartaments de lloguer en apartaments turístics perquè són un millor negoci per al propietari i que repercuteixen en una fugida a l’extraradi per no poder assumir els nous preus de lloguer, o una convivència amb la por per la manca

/ 222 /

de seguretat si es tracta de propietaris que veuen com n’està de transitat el seu edifici per gent desconeguda. Tots aquells que viuen en ciutats turístiques marítimes on cada dia als seus ports desembarquen grans creuers, tenen dret a queixar-se pels pocs beneficis que guanyen a canvi de la contaminació i residus dels quals són víctimes. Tenim un combat interessant. D’una banda, som ben conscients de com pot ser de beneficiós el turisme per a l’economia local (generant llocs de treball, inversions i beneficis econòmics) i, d’una altra, cada cop som més conscients que la saturació és un problema global creixent que cal gestionar bé. Canviar el model de turisme que tenim no és fàcil, perquè

disminuir l’arribada de turistes de manera dràstica seria una sentència de mort per a l’economia dels que viuen de les despeses que aquests fan. Els excessos mai són bons, i aquestes invasions turístiques desmesurades perjudiquen els llocs d’acollida i també als seus residents, que pateixen les conseqüències en el seu benestar social i també en l’accés als serveis i béns comuns. Però atenció! Els mitjans de comunicació ja fan ús del concepte “turismefòbia” per donar nom a les crítiques i protestes que manifesten els


ciutadans d’aquestes ciutats ocupades per gran nombre de turistes. Prova d’això són algunes pintades pels carrers amb missatges que demanen als turistes que facen mitja volta i tornen cap a casa. Ja fa temps que viatjar es va convertir en una necessitat bàsica. Hi ha qui es gasta fins i tot el que no té per marxar uns dies i desconnectar de la rutina, pràcticament la totalitat dels 365 dies de l’any. 22 dies hàbils o 30 dies naturals a l’any són molt poquets per prendre la decisió de quedar-nos a casa sense fer res d’extraordinari. Les companyies aèries de baix cost ens han facilitat volar per damunt dels núvols i això ha provocat una hipermobilitat que no té precedents. Sí o sí que cal que ens plantegem l’evolució que estan patint les ciutats per no ficar en perill els drets dels ciutadans que ja es lamenten de ser envaïts.

Quina ha de ser la resposta dels poders polítics front aquesta problemàtica? És competència del govern estatal o dels governs autonòmics i municipals? En mans de qui està canviar aquesta situació? És només responsabilitat dels que ens governen? Què hi tenen a dir els agents turístics de les destinacions d’acollida? I la resta d’actors d’aquesta pel·

lícula que se li diu “vacances”? Els turistes? Els locals? El Govern ha prohibit la comercialització de la tortuga de Florida en tot el territori nacional per fer front a la invasió que aquesta fa en el Xúquer, al seu pas per la comarca de la Ribera. Pot ser en el tema que ens ocupa es tracta que el Consell dicte un Decret per aprovar mesures que controlen la saturació turística. És possible que la solució estiga en mans dels legisladors. Qui sap si una regulació que estableix un nombre màxim d’allotjaments turístics pot contribuir en la recuperació del comerç, dels centres històrics. Jo compartisc l’opinió d’alguns analítics que confien en el fet que una

resposta reglada acabaria amb la confrontació dels proveïdors turístics amb les plataformes P2P com Airbnb. Els agents turístics poden encaminar l’evolució del seu negoci buscant l’equilibri entre el compliment de les expectatives dels turistes i el benestar dels residents. Probablement, ells poden fer que el destí no haja de patir una càrrega de visites superior a la que pot suportar.

/ 223 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

La promoció i gestió d’una oferta turística que dóna prioritat a la massificació per damunt d’un turisme de qualitat hauria de seure, sense cap mena de dubte, a la banqueta dels acusats. No es tracta de portar turisme a casa nostra només amb una bona promoció. Cal també fer una bona política turística. Penseu que per evitar la saturació que estem patint als destins més populars cal limitar els accessos? Antonio J. Guevara, degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de Màlaga i president de Redintur, la Xarxa Interuniversitària de Turisme, considera que així com el turista surt de la seua ciutat d’origen amb l’allotjament i altres serveis contractats, caldria animar-lo a reservar també l’accés als llocs més visitats. Cal pensar més en la gestió del flux de turistes i evitar que tots puguen coincidir en un lloc a la mateixa hora.

Fins i tot la UNESCO, que va premiar la ciutat vella de Dubrovnik amb el nomenament de Patrimoni de la Humanitat, ha recomanat acotar el nombre de visitants per dia. Cada cop més, les autoritats dels diferents destins turístics reaccionen a la invasió turística amb l’adopció de diferents estratègies com poden ser: l’encariment de la tassa turística o de l’entrada a les atraccions més

/ 224 /

sol·licitades en temporada alta per desviar els viatges a períodes menys saturats. L’eliminació de determinats llocs entre els objectes de promoció, la introducció de torns de visita als punts més visitats i la prohibició d’un nombre de visites superior a les que el destí turístic pot assumir. La implantació de multes coercitives per ficar ordre, l’organització d’itineraris alternatius que descongestionen les zones més saturades i ajuden a redirigir el turisme cap a barris allunyats d’aquestes... De veritat podem limitar els accessos en espais oberts com pot ser un barri? Penseu que un individu que es desplaça molts de quilòmetres, per fer una selfie en aquell lloc tan bonic que ha vist en una foto, en un

reportatge o en aquella postal que va rebre fa molts d’anys quan encara no es parlava de correspondència electrònica, acceptarà gustosament que el desviem a un altre escenari? Complicat. Per moltes bones accions de motivació que es duguen a terme, difícilment podrem desviar a aquests somiadors cap a un altre lloc desconegut per la majoria. Els sociòlegs pensen que més que limitar els accessos, cal canviar el concepte de viatge que ofereixen les agències de viatges i els turoperadors, i així, deixar de vendre visites


/ 225 /


/ 226 /

Fotografia: Sandra Carrillo

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


llampec de 3 o 4 dies a ciutats que mereixen més dies per als seus gaudiments, deixant de propiciar preses i donant peu a invasions. D’aquesta manera, ens estem plantejant com es fa d’imprescindible la redefinició de les polítiques de màrqueting i també de gestió turística. Però, no podem menystenir la responsabilitat que té el visitant de respectar el lloc i les persones que els acull com si fos de casa, per evitar que es desperte la fera que tots portem endins quan veiem que el nostre hàbitat pot entrar en perill. Està en mans dels turistes que tinguen o no una actitud responsable per repercutir positivament en la població que els rep i en el planeta. És important que aquest tinga interés a consumir productes i serveis locals, en seguir les tradicions locals i aprendre sobre la comunitat d’acollida respectant la seua identitat, contribuint sempre en la conservació i protecció dels espais i participant en la gestió sostenible dels recursos, tot això sense deixar a un costat que es fomenten condicions laborals dignes i justes que respecten els drets dels treballadors (per exemple, amb la compra de productes artesans locals i no aquells dels que desconeixem les condicions laborals i que requereixen més transport i, per tant, influeixen més negativament en el canvi climàtic).

Cal que tant els agents privats com els públics destinen més diners a la planificació i menys a la promoció. Tots ells han de definir bé quin perfil de turista volen atreure i també fer un màrqueting que no l’enganye i el prepare perquè siga respectuós amb la cultura local i que així millore la convivència. Però si ens centrem en els agents públics, concretament en les administracions locals, sembla que aquestes tenen un paper cabdal en el turisme sostenible, per la seua proximitat al ciutadà i major sensibilitat cap als interessos d’aquest. La qualitat de vida dels ciutadans està molt relacionada amb la legislació vigent i les accions de les administracions locals. Elles, amb la participació de tots els agents locals amb capacitat per definir el model de turisme que es vol tenir, poden propiciar la instauració d’un turisme especialitzat en oposició a l’estandardització del turisme de masses; potenciar els productes i recursos locals evitant la producció d’espais turístics amb productes que hi són aliens; donar suport a les mesures de millora de la qualitat en els establiments turístics; introduir criteris de sostenibilitat en la gestió de l’oferta i en l’ordenació urbanística; afavorir la desestacionalització mitjançant la creació de

/ 227 /


productes complementaris que diversifiquen l’oferta turística, entre altres accions.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Per descomptat! No només el govern municipal ha d’assumir les culpes de què tinguem un turisme massificat. Per exemple, són els governs nacionals i autonòmics els que tenen el poder d’influir en el trànsit dels aeroports o ports de creuers. Així que estarem d’acord en el fet que tots els implicats hagen de col·laborar i s’hi han de posar d’acord tant en l’anàlisi com en la planificació estratègica del turisme que es vol tindre. I què dir de les empreses turístiques? No hem de deixar a la bústia de la brossa les accions que puguen dur a terme per impedir l’entrada a

un turisme agressiu amb el territori i la gent que hi viu. Els operadors turístics privats tenen al seu poder acomplir amb els estàndards i normes de qualitat i acreditar-se amb els diferents segells i certificacions (Biosphere, ISO, Q de qualitat....) que tenen a l’abast i que no només milloren el servei i afavoreixen el medi ambient, sinó també poden ser un valor afegit en els seus missatges promocionals dels seus productes. Ens sentim agredits de veritat per un model turístic que aposta per les masses més que per la quali-

