Cadena Perpètua 49 by Rovira Forns

Í NDEX CADENAPERPÈTUA Núm 49

Redact or sdel ar evi st a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 Ent r evi st es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 Sor t i des. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 1denovembr e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 Desdel ’ i nst i t ut. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 Bar çaMadr i d. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 Espor t sder i sc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 Col . l abor aci ons. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29 Onanar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 Comer çsost eni bl e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36 PSPoPS3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37 Vi ol ènci adegèner e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 Di amundi alcont r al asi da. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 Pi r ena2010. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41 PacoLeón. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 Cui nadet empor ada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 Al i ci aalpai sdel esmer avel l es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48 Unapel . l í cul aiunl l i br e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49 CadenaPer pèt ua27. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 Puntj ove. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 Consel lescol ar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53 Passat emps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Som els nens i nenes de segon que fem l’optativa de la revista. Ens diem : Chaimaà Zouhri, Jennifer Jiménez, Ivan Cadiz, Paula Ruiz, Xènia Caro, Belén Moreno, Tania Moreno, Albert Gutierrez, Xavi Padilla, Sergio Naylor, Daniel Escorcia, Manuel Levante, Javi Fernandez, Alejandro Molina, Aitor Bueno. La Professora que ens ha estat ajudant ès la Isabel Pallarès. Esperem que aquesta revista us sembli interessant i divertida, ens ho em passat molt bé fent-la i esperem que us ho passeu igual de bé mirant-la.

BON NADAL A TOTHOM 1

El dia 29 d’octubre, vam anar a l’Imax de Barcelona per celebrar la castanyada. Vam sortir d’aquí, aproximadament, a les 9:30 i vam arribar a les 10:15 més o menys. Els professors ens van deixar gairebé una hora lliure, i vam aprofitar per anar a donar una volta al Maremàgnum, que estava al costat de l’aquàrium. Vam donar una volta al Maremàgnum, mirant les tendes, però encara eren tancades, i poc a poc, van anar-les obrint. Jo vaig anar pel Maremàgnum amb l’Iris, la Marina, la Naiara, el Victor Hugo i el Carlos Bravo. Vam estar fent-nos fotos. Després, vam sortir i vam anar al costat de la platja, perquè hi havia uns bancs i vam aprofitar per menjar-nos l’entrepà. Van començar a venir gavines, i el Victor Hugo els anava llençant trossos d’entrepà i cada cop hi havia més i mentre, vaig anant fent fotos. Després, vam tornar a entrar al Maremàgnum i ja hi havia més tendes obertes. Com que som molt curiosos, vam veure unes escales cap avall i no sabíem el que era, llavors vam baixar i va resultar que era el pàrquing, i vam aprofitar per fer-nos una foto. Quan vam sortir per unes altres escales, ja era l’hora de trobada i vam anar al lloc on havíem quedat. Quan els profes van acabar de contar s’hi érem tots, ens vam posar tot segon i ens van fer fotos ( encara que gairebé tothom va fer una foto amb la seva càmera) i vam estar molta estona per fer-nos les fotos, i com donava molt de sol, ens molestava bastant. Ara si, després d’això, vam començar a caminar cap a l’entrada de l’Imax, i vam haver d’esperar més de 10 minuts fins que vam aconseguir entrar. Al principi, vam passar per una màquina com les del metro per sortir, i ens van donar les ulleres de 3D. La sala era molt gran, i la pantalla era impressionant. Ens vam seure i vam esperar uns 5 minuts. Després va començar el documental de l’antic Egipte. L’efecte 3D era molt impressionant, però a mi em marejava bastant. La pel·lícula va ser entretinguda, el dolent era que teníem darrera unes nenes petites que no callaven i que donaven puntades als nostres seients. Quan va acabar la pel·lícula tothom va començar a sortir de la sala, i nosaltres anàvem a quedar-nos, però al final vam haver de sortir per deixar les ulleres i tornar a entrar per veure l’altra pel·lícula. Quan vam entrar, només érem nosaltres ( els del nostre institut). Ens vam seure aquest cop tots al centre. Aquesta segona pel·lícula era diferent, no era en 3D sinó que era en la pantalla rodona que vam haver d’esperar que baixés per veure-la. La pel·lícula era entretinguda i interesant però com els seients estaven rectes, havies de mirar cap a dalt i et destrossaves el coll. Aquesta pel·lícula em va agradar més que la primera, perquè era de ritmes d’arreu del món i estava bé.

