Í NDEX
CADENAPERPÈTUA Núm 5 0
Enquest es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 Anor èxi aibul í mi a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 Jor nadadepor t esober t es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6 Sor t i daaVandel l ósI. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 Sor t i damedi evalit al l er. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 Museudel aCi ènci ail at ècni cadeTer r asssa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 Elgr andi ct at. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 Tal l er sdesegon. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 Jor nadesespor t i ves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17 Al gomuchomej or. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 Paki st an. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 Eldi adel adonat r ebal l ador a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 Lesmi lgr ul l esdeJapó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27 Ci nemaaSant aPer pèt ua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 Panegr e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31 LaPr omot or a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32
RESULTATS ENQUESTES FETES A L’ALUMNAT I ALS PARES/MARES DE PRIMER D’ESO Com cada any, a finals del primer trimestre l’institut passa una enquesta a l’alumnat de primer d’ESO i una altra a les seves famílies. A partir d’aquestes enquestes, es poden prendre mesures per millorar l’institut en el camí de l’excel·lència que tant desitgem. ENQUESTA A L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO Com podem veure en els dos primers gràfics la majoria del nostre alumnat coneixia el centre perquè ens havia visitat amb l’escola de primària (94%). A més la majoria (65%) va venir a la Jornada de Portes Obertes (JPO) Vas venir a visitar l'institut amb la teva escola de primària?
Vas assistir a la Jornada de Portes Obertes? BLANC % 2%
NO % 3%
NO % 33%
BLANC % 3%
SI % 65%
SI % 94%
A la pregunta de com es van sentir atesos durant la JPO, les primeres tutories o a la reunió inicial amb els seus tutors hem de dir que la resposta que s’ha donat més és el “BÉ” seguida del “MOLT BÉ”. El malament ha recollit 0 vots. El que més va costar als nous alumnes del centre va ser trobar on eren les diferents aules, encara que la respostes indiquen que la dificultat va ser molt baixa (la resposta més abundat és “POC” seguida de “GENS”). Com era d’esperar, amb qui millor se senten els nostres alumnes és amb els companys, amb el funcionament de l’institut i en tercer lloc amb el professorat (en aquest darrer cas la resposta majoritària és “BE” amb un 63% seguida de “MOLT BÉ” amb un 22%). Només 1 alumne/a afirma sentir-se malament amb el centre i amb el professorat. Les respostes a les tres preguntes següents les presentem en un diagrama de pastís: Per allò que havies vist, havies sentit i t'havien comentat, ... com creies que era el centre abans de venir?
La imatge que tens ara del centre és...
Molt millor 12%
Dolent 2%
Regular 20%
Molt Bo 32%
Millor 27%
Bo 46%
Pitjor 18%
Igual 43%
Com es pot veure, la imatge que els nois/es de primer d’ESO tenen de l’institut és millor després d’haver estat tres mesos amb nosaltres que abans de venir (només un 18% pensa que l’institut és pitjor del que creia abans de venir) Encara resulta molt millor la dada següent:
1
Com podeu veure, a la majoria li agrada bastant o molt el tracte rebut. A un 15% li agrada poc però ningú ha contestat que no li agrada gens, per tant, a un 85% els agrada bastant o molt.
T'agrada com et sents tractat?
Molt 20%
Gens 0%
Poc 15%
I quina nota global li dóna l’alumnat de primer d’ESO a l’institut? Bastant 65%
Doncs un notable: 7,5 Ara només faria falta aconseguir que amb estudi i esforç tot l’alumnat
arribés a aquesta mateixa nota!! Per últim es demanava a l’alumnat que digués dues coses de l’institut que els agradessin, dues que no els agradessin i fes un suggeriment per millorar. Les respostes que més han sortit són aquestes: -
Les dues coses que més agraden: la Cantina i la digitalització (ordinadors, PDI, llibres digitals).
-
Les dues coses que menys agraden: entrar a les 8 h i el timbre que sona quan canviem de classe.
-
El suggeriment que més ha sortit: canviar l’horari.
Llàstima que l’horari vingui establert, en la seva major part, per l’administració educativa. Un alumne/a de primer d’ESO ha de fer 30 hores setmanals. Si volguéssim entrar a les 9 de matí caldria venir a l’institut els dimecres i els divendres per la tarda, però, tenir dues tardes lliures és la tercera cosa que més agrada al nous alumnes! Tot no es pot tenir! ENQUESTA A LES FAMÍLES DE PRIMER D’ESO
Veiem ara que ens diuen les famílies. Les primeres preguntes de l’enquesta intentaven esbrinar quins eren els mitjans a través dels quals els pares/mares de primer d’ESO havien rebut informació de l’institut. Aquestes són les respostes: Vaig rebre els tríptics informatius
Vaig assistir a la reunió informativa que es va fer a l'escola
BLANC 16%
BLANC 5%
NO 7%
NO 12%
SI 72%
SI 88%
Vaig assistir a la Jornada de Portes Obertes
Conec altres pares que hi porten els seus fills/es BLANC 16%
BLANC 10% NO 23%
NO 12%
SI 67%
SI 72%
2
A continuació es preguntava per quina raó havien triat l’institut Rovira-Forns per als seus fills/es. Es podien triar diverses respostes. Un 54% han triat “Per les explicacions que vaig rebre a la reunió que es va fer a l’institut” i “La Jornada de Portes Obertes em va fer decidir”. Ser el centre més proper al domicili ho han tingut en compte un 50% i haver-ne sentit parlar bé ha estat escollida per un 49% dels enquestats. Altres consideracions han estat: haver-hi tingut altres fills/es i/o familiars (35%) i la informació rebuda a l’escola de primària (33%). No van triar l’institut el 5,3% i un 3,5% donen altres respostes. Com es pot veure en el següent diagrama de barres, tothom ens podem felicitar que la imatge del centre sigui millor en l’actualitat que abans que els nois/es comencessin l’institut La meva imatge del centre i el seu funcionament Abans de matricular-hi el meu fill/a era
Actualment és
90,0 80,0 70,0 60,0 %
50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 Dolenta
Regular
Bona
Molt bona
NS/NC
Voleu saber quina nota ens posen els pares/mares? - Valoració global de l’institut: 8,0 - Valoració del servei de menjador: 7,7 Ens queden per valorar els suggeriments, els aspectes que més agraden i allò que es podria fer millor. En aquest apartat hem de dir que la multiplicitat de respostes és tan gran que es fa difícil agrupar-les. En algun cas, fins i tot les respostes semblen contradictòries. Així, per exemple, el que més agrada de l’institut està directament relacionat amb el professorat: tutors, comunicació pares/mares, la bona atenció, el bon ensenyament, el tracte a l’alumnat, etc. Però per altra banda, tres famílies ens indiquen que caldria millorar la comunicació entre els pares/mares i el professorat, i fins i tot suggereixen que caldria un tracte més respectuós entre algun professor/a i l’alumnat. I és que, ja se sap, mai plou a gust de tothom! En tot cas gràcies a tots per la vostra col·laboració.
