56
NĂşm:
I nsRovi r aFor ns
Í NDEX
CADENAPERPÈTUA Núm 56 Mar çde2013
Sal vadorEspr i u. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 Di aI nt er naci onaldel aDonaTr ebal l ador a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 Elcàncer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 Di aI nt er naci onaldel aDi scr i mi naci óRaci al . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 Al af i r adeSant aLl úci a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 Col . l ecci óAr nal doBi et e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 Tal l erdef ot ogr af i a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 Vi si t aal aUB. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 Xer r adasobr esexual i t at . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 Xer r adasobr eelt abac. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Laj or nadadepor t esober t es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Adi ós,br i gadas,adi ós. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Códi gosQR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 Nexus7&Googl e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Ani me. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Ci ènci aperf eracasa( 2) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Passat emps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
S a l v a d o rEs p r i u Sal v adorEs pr i u,s i n’ er a… Apar tdel spoemesmus i c at sperRai mon,v ai gc onnec t arperpr i mer av egadaamb Es pr i upermi t j àdel apr ec i s aPr i mer ahi s t òr i ad’ Es t her :er al apr i mer av egadaque bus c av at ant espar aul esal di c c i onar i ,t oti es t ares c r i tenl amev al l enguamat er na. Àngel Car mona,r ei del t eat r er omànt i cdedebò,t i t l l av aaques t aobr adet eat r e,en quèc onv i uenel egant mentl al l enguac ul t ai l adel pobl e,de«gamber r adaer udi t a». Cent r ant meenl as emànt i c adel smot s ,v ul l c oment arunaes t r of ade«Canç ódel a mor tal ’ al ba»,undel spoemesmus i c at sperRai mon: Si par al ’ al t a mol a,podr às f i x as ot ana, pot s err odar ? Lapr i mer av egadaquev ai gl l egi rel poema,j onoent eni ar es .Per ò,s i us esel di c c i onar i ,des c obr ei x esque«mol a»ésl a«pedr ac i r c ul ardel esduesquec omponenel mol íor di nar i ,unaésmòbi l i esf ar odars obr el ’ al t r a,queésf i x a»,i «s ot ana»s i gni f i c a «c ar ai nf er i ordepedr ac i r c ul ardel esduesquec omponenel mol í »;ésc om s i ens di gués :«s i s e’ nspar ael c or ,podem pot s ers egui rr es pi r ant ?»Ésadi r ,quei nt ent a r es i gnar s ed’ al gunamaner aal nos t r ei nev i t abl ef ut urac ur tol l ar gt er mi ni .Ambl a l l engua,f aj ugues quest r ans c endent s .Aquí ,l ’ Es pr i us e’ nsmos t r ac om l ’ i nc ans abl e pens adordel amor t . L’ èpoc ad’ Es pr i uv as ermol tdur aperal anos t r ac ul t ur ai al gunav egadas ’ hav i adi t queEs pr i ul i f ei aal c at al àundar r erhomenat geabansque,pos s i bl ement ,mor í s .Vul l di rque,s i l al l enguac at al anaf osunf ar aó,Es pr i ul i c ons t r uï aunapi r àmi deenor me, r es i s t ental pasdel t emps . Perac abar ,nos ens eabansdi r v osqueusf ami l i ar i t z euambel poet adeSi ner a( un al t r ej ocqueesdes c obr ei xl l egi ntl apar aul adedr et aaes quer r a) ,c oment ar édues anèc dot es . Lapr i mer a,mos t r ac om l apoes i ad’ Es pr i uf or mav a( i f or ma)par tdel nos t r el èx i ci bagat gec ul t ur al .Esdi uqueenunaoc as i óGabr i el Fer r at er ,as s egutenunr es t aur ant al c os t atd’ Es pr i uj unt amentambal t r esl l et r af er i t sdel sany s60i c omenç ament sdel s 70,esv aadr eç aral c ambr erdi ent :«Podeuf erel f av ordepor t ar mel amev apobr a, br ut a,t r i s t ai di s s or t adabot i f ar r a?»M’ agr adal ’ anèc dot aper quèv i s ual i t z oel magní f i c Gabr i el Fer r at eri d’ al t r eses c r i pt or sf entunabot i f ar r aal c onc ept edepàt r i aquet r ans metaques tpoema( noes t àmésbr ut aqued’ al t r espaï s osni ést r i s t a. . . ) . L’ al t r aanèc dot av aquedargr av adaenel smeusar x i usc er ebr al squan,dur antl a s egonamei t atdel adèc adadel s80,ent r ev i s t av enEs pr i uperl ar àdi o.Capal f i nal de l ’ ent r ev i s t al i v anpr egunt ars i pens av av i ur eenc ar amol tmést emps .Es pr i uv a r es pondr eambl as ev av eumési nqui et ant :«Es per oquenogai r e». Rec or dem l ess ev espar aul esi el s eumónmí t i c .Es t anv i v esper quèhi s om nos al t r es . Mer i t xel lSal esTomàs 2
El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia tradicionalment aprofitat per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seua participació juntament amb l'home al camp del treball i la societat, en general. Se celebra des del dia 19 de març de 1911.
Manifestació del Dia Internacional de la Dona Treballadora a Barcelona l'any 2009.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917. El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del segle.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes, el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910, a la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, implantada per les Nacions Unides el 1977.
Dani Saura Vázquez
3
MIRAREM DE RESPONDRE AQUESTES PREGUNTES:
CÀNCER ANDREA BUSOM RUBIO, SARA PERIANES I CARLOS SÁNCHEZ
QUÈ ÉS EL CÀNCER?
COM PODEM SABER SI TENIM CÀNCER?
DE QUINS TIPUS DE CÀNCER HI HA?
