Hola, som els alumnes de 2n d’ESO i aquest trimestre hem fet l’optativa de revista. Ens ha agradat molt fer-la. En aquesta hi ha articles, entrevistes, passatemps, etc… Esperem que us agradi !!!
1
CENTENARI DEL TANCAMENT DEL Ara fa 100 anys que va deixar de publicar-se la revista satírica ¡Cu-Cut! Aquesta publicació es va veure complicada, a principi del segle XX, en uns fets que van ser de gran importància per entendre alguns dels conflictes existents entre Catalunya i Espanya i que van palesar la important presència del militarisme a la societat del moment, així com d'un nacionalisme espanyol intransigent. QUÈ ERA EL !CU-CUT!?
El ¡Cu-cut! era un setmanari satíric d’origen barceloní que va ser editat des del començament del 1902 fins l’abril del 1912. Aquest setmanari mantenia una estreta relació amb la Lliga Regionalista, partit conservador catalanista del moment. El ¡Cu-cut!, tenia un caràcter especialment catalanista i antilerrouxista, i sobretot destacaven les seves il·lustracions, que acostumaven a ser caricatures iròniques sobre la societat i els problemes del moment. La revista es va editar durant els anys que el sistema polític de la Restauració borbònica començava a mostrar signes evidents de desgast, amb una societat dominada pel caciquisme i amb un sistema electoral constantment alterat pel frau. El 1898 Espanya havia perdut les seves últimes colònies (Cuba i Filipines). Les conseqüències del desastre colonial van ser molt importants a Catalunya, ja que la pèrdua d’aquest mercat va representar un cop molt dur per la seva economia. A poc a poc es va anar produint un divorci entre la burgesia catalana i els interessos del poder de Madrid, guanyant cada cop més terreny el catalanisme polític. La Lliga Regionalista, un partit conservador catalanista, va aconseguir consolidar-se i guanyar, el 1905, les eleccions municipals a l’ajuntament de Barcelona. Aquest partit tenia el suport de setmanaris com el ¡Cu-Cut! i també La Veu de Catalunya. El moviment polític conegut com a lerrouxisme va aconseguir guanyar-se amplis sectors populars fent promeses populistes i posicionant-se contra el catalanisme. El Partit Republicà Radical, liderat per Alejandro Lerroux i la Lliga Regionalista van mantenir un constant enfrontament, degut a les seves idees contràries.
2
EL FETS DEL !CU-CUT! de 1905 En la publicació del setmanari ¡Cu-cut! del 23 de novembre de 1905 apareixia una imatge que pretenia caricaturitzar les derrotes colonials dels militars espanyols. La il·lustració mostrava l’àpat de celebració de la Lliga Regionalista per haver guanyat les eleccions municipals (Banquet de la Victòria). A l’entrada al banquet es veia un militar que afirmava que si s’estava celebrant una victòria havien de ser paisans (en al·lusió al fet que els militars no podien celebrar mai cap victòria). Aquella mateixa nit, un grup d’uns 300 militars, atiats pels lerruoxistes i sentint-se ofesos per l’acudit, van assaltar i destruir la redacció de la revista Cu-Cut! i la del diari La veu de Catalunya. Aquesta destrucció dels tallers de la revista va causar la suspensió de la seva publicació durant cinc mesos. Els fets van ser tot un acte de prepotència i bogeria, però van ser també l’expressió d’una sèrie de contradiccions i de defectes d’un sistema polític que començava a fer aigües.
LA LLEI DE JURISDICCIONS DE 1906 Els fets del ¡Cu-cut! van marcar un abans i un després per la premsa d’Espanya. A conseqüència dels fets es va promulgar la Llei de jurisdiccions de l’any 1906, la qual permetia que els militars poguessin jutjar en consells de guerra tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l’Estat o contra l’Exèrcit. Aquest fet va portar a la formació de la Solidaritat Catalana, una unió de diversos partits que compartien els ideals catalanistes i que pretenien l’abolició d’aquesta llei.