Quan va acabar, el Nacho i la Núria van començar a imitar el que feien unes dones negres que sortien fent el seu ritus que feien amb la tribu. Ja per últim, vam tornar a l’autocar i vam tornar. Vam arribar sobre les dues o dues menys quart. Després cadascú va tornar a casa seva i amb aquesta excursió, vam donar pas a un cap de setmana molt desitjat i esperat.

Laura Ysla 2nC

Uff! Quin fred que fa! Són les 9:00 del matí i 2n d’ESO espera a l’autobús impacientment. També hi era 1r d’ESO, però això és una altra història. Jo, estava amb els meus companys parlant sobre la pel·lícula que veuríem, que pel que ens havia dit la Mª José, era una d’egipcis. Altres anys havien vist una dels ossos polars, o alguna cosa per l’estil. El tutor, en Juan Carlos, ens cridava. Havíem de fer les parelles per a l’autobús. Jo vaig agafar el meu company i vam pujar a l’autobús. Mmm... Quina caloreta més bona. Em vaig seure i van ser les 9: 30 quan vam sortir després de asseure’ns als seients. Agafàvem l’AP7, direcció a l’Imax. Vaig estar avorrit durant el viatge, només parlant i escoltant música. Quan vam arribar , que no sé quina hora era, ens van dir que a les 10:40 ens volien allà a tots, que mentrestant, podíem donar una volta pel Maremàgnum. Jo i uns amics vam anar depressa i vam anar a veure totes les botigues, encara que algú es va perdre en alguna botiga no indicada. Vam veure una botiga amb uns entrepans i coca coles , però , ja havíem esmorzat i ningú portava diners, menys els profes, que us vam veure comprant alguna cosa per esmorzar. Uns companys ens van comprar llaminadures, i vam agafar el que vam voler, va ser poca cosa perquè portàvem pocs diners. Arriben les 11:40 i tothom és allà puntual. Crèiem que aniríem a veure la pel·lícula però era per fer una foto de grup. El sol em tocava als ulls i no vaig poder resistir-me a tancar els ulls en alguna foto. Anem a fer cua, una altra estona avorrida, quasi eren les 11:00 quan entràvem, ja estava fart d’esperar. Ens donen unes ulleres de 3d o 4d, no sé decidir-me, i anem cap a la sala. Estàvem orientats cap avall de la sala i havíem de mirar cap a munt, vaig acabar amb un mal de coll! Van trigar a posar la pel·lícula. La pel·lícula no és que fos res de l’altre món, uns exploradors, històries de mòmies i egipcis, lladres de tombes i que podien trobar l’ADN de les mòmies als ossos, i no als òrgans mig descompostos. Tampoc és que hi hagués molta cosa en 3d.

Després de aquell documental, ens van fer sortir de la sala per tornar a entrar, nosaltres i només nosaltres , els de 2n de l’IES Rovira-Forns, vam ser els que vam veure una altra pel·lícula. Bé, tornem-hi, ens fan sortir de la sala per a tornar a entrar només per seguretat? Em va semblar estrany, però que hi farem. Vam fer cua una altra vegada i aquest cop , en lloc de la pantalla, hi havia una cúpula. Aquest cop no hi havia 3d. Es tractava d’una pel·lícula o documental sobre música de països i continents. Com que era una cúpula, vam sortir marejats de mirar als costats i cap a munt, a més la música no semblava música. Eren sorolls estranys amb els quals reies a vegades. Vam sortir d’allà escopetejats per respirar aire fresc. L’autobús ens esperava, eren quasi la 1:15 i a casa ens esperava un bon dinar. Així que vam formar les parelles de nou, i... cap a l’autobús. Jo estava cansat i em vaig mig adormit escoltant música però ens ho vam passar bé i això és el que compta. Sergi Cabanillas 2n ESO A

Pràctiques a la facultat de ciències dels materials a la ub El passat 10 de desembre els alumnes de 1r i 2n del batxillerat cientificotecnològic van fer una sortida a aquesta Facultat. Així ho va veure un alumne. Van cridar-me bastant l’atenció les màquines premsadores i la màquina que ens permetia mesurar la tensió que podien aguantar les diferents provetes de ferro o plàstic. La part on fonien el vidre gràcies als forns i posaven florur de sodi a la sorra per baixar el punt de fusió també va ser impactant. L’efecte que fan les baixes temperatures en alguns objectes com quan el nitrogen líquid feia que la goma elàstica i la d’esborrar perdessin la seva flexibilitat era impressionant.

Guillermo Riverola 2n Batxillerat

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funèraria. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos, i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el Moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes i generalment embolicades en paper de diari (paperina). Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir. Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca. I els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panadons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts, tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants i es celebra en l'àmbit familiar, extra familiar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi.