COM HA VISCUT LA MALALTIA UNA PERSONA? (Entrevista)
Temes del Día Mundial contra el Cáncer en els darrers anys
2008: Donar als nens i joves un ambient sense fum.
2009: Fomentar un estil de vida enèrgic i equilibrat basat en una dieta sana i activitat física.
2010: Més informació sobre les vacunes contra els virus que causen càncer (per exemple, vacunes contra el VPH).
2011: Ensenyar als nens i adolescents evitar els raigs UV per fer una exposició al "sol intel.ligent".
2012: Junts és possible.
2013: Càncer - Sabia vostè?
QUÈ ÉS EL CÀNCER? El día 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer . En aquest dia l’OMS (Organització Mundial de la Salut) dóna suport a la Unió Internacional contra el càncer i promou mitjans per alleugerir la càrrega mundial de la malaltia. El càncer és una malaltia provocada per un grup de cèl·lules que proliferen sense control i es multipliquen de manera autònoma, envaint localment i a distància altres teixits. La malaltia pot matar la persona afectada, si no és sotmès a un tractament adequat.
COM SAPS QUE TENS CÀNCER? Els símptomes que indiquen que pots tenir càncer són aquests: - Pèrdua de pes inexplicable. - Úlceres o ferides que no cicatritzen. - Sang en orina o en femta. - Canvis en els hàbits intestinals que s'allarguen més de sis setmanes. 4
- Problemes per orinar. - Tos o ronquera persistent durant més de tres setmanes. - Dificultat per empassar. - Fortes suors nocturnes. - Dolor persistent i inexplicable durant més de quatre setmanes. - En el cas de les dones, canvis inusuals en el pit o hemorràgies vaginals abans de la menopausa o entre les menstruacions.
Página 2
QUINS TIPUS DE CÀNCER HI HA? Aquests són alguns d’ells: El càncer melanoma és un tipus de càncer de pell, més greu que els càncers de cèl·lules basals o escamoses, que són més freqüents. Si bé el melanoma té un menor grau d'incidència que altres tipus de càncer de pell, presenta el major índex de mortalitat i és responsable del 75 per cent de les morts per càncer de pell. Si voleu prevenir aquest càncer cal no prendre massa el sol. El càncer de l'estómac, també conegut com càncer gàstric, és una malaltia en la qual es troben cèl.lules canceroses en els teixits de l'estómac. Els aliments arriben a l'estómac a través d'un tub anomenat esòfag que connecta la boca amb l'estómac. Després de passar per l'estómac, els aliments parcialment digerits passen a l'intestí prim i després a l'intestí gros o còlon. El càncer de testicles sovint comença en les cèl · lules que produeixen l'esperma. El primer símptoma és un bony dur de la mida d'un cigró. Aquest embalum normalment no és dolorós al tacte. En els primers estadis no hi ha altres símptomes. Molts homes descobreixen el tumor ells mateixos. Com més aviat es descobreixi, millor. Normalment, només afecta un testicle. El càncer de mama és una malaltia en la qual es desenvolupen cèl · lules canceroses en els teixits de la mama. La glàndula mamària es compon de diversos raïms de lòbuls i lobels connectats mitjançant uns conductes prims, a manera de branques d'un arbre; en aquests conductes es desenvolupa el càncer de mama més freqüent que és el càncer ductal. L'altre tipus de càncer de mama és el carcinoma lobular.
5
ENTREVISTA Com que volíem saber de primera mà com es conviu amb aquesta malaltia hem anat a parlar amb l’Emilio, una persona que ha patit càncer de còlon.
Què és el càncer de còlon? És el càncer que es produeix als budells.
Com et va afectar aquest càncer? Em van haver de tallar un tros de budell i vaig estar a l’hospital un mes per unes petites complicacions.
Quines proves et van haver de fer? Tacs, radiografies, colonoscòpia i analítiques.
Quant temps vas estar fent la quimioteràpia? Sis mesos.
Quan et van operar, vas haver de portar bossa? No, afortunadament.
6
Dia internacional de la Discriminació Racial Dia Internacional contra la Discriminació Racial L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 21 de març Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. Aquest dia, del 1960, la policia va obrir foc i va matar 69 persones en una manifestació pacífica contra les lleis de l'Apartheid que es realitzava a Sharpeville, Sud-àfrica. En proclamar el Dia el 1966, l'Assemblea General va instar la comunitat internacional a redoblar els seus esforços per eliminar totes les formes de discriminació racial. Temes del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial: 2010: Desactiva el Racisme 2011: Any Internacional dels Afrodescendents 2012: Racisme i Conflicte
Com podem eliminar la discriminació racial? L'ONU a través d'aquest dia vol recordar el seu propòsit de combatre i eradicar el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i totes les formes relacionades d'intolerància que es duen a terme en diferents parts del món. D'altra banda, les Nacions Unides i la comunitat internacional han creat instruments d'ordre internacional per ajudar a l'eliminació del racisme com la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial.