/ 228 /

tat? Fins a quin punt el sector turístic aposta per un model de turisme sostenible i responsable? Un model que revalore el territori i aposte per la conservació dels recursos i prioritze la qualitat per davant de la quantitat? Un model que promoga la reducció dels conflictes entre els diferents agents (indústria turística, visitants, residents i medi ambient) i incentive la coparticipació de tots ells. Cada cop més es fa necessari un treball conjunt del sector públic i del sector privat i la comunitat local. No pot prosperar cap iniciativa si no compta amb el suport de tots aquests agents. La Generalitat Valenciana, conscient que la confiança en el sector turístic depén del comportament ètic i res-

ponsable de totes les persones i organitzacions que el conformen i que la reputació també està en mans de tots ells, va adaptar a la realitat del seu territori el Codi Ètic creat per l’Organització Mundial del Turisme, perquè fos introduït a les corresponents lleis, normes i pràctiques professionals. Aquesta maniobra, que es pretén que tinga un impacte econòmic, social i mediambiental, té com a objectiu que el nostre turisme trobe el seu caràcter bàsic i la reputació en el compromís amb l’hospitalitat i els valors que la sostenen:


cordialitat, respecte, inclusió, sostenibilitat i professionalitat. Aquest turisme hospitalari que requereix el compromís de tots els actors implicats en l’activitat, fa necessària la corresponsabilitat de l’administració autonòmica i local, de les empreses turístiques i també dels visitants de la que parlava anteriorment. Aquest codi pot tindre un paper important si volem casar al turista amb el local, els que viuen del turisme amb aquells als qui els fa nosa. Avui dia, l’opció experiencial està de moda i té per objectiu desestacionalitzar el turisme i que el turista es puga sentir com un local. La Fundació Turisme Valencià l’any 2017 va prendre la iniciativa d’atreure aquests aventurers amb la venda

molt bé fins a quin punt pot arribar el patiment perquè els monuments fallers estiguen al carrer quan ho han d’estar) o pel contrari dóna feina als desocupats que amb la seua incorporació al món laboral descongestionaran la totalitat de feina dels obradors que obrin les seues portes a tot el món. Haurem espargit amb aquesta acció els turistes que visiten la ciutat del Túria durant la setmana gran cap a altres èpoques de l’any? O pel contrari, haurem atret nous turistes per a períodes en què la ciutat no està tan col·lapsada? Continuarem sent víctimes d’aquests invasors contemporanis durant la setmana fallera?

del “Fallas Tour” que dóna opció als compradors del servei d’entrar a un taller faller i crear el seu propi ninot. No sé si el projecte, que està en funcionament mitjançant un itinerari que hauria de tenir lloc tots els dijous de l’any, està tenint molts adeptes; tampoc si està donant resposta als objectius que el van idear. També desconec si la promoció en les fires més importants de turisme d’aquesta oferta que implica al gremi d’artistes fallers com un tipus d’agent turístic, entorpeix els temps de creació de les obres d’art (els fallers sabem

/ 229 /


Espècies invasores en el terme municipal de Torrent. Fauna i flora. Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Vicente Riera Peiró

14 / 230 /


Ens envaeixen o envaïm? En un món globalitzat com l’actual, en el qual es mouen, d’un país a un altre, milions de persones, animals o coses, parlar d’invasions sona poc més que estrany, tenint en compte que l’ésser humà és el major invasor, entre tots els éssers que habitem el planeta Terra. Entrant de ple en el tema d’espècies invasores, intentarem definir-les: són aquelles espècies al·lòctones que s’han introduït accidentalment o intencionadament en el nostre medi natural i arriben a adaptar-se perfectament a ell, fins i tot a colonitzarlo. Davant aquesta nova presència les espècies autòctones no estan acostumades a conviure, en moltes ocasions no poden competir amb elles ni per menjar ni per espai, són desplaçades del seu hàbitat natural i fins i tot, en el pitjor dels casos, poden arribar a desaparéixer. Suposen un elevat cost econòmic per a tots, i en molts casos un important cost sanitari, encara que a la meua manera de veure, el cost més gran és el que pateixen la fauna i flora autòctona. Moltes d’elles han arribat a les nostres poblacions a través del comerç, unes altres per mitjà dels vehicles i una bona part, introduïdes per l’ésser humà de manera directa i intencionada.

Centrant-nos en les espècies de fauna o flora invasora que hi ha en el terme municipal de Torrent, ens pararem a veure només algunes d’elles, que poden ser de les més conegudes pel ciutadà del carrer, o de les quals més hem pogut sentir parlar la gran majoria. Totes les espècies que comentarem estan incloses en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. Prohibida la seua possessió, transport i comerç. Si ens remuntem a l’època dels romans, quan van conquistar Espanya, al seu pas van deixar una espècie de peix que amb el temps s’ha convertit per a nosaltres en un més de la família, parlem de la Cyprinus carpio o carpa comú, la portaven amb si allà on anaven, la criaven i l’anaven introduint en els rius i barrancs pels quals passaven, així asseguraven part de l’alimentació de les seues temibles legions (això ha quedat demostrat perquè s’han trobat restes de carpa en excavacions de piscines romanes al riu Danubi). Han passat milers d’anys, la carpa és ja per a nosaltres com un més dels nostres peixos, però no hauria de ser així, competeix amb les nostres espècies autòctones, com per exemple amb el barb. Però en l’aigua la paraula competència pren força quan parlem del Mi-

/ 231 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Cyprinus carpio o carpa comú, de Vicente Riera. Micropterus salmoides o perca americana, de Vicente Riera.

cropterus salmoides o black_bass, espècie d’origen nord-americà molt apreciada dins de la pesca esportiva, ací em ve bé explicar-vos el que em va passar fa un parell d’anys durant un cens de tortugues al Barranc de L’Horteta de Torrent. En passar un veí de la zona i veure’ns amb els paranys, es va parar a interessar-se pel que féiem. Em va comentar que era un gran amant dels animals, vam estar una estona parlant i arribat un moment em diu que ell sol baixar a la zona a pescar, que li agrada molt la pesca esportiva i que 15 anys enrere havia tirat en les dues tolles prop de 40 exemplars de Micropterus salmoides o black_bass, que els havia portats d’un embassament perquè li abellia pescar-los ací, ja que aquest peix és molt benvolgut pel complicat de la seua pesca, perquè és molt combatiu i voraç. Em vaig quedar

/ 232 /

mirant-ho i li vaig dir: ¿vas ser tu el que va fer eixe desastre?... Comentarem el problema d’introduir espècies foranes sense tindre en compte el seu impacte a l’hàbitat, sense pensar en els problemes que implica a la resta d’animals i plantes. Es va anar ràpidament. El black bass és carnívor, s’alimenta de peixos i amfibis, a més de larves d’insectes, de cucs, i fins i tot de xicotets mamífers i ocells. He sentit algun comentari que també ho fa de nounats de tortugues, la seua repercussió en la fauna i flora autòctona és clarament molt negativa. D’igual manera passa amb moltes de les espècies invasores, tant de fauna com de flora, que campen a plaer pel nostre terme municipal. ¿Qui no ha vist passejant pel camp, “tota la vida”, a  l’Opuntia  ficus


Opuntia ficus o figa palera, de Vicente Riera.

o figa palera? Des de ben xicotets l’hem albirada als marges dels camps,  parcel·les  o barrancs, fins i tot hem escoltat històries dels nostres avis quan per primera vegada se’ls va ocórrer provar les seues figues i es van omplir les mans i la boca d’incòmodes espines en forma de borrissol. Que ja forme part de la nostra vida o de la història de la nostra família, no lleva que siga una de les espècies vegetals més invasores.  L’Opuntia  ficus o  figa palera, és originària d’Amèrica, es creu que de la zona de Mèxic. Va ser introduïda a Espanya per a finalitats comercials, per al cultiu de la Dactylopius opuntiae o cotxinilla silvestre, un insecte que colonitza aquestes plantes i es cultivava per a l’obtenció de tint per a la producció del carmí. En alguns llocs com la muntanya de Puçol-Muntanya Picaio, ha arribat a

colonitzar la major part de la serra, va ser tal la magnitud del problema que les autoritats es van veure impotents per a frenar el seu avanç. És una planta molt complicada d’arrancar i de retirar de l’entorn, més encara en grans quantitats i en zones de difícil accés. S’ha adaptat perfectament al nostre clima i es reprodueix per llavors o per esqueix de les seues pales, amb el que la seua expansió és molt senzilla. La mateixa plaga que va propiciar la seua introducció a la nostra zona ha fet que ara mateix, moltes de les plantes de figa palera que hi ha en el nostre municipi de Torrent o a Puçol, estiguen malaltes i quasi mortes (la cotxinilla succiona la savia de la figa palera i acaba matant-la). La raó per la qual van ser portades ací, ara les mata, la naturalesa és sàvia.

/ 233 /


Myiopsita monachus o cotorra argentina, dibuix d’ave de Pedro M. Abellán Blasco. Niu, de Vicente Riera.

Qui no té gens de savi és l’ésser

estan vivint en llibertat a l’entorn na-

ta contra l’equilibri dels nostres hà-

adaptat fàcilment a les condicions

humà, que contínuament atemp-

bitats i ecosistemes, unes vegades el fa introduint espècies amb finali-

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

tats comercials, unes altres quan ho

fa per a vendre-les com a mascotes per a casa que més tard acaben

on no toca. Arribem a un punt molt

tural de Torrent, espècies que s’han

climàtiques de la zona i que han colonitzat els espais que habiten,

desplaçant a moltes de les espècies autòctones i fins i tot fent que desaparega alguna d’elles.

candent hui dia, amb l’arribada dels

Així podem veure pels nostres cels a

llançava a comprar mascotes exòti-

Kramer, la Myiopsitta monachus

bons temps econòmics la gent es

ques per a tindre-les en la seua llar,

es va produir una venda desmesurada de, sobretot, varietat d’ocells i

tortugues, de les quals amb el pas

del temps, perquè se’ls han escapat

o les han abandonades, han acabat en el medi natural.