Chaimaà Zouhri Jennifer Jimenez Ivan Cadiz

Halloween o Noche de Brujas es una fiesta que se celebra principalmente en Estados Unidos en la noche del 31 de octubre. Tiene origen en la festividad celta del Samhain y la festividad cristiana del día de todos los santos. En gran parte, es una celebración secular aunque algunos consideran que posee un transfondo religioso. Los inmigrantes irlandeses transmitieron versiones de la tradición a América del Norte durante la Gran hambruna irlandesa de 1840. Hoy en día Halloween es una de las fechas más importantes del calendario festivo estadounidense y canadiense. Los países latinoamericanos, aunque conocen la festividad de Halloween, tiene sus propias festividades y tradiciones ese mismo día aunque coinciden en cuanto a su significado: la unión o extrema cercanía del mundo de los vivos y el reino de los muertos. En esa noche los espíritus visitaban las casas de sus familiares, y para que los espíritus no les perturbasen los aldeanos debían poner una vela en la ventana de su casa por cada difunto que hubiese en la familia.Si había una vela en recuerdo de cada difunto los espíritus les perturbaban por la noche y les hacían caer entre terribles pesadillas. Originalmente el TRUCO O Trato (en inglés “Trick-or.treat”) era una leyenda popular de origen céltico según la cual no solo los espíritus de los difuntos eran libres de vagar por la Tierra la noche de Halloween, sino toda clase de entes procedentes de todos los reinos espirituales.

Halloween Halloween is a holiday celebrated mainly in the U.S. On the night of October 31. It originated in the Celtic festival of Samhain and Christian feast of All Saints Day. In large part, is a secular celebration although some believe that has a religious undertone. Irish immigrants passed versions of the tradition to North America during the Great Irish Famine of 1840. The world Halloween is a derivation of the phrase All Hallowâ&#x20AC;&#x2122;s Eve [citation needed] (Eve OF All Saints Day ). It was held in Anglo-Saxon countries, mainly in Canada, USA , Ireland and the UK. The expansive force of U.S. culture.UU . Halloween has been popular in other Western counties. The day is often associated with orange and black colours and is strongly linked to symbols like the Jack-oâ&#x20AC;&#x2122;-lantern. Typical activities include the famous Halloween trick or treating and costume parties, in addiction to the bonfires, visiting haunted houses, jokes, reading scary stories and viewing horror films.

Nom i cognoms: Elena Lozano Martinez Curs: 3r C Data: 7/10/10

El Día de Muertos es una celebración mexicana de origen prehispánico que honra a los difuntos el 2 de noviembre, comienza el 1 de noviembre, y coincide con las celebraciones católicas de Día de los Fieles Difuntos y Todos los Santos. Es una festividad mexicana y centroamericana, se celebra también en muchas comunidades de los Estados Unidos. Los orígenes de la celebración del Día de Muertos en México son anteriores a la llegada de los españoles. Hay registro de celebraciones en las etnias mexica, maya, purépecha y totonaca. Los rituales que celebran la vida de los ancestros se realizan en estas civilizaciones por lo menos desde hace tres mil años. En la era prehispánica era común la práctica de conservar los cráneos como trofeos y mostrarlos durante los rituales que simbolizaban la muerte y el renacimiento. El festival que se convirtió en el Día de Muertos se conmemoraba el noveno mes del calendario solar mexica, cerca del inicio de agosto, y se celebraba durante un mes completo. Las festividades eran presididas por la diosa Mictecacíhuatl, y esposa de Mictlantecuhtli, Señor de la tierra de los muertos. Las festividades eran dedicadas a la celebración de los niños y las vidas de parientes fallecidos. La muerte es un símbolo emblemático que ha causado admiración, temor e incertidumbre al ser humano a través de la historia. Por muchos años, en diversas culturas se han generado creencias en torno a la muerte que han logrado desarrollar toda una serie de ritos y tradiciones ya sea para venerarla, honrarla, espantarla e incluso para burlarse de ella. México es un país rico en cultura y tradiciones; uno de los principales aspectos que conforman su identidad como nación es la concepción que se tiene sobre la muerte y todas las tradiciones y creencias que giran en torno a ella. De cualquier modo, hay que destacar que esta celebración no es propia de todos los mexicanos puesto que, pese a ser una fiesta que se ha convertido en un símbolo nacional y que como tal es enseñada en las escuelas del país, existen muchas familias que son más apegadas a celebrar el “Día de todos los Santos” como lo hacen en otros países católicos. Además, cabe mencionar la fuerte influencia de los Estados Unidos que, al menos en zonas fronterizas, se evidencia con la presencia de la fiesta conocida como Halloween, la cual se celebra cada año con más frecuencia y en un mayor número de hogares. De ahí también que exista una inquietud entre los propios mexicanos de querer preservar el Día de Muertos como parte de la cultura mexicana sobre otras celebraciones parecidas. Alejandro Molina Puertollano