EL TANCAMENT DEFINITIU, 1912 El setmanari va ser capaç de continuar les seves publicacions, sent un èxit de vendes fins que en una altra de les seves publicacions, el 25 d’abril del 1912, va aparèixer una imatge en portada amb el títol de La música amanseix les feres. Feia al·lusió al viatge a Madrid de l'Orfeó Català, i representava el mestre Millet tocant la lira als inferns com auditori i rodejat d’un públic caricaturitzat, format per l'ós de l'escut madrileny i una colla de bèsties simbòliques, com rèptils, un peix-espasa i rates. Com és de suposar, aquestes feres, a les que feia referència tant el títol com la il·lustració, representaven el públic madrileny. La Lliga Regionalista va retirar el seu suport a la revista i es va forçar el tancament definitiu del setmanari. Lara Fariñas (2n de Batxillerat)
3
4
5
Història del club L’any 2004 van coincidir uns quants amics a Santa Perpètua. Com que a tots els hi agradava córrer van pensar en formar un club. I així va ser, van crear El Club Esportiu Fondistes Fem Força (CEF FEM FORÇA) de santa. Aquell any, col·laborant amb ADA’s, una ONG de Santa Perpetua, es va fer possible la 1ª Cursa Solidària per Bòsnia. L’any 2007 va augmentar molt la quantitat de socis i van rebre una convocatòria del Patronat d’Esports de Santa Perpètua per convidar al club a participar en la 1ª Festa de l’Esport a Santa Perpètua conjuntament amb altres entitats esportives del poble. En acabar la reunió se’ls va acudir fer una cursa popular. La cursa era de 10 km. Amb l’èxit aconseguit amb la 1ª edició de la Cursa de la Festa de L’Esport, el Club va pensar en fer una cursa semblant. I va fer la II edició que sorgí com ELS 10 DE SANTA. Van participar més de 600 corredors. La gent del club com que no era obligatori anar tots el dies a entrenar, anava segons la seva disponibilitat i així va anar creixent el club de mica en mica.
6
Entrevista a Miguel López (President del Club Esportiu Fondistes Fem Força). -Quants anys portes inscrit al club? Des de la seva fundació l’any 2004. -Quants anys fa que ets president del club? Des de novembre de 2010. -Què penses sobre el rendiment dels corredors? Que tothom està progressant i baixant les seves marques -T’has fet alguna lesió entrenant o en carrera? Si, les típiques lesions musculars -Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi passat? Sí. L’any passat a la cursa dels Mussols (cursa nocturna) un grup de corredors i jo inclòs ens vam equivocar de recorregut. Vam fer 200 metres més que la resta. -En quantes curses participes a l’any ? A 12 o 13 curses a l’any. -Quants dies entrenes a la setmana? De 2 a 3 dies a la setmana, depèn dels companys, si poden sortir més o menys. M’agrada sortir acompanyat. -Ens podries explicar què feu un dia d’entrenament? En la pista del pavelló fent sèries i d’altres dies fent rutes fora de pista. -Cóm pot la gent contactar amb vosaltres? A través de la web del club (www.fondistes-pepa.org) o pel telèfon del club que també hi és a la web: 635180567. -Quins projectes teniu a curt termini? El proper dia 3 de juny de 2012 és fa la cinquena cursa popular: Els 10 de Santa que organitza el club juntament amb l’Ajuntament. -Gràcies per contestar-nos a aquestes preguntes, adéu. Adéu.
