Cadena Perpètua 53 by Rovira Forns

Í NDEX

CADENAPERPÈTUA Núm 53

Pr esent aci ó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 Laj or nadadepor t esober t es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 L’ hot eldel ’ assassí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 Exposi ci ód’ Ezequi el Tadeo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 Car naval. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 Dr et shumans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 1 Enquest es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 Di aI nt er naci onaldel adonat r ebal l ador a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 DescensenBTT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 HeavyMet al. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 Exposi ci ódeKi m Manr esa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17 Recol l i dadet aps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 NevadaaSant aPer pèt ua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 El sOscar s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

Hola em dic Joan Pelegrí, tinc 14 anys , faig 2n d’ESO i sóc un dels membres de la REVISTA. En tot aquest temps hem estat fent articles, entrevistes... tant individuals com en grup.

Hola, em dic Andrea Rodríguez, tinc 14 anys i vaig a segon d’ESO. M’ha agradat fer la revista i com ha quedat. Espero que us agradi i ho passeu bé llegint-la.

La nostra professora és la Isabel Pallarès i ens ha ajudat molt a fer els articles i proposar temes. Espero que us agradi aquesta optativa i que us ho passeu molt be llegint la REVISTA.

Em dic Joel Trinidad Marin, tinc 13 anys, vaig a 2nC, i també faig l’optativa de revista. He redactat reportatges sobre heavy metal, futbol, contes, festes nacionals i països. Aquesta optativa m’agrada perquè a mi m’agrada fer reportatges, periodisme i coses per l’estil.

Hola, em dic Àlex Pineda, tinc 13 anys faig 2n d’ ESO i faig la REVISTA com a optativa. La professora de l’optativa es diu Isabel Pallarès. Espero que aquesta revista us hagi interessat i divertit. Jo ho he passat molt bé fent-la i espero que us ho passeu igual de bé mirant-la.

Hola, sóc en Manel Valin Perez i faig 2n. Aquest trimestre he fet l’optativa de revista amb la Isabel Pallarès. Hem fet:: articles, reportatges, etc. A mi m’ha agradat molt fer aquesta optativa perquè es molt entretinguda i divertida

A mi m’ha agradat molt la revista perquè hem fet articles sobre diferents temes molt interessants, excursions, entrevistes i fotos..

Hola, em dic Santiago Ramos, tinc 13 anys, vaig a 2n d’ESO. La revista està molt bé perquè fem treballs en grup. He escrit un conte, he fet un reportatge sobre els drets humans, i he fet entrevistes. Aquesta optativa m’agrada perquè treballem en grup i individual.

Em dic Guillem Baz, faig 2n de l’ESO, i aquest trimestre he fet la revista. Jo crec que ens haura quedat bé, gràcies al nostre treball.

Hola, sóc la Sara Castells i el que més m’ha agradat de l’optativa és fer algunes sortides per entrevistar a gent important, i també escriure coses que abans no sabia el que eren i ara en sé bastant... i el treball en equip és increïble!!

Ó I C A T N E S RE 1

LA MEVA EXPERIÈNCIA A LES PORTES OBERTES Jo sóc el Carlos García de 1r C i aquest ha sigut el primer any que he fet d’hoste a les portes obertes. A mi m’havia tocat la part de sota de tot, i al principi estava bastant nerviós perquè no sabia a quina porta m’havia tocat i no estava segur de saber fer-ho, però per sort jo no era el primer. Érem 4 noies i 2 nois, i era bastant divertit, perquè a vegades estàvem molta estona sense que vingués cap pare i parlàvem, anàvem a agafar una mica d’esmorzar, aigua... però després que no vingués ningú venia mig Santa Perpètua a fer “el tour de sota”. El pitjor era que al primer tros del recorregut no hi havia res per a explicar i es feia un xic incòmode, s’havia d’improvisar una mica, però el que també era incòmode era que quan tornava de portar a una família tots els companys em miraven per la finestra i feia riure, allà, totes les cares mirant-me. El més greu va ser quan el meu company va anar-se’n i em vaig quedar jo sol amb les 4 noies, i vaig pensar: “-Solo ante el peligro.” Però va ser divertida la jornada de portes obertes, i espero poder tornar a anar-hi l’any que ve.

QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES I ELS NENS QUE VISITEN L’INSTITUT EL DIA DE PORTES OBERTES? NEN PARE

T’agradaria estudiar aquí? * Perquè?