Del 12 al 22 de novembre, Catalunya és ciència 17 de novembre Jornada de la ciència a l’IES RoviraForns Tot comença uns quants dies abans quan els alumnes de 4t d’ESO preparen una pancarta per tal d’anunciar la jornada. Finalment el 15 de novembre es penja la pancarta anunciant la jornada

Com cada novembre des de fa 15 anys, la ciència, en la seva vessant socialment més propera, torna a protagonitzar l’agenda al nostre país. La 15a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’10), coordinada per Talència amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, tindrà lloc del 12 al 22 de novembre. Aquest veterà programa col•lectiu d’activitats agrupa més de 300 actes de divulgació del coneixement científic i tecnològic a unes 60 localitats catalanes. L’SC’10 pren com a eixos temàtics centrals els conceptes de biodiversitat i d’apropament de les cultures, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Biodiversitat i l’Any Internacional d’Apropament de les Cultures, ambdós esdeveniments declarats per Nacions Unides. Aquests temes, es proposen com a fil conductor de fons, tot i que sense excloure’n cap altra temàtica per això.

La professora de Tecnologia ens va proposar com a projecte la construcció d’una estructura resistent als esforços emprant pals de gelat de fusta. Vam pensar que una estructura de pals de gelat no podia ser gaire resistent, però ella ens va ensenyar una que aguantava més de 100 kg de pes. El secret està en que és una estructura triangulada!. El nostre grup va dissenyar un pont situat al mig de la selva.. Vam fer els plànols amb l’ajuda de la professora de dibuix i després vam començar a construir el pont. Vam començar fent triangles, ens va costar bastant perquè la cola blanca trigava molt en assecar-se. Quan vam tenir tots els triangles vam començar a muntar el pont enganxant la part inferior, després les parets i després la part superior. Vam fer una pausa perquè es seques i vam fer fotos. Un cop acabat el pont vam començar a fer la maqueta. Vam sortir al parc per agafar plantes, pedres ...etc per poder fer la nostra maqueta,”La selva”. Després amb paper de seda peguem les parets de verd i la cascada de blau. Posem el pont a la dreta i vam enganxar micos de paper a les tirolines i serps de plastilina pel terra. Al terra vam agafar pedres i sorra, vam posar poques perquè la maqueta no peses. Finalment, vam muntar una exposició amb totes les maquetes al vestíbul de l’Institut.

Aroa Fernandez Gomez Marina Escobar Ruda Noelia Collado Vendrell 22

Primera part

Segona part

3 Total 5

0 Total 0

El passat 29 de novembre es va disputar el clàssic dels clàssics. Va tenir lloc el partit de l’any, el Barça rep al Camp Nou al Reial Madrid. Tot indicava un espectacle futbolístic on l’emoció estava assegurada. Els dos equips van sortir al camp per tal de saber qui és el millor, però des d’un principi el Barça va demostrar la seva qualitat en el joc i sobretot el seu domini del partit i ho va fer mitjançant el primer gol; va marcar Xavi al minut 9 del partit, però aquest gol només va ser el primer del que es presentava una golejada blaugrana. Els jugadors madridistes es veien clarament superats pels de Guardiola, i no van passar ni deu minuts més que va entrar el segon gol, aquest per part del jove jugador canari Pedro, que va culminar una fantàstica passada de Villa. El partit s’escalfava, els jugadors del Madrid veien com se’ls escapaven les possibilitats de victòria. El clàssic estava molt emocionant, cada cop el joc dels jugadors de Mourinho era més inexistent, les entrades cada cop més agressives, el que suposava una rivalitat encara més gran. Van arribar més gols, tercer i quart van ser obra de David Villa, sí, ja eren quatre els gols que el Barça marcava al Madrid, tota una golejada. Fins a l’últim minut de partit on el jove Jeffren marcava el cinquè gol amb el què finalitzava una golejada blaugrana, un partit per l’oblit en el cas dels jugadors del Madrid que van rebre una lliçó futbolística per part dels jugadors de Guardiola que es van col·locar líders i van demostrar la seva qualitat i el seu nivell de joc. La majoria de les targetes eren del Madrid, quasi totes eren grogues menys una que va ser Vermella per part de Sergio Ramos.