7
Com vas iniciar-te a l’atletisme? Quan el meu pare va apuntar-se al Club Fondistes de Santa Perpètua, em va apuntar a mi també per sortir junts a córrer i fer esport. Amb quants anys vas començar a practicar-lo? Entre els onze i els dotze anys. T’agrada aquest esport o t’agradaria practicar –ne un altre? M’agrada més el futbol, ja que porto quatre anys practicant-lo, dos any a futbol sala i dos anys a futbol gran, però l’atletisme també m’agrada. Per això surto a córrer. Quantes hores a la setmana t’entrenes per a l’atletisme? Els dies de vacances entreno més, ja que els dies que faig futbol és com si fes un entrenament per a l’atletisme. A quantes curses participes a l’any, aproximadament? Unes cinc a l’any. Quins consells donaries a algú que volgués començar a practicar atletisme? Que comencés amb un ritme suau, i al llarg del temps que pugi el ritme. Has guanyat cap premi? Dos premis, un a la cursa del col·legi CEIP Santa Perpètua, al l’any 2006, que vaig quedar a la segona posició, i un a Sabadell, a la cursa Virgen de la Fuensanta, al 2011, que vaig quedar en tercer lloc. Si fos possible, ens agradaria escoltar alguna anècdota. En una carrera vaig fer un sprint final molt llarg, i de l’esforç vaig vomitar. ISMAEL PODEROSO I SARA PÉREZ
8
9
AVI ONESDEPAPEL CuandoLevi ni ci óelcami nohaci al apuer t apr i nci pal ,unaol eadader ecuer dossacudi ósument e, comosiset r at ar adeunpequeñoavi óndepapelquel uchacont r al af uer zadelvi ent o.Habí ant r ascur r i doqui nceañosdesdel acl ausur adeledi f i ci o,ycual qui er apodr í aaf i r marquecont adashabí an si dol asal masquehabí anvi si t adoeledi f i ci o,ycual qui er apodr í aaf i r marquecont adashabí ansi do l asal masquehabí anvi si t adoell ugardesdequeelbedelsel l óconuncandadol apuer t a.Laveget aci ónhabí acr eci dohast aconver t i relpat i opr i nci palenunasel vaamazóni cayl api nt ur a,queuna vezr ecubr i ól apuer t adel aent r ada,est abat ot al ment edescar r i l l ada.Aúnasí ,ali nt ent arencaj arl a l l aveenl acer r adur a,Levcompr obóqueest aper manecí at ot al ment ei ncor r upt a,mant eni endoel br i l l opl at eadodelpr i merdí a. Alabr i rl apuer t a,elj ovendi ounapr esur adopasohaci aat r ás,esper ando,qui zás,l asal i dai nmi nent edeunacol umnademur ci él agosodeunaf i l ader at as,t odasdef or mesyor denadasport amaños,per o,par asuasombr o,deal l ínosal i ónadamásqueunagr anbocanadadepol vo.Una vezhubocompr obandoqueni ngúnobst ácul oi mposi bi l i t abasucami nó,sepr eci pi t óhaci aeli nt er i or ,alpr i nci pi oconpr emur a,ydespuésr el aj andoelpaso. Unaagenci adedemol i ci ones,l aRusski yYal pi vo,l ehabí apr opuest oi ral l ípar aeval uarelt er r eno ygar ant i zarqueelder r i bodeledi f i ci onocausar í ani ngúnpr obl emaquepudi er ai ncomodaral as aut or i dadesl ocal es,yélacept ól aof er t adebuengr ado.Cuandounaol eadadeai r ei mpul sól a puer t acont r aelbat i ent e,Levyaseencont r abacer cadelpat i ocent r al ,unespaci or ect angul arf l anqueadoporcuat r opar edesqueseext endí anhast aunaal t ur adecuat r opi sos.Er acur i oso,pensó elj oven,cómot r at abaelt i empol osl ugar es.Elpat i oseencont r abapl agadodemal ashi er