Cadena Perpètua 33 by Rovira Forns

Hola a tots els lectors de la revista!! Us convidem a llegir aquest nou número de la nostra revista CADENA PERPÈTUA, que tracta de moltes coses de l’actualitat, com el viatge a Roma que han fet els alumnes de batxillerat, la festa i el concurs de Sant Jordi, una mica de sexe, poemes, esports, etc... Aquests som nosaltres, els reporters de la revista numero 33, alumnes del crèdit variable de tercer d’ESO !! BONES VACANCES A TOTHOM!!!

Aquest número de la revista CADENA PERPÈTUA ha estat subvencionat íntegrament per l’AMPA de l’IES ROVIRAFORNS

Diego: se la dedico a tots els que em coneixen Sonia: se la dedico a la família i als amics, en especial a Natali, Eva, Cristian, Jhul, Carol, Fani, Alba, Rakel... Tania: se la dedico a la meva família i als meus amics, en especial al “toñina” , la Erika i al Pedrito que es millori!! Antonio: se la dedico a la meva família als “colegas” en especial a la Ari de batxi. Manuel A: se la dedico als “friends” a mis niñas (Patry, Carol, Gise...) i al “loko”. Óscar: se la dedico als amics, a la família i a tots el que em coneixen. Manuel C: no se la dedico a ningú, me la dedico a mi mateix. Ana : se la dedico als amics i a la família i a mi “niño” Cristian. Belén: se la dedico a la meva família als “colegas” en especial al meu amic Rober. Oriol: se la dedico als meus amics, a la meva família i a les meves companyes d’airobic, als de teatre i a la meva monitora del pavelló. Natali: se la dedico a la família i als amics, en especial a: Sonia, Fani, Carol, Rakel, Adriana, Adrián, Cristy, Lidia... (si em deixo algú: ho sento!!). Albert: se la dedico a la família i als meus amics.

Aquesta revista l’han fet els alumnes de 3r d’ESO del crèdit variable FEM LA NOSTRA REVISTA, de l’IES Rovira-Forns de Santa Perpètua de Mogoda, al tercer trimestre del curs 2004/2005.

Generalitat de Catalunya IES ROVIRA – FORNS P au Picasso, 4 08130 Santa Perpètua de Mogoda tel / fax 93 560 42 51

Sant Jordi 2005 ......................................................................................3 Premis de Sant Jordi ....................................................................4 Tallers de Sant Jordi ....................................................................5 Textos del concurs ..................................................................... 11 Jornada de portes obertes..................................................................... 21 Un dia a la neu ..................................................................................... 22 El viatge a Roma de Batxillerat .............................................................. 23 Adéu als alumnes de quart .................................................................... 29 2n de batxillerat 2005 ........................................................................... 30 La il·lusió d’un premi............................................................................. 31 Alumnes de batxillerat, diputats per un dia............................................. 32 Matefest- infofest 2005 ......................................................................... 33 Concurs de fotografia ........................................................................... 34 Taller de fotos ...................................................................................... 35 Màscares al taller de teatre ................................................................... 37 Activitats de la Promotora ..................................................................... 38 Anorèxia i bulímia ................................................................................. 39 La vida de Terry Schiavo ....................................................................... 40 Cantants de rap.................................................................................... 41 Biografía de don Omar .......................................................................... 43 Dady Yankee ........................................................................................ 44 Will Smith ............................................................................................ 45 Una noia amb sort ................................................................................ 46 La discoteca XQUE................................................................................ 47 Star Wars............................................................................................. 48 Ronaldinho........................................................................................... 49 Millors jugadors de l’any........................................................................ 50 Lebron James....................................................................................... 51 La 17a lliga del FC Barcelona................................................................. 52 El nou pavelló....................................................................................... 53 Poesías ................................................................................................ 54 que opinen els aluimnes de les relacions x el xat .................................... 57 sexe savi.............................................................................................. 59 L’home elefant ..................................................................................... 61 Més llegendes urbanes.......................................................................... 62 Naruto ................................................................................................. 63 Noms xinesos ....................................................................................... 65 Chistes................................................................................................. 66 Dibuixos............................................................................................... 68 Efectes òptics ....................................................................................... 69 Les set diferències ................................................................................ 70

El dia 22 d’abril (divendres) es va celebrar a l’institut la festa de Sant Jordi. Com és tradicional, primer de tot es van fer els tallers, que us explicarem més endavant. Això va durar de 9 a 12:30. Després tots els alumnes van haver d’agafar cadires de les seves aules i baixar-les al pati, on a continuació van assistir a una representació basada en el Quixot de Cervantes, perquè aquest any es celebra el quart centenari de la seva publicació. La van fer alumnes de diferents cursos i edats. La persona encarregada de muntar l’espectacle era la Txell. Després, les noies de la promotora van ballar funky i van venir un nois que van fer una demostraci ó de break dance. Tots dos grups ens van deixar bocabadats amb els seus balls. Entre ball i ball es va fer el lliurament de premis dels concursos corresponents. Per acabar la festa, les mares i pares i mares de l’AMPA ens van obsequiar amb un refresc.

Entrevista a la Patricia de 4t, una noia que fa funky:

Una de les ballarines de funky de la Promotora és la Patricia Fajardo, companya nostra d quart d’ESO, a qui hem fet una entrevista: - Ja has ballat altres vegades aqui a l’institut? Sí, ja havia ballat altres vegades. De fet, el curs passat també per Sant Jordi. - Et va fer vergonya ballar en públic? Sí, una mica, pels nervis i per si no sortia bé el ball. - Què es el funky? És un ball modern que s’estila molt ara i que agrada molt a la gent com nosaltres. - Vols dedicar-te al ball? Potser sí, a mi m’agrada ballar i es un ofici que no em desagrada.

Oriol Bassols Ferrer 3r A

CICLE 1r i 2n ESO

3r i 4t ESO

Batxillerat

CICLE 1r i 2n ESO 3r i 4t ESO Mencions especials

PREMI 1 2 3 1 2 3 1 2 3

AUTOR Isabel Pascual (1r B) Albert Venteo (2n A) Rubén Redon (1r B) Jesús Orduña (1r B) Abigail Serrano (4t A) Jordi Montero (3r A) Ismael Rodriguez (3r B) Pau Roldan (1r Bat.) Marina Gómez (2n Bat.) Tamara Dil (1r Bat.)

TÍTOL El diario personal de Daniel Tsumami Sant Jordi Poema La rosa dels boscos Bella Donzella El futuro de la humanidad Poema No a la violència de gènere Desde mi ventana hasta el infinito

PREMI AUTOR Elaboració Raquel Ysla (1r B) Originalitat Albert Venteo (2n A) Elaboració Jessica Messa (4t A) Originalitat Faouzia Ouahoudi (4t B) Isabel Pascual 1r B, Abigail Serrano 4t A, Ferran Martinez 1r A, Mabel Ruiz 4t A, Albert Dulcet 3 B, Gemma Barco 1r C, Jonatan Sáanchez 1r B

PREMI Absolut Warhammer Warhammer 40.000 El Senyor dels Anells

AUTOR Albert Venteo (2n A) Daniel Valverde (2n B) Ivan Ramon (2n A) Albert Dulcet (3r B)

A l’aula 12 estaven fent el taller de tatuatges. Vam agafar in fraganti a la Reme fent-se un tatuatge a l’esquena. El tatuatge estava fet amb gena, que és un producte que utilitzaven a Marroc per tenyir el cabell de las dones i per fer dibuixos a les seves mans.

Els professors que hi eren (Reme i Eugeni) ens van deixar fer unes quantes fotos on sortien tots els alumnes d’aquest taller, on hi havia unes alumnes marroquines que ajudaven a fer els tatuatges.

A l’aula número 1 estaven la Marta i la Carme fent uns cartells amb cartolina, decorant-los amb paper pinotxo etc.. La veritat és que quedaven molt originals!. Hi havia nou alumnes a l’aula, als que vam demanar opinió sobre el taller i ens van dir que era entretingut i divertit però hi havia uns quants que no disfrutaven tant.

TALLER DE BADMINTON

Al taller de bàdminton no va venir el professor, que estava malalt, i es van posar a jugar alguns a futbol, alguns a bàsquet i les noies a voleibol.

Taller de pastissos freds Aquest taller va ser molt interessant, sobretot pels que tenien gana. Les professores eren la Roser Font i la Bea Vázquez. Ens van ensenyar i també ens van ajudar a fer pastissos freds de diferents tipus, tant dolços com salats, de xocolata, d’embotits,... TALLER DE BALL

Estàvem tots impacients per saber què ballaríem, vam anar cap al gimnàs però no sabíem qui ens donaria las classes i vam veure a la Miriam i un noi anomenat Jordi, que ens van donar classe de diferents tipus de ball. Ens van mostrar què ballaríem i ens vam quedar bocabadats, però encara més quan vam haver de ballar Salsa, Bachata, Reggaeton, Chachachá.

COM COLOCAR ELS PEUS salsa Bachata

Chachachá

Reggaeton

En aquest taller hi havia 21 alumnes i dos professors, Julio i Charo. Els alumnes van fer un torneig en el que participaven tots ells. El guanyador va aconseguir un trofeu. Al segon torn, que no va acabar, qui va quedar amb més punts va ser l‘Alberto Tadeo seguit de molt a prop de Rubén Redon.

Els alumnes del taller pensant en la jugada.

Descripció: Van jugar a un joc de rol anomenat El Senyor dels Anells basat en els llibres de Tolkien. El professor era el José León, es jugava a l’aula 4 i eren 9 alumnes comptant al Javi Olivares, de 2n de Foto del grup del taller de jocs Batxillerat, que era el de rol. master, és a dir, qui controla el joc i s’inventa les coses que passen al joc.

Història de la partida: La gent que va jugar era un grup d’aventurers que s’havia conegut en una posada. El grup era: un mag elf, dos guerrers nans, dos arquers elfs, dos guerrers humans i un lladre hobbit. En la posada el grup va conèixer a uns nans que van encarregar-li una missió al grup. La missió era dur un carregament des de la ciutat on estaven fins a una altra. El carregament era transportat amb una carreta on també estaven alguns membres del grup. Pel camí el grup va ser atacat per un grup d’orcos, tots van morir menys dos. Els dos que es van escapar van entrar en una cova. Després de baixar per unes escales van arribar a una sala on (com s’havia d’acabar la partida) va sortir un Balrog que va matar a tothom.

Aquest és el llibre que inspira el joc.

Aquest taller es va fer a l’aula d’informàtica i el que feien era jugar a jocs d’ordinador per internet. El professor del taller era el Dani Bagán.

TALLER DE PERCUSSIÓ El taller de percussió va venir un monitor de fora que donava les explicacions . Hi havia alumnes de tercer i quart. És un taller previ d’unes activitats que es fan sobre el tema del Magreb a quart.

Van fer dos torns. Al primer torn van anar 14 alumnes i al segon torn hi eren 7. Van anar al bosc de la granja. A l’arribar van escoltar el silenci amb els ulls tapats, per sentir les aus i els sons del bosc. Desprès van mirar arbres com l’Alzina, el Roure, el Pi Blanc, l’Arç Blanc i van dibuixar les seves fulles. Després de tot això, van jugar al joc dels submarins: on en 4 grups de 4 o 5 els de davant porten els ulls tapats i l’últim els controla. Els llancen uns “torpedes” que són les persones del davant i si toquen un altre “submarí” l’enfonsen. Els profes eren el Josep maria Guiu i l’Eva Dachs.

És un tauler amb 2 fileres de 6 forats, i a cada forat es posen 4 llavors. L’objectiu del joc és capturar com més llavors millor, llavors que cada jugador

guarda en el seu dipòsit corresponent. Si toca començar primer, agafa les llavors de qualsevol dels forats del teu camp i diposita-les d’una en una, en els forats següents de manera consecutiva, i sempre cap a la teva dreta ( en el teu camp) i cap a la esquerra (en el camp del teu oponent). Guanya qui aconsegueix reunir 25 llavors. El guanyador del torneig que es va fer per a 1r d´ESO va ser l’Edgar Correcher, i els professors eren el Nacho Monte i l’Elies Villalonga

LA PINTURA DE VAN GOGH Els alumnes de batxillerat van fer un taller de pintura a l’aula de dibuix amb la Montse i la Rosa Maria. Va venir una noia de Croàcia que es deia Mariana i que va muntar nua exposició. Ens va dir que ella fa fer uns quants quadres molt bonics de paisatges, de boscos, platges etc. i de diferents figures, dissenys i materials. També hi havia quadres fets per uns estudiants de Croàcia i de diferents llocs de Catalunya

En aquest taller els alumnes havien de relacionar uns dibuixos amb els articles de la Declaració universal dels drets humans. Hi havia uns dibuixos d’uns pollets i cada pollet es relacionava amb un dels articles. Aquest taller el va fer la Fina.

Es un taller que es va fer per als alumnes de 1 cicle de la ESO. Es va fer en dos torns de 1:30 hores cadascun, però es va fer curt, perquè es veu que al principi als alumnes els costava molt, però de mica en mica li van anar agafant el truc, I els hi va agradar tant que alguns d´ ells volien acabar a l´ hora del pati. El taller el portaven l’Assun i l’Alícia, i un dels reporters de la revista (no direm el nom) va llençar sense voler un munt de boletes per sobre de La taula. Gairebé ens fan fora de l’aula!!!

En total en el crèdit hi havia 30 persones, 15 al primer torn i 15 més al segon. El taller de les samarretes consistia en pintar un dibuix amb pintures a les samarretes que havien de portar els nois i les noies, i els profes encarregats eren la Maria José i el Jordi Corellano. Els dibuixos es copiaven d’uns models.

En aquest taller, fet pel Joan Carles Gil i la Mercè, van veure la pel·lícula Blade, que la va portar un alumne, a l’aula d’audiovisuals.