Tenien referència d’aquest centre? Quines referències?

Sí, m’ha agradat molt. Tinc els amics aquí.

Sí. El centre és gran i té moltes equipacions.

T’ha agradat la visita? Sí, molt.

Què us ha semblat la presentació per part de l’alumnat?

Què és el que més t’ha agradat del centre? Els laboratoris, i el gimnàs.

Molt bé, bastant amables. Què us ha semblat el centre? Molt bé, moltíssimes equipacions ben fetes.

Quines sensacions tens abans de començar l’E.S.O? Tinc moltes ganes i molta il·lusió.

Què és el que més us ha agradat? Els laboratoris, i el gimnàs.

Què t’han explicat sobre el centre? M’han explicat que fan moltes activitats divertides.

Què és el que menys us ha agradat? Ens ha agradat tot. Què opineu del suport multimèdia? El suport multimèdia, perfecte. Pensa que el seu fill o filla s’integraria bé en aquest centre? Jo crec que sí. Voldria que els seu fill o filla estudiés en aquest centre? SÍ, Si ell vol sí.

PARE I MARE Tenien referència d’aquest centre? Quines referències? Si, alguns alumnes coneguts, i està a prop de casa.

NENES

Què us ha semblat la presentació per part de l’alumnat?

T’agradaria estudiar aquí? Sí, està a prop de casa i és un centre nou.

Molt bé, molt amables.

T’ha agradat la visita? Sí, ens ha encantat.

Què us ha semblat el centre?

Què és el que més t’ha agradat del centre? El treballs realitzats a l’aula de tecnologia.

Molt maco, molt formal. Què és el que més us ha agradat? Els laboratoris.

Quines sensacions tens abans de començar l’E.S.O? Tenim nervis, molta vergonya però estem segures.

Què és el que menys us ha agradat?

Què us han explicat sobre el centre?

Ens ha agradat tot.

Que els “profes” són estrictes.

Què opineu del suport multimèdia? Molt bé, és un gran avenç. Pensa que el seu fill o filla s’integraria bé en aquest centre? Sí, i tant. Voldria que els seu fill o filla estudiés en aquest centre? Sí, està a prop de casa i els hi fa il·lusió a les dues.

PARE I MARE

NENA

Tenien referència d’aquest centre? Sí, alumnes coneguts i pares coneguts.

T’agradaria estudiar aquí? Sí, és molt gran i és nou. T’ha agradat la visita? Sí.

Què us ha semblat la presentació per part de l’alumnat? Molt bé, molt educats.

Què és el que més t’ha agradat del centre? La cantina, el gimnàs i els laboratoris.

Què us ha semblat el centre? Molt maco.

Quines sensacions tens abans de començar l’E.S.O? Estic nerviosa.

Què és el que més us ha agradat? Els espais son amples i té molta lluminositat.

Què us han explicat sobre el centre? Depèn dels alum-

Què és el que menys us ha agradat? El color, podria estar una mica més acolorit.

nes als qui pregunti, alguns profes són bons i d’altres no tan bons.

Què opineu del suport multimèdia? És un recurs molt aprofitable. Pensa que el seu fill o filla s’integraria bé en aquest centre? Sí.

PARE I MARE Tenien referència d’aquest centre? Sí, tenim una filla aquí. Què us ha semblat la presentació per part de l’alumnat? Fantàstica. NENA T’agradaria estudiar aquí? Sí, és un bon institut. T’ha agradat la visita? Sí. Què és el que més t’ha agradat del centre? Els laboratoris. Quines sensacions tens abans de començar l’E.S.O? Estic nerviosa.

Què us ha semblat el centre? Molt bé. Què és el que més us ha agradat? Els laboratoris. Què és el que menys us ha agradat? Res. Què opineu del suport multimèdia? Creiem que és el correcte. Pensa que el seu fill o filla s’integraria bé en aquest centre?Sí. Voldria que els seu fill o filla estudiés en aquest centre? Sí, les referències de la filla, ens agrada.

Què us han explicat sobre el centre? “Els profes

són bons i enrollats”.

MARE I PARE Tenien referència d’aquest centre? Sí, gent propera, veïns que ens havien explicat coses sobre el centre. Què us ha semblat la presentació per part de l’alumnat? Molt bé. Què us ha semblat el centre? Molt maco i divertit. Què és el que més us ha agradat? Els tallers i els laboratoris. Què és el que menys us ha agradat? Ens ha agradat tot. Que opineu del suport multimèdia? Genial, molt bé. Pensa que el seu fill o filla s’integraria bé en aquest centre? Sí, segur. Voldria que els seu fill o filla estudiés en aquest centre?