Josep M Guiu
3
4
0,0
10,0
20,0
30,0
% 40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
Regular
Bona
Molt bona
NS/NC
De l’acollida De l’acollida Del control de Del tracte rebut De la meva De la relació Del tracte rebut Del tracte rebut Del nivell De la que he rebut que ha rebut el l’assistència en el procés relació amb el del meu fill/a pel professorat per la direcció d’exigència pel convivència com a meu fill/a del meu fill/a de tutor/a del meu amb el seu del meu fill/a del centre que fa als entre els pare/mare preinscripció i fill/a tutor/a estudis i alumnes matriculació coneixements
Dolenta
La meva valoració dels següents aspectes és ...
De l’agenda De la posada com a mitjà de en marxa del comunicació projecte amb l’institut educat 1x1
Una altra pregunta pretenia que els pares/mares valoressin diversos aspecte de l’institut. Com podeu observar en el gràfic adjunt, la resposta majoritària en tots els casos és BONA, seguida en la majoria per la MOLT BONA (Només en 3 casos la valoració REGULAR supera a la MOLT BONA: “Posada en marxa del projecte educat 1x1, convivència entre els alumnes i tracte rebut pel professorat del meu fill/a
Anorèxia L'anorèxia es un trastorn alimentari que pateix la gent que té molta por d’engreixar-se i té una imatge distorsionada de les seves dimensions i la forma del seu cos. Per això, no poden mantenir el seu pes corporal normal, sinó que restringeixen la seva ingesta d’aliments fent una dieta, fent dejuni o exercici físic excessiu. Comencen a deixar de menjar fins que es converteix en una obsessió i gairebé no mengen res. També es donen casos en els quals la persona afectada, recorre als afartaments, llavors se sent malament i té la necessitat de perdre aquestes calories i vomita. Aquestes persones solen ser molt primes, dèbils; s'obsessionen amb els aliments i amb el control del pes: es pesa de manera constant; controla les porcions d’aliment molt cuidadosament; només menja determinats aliments i evita els lactis, la car i el blat; fa exercici de manera excessiva; se sent gorda, s'aïlla socialment, i en especial evita les reunions o celebracions; i potser se sent deprimida, sense energies i té molt de fred.
Bulímia La bulímia es basa en l’afartament de menjar i després vomitar-ho, o sinó fer exercici físic excessiu per evitar pujar de pes. Aquests actes amb el temps poder resultar perillosos. El diagnòstic de la bulímia es basa en afartar-se i vomitar al menys dos cops per setmana, durant un parell de mesos. Les persones bulímiques mengen grans quantitats d’aliments de cop i solen fer-ho d’amagat. La persona sol sentir-se incapaç de deixar de menjar i només aconsegueix aturar-se quan està massa ple per continuar menjant. Després de menjar fins atipar-se, la persona que ho pateix tendeix als vòmits, als laxants o a l’exercici físic excessiu. Les persones bulímiques poden tenir un pes normal o estar poc excedides en pes. La persona bulímica tema que el seu pes augmenti; està molt insatisfeta amb el seu cos i el seu pes, inventa excuses per anar al bany immediatament després de menjar; potser només menja aliments dietètics o baixos en continguts de greix; compra regularment laxants, diürètics o ènemes; passa la major part del temps fent exercici o intentant desfer-se de les calories i també s'aïlla socialment i evita reunions o celebracions.
Laura Ysla Bueno 5
6
7
8
El passat dia vint-i-vuit de febrer, els alumnes de la branca científico-tecnològica de quart d’ESO i primer i segon de batxillerat vam anar d’excursió a la central nuclear de Vandellós I. Ens van acompanyar en Joan Ramírez, la Berta Picart i l’Encarna Garcia. Després d’hora i mitja en autocar vam arribar a la central, situada a Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant(Tarragona). Quan vam acabar d’esmorzar, vam entrar en una sala on ens va fer una petita explicació una persona de l’empresa ENRESA (empresa que es dedica a la gestió de residus radioactius i al desmantellament d’instal·lacions nuclears i radioactives). Entre altres coses ens va explicar diferents teories sobre l’estructura de la matèria aparegudes al llarg de la història: què entenem per radioactivitat; que el matrimoni Curie va ser qui va descobrir la radioactivitat; que la radiació pot ser de tres tipus diferents (partícula alfa, desintegració beta i radiació gamma) i amb capacitat de penetració diferent; la diferència entre radiació ionitzant i no ionitzant; diferents magnituds i unitats radiològiques; diferents aplicacions de la radioactivitat en l’àmbit mèdic i industrial; el funcionament d’un generador per tal de poder obtenir energia elèctrica; com es tracten els residus radioactius de mitja-baixa activitat i els d’alta activitat... Un company de segon de batxillerat va sortir a mesurar la radioactivitat despresa per un rellotge antic. Tot té radioactivitat però considerem que els objectes són radioactius a partir d’un límit. Tot seguit vam anar a una sala on hi havia maquetes, jocs interactius i més informació escrita. D’aquesta manera, passant per les diferents activitats, vam poder ampliar els coneixements obtinguts en l’explicació inicial. A continuació vam anar a la part més baixa de la central i vam simular que uns companys treballaven a la central i que entraven en zones de radiació. Així vam observar tots els passos que han de seguir els treballadors d’una central nuclear i tot el blindatge que han de dur per tal d’aconseguir la màxima seguretat possible. Per finalitzar un noi ens va explicar més cosses sobre el funcionament de la central i el seu desmantellament. Després d’un incendi en la zona de turbines al 1989, la central es va tancar. En l’actualitat es troba parcialment desmantellada (l’edifici del reactor està en període de latència, el qual dura vint-i-cinc anys). Per finalitzar un noi ens va explicar més cosses sobre el funcionament de la central i el seu desmantellament. Després d’un incendi en la zona de turbines al 1989, la central es va tancar. En l’actualitat es troba parcialment desmantellada (l’edifici del reactor està en període de latència, el qual dura vint-i-cinc anys). Abans de tornar a pujar a l’autocar per tornar a Santa Perpètua ens van deixar temps per dinar. Aprofitant el dia assolellat, molts alumnes vam anar a la platja i vam menjar allà. Va ser una sortida interessant que ens va permetre ampliar els coneixements i augmentar la nostra curiositat sobre les centrals nuclears i la radioactivitat. Nuria Balanza Lombardia, 1r de Batx.