Mentre vosaltres estàveu fent els vostres tallers, oi que alguns alumnes de tercer van passar per la vostra aula a fer fotos i entrevistes? Doncs això és el que vam estar fent tot el matí. No us penseu que quin morro per només fer això! Després nosaltres tenim molta feina! Hem de passar totes les vostres respostes a la revista! I fer l’article que esteu llegint. El professor encarregat va ser l’Alfred Pauné, el coordinador de la revista. Aquí teniu una foto dels grups que us van visitar:

Sonia, Natali, Manuel A, Tania

Manuel C, Oscar, Manuel A, Belén

EL DIARIO PERSONAL DE DANIEL 31 de marzo del 2005 ¡Hola! Yo soy Daniel (Dani para los amigos), tengo 9 años y soy delgado, moreno y con los ojos verdes, digo cómo es mi físico por si me veis por la calle algún día, para que os acordéis de mí y de esta historia que me ha pasado. No sé si contaré muy bien la historia, porque como esta diario es nuevo y lo empiezo hoy, soy por ahora un principiante. Bueno os la empezaré a contar: Últimamente yo estaba un poco enfadado con mis padres, ya que hacía más de un mes que yo esperaba ese juego de la “Play Station” que tanto me gustaba y aún no me lo habían comprado (entonces era un poco caprichoso). Mi madre me pidió que fuera a comprar al supermercado con ella; aunque estaba un poco enfadado no me pude negar (porque a mí me gusta ir con mi madre a comprar), así podría ver cómo estaba la sección de juguetes y convencer a mi madre para que me comprara uno de ellos. Pero como de costumbre mi madre, que por cierto se llama Julia, no me lo compraba porque llegábamos con estrecheces a final de mes. Me fui a buscar la sección de juguetes cuando de pronto, sin querer, me topé de frente con un niño de mi edad., Parecía que se sentía solo, le pregunté que si se encontraba bien; estaba un poco triste y efectivamente, me contó que se sentía solo porque sus padres, al ser jefes de una empresa muy famosa de la ciudad, no estaban mucho por él. Al contrario que a mí, sus padres le compraban muchas cosas, pero a él no parecía que le hiciese mucha ilusión. Entonces dije: “Pues yo prefiero tener tus padres en vez de los míos”. Y a él, que se llama Óscar, se le ocurrió una idea: ¡Podríamos intercambiarnos las familias! Yo estuve de acuerdo, es más me pareció una idea genial. Le indiqué cuál era mi madre y Óscar se fue con ella. Pero no le dio tiempo a decirme a dónde tenía que ir yo. ¡Qué haría! Cuando aún lo estaba pensando un hombre con pinta de mayordomo me dijo: “Óscar, vámonos, ya tengo todo lo necesario”. El supuestamente mayordomo me llevó a una casa, si se le puede llamar así, para mí era como esas mansiones que salen por la tele. ¡Esto era magnífico! Subí a mi nueva habitación, me costó bastante encontrarla pero cuando abrí la puerta. ¡Tenía todos los juguetes del mundo! Y algunos que aún no habían salido a la venta. No podría esperar más, me puse a jugar con todo lo que había en la habitación. Al cabo de unas 2 horas me llamaron para comer. Toda la habitación estaba desordenadísima, pero ni me lo paré a pensar. Bajé corriendo las escaleras y me senté en la mesa. La mesa era grandísima, pero no comí con mis padres, y eso lo añoraba. Me trajeron un banquete y podía elegir lo que quisiera. Al fin llegó la cosa mala, yo ya sabia que pasaría. Seguramente fue por mi forma de comer, es decir, con la boca abierta y algunas veces me ayudaba con los dedos, mi madre estaba cansada de repetírmelo, pero yo no la hacía caso. El mayordomo me miró a la cara y exclamó: “¡Tú no eres Óscar!”. El mayordomo parecía nervioso. Llamó a los padres de Óscar, que estaban en la empresa, y se lo comunicó. Vinieron inmediatamente hacia aquí. Entonces dijo el padre, que parecía muy enfadado: “¡Quién ha cambiado nuestro niño! Si no sale el culpable os despediremos a todos”. Entonces el pobre mayordomo dijo que él era el culpable. El mayordomo estaba muy triste, y a mí me daba mucha pena, al fin, con miedo hablé yo: “El mayordomo no tiene la culpa. Toda ha sido un pacto entre su hijo Óscar y yo”. Y añadí: “Deberíais hacerle más caso, que por si no lo sabíais se siente un poco solo”. Yo estaba orgulloso de lo que había dicho. Reinó un silencio durante unos instantes. Los padres de Óscar se fueron a otro salón para ver qué decidían. Los sirvientes, siguieron limpiando. Los cocineros se fueron a la cocina. Y yo me fui para la habitación.

Ya comenzaba a sentirme triste y a echar de menos a mis verdaderos padres y a mi casa. Mañana iría al supermercado a ver si encontraba a Óscar y quedar en un acuerdo para que volviéramos con nuestras verdaderas familias. Al día siguiente fui al supermercado, busqué bastante por todos los rincones, pero nada, no estaba. Salí fuera y me senté en un banco, nunca me había sentido tan triste cuando de repente escuché la voz de Óscar. El también echaba de menos a sus padres y los dos volvimos con nuestras verdaderas familias. De esa aventura surgió una gran amistad, y yo aprendí que la familia es lo mejor del mundo. Desde entonces ya no soy tan caprichoso, y ayudo más a mis padres. También intento comer mejor para que no me delate en otras ocasiones. Óscar me dijo, porque ahora somos muy amigos y a veces quedamos para ir a jugar juntos, que sus padres están más por él y que está muy contento de que no echaran a Ramón, el mayordomo, que es como le llama él. Nuestros padres también se han hecho muy amigos y salen a cenar juntos de vez en cuando. ¡Adiós! Y hasta que surja una nueva aventura.

Isabel Pascual (1r B)

Tsunami TSUNAMI: Dícese de la palabra japonesa que se utiliza para denominar a una ola o sucesión de olas gigantes producidas por un movimiento sísmico. Pero el pasado 26 de Diciembre esta palabra adquirió un significado diferente para la humanidad. Aproximadamente 300.000 personas perdieron su vida y fueron muchas otras las que vieron ahogados sus recuerdos y el esfuerzo de toda una vida. Fueron muchos los que en veinte minutos vieron cómo su mundo y su familia desaparecía bajo una ola gigante que asoló un lugar tan paradisíaco como es Indonesia. Ahora, cuatro meses después, me paro a pensar y son muchas preguntas para las que no encuentro respuesta… ¿Cómo puede la naturaleza hacer algo así? ¿No estaremos ante un grito de socorro desesperado? Maremotos… erupciones volcánicas…terremotos… huracanes… ¿Estará la naturaleza revelándose ante la humanidad por todos los daños que le causamos? El vertido de residuos tóxicos en los mares y ríos, la tala incontrolada de árboles, los incendios forestales, el cada vez mayor agujero en la capa de ozono… o simplemente ¿Nos estará pidiendo ayuda? El pasado 26 de Diciembre fueron muchos los que se quedaron huérfanos pero no deberíamos dejar que nuestro planeta se quede huérfano también. Si está en nuestras manos el poder hacer algo para evitarlo, no tendríamos que dudarlo ni un momento… si no luego, nuestra hermana, la naturaleza, nos pasará factura y es un precio muy alto que nadie debería pagar. Desgraciadamente mis preguntas siguen sin respuestas y quién sabe cuánto tiempo tardaré en volver a manifestar su dolor nuestro planeta…

Albert Venteo (2n A)

SANT JORDI Hi havia una vegada un princesa, el drac i un cavaller. Com a tots els contes el cavaller va matar el drac. Ara us contaré la història des del principi: tot va començar a un poble molt llunyà quan encara hi havien fades i unicorns, en una muntanya al costat d’un poble. El drac cada setmana anava al poble a demanar quatre o cinc cabres i ovelles. Tot anava la mar de tranquil al poble fins que es van acabar els animals. Llavors el drac va anar al poble i li va dir al rei que li donava 24 hores per què li trobessin menjar. El rei va fer un sorteig amb totes les dones del poble i li va tocar a la dona del flequer, i després a la dona d’un granger, fins que li va tocar a la princesa. El drac va portar la princesa a la seva casa. Mentre anava a la cova en el moment més oportú va aparèixer un cavaller que li va llençar una llança i de la sang del drac una rosa va florir. La princesa li va dir que es quedés per ser el seu marit però va dir que no, perquè havia de rescatar més princeses, que tenia una empresa de rescatar princeses. Així va acabar la història.

Ruben Redon (1r B) POEMA Sant Jordi la va dir a la princesa: –Que vol aquesta bellesa?, que amb tu al davant ningú es resistiria al seu encant. La princesa a Sant Jordi la va dir: –Vostè que és tan valent i decidit, es vol quedar al meu castell a sopar per la mort del drac celebrar? Però Sant Jordi li va contestar: –No puc anar al castell a Sopar, Tinc el meu deure de salvar dames de malvats dracs que llencen flames. La princesa a Sant Jordi li va dir: –Adéu, estimat cavaller decidit, que amb aquesta rosa que té el drac al pit em conformo amb el teu partir.

Jesús Orduña (1r B)

La rosa dels boscos. questa història que us contaré va passar ara fa molt de temps, a un petit poblet de l’antiga Xina. Era un poble petit però molt acollidor, amb petites casetes de fusta blanca, situat al mig dels boscos i muntanyes, molt lluny de la bulliciosa i atrafegada ciutat. Allà, la gent vivia d’una manera diferent, sense pressa, fent les coses a poc a poc, gaudint cada moment de la seva vida i aprenent cada dia una cosa nova. Així doncs, aquest petit poblet s’havia quedat apartat de la resta del món, com si el temps s’hi hagués aturat. En aquest acollidor indret del que parlem hi vivia una noieta d’uns dotze anys d’edat amb tota la seva família. La noia es deia Xiao-Hua, i era una jove alegre i audaç, plena de vida i de vitalitat; li agradava molt descobrir nous indrets i explorar llocs que mai no havia vist, a més, era molt treballadora i amigable, i tothom es sorprenia de que sabés tantes coses, i tots se sentien a gust amb ella. Per a tothom era com una germana petita que havien de cuidar i estimar. A més de totes aquestes virtuts, la Xiao-Hua era una noia increïblement bella: tenia els cabells negres, lluents i molt llargs, i se’n feia trenes, que adornava amb vistoses cintes; tenia la pell clara i fina com la d’un nadó i els seus ulls eren profunds i enigmàtics, però també hi brillava en ells la innocència i la tendresa d’una nena que tot just comença a créixer i a fer-se una dona. Sovint li havia dit la seva àvia que ella era com una rosa silvestre que viu al mig dels boscos, que creix salvatge i amb senzillesa, i a la que cuiden el sol, la pluja, els rierols, i les muntanyes. La noieta s’estimava molt el seu poble i tota la gent que hi vivia, ja que, com que era un poble molt petit, tots eren com una gran família. Li agradaven molt els cirerers florits a la primavera i les muntanyes nevades de l’hivern, els rierols xipollejants de l’estiu i la caiguda de les fulles a la tardor. Tot i que vivia en un indret meravellós, al mig de la natura, la Xiao-Hua tenia el desig de conèixer altres coses, altres ambients i gent nova. Aquest desig cada dia es feia una mica més gran, i ella sabia que algun dia arribaria el dia en que algun esdeveniment inesperat canviaria la seva vida i li faria comprendre coses que encara havia de descobrir. Aquest moment va arribar el dia que va arribar una gran notícia: l’emperador i el seu exèrcit tornaven victoriosos de la batalla contra els Huns, els bàrbars de la llunyana Mongòlia. Tan gran va ser el ressò de l’anunci imperial que fins i tot va arribar a aquell petit poblat on vivia una noieta de trenes negres que somiava en descobrir noves coses que aprendre i que veure. Tothom es va posar molt content i tot eren festes i espectacles en honor de l’emperador, ja que era un bon sobirà i tothom el respectava molt. Al poble de la Xiao-Hua es va començar a preparar el viatge a la capital, per acudir als festeigs que es celebrarien en honor de l’exèrcit xinès. Tothom estava molt nerviós I content, però la Xiao-Hua era la més feliç en aquells moments. Per fi el seu somni es podria començar a fer realitat. La Xiao-Hua i les seves amigues comptaven impacients els dies que faltaven per emprendre aquell llarg viatge. Finalment, una llarga caravana es va posar en camí cap a la gran ciutat imperial, deixant enrere el lloc on sempre havien viscut, i al qual potser mai tornarien. Abans de marxar, l’àvia de la Xiao-Hua, una dona molt sàvia, li va dir el següent: No creguis que tot el que brilla com el sol és el que et convé i el millor. De vegades, les coses més meravelloses estan enterrades, esperant que algú les descobreixi. La noia estava inquieta, i aquella misteriosa frase no deixava de voltar-li pel cap. Què volia dir? Tot i així, aquesta inquietud va desaparèixer quan van entrar per la gran porta de les muralles de la capital. Allà tot era diferent i desconegut per a ella. A cada lloc on mirava hi havia alguna cosa que li cridava l’atenció. Els espectacles la van acabar d’enlluernar, i tant la van fascinar que va oblidar completament el seu poble. Durant les processons que es van fer durant aquells dies, la noia es va fixar en l’emperador i en la seva filla, que devia tenir la seva edat, més o menys. La jove princesa era molt semblant a ella, per això li va cridar l’atenció. La Xiao-Hua va suposar que la noia també se n’havia adonat, perquè va veure com li comentava alguna cosa a l’emperador a cau d’orella, pujada al

seu luxós carruatge. Les dues noies cada vegada tenien un desig més fort de conèixer-se l’una a l’altra, i sovint intentaven trobar-se o dirigir-se una mirada. Un dia, mentre la Xiao-Hua seia a un parc i observava el seu entorn, uns soldats es van dirigir cap a ella, muntats en bonics cavalls. Ells li van dir que l’emperador la volia al seu servei com a criada de cambra de la princesa Shiu-Li. Al principi no va saber que dir, no li feia gaire el pes la idea de viure a palau, però quan va pensar que per fi coneixeria aquella misteriosa jove, i que potser es farien amigues, va acceptar, sense pensar en les conseqüències. Aquell mateix dia va donar la notícia a la seva família i amics, que es van entristir molt de la seva marxa però li van desitjar molta sort, i al vespre ja arribava al majestuós palau, escoltada pels soldats de la guàrdia imperial. L’emperador la va rebre molt content i, després de donar-li la benvinguda, va manar a les criades que la preparessin per a conèixer a la princesa. Les criades se la van endur a una sala molt gran i molt bonica, plena de tapissos i de mobles molt sumptuosos. Allà la van dutxar, la van pentinar, vestir, maquillar...La Xiao-Hua no s’ho podia creure quan es va mirar al mirall. Aquella jove empolainada i vestida de sedes era ella, realment? Tot i anar molt ben vestida i pentinada, a la Xiao-Hua no li va agradar molt la seva nova imatge de criada de la princesa. Preferiria haver portat les seves robes humils i les seves trenes adornades amb les cintes vermelles. Tot seguit va conèixer la princesa. Tal i com s’havia imaginat, era una noia molt agradable i simpàtica, i de seguida es van fer bones amigues. Tenien moltes coses en comú: els agradava la natura, aprendre coses noves, conèixer altre gent.... Encara que tancades al palau no podien fer gaires amistats. Passejaven pels grans jardins, pintaven bonics quadres i cuidaven els animals que vivien als jardins. Però tot i tenir aquesta bona amiga i companya, la Xiao-Hua cada dia se sentia més oprimida per les normes i els formalismes tan estrictes de la seva nova vida amb la família reial i cada dia veia més clar que la seva àvia li havia dit una gran veritat: No creguis que tot el que brilla com el sol és el que et convé i el millor. De vegades, les coses més meravelloses estan enterrades, esperant que algú les descobreixi. Ella s’havia deixat enlluernar per aquell món desconegut i havia cregut que era millor que on vivia abans. I en aquells moments se n’adonava que l’únic lloc on podia viure feliç era al seu poblet i en mig de les muntanyes, no rodejada de teles de seda i luxosos objectes que no li aportaven cap felicitat. A poc a poc, la Xiao-Hua va deixar de somriure. Vivia cada dia com un ocell engabiat que només volia volar. La rosa que era feia uns mesos, aquella flor plena de vida, havia estat arrencada, i ara es pansia lentament, somiant en tornar a els seus boscos. La princesa Shiu-Li estava molt amoïnada per la seva amiga, i comprenia que el que ella volia era tornar a la seva llar. Una nit, mentre la XiaoHua estava asseguda a la finestra de la seva cambra, mirant les estrelles tristament, la Shiu-Li va entrar d’amagat a la cambra, amb una corda a la mà. Quan va sentir les seves passes, la noieta va girar el rostre i la va mirar amb sorpresa. La Shiu-Li va lligar amb tota la seva força la corda a una barana de la finestra i després va mirar la Xiao-Hua, que la mirava també, amb una barreja de tristesa i alegria, entenent la noia. Sabia que aviat s’haurien de separar, però d’altra banda tornaria a ser lliure i podria estar amb els seus. La Shiu-Li tan sols va dir: -Ves, vola d’aquest palau, de pressa. Si ens descobreixen estarem perdudes. La Xiao-Hua la va abraçar, mentre una llàgrima fugissera li relliscava galtes avall. Seria inútil que li demanés que fugís amb ella. Per això li va dir a cau d’orella: -Té, aquesta cinta ens mantindrà unides, encara que ens trobem molt lluny l’una de l’altra– va dir mentre li lligava la cinta als cabells. Després es va dirigir a la finestra i, abans de desaparèixer mur avall, va mirar la Shiu-Li amb llàgrimes als ulls i li va dir el seu últim adéu. La Xiao-Hua va caminar molts dies, buscant el camí que la dugués al seu poble de nou. Va trigar moltes setmanes a arribar, durant les quals va fer moltes amistats i va aprendre moltes coses noves. Per fi, una matinada va arribar al turonet des d’on es veia l’entrada del seu poble. Just quan va veure les primeres casetes, va sortir el sol. Llavors va ser com si tot es detingués per mirar un noieta esvelta que s’alçava al capdamunt del turó. La Xiao-Hua es va quedar immòbil de l’emoció. El cel s’havia tornar de color d’or i els camps lluïen amb la rosada de la nit. Els rius saltaven i feien brollar la seva aigua amb força, convidant a la noia a córrer cap a la seva llar. El vent bufava en direcció al poblet, intentant arrossegar la noia cap a la seva gent. La XiaoHua, mirant tota la bellesa del seu voltant, va sentir néixer un goig molt adins seu, que s’estenia per tot el seu cos i frisava per sortir. Al final, estenent els braços cap al cel, va cridar, plena d’alegria: -Sóc lliure! Per fi he tornat a casa! I els seus peus van lliscar ràpidament sobre l’herba fresca i humida, dirigint-se, feliços, cap a la seva terra estimada. Així és com la rosa dels boscos va tornar a la muntanya, on va viure feliç i estimada, i va florir feliç durant tota la seva vida.