Ivan Venteo Martin

Es tracta de *Minimotos molt divertides . Aquestes *minimotos sorprenen per les seves prestacions i acabats. La febre de les *pocket *bikes s'està estenent ràpidament gràcies a aquestes petites meravelles. La seva petita grandària no ha de portar a engany, ja que no són joguines sinó autèntiques motos a grandària reduïda. Les reduïdes dimensions fan que càpiguin al maleter del cotxe, excepte els models *Chooper i *Pit *Bike *Minicross. Entrevista a JaviFernandez 1-Amb quants anys vas començar a practicar pocket bike? Vaig començar amb 8 anys 2-Quantes motos has tingut? Quina marca? He tingut tres motos, la primera que vaig tenir va ser una PB 3 i la segona i la tercera va ser una Pol·lini 3-Has concursat en algun lloc? He concursat al Campionat de Sabadell 4-Has caigut alguna vegada? Sí, dues vegades. La primera va ser quan em va tocar a terra la part de la moto on es posen els peus , la segona un que anava darrere em va tocar la roda i vaig al caure. Em va trepitjar la cama. 5-Per què t’has interessat en aquest esport? Perquè m’agrada moltíssim 6-Has concursat amb algun famós? Sí amb el cosí del Toni Elias 26

La bmx és una bicicleta petita com les montys sense frens i pesa molt poc, serveix per realitzar salts,trucs, etc. Consisteix en realitzar acrobàcies utilitzant un conjunt de rampes i altres obstacles de plàstic, fusta i pedra (en un lloc anomenat"park"). L’ acrobata tracta de fer salts al parc i passar d'un truc a un altre, d'un obstacle a un altre, etc. A vegades hi ha competicions,exhibicions, etc. A Barcelona cada any hi ha unes exhibicions d’esports extrems (bmx, skate, scooters, etc) anomenades “LOS EXTREME”.

Entrevista a Sergio Naylor 1-Quin any vas començar a practicar BMX? Fa un any. 2-Per què et vas interessar en aquest esport? Perquè em van agradar els trucs que feien i per què volia canviar d’esport. 3-Has participat en algun campionat? No, una vegada anava a fer una exhibició però no vaig poder perquè practicant vaig caure i em va haver de venir a buscar la Creu Roja. 4-Quins trucs et surten? ‘ ‘180, bunny, manual, aereo, nose to tail tap, fakie, alguns grinds, etc.’ ’ 5-Has caigut alguna vegada? Sí, moltes vegades

Visca Lluís Companys i Jover! Visca el periodista! Fa cent anys que Lluís Companys i Jover va ingressar amb els membres d’Unió Republicana a la Unió Federal Nacionalista Republicana! (després dels horrors fets de la Setmana Tràgica, i que només Joan Maragall ens explica a “La ciutat del perdó”) Visca la publicació “La Publicitat”! Visca el diari “La lucha”! Visca la defensa dels sindicalistes! Fora els empresonaments! Ni que sigui amb la companyia de Salvador Seguí! Visquen les eleccions al congrés! Visca el teu alliberament! Visca l’any 1934 perquè vas ser President de la Generalitat! Visca la declaració de l’Estat Català dins la República Federal Espanyola! Les llàgrimes acompanyen el mític viatge de Maó a Puerto de Santa Maria! Fora presons! Exliliat a França…. Com tants de nosaltres… Els Alemanys, malalts de Hitler, el lliuren al govern espanyol---Aixequem-nos per l’afusellament del 15 d’octubre de fa setenta anys de Lluís Companys! VISCA LA LLIBERTAT I VISCA CATALUNYA¡!! Meritxell Sales

El comerç internacional és font de riquesa per a totes les societats implicades i els organismes econòmics internacionals constaten que l'increment de les transaccions comercials acaba generant un augment de la riquesa dels països en vies de desenvolupament. No obstant això, aquest increment dels ingressos no sempre repercuteix directament en els petits i mitjos agricultors dels països pobres. Els grans beneficiaris són, sovint, els intermediaris i les empreses multinacionals. Aconseguir un desenvolupament sostenible als països pobres pansa per assegurar uns ingressos dignes als productors de matèries primeres o productes manufacturats. I aquest és el fonament del comerç just: pagar un preu just pels productes procedents de països del Tercer Món siguin agrícoles, ramaders, forestals o manufacturats. Altres exigències del comerç sostenible ve donada per la necessitat d'assegurar salaris dignes, drets laborals i la prohibició del treball infantil. Des del punt de vista mediambiental els productes de comerç just i sostenible han d'aplicar les regles ecològiques en el seu cultiu, fugint de l'ús de productes químics nocius per a la terra i la sobreexplotació de selves i boscos. El comerç internacional és, en si mateix, un factor d'ajuda al desenvolupament dels països més pobres. La Conferència de la Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (*UNCTAD) publica cada any l'informe sobre el comerç internacional i el seu impacte als països menys desenvolupats i constata que els progressos en els intercanvis comercials internacionals acaben beneficiant als països més pobres. 36