9
Els dijous acostumen a ser dies llargs, a ningú li agraden, es podria dir que són com una mena de dia neutral, tan sols sentim certa simpatia per ells perquè estan molt prop del divendres. Segurament us estareu preguntant que per què estic parlant sobre els dijous, vull dir no és que no siguin importants, formen part de la nostra vida, però ningú es creua amb una persona pel carrer i li parla dels dijous, i això em molesta, no se'ls dóna suficient importància. Per tot això escolliré un dijous a l’atzar i us parlaré d’ell. Us parlaré del dijous 16 de desembre. Aquell dijous va clarejar com qualsevol altre dijous. Era desembre i per tant feia fred. Bastant fred. La major part de la població de Santa Perpètua va sortir de les seves cases i es va dirigir al treball o a l'institut, uns altres es van quedar dormint i no van viure cap experiència emocionant. Nosaltres, aplicats estudiants de primer de batxillerat, vam esperar a la porta de l'IES Rovira-Forns que arribés el nostre autobús, aquest mitjà de transport que el 97'8% de les vegades arriba tard i dins del qual no pots menjar ni un trist xiclet. El fet és que nosaltres, afortunades estàtues de gel matutí, vam ser testimonis d'aquest marge d'error del 2’2% en veure com l'autobús arribava puntual. Efectivament, anàvem d'excursió. La sortida consistia en un ruta per la Barcelona medieval literària, des del Palau Reial Major fins La Llotja. El Palau Reial Major era el lloc de residència dels monarques de la corona catalanoaragonesa, dels quals es van escriure les quatre grans cròniques, que són com les biografies d'avui dia, i que a més de narrar la història i els esdeveniments importants de la seva època, també servia com a element propagandístic. Cal destacar que les cròniques podien ser escrites o dictades pel rei, i és que la incompatibilitat entre treball i monarquia és més vella que la tos. Doncs bé, després de veure el Palau Reial Major, vam anar a la Cancelleria Reial, on es va ajudar a la consolidació del català com a llengua escrita. 10
La nostra propera parada va ser la Catedral de Barcelona, dedicada a Santa Elulalia, encara que ara té més protagonisme la Mercè. Dins la catedral es guarden les relíquies de la primera, que segons la llegenda va impedir ser traslladada fins al 1339, quan van aconseguir recuperar un dit que li faltava i que s'havia agenciat un cristià devot. Crec que el que ens va cridar l'atenció de forma unànime va ser el grup d’oques que hi havia al pati, les quals tenien un caràcter de mil dimonis, sincerament horrible. El nostre guia ens va explicar que aquestes havien arribat a la catedral des del mercat, on feien la funció de guardians dels comerciants, ja sabem perfectament que una oca és mil vegades millor que un bulldog, o almenys podem assegurar que els seus gralls són molt més estridents. Us ho prometo. El fet és que els eclesiàstics d'aquell lloc les van deixar estar-se allà al veure que eren tretze oques, justament l'edat que tenia Santa Eulalia en morir, i des de llavors les cuiden amb molt amor i, tot s’ha de dir, les exhibeixen com a atracció turística. Prosseguim amb la ruta, la següent parada va ser el Carrer Montcada, en el qual dos dels meus companys es van endinsar de ple en els seus papers de dama i trobador, i es van recitar mútuament encaramel·lats versos d'amor. Allà, a més de ser partícips d'aquesta gran actuació, ens van explicar la història d'Ausiàs March, el trobador medieval català per excel·lència, autor d’ambigües senhals que encara provoquen alguna riallada avui dia, vegeu “Oh, foll amor”. A continuació vam trepitjar El Born, lloc on abans es celebraven justes i tornejos de cavallers, a més de processons i carnestoltes. Just davant del Born es troba Santa Maria del Mar, on va destacar Sant Vicenç Ferrer, un home que va dedicar la seva vida a predicar sobre les veritats del cristianisme i, tot s’ha dir, a posar verds als jueus. Com a dada curiosa cal esmentar que a una de les vidrieres del temple, es troba l'escut del Barça. Fins i tot Déu sembla saber per qui ha d'apostar. Poc després d’això ens van parlar sobre Ramon Llull, que a més de ser molt prolífic en el terreny de les lletres, va ser el pare de les lletres catalanes, ja que també va ser el primer a escriure textos cultes en català. L'última parada va ser a la Llotja, que a la seva època va protagonitzar l'expansió marítima del comerç català, a més de ser la institució econòmica més important. Allí ens vam acomiadar del nostre guia. 11
Aquell adéu va significar un punt i final en la nostra relació amb la literatura medieval, i el principi d'una bonica descongelació dels nostres aplicats ditets d'estudiants. En resum, això es tot el que us puc dir sobre un dijous qualsevol triat a l’atzar, la resta del dia ja es una cosa personal, i l’endemà... bé, l’endemà ja va ser una altra història. No sé ben bé perquè ningú no parla mai sobre els divendres, algú ho hauria de fer. En triarem un a l’atzar, posem el divendres 17 de desembre... Nerea Amo 1º batxillerat A
Taller sobre l’època medieval. Els alumnes de 2n ESO vam anar a la granja Soldevila a fer un taller sobre l’època medieval. Quan vam arribar, el noi de la granja ens va fer una explicació sobre el tema que anàvem a tractar (l’edat mitjana). L’explicació va constar de dues parts: per una banda ens va esposar breument què volia dir edat medieval i què va suposar i després vam veure imatges dels diferents edificis que resten d’aquella època a Santa Perpètua. En acabar les explicacions, vam jugar a un joc de rol en el qual interpretàvem personatges propis de l’època medieval (noble, capellà, pagès, picapedrer). Consitia en anar passant caselles, avancàvem quan responíem una pregunta de forma correcta i sempre segons el personatge que ens havia tocat. En el joc vam veure clar que qui més difícil ho tenia per guanyar era el pagès.