7
Totes aquelles accions, actituds, que tinguin com a objectiu la discriminació a una altra persona pel seu color de pell, per la seva llengua... és un acte de racisme. Aquesta és una situació que ha existit des de fa molt temps i a la qual encara s'enfronten milions de persones. Carlos Sánchez i Sara Perianes
8
a l a f i r a d eS a n t a L l u c i a
Car l adel T or o
a15dedes embr epernos al t r esv ac omenEldi ç aral esv ui tdel mat í :ment r eunsmunt av enl a par adet ai t r ei enel smat er i al s ,al t r esesdedi c av enami r arl ac ompet ènc i a.Gr àc i esal spar es c ol · l abor ador si l ’ AMPAesv apodermunt ar .Apr i mer eshor esdel mat ínohi hav i amol t agent ,per ai x òv am s or t i rav endr el ot er i a,c os aqueensv a benef i c i ari ani marmol t í s s i m. Des pr ésd' hav erpas s athor esi hor esv enentt ot t i pusd' obj ec t esc om perex empl e,bol esde nadal ,c ar pet es ,l l i br et esdet ot st i pus ,es pel mes , c oi x i nst èr mi c s ,j oi er s,pol s er es . . .el abor at sper t ot snos al t r est ambév am v endr eal t r esobj ec t es quev ans obr ardel ’ anypas s at .Vam poder gaudi rd' unaes t onadedes c ans ,enl aqual v am di nari v eur eal t r espar adet es .Lav er i t atésque t ot sel si ns t i t ut ss ' hohav i enpr epar atmol tbéi t ot sensmer ei x í em unabonaquant i t atdedi ner s enf i nal i t z arl ’ es t ànc i aal aPl aç adel aVi l a. Al at ar dal av endav as ermol tmi l l orj aquel a gents or t i adel ess ev esc as esperav eur el espar adet esi s empr ehi hav i anensquedemanav en al gunac os et ai el spar esel sl ac ompr av en,per s ers ol i dar i s . Enf i nal i t z arel di ai c omenç arl ani t ,ensv am pos arar ec ol l i rt ot sel sobj ec t esquehav í em pos atal av enda.Podem di rqueSt a.Ll úc i aens v aapor t arguany sec onòmi c si ami s t at .Pert ant , v as erundi ac ans at ,per òal hor a,bas t antbenef i c i ós . Cal agr ai rl as ev ac ol · l abor ac i óal av enda i el abor ac i ódepr oduc t esa:Mar i bel Enamor ado, Mar i naCor el l a,J udi t hFeder i c o,Al ej andr oPar í s , Al badel Val l e,Mí r i am Ll adó,Bár bar aFát i ma,
Ungr upetd’ al umnesva par t i ci parcom apúbl i c al agr avaci ódelpr ogr ama aTV3.
HEM ANAT A VEURE LA COL·LECCIÓ D’ARNALDO BIETE Arnaldo Biete és un col·leccionista molt divers i la seva casa és un autèntic museu Paula Soto
punts de llibre de fa segles, de països i un en especial de la nostra professora Meritxell Sales. L’Arnaldo guarda una petita col·lecció de ràdios on es poden veure els models més clàssics, i fins hi tot els més moderns. El Sr. Arnaldo Biete ensenya una de les seves col·leccions als alumnes de tercer d’ESO
Quan pugem a la sala que té a dalt ens trobem
El passat 23 de novem-
ja es poden veure tota
les parets de les escales
bre els alumnes de 3A i
mena de col·leccions. Al
amb pòsters de
3B d’ESO vam anar a la
costat de la porta princi-
pel·lícules antigues i de
casa i museu del
pal tenia bolígrafs de tot
personatges famosos.
col·leccionista Arnaldo
tipus, marques, països,
Només entrar, veiem
Biete. El nom de la sorti-
colors.. També ens vam
dues col·leccions impac-
da va ser “El pas del
trobar amb didals de tots
tants: una és de mòbils, i
temps a través de les
els països, mides, formes
de la mateixa manera que
col·leccions”.
i colors.
les ràdios, van del més
Un cop allà, ens van re-
Té una sala gran amb vi-
antic fins el més nou. Al
bre l’Arnaldo i la seva pa-
trines on guarda punts de
seu costat ens trobem les
rella, molt formals i agra-
llibre; d’aquestes sales en
parets amb prestatgeries
dables.
té dos, les parets de les
que contenen 7.000 cla-
Només entrant a la casa,
quals estan plenes de
uers. Increïble!
10
Ens va deixar entrar al lloc on té més punts de llibre, etiquetes d’ampolles, loteries de fa centenars d’anys, llibres, pel·lícules, càmeres, necrològiques… La vida d’aquest home és per a les col·leccions, i és d’admirar.
Mirant alguns dels moltíssims punts de llibre de la col·lecció
Amb la professora Meritxell Sales admirant diversos detalls de les múltiples col·leccions
11
T a l l erdef ot ogr a fia Ene s t o st r e sme s e sh e mo sh e c h ou n t a l l e rd ef o t o g r a f í ad i g i t a l . T e n e mo su np r o f e s o rn u e v o , Tx e maq u en o se n s e ñ a d oa h a c e rf o t o mo n t a j e syt a mb i é nh e mo sa p r e n d i d oau s a rd o sp r o g r a ma s : e l L i g h t r o o my e l Ph o t o s h o p . Es t af o t ol ah eh e c h oy oe ne l t a l l e rd ef o t o g r a f í a Es t af o t omeg u s t ap o r q u el ah eh e c h oy o , d e l Pr o j e c t eFa i g , c o nd o sf o t o g r a f í a smá s : u n a p e r oú l t i ma me n t el a sc l a s e ss o nmu ya b u - d o n d es a l g oj u g a n d oc o n t r ami mi s moyo t r ae nl a r r i d a sp o r q u en os a l i mo s . Abdoul aye. q u es a l g od eá r b i t r o . Es t ee su nmo n t a j eq u e e s t o yh a c i e n d oe nf o t o g r a f í a .L o smo n t a j e ss o nl o q u emá smeg u s t ah a c e r .Yl oq u en omeg u s t ae s q u e h a y q u e a n d a r m u c h o . A d á n . Ene s t o st r e sme s e sh e mo sh e c h o u nt a l l e rd ef o t o g r a f í ac o nTx e may Eu g e n i . He mo sa p r