NEN T’agradaria estudiar aquí? Estic dubtant, vivim lluny i no conec molta gent.

Estem dubtant perquè vivim lluny.

T’ha agradat la visita? Sí, m’ha agradat. MARE Tenien referència d’aquest centre? No.

Què és el que més t’ha agradat del centre? El pati és molt ampli.

Què us ha semblat la presentació per part de l’alumnat? Molt bé.

Quines sensacions tens abans de començar l’E.S.O? Tinc nervis.

Què us ha semblat el centre? Bé.

Què us han explicat sobre el centre? Res.

Què és el que més us ha agradat? Tot. Què és el que menys us ha agradat? Res. Què opineu del suport multimèdia? M’ha agradat molt. NENA T’agradaria estudiar aquí? SÍ, tinc molts amics. T’ha agradat la visita? Sí, molt. Què és el que més t’ha agradat del centre? Que hi ha portàtils. Quines sensacions tens abans de començar l’E.S.O? Estic nerviosa i insegura. Què us han explicat sobre el centre? Els profes són molt

bons. Cristina Alarcón, Daniel Sánchez Bea, Andrea Rodríguez

La jornada de portes obertes

El passat dia 3 de març, es va fer la jornada de portes obertes del nostre centre. Molts alumnes de diferents cursos vam anar a ensenyar-lo a pares i mares interessats en veure’l. Abans de començar a deixar passar als pares, ens vam estar fent fotos a l’entrada del centre. Després ens van anar a amagar els nostres esmorzars, ja que no podíem menjar davant dels pares, i ens vam anar a col·locar cadascú al seu lloc d’inici. Gairebé tots estàvem una miqueta nerviosos, sobretot els alumnes de primer, que era el nostre primer any. Alumnes de segon i dues nenes de primer vam conduir als pares per la primera planta, on els ensenyàvem totes les aules que hi havia en aquesta planta i els explicàvem quines assignatures es feien. També hi havia alguns professors o alumnes de tercer a les aules que els ensenyaven alguns treballs exposats. Quan ja els havíem ensenyat totes les aules els hi dèiem que havien de baixar fins a la planta subterrània on els ensenyarien el pati i el gimnàs. No es va superar el rècord de pares i mares de l’any passat però tot i així van ser molts. Una vegada es van tancar les portes del centre, a tots els alumnes que vam ensenyar el centre ens van convidar a un dinar a la cantina. Allà ens van donar patates, beguda, pizza... Després cadascú va anar a casa i almenys jo em vaig posar a dormir. Va ser molt divertit, encara que cansava una mica ja que havíem d’estar bona estona dempeus i anar i tornar d’una punta del passadís a l’altra, i repetir el mateix text tota l’estona, ens ho vam passar molt bé tots i totes.

Ariadna Dorado Núñez

Hi havia una vegada una família que anava de vacances per una carretera molt amplia i llarga, a un hotel per passar dues setmanes de vacances. Quan la família va arribar a l’hotel els va atendre una dona lletja, amb una dentadura destroçada i vella. La família no estava massa contenta amb la impressió que els havia fet aquella dona. Aquella nit van sentir unes persones que cridaven dues habitacions més enllà, però no van fer res perquè no s’imaginaven què podia passar.

A la nit següent la família estava espantada perquè no era normal sentir aquells crits en un hotel de vacances on se suposa que t’hi allotges per estar tranquil.

A la nit següent van tornar a sentir crits, però aquesta vegada els va semblar que eren persones diferents. Van decidir trucar a la policia però, quan la família va donar la direcció de l’hotel, la policía els va comunicar que aquella adreça no existia. La família no el podia creure, com podien haver vingut a una adreça que no existeix? Així que van decidir fer alguna cosa. Anaren a mirar què passava i perquè la gent cridava. Van anar al menjador de l’hotel i van veure, amb gran sorpresa, com un home alt i amb mirada d’assassí, matava una persona. Van voler sortir de aquell vell i destrossat hotel però les portes estaven totalment tancades amb clau, i les claus les tenia la dona vella i desdentegada de la recepció. Finalment va venir un policia que havia passat per la mateixa experiència que aquella família en aquell hotel. Ell va aconseguir escapar però coneixia aquella “adreça” perquè havia estat allà. L’assassí va acabar a la comisaria juntament amb la dona vella. Tota la família estava bé i van continuar la seva vida, això sí, informant-se bé abans d’anar a un hotel.