La violència de gènere, concretament la que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que les han coaccionades durant anys i que han restat invisibles davant els nostres ulls. Per tant, per tal de ser capaços de reaccionar davant un fenomen social d'aquesta mena, primer hauríem de ser capaços d'identificar-lo i d'anomenar-lo. La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per deixar clar que aquesta forma de violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les dones. Històricament, la violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que, a hores d'ara, ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a denominar-se problema social, entès com aquell que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu. L'existència dels grups feministes han ajudat a assenyalar aquesta nova realitat i, juntament amb altres agents socials: mitjans de comunicació, associacions de defensa dels drets humans, etc, han identificat aquest greu problema.

Opinió: Les dones,en aquest cas davant d’aquest problema,han de sentir por, ràbia i impotència contra l’home que els hi està fent la vida impossible. Ja estan fartes! Hem d’aturar-ho!

Paula Ruiz Xènia Caro

Els fets importants sobre la propagació de la SIDA abasten:La SIDA és la 6ª causa important de mort en persones entre 25 i 44 anys d'edat en els Estats Units, però el 1995 ocupava el número un. L'Organització Mundial de la Salut estima que més de 25 milions de persones a tot el món han mort a causa d'aquesta infecció des del començament de l'epidèmia. El 2008, hi havia al voltant de 33.400.000 de persones arreu del món vivint amb VIH / SIDA, incloent 2.1 milions de nens menors de 15 anys. El virus es pot transmetre: A través de contacte sexual: incloent sexe oral, vaginal i anal A través de la sang: via transfusions de sang (ara molt infreqüent als Estats Units) o per compartir agulles De la mare al fill: una dona embarassada pot transmetre el virus al seu fetus a través de la circulació sanguínia compartida o una mare lactant pot passar-s'ho el seu nadó per mitjà de la llet materna. La infecció per VIH no es propaga per: Contacte casual com una abraçada Mosquits Participació en esports Tocar coses que han estat tocades amb anterioritat per una persona infectada amb el virus Entre les persones amb més risc de contraure el VIH hi ha: Drogoaddictes que comparteixen agulles per injectar drogues. 39

Nadons nascuts de mares amb VIH que no van rebre la teràpia per VIH durant l'embaràs. Persones involucrades en relacions sexuals sense precaucions, especialment amb individus que tinguin altres comportaments d'alt risc, que siguin VIH positius o que tinguin la SIDA. Persones que van rebre transfusions sanguínies o productes per a la coagulació entre 1977 i 1985 (abans que les proves de detecció pel virus es tornessin una pràctica estàndard). Els companys sexuals de persones que participen en activitats d'alt risc (com l'ús de drogues injectades o el sexe anal). Els símptomes comuns són: Calfreds Febre Suors (particularment en la nit) Ganglis limfàtics inflamats Debilitat Pèrdua de pes En aquest moment, no existeix cura per la SIDA. No obstant això, es troben disponibles diversos tractaments que poden ajudar a mantenir els símptomes a ratlla i millorar la qualitat de vida d'aquelles persones que ja han desenvolupat símptomes. Alguns d'aquests efectes secundaris comuns són: Acumulació de greix a l'esquena (gepa de búfal) i l'abdomen Sensació general d'indisposició (malestar) Mal de cap Nàusees Debilitat Quan s'utilitzen per molt temps, aquests medicaments augmenten el risc d'atac cardíac, potser incrementant els nivells de greix i glucosa (sucre) a la sang. Boris Gil` Àlex Saura 40

Que es pirena? Son 15 días de convivencia en la nieve en los que las personas y los perros unen sus esfuerzos para atravesar de oeste a este la sierra más importante del sur de Europa, pasando por parajes de gran belleza en Aragón, Cataluña, Andorra y Francia. Un reto que siempre mantiene la filosofía del respeto por la naturaleza, el amor por los animales y la promoción de los Pirineos.