Abigail Serrano (4t A)

Bella Donzella Oh Bella donzella que per el camí verd vas Amb una cistella, un llop ferotge amb enveja et vol robar una poma vermella Que portes a la teva àvia de l’Atmetlla.

Tindràs 18 anys però la teva ment es molt feble Has caigut en la trampa del mamífer i quan t’adonis de l’error et congelaràs com un aqüífer

Ell vol que a la teva àvia li canviï I per això vol que tu triïs un mal camí Però no facis cas al llop i ves per on tu creus Que és el bon lloc. Oh bella donzella mira que ets ingènua

Oh bella donzella ja paro de fer poesia perquè Si no el llop ferotge la teva àvia mataria

Jordi Montero (3r A)

El futuro de la humanidad

ubo una vez un mundo, un mundo lleno de esplendor, un mundo donde había paz hasta cierto punto porque los mundos siempre se han regido en que los seres se deben devorar unos a otros para sobrevivir. En ese mundo, rigió la raza más fuerte, pero esa raza, por un capricho del destino desapareció. Millones de años más tarde apareció una nueva raza, esta última con una habilidad con la que las demás no contaban: la inteligencia, la capacidad de poder utilizar su entorno como defensa, al no tener su propia habilidad. Debió comenzar a crearse sus armas a partir de rocas, palos y otros objetos del suelo, escuchando esto nadie podría imaginar que aquel ser llegara a dominar el mundo con el fruto de sus creaciones. Evidentemente estoy hablando del ser humano. Creador de la ciencia y la técnica, con sentido común y no instinto. El que a través del tiempo evolucionó su inteligencia con ámbito de supervivencia, más adelante, por egoísmo, ambición y el ánimo de lucro. Todo hasta ahora, han sido innovaciones, las últimas tecnologías: telefonía móvil, Internet, todo bien pintado, pero este sistema de hacernos ver las cosas, nos hace olvidarnos de dónde salimos y no pensar a dónde llegaremos, ciertos acontecimientos harían que cualquiera hiciera una visión pesimista del futuro, en mi opinión lo será. Las razones son evidentes: Todo el mundo a manos de unos cuantos que desean hacerse con más aún y que no tendrían inconveniente alguno en destruir el planeta si fuera necesario. Guerras, armas atómicas, tráfico de drogas, tráfico de armas, toda una gran bola de basura que da unos beneficios en lo que llamamos dinero, que sólo es un bien abstracto, pero que pronto nos destruirá, nadie puede predecir cómo a estas alturas, pero reflexionad, utilizad la única habilidad que posee el ser humano para pensar a dónde llegaremos, qué será de nosotros. El final está muy cerca. Cuando el caldo primordial de la creación, o sea, el petróleo, desaparezca dejarán de existir todos los objetos y vehículos que la gente usa en el día a día.

Un material combustible y del cual se pueden derivar muchos productos, hay quien dice que hasta la comida lleva en poca cantidad. Este líquido ha llegado a valer más caro que el agua que necesitan todos los seres para vivir, es una aberración, ciertamente queda poco, en realidad siempre hubo poco, pero no le quedan en realidad más de veinte años de autonomía, las fosas se quedarán huecas y el mundo colapsará. Las actuales tapaderas que se pueden ver diariamente en noticias y prensa, no son nada más que calumnias, y además el mismo ser humano se negó a dejar paso al futuro y continuar con su actual modelo de vida, se rechazó la luz solar como combustible. Una fuente inagotable de energía, capaz de producir vida y gracias a las placas fotovoltaicas también capaces de mover todo tipo de vehículos. Con esta explicación quiero que se vea claro que la humanidad es una raza podrida por dentro que acabará por destruir el planeta con sus guerras, contaminación y demás destrucciones que trajo con sus primeros miembros, una raza que jamás debió haber existido. ¿Y tú, que piensas?

Ismael Rodríguez (3r B)

Poema Escribiendo llego de nuevo Con un fin en concreto Pasando de bando a bando Voy hablando con respeto. No hago este escrito en vano Me mueven varias razones: El ansia, el mérito, el encanto, Y el odio a los moscardones, A los que van buscando mal A los que van buscando juerga A los que se comportan igual Que si fueran la peor suegra, Aquellos que destrozan vidas Y sólo entienden de muertes, Los que se sintieron mejor Pasando por la guadaña a inocentes ¡Cuántos desearían en este momento Hacer desaparecer estos personajes Poder decir que la justicia ha vuelto Y apilar lo malo en un desguace Darles caza y escarmiento, ¡Como si de bestias se tratase! Pero no hay que rebajarse a su nivel Y convertirse en lo que uno odia, Si hacia atrás no queremos volver Es porque no nos gustó la historia Pau Roldán (1r batxillerat )

Que no nos convenía saber. En estos versos fulgurantes Que inspiran desasosiego. Versos que pegan duros golpes A tu descomunal ego En estas palabras simples Y en esta construcción Y en el ritmo de las sílabas Y desde mi sillón, Y sin sentir compasión Pude cumplir mi misión, Terminar este escrito Con recursos expresivos ¿De verdad lo he conseguido?

No a la violència de gènere A la universitat vaig conèixer una noia molt especial. Totes l’envejàvem, perquè era molt maca i a la vegada molt simpàtica. Ja en els primers dies ens vam fer molt amigues, era la més llesta, i jo estava molt contenta per haver trobat algú amb qui compartir les meves coses. Des del principi em va demostrar que podia confiar en ella, i en pocs mesos ens vam fer inseparables. Totes dues vam acabar la carrera, i la veritat és que jo li dec molt del títol, perquè m’ajudava molt. Jo sabia que es menjaria el món, i que seria la millor. A l’acabar la carrera ella se’n va anar a treballar a Galícia i no ens podíem veure però ens trucàvem, i estàvem en contacte. Un dia m’envià un correu electrònic en el que em deia que havia conegut l’home de la seva vida, que estava molt enamorada i que aquesta felicitat la volia compartir amb mi. La veritat és que em vaig alegrar molt per ella. Al mes em va trucar perquè es casava i em volia convidar a la boda. Jo estava molt contenta perquè tot i que el temps havia passat ella se’n recordava de mi en el que, potser, seria el moment més important de la seva vida. Vaig agafar un avió cap a Galícia per anar a la boda, ella estava maquíssima. Quan em presentà el seu marit, vaig notar alguna cosa estranya, però vaig suposar que eren els nervis d’aquell gran dia. Vam tenir una estona per parlar, i em va explicar que se l’estimava molt i que deixaria de treballar perquè ell s’ho havia demanat. Jo no ho entenia, la Marta va lluitar molt per la seva carrera, i el que més li agradava era treballar en el que millor sabia fer, li vaig preguntar si estava segura, i em va dir que sí, que la persona que més estimava li havia demanat i així ho faria. Jo no compartia aquesta idea, però l’acceptava. Jo li enviava emails per saber de la seva vida, i ella no em contestava, jo pensava que era perquè estava molt ocupada i no em podia contestar. Un dia, però, vaig rebre un email que deia que la deixés en pau que no volia saber res mes de mi, que ella era una dona casada i que ja no tenia edat per tenir amigues. Des d’aquell moment no vaig saber res més d’ella. A mi m’estranyava perquè sabia que m’estimava molt, però també era normal, ella ara tenia una família, probablement fills i tindria més feina que jo. Fa un mes vaig rebre una trucada, era la policia, em deia que Marta estava morta i que a casa seva havien trobar unes cartes que eren per a mi. Vaig anar corrent a Galícia, la policia m’ho explicà tot, el seu marit la va matar. Vaig llegir les cartes, em deia que era molt feliç, que havia tingut una baralla amb el seu marit, i que sense voler se li va escapar un cop de puny, però que després s’adonà del que va fer i fou molt amable amb ella i li va prometre que no ho faria més. En una altra carta diu que un dia casi l’ofega, però que sap que ell l’estima i això ho fa perquè ve molt estressat del treball.

No volia continuar llegint, em semblava increïble que aquelles paraules fossin de la dona que uns anys enrere vaig conèixer, tan independent, tan vital... Hi havia més cartes. En una d’elles deia que hi havia moments en què l’home que estimava li feia por, però que no marxava de casa perquè ja no sabria viure sola. A l’última s’acomiadava de mi, em deia que havia sigut la seva gran amiga. El que més en va impactar, va ser una frase: “enyoro aquells moments en què encara era una persona”

Marina Gómez (2n Batx)

Desde mi ventana al infinito.

veces me doy el lujo de detener el tiempo y parar el mundo para pensar en el espacio. Dejo de cumplir con mis obligaciones y me siento en la ventana para mirar la luna e imaginar como nado por el espacio y descubro el infinito. De camino al infinito presencio dos mil paisajes distintos y conozco a mil seres diferentes que se respetan mutuamente. Cada estrella tiene un brillo distinto y cuando estas mas cerca del infinito te parecen cada vez más preciosas esas, es curioso pero cuando estoy allí arriba no extraño la Tierra, al contrario no quiero volver, intento no escuchar a mi conciencia llamándome a cenar. Me encanta el espacio, disfruto y aprendo mucho de mis charlas con un hombre, que realmente no sé quién es, pero está muy solicitado. Un día me dijo que la gente de mi planeta espera mucho de él y que le piden cosas realmente imposibles, y que no ha encontrado la manera de comunicarles que le confunden con un tal Dios, que él no sabe quién es, y que por el espacio nadie le conoce. He conocido muchos paisajes antes de descubrir el infinito. Cuando en el colegio estudiamos los planetas siempre quise dormir en uno de los cráteres de la Luna, jugar en los anillos de Saturno, tomar el sol en Marte e irme a esquiar a Plutón. Todo eso lo conseguí, fue maravilloso y una experiencia inolvidable. Cuando llegué al infinito todo cambió, todo lo que para mí tenía importancia dejó de tenerla, lo único importante era que yo estaba en el infinito, sólo estaba yo delante de toda esa maravilla. Todo era perfecto estaba yo ante el infinito, ante lo que no tiene fin. Me encontraba feliz, estaba entusiasmada había soñado mucho con ese momento y por fin conseguí llegar, el viaje fue largo pero gratificante. Observé hasta él más mínimo detalle, gravé en mi cabeza todo lo que estaba aprendiendo de aquel viaje y me prometí volver pronto. De repente mi conciencia me gritó, la había estado ignorando mucho tiempo y al final ella me ganó y me mandó a cenar... Tamara Dil Aviñó 1r Btx

Sant Jordi Sant Jordi del amor Te conocen por la flor Por matar aquel dragón Hiciste alegrar a la población. Por salvar aquella mujer De la flor hiciste saber, Mas de saber diste placer Y con tu libro aprender. Por cada caballero siempre tiene Que haber uno verdadero.

Abraham Alava 1rA

Per Sant Jordi una rosa Per Sant Jordi una rosa, Vermella com l’institut, Gran i bufona com el pati, I olorosa com totes les classes. L’aigua de la rosa brilla, Com tot el pati de l’institut, I tot floreix com el nostre poble.

Les noies i nois de l’institut, Són molt alegres, com les roses. Van tirar una flor i es van Quedar en aquest institut, Perquè és el millor de tots.

Gemma Barco Bueno 1rC

El mundo de los sueños Un fénix se acercó Y un gigante lo atrapó Estaba en el mundo de los sueños Pero tú no eres una ilusión Tú eres más hermosa que un libro y una rosa Y hoy que es Sant Jordi no tienes que regalar un cómic Ayer me desperté Y no te encontré Busqué en tu casa Pero al final me derrumbé Del mundo de los sueños yo me desperté Era todo un sueño Un sueño que yo soñé. Daniel

Valverde

Martínez

(2n

ESO)

Hola !!! com ja sabeu, cada any el Rovira obre les seves portes al públic per mostrar les instal·lacions i el projecte educatiu als futurs alumnes i les seves famílies. El dia 2 d’abril es va fer per setena vegada. Tot es va començar a organitzar uns dies abans. El dia en qüestió van haver-hi molts hostessos i hostesses (alumnes del centre), l’AMPA va organitzar un aperitiu boníssim per a tots i el professorat i personal del centre també va participar. Aproximadament van venir 60 famílies. A les xerrades convocades per l’equip directiu també van venir unes quantes famílies, unes 22 .

Entrevista a la Adriana, una noia de segon d’ESO !!

Que et va semblar la jornada de portes obertes? Molt bé, vam matinar massa, però va estar molt bé. Vas col·laborà com a hostessa altres vegades? si, per què m’agrada Creus que va venir molta gent. Sí, força persones, però altres anys han vingut més

Què deia la gent que venia a veure l’institut? Que està en males condicions, però jo i els meus companys preocupessin, que aviat farien el nou edifici.

Vas visitar l’institut quan anaves a primària. Sí. Que et va semblar la primera vegada que el vas veure? La primera impressió na va ser la més bona però després, al començar les classes i passar el temps... que no m’aniria per res del món, jeje!!! Ara penses el mateix? No, perquè las aparences enganyen. Que et va agradar més de la jornada de portes obertes? Home l’aperitiu, je je je, estava molt bo.

els dèiem que no es

El dia 8 de març va haver una sortida a la neu on va anar-hi tot institut (menys aquells que no van poder o voler anar, és clar). Vam sortir a la set del matí, més o menys, i vam arribar a Tuixén després de l’esmorzar sobre les 11:30. Va ser divertit, encara que vam estar mol poca estona. Els monitors eren força simpàtics i vam aprendre ràpid a fer servir els esquís, però vam acabar amb mal de cap, cansament i uns quants hematomes de les caigudes del principi.

Vam arribar prop de les vuit de la tarda, una mica més tard del previst.