Santiago Ramos 7

Exposició de dibuixos d’Ezequiel Tadeo El passat 23 de febrer de 2012, nosaltres, els alumnes de l’optativa de revista, vam anar a una exposició de dibuixos de l’Ezequiel Tadeo. És un dibuixant de 33 anys amb molta experiència. Va estar molt obert a nosaltres, disposat a respondre tot el que li preguntàvem fins i tot a fer-nos un dibuix. A mi, personalment, em va encantar la sortida. Va ser increïble que ens expliqués quasi tot de cada dibuix que havia allí exposat (les tècniques, les hores que passa pintant, quins dibuixos eren a llapis, com ho escanejava...) Va ser molt divertit, perquè hi havia alguns dibuixos que eren d’amor i eren com de nens petits... eren tan macos!! Semblava com si estigués en un altre món, un món perfecte, ple de felicitat, sense preocupacions. ENTREVISTA A EZEQUIEL TADEO 1. D’on ets ? Sóc de Santa Perpetua , concretament del barri de La Florida. 2. Quina relació té amb l’Institut Rovira Forns ? Vaig estudiar-hi 3r i 4t d’ESO quan encara era un antic edifici, es deia Montserrat Roig , i també vaig fer logotip de l’Institut. 3. Des de quan es dedica a dibuixar ? Vaig començar a dibuixar als 3 anys, i el meu primer dibuix va ser un Mikey Mouse . 4. Compagina el dibuix amb alguna feina ? Sí, no hi ha més remei. El compagino amb altres feines. També vaig fer vaig fer d’intercalador en una empresa de dibuixos animats 5. Com és el la vida d’un dibuixant ? El dia a dia d’un dibuixant és ensenyar el seu currículum a empreses, el seu currículum són els dibuixos, i aconseguir treballar per a diferents empreses de dibuixos. 6. Què és per a tu el dibuix una passió o una professió ? Una passió. 7. Quin procés segueix un dibuix fins que arriba a una sala d’exposició ? Tot comença per tenir una idea, fas l’esbós i, encara que al final no s’assembli gens al principi, es posa el color i queda un dibuix molt bonic. 8. Ha hagut de superar molts problemes per poder dibuixar ? No. 9. Quin són els dibuixants que més l’influencien en la seva obra ? Mike Mignola , Nacho Prado , Regis Loiser , etc.

10.Com definiries la teva obra ? Tinc tres vessants ; infantil , intermig i adult. 11.Quina anècdota ens pot explicar de la seva exposició ? M’agradaria descobrir com fer una exposició sense el seu autor , i com fer l’exposició sense el discurs del seu autor. 12. Quina acollida està tenint l’exposició ? Sembla que agrada molt. 13.Té planejat fer una nova exposició ? Sí, però més endavant. 14.Tens algun missatge per a els joves que volen dedicar-se al dibuix ? No hi ha res immediat, tot necessita molt esforç

K-mec, go! I el gran joc de l’oca Després de cinc mesos de preparació, esforç, treball ...la companyia K-mec, go! aconsegueix guanyar el segon lloc en el concurs de carnestoltes 2012 amb una disfressa realitzada a mà i amb materials reciclats. El grup comptava amb 60 participants aproximadament representant un dels jocs més coneguts i típics: el gran joc de l'oca. Entre aquestes 60 persones es podien veure els quatre colors de les fitxes, el vermell, el blau, el groc i el verd, totes aquestes fitxes eren totes les nenes petites del nostre grup de ball; al seu costat anaven col·locades totes les oques i cada una amb el seu toc especial i original; i, més enrere, es podien veure les posades, la calavera (amb la qual moltes voltes hauràs caigut i hauràs hagut de tornar a començar), els gobelets cadascun amb el seu respectiu color igual que les fitxes i els daus. La nostra carrossa portava la presó amb el seu pres dins, el pont, el pou i les frases que sols dir quan caus en alguna casella en concret, com en la de les oques, el pont, el pou ... i acompanyant-nos anaven un policia tocant el timbal al ritme de la música que ballàvem i un altre conduint. Darrera de tot això han hagut moltes hores de treball i d'esforços, tardes i mig dies al pavelló o al centre cívic, però l'esforç ha estat recompensat i ha quedat demostrat que si volíem aconseguir el que hem aconseguit, requeria molt d'esforç. Durant tota la rua vam anar ballant diferents cançons i entre elles la sintonia del gran joc de l'oca. El recorregut va ser una mica difícil ja que gairebé tot el poble i el recorregut marcat fa pujada, havíem d'anar ballant, i tot i que el poble és pràcticament tot costa amunt, vam anar tota la rua ballant i cada vegada amb més ànims i forces. Mentre desfilàvem en el que més pensàvem era en divertir-nos, gaudir d'aquesta bona i bonica experiència. Però el millor va ser al final quan van començar a nomenar els premis i els seus respectius guanyadors. Quan van repartir el 3r premi a una comparsa disfressats de paons molt macos algunes van perdre una mica l'esperança de guanyar algun premi, i quan el presentador del concurs va dir que el segon premi se l'enduia el gran joc de l'oca de “K-mec,go!” vam 10