Ací podríem parlar de diverses espècies de fauna que han acabat considerant-se com a invasores i que

/ 234 /

la Psittacula Krameri o cotorra de

o cotorra argentina i per les nos-

tres aigües a la Trachemys scrip-

ta elegans o tortuga de florida i

al Procambarus clarkii o carranc roig americà. El desconeixement

per part dels propietaris de mascotes, del mal que fan en introduir-les

en el medi natural quan es cansen

d’elles, pensant que estaran molt bé en barrancs, parcs o muntanyes, ha

fet que molts dels hàbitats de la nos-


tra ciutat es troben plens d’aquestes espècies. Totes dues cotorres, la de Kramer i l’argentina, han colonitzat diversos espais de la ciutat, com l’Hort de Trénor, el Parc Azorín o part de la sendera del Reg Mil·lenari a l’altura del pont blau. En aquestes localitzacions podem observar els grans nius d’aquests ocells, tipus urbanització d’adossats, amb forats pels quals apunten els inquilins. Aquests nius són molt perillosos per a tot aquell que passa per davall, ja que poden arribar a pesar més de 50 quilograms, amb el perjudici que això implica en trencament de branques que li puguen caure a algú damunt. Són animals de companyia que en el seu moment van ser comprats i engabiats, han acabat vivint en llibertat per ser soltats pels seus amos o per escapar-se de les seues gàbies al moment menys pensat. S’han adaptat perfectament al nostre clima, creen grans colònies i es desplacen en grup, s’els ha declarat com a greu amenaça per a les espècies autòctones, per als hàbitats i ecosistemes en els quals s’assenten. En algunes ciutats d’Espanya ja s’han pres mesures dràstiques contra aquestes cotorres per ser greu la seua invasió, s’han retirat ous dels seus nius, caçat amb paranys de xarxa i

fins i tot s’han abatut a tirs, la qual cosa ha creat una gran revolada de queixes i denúncies de grups a favor i en contra d’aquesta forma de conducta. Sens dubte, són temes que creguen molta polèmica per la varietat d’opinions. Com també hi ha moltes maneres de pensar respecte a l’Arundo donax o canya comú, fresca en la nostra retina per les imatges de les inundacions de setembre passat, en les quals es veia vindre al lluny una riuada composta principalment per una gran llengua de canya comú, que es movia lentament i anava acumulant-se i tapant la bona circulació de la riuada. Aquesta espècie és originària d’Àsia, des de fa molt de temps ha envaït els marges dels nostres rius i barrancs ofegant i desplaçant a les nostres espècies autòctones que conformen el bosc de ribera típic mediterrani que hauria d’estar format principalment per xops, salzes, tamaric, joncs i senill. Però la canya dificulta el creixement de la gran majoria d’aquestes espècies, moltes de les nostres zones humides estan ara formades per la canya comú, jonc i senill, apareixent en poca quantitat, o fins i tot desapareixent , les altres tres espècies. S’han fet molts estudis i proves per a erradicar la canya comú, fins i tot

/ 235 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Arundo donax o canya comú, de Vicente Riera.

se li han buscat usos sostenibles, com convertir-la en biomassa, o emprar-la per a construccions bioclimàtiques, però la seua expansió és tan gran que s’estan buscant opcions més dràstiques per a acabar amb elles. El que més ha funcionat però no és definitiu, és arrancar-les i netejar la zona de totes les seues arrels i cobrir l’espai amb una tela o manta especial, durant dos anys o més, per a evitar que arribe la llum i que cresca el més mínim brot per a acabar del tot amb els arrels de la planta. No ha funcionat al cent per cent i és un procediment massa car en cost per m² per a posar-se a emprar-ho en grans àrees de rius i barrancs. A més cada vegada se senten més veus que diuen que és ja una espècie naturalitzada que forma part dels nostres hàbitats, i que no cal retirar-les perquè bona part de la

/ 236 /

nostra fauna viu, nia o té el seu recer en la grossària de les agrupacions de canyar. El que sí que és clar és que n’hi ha en gran quantitat i han canviat la fisonomia dels nostres entorns naturals afectant negativament una part important de la nostra flora autòctona. Tornem a la problemàtica de comprar animals, i quan un es cansa soltar-los en el medi natural, fet que s’ha acrescut aquests últims anys. Podem parlar de la Trachemuy scripta elegans o tortuga de Florida, és “normal” que qualsevol pense que estaran millor en un barranc que a casa, i que la deixen allí perquè sembla el lloc ideal, però ningú pensa que s’està alliberant en un medi natural una espècie que no pertany a eixe ecosistema, no pensen que vagen a canviar la manera de


Trachemys scripta o tortuga de Florida, de Vicente Riera.

viure de les espècies de la zona. El problema de les tortugues de Florida alliberades en entorns naturals, inclòs Torrent, és tan alt que fins i tot hi ha associacions ambientals que creguen voluntariats anuals que s’encarreguen del cens de tortugues autòctones (a la nostra ciutat la Mauremys leprosa o tortuga d’aigua) i de la retirada de les invasores, estem parlant del Projecte Emys que en el nostre municipi s’està realitzant des de fa uns 6 anys. Des del projecte hem censat gran quantitat de tortugues autòctones, però també retirat moltes al·lòctones, hem comprovat la seua ferocitat, la seua grandària i potència a l’hora de conquistar espais on prendre el sol, essencials per a la recàrrega d’energia que necessiten les tortugues. Desplacen descaradament a les tortugues autòctones i

són una forta amenaça per a la seua supervivència, si tenim en compte les quantitats retirades, entendrem la seua expansió i la seua influència en els nostres entorns naturals, segons xifres de la Conselleria de Medi Ambient, entre els anys 20102018 sumant les captures de tots els projectes posats en marxa, inclòs l’Emys, s’han retirat del medi natural 43.706 tortugues al·lòctones, una quantitat que espanta i dóna molt a pensar sobre la gravetat d’aquest problema. Per a finalitzar he deixat dos casos bastant extrems, em referisc al Procambarus clarkii o carranc roig americà i l’Aedes albopictus o mosquit tigre, un que ha suposat la quasi desaparició d’una espècie i un altre que en aquests moments suposa una greu amenaça sanitària i de convivència.

/ 237 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

El Procambarus clarkii o carranc roig americà prové dels Estats Units, i s’ha estés amb molta facilitat per tot el món. Es creu que va arribar ací en utilitzar-se com a esquer viu per a la pesca i també per ser introduït intencionadament per a la seua cria i posterior comercialització per al seu consum. S’adapta amb molta facilitat al clima i a qualsevol entorn, desplaçant a les espècies autòctones de crancs, als nostres barrancs de Torrent fa anys abundava el nostre cranc autòcton, l’Austopotamobius pallipes o carranc de riu, però fa ja molts anys que no veig cap, a la Comunitat Valenciana han estat a la vora de l’extinció fins fa molt poc, encara que ara s’està veient un repunt dels individus, sempre amb l’ajuda de repoblacions fetes per tècnics de la Conselleria de Medi Ambient en espais molt controlats. La quasi extinció del nostre cranc es deu a la presència del carranc roig americà, que a part de competir per l’entorn i el menjar, és portador d’un fong que acaba amb els crancs autòctons. A més de ser el causant de la disminució de la quantitat de xicotets amfibis, ja que en part, s’alimenta dels seus ous i de xicotetes cries. Hui dia crea controvèrsia la seua persecució i erradicació, ja que són moltes les veus que diuen que en

/ 238 /

haver desaparegut l’autòcton en moltes zones, l’invasor s’ha convertit en la font d’alimentació de molts ocells i eliminar-lo seria com matar a la resta de la fauna implicada en el cicle de vida. Una prova més que cada cosa que fa l’ésser humà, causa un efecte, sempre afectant negativament al medi natural. Finalitzem aquest recorregut amb l’Aedes albopictus o mosquit tigre que ho tenim molt al cap, un mosquit que prové d’Àsia i que s’ha estés amb molta facilitat per tot el món, menys per l’Antàrtida. La seua ràpida expansió es deu al fet que necessita molt poca aigua per a reproduir-se i a causa de la globalització i al trànsit elevat de persones i mercaderies, ha augmentat la seua accelerada expansió, sobretot en xicotetes acumulacions d’aigua en pneumàtics i en els tests o troncs de plantes decoratives que van d’un país a un altre. A part de la molèstia de la seua presència i de la seua dolorosa picada i posterior inflamació, cal afegir que és un mosquit que pot transmetre malalties com el dengue o la febre groga. A la ciutat de Torrent ja fa alguns anys que està causant estralls, és molt complicat controlar la plaga, ja que necessita molt poca aigua per a reproduir-se,


Procambarus clarkii o carranc roig americà, de Vicente Riera.

sempre té algun xicotet espai en el qual proliferar. L’única manera de minimitzar l’amenaça és complir amb les recomanacions que donen a través de l’ajuntament (sobretot evitar acumulacions d’aigua) i com diuen els experts “aprendre a conviure amb el problema, el mosquit tigre ha vingut per a quedar-se”. No podem repassar totes les espècies invasores, això es faria molt extens, hem fet un xicotet resum. Quant a flora podríem continuar amb moltes de les espècies utilitzades en jardineria, que acaben poblant els nostres boscos, com poden ser tota classe cactàcies o per exemple l’Ailant. Quant a fauna podríem continuar amb altres tipus de cotorres, lloros i alguns rèptils venuts en botigues, que acaben abandonats en el nostre medi natural. Per aquest motiu per a erradicar o minimitzar aquestes invasions, siga molt important la col·laboració de tots nosaltres. Quant al problema de la flora invasora, seria recomanable utilitzar als nostres jardins flora au-

tòctona, més adaptada al clima, requereix menys cures, també n’hi ha de molta bellesa, no necessita abonaments ni tanta aigua, va d’acord amb l’entorn que l’envolta i evita el risc d’utilitzar espècies foranes que puguen acabar convertint-se en invasores. Respecte a la fauna, caldria conscienciar-se que la millor manera de gaudir d’un animal, és veient-lo en llibertat en els nostres entorns naturals, però si arribat el cas comprem algun animal exòtic per a tindre’l a casa com a mascota, l’hem de fer amb totes les conseqüències, de cuidar-lo, acaronar-lo i no abandonar-lo mai. En el cas extrem que ens “cansem” d’ell, mai cal alliberar-ho als parcs, jardins, barrancs o boscos. Hi ha organismes oficials que s’encarreguen de recollir aquests animals, per exemple el Centre de Recuperació de Fauna del Saler. Finalment, us convide a gaudir dels entorns naturals de Torrent, de la seua variada, especial i bella flora i fauna. No us defraudaran.