e n d i d oah a c e rf o t o s , e d i t a r l a syu t i l i z a ru n o sp r o g r a ma sq u e s el l a ma nL i g h t r o o myPh o t o s h o p . Es t ed í a , e l d el af o t o , e s t á b a mo sh a c i e n d ou np r o y e c t od er e t r a t o . Al p r i n c i p i oe l t a l l e rn omeg u s t a b an a d a , me B u e n a s , mel l a moJ e r e my .A q u í p o d r é i s a b u r r í amu c h oyn ot r a b a j a b ap o r q u e v e r u n af o t od el a smu c h a sq u eh e mo sh e c h o . n os a b í ah a c e rf o t o s . Pr o n t oa c a b a r e B u e n o , v e r é i s , ami n oe sq u emeg u s t emu c h o mo se s t et a l l e rye mp e z a r e mo sa l af o t o g r a f í ap e r oe s t áb i e na p r e n d e r c o s a s h a c e rma r q u e t e r í ac o ne l p r o f e s o r n u e v a s .E s t u d i a r f o t o g r a f í as i r v ep a r as e r f o L l u í s . Yassi n t ó g r a f oys i a l g u n av e zv a sah a c e r u n af o t od e a l g u n ac o s aod ea l g u i e nt es a l d r áme j o r . Es t ea ñ oe s t a mo sh a c i e n d ou nt a l l e rd ef o t o g r a f í ac o nu np r o f e s o rq u es el l a maTx e ma . El t a l l e rd ef o t o g r a f í ae s t ámu yb i e n , n ot ea b u r r e s , a p r e n d e sc o s a sq u el u e g ot es i r v e nat i , p o re j e mp l o : r e t o c a rf o t o sp a r as u b i r l a sd e s p u é sa l Fa c e b o o k . He mo sa p r e n d i d oau s a ru np r o g r a maq u es el l a maL i g h t r o o m, q u es i r v ep a r aa y u d a raq u e l a sf o t o ss e a nmá sa l e g r e s . Ha c et r e sme s e sq u eh e mo se mp e z a d of o t o g r a f í ayp r o n t oe mp e z a r e mo se l t a l l e rd ema r q u e t e r í ac o ne l p r o f e s o rL l u i s .Manuel . Ho l as o ye l Joséye s t af o t o , l ah eh e c h oe ne l t a l l e rd ef o t o g r a f í a .En e s t af o t oh eb u s c a d ol o sp u n t o sd ef u g ad e l b a n c o .El t a l l e rd ef o t o g r a f í a e s t áb i e np o r q u ea p r e n d e sah a c e rf o t o mo n t a j e syae d i t a rl a sf o t o s . T e n e mo sd o sp r o f e sq u en o sa y u d a nah a c e rl o smo n t a j e syd a ni d e a sp a r a h a c e rl a sf o t o syt a mb i é nh e mo sh e c h oc a r á t u l a s , p o r t a d a syp ó s t e r s . Ho l amel l a moAl baye s t o ye ne l t a l l e rd ef o t o g r a f í ad e l Pr o j e c t eFa i g .Si n c e r a me n t e , a l p r i n c i p i o n omeg u s t a b ap a r an a d ap o r q u et e n í aq u eh a c e r memu c h a sf o t o syl ov e í aa b u r r i d o , p e r ol av e r d a d q u emeh aa c a b a d og u s t a n d o .Hea p r e n d i d oau s a rmu c h o sp r o g r a ma sq u ea n t e sn oc o n o c í a . He mo sh e c h of o t o smu yg u a p a s , d ep a i s a j e s , d e l i n s t i t u t o , d e l Es t e l aI b é r i c a , d el ai g l e s i a , e t c . Ah o r ap o rf i ny as a b e mo sh a c e rf o t o sb u e n a syr e t o c a r l a s . L oq u en omeg u s t ad eFo t o g r a f í aFa i g e st e n e rq u er e p e t i rl a sf o t o s . Po rl od e má s , e s t o ye n c a n t a d a .
Vi s i t aa:UB 4t.d’ESO
E l di a26def ebr erde2013, el sa l umnesde4td’ E S O( Ai B) del ’ I NSRov i r aF or ns , v a ma na rj unta mb3pr of es s or sa l aUni v er s i t a tdeBa r c el onaa mbl afina l i t a td’ i nf or ma r nos unami quet améss obr el af or ma c i óquepodem t eni r , c om podem a c c edi rael l ai c om s er i ami l l orpera nos a l t r esa r r i ba r hi . L as or t i daesv ai ni c i a raS a nt aPer pèt ua , onv a ma ga f a r el t r enfinsaPl a ç aCa t a l uny a , a l l àv a m es t a rr onda ntuna es t onafinsquev a m ent r a ral ai ns t i t uc i óper òi ni c i a rl a x er r a da . Va m ent r a ral auni v er s i t a ti v a m dona runav ol t a , v a m poderv eur ec om er aunac l a s s e , a l gunsj a r di nsi a l gunes i ns t a l · l a c i onsdel c a mpus . Des pr és , v a m ent r a raunas a l a onv a ma s s eur et ot sj unt si v à r em c omenç a raes c ol t a ra l ’ homequeensdona r i at ot al ai nf or ma c i ó. L ax er r a dav ac omenç a r , l ’ homev ar es ul t a rs erunpr of es s ore x per i ment a tdel c ent r e , por t a v aj amol t sa ny s e x er c i ntl apr of es s i ó, a i x í queensv adona rmol t sc ons el l s d’ es t udi i ensv ae x pos a rmol t esa nèc dot esquej us t i fic a v enel sc ons el l s .Va m podera c c edi ramol t ai nf or ma c i ó s obr edi f er ent suni v er s i t a t s , i nc l úsv a m podermi r a ri pr egunt a rc om a r r i ba ral aquepodr i as erl anos t r af ut ur a c a r r er a . E nsv ae x pl i c a rt ot sel sgr a usd’ es t udi s( Gr a u. Mà s t er , doc t or a t . . ) , i mol t esdel ess or t i desquet eni en t ot sel ses t udi se x pos a t s . Amés , hi ha v i al esnot esdec or t del esdi f er ent sc a r r er es , di f er ent spa gi neswebd’ ut i l i t a ti unagr a nv a r i et a td’ opc i onspert ot sel squefina l ment , es c ol l i s s i ns eruni v er s i t a r i s . F i na l ment , l ’ homeensv ades pedi ra c l a r i ntt ot sel s dubt esquet i ngués s i mi t ot esl esqües t i onsque v ol gués s i me x pos a r , ensv a ndona runac a r pet apl enade d’ i nf or ma c i ómésunaa gendaes c ol a r , i v a mt or na rac a s a , s upos a da ment , a mbl esi deesunami quet amésc l a r es . 13