12
CRÒNICA DE LA SORTIDA AL MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA. El dia 18 de març, els alumnes de 3r vam fer una visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNATEC), organitzada per la nostra professora de Tecnologia, l'Encarna García. L’autobús va sortir a les 9h i vam arribar a prop de dos quarts de 10. Un cop al Museu ens van deixar temps suficient per esmorzar, anar al lavabo, i dividir-nos en grups per poder treballar. Vam pujar a una sala on hi havia 4 taules (les justes per dividir-nos en subgrups de 8 persones), allà un noi ens va explicar coses bàsiques sobre els engranatges, i així doncs, poder muntar-los mentre d’altres omplien el dossier. Un cop teníem preparada la primera part, vam fer un intercanvi, és a dir, vam fer una visita al museu mentre que l’altre grup començava a preparar els engranatges. Vam començar la visita amb un breu resum del modernisme, poc després vam veure diferents tipus de carbó (vegetal, la torba, etc.), sense deixar el tema vam aprofitar per parlar del carboner i vam veure diferents carboneres.
També vam veure una caldera i ens van explicar coses bàsiques
13
sobre aquesta, per exemple, que estan fetes de ferro i maó refractari. Tot seguit, vam veure una xemeneia la qual era molt estreta per tal que el fum sortís amb molta pressió, per aquest mateix motiu, només podien entrar nens d’entre 8-10 anys, ja que una persona adulta no hi cabia per aquell forat. Finalment, vam visitar la màquina de vapor (màquina que movia la resta), també vam veure les seves parts (sistema d’embarrats, etc.) o, que l’energia de vapor es transforma en energia de moviment.
Després de prendre apunts per a la posterior entrega d’un treball sobre l’excursió, ens van donar dues opcions: anar amb la Berta o continuar la visita amb l'Encarna i la Cristina. Els que vam escollir la segona, vam veure diferents jocs (alguns d’infantils), màquines que aixafaven cèntims, magnituds, etc. També, vam poder tocar diferents materials per fer roba (llana, cotó, etc.). Just vam acabar la visita al museu quan el grup d’engranatges va arribar. Finalment, a les 13:45 h (aprox.) vam agafar l’autobús per arribar a les 14:00h a l’institut.
14
Oscar Garcia
El dia 15 de desembre de 2010, 33 alumnes de tercer d’ESO i dues professores, l’Anna Rialp i l’Ana Torrescusa vam anar de públic al Gran Dictat, un programa que s’emet per TV3 els vespres de dissabte i diumenge. Vam gravar tres sessions en diferit al plató que se situa a l’Avinguda de la Diagonal,177 de Barcelona. Es van fer parades de gravacions. Vam aprofitar i vam fer un descans i ens van donar un petit berenar. Aquestes tres sessions es retransmetran els dies 2,3 i 9 de juliol de 8:15 a 8:45 del vespre. Aquest programa presentat per Òscar Dalmau, un personatge polifacètic que no només és l’encarregat de presentar el Gran Dictat, sinó que també és guionista dels programes d’humor Polònia i Crackòvia, pretén combinar l’entreteniment amb els coneixements de llengua catalana dels concursants. En el joc, participen tres concursants que s'enfronten en quatre proves. Els dos que aconsegueixen més punts es classifiquen per jugar a la prova d' "El gran dictat", on poden endur-se 1.500 €. Qui escrigui correctament les 15 paraules guanya el pot acumulat. El concursant guanyador participa al programa següent. Finalment vam arribar a l’institut a les 9 del vespre.
15
T A L L E RSa2 o n . d ’ E . S . O. Sexual i t at Dur antelmesdef ebr er ,dosi nf er mer sdelcap,vanveni raf eruna xer r adaal snoi sinoi esde2nd’ ESO. Vanpar l arsobr el asexual i t at ,mèt odesant i concept i usil esmal al t i es quecompor t anout i l i t zaradequadamentel sant i concept i us. Ment r ef ei enl axer r ada,anavenpassantunesdi aposi t i vesper quèf os mésf àci ld’ ent endr e.Al apr i mer apar tvanexpl i carl espr i nci pal s enf er met at sdet r ansmi ssi ósexual ,com espodi enevi t arient r eaquest es mal al t i esvandest acarelvi r usdel asi daiel sseuspr i nci pal sef ect es. Tambévanexpl i carel spr i nci pal smèt odesant i concept i usicom ut i l i t zar l os cor r ect ament .Ensvanof er i rconsel l scom quèhem def ersielpr eser vat i uest r enca. Alf i naldel apr esent aci óvandemost r arvi sual mentcom esposaunpr eser vat i u.Ienvanr epar t i runsquant s. Mí r i am Ll adó
Bul l i ng El sal umnesdesegond’ ESO vam assi st i raunt al l ersobr eelbul l i ng.Vaser unabonapr opost a per quèt eni m pr obl emesambaquestt ema.Al axer r adaex pl i cavenqueelbul l i nger a“ f i car se”ambal gúpel sseusdef ect es,aquest a per sonaquer epel sat acssempr eésmésdèbi lquel ’ agr essor . Hihadi f er ent smaner esdef erbul l i ngaal gú:i nsul t s,agr essi ons,br omespe sades,bur l es,et c,per quèelbul l i ngnonomesesmal t r act ef í si c,si nóque t ambépsi col ògi c. Al gunesvegadespassaquequanal gúf abur l adeunaper sonaenbr omat ot s el sdi es,nos’ adoniquenoal ’ al t r aper sonanonomésnol iagr ada,si nóque cadacopest àmést r i sticansat .Aquest aper sonahadeveur equel abr oma nof agr àci a,iat ur arelt emar àpi dament . Al t r escopsl ’ agr essorésconsci entqueal ’ al t r aper sonanol iagr ada,per ò seguei xf ent l il agui t zaper quèespensaqueal agentl if agr àci a.Enaquest casvadei xarcl ar esl esi ndi caci onsdelquenohem def erqueésr i ur el es br omesdel ’ asset j adorinoact uarpert alqueai xòs’ at ur i . Enconcl usi óelquevacomuni carvaser :s’ hader espect arat ot hom,ino f i car seambel sal t r espel sseusdef ect es,per quèt ot hom ent é.Calact uarsempr equanvei em uncasde bul l i nginopoderr est ari mpassi bl essiai xòpassa.