/ 239 /


/ 240 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 241 /


Nacho laderas i Rubio President infantil de la falla 2020

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Volguts fallers i falleres de la nostra comissió, un any més tinc el plaer de tornar a representarvos com a president infantil de la nostra falla. M’agradaria donar les gràcies als meus pares i germà per a fer possible un any més que visca aquest somni. També agrair a la nova junta tot l’esforç que realitzen desinteressadament, per a portar a la nostra volguda falla a lo més alt de la nostra festa. Espere que junt amb Carla, Eva i Eduardo passem un any inolvidable i ple de emocions. No podia oblidarme de Sara i Maite que junt amb eduardo han sigut els companys perfectes per a disfrutar aquest any que hem viscut, os vuic. Espere pasar un any meravellós amb tots vosaltres i que disfruteu de les falles a tope. Un abraç molt fort del vostre president infantil Nacho, i visca les falles. President infantil 2020 Nacho Laderas i Rubio / 242 /


/ 243 /


Coneixem a nostre president infantil 2020

Nacho

Laderas i rubio

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Nacho, el nostre president infantil, però volem que sigues tu qui ens conte coses sobre tu. Sóc una persona alegre, bromista, competitiu, i al que no li agrada perdre ni a les xapes i, segons ma mare, un poquet plasta quan vull alguna cosa. Pel que fa a la resta de coses, sóc un xiquet normal al que li agrada molt jugar a la Play-Station i amb els meus amics. Sabem que ets faller de naixement de la nostra comissió, conta’ns quines són les teues arrels falleres i què signifiquen per a tu les falles. Sí, sóc faller de naixement i tinc una passió per les Falles i la pólvora inculcats pels meus pares. D’ençà que vaig nàixer em portaren al casal i a tots els actes de la nostra festa. Les Falles signifiquen per a mi pur sentiment perquè és la festa que més m’agrada.

/ 244 /

Que és el que més t’agrada de les falles? Ficaries o llevaries alguna cosa? La pólvora. Tinc passió pels petards. Llevaria moltes de les prohibicions que n’hi han a l’hora de tirar els petards. Enguany tornes a ser el nostre president infantil, què vares sentir quan et vares tornar a presentar per a representar-mos un any més. Al principi no em feia molta gràcia perquè estava cansat de tants actes i un poc estressat, però ara ja estic content i il·lusionat per a viure aquesta nova experiència. Dels actes que portes ja viscuts, que podries contar-nos d’ells? Que m’agraden tots tal com són. Cadascú té el seu encant i espere gaudir-los molt junt amb Carla, Eva i Eduardo.


Conta mos alguna cosa dels que junt amb tu i Carla van a viure aquest any faller, , Eva  i Eduardo. Un any ple d’emocions, sorpreses i llàgrimes d’alegria. Com et portes amb la teua fallera infantil Carla? Jo crec que bé, perquè som amics de tota la vida menys quan juguen a raspall que em fica un poquet nerviós, perquè no em fa cas (rialles).

Quin acte és el que esperes amb més il·lusió i per què? El berenar infantil, perquè sempre em dóna alguna sorpresa com els regalets… Com porta la teua família que tornes a repetir càrrec un altre any? Amb molta il·lusió i ara que ja som veterans, millor. Un desig per a les falles 2020..... Que passem unes bones falles i que no ploga.

/ 245 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

JUNTA EXECUTIVA infantil

PRESIDENT Nacho Laderas Rubio VICE PRESIDENT 1R Raul Perez Martinez VICE PRESIDENT 2N Carlos Barrero Maestro VICE PRESIDENT 3R Sara Montoro Perez SECRETÀRIA Carla Arce Rodrigo VICE SECRETÀRIA Lidia Laderas Mayordomo TRESORERA Hugo Silla Sáez CONTADORA Ainhoa Bermell Rivera VICE COMPTADORA Daniela Mena Diaz DELGADA DE FESTEJOS Lucia Raga Rodriguez DELEGAT D’ESPORTS Gerard Raga Rodriguez DELEGADA SEC. FEMENINA Daniel Laderas Mayordomo BIBLIOTECARIA Lola Medina Zayas / 246 /


CENS FALLER infantil

Ainhoa Bermell Rivera Alba Bermell Rivera Alba Rebolloso Jarque Alma Garcia Zafra Angela Adelantado Perez Ariadne Maestro Vera Blanca Garrido Sereno Candela Murcia Fernandez Carla Arce Rodrigo Claudia Dominguez Martos Daniela Garrido Casañ Daniela Mena Diaz Edurne Zornoza Hernandez Emma Maestro Vera Irene Garrigues Espinosa Itziar Zornoza Hernandez Laura Solana Hernandez Leire Benavent Jiménez Lidia Laderas Mayordomo Lola Medina Zayas Lucia Raga Rodriguez Lucia Gil Mena Marta Berdun Sanchez Marta Osorio Cebrian Martina Serrano Carrillo Natalia Adelantado Perez Noa Izquierdo Bustamante Nuria Peña Rubio Paola Cantos Hidalgo Paula Albiach Caballero Paula Dominguez Martos Ruth Cueva Molina Sara Montoro Perez Victoria Centelles Serrano Alejandro Garcia Vilanova

Alejandro Garrigues Jimenez Alvaro Gil Catalan Alvaro Lorente Garrigues Borja Miñana Serrano Bruno Terencio Chust Fernandez Carlos Alonso Viñes Carlos Barrero Maestro Daniel Laderas Mayordomo Denis Ruiz Cantos Eduardo Dominguez Irnan Eros Maffezzoni Calabuig Gerard Raga Rodriguez Hugo Anchel Gutierrez Hugo Requena Martinez Hugo Silla Saez Izan Garcia Zafra Javier Berdun Sanchez Jorge Medina Zayas Jose Vicente Garcia Vilanova Josep Angel Gil Catalan Juan Mena Diaz Lucas Serrano Carrillo Lucas Silla Saez Marco Garrido Sereno Mario Lorente Garrigues Mario Diaz Escobedo Mario Perez Torres Mario Serrano Carrillo Martin Palop Guerrero Mikel Cantos Hidalgo Nacho Laderas Rubio Pablo Barrero Maestro Pablo Cantero Fernandez Pere Peña Fernandez Raul Perez Martinez

/ 247 /


CARLA ARCE I RODRIGO Fallera major infantil de la falla 2020

Em complau dirigir-me a tots, en aquesta salutació, per a expressar-los el meu desig, que m’acompanyeu aquest any com fallera major infantil. Sempre he gaudit les Falles amb entusiasme ,però és enguany quan les estic vivint de manera diferent amb més responsabilitat, però també amb més intensitat i alegria si és possible. He esperat amb ansia l’inici de l’exercici faller i ara que ja ha començat em sent molt feliç.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Açò ha estat gràcies als meus pares i a la meua família que han fet possible que jo puga representar a la meua estimada comissió. Per a mi és el millor regal que es pot tindre perquè és una experiència molt bonica, i per sempre quedara com a record en el meu cor. A més, he de dir que és tot un orgull compartir aquesta alegria amb Nacho, Eva i Eduardo, amb els quals he tingut la sort de coincidir. A ells i a les seues famílies dir-los que estic segur que passarem un any meravellós i inoblidable i que espere estar a la mida que es mereixen. Resulta massa difícil descriure tants sentiments. Les paraules són escasses paraules per poder explicar l’emoció i les ganes que tinc que arribe el mes de març i amb ell els dies més assenyalats i importants de la nostra festa. Dies de gaudir amb els amics,de tirar coets, jugar al casal, eixir als cercaviles amb la xaranga, vestir-me de valenciana i desfilar lluint la meua l’anhelada banda. M’agradaria convidar-los a viure les falles amb nosaltres. Amb tots els fallers i falleres de la nostra volguda comissió. Veniu les portes del nostre casal estan obertes per tothom. Vos esperem, Junts farem realitat el meu somni. LES FALLES 2020 perquè #JuntsMolemMés Carla Arce i Rodrigo Fallera major infantil 2020

/ 248 /


/ 249 /


Coneixem a nostra fallera major infantil 2020

Carla

Arce i rodrigo Carla, qui no coneix a Carla? Seria estrany no conèixer-la, però volem que sigues tu qui ens conte coses sobre tu. Jo soc una xiqueta divertida, afectuosa, amable, amiga de les meues amigues i empática.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Sabem que eres fallera de bressol de la nostra comissió, conta mos quins són les teues arrels falleres i que signifiquen per a tu les falles. Els meus raïsses falleres comencen des dels meus avis materns la meua iaia va començar en la falla Ramon i Cajal i després es canvie a Sants Patrons amb el meu avi. Els meus avis paterns la meua iaia i el meu iaio fallers de tota la vida de la falla carrer Benemerita Guàrdia civil i el meu avi va ser president durant molts anys. La meua mare és fallera de tota la vida de Sants Patrons va ser fallera major en 1999 i a l’exercici següent de la cort de la fallera major de Torrent en aquesta falla va estar durant molts anys en la directiva, després es canvie

/ 250 /

a la falla que som actualment formant part de l’executiva molts anys, ha pertangut a la Junta Local fallera de Torrent durant 8 anys i actualment és membre de Junta Central fallera de València. El meu pare va començar sent faller de la falla Benemerita alli va pertànyer durant diversos anys en la junta i anys mes vesprada es va canviar a la nostra falla i ha format part de la directiva en diferents càrrecs. Per a mi les falles són un estil de vida i un sentiment per la festa que tot aquell que les viu des de prop el sap. Que és el que més t’agrada de les falles? Ficaries o llevaries alguna cosa?