-Un poco de història. La vida de Pep Parés cambió cuando se cruzo en su vida Txao, un perro nórdico. Fue entonces cuando empezó a entusiasmarse por la idea de esta travesía por la nieve. Sus lecturas de Jack London, La llamada del bosque y Colmillo Blanco alimentan su fascinación por este mundo de naturaleza y perros. Y así empezó Pirena, un sueño convertido en un gran acontecimiento con 20 años de historia. Pep Parés, con un pasado de actor, guionista y director de teatro y televisión, descubrió la diosa PIRENA cuando adaptó para el teatro el poema épico L’ATLANTIDA, de Jacint Verdaguer. La Ruta Blanca del Pirineo lleva, pues, el nombre de la diosa.

Paula Ruiz Xènia Caro 41

Biografia: És un actor espanyol. Ha nascut a Sevilla l’any 1974, el 4 d’octubre. Té una germana que es diu Maria León. Filmografia: Televisió:

        

Castillos en el aire (1999) (1 capítol). Jet Lag (2000) (1 capítol). Moncloa, dígame de Telecinco (es va reposar a FDF, 2001) - Mario. Homo Zapping, d'Antena 3 TV (2003-2005) - Diversos Personatges. Siete vidas, de Telecinco (2 capítols) - Edu (2004) i Luisma (2005). Aída, de Telecinco (2005-actualitat) - Luisma. Planeta Finito, de La Sexta (2007) (1 capítol). Ácaros, de Cuatro (2007) - Sèrie creada i produïda por ell mateix. Saturday Night Live (segón capítol) (2009).

Cinema:

        

Amar y morir en Sevilla (2001). Asalto informático (2002), per TV, interpretà a LX. La vida mancha (2003), fou Tipo 2. Recambios (2004). Reinas (2005) - Narciso. La Dama Boba (2006) - Maestro Danz. Los Mánagers (2006). Sexykiller, morirás por ella (2008). Dieta Mediterránea (2009). 42

Doblatge:



Madagascar (2005) - Alex (lleó).

Curtmetratges:

  

Días rojos (2004), fou Canijo. Con lengua (2006) - Javier. Espagueti western (2007) (Veu) - Trobador.

Premis i candidatures: Fotogrames de plata:

Any

2008

Categoria

Pel·lícula/Sèrie/Muntatge

Millor actor de televisió Aída Millor actor de teatre ¿Estás ahí?

Resultat

Candidat Candidat

2007 Millor actor de televisió Aída

Guanyador

2006 Millor actor de televisió Aída

Candidat

2005 Millor actor de televisió Aída

Guanyador

Premis TP d’or:

Any

Categoria

Sèrie

Resultat

2008

Millor actor

Aída

Candidat

2007

Millor actor

Aída

Candidat

2006

Millor actor

Aída

Candidat

2005

Millor actor

Aída

Guanyador

Altres: 2010: Premio Ondas al millor actor. 

Premis de l'Acadèmia de la Televisió d'Espanya o Millor interpretació masculina (2005, 2007)



Premis de la Unió d'Actors o Millor actor de televisió (2005)

Fotos:

Alejandro Molina Puertollano

––

Les millors delícies del camp a la tardor són els bolets. Aquesta temporada n’hi ha molts. He anat a buscar-ne i he trobat moltes espècies diferents: el rovelló, el cep, la trompeta dels morts , el cama groc , el para-sol el rossinyol i l’ou de rei. Abans d’anar a buscar bolets hem de preparar un bon esmorzar i una botella d’aigua . És una aventura molt divertida, a mi m’ha agradat. Hi ha altres delícies al camp com les trufes .

Xavi Padilla 45

P A NE L L E T S

I ngr edi ent s: Peraf erl apas t a: -1k g.d’ amet l l es -800gr amsdes uc r e -2ous Peralgust : -Dec af è:Caf è/Nes c af é -Del l i mona:el s uci l apel l r at l l adad’ 1l l i mona -Dec oc o:3par t sdemas s apài 1dec oc or at l l at ,c l ar ad’ ou -Depi ny ons :pi ny ons Pr epar aci ó: Hem demol dr el ’ amet l l af i nsquequedi enpol si pos ar l aenunr ec i pi ent .Li af egi m el s uc r ei el sous ,f i nsquequedi unapas t a. t apas t al i af egi ml ’ i ngr edi entquedonar àel gus tal panel l et :c af èoNes c af é,l l i Aaques mona,el c oc or at l l ati el mas s apà. . .Al panel l etdec oc os el i s ol pos arc l ar ad’ ouperaque quedi mésamor os i t . Unc opper f umadal apas t al ’ agaf em i l ’ es t i r em ambunabar r ac i l í ndr i c ai f em por c i onspet i t esperadonarl af or maal spanel l et s( podem f erf or mar odona,al l ar gada. . . ) .Ac ont i nuac i óel spi nt em amboui el spas s em pel s uc r eenpol s . Peraf erel spanel l et sdepi ny ons ,agaf em el mas s apài f em bol es .Leshem depas s arper c l ar ad’ oui pos ar l esenunat as s adec af è,t i r ar hi el spi ny onsi mour el at as s aperaque s ’ enganx i n. Quanes t i gui nt ot sel spi ny onsenganx at spodem t r eur el abol ai ,f i nal mentl api nt em amb r ov el l d’ ou. Perac our eel spanel l et s ,el spos em enunas af at aperaf or nl l euger amentpi nt adaamb ol i d’ ol i v aomant egai f ar i na( peraquenos ’ enganx i n)i l ai nt r oduï m al f or naunat emper at ur ade220240gr aus .Hem d’ engegarel gr at i nadordel f or n( quehaur àdes er pot ent )i donarmol tpoc aes c al f oral apar tdes ot a( j aques i nóel s uc r edel panel l etes c r emar i a) . Consel l : Rec omanem dei x arr epos arl apas t a24hor es .