EL VIATGE A

ROMA

DE BATXILLERAT COMENTAT

PRIMER DIA

Viatge en autocar

(1435km 19 hores) −Quasi no ens vam adonar per anàvem petant la xerradeta, neguitosos com estàvem. (Alberto). − Menys mal que l’autocar comodíssim i d’última generació! (Dani) − El millor va ser, com es veuria després, el nostre conductor; que no només no sabia arribar als llocs sinó que era tossut com una mula i no es deixava ajudar. (Fèlix)

PISA Ciutat del centre d’Itàlia amb La Piazza del Duomo on és la catedral (s XII), el baptisteri (s XV), la cèlebre torre inclinada (començada el 1173 i acabada al s XIV) i el Camposanto, que conserva restes de sepulcres i de pintures al fresc de diferents monuments. −La torre està realment molt torta!!!!!! (tots) (4 metres des de l’eix central) −Però depèn de com la miris. (Alberto) −Però està torta. Tècnicament és un desastre. (Pau) −Es preciosa tot i estar torta. (Judit)

SIENA Ciutat del centre d’Itàlia a la Toscana, conserva la seva estructura medieval que l'ha feta cèlebre. Entre els seus monuments destaca el Palau Comunal, del segle XIV i la Catedral, d’estil romànic-gòtic. −La plaça era molt bonica, però al final em feia mal el cul d’estar asseguda al terra. (Marina) −No sé si la catedral era bonica però la pizza que ens vam menjar estava “de muerte”. (Adam) −El que més em va agradar va ser la caminada des de l’autocar a dalt de la ciutat, que estava en un turó. (Jolis)

S E G O N D I A: R O M A

IMPERIAL

Roma és una de les ciutats més belles del món occidental. Segons les autoritats locals, és a més la més sorollosa i la més bruta d'Itàlia, però no estem d’acord. Capital d'Itàlia, amb 3.553.900 habitants, és el primer centre polític, artístic i cultural d’Itàlia. Ha estat capital de regnes, de repúbliques, de l’imperi romà i testimoni de la construcció de la unió europea. A més és el centre espiritual i físic de l'Església Catòlica Romana, i una ciutat referent artístic i cultural mundial!!!!

COLOSSEU (El Gran amfiteatre de Roma) −És enorme i il·luminat de nit era preciós. Tants segles i continua com si no res. (Luís) −Posa els pèls de punta. Em va fer caure la llagrimeta de la impressió.”(Judit) −L’arribada a Roma va ser impressionant: de nit i directament al Colosseu!” (Laura Llord) −En dos palabras: in creible (Dani) −Aquest dia vaig riure, per mi va ser el millor dia” (Ariadna) −The perdy’s in the colosseum” ja,ja,ja muy wapo “G&I) −Realment de peli!! Es enorme i espectacular” (Laura Bernal) −Enorme, increïble impressionant. Tot i que a la sortida uns italians vestis de soldats romans ens van dir que el catalans èram uns garrepes!! Tot perquè no volíem pagar per fer-nos una fot amb ells!! Increïble” (Marina)

Arc de Constantí (Arc de triomf, erigit pel poble i el Senat per Constantí). −Res a veure amb l’arc de triomf de Barcelona. Aquest és de veritat. (Judit) −No esta mal, gens ni mica! Però una mica més enllà, en el foro, hi havia un altre, que em va fer gràcia pel nom “Arc de tito”, je,je,je. (Laura Bernal) −Si, era molt bonic però, vaig acabar amb els peus destrossats de caminar!!! (Tatiana)

Domus Aurea

(o “casa daurada”, era la immensa residència de

l’emperador Neró) −El Cèsar segur que flipava passejant per aquesta casa amb els jardins i la decoració (Luís) −Interessant visitar-la per tal d’endinsar-nos una mica més en l’antigüitat i sobretot interessant per als que ja havien estudiat la historia a classes de llatí” (Judit) −Si tot allò era un palau, osti tu com vivia aquest home!! (Laura Bernal) −El que més em va impressionar és que haguessin tapiat tots els jardins, amb “lo” bonics que havien de ser! Y.. per cert.. que pesats que eren els venedors d’ulleres!!!! (Laura Llord) −L’únic problema és que està tota en runes, si no t’ho imagines el que es veu no val res (Pau) - Hombre Pau no seas así, es un patrimonio importante. O no te gustaría hacer aqui dentro unos giros de Break? (Cristian)

TERCER DIA:CIUTAT DEL VATICÀ Aquest petit estat ocupa tan sols 0,44 km2. Ara bé, la seva influència sobre la humanitat és immensa. Està governat pel Papa. Hi viuen unes 500 persones i, a més de residències, compta amb la seva pròpia oficina de correus, bancs, moneda, sistema legal, estació de radio, botigues i un diari.

Museu del Vaticà −Només us dic que vaig entrar dues vegades a la capella sixtina per poder-ho veure tot perquè t’atrapa! (Laura Llord) −Els passadissos eren interminables, la quantitat de diners que hi ha en obres! Tot i que no es podia fer fotos a la capella sixtina en vaig fer d’amagat (Luís) −És que posa la pell de gallina. Miguel Àngel era un crack, com em va agradar!!!! (Laura Bernal) −Ufff!! I quina caminata!! Però val la pena (Tati)

Piazza di San Pietro −És enorme!!! Es podria fer un bon concert, je, je. (Luís) −Tant que em vaig perdre entre la multitud amb la Marina i la Laura, fins que va arribar algú (Tati) −Sí és molt bonica i de valor incalculable (G&I) −Mare meva! Com per comptar les columnes que hi ha! Es enorme! I estàvem allà!!! Amb la de cops que la hem vist per la tele després. (Laura Bernal) −Em va encantar la columnata molt bonica i màgica (Laura Llord)

Basílica de San Pietro −Adintre et sents una formigueta amb aquelles estàtues i columnes immenses (Luís) −Una pasada!! (Judit) −Guapa guapa, (Laura Bernal) −Impressiona tant que em faria catòlic al moment (Josep Maria Guiu) −No exageris, Josep Maria. S’ha de reconèixer que arquitectònicament la cúpula és tecnològicament perfecta. (Alícia)

La Cúpula −Es impressionant, tens Roma als teus peus (Tamara) −En pujar et quedes meravellat i se’t passa el temps volant (Luís) −De les millors coses a veure, puges 550 escales a peu però val la pena perquè la vista es meravellosa (Judit) −Sí sí és meravellosa però quasi m’ofego pujant! (Marina) −Pues yo subí por hacer algo. (Adam) −Com jo, però em va agradar (Cristian)

Q U A R T D I A:

ROMA

BARROCA

Piazza del Popolo i via del corso (El Portal de l’Àngel de Barcelona, però amb més glamour) −El carrer de les botigues, quina bogeria!!!! (Judit) −Bello costo!!!(G&I) −Ara entenc per que els italians vesteixen tan bé, perquè hi havía cada botiga!, però car, car, car (Marina) −Les botigues més cares que he vist per allí, però valia la pena. (Tatiana) −Sí però alucinamos con las niñas de todo el mundo que pasaban por allí. (Jose Villa)

Piazza Venezia

(la plaça Catalunya de Roma) −Preciosa... però calia veura-la tantes vegades? (Marina) −L’edifici per la unificació italiana estava molt bé i era enorme!!! (Luís) −Era e nostre punt de trobada, la vam veure més! (Tamara) −Qui no sàpiga on és perquè no va venir amb nosaltres perquè çes el que millor ens coneixem. Era maca però la vam avorrir una mica perquè el conductor bo sabia anar enlloc més” (JudiT) −Vaig flipar amb els dos que feien guàrdia al foc! (G&I) −El més vist de Roma, je, je, je. És que quin conductor! Però no m’importa perquè el monument d’aquesta piazza era realment un monument. (Laura B) −Allà ens deixaven i d’allà a tot arreu. Tots els camins porten a la piazza Venezia, je,je (Marina)

Fontana di Trevi (la famosa font dels desitjos dissenyada per Bernini) −És veritat que els desitjos es compleixen. El meu se m’ha complert!!! (Tamara) −Hi havia uns venedor de ninots-pilotes una mica pesats, però no aconseguien treure emoció al moment” (Luís) −espectacular, fantàstica, meravellosa un somni fet realitat, es d’una bellesa impressionat (Judit) −El més bonic de tota roma, es preciosa, impressionant, per quedar-s’hi sempre. Ara a veure si es fa realitat el desig” (Laura Llord) −Per banyar-se!! Ja m’hagués agradat, ja... (Dani) −Que bonicaaaaaaaaa” Donaria el que fos per tornar-la a veure-la (Laura Bernal) − Al agua patos!!! Encara estic esperant el meu desig que per alguna cosa el vaig pagar! (G&I) −El millor, inoblidable. I el meu desig s’ha complert!!!! Vull tornar-hi!!!!! (Marina) −La font més bonica que he vist mai, passaria tota la meva vida mirant-la (Tati)

Piazza di Spagna i Piazza Navona −En teoria era la plaça Navona era on hi havia més festa de tota Roma, però nosaltres no vam saber trobar-la així que vam acabar jugant al pilla-pilla, oi Fèlix? (Judit) −On estava la festa? Es igual ja la vam fer nosaltres perquè de festa poca, però de gelats hi havia de molt bons (Marina) −Quins gelats ens vam menjar!!!! Que bé que ens ho vam passar, hi ha cada foto. També hi ha unes fonts precioses i un “mercadillo” de dia amb uns quadres! (Laura Bernal) −”Esas discotecas”, eh profes? Però m’ho vaig passar genial amb els profes menjant gelats i cantant, eh que si Pau? (Luís)

Panteó d’Agripa −Jo es que...bé....no vaig entrar, només ho vaig veure des de fora, però hi ha gent que sí va entrar i diuen que es una passada! (Laura Bernal) −Sí, jo tampoc vaig entrar-hi. Em sap greu perquè mereixia la pena, però... des de fora tampoc està malament, eh? (Marina)

Esglèsia de San Pietro in Vincoli −Ens van fer fora per fer- nos una foto quina vergonya! (Judit) −Coses que passen però vam poder veure i fotografiar el famós “Moises” de Miguel Àngel que es molt guapo!! (Laura Bernal) −La veritat es que estàvem fent-nos fotos xorres mirant l’escultura (Tati) −El “Moisés” genial, però no el vaig veure gaire, sabeu per què? (Marina) −Era la última activitat de la gimcana per la ciutat i nosaltres no vam trobar l’esglesia. Coses que passen, je,je (Edgar)

CINQUE DIA: EL MEDITERRANI −Sense paraules!! Mireu les fotos i veureu! −Ja s’acaba? Però no surt el millor de tot, la super-discoteca on ens vam portar i on vam conèixer tant gent... de Caldes! Je,je (Marc) −Si pero mareaba un poco la musica, yo tenia que salir fuera de vez en cuando (je,je) (Raquel) −Pues a mi me gustó, bailoteamos auqnue no conocimos ni un romano ni clásico ni moderno. Seguro que existen?(Judit) −Doncs per mi, a nivell humà el millor de tot van ser els companys de l’IES Ribot i Serra, tot i que alguns estant molt bojos!!! (Luís) − Mira qui parla! Pero tens raó, va haver-hi molt bon rotllo amb tots, bé amb alguns més feeling, eh Laura?; i els professors també eren molt macos.” (Judit) −Conèixer gent nova sempre és bo però si a sobre son ells!!! Buah!! Uns cracks (Laura Bernal) −Sí, és veritat, alguns d’ells van fer que el viatge fos inoblidable. El millor va ser compartir els gelats. (Marina) −Van ser el millor del viatge. Sense ells hagués estat només un viatge cultural (G&I) −Que bien te ha quedado eso! (Dídac)

Laura Llord: per a mi, el viatge a Roma va significar molt: el bon rotllo entre els companys, les visites a uns llocs fantàstics,... Sincerament, tornaria anar. Villa: El viatge va ser una passada, anar amb autobús es va fer pesat però no la tornada amb el vaixell. Va ser molt xulo compartir-lo amb el Ribot i fer amics va estar molt be!! Tornaria a anar i aconsello a molta gent a que s’animi a anar a Roma. Cristian: En general destacaria tot el viatge, la gent del Ribot són la canya i tornaria a anar amb ells a Roma i sol també, jeje!! Tot va ser molt maco i va ser un viatge que mai oblidaré. Silvy: vaig quedar meravellada amb tot el que vam veure, compartir l’experiència amb el Ribot i passar moments encantadors amb els companys va ser fenomenal. Judith: Ha estat una experiència molt maca però a la vegada molt trista. Tornaria a anar sense cap problema. Crec que soltera hagués fet millor el viatge, així que espero que quan torni a anar a Roma sigui com aquesta vegada. Aquest viatge m’ha fet reflexionar i adonar-me de moltes coses. Fèlix: Va ser un viatge molt interessant per diverses raons: la primera que els alumnes van saber aprofitar el viatge per divertir-se i apendre. En segon lloc per compartir el viatge amb l’IES Ribot i Serra de Sabadell i tercera per la ciutat de Roma, per les seves diverses cares: la Roma Imperial, Barroca i Catòlica. Alicia: Va ser un viatge molt especial, va ser el primer viatge que feia amb alumnes, tornaria a anar, i m’ho vaig passar molt bé amb els del Ribot. Va ser un viatge especial i encantador que no oblidaré mai per moltes raons.. Recomano a tothom que vulgui anar a Roma que visiti las encantadores obres de art que es troben a la capital italiana. Josep M: Un viatge d’estudis és una oportunitat per aprendre moltes coses, però també per conèixer millor la gent. En aquest viatge aquests aspectes van ser molt destacats. Ho vam passar molt bé!!, i Roma és encantadora, tornaria sense pensarm’ho.

ORIOL BASSOLS 3A

Entrevista

a Ariadna Pérez de primer de batxillerat. -Com va anar el viatge a Roma? Va anar bé pero el viatge va ser molt pesat, ens vam tirar dins de l’autobús gairebé 30h fins arribar a “l’hotel”. -Quant temps vau estar? Vam estar 6 dies pero se’ns va fer molt curt, no volíem arribar a Barcelona. Vam fer amistat amb l’institut de Sabadell que ens acompanyava, el Ribot i Serra. -Com va anar la convivencia amb els del altre institut? Molt bona, al principi ningú parlava, però cada dia que passava ens anàvem coneixent millor. -Us va agradar Roma? Si, és una ciutat preciosa,on tota la gent era amable. Però també hi ha de tot. -Vàreu sortir de festa per la nit? Sí, una vegada, bé, dos però en realitat la primera vegada no ens ho vam passar gaire bé, el carrer era avorrit, però entre nosaltres, la festa ja estava assegurada. -Aniries una altra vegada? Sí, encantada, però em portaria més gent que es va quedar aquí.