Tabac Undi j ous,vaveni runnoidesabadel laexpl i car nosunahi st òr i asobr eelt abac.El ls’ i dent i f i cava com asenyorMal bor o,agaf ad’ exempl eaquest amar caperdemost r arquel esempr eses nomésens vol envendr eelt abacpermot i useconòmi cs,noel si mpor t al asal utdequielconsumei x,si nóel s di ner s,iensvaexpl i cart ot esl essubst ànci esquepor t avaar sèni c,f enol , benzè,pol oni 210,acet ona, ci anur ,DDT,naf t al i na,amoni ac,but à,ni cot i na,qui t r à,pl om imet anol . Ensvar ecomanarnodei xar nospor t arperl esmar quesil asevapubl i ci t atj aquecom aconcl usi ó f i nalensvadi rquef umaretpotmat armésavi at .
16
Jornades esportives a Santa Perpètua
Mai hauria pensat que amb els companys d’equip arribaríem tan lluny en aquesta trobada. El cert és que a les Jornades Esportives de Santa Perpètua que es van celebrar el passat 4 de març vam guanyar i no només això sinó que també ens ho vàrem passar súper bé. Els meus companys i jo que som a 4t d’ESO B si bé no som molt esportistes sí que tenim interès a passar-nos-ho bé i intentar guanyar sempre. Vam jugar a handbol, a bàsquet , a futbol sala, també a matar i a volei i a uns quants esports més. És clar que nosaltres només pensàvem a guanyar però l’interès dels qui organitzaven les activitats era, crec, més aviat que ens relacionéssim amb altres instituts del poble. Fomentar les relacions, així en diuen. Els partits es jugaven de forma mixta on nois i noies compartíem l’equip. Els del Rovira vam obtenir molts bons resultats. Em sembla que ningú no s’ho esperava. Els alumnes de 4t d’ESO C van quedar segons, de ben poquet no ens guanyen. I és que el Manolo, el Kevin, el Júnior….. ens ho van posar difícil. M’agradaria comentar el bon rotllo que hi va haver entre tots nosaltres i que els partits van tenir uns resultats molt ajustats. Quan van acabar els partits i mentre estàvem esperant els resultats vaig veure passejar per allà l’alcalde i algú més de l’ajuntament. A gairebé tots els tenia vistos pel poble però no em pregunteu el nom. A mi els politics….com també algun professor….millor no parlar-ne. De fet van ser ells qui ens van donar el diploma de campions. Va ser un matí en què tot va anar molt bé. Quina llàstima que l’any que ve no hi podré participar, doncs em sembla que els de batxillerat no fan aquests tipus d’activitats, això si no repeteixo, és clar… ehem, ehem… Només felicitar-nos a nosaltres mateixos pels bons resultats i també els altres equips, ja que tots vam coincidir que va ser un matí diferent i d’allò més divertit.
17
Algo mucho mejor. 23 de Diciembre. Anabel, una niña de siete años está sentada en el salón de su casa mirando la televisión, está viendo su serie de dibujos animados favorita. Su padre, vuelve a casa después de un duro día de trabajo y le cambia el canal. La niña protesta pero el padre no da su brazo a torcer y sintoniza las noticias. Anabel se enfada y se dispone a abandonar el salón, cuando por un casual decide ver que es lo que su padre está viendo y porqué tiene tanto interés. La niña se queda, escucha, ve y se interesa. Tristeza, guerra, gente sin casa, la cara que no conoce del mundo, de su mundo. La niña le pregunta a su padre por qué, por qué pasan esas cosas, y por qué esa gente está tan triste. Su padre se queda en silencio unos minutos y al final responde: -Cariño, no todos tenemos la misma suerte, esta gente por ejemplo, no tiene navidad. -¿Por qué? -Ahora no lo entenderías, cuando seas mayor ya te lo explicaré. A veces para que algunos pocos vivan bien tienen que haber muchos que lo pasen mal. -¿Por qué? … La madre de Anabel desde la cocina: -¡ Anabel, cariño, vete a dormir ya ! que mañana tenemos que ir a ver a Papá Noel y le tienes que decir que quieres la muñeca parlanchina, que si no, no te la traerá y no te podrás quejar. -¡ Voooooooooooooooy ! Anabel rápidamente sube a su cuarto y se pone el pijama, se lava los dientes y se mete en la cama. 18
24 de diciembre. Juan trabaja como Santa Claus en el centro comercial Galerías Celeste. No le gusta el trabajo pero necesita el dinero. Pasa calor enfundado en ese traje rojo con barriga incorporada y, encima, la barba postiza le pica. Además tiene las piernas adormecidas de tanto rato sentado en el trono. Hoy es el último día de trabajo y, por lo tanto, es cuando más monstruillos se acercan hasta allí para sentársele encima (y destrozarle las rodillas) y dictarle los regalos que desean para ese año. Entonces, él le suelta el discurso de cada año sobre si han sido buenos y que recuerden que él lo ve todo. Los niños, contentos y felices, se van a sus casas, confiando en la complicidad de Santa y con una sonrisa de oreja a oreja pensando en el día de mañana. Los niños han ido pasando y uno a uno le han ido pidiendo bicicletas, balones, muñecas, chucherías, y de vez en cuando, dentro de la inmensa lista de juguetes un poco de paz y amor en el mundo. Así ha transcurrido todo el día, bueno, ha habido una niña, si no recuerda mal llamada Anabel, que tan solo le ha pedido una cosa. La cosa ha ido más o menos así: -Hola guapa, ¿y tú cómo te llamas? -Anabel. -Bueno Anabel, espero que este año te hayas portado bien, porqué si no ya sabes, tendré que traerte carbón. A ver, dime que es lo que quieres. -Pues veras, tenía pensado pedirte una cosa… pero he cambiado de opinión. Solo te voy a pedir una cosita, pero a cambio me la tienes que traer si o si. -A ver, dime. 19
-Es que… se ve que hay gente que no tiene navidad, y entonces he pensado que esto es lo mejor que te puedo pedir. Quiero que todos tengamos navidad. Que esos niños tan delgados que salen en televisión prueben los turrones y el pavo… Y también que adornen sus casitas con las luces navideñas, ¡ah sí!, es que también les tienes que traer una casa donde puedan vivir, porque se ve que tampoco tienen… a ver, que más… Sí, sí, jerséis como los que me hace la abuela para que no pase frio y… bueno, ya no sé qué más. Ay, que se me olvidaba, sobretodo les tienes que traer juguetes para que no estén tristes y sean felices. Pues eso, resumiendo, que todos tengamos navidad. Y con una sonrisa y algún que otro diente desaparecido, la niña ha pegado un bote de las rodillas de Juan al suelo y se ha ido corriendo a los brazos de su madre. -¿Ya le has pedido la famosa muñeca? -Qué va, le he pedido algo mucho mejor.