A mi de les falles m’agrada tot però el que més m’agrada és vestir-me de fallera i acompanyar a la meua falla a tots els actes jo en la meua falla inculcaria la nit de la planta ,jo no llevaria, reorganitzaria l’acte dels premis i tornaria a posar l’ofrena en 2 dies i que les falleres majors de Torrent tinguen el seu propi monument


T’agrada moltíssim vestir-te de valenciana i que portar els monyos per a tu no és cap problema, ens podries contar quina va ser la indumentària que lluiràs aquest any? Per al meu primer vestit hem triat un del segle XIX en el color blau Prússia en una seda estreta confeccionada per companyia valenciana de la seda. El segon vestit és del segle XVIII en color rosa empolsat combinat amb marró xocolate

també lluiré durant el meu regnat un vestit a l’antiga tot això sàrria confeccionat per la indumentarista Noelia Maroto de l’Antiga Que vares sentir el dia que et varen presentar a Fallera Major Infantil de la teua volguda falla? Aqueix dia a va ser molt especial perquè en el moment en el qual entrem al casal per a començar la reunió em vaig posar molt nerviosa però quant em van

/ 251 /


Entrevista a nostra fallera major infantil 2020

Carla

Arce rodrigo nomenar estava molt contenta i molt il·lusionada amb tot el que m’espera. Dels actes que portes ja viscuts, que podries contar-mos d’ells?

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

El meu acte preferit del moment a sigut la proclamació vaig estar molt nerviosa durant tot el dia, els moments més emocionants per a mi va ser el moment del discurs va ser molt emocionant igual que el moment en el

/ 252 /

qual Nacho em va imposar la joia després l’acte més important va ser la demana en la que em varen nomenar fallera major infantil. Conta mos alguna cosa dels que junt amb  Nacho i tú van a viure aquest any faller, Eva i Eduardo. Eva per a mi es com la meua germana major junt a ella me ho pase genial i juntes fem un gran equip.


Eduardo és un segon pare per a mi que en cuida i en consenteix i junt ho passem molt bé. Com et portes amb el teu president infantil Nacho Nacho i jo som amics des de la infància i sempre estem els primers per a participar en els actes que organitza la falla i junts ens ho passem molt bé. Quin acte és el que esperes amb mes il·lusió i perquè? Espere tots els actes amb il·lusió però el que més són, la presentació l’ofrena la presentació d’esbossos la visita al taller,la planta, i la crema. Els espere amb molta il·lusió perquè per a mi són els actes que més m’agrada que impliquen vestir-se de valència i descobrir i veure el procés de com la teua falla va evolucionant des que la veus en l’esbós després en el taller per acabar i ja plantada perquè tots els fallers puguem gaudir d’ella i la presentacio que es on perfi tens la teua preciada banda que et nomena fallera major infantl i com no lofrena donarli les flors a la verge en un dia tan important.

Com porta la teua família que sigues fallera major infantil? La meua família ho porta molt bé tots estem molt il·lusionats anant a preparar tots els preparatius per a tots els actes que m’esperen que junts els gaudirem al màxim. Un desig per a les falles 2020..... Desitge que tots els fallers ens ho passem molt bé tot el que ens espera anant a cercaviles gaudint la setmana de falles i que els 4 ho recordem per sempre i que siga un any màgic.

/ 253 /


/ 254 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 255 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

“Dí pa ta ta”

Lema falla infantil 2020 Tedi Chichanova / 256 /


/ 257 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

DIGITAL O D’EMMARCAR DE FOTOS ANEM A PARLAR La nostra falla d’enguany parla de fotografia així que posem l’afany en versar la galeria

També fem de païsatges a les coses que ens agrada de dinars i de beuratges i alguna destrellatades.

Com resulta natural la foto és evolució si ara tot és digital ans se feia colecció.

Però la més repetida (I no importa si ixes lleig) la targeta està farcida de fotos de postureig.

En els àlbums o els retrats sempre evoquen els records que en el mòbil contemplats a vegades estan torts.

Així que passem avant en la nostra explicació que com sempre fem versant sense fer més dilació.

Gràcies a la modernor ara tenim a grapats estampes plenes d’amor on eixim fotografiats.

/ 258 /


LA PRIMERA FOTOGRAFIA ÉS LA DE L’ECOGRAFIA Mira si estarà de moda fer-se una fotografia que molt abans de la moda la primera de la roda és la de l’ecografia.

Entre tanta discussió el bebé dins de la panxa està en millor condició que si ixquera a fer menció entre esta xanxa i marranxa.

Esta foto prenatal també es fa en tres dimensions, resultant tan natural que comen+a el personal les primeres discussions. Si li sembla la xiqueta o el xiquet, a algun major, de quin iaio és la careta, si com sa mare és rosseta o com el pare un tresor.

/ 259 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

APAREIX PER A SUMAR LA FOTO FAMILIAR Després del naiximent la foto familiar, és la que vol la gent per dir, ara conscient, a qui s’ha de semblar. La foto es repetix quan el temps va passant així se convertix en cor que presidix vida que es va sumant. Tenint esta importància és ninot principal en el mig de l’estància, donant-li relevància a tot nostre cadafal.

/ 260 /


PER A VIURE EN MODERNOR FER-SE FOTOS ÉS EL MILLOR Si no vols caure en l’infern de deixar de ser modern en este any del dos mil vint, fes-te’n fotos personals per a on les xàrxies socials penjar-les prou a sovint.

Si montes en bicicleta o si estàs fent de vareta una falla d’especial, per a res servix l’afany si no te passes tot l’any penjant-lo en xàrxia social.

Fes-te’n “selfies” sense parar quan te’n vages d’esmorzar siga a soles o amb amics, i meneja bé el ditet que aparega en internet que sou tots els més bonics.

Siga cert o postureig més bonic o siga lleig, l’important és compartir, recomptar a qui li agrada que més gent siga sumana i més gent poder seguir.

/ 261 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

EN LA FOTO DEL CARNET PAREIX UN PARDALET Una foto que fa por perque sempre és la pijor sigues xiqueta o xiquet. Es fa per obligació per a fer exposició en el cantó del carnet.

Per això a ningú li extranya que en les fronteres d’Espanya se formen cues tan llargues, perque costa endivinar qui ha de ser el titular d’eixes fotos tan amargues.

La que és bonica ix lletja que pareix una barretja entre Chucky i Gargamel. No parlem de la que és rara que pareix una tarara cantada amb tot el recel.

La gent ix distorsionada tan cutre i perjudicada que és qüestió ministerial, canviar la foto llejutda per fer-li la benvinguda a ditada digital.

/ 262 /


LA FOTO MÉS DESITJADA SER FM NOMENADA La millor fotografia que es convertix en tresor, és quan arriba eixe dia de ser Fallera Major.

La millor fotografia, que es convertix en tresor, és quan arriba eixe dia de ser Fallera Major.

Per això en la nostra falla lluix molt este retrat, com una dolça contalla, la foto d’eixe regnat. És com una rialla que mai s’haurà de cremar, puix no ha de ser borumballa allò que s’ha de somniar.

/ 263 /


RECOMPENSES infantils Falles 2020

Recompenses d´argent

Recompenses d´or

Emblema i distintiu d´argent per a:

Distintiu d´or per a:

Alvaro Gil Catalan

Emblema i distintiu d´argent per a: Ariadne Maestro Vera

Emblema i distintiu d´argent per a: Claudia Dominguez Martos Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Emblema i distintiu d´argent per a: Gerard Raga Rodriguez

Emblema i distintiu d´argent per a: Hugo Silla Saez

Emblema i distintiu d´argent per a: Mario Lorente Garrigues

/ 264 /

Lidia Laderas Mayordomo

Distintiu d´or per a: Mario Serrano Carrillo

Distintiu d´or per a: Victoria Centelles Serrano

Emblema d´or per a: Miquel Carretero Montero

Emblema i distintiu d´or per a: Juan Mena Diaz

Emblema i distintiu d´or per a: Alejandro Garrigues Jimenez

Emblema i distintiu d´or per a: Irene Garrigues Espinosa


A carla

HERÈNCIA

Dus l’herència del fòc en la mirada, la memòria del temps avantpassat, la veu del sentiment ben arrelada del vers que en poesia s’ha afillat. Revius la tradició a cada instant seguint de la música la cadència, el compàs de l’ànima surant, l’esperit de la més profunda essència. Estimes la festa des del breçol l’afecte renaix en cada rialla, en cada somriure, com ventijol, brolla la teua passió per la falla. Així no és estrany el goig d’alegria que els teus ulls mostren en tanta tendror. L’ilusió riu plena de simpatia per ser la nostra fallera major.

/ 265 /


Concurs postals nadalenques

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Participants al concurs

1r premi categoria A Bruno Terencio Chust Fernandez

1r premi categoria B Daniel Laderas Mayordomo

1r premi categoria C Alma Garcia Zafra

1r premi categoria D Raul Perez Martinez

/ 266 /


Comiat fallera major infantil 2019

Sara montoro pérez

Fallers i falleres aquest any estic donant l’acomiadament l’any 2019, a un any de somnis complits i ple d’alegria. Gràcies a tothom per l?ajuda que hem tingut, per les abraçades de cadascú i cadascuna de vosaltres, a Mayte, Eduardo i Nacho per compartir aquest somni amb mi i ajudar-me en qualsevol moment que ho necessitava. Així com a la junta per tot el que han fet i treballat.