Com cada any els alumnes de quart Se’n van de l’ institut, a no ser que alguns repeteixin o facin batxillerat, és clar que els alumnes que facin batxillerat hauran d’aguantar dos anys més, com a mínim, als professors i professores (he he). Us desitgem que us vagi molt bé i que tingueu unes bones vacances

R. M. Sánchez

C. Calatayud

E. Dachs

F. de Castro

E. Villaonga

Jéssica Díaz

M. Pagès

Noemí Cobo

Alex Tadeo

A. Ferrer

A. Pauné

J. C. Gil

A. Guerrero

Marc Collado

Antonio Moreno

J. León

T. Izquierdo

M. Carreras

J. García

Judit Solís

Diana Sarrat

M. Bayona

J. M. Guiu

J. Monsó

J. Corellano

I. Segarra

M. Cuellas

D. Bagán

Sabela Gómez

Marina Gómez

Javi Fernández

Sandra Caro

Raquel Mateu

IES ROVIRA-FORNS Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament

Fani Fernández

M. Navarro

Javier Olivares

Edgar Mateos

J. Corominas

BATXILLERAT. PROMOCIÓ 2003-2005

Tot va començar al mes de febrer amb una visita a la embotelladora de la Coca-cola. Allà ens van proposar participar en un concurs de redacció en castellà i en català. A la classe dies després vam fer un text i el professor en va escollir 6, entre ells el meu. Vaig anar un dissabte a Sabadell a fer el text definitiu, la veritat es que em vaig espantar una mica per la quantitat de gent. La meva sorpresa va arribar acompanyada d’un sobre que contenia una carta, en la que em convidaven a assistir al lliurament dels premis. El

dimarts 7 de Juny vaig anar al petit Palau de la Música. Estava molt nerviosa, tot i que vaig anar amb la meva família´, però també estava molt contenta. Finalment vaig guanyar el 4t premi; no és molt però no esta malament. Vaig pujar a recollir al escenari acompanyada de la meva tutora, la Maria José, que em va fer suport des del principi. El regal era una maleta, una ràdio, una tovallola, llibres, un trofeu i un diploma. Em va agradar sentir el meu nom i el del meu institut i els aplaudiments de la gent, és molt emocionant. A continuació teniu la redacció premiada

Nuestras vidas son como películas de acción, en las que aparecen aventuras sin fin, no hay ninguna vida más emocionante que otra, eso sí, existe gente divertida e interesante, pero lo que en realidad hace que una vida sea divertida son las ganas que uno tenga de vivirla. Lo demás no tiene la menor importancia, bueno quizás un poquito. Cuando una persona hace las cosas con ganas siempre resultan más divertidas y tu vida deja de parecer insignificante. Cada aventura tiene sus más y sus menos, sus momentos felices y los que no lo son tanto, también hay escenas, por decirlo de alguna manera, en la que la vida parece sencilla y maravillosa. Esos acostumbran a ser los momentos en que estás enamorado. Yo personalmente creo que son los mejores momentos de una persona, aquellos en los que das amor y a la vez lo recibes, aunque también creo que el amor puede llegar a crear uno de los peores de nuestras vidas cuando das amor pero no llegas a recibirlo a eso se llama amor no correspondido, eso estoy segura de que llega a doler más que haber sufrido un doloroso y aparatoso accidente. Ese amor puede ser hacia tus padres o parientes como el hombre de tu vida, o la mujer, claro. Una buena manera de activar tu vida es acabar de definirte a ti mismo sin miedo a lo que puedan pensar los demás de tu forma de ser, de lo que lo que crees y de lo que defiendes. Siempre es bueno tener algún ideal que defender, alguna esperanza a la que aferrarte en momentos fatales en los que te sientes tan sumamente mal que llegas a hacer lo que menos te esperas, incluso haces lo que más odias de las personas que te rodean. Nuestras vidas tienen siempre un final, es como si la película se acabase y la aventura finalizase, son los últimos momentos de una persona a la que han ocurrido un sinfín de cosas que nunca más nadie podrá repetir de la misma manera, porque como he comentado antes es imposible que dos vidas sean iguales ni que dos mentes ni dos cuerpos distintos lleguen a sentir nunca lo mismo.

Anna Sánchez Conesa (2n A)

ALUMNES DE BATXILLERAT, DIPUTATS PER UN DIA Els alumnes de Primer de Batxillerat han participat en el projecte “Fem una llei” del Parlament de Catalunya. Des del mes d’octubre, alumnes del nostre centre, juntament amb alumnes de Girona, L’Hospitalet i Molins de rei, van formar una comissió per llegir, avaluar i fer esmenes a una proposta de llei sobre l’aigua, els residus i el desenvolupament del medi rural presentada per la unitat educativa del Parlament. Alhora, quatre comissions més amb representació d’altres centres feien el mateix. L’objectiu és aprendre quin és el procés d’elaboració d’una llei, i quina és, en general, la tasca dels diputats. Per fer-ho ha estat necessari, a més a més, plantejar-se com a ciutadans aspectes tan importants per la convivència com ara l’aigua, un recurs escàs, el reciclatge i la necessitat del tractament dels residus, i la importància de donar una empenta al desenvolupament del món rural. Després de més de 6 mesos de procés i de diverses visites al Parlament, el 9a de maig es va tancar el procés amb la simulació de votació de la llei després que tots els representants del centres educatius (146 alumnes de secundària de 20 centres) la defensessin al faristol de l’hemicicle i l’aprovessin per majoria. La sessió la va presidir Ernest Benach, president del Parlament, i hi va assistir la consellera d’Educació, Marta Cid i diputats de PSC, CiU, ERC, PPC i ICV-EA. Els alumnes han demanat més campanyes informatives i de sensibilització per a potenciar una nova cultura de l’aigua i una regulació dels residus, a més de campanyes adreçades a tota la societat civil que afavoreixin la reducció dels residus i en fomentin el reciclatge. Per últim demanen que es faci el possible per tal que millori la qualitat de vida en l’entorn rural per a frenar la pèrdua d’habitants d’aquestes zones.

En el discurs que ha fet el president del Parlament, Ernest Benach, ha felicitat els nois i noies que han participat en aquesta simulació parlamentària i els ha demanat que el que han fet avui no quedi «com una simple anècdota o com un treball de l'institut». També ha destacat la importància de «saber negociar a la vida» i ha demanat implicació als joves en la vida política i reconeixement d’allò que tenim, perquè «per conservar la democràcia cal valorar-la i ser conscients de què significaria perdre-la», ha dit. Judit Terés, en representació del nostre institut ha destacat la importància de l’experiència de ser “polítics per un dia”, per tal de conscienciar-se de la necessitat de participar activament en les qüestions públiques. També ha demanat que ens adonem de la importància que té el medi rural per tots nosaltres. Fèlix de Castro

Les matemàtiques trepitgen fort a l’IES Rovira-Forns MATEFEST - INFOFEST 2005 El passat dijous 7 d’abril es va realitzar una sortida a la facultat de matemàtiques de la Universitat de Barcelona dirigida a l’alumnat de segon de batxillerat que cursa alguna assignatura de matemàtiques. A priori, l’expectació provocada per aquesta sortida va ser més aviat escassa (una sortida de matemàtiques?); i si a això hi ajuntem que va coincidir amb una sortida d’educació física (qui pot competir amb els esports?), la cosa no pintava massa bé. Malgrat aquestes primeres dificultats, es va aconseguir reunir l’escandalosa xifra de 2 alumnes !!!!, per fer la sortida. Entrant ja en matèria, la matefest – infofest és, com diu el seu nom, una festa de les matemàtiques tant de les teòriques com de les aplicades a la informàtica. Una sèrie d’estands col·locats al voltant del claustre de la universitat – un entorn privilegiat situat a la plaça Universitat de Barcelona – preparats pels alumnes de segon cicle de la facultat apropava als visitants diversos aspectes de les matemàtiques relacionats amb d’altres disciplines com la música, el jocs d’ingeni ( la majoria d’ells tenen un rerafons matemàtic ), l’astronomia i fins i tot la filatèlia!. També hi havia una sèrie de tallers per a tots aquells agosarats que es volien divertir tot fent matemàtiques. Unes quantes conferències realitzades en algunes aules acabaven d’endinsar al visitant en el món dels nombres i la lògica tot relacionant-lo amb aspectes de la vida quotidiana. Es podrien donar molts més detalls d’aquesta festa tant especial, però us remeto als dos protagonistes que hi van participar i que hi van xalar de valent , l’Antonio Moreno Merchan i l’Edgar Mateos Martín, pregunteu-li a ells!. ELIES VILLALONGA FERNÁNDEZ El llibre de la natura està escrit en clau matemàtica. Galileo Galilei El passat 6 d’abril es van celebrar les tradicionals proves Cangur de matemàtiques. Aquesta vegada, el nostre institut va acollir alumnes de l’IES ESTELA IBÈRICA i el SANT GERVASI de Mollet, juntament amb els del nostre centre.

Aquest trimestre a la revista hem fet un concurs de fotografia on podien participar alumnes i profes. Hi ha hagut una gran participació i ,finalment, els guanyadors han estat :

Aquesta ha sigut la més votada, per tant la guanyadora del concurs! La seva aurora és la Margarita Bravo, de 3r d’ESO ENHORABONA!!

Aquesta és la següent més votada. El seu autor és el mateix que surt a la foto Carlos González, de 2n ENHORABONA!! Aquesta és la tercera . El seu autor és el professor Nacho Monte. ENHORABONA!!

Estamos haciendo un taller de fotografía y nos convertimos en modelos. Hacemos fotos para aprender a hacer fotos manuales y son guapas y así hacemos clases por la tarde. Tenemos que mezclar líquidos para revelar las fotos. Nuestros profes son la Nerea y el Eugeni. Margarita. (la foto de l’esquerra està feta per la Margarita)

___________________________________________________________________________________________

Hola, soy Anouar, estamos haciendo un taller de fotografía. Primero hacemos fotos con la cámara réflex, sacamos la película del carrete y lo revelamos. Después tenemos que elegir una foto, ponerla en revelador 1,30 minutos, en líquido de paro 1 minuto y en el fijador 3 minutos. Luego hay que lavarla un poco con agua y después dejarla que se seque. Una vez tenemos la fotografía podemos llevarla a casa para enseñarla a nuestros padres. El taller lo hacemos con Eugeni y con la Nerea.

Este trimestre estoy haciendo un taller de fotografía. En esta foto se ve al Jordi haciéndome una foto para luego revelarlas. Primero hay que echarlas en el revelador, se dejan un minuto y medio, luego al paro donde se deja dos minutos y lo último el fijador donde se deja la foto tres minutos. Y ya tendremos la foto en blanco y negro. Jairo.

Hola sóc el Marc i aquí estic fent una foto a l’Anouar a la plaça de Pau Picasso amb una càmara reflex. Després treiem el rodet amb la foto feta i el fiquem al revelador 1.5 minuts, després al bany d’atur 1 minut i finalment al fixador 3 minuts. després deixem que s’assequi unes hores i després ja el podem exposar a la llum solar. El taller el fem amb l’Eugeni i la Nerea que són molt bons amb nosaltres els de segon i tercer.

En la foto se ve que me echan fotos para luego revelarlas y aprender los nombres de los líquidos. Revelador en el que hay que sumergir la foto 1:30 minutos, en el líquido de paro 1 minuto y en el fijador 3 minutos. Pero antes se tienen que hacer las pruebas de tiempo para hacer la foto definitiva y para saber los segundos de exposición por si la foto queda más oscura o más clara. Jordi B.

Hola a todos, esto es un taller de fotografía. Consiste en descubrir la magia que tiene el hacer fotos y aprender a tener creatividad a la hora de hacer una fotografía. En esta fotografía estoy iluminando a mi compañero Carlos para que la foto en blanco y negro salga por una parte más oscura que por la otra. Pero hay más cosas aparte de esta, aprenderás a usar las cámaras para fotografiar en blanco y negro y cuando aprendes es bastante interesante. Aparte aprendes a revelar las fotos, aprendes a hacer las copias grandes y muchas más cosas que prefiero que descubráis vosotros, yo sólo os digo la base de la fotografía y probarlo porque será una cosa divertida y una anécdota para contar a vuestros hijos. De verdad, probarlo. Jordi Montero.

Els alumnes de quart d’ESO que fan el taller de teatre han estat treballant de valent per fer unes màscares per a les representacions. Aquest taller és un crèdit variable que dura tot l’any i el fan a la Granja Soldevila, amb una monitora que es diu Araceli, i també el fan els alumnes de tercer. En aquestes fotos es veuen algunes màscares en el seu procés d’elaboració.

c/ Pablo Picasso, 20-22. Telf: 93 560 51 78

ANORÈXIA:

És una malaltia mental que consisteix en una pèrdua voluntària de pes i un intens temor a l'obesitat. Alguns dels efectes són el rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del mínim adequat per a l'alçada, arribant a situacions de primesa extrema. Qui ho pateix té una por intensa a engreixar, fins i tot quan el pes és molt baix. També té la sensació d'estar gros/a en general o en algunes parts del cos, com natges, cuixes, abdomen. Tenen una percepció del seu cos que no és real. Encara que estiguin realment prims/es, el seu mirall els diu que segueixen estant grossos/es. Apareixen altres tipus de problemes físics que acompanyen a la desnutrició, com és en el cas de les dones la retirada o el retard de la menstruació.

BULÍMIA:

Després de menjar molt es produeix una gran insatisfacció amb el propi cos i la persona sent vergonya, culpabilitat, menyspreu i fàstic cap a si mateixa. Una forma de mitigar aquest estat emocional tan negatiu és fer coses que compensin el que han fet, per la qual cosa vomiten, utilitzen laxants, diuréticos o fan exercici físic. El seu objectiu és, d'una banda, expulsar o cremar les calories que han ingerit, de manera que no passi el que tant temen: engreixar

Els efectes secundaris de l’anorèxia i la bulímia són el següents: asfixia, fatiga, pèrdua de la menstruació a les dones, als homes debilitat de l’esperma, la possibilitat de quedar-te estèril, controls psiquiàtrics i psicològics cada quinze dies, etc. Tant la bulímia com l’anorèxia són difícils de superar ja que el teu cos s’acostuma a deixar de menjar o vomitar després de menjar. causa de la bulímia o l’anorèxia pots arribar a morir, per la falta de glòbuls vermells, un element important al nostre mecanisme. Els traumes psicològics duren la resta de la seva vida, perquè mai s’acaben d’agradar a sí mateixos. Però malgrat això, qui la pateix es pot curar. Només cal buscar ajuda.

Oriol Bassols Ferrer

La dona, de 41anys, va passar 15 anys en estat vegetatiu després de patir un atac cardíac a causa d una baixada de potassi causada per un estricte règim per aprimar-se.

Terri Schiavo ha commogut a EEUU i ha fet que s’enfrontessin partidaris i detractors de l’eutanàsia. Finalment, ha mort a Florida, gairebé dues setmanes després de ser desconnectada de la sonda que la mantenia viva. Michael Schiavo, el marit de Terri, es trobava al seu costat en el moment de la seva mort, però no va permetre que els seus sogres estiguessin presents en aquells moments.

Terri Schiavo, en una imatge de 2003. (Foto: EFE)

Schiavo serà sotmesa a una autòpsia i després serà incinerada, segons va acordar el seu marit. La dona va ser desconnectada por ordre judicial, el passat 18 de març de la màquina d’alimentació que la mantenia amb vida. El cas Schiavo va provocar un debat molt intens durant molts dies. Intervenció de Bush

Fins i tot el president dels EEUU, George W. Bush, va participar en la disputa al posar-se del costat dels grups conservadors i religiosos contraris a l’eutanàsia. La dona tenia 26 anys quan va començar a emmalaltir, l’any 1990. Schiavo va començar a quedar-se en estat vegetatiu Durant vuit anys s’alimentava artificialment fins que en 1998 el seu marit, amb la tutela legal, es va adonar que no tenia cap Terri abans de patir l’atac. (Foto: AP) esperança de viure amb normalitat i va demanar que retiressin la sonda per què ella mai va voler viure així.

Curtis Jackson, més conegut com 50 cent, va néixer el 6 juliol del 1976 a New York. Als dotze anys venia crack als carrers de Queens. Als vint-i-tres anys va estar a punt de morir acribillat a trets al seu cotxe i als vint-i-sis és una estrella del HipHop. Els àlbums que ha tret són: Get Rich Or Die Tryin, The Masacre.