basyde l at ascont or si onadasqueaal gúnvagabundohabí adej adot r asdesí ,per ot odaví aconser vabael or gul l odeat año,consugr anf uent edegr ani t oyl osbancosdehi er r of or j ado.Poni éndol epunt o f i nalaest ar ef l exi ón,eli ngeni er osedej ocaerpesadament eenunodeel l os. CuandoLevt ení aci ncoaños,sumadr ef ueasesi nadami ent r asr egr esabadel acompr ay ,como supadr esepasabal amayorpar t edeldí at r abaj ando,novi oot r asal i daquel l evaralpequeñoaun or f anat ocer cadeLat ka. Lospr i mer osmesesal l ínof uer onf áci l es,l acomi daescaseabayadur aspenast ení anaguacon quel avar se,per o,conelt i empo,Levf ueadqui r i endounamayorr esi gnaci ónant el osr evesesque l edabal avi da,acost umbr ándoseal aesper anzadeest a,i gualqueunper r oseacost umbr aal os gol pesdesuamo. Al osdosañosdeest arenelor f anat o,vi oporpr i mer avezalpequeñoGr i gor i ,másconoci do comoGr i sha,unni ñodeapenascuat r oañosquehabí aper di doasumadr edur ant eelpar t oyasu padr eant esi ncl usodesunaci mi ent o,yaqueest esehabí adej adol l evaraunmundodedr ogasy al cohol ,yhabí aacabadoechandor aí cesal l í .Pr ont ol osdospequeñossehi ci er oni nsepar abl es, dor mí anj unt os,comí anj unt osycor r í anporl ospasi l l oshaci éndosepasarporl ost r esmosquet er os, dej andoelmodest opapelsecundar i oot er ci ar i o,segúnsemi r e,alpr i merhuér f anoqueencont r ar anensusandadur as. . ComoGr i shanot ení aqui enl opr ot egi er a,l asmonj asquer egent abanl ai nst i t uci ónl ocast i gaban habi t ual ment e,separ ándol odur ant edí asdesuscompañer osencer r ándol oconl l aveenelúl t i mo pi so.Unodeesosdí asder ecl usi ón,Levseencont r abasent adoenunodel osbancosdehi er r of or j adodelpat i ocent r al ,cuandoundi mi nut ocuer pobl ancoquesepr eci pi t abaalvací ol l amósuat enci ón.Azuzadoporl acur i osi dad,elj ovensel evant ódelbancopar ar ecogerelpequeñoar t ef act o, queyayací asobr el agr ava.
10
11
12
13
14
15
ENTREVISTA Aq u e s ta n ya c a b al ap r i me r ap r o mo c i óq u eh ac u r s a tt o t al ’ ESO ie lBa t x i l l e r a te na q u e s ti n s t i t u t .Pe r a q u e s tmo t i uh e md e c i d i tf e ru n ae n t r e v i s t aau n aa l u mn ad e2 nd eBa t x i l l e r a tp e rv e u r eq u i n av a l o r a c i óe n f aiq u i n sr e c o r d ss ’ e mp o r t a . Ho l aCr i s t i n a Etpo de mf e rune spr e g unt e s? Ésc l a rq u es í . Ha se s t udi a ts e mpr ee na que s te di f i c i? Hee s t u d i a te l ss i sa n y sal ’ I NSRo v i r a Fo r n s ,p e r òe lp r i me rt r i me s t r ed ep r i me rd ’ ESO e lv a i gf e ra l ’ e d i f i c iv e l l ;e lg e n e rd e l2 0 0 7v a me s t r e n a re ln o ue d i f i c i . Pe rquèv a uc a nv i a rd’ e di f i c i? Pe r q u èe l se q u i p a me n t sn oe r e ns u f i c i e n t s ,n ob a s t i e nl e sn o s t r e sn e c e s s i t a t sih ih a v i amo l t sp r o b l e me s d e g u tal ’ a n t i g u i t a td el ’ e d i f i c i , q u eb à s i c a me n tv aa c a b a re nmo l tma le s t a t . Quèr e c o r de sdel ’ a nt i ce di f i c i? Re c o r d oq u eh ih a v i au ne d i f i c ig r a no nh ih a v i aa u l e s c l a s s eil ama j o r i ad ’ a u l e sc o mp l e me n t à r i e s . El sd e p r i