Neus García Prior. 4ºB
20
Descobreix alguns orígens
PAKISTAN CAPITAL: Islamabad. SUPERFÍCIE: 803.940 KM2. POBLACIÓ: 141.553.775 (est. juliol 2000). Un 80% d'aquesta població resideix en zones rurals. LLENGÜES: Punjabi 48%, Sindhi 12%, Siraiki (dialecte de l'Punjabi) 10%, Pashtu 8%, urdú (llengua oficial) 8%, Balochi 3%, Hindko 2%, brahui 1%, Anglès (llengua d'ús comú al govern nacional), burushaski 8%. Les oficials són l’urdú i l’anglès. RELIGIONS: Majoritàriament musulmans. EXPECTATIVA DE VIDA: Homes 60,27 anys; Dones 61,91 anys (est. 2000). MONEDA: Rupia. PAKISTAN SIGNIFICA "TERRA DELS PURS".
Cultura: La República Islàmica de Pakistan és un estat ubicat al centre-sud d’Àsia. Limita amb Escut de Pakistan
l’Índia, l’Iran, l’Afganistan, la Xina i el Mar Aràbic. Té més de 160 milions d’habitants, la majoria dels quals són
musulmans.
L’islam és la religió oficial.
21
La seva bandera: és de color verd i blanc amb una lluna creixent i una estrella al mig de color blanc.
Tradicions de Pakistan La Mela és un famós festival celebrat a moltes ciutats del món on resideix la diàspora del Pakistan. Cada estiu la gent es reuneix per gaudir i celebrar el llegat cultural del sud d'Àsia. Les comunitats pakistaneses d’arreu del món mantenen als seus llocs de residència la mela. La celebren en ciutats de tot el món, des de Toronto a Sydney. Aquestes meles són de gran importància especialment per a la generació més jove ja que els familiaritzen amb els seus antecedents culturals. Últims vestits de núvia del Pakistan joieria i maquillatge. Per a tota dona pakistanesa és importantíssim el dia del seu casament. En totes les cultures i tradicions, la moda nupcial és l'aspecte més important de les noces, pel que fa a les dones. La majoria de preparatius i de diners es dediquen a la selecció del vestit de casament dels seus somnis. És el dia que són el centre d'atenció de tot el món Tothom fixarà l’atenció en elles, en el seu vestit. Totes les dones que assisteixen a la cerimònia lluiran vestits molt acolorits. Les núvies portaran diferents tipus d'ornaments. L’himne nacional de Pakistan: és el Pak sarzamin shad bad(Beneïda sigui la Terra Sagrada). Cinema: Al Pakistan existeix una indústria de cinema autòctona coneguda com Lollywood actualment produeix més de 40 pel·lícules l'any. Televisió: Tradicionalment, la Corporació de Televisió de Pakistan (PTV),canals de TV privats (notícies, entreteniment) com la GEO TV, . Música: La música pakistanesa està representada per una àmplia varietat d'aspectes. Des d’estils tradicionals, com el qawwali, a estils més moderns que tracten de fusionar la música tradicional pakistanesa amb la música occidental. El mestre del qawwali, Ustad Nusrat Fateh Ali Khan, al Pakistan també és conegut com El Llegendari King Khan. La família és natural de l'Afganistan, és famós internacionalment per crear un estil de música que sincronitza el qawwali amb la música occidental. 22
Vestits tradicionals de Pakistan
Dupatta,kameezshalwar... L’esport de Pakistan: L'esport nacional al Pakistan és l'hoquei sobre gespa, encara que el cricket és el més popular a tot el territori. L'equip nacional de criquet va guanyar la Copa del Món de Cricket (1992). Va ser subcampió una vegada (el 1999), i co-amfitrió dels jocs en dues ocasions (el 1987 i 1996). Pakistan va ser subcampió en la inauguració del torneig 2007 ICC World Twenty celebrat a Sud-àfrica, i són els campions de 2009 ICC World Twenty20 celebrat a Anglaterra
Menjar
Un plat pakistanès típic consisteix en curris de carn o llenties amb pa o arròs. D’altres menjars popular són les patates amb carn, la carn combinada amb repollo o biryani, són també populars. Alternativament, entre els treballadors són populars el nihari, el bun kabab i el peix fregit Sopar El sopar es considera el principal menjar del dia, quan tota la família es reuneix per a l'ocasió. Gairebé mai es prenen llenties per sopar, ja que solen considerar-se un menjar diürn. Es preparen receptes més elaborades i saboroses (haleem, pulao, kofte, kebabs). Se serveix amb arròs, pa o totes dues coses, a més de iogurt, adobats i amanides. El sopar pot anar acompanyat, encara que no habitualment, d'unes postres, que poden ser des d'una fruita fins a algun dolç tradicional, com kheer, gulab jamun, shahi tukray, gajraila, qulfio ras malai.