Els seus inicis van ser humils com a membre natiu de BK, el company en rimes de Jaz. La interpretació del ghetto de Jay el catapultaria fora del PJ. La seva intervenció en el “The Originators” de Jaz el 1995 va fer que es fes notar. Un moment sol en el “In My Lifetime” de Payday va cridar més l’atenció. Però va ser el seu debut de 1996, Reasonable Doubt, el que va cimentar la seva reputació com un dels rapers més demolidors i prometedors.

DMX va néixer el 18 de desembre de 1970 a Baltimore, MD, amb el nom d’Earl Simmons. Va trobar la seva pau a través del Hip-Hop. Va iniciar-se com a DJ i més tard va començar a rapejar per una quantitat de gent, amb el sobrenom de DMX (Dark Man X). Un any més tard la companyia discogràfica Ruffhouse de Columbia li va donar un contracte discogràfic i va llançar el seu primer single ”Born Loser”. El segell no es va ocupar prou de la seva promoció, i li van donar la carta de llibertat. El raper ha venut milions de cópies per tot el món amb 4 discos al mercat. Al 2003 va sortir el seu cinquè álbum “Grand Champ”.

Va néixer amb el nom de Calvin Broadus a Long Beach, Califòrnia, a l'octubre de 1971. Es va fer famós el 1993 amb el seu àlbum debut "Doggystyle". No és només una estrella del hip hop i el rap que té diversos discos de platí, sinó també un actor que ha participat en diverses pel·lícules i que ha aparegut en televisió en múltiples ocasions.

Andre Young, és conegut en el món del Rap Dr. Dre. La impressionant carrera d'aquest musical comença des de molt petit. L'estil de Dre és un dels més coneguts en la indústria Rap. Considerat un visionari amb idees revolucionàries, és actualment una de les més creatives i influents en la història del

com a geni Dr. del forces Rap.

Tupac Amaru Shakur va néixer a Brooklyn, estat de Nova York, el 16 de juny de 1971, amb el nom de Lisane Parish Crooks. A la seva infància, Tupac va ser apodat "*Black Prince". Als 17 anys, Tupac va començar a submergir-se en el món del rap i a escriure els seus propis temes. A l'edat de 20 anys, Tupac grava el seu àlbum debut com solista "2Pac alypse Now" el qual incloïa el seu èxit Brenda's Got A Baby. És la més controvertida figura en el món del rap.

(Nombre artístico de William Omar Landrón, Puerto Rico, 1978). Cantante y compositor puertorriqueño. Educado en Villa Palmeras, un sector poco favorecido de Puerto Rico, Don Omar empezó a componer sus primeras canciones y poemas a los doce años; pronto se sintió fuertemente atraído por el reggaeton, un género musical surgido en Puerto Rico a principios de los 90. Sus inicios musicales se vinculan a la iglesia, a la que estuvo ligado como pastor. Durante cuatro años fue pastor en la Iglesia de la Restauración en Cristo en Bayamón, que abandonó por un desengaño sentimental (su conocido tema Aunque te fuiste recoge este episodio de su biografía). En ese periodo formó parte de varios grupos que cantaban en celebraciones religiosas.

En el año 2002 la carrera de Don Omar dio un giro cuando Héctor El Bambino, famoso integrante del dúo Héctor y Tito, lo escuchó y decidió apadrinarlo como productor musical. Fue entonces cuando Landrón adoptó el nombre de Don Omar y empezó a participar como compositor en producciones de otros artistas, como Las 9 plagas. Compuso varias canciones para Tito como solista, y tras destacar como compositor trabajó con el dúo Héctor y Tito en la producción A La Reconquista. Trabajó también al lado de MVP, Grayskull (Te estás calentando), The Godfather (Déjala), y Da'Flex, entre otros.

Pese a que sobre sus letras ha pesado la acusación de fomentar la violencia e invitar al sexo, el ritmo fuerte, bailable y sensual que caracteriza al reggaeton (una fusión de la Salsa clásica, la tradicional Bomba puertorriqueña y el ritmo urbano del Hip Hop) le ha proporcionado éxitos de ventas y una gran popularidad. Su última contribución al género ha sido la canción Dale Don dale, con la que ha vendido más 60.000 copias de su álbum The last Don, que ocupó durante varias semanas los primeros puestos de la Billboard latina.

Daddy Yankee començà en el gènere del Rap a la edat de 13 anys, i actualment és l’ artista del Rap reggae més versàtil convençut per la seva gran destresa de poder dominar ambdós gèneres a Puerto Rico. A Daddy Yankee se’l coneix com el Rei de la improvisació i ha sortit guanyador per 5 anys consecutius en els premis Street Jam Regaae Awards. També ha guanyat altres premis com la millor veu, millor lírica i artista més aclamat entre d’altres. Se’l coneix també com el 30-30 per la seva lírica basada en la vida quotidiana dels carrers de Puerto Rico.

Gasolina (fragment):

Mamita yo sé que tú no te me va a quitar... (Duro!) Lo que me gusta es que tú te dejes llevar... (Duro!) To los weekend's ella sale a vacilar... (Duro!) Mi gata no para de janguiar porque... Ella le gusta la gasolina (Dame más gasolina...) Cómo le encanta la gasolina (Dame más gasolina...)

Ella le gusta la gasolina (Dame más gasolina...) Cómo le encanta la gasolina (Dame más gasolina...) Ella prende las turbinas... No discrimina... No se pierde ni un party de marquesina... Se acicala hasta pa la esquina... Luce tan bien que has0ta la sombra le combina Asesina, me domina... Janguea en carro motora y limosina Llena su tanque de adrenalina... Cuando escucha reggaeton en la cosina...

¿Quién no se ha partido de risa con las ocurrencias de El príncipe de Bel Air? Will Smith es responsable directo de las carcajadas de miles de humanos frente al televisor. Un rapero con alma de actor y con una carrera marcada por el éxito que ha demostrado su talento en la gran pantalla tanto en comedias como en películas de acción. Su debut como actor: Su debut como actor -y también su fama- le llegó con la serie de televisión El príncipe de Bel Air, en la que Smith prácticamente se interpretaba a sí mismo. De ahí pasó al cine, donde participó en películas como Seis grados de separación o Dos policías rebeldes, hasta que le llegó el éxito definitivo con la corrosiva Independence Day. Pero su papel en Ali abrió un nuevo camino para Will Smith hacia interpretaciones más complejas, que le permitieron alejarse de los papeles cómicos y de acción a los que nos tenía acostumbrados. Con Yo, Robot, Will Smith volvió a tocar el éxito con la punta de los dedos demostrando que la suya es una de las carreras más sólidas de Hollywood. Últimamente hemos podido verle también en Hitch: Especialista en ligues. Ahora Will Smith está debutando con su nuevo disco de música (Lost & found).

El món de la televisió és difícil, tots ho sabem, però si t’agrada ho intentes. Això ho va fer la nostra televisiva Beatriz Luengo, la Lola de la sèrie Un paso adelante que cada diumenge donen a la televisió a la cadena Antena 3. Un dia es va aixecar del llit i va decidir que volia ser actriu, un somni que tenia des de petita. Treballant com a cambrera va poder pagar els estudis d’art dramàtic i de ballarina de dansa. Els professors de l’escola van veure el seu talent i li van proposar actuar com a ballarina a diferents musicals com ara Grease, una famosa pel·lícula estrenada a Espanya a finals dels 70, Peter Pan, La màgia de Broadway II, etc. Més tard va començar a col·laborar a sèries com Policías, Periodistas i El comisario. Després va començar a fer la primera temporada a Un paso adelante. És una noia senzilla, tan sols té 22 anys, fa 1.60 d’altura, és morena, ulls marrons etc. El seu color preferit és el blau, el seu horòscop és capricorn, la seva pel·lícula preferida és Moulin rouge, els esports que més li agraden són l’aeròbic, futbol, volei platja. La seva cantant preferida és la Maria Carey i com actriu la Natalia Millán, una excompanya seva. És una noia amb sort .

Esta discoteca llamada XQUE? situada junto al pueblo de Palafrugell, en la provincia de Girona es la discoteca más cañera y más potente de España y quizá de Europa. Con dos monstruos de las mezclas como son los DJ’S Pastis & Buenri al frente de una cabina, cada sábado por la noche a partir de las 12:00. Aquí tenéis a los djs más famosos y mas cañeros del mundo de la mákina y el hardcore. Son Pastis & Buenri, los residentes de la discoteca XQUE?, la discoteca más trallera de la historia. Pastis es el mejor dj nacional desde hace años Al lado vemos una imagen de los platos del xque? Mirad qué pedazo de agujas: una stanton 500 y la infinita de dedo para hacer unos buenos scracks.

CD’ S:

ANA EXTREMERA

Busca 10 cantants de rap dels Estats Units.

Dr. Dre – Eminem – Ice Cube – Fabolous – Snoop Dogg – Lil Romeo – Murphee Lee – Q D M F A B O L O U S P U T A S D U H J

W F N I Q A S H Z E O A X Q L K J H G K

E G B U S J A J A W P S Z W A Y Q F E Q

R T V Y E H Q K Q G D I C E S L W G M W

T U C T D V E L W R I F V R D L E H I E

Y I X R F C W I S F D G B T F E R D N R

U P Z E R E D L X T D J N M G K T S E T

P. Diddy – R. Kelly – Two Pac .

I L A W G U F R C G Y H U G H R Y A M Y

O O S Q V B U O D H D R N H J A D D D U

P N D A E A J M E J P L M J K S I C F I

Ñ M F R C S R E R H F K I O L D E G T O

L F D S D D T O E J I Ñ S C Ñ F G T I P

K R G D S E A L S E T O A L E G O Y O Ñ

D E H F H F E P R N W J S P Ñ C T U M L

J B J G U E S O F A O U D O I H U E J K

H V K H K Y A L V S P P G I P J T B H J

G C L J J U D L T D A I D J Z K G E E H

F X Ñ K U I F A G S C O H O X L B G D G

D Z P L I P G S B A D P U Ñ G Ñ H U A F

S A O Ñ P O H D E O I G K L S G J J S D

Això és Star Wars: Blasters; caces estel·lars XWing; Sabres de Luz; La Força... Star Wars és l'univers de ciència ficció, ple d'acció, aventura, i un sentit de meravella que mai abans hagis pogut veure. Els herois són grandiosos, els dolents absolutament malvats. És una història familiar, però mai va ser narrada d'aquesta manera abans. Posseeix elements mítics que toquen el cor de l'audiència, és èpica, i divertida. Els vehicles es mouen molt ràpid, Les coses exploten, vam desitjar ajudar als bons i colpejar els dolents, i algunes vegades fins i tot vam desitjar ser part de l'aventura.

Què és el Joc de Rol de STAR WARS? Aquest és un joc imaginatiu, on tu hauràs de narrar històries a través de l'ús de regles i la presa del rol dels personatges principals en la història. No hi ha un llibret com en les pel·lícules, mentre tu decideixes que és el que el teu personatge diu i fa. El Game Màster és el director i dissenyador d'efectes essencials, decidint que és el que succeeix en la història al voltant de tu i prenent el rol dels altres personatges. Els malvats, els extres, les estrelles convidades. El Game Màster també manté un seguiment de les regles, interpreta les sortides de les accions, i descriu què succeeix. Junts, Game Màster i Jugadors, creen una història, i tots passen un gran moment.

Les Èpoques de Joc

Les Èpoques de Joc són L'Ascensió de l'Imperi, 32 anys abans de "Una Nova Esperança" o Episodi 4. • L'Era de la Rebel·lió, 0 a 5 anys després d’ "Una Nova Esperança" • L'Era del Nou Ordre Jedi, 25 anys després d’"Una Nova Esperança" que es poden jugar tenen molta relació amb el que les pel·lícules mostren. A primera vista, el joc et dóna l'oportunitat de triar entre les diferents races que vas poder veure a les pel·lícules originals i en els Comics, podent triar entre Humans, Gungans, Ithorians, Mon Calamarians, Rodians, Sullustans, Trandoshans i Wookiees.

Nom: “Ronaldinho Gaúcho”, Ronaldo de Assis Moreira Origen: Porto Alegre (Brasil) Data de naixement: 21/3/80 Altura: 1,81 m Pes: 80 kg Club de procedència: PSG 2003 (25 milions d'€) Contracte: Acaba contracte el 30/6/08 i té una clàusula de rescissió de 150 milions d'€. Títols aconseguits: Campió del Món Sub-17 (96-97), Copa Amèrica (98-99), Copa del Món (2001-02), Intertoto (02), Lliga espanyola (04-05). Pàgina Web:www.ronaldinho-gaucho.com Internacional: 30 vegades Trajectòria: 97-01 Gremio Portoalegre, 2001-03 PSG i 2003-?? Barça. Número samarreta: Li agrada el 10 perquè es el numero que portava el seu ídol Maradona. Biografia: Va créixer futbolísticament al Gremio de Porto Alegre, on va començar a despuntar i va fer-se un nom en el futbol internacional, entre els anys 1997 i 2001. Durant aquesta etapa, de forma paral·lela, va començar a fer-se un lloc també amb la selecció brasilera, amb la qual va guanyar la Copa Amèrica de 1999 i va fer sis gols. En aquesta competició encara és recordat un gol antològic que va fer-li a Veneçuela. Al 2001, Ronaldinho va creure que era el moment de triomfar a Europa i va decantar-se pel PSG francès. El seu debut al futbol europeu, però, no va produir-se fins mesos més tard, degut a les diferències financeres entre el seu club d'origen i l'entitat francesa. Tot i que la seva trajectòria al PSG no va ser tan exitosa com hagués desitjat, paral·lelament continuava assolint èxits amb la seva selecció. El més destacat, el Mundial de Corea i Japó 2002, en el que la 'canarinha' va aconseguir el màxim guardó mundial. Tècnic, hàbil, extravertit, ràpid, genial, màgic. Aquest és Ronaldo de Assis Moreira, conegut futbolísticament amb l'àlies de 'Ronaldinho Gaúcho'. Aquest crack brasiler, que ha crescut amb la pilota enganxada als peus, prové d'una família amb molta tradició futbolística, on el seu pare i el seu germà han estat destacats jugadors. La rapidesa i l'habilitat són les principals característiques tècniques de Ronaldinho. La mitja punta és la seva posició natural, tot i que amb la pilota als peus es mou bé per qualsevol lloc de la zona d'atac.

MILLOR JUGADOR DE L’ANY 2004: El futbolista brasiler del F. C. Barcelona Ronaldinho ha estat escollit millor jugador de l’any 2004 per la FIFA, per davant dels davanters de l’Arsenal Thierry Henry i del Milan, Andreiy Shevchenko, a la gala anual de la FIFA. Ronaldinho, de 24 anys, guanya per primera vegada aquest trofeu a la seva carrera esportiva i succeeix el palmarès de la “FIFA World Player” al madridista Zinedin Zidane, coronat en 1998, 2000 i 2003. A la classificació, el blaugrana va aconseguir un total de 620 punts mentre que Henry va ser segon amb 552 y l’ucranià Andrei Shevchenco, guanyador de la Pilota d’Or que atorga la revista francesa “France Football”, tercer amb 253 punts. Aquests són els tres finalistes a millor futbolista del mon del 2004. BOTA D’OR: El francès Thierry Henry, de l'Arsenal, autor de 30 gols a la Premier d'Anglaterra, es va adjudicar la "Bota d'Or" de la temporada 2003-2004 del futbol europeu, per davant del brasiler Ailton Goncalves, de Werder Bremen, recent campió de la Bundesliga alemanya. El davanter de l'Arsenal no ha estat el que més gols ha marcat, ja que l’armeni Llaura Hakobian, de FC Banants va marcar 45 gols i el suec Henrik Larsson, de Celtic d'Escòcia, va anotar 30 dianes. No obstant, Henry es va adjudicar el trofeu gràcies a la major puntuació que posseeixen els gols anotats en les lligues més poderoses d'Europa. PILOTA D’OR: El futbolista de 28 anys, va ser el màxim golejador en la Sèrie A en la passada temporada, amb 24 gols duent al Milan a assolir el títol. Durant aquesta campanya, Shevchenko ha seguit en un gran estat de forma, assolint tres gols en cinc partits en la fase de grups de la UEFA Champions League i 11 dianes en la Itàlia. Ha estat elegit Pilota d’or al millor jugador europeu.