Andr eaCa s a doT ej er o
Xarrada sobre la sexualitat a 2n d’ESO Ariadna Dorado, Carlos Sánchez, Daniel Saura i Laia Cano El dia 20 de febrer van venir a fer-nos una xerrada sobre la sexualitat, ens van explicar què era el “petting”, les nostres pol·lucions nocturnes, la menstruació, els canvis del nostre cos, el que pot passar la primera vegada, el sexe virtual, el sexe i les drogues, l'embaràs i l’avortament, etc. Com que la xerrada va ser molt interessant us en farem un resum Què és el “petting”? El “petting” és practicar el sexe sense penetració. És l’estimulació, abraçades, petons i masturbacions mútues que ens porta al coneixement propi i al de la nostra parella. És molt recomanable practicar el "petting" abans de tenir relacions amb penetració, així descobrireu junts el plaer. Ereccions nocturnes? Les pol·lucions nocturnes es produeixen quan el penis es posa dret, a causa d'una afluència de sang i es fa més gran. D'aquest fet, se'n diu erecció i és un acte totalment involuntari provocat per estímuls que han produït una excitació sexual. Les anomenades pol·lucions nocturnes, que són emissions involuntàries d'esperma, succeeixen mentre dorms a causa d'un somni agradable o sense saber ben bé per què. Aleshores es produeix una erecció i tens un orgasme, el semen surt disparat i et despertes amb el pijama moll. Les pol·lucions nocturnes poden començar al voltant dels catorze anys. La menstruació? La menstruació és la descamació de la capa interna de l’úter que es fa gruixuda durant la primera part del cicle menstrual per tal d’acollir un possible embaràs, i que s’expulsa al final del cicle en forma de sagnada (regla) si no hi ha gestació. Canvis del nostre cos. Les noies, des dels nou anys als dotze, i fins als setze o disset, entreu en un període del cicle vital que s'anomena pubertat. Els nois també experimenteu aquest període un o dos anys més tard. Tots aquests responen també a uns canvis interns, ja que es produeixen més hormones sexuals anomenades estrògens i progesterona, que són les típicament femenines i la testosterona que és més típicament masculina. Les hormones activen els òrgans sexuals que es preparen per a la reproducció. Tot l'organisme madura i aquest desenvolupament pot comportarvos canvis emocionals i de relació amb els altres. La primera vegada. Quan es parla de "primera vegada" ens referim normalment, al primer cop que es té una relació sexual amb penetració. Això no vol dir que les altres "primeres vegades" (la de tocar-vos, la de veure-us despullats, el primer orgasme, etc.) no tinguin també molta importància. En tot cas, la primera vegada que realitzeu l'acte sexual amb penetració té un significat especial. Cada persona ha de ser capaç de decidir com, amb qui i en quin moment vol començar a tenir relacions sexuals amb penetració. De la mateixa manera, teniu el dret de decidir quin tipus de pràctiques sexuals voleu experimentar. La masturbació La masturbació és una manera de conèixer el cos que ens permet obtenir plaer i alliberar tensions. La vulva (sobretot el clítoris i l’entrada de la vagina), el penis i els testicles són zones molt sensibles del cos, ja que estan plenes de terminacions nervioses. 14
Sexe virtual Sexe virtual és el que es practica a través d'un mitjà de comunicació, com pot ser l'ordinador o el telèfon, i té com a característica fonamental que no es dóna la presència física de les dues persones en el mateix lloc. El sexe i les drogues La majoria de les drogues (alcohol, pastilles, porros, cocaïna...) alteren la percepció (perds el control i el poder de decisió) i, per tant, hi ha un major risc de fer sexe imposat (fer sexe sense ni tan sols saber que en fas) que comporti un embaràs o el contagi d’infeccions de transmissió sexual. L’embaràs L'embaràs és la implantació d'un òvul fecundat a l'endometri dins de l'úter. La durada normal d'un embaràs és de 9 mesos o 40 setmanes. L’avortament L'avortament és la interrupció de l'embaràs que pot produir-se de manera espontània o a demanda de la dona embarassada. Si l'avortament es fa a demanda de la dona s'anomena interrupció voluntària de l'embaràs. Per més informació:
Xerrada sobre el tabac a segon d’ESO Sara Perianes, Esteban De Andrés i Carmen Alcaraz
El divendres 1 de febrer, van venir a les classes de segon a fer-nos una xerrada sobre el tabac. Ens van explicar que les empreses es beneficiaven de la salut de les persones, ja que per fumar pots arribar a perdre 7 anys de la teva vida. Si fumes, el millor que pots fer és fumar tabac natural, ja que aquest no té tants productes químics i no afecta tant a la nostra salut. La gent fuma perquè diu que treu l'ansietat, el que fa és el contrari, per culpa de la nicotina nosaltres no podem deixar el tabac i la nostra ansietat augmenta. Un paquet de tabac pot arriba als 5 euros. Si compreu un paquet diari i multipliqueu per 365 dies que té l’any us surt la gens menyspreable xifra de 1.825 euros cremats cremats! No seria molt millor fer qualsevol altra cosa amb aquests diners? El tabac ens pot produir càncer, atacs cardíacs, el bloqueig arterial, la pèrdua de la visió, etc.
