qual pertany l’alumnat que al fet que facin una educació de gènere sana i conscient. A més, gran part d’aquestes escoles tenen un ideari d’igualtat entre els gèneres molt dubtós ja que moltes d’elles pertanyen a congregacions catòliques molt conservadores que, per definició –i de fet- neguen la igualtat entre homes i dones dins de les mateixes57. Partint d’aquesta premissa, veig molt difícil que siguin transmissores d’una veritable equitat entre homes i dones tal com entén avui dia la majoria de la societat civil. En aquest punt de la reflexió, voldria afegir una altra conseqüència d’aquesta visió marcadament conservadora i ultracatòlica que moltes escoles segregacionistes defensen: la deficient educació sexual que, sovint, ofereixen al seu alumnat. En molts d’aquests centres on hauria d’abordar-se aquest tema amb sensibilitat i comprensió vers la sexualitat de l’alumnat, ja que l’adolescència és el moment de l’eclosió de la sexualitat humana, es tendeix més a moralitzar que a educar. Molt sovint s’ignoren explícitament –encara que sembli una contradicció en termesles múltiples realitats de la sexualitat humana més enllà del fet reproductiu, dels aspectes sanitaris i de l’heterosexualitat monogàmica sota el matrimoni. Aquesta opció ”educativa” implica, necessàriament molt de patiment per a gran número d’adolescents que desperten a una sexualitat sana, però no ortodoxament catòlica. En especial hem de tenir present la minoria d’adolescents que desperten a la seva homosexualitat, bisexualitat o transsexualitat a finals de primària i al llarg de secundària i que són doblement discriminats ja que no només es silencia la seva realitat, sinó que molt sovint no es realitzen accions per impedir l’homofòbia que els agredeix als mateixos centres escolars58. En aquest punt, paga la pena de recordar que, com a mínim a Catalunya, existeix una persona del consell escolar del centre que ha de ser la persona referent en coeducació, per coordinar i impulsar una acció coeducativa i de gènere en el centre, i també –i això mereix la pena que sigui remarcat- per lluitar contra l’homofòbia. Personalment crec que aquest treball de gènere conscient i global no es fa (ni desitja fer-se) des de la majoria dels centres segregacionistes i que, per tant, no realitzen una veritable tasca educativa. Ben al contrari, sovint generen gran patiment entre el seu alumnat.
www.danielgabarro.cat - 65