23
Un joc tradicional del Pakistan és el gili danda. El gili danda es juga utilitzant dos trossos de fusta cilíndrica. Es juga per equips o individualment. El joc consisteix en que el primer equip colpeja la peça petita''Gillio''amb el "pal", fer-lo saltar a l'aire i després amb un altre cop impulsarla el més lluny possible. L’equip contrari tracta d'agafar a l'aire o el més a prop del punt d'on ha estat llançada. Si l’agafen a l'aire i sense que prèviament hagi tocat el terra, ja que perdia el seu torn de llançament el batedor. Si l’aturen havent tocat el terra, tornen a llançar la peça des del punt de batuda. Els punts s’obtenen comptant totes les vegades que la Gillio ha arribat al punt de batuda.
Kabbadi
Es juga en un terreny circular de 25 metres de diàmetre dividit en dues meitats. El jugador atacant entra en el terreny de joc adversari i té 30 segons per tocar un defensor i tornar a la línia divisòria. En algunes modalitats els atacants no poden respirar mentre són a camp contrari i, per fer-ho, repeteixen en veu alta la paraula kabaddi. Patang bazi El joc consisteix en fer volar la cometa i tallar d’un altre. Agafar una cometa. Agafar una corda. Muntar-los. I fer-la volar-la només pel vent i ho has de controlar tu.
24
Cricket
El cricket és un esport de bat i pilota. En el qual s'enfronten dos equips d'onze jugadors cadascun. Es juga en un camp d'herba. Al centre del camp hi ha un terreny rectangular al qual se l’anomena pitch.
Hockey L’hoquei sobre herba és un esport de conjunt practicat entre dos equips d'onze jugadors. Consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols.
ZAR IFSHAN KHURSHID
25
Dia de la dona dona treballadora La celebració es remunta a l 8 de març de l’any1857 (segons uns) o de 1908 (segons altres). En totes dues ocasions s’emmarca en les mobilitzacions que les treballadores del tèxtil dugueren a terme per tal de reinvidicar les seves condicions laborals. En el primer cas unes treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York es van tancar a la fàbrica com a acte de reivindicació i tot va acabar amb un incendi provocat que va destruir la fàbrica i va cremar les dones que estaven dintre. Aquest només va ser el primer d’un seguit d’incendis provocats en altres fabriques. Les primeres celebracions d’aquest dia se situen al 1908 per part de les socialistes nord-americanes. En la segona conferencia de les dones socialistes s’aprova que en aquesta data es commemori el dia internacional de la dona treballadora en record de les treballadores de Nova York. Actualment continuem celebrant el 8 de març en record d’aquelles dones. És la data triada per reivindicar contra les discriminacions de gènere en el món laboral. Aitana Martínez Tamara Martínez Carmen Terol
26
El plegat de les mil grulles Al Japó hi ha una llegenda que diu que si desitges alguna cosa amb tot el cor, has de fer mil grulles de paper i el teu desitg es farà realitat. La grulla pels japonesos és un animal sagrat, símbol de bona fortuna. La protagonista que té a veure amb les mil grulles és una nena que es diu Sadako Sasaki, víctima tardana de la bomba atòmica, li varen trobar que patia leucèmia quan tenia 12 anys. Ella en va arribar a fer 644 abans de morir, però els seus amics varen completar el nombre fins a les mil. A la ciutat japonesa d'Hiroshima, hi ha un monument erigit en honor a Sadako i el dia de l’aniversari de la seva mort, allà hi arriben mils i mils de grulles fetes de paper de tots els recons del Japó.
L’associació AMAKUNI, organitzarà un acte solidari per recaptar donatius per als afectats pel terratrèmol i posterior tsumani al Japó. Els membres de l’associació recaptaran donatius i estaran fent grulles d'origami durant tota la jornada. Les persones que facin un donatiu, podran escriure el seu nom a una de les grulles i ajudaran a formar una Senba zuru, és a dir, un compendi de 1000 grulles unides entre sí per cordes. Els fons recaptats s’enviaran a la Creu Roja japonesa per a la reconstrucció de les zones devastades pel tsunami. D’altra banda, també es farà arribar al Japó el Senba zuru format per les grulles amb els noms de totes les persones que han participat en la causa i així donar, a més de suport econòmic, suport moral al poble japonès. Laura Ysla Miriam Lladó
27
EL CINEMA A SANTA PERPÈTUA D’entre tots els temes que ens podien aportar informacions sobre allò que fem els i les adolescents –d’entre 13 i 16 anys- del nostre poble vam triar el cinema. Vam escollir vint-i-tres persones –del nostre centre i d’altres- per fer una entrevista en què ens aportessin dades sobre si el cinema compta entre les opcions d’oci entre el jovent i si és així quin tipus de cinema és el que més ens agrada en general.
1· T’agrada el cinema?
A la gran majoria de jovent entrevistat els agrada el cinema.
2· Quin tipus de gènere t’agrada?
Terror 8 Comèdia 2 Acció 9 Aventura 3 NS/NC 1
Per les respostes obtingudes a la majoria els agrada el cinema d’aventures i de terror. 3·A quines sales vas freqüentment? Baricentro 5 Al Imperial de Sabadell 1 Granollers 1 Maquinista 4 Badalona 1 Heron City 1 Montcada 7 Casa 1 NS/NC 2
28
Els cinemes més freqüentats són els de Montcada.
4. Quina és la pel.lícula que més t’ha agradat? SAW VII,és la gran triomfadora amb més de la meitat de respostes al seu favor.
5· T’agrada anar-hi sol o acompanyat?
Anar al cinema sol no és una bona proposta per a gairebé cap dels entrevistats.
6· T’agrada comentar les pel·lícules?