Finalment a Eduardo, Eva, Carla i Nacho passeu unes falles inoblidables, gaudiu de cada moment amb amics i família, perquè eixos quatre dies seran, per a vosaltres, els millors de la vostra vida. Vos desitge unes bones falles 2020 i gaudiu de la festa. La vostra fallera major infantil 2019. Sara Montoro Pérez.

A ma mare, mon pare i a Nuria, la meua germana. Gràcies de tot cor per estar amb mi i fer aquest any molt més especial del que ja ho era.

/ 267 /


Mirar conscientment Inma Sánchez.

En uns temps on estem saturats d’imatges i tots portem una càmera sempre damunt gràcies als smartphones, es fan més fotografies que en cap altra època en la història.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Des de ben menuts, els xiquets s’han acostumat a vore i fer fotografies quasi diàriament. I el que és més important, a l’exposició pública a través de les xarxes socials. L’espera ha desaparegut: ara tan sols cal mirar a la pantalla per vore els resultats. Recordes quan havíem d’esperar setmanes a les fotografies de les vacances? I només 24 o 36 imatges, segons la pel·lícula que compràrem. Els xiquets que em lligen ara pensaran que és una bogeria o que ja vaig anant cap a la jubilació. Però és que les coses han canviat molt en pocs anys. Eixa immediatesa fa que sovint la presa d’imatges s’haja convertit en una acció mecànica i artificial. Filtres que et fan més jove, que et maquillen, que fan que sembles un gosset o uns colors impossibles de veure en la realitat... Són coses amb les quals ens hem acostumat a conviure. Així les coses, si a més hui tots tenim una càmera que potser té més resolució que les càmeres professionals d’anys enrere, què et diferencia d’un fotògraf? Per damunt de totes les coses, estic convençuda que és la capacitat de mirar conscientment. Saber observar el món que

/ 268 /


ens rodeja, oblidar els prejudicis, captar eixe instant decisiu del qual parlava Cartier-Bresson. També, està clar, dominar la càmera i la llum. La millor part és que tots podem aprendre. A sovint, tan sols cal baixar un poc les revolucions, respirar fons i mirar amb els ulls ben oberts al nostre voltant. Pensar la foto. La càmera és el de menys. I si no em creus, continua llegint. Un diumenge al matí. 15 xiquets i xiquetes armats amb càmeres i mòbils, i 10 temes que cal captar. Parlem un poc de les funcions que poden tindre les imatges, de coses com l’enquadre o el punt de vista... En la xarrada veig les cares il·lusionades per viure un matí diferent. L’escenari? El barri Sant Gregori. L’encàrrec era clar: havien de buscar al seu voltant 10 imatges. Repetició. Verd. Des de dalt. Des de baix. Un retrat. Un reflex. Plantes. Ombra. Diversió. A prop. Els més menuts anaven acompanyats dels pares, altres a soles i molts en grupets. Però tots van recórrer el barri que tan bé coneixen amb altres ulls, amb altra mirada. Ara veuràs els resultats i segurament alguns et sorprendran tant com a mi. Perquè si una cosa enveje dels xiquets i xiquetes, és la seua capacitat d’aprenentatge i creativitat. Encara no tenen els filtres, les limitacions ni prejudicis dels adults i això es veu en les imatges.

/ 269 /


/ 270 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


1 4 7

1 Alma 2 Rebeca 3 Paula 4 Paula Albiach 5 Dani 6 Carlos i Pablo

9

2

3 5

6

11

10 12

8

7 RaĂşl 8 Daniela 9 Lidia 10 Hugo 11 Nacho 12 Carla / 271 /


Com a adults hem de deixar-los que s’expressen. Estimular la seua creativitat. Buscar activitats diferents. I per a tot això, la fotografia pot ser una afició molt interessant. Educant eixa mirada donarem una cultura visual als nostres xiquets i xiquetes i estarem preparant el terreny per a aconseguir adults amb criteri i sentit estètic. Però també els estarem ensenyant a diferenciar les imatges reals de les quals no ho són, evitant que anhelen ideals que senzillament no existeixen. Però per damunt de tot, la fotografia els donarà noves eines amb les quals poder expressar-se i comprendre el món que ens rodeja. Pensant la foto. Mirant conscientment.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Inma Sánchez Casabán

/ 272 /


/ 273 /


Presentació del esbossos vista per els xiquets:

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Per Lucía Raga Rodríguez de 12 anys

Per Ainhoa Bermell Rivera de 7 anys

Per Daniel Laderas Mayordomo de 4 anys

/ 274 /


Els teus ulls, el meu “objectiu” Sara Garrigues. Mestra d’educació infantil i d’educació especial amb especialitat a l’atenció a la discapacitat

A tu, que llegiràs açò, et demane que utilitzes al màxim la teua imaginació, perquè jugarà un paper molt important en aquest article. Primer que res, et convide a llegir-ho com si fores un xiquet, ni molt xicotet, ni molt major, que té emmagatzemats en la seua ment milions de records. Bé, ara si m’ho permets, em presentaré. Sóc una màquina a vegades molt gran, unes altres molt xicoteta, que tendiu a guardar en un armari o calaix, i a la qual només recorreu quan teniu la necessitat de crear algun d’eixos records dels quals parlàvem abans. Ara fins i tot els creeu amb els vostres telèfons mòbils. Tots vosaltres heu tingut un oncle/a, iaio/a i fins i tot el vostre pare/ mare que sempre em portava darrere per a immortalitzar moments, alguns molt bonics, altres incòmodes. Si teniu algun record dels vostres aniversaris amb amics de la infància, d’aquell monument (ara anomenat “tradicional”) que tant us va agradar, d’eixa Fallera Major que portava un vestit impecable, del teu primer gol amb el teu equip de futbol, o de les teues amigues ballant amb 5 anys cançons guanyadores de Eurojunior, és tot gràcies a la meua gran habilitat i treball.

/ 275 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Supose que ara ja sabràs qui sóc; sí, la teua càmera de fotos, i la meua gran habilitat és la fotografia, eixa que té com a característica generar una imatge que servisca de record d’un moment que tal vegada mai torne a repetir-se, i que a més és vist i comprés a través dels ulls del qui fa la foto; el que fa possible que eixa imatge es torne irrepetible pel simple fet que ningú torne a tindre eixa mirada. Per als que teniu una edat més avançada, utilitzaré com a referència unes paraules de Julio Cortázar en Las babas del diablo, on explica que ““De entre todas las maneras de combatir la nada, una de las mejores es sacar fotos, actividad que debería enseñarse desde muy temprano a los niños/as de estos tiempos, porque les permite desarrollar disciplina, educación estética, dedos seguros (donde se

/ 276 /


trabaja la motricidad fina), y buen ojo”. Vaja! Sembla que m’haja llegit el pensament. Viviu en l’època de la inquietud i la immediatesa, substantius que esteu traspassant de majors a xicotets amb el pas del temps, i sense ser conscients que això ocorre. Amb la meua habilitat de la fotografia, podríeu aconseguir desenvolupar això que alguns diuen paciència, capacitat de calma i de saber esperar; també es pot treballar l’observació detallada de tot això que ens envolta i que moltes vegades la immediatesa de la qual parlàvem abans no us permet, pel simple fet d’anar corrent a totes parts i no parar-vos a mirar la xicoteta papallona que voleteja al vostre voltant. La creativitat, la meua favorita. No sé si alguna vegada us heu parat a pensar per què de xicotets pintàveu el cel verd, un gos blau, els arbres morats, etc., quan per naturalesa, a la vista està, que no són així. Bé, tot això era possible perquè en els vostres cervells teníeu una pestanya anomenada creativitat que molts de vosaltres vau decidir tancar i que ja no us permet crear noves idees o conceptes originals i que s’isquen de la realitat. D’altra banda, i de la mà de l’anterior, amb la fotografia podríeu generar eixa capacitat d’inventar anomenada inventiva, i que us retornaria de nou a aquells anys en què construíeu castells d’arena a la platja, o el tobogan del parc era la torre del castell més alt d’algun llunyà regne. Amb la fotografia podeu tornar a acolorir els gossos blaus, el cel verd, o els arbres morats; podeu inventar que un lloc que us agrada molt, és un llunyà regne de cavallers i princeses, o de prínceps i cavalleres, com preferiu. També podeu convertir aquest fabulós do, en un meravellós joc que permeta, tant a majors com a xiquets, conèixer molt de prop el món en què viviu, aproximant les vostres vides a una educació en valors que l’escola per desgràcia no sap ensenyar moltes vegades, i que només la vostra imaginació i vista us permetrà veure.

