Entrevista: Ana Abad

He estudiat la carrera, que ara li diuen Grau, de Matemàtiques a la UAB i cursat diverses assignatures de programació i d'intel·ligència artificial. També vaig fer les pràctiques en el Centre de Visió per Computador (UAB). No vaig haver de pensar-ho gens, ja que des de ben petita destacava de forma exagerada en aquest camp. M'agradava dibuixar grafs, calcular divisors i múltiples de nombres, decorar la porta de la meva habitació amb càlculs i jugar amb la calculadora com avui dia la gent ho fa amb el mòbil. Quan vaig començar la universitat només estudiava, no feia una altra cosa, i era realment feliç.

Quan era jove internet tot just començava a utilitzar-se, així que vaig escollir aquestes assignatures com a entreteniment.

Deu fer uns deu anys. La informàtica en un centre comporta molts maldecaps, però tinc la sort de treballar conjuntament amb el Carlos Cruz, el coordinador TIC del centre, un gran professional, just i ple de bondat. Això, en el món laboral actual que ens envolta, és molt difícil de trobar.

Actualment sóc professora de la UAB i m'encanta ja que quan explico Àlgebra lineal sento que em converteixo en la versió més pura del que sóc i puc expressar-ho.

Seria genial dir-te que el meu hobby és viatjar, fer esport i la muntanya, però no és així. El que més m'agrada és un bon dinar o sopar amb la família i amics, la tranquil·litat i dormir.

No, perquè visc a La Florida i estic molt a prop de casa. Penso que cal buscar un estil de vida sense estrès i guanyar qualitat de vida en tot el que es pugui.

No m'importaria, però sóc conscient del que sé i del que no sé. Penso que és necessari (no suficient) que un professor domini l'assignatura.

No és gens pesat, perquè els alumnes que tinc a l'optativa d'Informàtica de 4t d'ESO són meravellosos. Acostumo a fer aquestes classes de forma pràctica perquè aprenguin entretinguts i motivats.

Sí, perquè és un institut bo i de qualitat. A més, gràcies a aquest institut he conegut companys que me'ls estimo molt.

Quan vaig acabar els estudis vaig anar a viure a França dos anys per descansar. Després, vaig tornar per presentar-me a les oposicions de professora de Matemàtiques i vaig començar a treballar.

Carai, ara te n'explicaré una i em ficaré en un embolic! Jo tinc fama de dura, perquè sóc una dona amb caràcter, però els meus alumnes em coneixen i saben que sóc el contrari. Penso que és molt important la salut mental dels nens i l'any passat va ser un any molt dur per tots. Amb els meus alumnes de 2n d'ESO, a vegades ens saltàvem algunes hores de matemàtiques i anàvem d'amagat a un racó del pati a jugar a cartes i a la pilota. També convertíem les taules de l'aula en taules de ping-pong. Aquestes petites coses són les que es recorden tota la vida. De vegades a la vida s'ha de fer el que et dicti el cor, tot i que no estigui permès.

La teoria del caos és la branca de les Matemàtiques que tracta certs tipus de sistemes complexes i dinàmics no lineals amb dimensió fraccionària molt sensibles a les variacions en les condicions inicials. Opino que la trajectòria de la vida d'una persona segueix aquest model i per tant, quan canviem una decisió, per petit que sigui el canvi, el sistema caòtic es pot complicar molt. Recomano pensar bé les decisions que prengueu al llarg de la vostra vida, per tal d'aconseguir tenir una vida tranquil·la i feliç dintre d'un sistema caòtic. Chenan Xu, 2n ESO