me rc i c l ee s t à v e me nu ne d i f i c is e p a r a t , q u ee r amo l tp e t i t . El sd eb a t x i l l e r a tf e i e nl e sc l a s s e sab a r r a c o n s . Eng e n e r a l , t o te r amo l tp e t i tie s t a v ad e s t r o s s a t . Amé s , e lp a t it a mp o ce r ama s s ag r a n . Quèt ’ a g r a dad’ a que s tc e nt r e? M’ a g r a d al aq u a l i t a t d ’ a l g u n sp r o f e s s o r s , l ac o mp a n y o n i ai e l f e t q u en oé su nc e n t r emo l t g r a n , p e l q u eo f e r e i xu nt r a c t emé sf a mi l i a r . Sie tr e f e r e i x e sal ’ e d i f i c i , l e si n s t a l · l a c i o n se ng e n e r a lm’ a g r a d e n . Co mt ’ ha na na ta que s t ss i sa ny sal ’ i ns t i t ut? Bé . Alp r i n c i p ia n a v au n ami c ad e s p i s t a d a , p e r òap a r t i rd et e r c e rd ’ ESOe mv a i gp o s a rmé sl e sp i l e siv a i g a n a rmi l l o r a n t , q u e d a n tc o n t e n t aa mbe lr e s u l t a t . Qui nc ur se tv ac o s t a rmé s?Pe rquè? Se g o nd eBa t x i l l e r a ta mbb a s t a n td ed i f e r è n c i a .Pr i me rd eBa t x i l l e r a tn oé sr e se nc o mp a r a c i óa mbs e g o n . Elt e ma r in oé sma s s ac o mp l i c a t , p e r òe lq u ec o s t aé se lp o ct e mp sq u ee td o n e np e rat o te lq u et ’ e x i g e i x e n . Ha sd et r e u r et e mp sd es o t ad el e sp e d r e sip l a n i f i c a r t emo l tb éd e sd e lp r i me rd i ad ec u r s ,c o s aq u ep o t c o s t a ru n ami c a . Hi h af a c t o r sq u ef a nq u et ’ a n g o i x i se s p e c i a l me n t , c o me l Tr e b a l l d eRe c e r c aol aSe l e c t i v i t a t( s iv o l sf e r l a ) . Qui nc o ns e l ldo na r i e sat o tl ’ a l umna tpe rs e g ui re s t udi a nt? Qu ep e n s i ne nl e so p o r t u n i t a t sq u et i n d r a ne ne lmó nl a b o r a l , c o mmé se s t u d i ï smé sp o r t e so b e r t e st i n d r à s . Sic o n f i e se nt uit ’ h op r o p o s e sh oa c o n s e g u e i x e s . Qui naa s s i g na t ur at ’ haa g r a da tmé s?Pe rquè? De sd es e mp r em’ h aa g r a d a tmo l tl ’ a s s i g n a t u r ad ’ a n g l è s , e n c a r aq u et o td e p è nd e lp r o f e s s o r . Pe r òe ng e n e r a ll e sl l e n g ü e ss ó nq u e l c o mq u eg a u d e i x omo l tiq u ee mr e s u l t e nb a s t a n tf à c i l sia g r a d a b l e s . Ani r à sal auni v e r s i t a t?Quèv o l se s t udi a r? Sí ,e lme up r o p ò s i té sa n a ral aUn i v e r s i t a tAu t ò n o mad eBa r c e l o n aae s t u d i a rTr a d u c c i óiI n t e r p r e t a c i ó d ’ a n g l è s . Qui nsbo nsr e c o r dst ’ e mpo r t a r à sdel ’ i ns t i t ut?Al g undene g a t i u? M’ e mp o r t a r éb o n sr e c o r d ss o b r e t o t d ec o mp a n y si a mi c s , t a mb éd e l sp r o f e s , a l g u n sd e l sq u a l sn os e g u e i x e n a lc e n t r e , id e l sb o n smo me n t sq u eh ep a s s a ta q u í . Nom’ e mp o r t oc a pr e c o r dn e g a t i u . Pe ns e squec o nt i nua r à st e ni ntr e l a c i óa mbe l st e usa mi c sdel ’ i ns t i t ut? Sí , a mbe l smé si mp o r t a n t ss í . En sc o n t i n u a r e mv e i e n te n c a r aq u ec a d a s c úh a g ia n a tp e ls e uc a mí . Gr à c i e sp e rc o n t e s t a r n o simo l t as o r t .