Els tres finalistes nominats a millor futbolistes del món del 2004

Biografia Va néixer el 30 de desembre de 1984 a Ohio, EEUU. Va jugar fins el 2003 a l'escola St. Vincent St. Mary HS (OHIO) on va ser fitxat pels Cleveland Cavaliers. La seva posició a la pista és d’escolta o base. Medeix 2,03 cm. Pesa 96 kg.

Més Informació

Tècnica :

Geni de la pilota

Capacitat de concentració

Alta

Condició física :

Portentosa

Rigor táctic :

Molt Estricte

Ficha Tècnica

MPG FG% 3P%

L.JAMES 57 40.0

.411

.280

FT%

REB

PPG

.765

5.80

20.6

Opinió Jo crec que LEBRON JAMES serà la nova estrella de la NBA en els pròxims 15 anys,. Aquest jugador és el més semblant a un nen prodigi que ha tingut el bàsquet en la seva història. Amb tan sols 20 anys se’l considera una estrella de la NBA i que si aquest any les coses segueixen com han començat, l'any que ve estarem vivint davant el més semblant, aquesta vegada sí, a un nou MICHAEL JORDAN. És un jugador que amb aquesta altura hauria de ser un aler (3) nat, però que a causa de la seva gran qualitat i talent ho pot fer com a base i escolta, ja que el seu domini del baló és excepcional i la seva capacitat de passada comença a recordar a un tal Magic Johnson.

Dues jornades abans d’acabar la lliga el F.C. Barcelona ha guanyat la seva 17a lliga. Però aquest títol amaga tota una sèrie de dades, números i estadístiques que el marcaran per sempre. A continuació us oferim algunes d'aquestes dades curioses. El dissetè títol de la història del Barça, el primer del segle XXI, té un significat molt especial per als jugadors i per a una afició que ho ha celebrat de valent. - Xavi és l'únic jugador de l'actual plantilla que ja va participar en l'últim títol la temporada 98-99. - L'onze més utilitzat aquesta temporada per Rijkaard ha estat el format per Valdés, Belletti, Oleguer, Puyol, Gio, Xavi, Márquez, Deco, Giuly, Ronaldinho i Eto'o. Aquest ha estat l'equip inicial en set ocasions amb un balanç de sis victòries i una derrota, davant l'Atlètic de Madrid. - En aquesta lliga Rijkaard ha utilitzat un total de 25 jugadors. El que més minuts ha tingut ha estat Víctor Valdés amb 3.225 i el que menys Rodri. El defensa del filial ha jugat 2 minuts. - Eto'o és el segon màxim golejador d'aquesta Lliga amb 24 gols i Valdés també el menys golejat amb 25. Els dos tenen una mitja de 0'71 gols per partit. Eto'o s’ha quedat a un pas d’aconseguir el pitxitxi i la bota d’or i Valdés s’ha emportat el Zamora com a porter menys golejat de la lliga - El Barça ja ha superat el rècord absolut de punts en una Lliga de vint equips. Fins ara el màxim era de 80 punts. El conjunt de Rijkaard ha aconseguit 84. - De tots els jugadors que han participat en aquest títol el més veterà és Albertini, que aquest 23 d'agost farà 34 anys. El més jove és Messi, que el 24 de juny en farà 18. - Aquesta temporada Messi s'ha convertit en el jugador més jove en la història del Barça en marcar en un partit de Lliga. Ho va fer davant l'Albacete i quan tenia 17 anys, 10 mesos i 7 dies. - Andrés Iniesta és l'únic jugador que ha participat en tots els partits de Lliga, menys un, però també és el que ha sortit més vegades de la banqueta: un total de 25. - Aquesta temporada Valdés ha aconseguit un nou rècord personal d'imbatibilitat i l'ha deixat en 429 minuts. - El partit de Lliga que ha portat més espectadors al Camp Nou ha estat el del clàssic amb el Reial Madrid, en el qual hi van assistir 96.605 espectadors. - Deco és el jugador del Barça que ha rebut i ha fet més faltes. En total n'ha rebut 124 i n'ha fet 105. - Els 73 gols que ha fet el Barça fins ara se'ls reparteixen entre 12 jugadors (Eto'o, Gio, Xavi, Larsson, Márquez, Deco, Giuly, Ronaldinho, Iniesta, Messi, Oleguer i Gerard). Els 24 d'Eto'o representen el 36% del total de l'equip, mentre que els últims a estrenar-se en l'estadística golejadora són Messi i Oleguer, que en porten un cada un. - El Barça és l'equip que més vegades ha rematat a porteria en aquesta Lliga, ja que ho ha fet en 231 ocasions.

Recentment, Santa Perpètua ha acabat una obra que tots esperàvem: el nostre pavelló nou. El dia 2 d’abril el vam estrenar tots amb las diferents exhibicions de diversos esports: ball, patinatge, bàsquet, futbol sala, etc. Va anar gent per sentir els pregons de l’alcaldessa Isabel Garcia i els regidors de cultura i d’esports. El dia 3 es va fer la jornada de portes obertes, en la qual vam poder veure el nou gimnàs i la pista nova amb moltes innovacions: cortines separadores automàtiques per fer diferents grups de persones i diferents activitats, cistelles noves, porteries, taquilles equipades, nous vestuaris etc.. Tenim la opinió d’una alumna del centre, la Rebeca Pérez, de tercer d’ESO, que practica esports al nou pavelló: -Que et sembla el nou pavelló? En sembla que és molt maco i espaiós. -Et semblen còmodes les instal·lacions ? Sí, però crec que n’hi ha poques grades i la pista es més incòmoda per ballar que la del pavelló antic. -Et sembla gran o petit? És gran, però penso que és més complicat, sembla un laberint!! -com el descriuries? Té dos gimnasos molt equipats, una pista força gran... doncs crec que com tots els poliesportius. Un cop que hem llegit el punt de vista d’una noia que fa esport al nostre poliesportiu anem a fer-li una entrevista a una monitora del pavelló: l’Arantxa. -T’agrada com ha quedat el nou pavelló? Sí, crec que ha sigut una idea molt bona això de fer un poliesportiu nou. -Quina opinió tens sobre les instal·lacions? Són grans i equipades. -Explica com és el gimnàs? És gran i les noves màquines són molt còmodes, no hi veig cap inconvenient i espero que tampoc el tinguin els altres. -Fas esport al pavelló fora d’hores de treball? Sí, de vegades practico aeròbic, ball, etc. Oriol Bassols 3a

Podrá nublarse el sol eternamente; Podrá secarse en un instante el mar; Podrá romperse el eje de la tierra Como un débil cristal. Todo sucederá y podrá la muerte Cubrirme con su fúnebre crespón; Pero jamás en mí podrá apagarse La llama de tu amor.

No esperaré más Te diré palabras Te entregaré deseos Te enseñaré sueños Y te prometeré amor Y te daré amor, Sólo amor

Yo te amo, mi pasión no tiene fin, doy mi vida por un beso y porque vivas junto a mí.

Te pido una palabra Mejor que sean dos: “ te quiero “ O tres: “ eres mi sueño “ O cuatro: “ te amaré para siempre “ O infinitas: “ te amo, te amo….te amo….”

Preferiría morir ahora a tu lado, que vivir 100 años sin haberte amado.

Cuando te duela mirar hacia atrás y te dé miedo mirar adelante, mira hacia la izquierda o la derecha y allí estaré a tu lado De Manu para la Morenita

RECUERDOS Y RECUERDOS Recuerdos y recuerdos Es lo que hay en mi mente que cuando son alegres Me alegran hasta el presente

y recuerdos todos han tenido sentido que nunca podré olvidar lo que yo he sentido con mis amigos

Ha habido etapas en mi vida Buenas y malas Amargas y claras Y en ellas salís todos:

Nunca olvidaré a todos haberos querido quiero que sepáis que mi corazón está partido

Mis amigos de la infancia Son como hermanos para mí Han compartido alegrías Y también ganas de sonreír

Partido en mil pedacitos Y cada uno os pertenece Nunca os olvidéis que Tenéis una amiga PARA SIEMPRE!

Vosotros sois difíciles de encontrar También sois difíciles de olvidar Vosotros sois las ñiñas y los ñiños Que de mi corazón nunca os podré sacar Mi prima Judit Mi prima más querida Con la que he compartido Más de una lágrima y más de una risa

Para todos los que aprecio de una amiga

ARIADNA PÉREZ! Os quiero!

Ahora mi pequeña esperanza Habéis sido todos vosotros: Mi ángel y mi diablo El Manolo y mi semipetardo El Ponce, el Javi y el Sergi Mis frutitas de colores Mis frutitas del bosque Ahora viene la mejor etapa Del amor vivido contigo Sí, tú, mi Amor, que sin ti No sé qué hubiera sucedido

amistad -Tantas horas perdidas en un banco, intentando olvidar amores imposibles. Así fue como una simple amiga pasó a ser más que una hermana. Con ello lloré y reí, me ayudó a superar esos baches de la vida, me hizo darme cuenta que el corazón es el que manda * Por cierto, gracias *. Hemos compartido experiencias juntas y cada miércoles en el banco vigilamos al septiembre recordando cada momento en ese trozo de paseo (tengo que admitir que alguna lágrima se nos escapa) ¿qué tendrá ese banco? Nos preguntamos. Es muy simple, es un banco, Las dos volvimos a sonreír! Gorda, sin ti no sabría qué hacer, gracias por existir. <<Te Quiero>>

Tamyta Dil

Para mi silvy Es difícil describir lo que eres mí Por que no se que aria si no estuvieras aquí… Eres una persona muy especial para mí En mi corazón siempre habrá un sitio para ti… Tu sonrisa, mi alegría Tu rostro me arropa en la mañana fría… Tu belleza, mis buenos días Y en tus ojos, veo todo lo que te daría… Me alumbras lo perdido Y tienta mi sentido, Los problemas desaparecen cuando hablo contigo Se me alegra la vida al verte conmigo… Eres un dulce pétalo de rosa que cae sobre el estanque de agua templada En el cual su interior se ve tu silueta reflejada Donde por intentar llegarte a coger Me ahogué sin nada poder hacer… Me entrego a tu mente Y me proclamo tu protector Aunque no se comparta este sentimiento, Te quiero mi corazón… No es un acto en vano Es un rayo de luz que baja del cielo encrucijado Lo descrucijo y lo ordeno Y encuentro a mi diosa recortada sobre la silueta de la luna llena… Te veo en mi vida, y eso me alegra Ya que si no te hubiera conocido No sabría cómo expresar La alegría que he vivido. Has sido una gran figura en mi historia Un mito inolvidable

El más grande no es el que más ocupa sino el que más vacío deja cuando se va. sin ti ya nada será lo mismo, no sé con quién me pelearé!!! Te echaré mucho de menos, corasón Judit Por eso, amigas mías, por el día a día, por enseñarme a ver el cielo más azul, por ser mis compañeros y darme energía no cabe en una vida mi gratitud, por aguantar mis malos ratos y manías por conservar secretos que guardáis vosotras... Para Lorena y Tamara Judit

Como una diosa griega Que perdona lo imperdonable. Tu vida no es perfecta Podría ser mucho mejor Pero al contrario tú sí que eres perfecta Te lo digo de todo corazón. Tu corazón ahora esta ocupado A ese niño tú has enamorado Espero que sea mucho el tiempo Que puedas estar a su lado. Porque te mereces lo mejor de la vida Lo mejor que se puede ofrecer Siempre tener una salida Y nunca llegar a perder. Estuve una semana cerca de ti Como un sueño fue para mí Tener a la mejor persona que conozco Cada día cerca de mí. Todo fue increíble Mañana, tarde y noche Juntos amigos y amigas Una vida en unos días y un recuerdo indestructible.

chet

Amigas xa siempre tell my wath cherry my friends, amics per sempre nainonainonainoná, amics per sempre nainonainonainoná amigas para siempre. Para todas mis ñiñas: Tati, Lorena, Berni, Marina, Ari, Laura... Judit Si la vida me concediera un deseo, desearía volveros a conocer. Xa la water, mi tenista favorita y Vero (que me elegro de que repitieras porque si no ahora no te conocería). OKM Judit

Últimament hem notat que n’hi ha molta gent que busca relacions x el xat. Hem fet unes preguntes a alguns alumnes del nostre institut de diferents cursos, per tal que ens donin la seva opinió. Alumna de primer d’eso (Patri): Entrevistador: Hola, bon dia. Patri: Hola, bon dia. Entrevistador: ara et farem unes quantes preguntes, primera pregunta: Que opines sobre les relacions x el xat? Patri : jejejejeje, no sé, jo opino que es una tonteria això de buscar parella per Internet. Creus que les relacions per Internet són autentiques o fictícies? Patri : la majoria fictícies, crec jo. Tu Has tingut alguna relació per Internet? Com heu acabat? Patri : No, mai, perquè es una parida jejejeje En les relacions x xat, tu creus que diuen la veritat i que són sinceres o mentides? Patri :que menteixen tots, alguns diuen que tenen 13 anys i en veritat tenen vint-i-tants. Per què creus que la gent busca relacions x xat i no en la vida real? Patri : per divertir-se i riure’s de la gent. Entrevistador : gràcies per la teva col·laboració i fins una altra. Patri : de res. Adéu. Alumne de primer d’eso Ezequiel (Eze): Entrevistador : Hola bon dia, ara et farem unes quantes preguntes i tu ens donaràs la teva opinió, d’acord? Eze : Hola bon dia, d’acord feu-me totes les preguntes que vulgueu. jeeje Que opines sobre les relacions x el xat? Eze : està malament, però sort que s’ha inventat la webcam per poder conèixer a la persona amb qui estàs parlant i així no et poden enganyar. Creus que les relacions per Internet són autèntiques o fictícies? Eze :fictícies Tu has tingut alguna relació per Internet? Com heu acabat? Eze : no, qué va. En les relacions x xat tu creus que diuen la veritat i que són sinceres o mentides? Eze : mentides com una catedral, només 1 de cada 100 persones busca una relació sincera. Per què creus que la gent busca relacions x xat i no en la vida real? Eze : perquè es més fàcil lligar per Internet que a la vida real. Entrevistador : gràcies per la teva col·laboració i fins una altra. Eze : de res i fins una altra.

Alumne de segon d’ESO (Toni): Entrevistador : Hola, bon dia, ara et farem unes quantes preguntes. Toni : Hola, bon dia, d’acord Què opines sobre les relacions x el xat? Toni : que són una mica atrevides Creus que les relacions per Internet son autèntiques o fictícies? Toni : la majoria de la gent menteix i la persona que se’n porta la mentida acaba amb un disgust. Tu has tingut alguna relació per Internet? Com heu acabat? Toni : va a ser que no En les relacions x xat tu creus que diuen la veritat i que són sinceres o mentides? Toni : la majoria són mentires, crec jo, encara que hi ha persones que diuen mentires i uns altres diuen la veritat. Per què creus que la gent busca relacions x xat i no en la vida real? Toni : perquè volen conèixer gent nova, pot ser.... i que algunes poden ser per passar el temps. Entrevistador : gràcies per la teva col·laboració i fins la propera. Toni : de res.