començar a saltar, cridar, cantar i ballar, fins i tot a algú se li va escapar alguna llagrimeta d'emoció per haver guanyat aquest merescut premi valorat en 300 € . En finalitzar l'acte vam anar súper contents cap al pavelló celebrant pel carrer la nostra victòria.

I de part de tota la companyia K-mec, go! volem agrair a aquestes dues persones que són les que ens animen i les que més s'esforcen perquè cada un de nosaltres visquem grans experiències com aquesta! Gràcies a aquestes dues grans persones Arantzazu i Jennifer!! I ara a pel proper carnestoltes K-mec,go! Mireia Cano Fernández i Paula Valdivia Bergillos (representant a K-mec,go!)

El dia 10 de desembre es commemora del dia internacional dels drets humans. Aquests parteixen del fet que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió. D'ençà a finals del segle XVIII es comença a concretar que els Drets Humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tant sols poden ser assegurats o violats. De forma legal, els Drets Humans queden recollits en l'ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els Drets Humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal. Joan Pelegrí, Àlex Pineda, Daniel Sanchez i Guillem Baz

RESULTATS ENQUESTES FETES A L’A LUMNAT I ALS PARES/MARES DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT Tal i com fem sempre per aquestes dates, us presentem els resultat de les enquestes fetes a l’alumnat nou i a les seves famílies. Per no avorrir-vos, només us mostrarem les dades més significatives. ENQUESTA A L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT Igual que el curs passat, la majoria de l’alumnat va visitar l’institut amb els seus companys i professors de sisè curs de primària. Ara bé, a diferència del curs passat, més de la meitat dels nois i noies de primer d’ESO no van venir a la jornada de portes obertes (el curs passat afirmaven haver vingut a aquesta jornada el 65%). Vas assistir a la Jornada de Portes Obertes? (ESO)

Vas venir a visitar l'institut amb la teva escola de primària? NO % 5%

BLANC % 0%

SI % 47% NO % 53%

SI % 95%

Vas assistir a la Jornada de Portes Obertes? (Batxillerat) BLANC % 6%

NO % 36%

SI % 57%

En canvi, aquell dia, sí que van venir a veure l’institut la majoria de l’alumnat nou de primer de batxillerat. Una vegada més ens hem de felicitar perquè la immensa majoria dels nostres alumnes, tant d’ESO com de batxillerat, valoren positivament l’acollida rebuda i ens diuen que les dificultats d’adaptació a un nou entorn van ser poques, tot i que l’alumnat de primer de batxillerat ens explica que, els primers dies hi va haver alguna dificultat per trobar l’aula on es feien les classes.

Com era d’esperar, amb qui millor se senten els nostres alumnes és amb els companys, amb el funcionament de l’institut i en tercer lloc amb el professorat. Tot i això, m’agradaria cridar l’atenció sobre el fet que el 21% de l’alumnat de primer de batxillerat manifesta sentir-se “Regular” amb el centre i el seu funcionament. Tenint en compte que aquests mateixos alumnes se senten “Bé” o “Molt bé” amb el professorat i els companys, cal cercar-ne la causa en les normes de funcionament. De fet, aquests mateixos alumnes, fan suggeriments per canviar les normes d’utilització dels lavabos. Caldrà que ens plantegem el tema! Les respostes a les tres preguntes següents les presentem en un diagrama de pastís: Per allò que havies vist, havies sentit i t'havien comentat, ... com creies que era el centre abans de venir? (ESO)

Per allò que havies vist, havies sentit i t'havien comentat, ... com creies que era el centre abans de venir? (BATXILLERAT)