16
17
18
Els dies 8, 9 i 10 de Juny de l’any 2011 va haver una de les moltes trobades a Barcelona de Harley-Davidson. Van haver més de 12.000 motos i milers de persones situades per Barcelona per veure l’espectacle d’unes de les motos més estètiques del món. A part de la seva estètica també cal destacar el soroll que fan els seus motors. L’espectacle va començar a la Fira de Barcelona on es decidia les motos més estètiques i les que feien més soroll, evidentment dintre d’uns límits. Després van fer un recorregut que va començar i va acabar a l’avinguda de l’Estadi Olímpic passant per Rius i Taulet, Entença, Gran Via, Plaça Tetuan, Passeig de Sant Joan, Passeig de Pujades, Passeig de Pujades, Passeig de Picasso, Marquès de l’Argentera, Passeig de Colom, Miramar fent un total de 13 km. Van venir “moters” de tot el món a aquesta festa internacional. Per cada moto que participava es va donar un cèntim a la ONG de Harley-Davidson fent un total de 150€, també podia donar diners qualsevol persona que volgués. Al final van recaptar 320€.
Abel Castillo
19
20
21
Autora: Suzanne Collins Any de publicació: Primera edició 2010, dècima edició 2012 “Los juegos del hambre” és un reality show on dotze nois i noies, dos de cada districte, hauran de lluitar entre ells per sobreviure. Només hi ha una sola regla: matar o morir. La ciutat de Panem es divideix en dotze districtes i el Capitoli. Els districtes són la part més pobra de Panem, mentre que el Capitoli concentra tots els poders. Katniss Everdeen, que es presenta voluntària a “Los juegos del hambre“ per substituir a la seva germana Prim, viu al Districte 12. Quan això succeeix s’ho pren com una condemna a mort. Però sobreviure forma part de la seva naturalesa.
Autor: PATRICK ROTHFUSS Any de publicació: 2011
L'obra té lloc en un món imaginari (ambientat en l'edat mitjana) i narra la història d'en Kvothe, arcanista, músic, aventurer i un personatge llegendari. Fa servir el nom d'en Kote per amagar la seva vertadera identitat, regenta una fonda allunyada amb el seu company en Bast. Fins que un dia en Devan Lochees, un autor interessat a escriure les biografies de les figures més importants i conegut com el "Cronista" el reconeix i li suplica que li reveli la seva vertadera història. En Kvothe finalment hi accedeix amb la condició de fer-ho només en tres dies. El nom del vent, el primer llibre de la trilogia Crònica de l'Assassí de Reis, constitueix el primer dia dels tres en què en Kvothe narra la seva història. Comença en els durs anys de la seva infància com a membre d'una família d'artistes itinerants formada per músics, actors, acròbates i joglars. En aquest ambient creix esdevenint un nen prodigi alegre i diplomàtic. Un dia coneix l'Abenthy, mag i arcanista, quan el veu cridant el vent el convida que s'uneixi a la seva troupe. L'Abenthy descobreix en en Kvothe un talent natural i decideix convertir-se en el seu primer mestre. La història evoluciona fins un sobtat esdeveniment que l'obliga a canviar de vida. Després d'aquest canvi pateix una sèrie d'esdeveniments i reptes que porten el protagonista a ésser rodamón, músic i estudiant de la Universitat, on estudia per poder arribar a ser arcanista. 22
P e l · l í c u l e sr e c o ma n a d e s JoséGar ci a
I NTI ME
L' any2161el sésser shumanshanpr ot agoni t zatunamodi f i caci ó genèt i caperf erqueel sseuscossosat ur i nl ' envel l i ment .I NTI MEva sobr eunmónonl agentnei xambunr el l ot gealseucosquet é25 anysdet empsihandet r ebal l arperguanyarmést emps,per quèsi ar r i baazer oesmor en.Tambéhihagentdol ent aquer obaelt empsa l ’ al t r agent .Alf i naldel apel · l í cul ael spr ot agoni st esl l ui t enpersobr evi ur eidonart empsal agentpobr a. Eldi r ect oresAndr ewNi ccol .El spr ot agoni st essón:AmandaSeyf r i ed,Just i nTi mber l ake,Ci l l i anMur phyiOl i vi aWi l de.