Alicia al país de les meravelles. Han passat tretze anys des que Alícia (Mia Wasikowska) visités el País de les Meravelles. Ara té 19 anys i està a punt de comprometre's amb un lord anglès, cosa que no desitja. Per això, decideix perseguir el conill blanc McTwisp (Michael Sheen) fins al país de les Meravelles. Allà descobreix que és governat per la malvada Iracebeth, la Reina de Cors (Helena Bonham Carter), que utilitza el drac Galimatazo (Christopher Lee), i que només ella pot combatre-la. Però Alícia no recorda res del seu anterior viatge, de manera que s'anirà retrobant amb vells coneguts, com Tarrant, el Capeller Boig (Johnny Depp), "Tweedle Dee I Tweedle Dum" (Matt Lucas), que l'ajudaran a recordar la seva primera visita a aquest regne màgic Títol: Alicia En El País De Les Meravelles Títol Original: Alice In Wonderland Gènere: Fantasia, Aventures Nacionalitat: USA Any: 2010 Director: Tim Burton Guió: Linda Woolverton Repartiment: Johnny Depp, Anne Hathaway, Helena Bonham Carter, Crispin Glover, Matt Lucas, Marton Csokas, Tim Pigott-Smith, Lindsay Duncan, Geraldine James, Leo Bill, Jemma Powell, Mairi Ella Challe, Mia Wasikowska, Stephen Fry, Alan Rickman , Michael Sheen, Timothy Spall, Christopher Lee, Paul Whitehouse, Barbara Windsor.

Les pel.lícules més recomanades Habitación 333 AÑO:2005 DIRECTOR:Anthony C. Ferrante REPARTO: M. Steven Felty, Trish Coren, Michael Samluk, Dig Wayne NACIONALIDAD:USA FECHA DE ESTRENO:2005 Sinopsis : Algunos hospitales carecen de planta trece... en el hospital Santa Mira no debía haber existido nunca la tercera... esto es algo que descubrirá un grupo de estudiantes que se queda atrapado en este hospital la noche de halloween. Sin darse cuenta los jóvenes se adentrarán en los misterios que se ocultan en el sanatorio, sobrepasando los límites que se esconden en la planta tercera donde convive el mundo de los vivos y los muertos..Paula Ru

Paula Ruiz i Xènia Caro

Els nostres llibres OSCUROS L’escriptora americana Lauren Kate ha publicat la primera part d’una tetralogia de literatura romàntica juvenil. Es tracta d’Oscuros, publicada per Montena el maig de 2010. La novel·la se situa a Helston, Anglaterra, l’any 1854. És nit fosca i dos joves conversen en una remota casa de camp. Se senten irresistiblement atrets l'un per l'altre, però ell insisteix que no poden estar junts. Ella ignora les seves advertències i es llança als seus braços. Quan es besen, una furiosa flamarada ho inunda tot ... " Així comença el llibre, però l’origen d’aquesta història es remunta, en realitat, a milers d’anys enrere. Explica la llegenda que quan Lucífer es rebel·là contra Déu, es va originar una cruel guerra al cel i dos àngels rebutjaren posicionar-se. Són el Daniel i la Lucinda, i en lloc d’escollir entre el bé i el mal, elegiren l’amor, o sigui, s’escolliren un a l‘altre. Per aquest motiu foren doblement castigats: el Daniel haurà de passar la resta de l’eternitat vagant per la Terra com a ser immortal, i la Lucinda es reencarnaria una i altra vegada sense recordar mai la seva identitat. Chaimà Zouhri i Jennifer Jimenez