Dolent 14% Molt Bo 28%

Dolent Molt Bo 7% 0% Regular 20% Bo 57%

Bo 38%

Regular 36%

La imatge que tens ara del centre és... (BATXILLERAT)

La imatge que tens ara del centre és... (ESO) Pitjor 5% Molt millor 36%

Molt millor 7%

Igual 16%

Pitjor 14%

Igual 36%

Millor 43%

T'agrada com et sents tractat? (ESO)

T'agrada com et sents tractat? Gens 0%

Gens Poc 1% 5%

Molt 29%

Poc 7%

Molt 45%

Bastant 49% Bastant 64%

Ens satisfà comprovar que la imatge que els nois/es de primer d’ESO i primer de batxillerat tenen de l’institut és, en la majoria de casos, millor després de haver estat tres mesos amb nosaltres que abans de venir. I quina nota global li posa l’alumnat l’institut? Doncs els de primer d’ESO un notable alt: 8,2 (el curs passat ens van posar un 7,5) I els de primer de batxillerat un notable baix: 7,2 (el curs passat no se’ls va passar l’enquesta) Ara només faria falta aconseguir que tot l’alumnat arribi a aquesta mateixa nota!! Per últim es demanava que opinessin sobre el que més i el que menys els agrada de l’institut i que fessin un suggeriment per millorar. El que més agrada a l’alumnat d’ESO és el fet de tenir dues tardes lliures i la implantació dels ordinadors i llibres digitals. El que menys agrada és entrar a les 8h i el timbre. Per altra banda, els suggeriments que més han sortit són, per aquest ordre: canviar l’horari i canviar el timbre d’entrada i canvis de classe. Com ja vaig comentar el curs passat, un alumne/a de primer d’ESO ha de fer 30 hores setmanals. Si volguéssim entrar a les 9 del matí caldria venir a l’institut els dimecres i els divendres per la tarda, però, tenir dues tardes lliures és la cosa que més agrada al nous alumnes! Tot no es pot tenir! Per a l’alumnat de batxillerat les prioritats són unes altres: el que més agrada és el professorat i el que menys el nivell d’estudis. El suggeriment és augmentar el nivell d’estudis. Doncs ja ho sabeu, ara tocar anar per feina! ENQUESTA A LES FAMÍLES DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT Veiem ara què ens diuen les famílies. Les primeres preguntes de l’enquesta intentaven esbrinar quins eren els mitjans a través dels quals els pares/mares de primer d’ESO i primer de batxillerat (alumnat nou) havien rebut informació de l’institut. Vet aquí els resultats més significatius:

Vaig assistir a la Jornada de Portes Obertes (ESO)

Vaig assistir a la Jornada de Portes Obertes (BATXILLERAT) BLANC 0%

BLANC 9%

SI 36%

NO 29%

NO 64%

SI 62%

Vaig assistir a la Jornada de Portes Obertes (BATXILLERAT)

Conec altres pares que hi porten els seus fills/es BLANC (ESO) 13%

BLANC 0% SI 36%

NO 23%

NO 64%

SI 64%

La meva imatge del centre i el seu funcionament (ESO) Abans de matricular-hi el meu fill/a era

Actualment és

80,0 70,0 60,0 50,0

Les raons per triar l’Institut Rovira-Fors per als seus fills/es, són les mateixes tant per als pares de l’alumnat d’ESO com de Batxillerat. La primera és haverne sentit parlar bé i la segona ser el centre més proper al seu domicili. Com es pot veure en el següent diagrama de barres, tots plegats ens podem felicitar que la imatge del centre sigui millor en l’actualitat que abans que els nois/es comencessin l’institut

% 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 Dolenta

Regular

Bona

Molt bona

NS/NC

La meva imatge del centre i el seu funcionament (Batxillerat) Abans de matricular-hi el meu fill/a era

La nota que ens posen els pares és una mica inferior a la que ens posen els fills/filles, tot i així és prou bona.