THEGHOSTRI DER
Elpr ot agoni st aésunpi l otdemot osqueelseupar at euncàncerdepul mó ieldi abl el ’ hiof er ei xunt r act e:cur aelcàncerdepul móalseupar eacanvi del asevaàni ma.Elpr ot agoni st aaccept aiesveuobl i gatadei xar hot ot . Anysdespr ést or naconver t i tenunacr òbat amundi al mentr econegut .El di abl eenelúl t i m espect acl eldemanaqueel i mi nialf i l ldeldi abl e.Eldi r ect orMar kSt evenJohnson.El spr ot agoni st essónNi col asCage,EvaMendes, Sam El l i ot t ,WesBent l ey ,Pet erFonda.
CELDA211
Cel da21 1ésunapel · l í cul aespanyol adi r i gi daperDani elMonzón.La pel · l í cul aésundr amacar cel l erquevasobr eunf unci onar idepr essi ons queundi ar epuncopalcapiesquedai nconsci entiquandesper t aveuqueel spr esoner svani ni ci arunmot í .El spr esoner s s’ adonenquehihapr esoner sd’ ETAiMal amadr equeesell í derdel s pr esoner sel sut i l i t zapercr i darl ’ at enci ó.Ment r est antelf unci onar ies f apassarperpr esonerialf i nall escosesest or nenpi t j orihihauna bar al l aent r eel spr esoner s.El spr ot agoni st essonAl ber t oAmmann, Lui sTosar ,Car l osBar dem,Ant oni oResi nes,ManuelMor ón,Vi cent e Romer o,Mar t aEt ur a,Lui sZaher a.
TRANSFORMERSDARKOFTHEMOON
Di r ect or :Mi chaelBay .Pr ot agoni st es:Shi aLabeouf ,JoshDuhamel ,JohnTur t ur r o,Tyr eseGi bson,Rosi eHunt i ngt onWhi t el ey ,Pat r i ckDempsey ,Kevi nDunn, Jul i eWhi t e,TonyTodd,JohnMal kovi ch,Fr ancèsMcDor mand.Tr ansf or mes:el cost atf oscdel al l una( enangl ès:Tr ansf or mer s:Dar koft heMoon)esuna pel · l í cul ad’ acci óyci ènci af i cci ódelany201 1,di r i gi daporMi chaelBayypr oduï daporSt evenSpi el ber g.El sAut obot saj udarl ' Exèr ci tnor damer i càenl apr evenci ódel sconf l i ct esgl obal ,ment r equenohihacapnot í ci adel sDecept i cons. Quanenunami ssi óperCher nobyl( Ucr aï na)Opt i musPr i meéselmot ordel ' ar ca -unvai xel ldeCyber t r onqueacul lunobj ect ecapaçd' acabarl aguer r aalseupl anet a,descobr ei xqueesvaest avel l aral al l una,iquepotserl asevaexl í der : Sent i nel .Ment r est ant ,Sam ( Shi aLaBeouf )haacabatl aUni ver si t ativi uambl a sevanovanovi aCar l a( Rosi eHunt i ngt onWhi t el ey) .Quanf i nal mentaconseguei x f ei nacomandesBr ucear mes( JohnMal kovi ch)igr àci esal ar ecomanaci ódel r esponsabl edelCar l a( Pat r i ckDempsey) ,descobr i rqueel sDecept i conssónel s ast r onaut esassassi natquet eni aal gunacosaaveur eambl acur sad' espaidel a dècadade1960iquevadescobr i rl ' ar caAr a,ambl ' aj udadenovamentmul t i mi l i onar iSeymourSi mmons( JohnTur t ur r o) ,Sam haur àdenot i f i carl ' exèr ci tde l ' ar r i badadel sseusenemi cs. 23
24
25
La casa Blanca La Casa Blanca (The White House, en anglès) és la residència oficial i principal lloc de treball del president dels Estats Units (actualment Barack Obama ). La Casa Blanca es va basar en el projecte de la “Villa Rotonda de Palladio”. És d'estil renaixentista neogrec o neoclàssic d'Amèrica, va ser ideada per George Washington i construïda al 1790. . El president George Washington, juntament amb el dissenyador de la ciutat, Pierre Charles L'Enfant, van escollir el