Alumna de segon d’ESO (Sara): Entrevistador : Hola, bon dia, ara et farem unes quantes preguntes. Sara : Hola, bon dia. Que opines sobre les relacions x el xat? Sara : que...no sé..... que no són segures. Creus que les relacions per Internet són autèntiques o fictícies? Sara : solen ser fictícies. Tu has tingut alguna relació per Internet? Com heu acabat? Sara : sí però mai he quedat amb ell, i hem acabat com amics. En les relacions x xat tu creus que diuen la veritat i que són sinceres o mentides? Sara : que són mentides, tot el mon menteix i mai diuen la veritat. Per què creus que la gent busca relacions x xat i no en la vida real? Sara : per passar el temps. Entrevistador : gràcies per la teva col·laboració i fins una altra. Sara : de res. Adéu.

El sexe És una cosa molt normal per als joves com nosaltres. Els mètodes anti-conceptius són molt importants a l’hora de practicar el sexe tant per les malalties venèries com per els embarassos no desitjats. Podem utilitzar diferents tipus d’anticonceptius: el preservatiu, píndoles, preservatiu femení i moltíssims més com ara el DIU.

Preservatius masculins

píndoles anticonceptives

preservatiu femení

Tot sobre el preservatiu: Què és el preservatiu i com funciona? El preservatiu masculí és una funda que es col·loca sobre el penis durant la relació sexual. Prevé l’embaràs actuant com a barrera i evitant que el semen masculí s'aboqui a la vagina i que els espermatozoides puguin penetrar en l'òvul i fecundar-lo. Els preservatius preserven a dones i homes de contreure malalties de transmissió sexual, incloent la SIDA.

Com col·locar el preservatiu.

Importa quin tipus de preservatiu faig servir? SÍ, el millor és el de làtex. Dóna la millor protecció, tant per a l’embaràs, com per a les malalties de transmissió sexual. Si ets al·lèrgic al làtex, els de poliuretans són un bon mètode. Ells brinden la mateixa protecció davant l’embaràs i alguna protecció contra les malalties, però es trenquen més fàcilment.

On dec guardar els preservatius no usats?

Devem guardar-los en llocs secs, amb poca llum i a temperatura ambient. Massa fred o calor debiliten el material. La llum solar o la humitat poden fer que s’acabin trencant.

Com usar el preservatiu?

Vés amb compte quan obris un paquet de preservatius per no trencar o estripar el làtex amb les dents, ungles o anells. No desenrotllis el preservatiu abans de col·locar-lo sobre el penis, perquè pot afeblir el làtex i deteriorar-lo al mateix temps i tornar perillós el seu ús.

Tot sobre el preservatiu femeni Que es el preservatiu femení?

Aquest mètode consta d’una funda prelubricada i que no conté espermicidas, amb dos anells, un interior que permet la col·locació fàcil dintre de la vagina, i l’altre amb un diàmetre més gran que impedeix que aquest anell s’introdueixi dintre de la vagina.

Com es col·loca aquest preservatiu?

S’introdueix agafant l’anell interior des de la part externa del preservatiu a la vagina. Una vegada iniciada la col·locació s’introdueix el dit dintre del preservatiu per a acabar de col·locar-lo.

avantatges i inconvenients?

Entre els avantatges està que no cal esperar que el penis estigui en erecció. A més no fa falta extreure’l després de la ejaculacions, i és de fàcil ús.

Jocs preliminars !!!

Doncs ara, per acabar, preguntarem a un parell d’alumnes si saben què són els jocs preliminars. Hem entrevistat a dos alumnes de batxillerat que han volgut ser anònims. Sabeu què són els jocs preliminars? 1) el que fas abans del sexe amb la teva parella. 2) Son aquelles cosetes tant bones que es fan amb la parella abans de practicar el sexe. Saps algun joc? Per exemple? 1) Sí, parlar de coses excitants. 2) Sí, algunes, les carantoines amb la parella. Has practicat algun joc preliminar? 1) De vegades, amb el meu xicot. 2) Sí, amb la meva parella.

Oriol bassols 3A

Molta gent pensa que l´home elefant és una llegenda, però aquest home va existir, es deia Joseph Merrick i quan va néixer era un nen normal, però a la edat de cinc anys li van començar a sortir tumors i bulls a la cara, quan tenia 12 anys va morir la seva mare, i el seu pare es va tornar a casar. Llavors la seva madrastra no el va acceptar fàcilment. De gran el pobre semblava un monstre, i se li va acudir exhibir-se i cobrar perquè la gent el veiés, però va acabar sent una atracció de circ. Un dia estava al circ un prestigiós doctor anomenat Frederick Treves, el va conèixer i va donar-li la seva targeta. Quan anaven a fer una gira per Bèlgica van prohibir la gira i al tornar el van Fotografia real de Joseph Merrick tancar en un manicomi, però va ensenyar la tarja i van deixar-lo anar. Va tenir la seva pròpia casa, un mati de 1890 va ser trobat mort en el seu llit. La hipòtesi més acceptada és aquesta: es va quedar adormit assegut al llit, i de cop i volta el seu cap es va desequilibrar trencant-li el coll. La malaltia que tenia John Merrick es deia neurifibromatosis. L’any 1980 es va estrenar la pel·lícula titulada l’home elefant,. que va ser rodada a Londres. El productor, guionista, director i actor Mel Brooks va dirigir la pel·lícula. La pel·lícula va ser nominada a vuit Oscars però injustament no va rebre Pel·lícula de l’home elefant cap premi. La pel·lícula l’home elefant no només descriu la vida de Merrick sinó que també apareixen diferents personatges de diferent moral, amb fins oposats en ocasions, que permeten veure varis punts de vista de la tragèdia d’aquests estrany fenomen.

L’accident al barranc En un lloc d Espanya, en una nit amb molta boira anava una família en cotxe. Tornaven d’un viatge per la muntanya i es dirigien cap a casa per una carretera comarcal. De cop una senyora plena de sang va fer parar el cotxe, i va demanar a la família que l’ajudessin, que havia tingut un accident i que el seu fill estava atrapat al cotxe que s’havia caigut per un barranc. L’ home va anar a buscar el nen. Una estona després va tornar amb el nen i l’home va preguntar on havia anat la dona, i la seva esposa va contestar-li que havia desaparegut. Llavors l’ home va agafar el cotxe i quan tornaven va dir que havia vist la dona morta al cotxe accidentat i que segurament era l’esperit de la dona morta que volia que el nen visqués. Verònica i la teva mort 1ª versió Si et poses davant d’un mirall de nit i a les fosques en un quartet de bany amb tres espelmes enceses, i invoques a Verònica dient el seu nom tres vegades, una per cada espelma, apareixerà en el mirall la data de la teva mort. 2ª versió Si et col·loques davant d’un mirall la nit de Sant Juan a les 12 en punt de la nit i repeteixes tres vegades la paraula Verònica veuràs el teu propi enterrament. 3ª versió Si et fiques a un servei amb unes tisores a les dotze de la nit amb sis espelmes i repeteixes tres vegades Verònica, aquesta apareixerà, aixecarà les tisores i te les clavarà al cor. Llegendes del submarinista En una serra prop d’un petit poble de la província de Zamora es va declarar un incendi, per evitar el mal ecològic es van mobilitzar tots els medis efectius i humans possibles. Van tardar 2 dies en controlar-lo i 3 més en apagar-ho del tot, quan van inspeccionar la zona van trobar un submarinista totalment equipat, que estava calcinat al bosc. La pregunta era: Què feia un submarinista totalment equipat a la Serra on la platja més propera estava a 200 km? La resposta més raonable era que quan un hidroavió va agafar aigua del mar per apagar l’incendi va agafar el submarinista que estava a poca profunditat i el va llençar a l’incendi.

Buscando los orígenes del Ninja. Ha llegado el momento de hablar de Naruto, una serie que causa furor en Japón pero que en España todavía no ha salido. La serie esta repleta de personajes carismáticos y combates emocionantes. PERSONAJES: Uzumaki Naruto: Prota de la serie, es el ninja más escandaloso, chillón, pesado y testarudo de todos los tiempos. Cuando era pequeño su cuerpo fue utilizado como recipiente para encerrar un demonio. Quiere salir con su enamorada Sakura, que a su vez persigue a Sasuke, el máximo rival de Naruto. Naruto esconde una terrible fuerza que poco a poco irá demostrando. Sasuke Uchiha: Sasuke entrena con una sola misión, derrotar a su hermano Itachi al que odia profundamente. Sasuke es el típico contrapunto del protagonista callado, frío y que sólo dice lo que tiene que decir. Sus mejores técnicas están basadas en sus pupilas giratorias o “sharingan”, técnica de sangre heredada de su familia a la cual Itachi mató fríamente. Sakura Haruno: La enamorada de Naruto es una chica despierta e inteligente, aunque su amor es Sasuke, él pasa de ella completamente. No posee grandes capacidades físicas ni atractivas pero tiene una gran inteligencia.

Kakashi Hatake: El maestro del grupo formado por Naruto, Sasuke y Sakura, es un curioso ninja de grado superior de quien poco se sabe. Aparentemente es una persona un tanto atolondrada y siempre lleva un ojo tapado, este ojo esconde el “Sharingan” o pupila giratoria con la que puede anticiparse a los movimientos de su rival. Lo misterioso es que esta técnica se transmite de forma hereditaria entre los miembros del clan Uchia (sí, el de Sasuke), por lo que no tiene lógica que Kakashi la tenga.

HISTORIA: La Historia de Naruto se desarrolla en un mundo rodeado de aldeas de Ninjas. Uzumaki Naruto, el personaje principal de la historia, es un joven ninja de la aldea de Konohoa que pretende convertirse en el ninja más fuerte de la aldea (Hokage) para que la gente lo reconozca, ya que por una extraña razón que el desconoce, los aldeanos de Konohoa le guardan un extraño resentimiento y lo ven con desprecio.

La razón por lo que los aldeanos lo desprecian es por un acontecimiento sucedido hace 12 años en la aldea de Konohoa, un enorme Zorro de 9 Colas atacó la aldea, su poder era tan enorme que con sólo mover la cola provocaba Tsunamis. Muchos ninjas murieron tratando de detener a esa bestia. Los esfuerzos de los ninjas eran inútiles, hasta que llegó el 4º Hokage quien aunque no pudo matar a la bestia, logró encerrarla con una técnica dentro del cuerpo de un bebé. Ese bebé era..... Naruto. Es por eso que los aldeanos al ver a Naruto recuerdan con horror a aquel Zorro de 9 colas que mató a cientos de habitantes de Konohoa. Naruto vive solo y sin saber el secreto de que dentro de él habita el Zorro de 9 colas. Este personaje deberá luchar para que la gente lo reconozca como un gran ninja. Para ello tendrá que recorrer un largo camino que estará lleno de adversidades que debe superar. Esta sólo es la historia más básica de Naruto, el manga está repleto de personajes y una historia que cada vez se va haciendo más profunda, hasta el punto que se puede decir que aparecen nuevos protagonistas.

NATALI SONIA

PATRÍCIA ROBER

PALOMA JIMMY

DAVID BEATRIZ

JESÚS MARTÍN VÍCTOR

ANA

LAURA

CRISTIAN

ALEX

1.En plena borrachera un borracho le dice a otro: "¿En qué se parece una hormiga a un elefante?" El otro le responde: "No sé." "En que hormiga se escribe con H." "¿Pero elefante no lleva H?" "Sí lleva H." "No lleva." "Sí lleva." "¿Y por qué lleva H?" "Porque el elefante se llama Humberto." 2.Un hombre baja en su automóvil por una carretera de montaña, sinuosa y escarpada. Una mujer también al volante, sube por la misma carretera. Cuando se cruzan, la mujer saca la cabeza por la ventanilla y grita: -¡CERDOOO! El hombre saca también la cabeza por la ventanilla y contesta: -P......! Cada uno sigue su camino. Cuando el hombre tuerce en la curva siguiente se encuentra con un cerdo en medio de la carretera; instintivamente, gira el volante para esquivarlo y el coche rueda por la ladera y se estrella en el valle. ¡Ah, si los hombres escucharan alguna vez a las mujeres...!

3.Era un burro al que le gustaba tener sexo con los animales de las demás granjas. Un día lo andaba buscando su dueño y se encuentra con el dueño de una granja cercana y le dice: "Oiga, ¿no ha visto a mi burro?" "Sí, vino y se echó a mis cabras." "¿Y no vio para dónde se fue?" "Sí, se fue para la otra granja." Va a la otra granja y le dice al señor: "¿No ha visto a mi burro loco?" "Sí, vino y se echó a mis gallinas." "¿Y no vio para dónde se fue?" "Sí, se fue por ese lado." El señor ya llevaba un rato buscándolo y por fin lo ve tirado moribundo en el desierto y dice: "¡No, burro, no te mueras!" Y el burro le dice: "¡Cállate, que me espantas a los buitres!"

4.Una mujer se levanta por la mañana, despierta a su marido y le dice: "Cariño, he tenido un sueño maravilloso. He soñado que me regalabas un collar de diamantes por mi cumpleaños. ¿Qué querrá decir?" El marido le contesta: "Lo sabrás en tu cumpleaños..." Llega el día del cumpleaños de la esposa y el marido entra en casa con un paquete en la mano. La mujer, emocionada, se lo quita de las manos, rasga nerviosa el papel, abre rápidamente la caja y encuentra un libro titulado: "El significado de los sueños."

5.Un día, Jaimito llegaba de la escuela y va a buscar a su madre a casa, buscando buscando, se le ocurre entrar en la habitación de la madre, y se encuentra a su madre haciendo el amor con su padre. Jaimito sorprendido les pregunta: "Mamá ¿qué haces?" "Jugando una partida al mus." Jaimito se marcha a buscar a su abuela, para que le haga la merienda. Entra en la habitación de la abuela y se encuentra a su abuela haciendo lo mismo con el abuelo. Jaimito les pregunta: "Abuelitos ¿qué hacéis?" "Jugando una partida al Póker", le contesta la abuelita. Al cabo de un tiempo la abuela, el abuelo, el padre y la madre, entran todos juntos en baño, y se encuentran a Jaimito masturbándose. Todos sorprendidos le preguntan a Jaimito: "Hijito ¿qué haces?" "¡Jugando a un solitario!" 6. Jaimito iba de viaje, entonces una señora le pide sus datos: "¿Nombre?" "Jaimito Pérez." "¿Edad?" "Cinco años." La señora pregunta: "¿Sexo?" Y Jaimito responde: "Todavía no." 7.Este es Jaimito que llega a casa y su madre le dice: "Jaimito, vete a por pegamento." Jaimito la dice que no va a ir. Su madre cabreada le dice: "Vete a por pegamento o te pego." Y Jaimito la contesta: "¿Cómo me vas a pegar si no he ido a por el pegamento?"

Encara que no ho sembli aquestes dues cares són la mateixa: dóna-li la volta.

Si t’hi fixes veuràs que en aquesta imatge sembla que hi ha dues columnas i tres tubs

Si t’hi fixes veuràs que a les línies blanques surten uns quadrats grisos.

Mira fixament el puntet del centre del dibuix… Ara allunya i apropa el cap sense perdre de vista el punt… Els elements que l’envolten giran entre sí a la velocitat del teu cap.

Triangle impossible.

EUGENI