Fumar et pot matar.
15
LA JORNADA DE PORTES OBERTES
El passat 2 de març del 2013 es va celebrar la Jornada de les Portes Obertes del nostre centre, on vam participar alguns alumnes de 1r, 2n i 4t d’ESO. Quan vam arribar a l’institut, a les 9 del matí, ens vam preparar per fer-nos una foto tots junts i després vam haver d’anar cadascú a la planta on havíem d’anar passadís amunt, passadís avall, o estarnos a la mateixa aula durant tot el matí, per presentar l’institut als pares que hi venien. Va ser una mica esgotador, sobretot per als que havíem d’estar passejant-nos tota l’estona. Al final vam acabar passant-nos-ho molt bé, i quan vam acabar, vam anar tots a la cantina a fer un dinar i on el director ens va felicitar per com ho havíem fet tots. Ariadna Dorado, 2n C.
Seguidament vaig acompanyar a dues famílies més i després vaig fer un descans per esmorzar, cosa que havíem de fer per torns d’un en un en una classe sols.
Quan vam entrar per la porta, vam anar tots a una classe a deixar totes les coses que portàvem. Quan van acabar de donar-nos les targetes que ens identificaven com a guies oficials de la Jornada de Portes Obertes va arribar l’hora de les fotos. Ens vam fer tres fotos dins l’escola i tres fora. Tot seguit la porta es va obrir i van començar a entrar visitants. Tots els nois i noies de 1r d’ESO ens vam posar darrere de la taula on estaven asseguts el Marc A i l’Andrea. La primera en atendre una parella de visitants va ser l’Asya.
Després vaig anar jo, va ser molt emocionant i divertit. Em van demanar que els hi parlés en castellà i vaig haver de traduir tot el text estudiat. Finalment vaig aconseguir traduir-lo tot a la perfecció. Quan vaig acabar la primera família vaig tornar a la meva posició inicial.
16
Vaig fer com unes set o vuit famílies en tot el matí. Quan vam acabar de fer visites i vam tancar les portes del institut vam anar a dinar a la cantina. Ens van preparar un aperitiu enorme amb patates, olives... i de dinar la Mari, la cuinera de la cantina, va preparar pizza per a tots, que estava boníssima. Gemma Garcia
A D I Ó S , B R I G A D A S , A D I Ó S Vol dr i adi rmol t esc os esal s eny orAnt oni oSer r ano,al as r a.Lui s aFer nández ,al Per e,al Mi guel ,al Vi c ent e. . . . . . . i endef i ni t i v a,at ot sel squet anamabl ementhanc ol · l abor atdur ant t r esany sambel PROJ ECTEEXPERI MENTA. Ael l si ael l aquehi hanpos atl esganes ,l apac i ènc i a,el t empsi l as ev as av i es a,pert al queel snos t r esnoi si noi est i r es s i nendav ant .Inonomésenel sapr enent at ges ,t ambé enl as ev af or mac i óc om aper s ones . Ar aquemal aur adaments ’ hat r enc atl ac ol · l abor ac i ó,permot i usal i ensat ot snos al t r es ,i des pr ésdel l egi rt ant si t ant sel ogi sr ef er ent sav os al t r esperpar tdel snos t r esi t ambé v os t r esal umnes ,nomésuspucdi rGRÀCI ES,GRÀCI ESdet otc ori ,ar ev eur e! Sus agnaOr t ega Coor di nador aPr oj ec t eEx per i ment a
Hol asoySebassol oquer í aagr adeceraBr i gadas del Ayunt ami ent oqueest osdí asquehemost r abaj adoconvosot r oshansi dogeni al es. Todosl ost r abaj ador essonmuymaj osyunej empl oasegui r . Heapr endi domucho deel ect r i ci dad.Per onosol o qui er omost r armiagr adeci mi ent oal asecci ónde el ect r i ci dadsi not ambi énaj ar di ner í ay aobr as, pueshanhechoquel ashor asseanmuyal egr es t ant oenelt r abaj ocomoeneldescanso.Gr aci as! Sebast i ánEscobar4t .C
Hol asoy Nur i ayqui si er adeci r osat odosl osde Br i gadasquesoi sunasper sonasmagní f i cas, l l enasdeener gí ayent usi asmo.Cadaunodevosot r osmehabéi senseñadoat r abaj aryademásde unaf or maamenaconsi gui endoquel ashor as pasar anr ápi dament e. Gr aci asat odosvosot r ospordar noscar i ño,t ant oa Pedr ocomoami ,gr aci asporconf i arennosot r os ent odomoment o.Yl omási mpor t ant e:gr aci as porhacerquecadamañanadet r abaj oest él l ena def el i ci dad. Núr i aZur i t a4t .C 17