Si 10 No 12 NS/NC 1
Pràcticament hi ha un empat tècnic entre aquells que diuen que sí i els que diuen que no.
7· Prefereixes les pel·lícules a casa o al cinema?
Casa 9
Cinema 14
29
Encara que sembli que el jovent no va al cinema aquí veiem que la majoria prefereix veure les pel.lícules en una sala de cinema i no a casa.
8· Compres pel·lícules al videoclub?
Si 3
No 20
Els videoclubs no estan gens de moda entre el jovent de Santa Perpètua.
9·Prefereixes les pel.lícules on el protagonista és un home o aquelles en què és una dona?
Dona 10 Home 8 NS/NC 5
Aquest aspecte no és rellevant a l’hora de triar una pel.lícula.
10· T’agraden les pel·lícules sagnants?
Si 20 No 3
Un element que inclina a anar a veure la pel.lícula és aquest. I la triomfadora entre aquestes és SAW
VII.
30
PA NEGRE
Pan e g r eé su n ap e l • l í c u l ac a t a l a n ae s c r i t aid i r i g i d ap e rAg u s t íVi l l a r o n g a , e s t r e n a d al ' a n y2 0 1 0ib a s a d ae nl an o v e l • l ah o mò n i mad ' Emi l iTe i x i d o r . Ar g ume nt Pan e g r ep a r l as o b r el ap o s t g u e r r ar u r a laCa t a l u n y aa mbd i s c u r sn op o l í t i c s i n óe mo c i o n a l .Ena q u e l l sa n y sd u r sd el ap o s t g u e r r a , l ' An d r e u , u nn e nd e l b à n d o ld e l sr e p u b l i c a n s , t r o b au nd i aa lb o s ce l sc a d à v e r sd ' u nh o meie ls e u f i l l .Le sa u t o r i t a t sv o l e nc a r r e g a r l il e smo r t sa ls e up a r e , p e r òe l l , p e ra j u d a r l o , i n t e n t ae s b r i n a rq u ie l sv ama t a r .Ena q u e s tr e c o r r e g u t , e sp r o d u e i xe n l ' An d r e ue ld e s p e r t a rd ' u n ac o n s c i è n c i amo r a le n f r o n td ' u nmó nd ' a d u l t sa l i me n t a tp e rl e sme n t i d e s .Pe rs o b r e v i u r e , t r a e i xl e ss e v e sp r ò p i e sa r r e l sia c a b a d e s c o b r i n te lmo n s t r eq u eh a b i t ae ne l l . Elma l l o r q u íAg u s t íVi l l a r o n g a , d i r e c t o rd el ap e l • l í c u l a , s ec e n t r ae nc o ml a g u e r r aa f e c t al ag e n t , a lma r g ed ' i d e o l o g i e sp o l í t i q u e sia mbl ag u e r r an o mé s c o mat e l ód ef o n s .
Pr e mi sino mi na c i o ns Pr e mi s •2 0 1 1 :Pr e mi sGo y a : oMi l l o rp e l • l í c u l a oMi l l o rd i r e c c i óp e rAg u s t íVi l l a r o n g a oMi l l o ra c t r i up r o t a g o n i s t ap e rNo r aNa v a s oMi l l o ra c t r i ud er e p a r t i me n tp e rLa i aMa r u l l oMi l l o ra c t r i ur e v e l a c i óp e rMa r i n aCo ma s oMi l l o ra c t o rr e v e l a c i óp e rFr a n c e s cCo l o me r oMi l l o rg u i óa d a p t a tp e rAg u s t íVi l l a r o n g a oMi l l o rf o t o g r a f i ap e rAn t o n i oRi e s t r a oMi l l o rd i r e c c i óa r t í s t i c ap e rAn aAl v a r g o n z á l e z •2 0 1 1 :I I IPr e mi sGa u d í : oMi l l o rp e l • l í c u l ae nl l e n g u ac a t a l a n a oMi l l o ri n t e r p r e t a c i óf e me n i n ap r i n c i p a lp e rNo r aNa v a s oMi l l o ri n t e r p r e t a c i óf e me n i n as e c u n d à r i ap e rMa r i n aCo ma s oMi l l o ri n t e r p r e t a c i óma s c u l i n as e c u n d à r i ap e rRo g e rCa s a ma j o r oMi l l o rd i r e c c i óp e rAg u s t íVi l l a r o n g a oMi l l o rg u i óp e rAg u s t íVi l l a r o n g a oMi l l o rf o t o g r a f i ap e rAn t o n i oRi e s t r a oMi l l o rmú s i c ap e rJ o s éMa n u e lPa g á n oMi l l o rmu n t a t g ep e rRa ú lRo má n oMi l l o rd i r e c c i óa r t í s t i c ap e rAn aAl v a r g o n z á l e z oMi l l o rd i r e c c i ód ep r o d u c c i óp e rAl e xCa s t e l l ó n oMi l l o rs op e rDa n iFo n r o d o n a , Fe r n a n d oNo v i l l oiRi c a r dCa s a l s oMi l l o rv e s t u a r ip e rMe r c èPa l o ma oMi l l o rma q u i l l a t g eip e r r u q u e r i ap e rSa t u rMe r i n oiAl maCa s a l 0 1 0 :Fe s t i v a lI n t e r n a c i o n a ld eCi n e mad eSa n tSe b a s t i à •2 oCo n q u i l l ad ePl a t aal ami l l o ra c t r i up e rNo r aNa v a s No mi na c i o ns •2 0 1 0 :Co n q u i l l ad ' Or , Fe s t i v a lI n t e r n a c i o n a ld eCi n e mad eSa n tSe b a s t i à •2 0 1 1 :Mi l l o ri n t e r p r e t a c i óma s c u l i n ap r i n c i p a lp e rFr a n c e s cCo l o me ra l sI I I Pr e mi sGa u d í 0 1 1 :XXVPr e mi sGo y a , 1 4n o mi n a c i o n s , [ 7 ]i n c l o e n tp e l • l í c u l a , d i r e c t o r , •2 a c t r i up r o t a g o n i s t a , a c t o r sd er e p a r t i me n tir e v e l a c i ó . 31
J e a nPa ulOr t i z i Ra úlAng ui t a
32