lloc on es construiria. Mitjançant un concurs es va triar a l'arquitecte, James Hoban, irlandès nadiu de Dublín, que va guanyar la medalla d'or per la presentació del disseny que avui coneixem. El disseny de la Casa Blanca es va veure inspirat per la Leinster House (Dublín), i Castletown House (Celbridge), ambdues seguint l'estil del pal·ladianisme . La construcció va començar amb la col.locació de la primera pedra el 13 d'octubre de 1792. Un diari conservat pel comissionat de construcció del Districte de Colúmbia registra que les bases de la residència principal van ser excavades per esclaus. Els fonaments també van ser construïts per treballadors esclaus. La major part d'altres treballs de la casa van ser realitzats per immigrants, molts encara sense la ciutadania. La major part del totxo i treball de guix va ser realitzat per immigrants irlandesos i italians. La construcció inicial es va dur a terme en un període de vuit anys, amb un cost informat de 232.371,83 $ de l'època (2,4 milions de dòlars de 2005). Tot i que encara no estava finalitzada, la Casa Blanca estava llesta per a ser ocupada al voltant de l'1 de novembre de 1800. Quan es va acabar la construcció, les poroses parets de marès van ser cobertes amb una barreja de calç, cua d'arròs, caseïna i plom, donant a la casa el seu color familiar i el seu nom. Durant la Guerra de 1812, gran part de Washington DC va ser incendiat per les tropes britàniques en venjança per la crema dels Edificis del Parlament de l'Alt Canadà (actualment Toronto) en la Batalla de York, deixant la Casa Blanca en ruïnes. L'interior de la mansió va quedar destruïda, i només les parets exteriors van romandre dretes , i van haver de ser enderrocades i posteriorment reconstruïdes a causa del debilitament que va causar el foc i a la posterior exposició als elements, a excepció de porcions de la paret sud. Una llegenda va sorgir arran de la reconstrucció de l'estructura, que deia que es va utilitzar pintura blanca per ocultar els danys que havia produït l'incendi, donant a l'edifici el seu nom. Això és infundat, ja que l'edifici ja havia estat pintat de blanc des de la seva construcció el 1798. De tots els objectes que van ser saquejats de la Casa Blanca durant la guerra, només se n'han recuperat dos, una pintura de George Washington, rescatada per la llavors primera dama Dolley Madison quan escapava de la Mansió, i una caixa de joieria, que va ser retornada al president Franklin Delano Roosevelt el 1939 per un canadenc que va confessar que el seu avi l'havia robat. La major part dels objectes es van perdre quan un comboi de naus britàniques amb el HMS Fantome al capdavant, es va enfonsar quan es dirigia de Halifax a Prospect, Canadà, durant una tempesta a la nit del 24 novembre 1814.
Manel Valín
26
27
PASSATEMPS Heu d’entrar per la porta A i arribar a la porta B. Fes aquest Sudoku. Has de posar números de l’1 al 9 sense repetir-los ni als quadrats ni a les files.
4
2
2
3 7
9 8 5 6 7 8 3
4 9 3 6 8
1 3 9 1 7 4
8 6
Mots Encreuats Horitzontal: Prou, Tren, Cobra, Cova, Vi, Cara, Estella, Bossa Vertical:
,
Pou, Fruita, Broca, Boca, Micro Dac
28
Ceba,