Actualment és

Valoració global de l’institut:

80,0 70,0 60,0

ESO: 8,0 (la mateixa que el curs passat)

BATXILLERAT: 6,9 (El curs passat no es va fer l’enquesta)

50,0 % 40,0 30,0 20,0

Valoració del servei de menjador:

10,0

0,0 Dolenta

Regular

Bona

Molt bona

NS/NC

ESO: 8,0 (El curs passat va ser 7,7)

BATXILLERAT: 7,3 (El curs passat no es va fer l’enquesta)

Ens queden per valorar els suggeriments, els aspectes que més agraden i allò que es podria fer millor. El que més agrada als pares dels nois i noies de primer d’ESO són aspectes relacionats amb el professorat i funcionament del centre: preocupació perquè l'alumne faci els deures, tracte a pares i alumnes, bona comunicació pares, professorat i alumnat, normes internes, disciplina, nivell d'estudis, etc. El que menys agrada a aquests mateixos pares/mares és que els ordinadors hagin arribat tard. No podem fer cap comentari sobre el batxillerat perquè hi ha tantes respostes com enquestes! En tot cas gràcies a tots per la vostra col·laboració Josep M Guiu 14

EL DIA DE LA DONa treballadora El Dia Internacional de la Dona Treballadora, o també conegut com el Dia Internacional de la Dona, se celebra el dia 8 de març i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides. La idea d'un dia internacional de la dona va sorgir al final del segle XIX, en plena revolució industrial i durant l'auge del moviment obrer. Encara que el seu esperit recull una lluita que existeix des de l'antiguitat. La història més estesa sobre l'origen de la data es remunta a març de 1911, quan 146 dones treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York moriren en un incendi provocat davant la negativa d'abandonar el tancament en el qual s'havien sotmès per a protestar pels baixos salaris i es roïnes condicions de treball que patien. Actualment, en aquest dia es commemora la lluita de la dona per la seva participació, per a conseguir la igualtat amb l'home, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona.

DESCENS BTT El descens en BTT és un esport que es practica habitualment en muntanyes molt inclinades, amb bicicletes molt resistents. Hi ha diferents formes de pacticar: Cross Country Consisteix a fixar un recorregut d'un punt a un altre més o menys distant, per camins tot terreny. Una altra opció del cross-country és la de recórrer un circuit on el començament és el mateix que el fi, amb diverses voltes. Aquesta modalitat és la que es veu en les competències de l'especialitat.

Dual Eslàlom Consta de dos camins relativament paral.lels entre si de la mateixa distància, en un trajecte curt, costa avall, sinuós, preparat "artificialment" amb obstacles: salts, peralts, corbes, desnivells.

Assault Bike o Urban Bike Baixar les escales, esquivar el trànsit, saltar cordes, pujar murs, caminar amb un sola roda pel mig d'una transitada avinguda .... són les principals característiques.

Trial Consisteix a salvar obstacles d'un recorregut particularment tècnic, poden ser grans roques, troncs o obstacles artificials, tractant sempre de no recolzar el peu al terra.

Free-ride Els free riders són persones amb una bona resistència física i un bon nivell de conducció, que estimen perdre's en les muntanyes durant diversos dies i pedalar per llocs verges, sense límits de temps, ni recorregut. Com més inhòspit sigui el terreny i més extrems els descensos, millor.

Reda Azoulay

El heavy metal o “hard rock”, és un estil de música derivat del rock and roll i el blues. Aquest estil el va inventar Jimi Hendrix, considerat el millor guitarrista de tots els temps. El heavy metal va aparèixer al final dels anys 60 i es va popularitzar als 7080, en aquests anys grups com Iron Maiden, AC DC, Motörhead, Judas Priest, etc.. van tenir molt d’èxit i encara avui segueixen tenint molts fans, encara que avui en dia el heavy metal ha perdut bona part de la fama que tenia als anys 80 o 90. Els grups que surten ara, de heavy metal, no acostumen a fer-se molt famosos degut al poc ressò d’aquest estil de música. Quasi tots els grups famosos de heavy metal que sonen ara són els que van aconseguir triomfar als anys en què el heavy metal va esdevenir un estil famós, a excepció de grups com Mago de Oz. Hi ha altres estils de música que es basen en el heavy metal, un total de 54 estils, entre els que destaquen el Punk Metal( Siniestro Total), el Trash Metal( Anthrax), Metal Extrem( Extremoduro) o el Metal Progressiu( Enslaved).

En el heavy metal s’utilitzen bàsicament 4 instruments, la guitarra elèctrica, el baix, la bateria i el micròfon. La guitarra elèctrica és, a part del micròfon, l’instrument essencial, ja que produeix el so que identifica el heavy metal, el baix, que acompanya la guitarra, en alguns grups no s’utilitza, el micròfon es fa servir per la veu i els cors, la bateria marca el ritme per tal que el segueixin els seus companys.