/ 277 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Si permeteu que els més xicotets aprenguen a utilitzar-me adequadament, ajudareu al fet que aprenguen a observar i trobar tot allò que els agrada, permetent que centren l’atenció. També, els faríeu els

més feliços fent que descobrisquen coses que mai havien vist, o que només coneixien pel que havien escoltat dels majors; també podrien expressar un amor, a vegades impensable, per la naturalesa, i dic impensable perquè els majors tendiu a decidir per ells quines coses els agradaran i quines coses no, i per desgràcia aquesta sol estar en la segona casella. I el més important, amb la meua increïble habilitat podreu aconseguir que es coneguen a ells mateixos: el seu pèl, el seu color de pell, el seu peus, les seues orelles, els seus ulls, etc., i fins i tot podrien conèixer qualitats característiques de la seua persona. Com hauràs pogut observar mentre t’anava comptant coses, la fotografia té una funció molt important en l’educació dels xiquets i xiquetes que t’envolten. És un dels materials més representatius i gràfics

/ 278 /


que existeixen, contenen informació, històries que contar i compartir, mostren sentiments i records significatius per a qui fa la fotografia. Per això, és molt important que entengues que té un alt valor i que és un instrument clau d’aprofitament a l’aula com a disciplina; podria servir com una plataforma capaç de generar noves, creatives i millors formes d’aprenentatge en l’educació dels més xicotets. Si eres un poquet curiós/a, t’hauràs adonat que en el teu dia a dia, i si no et convide a fer-ho, les noves tecnologies han anat adquirint un gran protagonisme, sobretot entre els més joves. No obstant això, l’actual educació no ha sabut explotar i integrar aquests mitjans. Esteu acostumats a veure milers i milers de fotografies, però poques vegades sabeu crear-les. Si des de xicotets/as, l’escola us ensenyara les grans capacitats que té saber utilitzar-me correctament (recorda que sóc la teua càmera de fotos), desenvolupant en vosaltres possibilitats creatives i investigadores, incentivadores, d’estudi del que t’envolta i com a mitjà d’expressió personal, possiblement hui veuries el món amb una altra mena d’ulls, igual més crítics. Ara, i si em permets acabar, et convide a tornes a llegir tot això de nou, prenent anotacions de les idees que consideres més importants. També et convide al fet que isques al carrer obrint la ment i els ulls, observant com és el món que tens baix els teus peus, perquè possiblement no el coneixes bé. Agafa’m d’eixe armari on em vas oblidar i tracta d’aprendre de nou a utilitzar-me; veuràs com si li poses il·lusió, creativitat, imaginació i un poc de surrealisme, descobreixes coses totalment desconegudes.

/ 279 /


Les fotos de la tia Cristina García Anchel.

Una vegada era, una xiqueta anomenada Carla que tenia 9 anys, vivia en un poble de València anomenat Torrent.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

El seu poble tenia moltes tradicions, però la festa més gran eren les falles. Per descomptat, Carla era fallera des que va nàixer. Però no una fallera qualsevol, no, ella era fallera de les que dorm amb monyos tres dies; fallera de fer feina en el casal; fallera de les que va arreplegar a les falleres majors, faça fred o calor... Carla tenia un somni, ser fallera major infantil de la seua volguda comissió. Els seus pares li van dir d’anar a Disney, però no, ella tenia clar que preferia ser fallera major infantil, abans de qualsevol altra cosa. Carla, tenia una tia, la tia Pepica, una xica que va conéixer quan va ser Fallera Major de Torrent, però que es va convertir en més que família. Pepica tenia molts nebots, però per a ella, Carla era una més. Pepica i Carla parlaven molt de falles, i un dia la tia li contà que ella va ser Fallera Major Infantil de Torrent també. Carla es quedà bocabadada i tenia molta il·lusió en veure les fotos d’aquell any 1998. / 280 /


Quan Pepica li ensenyà els àlbums, la xiqueta no ho podia creure... les fotos eren de paper!! I hi havia com a molt 30-40 fotos, en un àlbum gegant. No hi havia fotos de quan anaven a veure els vestits d’altres companyes, ni de quant es feia el teatre de la falla, ni dels playbacKs, ni de dies en el casal fent feina... La tia li explica que abans la fotografia no era com ara, les càmeres de foto tenien carret i no podies traure totes les fotos que volgueres. Les xiquetes que eren falleres majors infantils no tenien mòbils amb càmera, mes que res perquè no existien els mòbils, i molt menys les càmeres digitals... En aquella època, no teníem la sort que hi haguera Facebook ni Instagram, i les teues amigues pogueren etiquetar-te en les seues fotos, i a més, si una foto no t’agradava, no podies esborrar-la i tornar a fer-la, ni ficar-li filtres per eixir més guapa. Carla es quedà molt sorpresa, pensava que les fotos tota la vida havien sigut igual que són ara. Una fallera major, soles del dia de la seua presentació, té 500 fotos per a elegir les que més li agraden. Ella es ficà trista pensant que la tia Pepica tenia pocs records del seu regnat, però la tia li explicà que encara que té menys records, les coses abans es vivien millor, ja que vivien i gaudien del moment, no estaven pendents d’immortalitzar-ho com passa ara, que el dia de la presentació quan li estan ficant la banda a la fallera major, hi ha més gent mirant-lo a través d’una pantalla de mòbil, que gaudint del gran moment. Carla va fer una reflexió, ja que sempre ha sigut una xiqueta molt madura, i quan va ser fallera major infantil va convidar a totes les seues amigues, a tindre menys fotos i més moments gravats al cor.

/ 281 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

ACTIVITATS INFANTILS

JOCS PER EDATS

/ 282 /


DE 2 A 4 ANYS Pinta els segĂźents dibuixos

/ 283 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

DE 5 A 8 ANYS Troba les 5 diferencies

/ 284 /


DE 9 A 12 ANYS Sopa de lletres

Paraules: Flash / Càmera / Imatge / Vídeo / Selfie Fotografia / Youtube / Quadre / Publicació

F I

H O M D V

G A

I

U G B S

R F

T

Y

O F

E

Y

U S

E

A

W E

O S

R T

I

F

S

R S

G F

W L

T

S

S

I

R P

A E

S

G R G T

U Ñ A E

E

C A

L

A

U E

S

C D M E

R A

L

R E

U R N I A

S

Ñ D A H P A E

U A

A

S S

Q A

F

P

E

E

E

R U L

A

A

S

Ñ A

G E

T

I I

S

D A

Y

U Q I

I

C A

V

I

E

L

L

U B E

S

E

E

H I

Ñ A

R E

T

F

P

U M B A

R A

U B L

K G R

D O I

F

H I

E

U H R E

G U A

R T

D E

I

F

O U T

D E

F

H D A

R A

D R H O T

R D Y

R A

Q F

F

I

L

R Z

U Y P

D E C I

A

S

H B

G E

R S I

R T

O R O L

/ 285 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

DE 13 A 15 ANYS Paraules encreuades

Vertical: 1. Aparell amb 3 potes que permet estabilitzar la càmera -) Trípode 2. Element d’una càmera electrònica que detecta i captura la informació que composa la imatge -) Sensor 3. Que ix molt afavorit o causa un efecte agradable al ser reproduït en fotografia o cine. -) Fotogènic 4. Possibilitat de realitzar fotografies una rere altra de forma continuada després de polsar únicament una vegada el disparador -) Ràfega 5. Opció en algunes xarxes socials com Instagram que permet modificar una fotografia -) Efecte 6. Acció per la qual se centra la nitidesa sobre el pla que conte al motiu a fotografiar. -) Enfocar 7. Objectiu que manté enfocada la imatge al apropar o allunyar la imatge -) Zoom Horitzontal: 8. Rollo de pel·lícula en la qual la imatge queda impresa de forma molt tènue, rebent el nom d’imatge latent -) Carret 9. Part de la càmera que dirigeix els rajos de llum cap al sensor i que consta d’una o diverses lents que projecten els rajos de llum que el travessen -) Objectiu 10. Dispositiu d’emmagatzemament que utilitza una memòria per a guardar informació -) USB 11. Dispositiu que se acobla en la part frontal de l’objectiu d’una càmera fotogràfica amb la finalitat d’aconseguir un determinat efecte en la fotografia -) Filtre 12. Dispositiu que permet realitzar el disparo automàtic de la càmera uns segons després d’haver polsat el disparador -) Temporitzador 13. Eliminar aquell que es considera innecessari d’una fotografia -) Retallar 14. Quantitat de detalls que pot observar-se en una imatge, nitidesa d’una imatge de fotografia convencional -) Resolució

/ 286 /


/ 287 /


COM HEM D’UTILITZAR LES XARXES SOCIALS?

Quan hi ha alguna cosa que no t’agrada o et dona por, demana ajuda als teus majors.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Protegeix el teu perfil i no deixes que qualsevol puga tindre accés a ell.

No poses el teu nom real, si no qualsevol podrà saber qui ets.

Has de crear el teu perfil amb el suport dels teus pares, d’aquesta manera et podran ajudar a tindre una xarxa segura.

No deixes obert el teu perfil en cap aparell que no siga el teu.

/ 288 /


Posa una clau que no puguen endevinar amb facilitat.

No li digues la teua contrasenya a ningú. Si la pàgina web o aplicació permet rere missatges, procura que no es puga rebre missatges de desconeguts i, si ho reps, no l’òbrigues mai, potser alguna cosa maliciosa per a tu. Gaudeix de la teua vida fora de les pantalles, no passes moltes hores davant de les noves tecnologies i juga més amb els teus amics.

I per últim... Ajuda a que les xarxes socials Siguen divertides per a tots!

/ 289 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Com fer una càmera estenopeica

Aprén a fabricar la teua pròpia càmera estenopeica casolana i explora les possibilitats artístiques de la fotografia analògica No tenen centenars de megapíxels ni permet traure fotos en alta definició, però les càmeres estenopeiques no passen de moda, i és que fabricar-les és extremadament barat i senzill i, a més, ens permet conéixer millor la màgia de la fotografia. La primera càmera estenopeica que es coneix va ser documentada l’any 1856, en el llibre “The  sereoscope”, de David Brewster i es descriu com una càmera fotogràfica sense lent. Els materials per a fabricar una càmera estenopeica són molt fàcils de trobar i qualsevol pot fer-ho en la seua pròpia casa per a començar a experimentar. T’expliquem com fer-ho. Per a fabricar una càmera estenopeica no són necessaris molts materials i tots ells són fàcils d’aconseguir. Necessitaràs els següents materials: -Una caixa, que et servirà com a “cambra”. Pot ser qualsevol tipus de caixa, però hauràs de tindre la precaució de poder tancar-la bé perquè no entre la llum. -Una llanda d’alumini. -Tisores o alguna altra eina de tall. -Una xinxeta o agulla. -Cinta aïllant de color negre. -Paper fotogràfic.