¿Quésonl osCódi gosQR? Loscódi gosQR,( eni ngl ésQRCode)sonunt i pode códi gosdebar r asbi di mensi onal es.Adi f er enci adeun códi godebar r asconvenci onal( porej empl oEAN13, Códi go3de9,UPC) ,l ai nf or maci ónest ácodi f i cada dent r odeuncuadr ado,per mi t i endoal macenargr an cant i daddei nf or maci ónal f anumér i ca. Loscódi gosQRsonf áci l ment ei dent i f i cabl esporsu f or macuadr adayporl ost r escuadr osubi cadosenl as esqui nassuper i or esei nf er i ori zqui er da. ¿Par aquési r veunCódi goQR? Aunqueeldesar r ol l oi ni ci aldel osCódi gosQRt ení acomoobj et i vopr i nci palsuut i l i zaci ónenl ai ndust r i adel aaut omoci ón,hoyporhoyl aposi bi l i daddel eercódi gos QRdesdet el éf onosydi sposi t i vosmóvi l esper mi t eelusodeQr Codesenunsi nf í n deapl i caci onescompl et ament edi f er ent esdel asqueor i gi nal escomopuedenser : Publ i ci dad Campañasdemár ket i ng Mer chandi si ng Di señoGr áf i co Papel er í acor por at i va(t ar j et asdevi si t a,cat ál ogos) I nt er net ,Webs,bl ogs ¿Cómogener arunCódi goQR? Enest adi r ecci ónsepuedegener aruncódi goQR.Par ahacer l obast aconsegui r l asi nst r ucci onesquepone: ht t p: / / www. codi gosqr . com/ gener ador decodi gosqr / ¿Cómol eerundeCódi goQR? Yasól ot ef al t al aher r ami ent aquet eper mi t al eerl oscódi gosQRdesdet ut el éf ono móvi l .Exi st enmúl t i pl esl ect or esQRgr at ui t ospar al amayor í ademóvi l esymar cas, ( Noki a,i Phone,Bl ackBer r y ,Samsung,Si emens,et c. ) .Bast aconbuscaren Googl e ysegur oquel oencuent r as. Encuant ol ohayasi nst al adoent umóvi l , pr uebaaverquédi ceest ecódi goque hemosf abr i cado: Cr i st i anSuár ez
N E X U S 7 & G ooG L E Uspar l ar édel apenúl t i mat aul et adeGoogl e:Googl eNexus7queest àf abr i catperl aempr esacor eanaASUS.Segonsl ’ empr esadelf amósbuscador Googl e,ésf i nsar a,l at aul et aambmésdemandaf abr i cadaperaquest a. I ncor por aunapant al l ade“ 7”pol zadesamb,iunpr ocessadorNVI DI ATegr a3 dequat r enucl i s.Aquest esduescar act er í st i quesanomenadesant er i or mentl a f anserl at aul et ade“ 7”pol zadesambelsi st emaAndr oi dméspot entenquanta especi f i caci onst ècni ques. Ésunat aul et aespeci al mentdi ssenyadaperj ugar ,j aqueelpr ocessadorque cont ét éj ocsespeci al mentadapt at speraaquest apl at af or ma.Labat er i a pot est ar9hor esr epr odui ntví deoenal t adef i ni ci ó,10hor esr eal i t zantact i vi t at s méssenzi l l esi300hor esenesper asegonsl asevapàgi naweb,encar aque, evi dent ment ,t otdependr àdel ’ úsquecadascúf acideldi sposi t i u.Per ò,possi bl ement ,elquedi f er enci amaj or i t àr i amentaquest at aul et adel ar est adedi sposi t i usd’ aquest amenenaésl apossi bi l i t atdegaudi rdelsi st emaoper at i ude maner anat i va,ésadi r ,sensecapcapadeper sonal i t zaci óapl i cadapelf abr i cant ,enaquestcas,ASUS;ir ebr el esact ual i t zaci onsenelmenort empspossi bl edi r ect amentdel ’ empr esagoogl e. Peracabarusdi r équel at r obar euendi st i nt escapaci t at s:16GBper199€,32 GBper249€iunaver si ó3G ambunacapaci t atde32GBper299€. Enl l aços: Aquest essónl espr i nci pal scar act er í st i ques.Sivol eusaber l esmésaf ons ent r eualweb: ht t p: / / www. googl e. com/ i nt l / ALL_es/ nexus/ 7/ sivol eubeur eunanàl i sicompl etdel at abl etielseuf unci onament ,uspr oposo var i eswebs: ht t p: / / www. yout ube. com/ wat ch?v=qf 0I kgV7qf I ht t p: / / www. yout ube. com/ wat ch?v=Ki SMXvYl j t o sivol euveur el acompar at i vadel ’ i padmi niil anexus7uspr oposo: ht t p: / / www. yout ube. com/ wat ch?v=Gj qi TmQTqGc 19
20
Di ssenyd’ ani maci ó Totique“ l ' ani me”est àconsi der atpar tdel sdi bui xosani mat s,ut i l i t zamol t es car act er í st i quescomunescom:“ l ' st or yboar d” ,l ’ act uaci ódeveuieldi ssenydel s per sonat gesent r eal t r es.“ L' ani me”t ambét endei xapr endr epr est at sel ement s demol t st ext osdel“ manga”enelf onsit ambéenel spanel l sdedi ssenys. Lamaj or i adel esvegades“ l ' ani me”ésl ’ adapt aci ód’ unmangaenví deo-t oti quet ambépotserl ’ adapt aci ód' unanovel · l al l euger aounanovel · l avi sual, t eni ntcomunamentmenysdet al l senel sseust r aços. Di ssenydel sper sonat ges En“ l ' ani me” ,eldi ssenydel sper sonat gespotvar i ardepenentdel ’ èpocaoel s di bui xant s.Al gunescar act er í st i quesvi si bl essón: El sul l s: Comunamentsónmol tgr ans,oval at s,mol t def i ni t siambcol or scr i daner scom:ver mel l ,r osa, ver d,mor at ,abandadel snor mal scom caf èi bl au.OsamuTezukavai nt r odui raquest sgr ans ul l si nspi r at senl espr oducci onsdeDi sneycom el sd' enMi ckeyMouse.L' acol or i tésperdonar al sul l spr of undi t at .Caldest acarquenoent ot es l essèr i eshihaul l sgr anscom passaenl es pel · l í cul esdeHayaoMi yazaki . El scabel l s: N' hihadet ot esf or mes,mi desivol ums,per per sonat gesmascul i nsif emeni ns.Amésd' una gr anvar i et atdecol or scom enel sul l s,aquest s podent eni rdi f er ent sf or mesd' ombr ej at . Elcos: Potsermol tsembl antal espr opor ci onsdelcos humà,encar aqued' unamaner amol tescul t ur al com enelMoé.Tambéhiha“ ani me”onl es pr opor ci onsdelcossóndespr opor ci onades.Un exempl eéselel“ chi bi ”oel“ super def or med”on el st r et spodensermol texager at s,t otique aquest ssónperdonarunt ocdecomèdi aal es sèr i es. 21