El heavy metal va arribar a Espanya als anys 80, alguns grups destacats son: Baron Rojo, Los Suaves, Obus, Mago de Oz o Extremoduro.

Joel Trinidad

Un fotògraf de fama mundial ve a Santa Perpètua Qui és Kim Manresa? Kim Manresa és un fotògraf molt important arreu del món. Realitza les seves primeres fotografies als 13 anys. Als 15, el periodista Josep Mº Huertas Claveria li publica les seves primeres imatges i una televisió sueca li compra fotografies de la Transició als barris de Barcelona. Al 16, entra a treballar al diari TeleXpress i a l’estudi de Colita, començant així a viatjar per tot el món. Als 24, entra al diari La Vanguardia, on continua treballant en l’actualitat. Col·labora amb l’agència VU de

Com va ser l’exposició? “ Escoles d’altres móns”, no és només una excel·lent exposició de fotografia, és un projecte educatiu. El passat mes de desembre de 2011, les classes de 2n vam anar a veure l’exposició Escoles d’altres móns, a la Granja Soldevila. Es van exposar 50 fotos, totes en blanc i negre, i cada una d’aquelles fotografies tenia un significat diferent. Transmetien emocions, tant podien ser tristes com alegres. A mi, personalment, em va agradar molt però també em feia pena pels nens que no tenen tot el que tenim nosaltres i nosaltres podem arribar a menysprear-ho. Vam mirar les fotografies, una per una. Després de veure les fotos ens van donar una fitxa amb dues activitats. Havíem d’escollir dues fotos, les que més ens agradessin i dibuixar-les amb esbossos i després de dibuixar, havíem de descriure què vèiem. A la segona activitat, ens preguntaven que si vingués Kim Manresa a l’institut quines fotos faria per descriure el centre. Finalment, l’activitat em va semblar bastant bé, perquè podíem expressar el que sentíem. Sara Castells

Una nevada al centre. El 2 de febrer de 2012, va arribar la primera nevada de l’any a Santa Perpètua, a causa d’una onada de fred siberià. La neu va arribar sobre les 08.30 del matí, mentre tots nosaltres féiem classe. Vam treure els caps per les finestres, perquè no ens ho creiem, tot eren cares de felicitat. Estàvem esperant que sonés el timbre, per fer una escapadeta al pati, encara que no va ser així i vam fer classe normal. A la tercera hora l’equip directiu va venir a les classes per avisar-nos que per la tarde se suspenies les classes per causes meteorològiques. Va ser una altra alegría, podríem passar la tarda jugant amb la neu. A l’hora del pati, tothom va anar a la gespa i van començar a tirar-se voles de neu amb els amics, va ser un gran pati. La neu era blanca, el tacte era com pols enganxat, però si l’apretaves era gel. Va deixar de nevar sobre les 12.30.

Va acabar el pati i alguns dels alumnes estaven enfadats perquè en altres centres els alumnes ja havien sortit i havien anat a casa,i nosaltres ens vam quedar aquí.

No va ser una de les nevades més fortes, però jo crec que la recordarem com una anècdota més.

Sara Castells.

Els Premis de l'Acadèmia, més coneguts com a Oscars, són uns premis cinematogràfics atorgats anualment per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia, organització que en l'any 2002 superava els 6.000 membres, tots ells professionals del cinema en les seves diverses especialitats, com ara productors, directors, actors, guionistes, directors de fotografia i molts d'altres. El premi, una estatueta daurada que representa un home sostenint una espasa, es diu Oscar des que, segons diuen, Margar-te Herrick va exclamar en veurela que s'assemblava al seu oncle Oscar.

Pel·lícules més premiades de la història: 11 premis: Ben-Hur 11 premis: Titanic 11 premis: El senyor dels anells: El retorn del rei 10 premis: Allò que el vent s'endugué 10 premis: West Side Story

Oscars 2012: Millor pel·licula: The Artist (Thomas Langmann) Actor en un paper protagonista: Jean Dujardin ( The Artist) Actriu en un paper protagonista: Meryl Streep ( La dama de ferro) Actor en un paper secundari: Christopher Plummer (Els principiants) Actriu en un paper secundari: Octavia Spencer ( The help) Millor pel·lícula d’animació: Rango ( Gore Verbinski) Cinematografia: La invenció d’Hugo (Robert Richardson) Millor direcció: The Artist ( Michel Hazanavicius)

Guillem Baz