/ 290 /


Caixa

Xinxeta

Llanda d’alumini

Tisores

Cinta aïllant de color negre

Paper fotogràfic

1. El primer que hauràs de fer és un forat en la caixa. Pots fer-ho amb forma circular o rectangular. A més, és recomanable pintar o folrar l’interior de la teua caixa de color negre perquè no es cole la llum dins i obtingues millors resultats en la teua fotografia. 2. Retalla un tros d’alumini de la llanda. Serà en aqueixa porció de metall en la qual faràs l’orifici pel qual més tard entrarà la imatge de la teua fotografia.

Fes un forat a la caixa Talla un tros d’alumini de la llanda / 291 /


3. Amb la xinxeta o l’agulla fes un forat en el tros de metall que acabes de retallar. Aquest forat rep el nom d’astenop i és l’orifici pel qual entrarà la llum a la teua cambra. En anglés es diu “pinhole” a les càmeres estenopeiques per aquest forat fet amb una agulla. Com més xicotet siga el forat més nítida serà la imatge, però no el faces massa xicotet, ja que podria provocar l’efecte contrari.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

4. Quan tingues el teu tros de metall amb l’astenop creat, pega-ho a la caixa amb cinta adhesiva negra. Utilitza un tros de cinta negra per a tapar l’astenop, de manera que no entre llum mentre no vols que es capture la imatge.

Fes un forat a la llanda amb una xinxeta

Pega el tros de metal a la caixa amb cinta aïllant

5. Finalment, col·loca el paper fotogràfic a l’interior de la caixa. Recorda fer aquest últim pas en una cambra obscura, ja que, d’una altra manera, la llum danyaria el paper i no serviria per a fer fotografies. Una vegada que hages fabricat la teua càmera estenopeica només has de triar el moment i el lloc en què vols utilitzar-la. Per a prendre una fotografia has d’obrir l’astenop i deixar que la llum entre en la teua cambra durant el temps que estimes necessari – ací és quan més pots experimentar! – i torna a tancar-ho. Quan hages pres la teua fotografia només has de revelar-la i esperar per a veure els resultats.

Fontwww.domestika.org Si vols ampliar més informació de com fer la teua càmera estenopeica, cerca en youtube els diferents *tutorials per a construir la teua pròpia cambra es poden fer molt fanfarrones.

/ 292 /


22 23 01 07 08 15

Crida 18:30 hores al casal.

FEBRER

11:25h Cavalgada infantil.

FEBRER

20:00h Cavalgada major.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

MARÇ

Mascleta amb xaranga a València.

MARÇ

MARÇ

MARÇ

21:30 hores sopar oferit per la fallera major Eva Maria Montero i el president Eduardo. 18:00 hores Berenar oferit per la fallera major infantil Carla Arce i el president Nacho Laderas. 20:00 hores planta del monument infantil 21:30 hores sopar traicional de l’hamburguesa. 00:00 hores planta del monument major.

PROGRAMA / 294 /


16 17 MARÇ

MARÇ

18 19 MARÇ

MARÇ

08:00 hores Primera gran despertá. 10:00 hores Esmorzar. 19:30 hores Trasllat ( confirmarem horari). 21:30 hores Sopar faixat i ball. 08:00 hores segona gran despertá. 10:00 hores esmorzar. 11:00 hores replegá de premis. 18:30 hores ofrena a la Mare de Deu. (confirmarem horaris) 21:30 hores sopar faixat i ball. 08:00 hores tercera gran despertá. 10:00 hores esmorzar i hunfables per als menuts de la falla. 14:30 hores paelles. 21:30 hores sopar faixat i ball. 08:00 última y gran despertá. 10:00 hores esmorzar. 11:00 hores operació kilo. 14:00 hores gran mascleta del día de Sant Josep. 21:00 hores cremá de la falleta infantil 22:00 hores sopar faixat. Quan els cossos de la seguretat ens atorguen una hora cremarem el nostre monument major.

D’ACTES 2020 / 295 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Agermanament Falla Huerta Nueva de Elda

Dama d’honor Fmi: Yanira Rassam

Dama d’honor Fmi: Elisa Martínez

Fallera Major: Celia del Rey

/ 296 /

Fallera Major infantil: Ainara González

Dama d’honor Fm: Carmen Cebrian


President: Jose Juan Lรณpez

Presidenta infantil: Berta Sรกnchez

/ 297 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

HIMNE COMUNITAT VALENCIANA

Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!

/ 298 /


HIMNE A TORRENT

José Ortí Soriano, música.
 Jesús Huguet Pascual, lletra.
 Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l´esforç d´una terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d´un poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l´essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VIXCA TORRENT! VIXCA TORRENT!! / 299 /


/ 300 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 301 /


/ 302 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 303 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Restaurant · Cafeteria

FRUTERIA M. CABELLO Carrer Germanies, 58 46900 TORRENT Telèfon: 605845728

/ 304 /


Centre de jardineria C/ Prolongació Camí Reial, 178 46900 - Torrent

FLORISTERIA JARDÍ CAMP MASCOTES Nou servei de venda, reparació i lloguer de maquinària / 305 /


COCINAS

PARQUET

ARMARIOS VESTIDORES

ELECTRODOMÉSTICOS

MUEBLES DE BAÑO

REFORMAS INTEGRALES

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

PUERTAS

AdministrAció de loteries número 4 “lA mAserA” mónica cháfer tarín

carrer sant Patrons, 31 baix 46900 torrent

/ 306 /

la4torrent@hotmail.com telèfon: 96 155 18 42 - mòbil: 616 524 607 Fax 96 156 49 93


/ 307 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Les desea unas

ÂĄFelices Fallas! C/ Pintor Ribera,28 46900 Torrent Tel::96156826

/ 308 /


/ 309 /


/ 310 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


Lentilles * AdaptaciĂł de lents de contacte * Ulleres progressives * Monofocals * Ulleres de sol C/ Germanies, 68 - (antic local de vima) - 46900 Torrent (ValĂŠncia) opticaluxso@zasvision.com

960 826 260

633 650 456

/ 311 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

fotografía

Crea dos recuer niños - familias - eventos - fallas - comunión sanchezcasaban.es 647 652 247

/ 312 /


/ 313 /


A TU SERVICIO.

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Farmacia Cabañes

Análisis clínicos / Fórmulas magistrales / Ortopedia / Cosmética / Dietética / Homeopatía / Línea infantil / Atención farmacéutica / Servicio personalizado de nutricionista Servicios ópticos: Adaptación de lentes de contacto Revisión optométrica / Toma de tensión ocular Gran variedad de gafas de sol Formamos un equipo de profesionales al servicio de nuestros Clientes ¡¡¡Consúltanos!!! C/Pintor Ribera 28 T. 961 551 584 / Optica 961 564 826 46900 TORRENT

/ 314 /


PARC CENTRAL FOTÒGRAFS Deixa’ns fotografiar els teus somnis ... Casaments, - Comunions - Estudis Batejos - Falleres - Targetes Demana’ns pressupost sense compromís! Avinguda Olímpica, 50 baix Torrent (València) Telèfons: 96 114 09 43 · 606 98 36 29

/ 315 /


/ 316 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 317 /


/ 318 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 319 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

FLORS AMPARO (Naturals i artificals) Servici a domicili 24h.

.................................................................... Carrer Montesión número 18 Torrent

....................................................................

664 473 912 / 96 004 3345 663 514 620

.................................................................... florsamparo@gmail.com florsamparo.blogspot.com ....................................................................

/ 320 /


Enrique Puchades 659 47 08 68 Pol.Ind. Mas del Jutge C/ Dels Ollers, 7 bajo Torrent, València info@imprespuchades.com

PAPERS SAHUQUILLO

Carrer Benemérita Guàrcia Civil 17 Baix · 46900 Torrent Telèfons 96 155 04 70 / 645 47 31 60 Transport inclòs

/ 321 /


ESPECIALITATS ALABARTA

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Polleria Xarcuteria selecta Llotges 32-35 96 382 91 79 Mercat Central de València

/ 322 /


/ 323 /


www.pirovalencia.es

tu emoción es nuestro éxito

el espectáculo pirotécnico a tu medida

tel. 629 75 16 00 / 686 89 32 30 / pirovalencia@pirovalencia.com

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

¡Espectáculos pirotécnicos de calidad! También para bodas, bautizos, comuniones y todo tipo de eventos y celebraciones.

/ 324 /


/ 325 /


/ 326 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020


/ 327 /


Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

AGRAIMENTS La falla Barri Sant Gregori, vol agrair a eixes entitats que fan possible que este llibret haja pogut fer-se. Bona part de la festa fallera de Torrent no seria possible sense el seu suport, i es per això que desde estes esbosses volem agrair l’esforç que fan, pensant en els temps que corren, en voler col·laborar amb la festa perquè tot seguisca el seu curs. Agrair a totes les persones que han colaborat i han fet possible l’elaboració d’este llibret. Per últim invitar-los que passen pel nostre casal estes falles 2020.

/ 328 /


/ 78 /

Llibret falla Barri Sant Gregori — Torrent falles 2020

Profile for Samaruc Solucions Gràfiques

Llibret falla Barri Sant Gregori falles 2020  

Llibret complet falla Barri Sant Gregori de Torrent per a les falles 2020.

Llibret falla Barri Sant Gregori falles 2020  

Llibret complet falla Barri Sant Gregori de Torrent per a les falles 2020.

Advertisement