Lacar a: Elnasil abocasónpet i t s.Lapar tbai xadel a car asembl al ad’ unpent àgon.Unaàmpl i avar i et atd’ expr essi onsf aci al ssónusadesperdenot arest at sd’ àni m ipensament s. For mat s Sèr i esdet el evi si ó Lessèr i esdet el evi si ós’ emet endef or mar egul ar ,engener alar i t med’ un capí t olperset mana.Enl amaj or i adel scasos,l essèr i es“ d' ani me”t enen menysqual i t atqueel sOVAol espel · l í cul es,bàsi camentpelbai xpr essupostdelqualdi sposen,j aqueenunasèr i ehipothavermol t scapí t ol s.La gr anmaj or i ad’ epi sodi sdur enuns23mi nut s,quear r i benal s30sis’ hi af egei xl apubl i ci t at .Lessèr i ess’ acost umenaor denarent empor ades.Una t empor adasencer asón26epi sodi s,t otiqueal gunst í t ol sempr en" mi t ges t empor ades" ,de13epi sodi s.Pert ant ,l amaj or i adel s“ ani me”t enenun nombr ed’ epi sodi smúl t i pl ede13.Lagr anmaj or i adel s“ ani me”t enen aquestf or mat : Openi ng " Par tA"del ' epi sodi Eyecat ch Publ i ci t at Eyecat ch " Par tB"del ' epi sodi Endi ng Avançdelsegüentcapí t ol El s" eyecat ch"noméssol enapar èi xerenl essèr i esperat el evi si ó. OVA OVAésl ' abr evi aci ód' " Or i gi nalVi deoAni mat i on"( ani maci óor i gi nalen ví deo)ot ambé" Onl yVi deoAvai l abl e"( nomésdi sponi bl eenví deo) .Not é unadur adaf i xai ,avegades,podensercompl ement sdel ahi st òr i a. Pel · l í cul es Sónl l ar gmet r at gespr oduï t sperl escompanyi es.Podenserhi st òr i esi nvent adesperl apel · l í cul a,hi st òr i esor i gi nal sbasadesenal gun“ manga”o unahi st òr i ai nvent adad’ aquel l“ manga”ont r anscor r eunaavent ur anova f or ad' el l .Nor mal ment ,l asevadur adavade50a120mi nut s. 22
CIÈNCIA PER FER A CASA (2) Confio en que els experiments que us vaig presentar en l’anterior número de Cadena Perpètua us hagin sortit bé. Si no és així no dubteu en posar-vos en contacte amb mi i explicar-me el que us ha passat. Aquí teniu el meu email: jguiu@xtec.cat Avui us presento un petit truc que té a veure amb els metalls i la conducció de la calor:
EL TRUC DE LES TRES MONEDES Abans de començar, heu de saber que els metalls tenen una bona capacitat de conducció de la calor. Farem servir aquesta capacitat per sorprendre als nostres amics i familiars. Per començar necessitaràs un petit recipient de plàstic, fusta o qualsevol altre material mal conductor de la calor. En aquest recipient hi has de posar tres monedes iguals (per exemple tres monedes d’un euro). Mentre surts de l’habitació li has de demanar a un dels presents que agafi una de les monedes i la subjecti amb la mà ben tancada durant 10 segons. Un cop ho hagi fet ha de tornar a deixar la moneda dins del recipient i avisar-te perquè tornis a entrar. Davant de la sorpresa general, endevinaràs quina moneda ha agafat! Com ho sabràs? Fàcil: Agafaràs una moneda rere l’altra i la tocaràs amb el teu llavi superior. La que estigui més calenta és la que el teu conegut havia agafat! Per què? El llavi superior és molt sensible i permet detectar la petita diferència de temperatura que hi ha entre les monedes. Com que el metall és un bon conductor de la calor, s’haurà escalfat ràpidament a la mà del nostre convidat.
Josep Maria Guiu
23
PASSATEMPS El nostre amic Homer Simpson està trist perquè no troba ni la seva cervesa, ni la seva rosquilla. Ajuda’l a trobar-les i així tornarà a ser feliç.
ACUDITS ·Josep!!, Crida el cap de secció, potser no sap que està prohibit beure durant el treball. - Josep: No es preocupi cap, no estic treballant. ·Un cec li pregunta a un coix: Com vas? I el coix li contesta: Doncs ja veus. ·Era un cuiner tan lleig, però tan lleig, que feia plorar a les cebes.
Troba les 7 diferències:
·Saps que el meu germà va amb bicicleta des dels quatre anys?. - Mmm, doncs ja ha d'estar lluny. ·Saps quin és el germà vegetarià de Bruce Lee? -Broco Lee.
Carlos Sánchez, Dani Saura i Sara Perianes 24