Cadena Perpètua 46 by Rovira Forns

I NDEX

CADENAPERPÈTUA Núm 46

Repor t er s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 Obr i ml espor t es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 Vi daaSant aPer pèt ua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17 Fet sar ecor dar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Elqueensi nt er essa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 Elnost r ecent r epar l a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29 Tambéensdi uen. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31 Passat emps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

Obr i ml ar evi st aper quèpar es,al umnat ,pr of essor at. . . pugueucol . l abor aral asecci ó“ Tambèensdi uen. . . ” Feunosar r i barel svost r esar t i cl es:

r ev i s t ac adenaper pet ua@gmai l . c om

Hola, molt bon dia senyor Egea, som els alumnes de l’IES Rovira- Forns. Hem vingut perquè ens agradaria fer-li unes preguntes sobre educació, per publicarles a la nostra revista, gràcies. Per què es va decidir l’obertura d’un altre centre d’educació primària a Sta. Perpètua? Doncs, perquè les informacions i les dades que teníem en relació a la matrícula que es produiria en anys futurs al nostre municipi ens indicava que era necessari tenir un altre centre educatiu Per què es va decidir aprofitar l’antic edifici del Rovira - Forns? Perquè aquest edifici era i és un edifici que està a la centralitat del poble. Era un edifici que anteriorment s’havia destinat a ús educatiu: i perquè les necessitats també educatives requerien fer un pas endavant per donar resposta també a l’escolarització obligatòria del que seria i és ja una realitat la cinquena escola i també, finalment, perquè donarem acollida a l’escola d’adults del nostre municipi i a un ús socioeducatiu com serà el Centre Obert.

Està content de com ha quedat la remodelació? Estic molt content, i satisfet. Fa uns dies, hem tingut l'oportunitat de fer una visita institucional amb gran part de la comunitat educativa: els directors i directores dels centres, els representants dels pares i també la directora de serveis territorials del departament d’educació la senyora Anna Riuró, el nostre alcalde Manuel Ruiz i els regidors i regidores del nostre ajuntament. Estic molt content i satisfet perquè hem acabat allò que demanava i es mereixia la comunitat educativa perquè el 14 de setembre comencés el curs amb normalitat.. Avui podem estar contents tots i, a més, també aquest equipament donarà resposta a la futura remodelació del CEIP Bernat de Mogoda.

Quan ha costat la remodelació de l’antic edifici? Aproximadament uns 800.000€. Això ho hem fet amb un conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat, on ells posen el 80 % i nosaltres el 20 %.

5 - On es construirà la nova escola? Definitivament l’escola anirà als antics terrenys del camp de futbol. Aquesta escola esta pressupostada amb més de 3 milions d’euros i serà una realitat el proper curs 2010.

Creu que Sta. Perpètua té uns bons equipaments educatius? Per què ? Sí, estic convençut i això es una cosa física que poden contrastar. En quant a equipaments educatius som un dels municipis que està més ben dotat, això no vol dir que ens hem d’acontentar. Hem de ser ambiciosos perquè creiem que la inversió en l'educació és un dels grans patrimonis que podem deixar i que hem d’oferir als nostres infants, als nostres joves i a la ciutadania en general.

Quan està previst que comencin les obres ? Encara no tenim aquesta informació. Això no depèn de l’ajuntament però per les dades que tenim i les informacions no oficials serà aviat.

Fins aquí la nostra entrevista. Vol afegir alguna cosa més? Estic molt agraït pel vostre interès i molt content per la vostra implicació, pel vostre esforç en ser els altaveus dins d’aquest mitjà de comunicació, amb el que poder explicar als vostres companys, a la vostra comunitat, allò que us interessa realment. Això vol dir també que la vostra participació i esforç són molt importants i també forma part de la vostra formació com a persones. Com a regidor d'educació dono les gràcies als vostres tutors, als vostres professors i professores perquè això és un exercici de qualitat democràtica, de qualitat de responsabilitat i de qualitat d'implicació en les vostres vides perquè formeu i sou actors principals de tot allò que ens envolta en aquest cas concret de l'educació. Moltes gracies.

Teniu previst un nou centre d’educació secundària? De moment no està previst ferlo en un futur immediat però segurament sí que serà necessari en els propers anys. Llavors teniu previst l’ampliació dels actuals centres? De moment no tenim res concret, ni res parlat. Potser podria ser en el vostre centre, el Rovira-Forns que té espai i que té recorregut en quant al creixement. Quins creu que són actualment els reptes de l’educació a Santa Perpètua? Els reptes són consolidar el que ja tenim, pensar en posar continguts, tant de batxillerat com de formació professional, consolidar també la xarxa que tenim d’escola bressol i pensar, com ja ho estem fent, en un projecte que vam engegar el curs passat: els espais de debat educatiu en què la comunitat educativa estem debatent la Sta Perpètua que necessitem, que volem en l'àmbit educatiu.

L’equip de reporters

1-Ha treballat abans en alguna altra escola del poble? - Si, a l’escola Tabor i al CEIP Santiga. 2-La van enviar o va escollir vostè la feina? - Si Em van enviar. 3-Com penseu anomenar l’escola? -Això encara no ho tenim decidit, farem unes votacions amb els pares. 4-Són prou grans les aules per als alumnes? -Roser: Si el regidor ens va dir que eren molt grans les aules. 5-Teniu servei de menjador? -Si que en tenim. 6-Quantes aules té l’escola? -L’escola te tres aules. 7-Les aules estan classificades per noms propis o per números o lletres? -Per noms. 8-Quants patis té l’escola? -Te un molt gran que es el sorral i despres tenim la pista.

9-Teniu aula d’acollida ? -No,no en tenim. 10-És un centre adaptat per a minusvàlids? -Si. 11-Quants mestres té l’escola? -Quatre: a P3-A– Marga Fisas, a P3-B– Rosa Morales i a l’Equip directiu son: Dora Martínez, Esther Cusola i Sierri Medina la Conserge. 12-L’escola es quedarà on està ubicada o es traslladarà a uns altres terrenys? On? Quant de temps estareu aquí? -Es traslladarà a on estava l’antic camp de futbol fins al proper curs. 13-Sabeu quan començaran i acabaran les obres i us podreu instal·lar? -Fins l’any que bé. Reporters 1r trimestre

De la biblioteca tradicional a la biblioteca del segle XXI l’IES ROVIRA-FORNS s’incorpora al Projecte d’Innovació Educativa PUNTEDU Al nostre centre li ha estat concedit el Projecte d’Innovació de biblioteques escolars PUNTEDU, que ha de ser el punt de partida per plantejar-nos el pas cap a un nou model de biblioteca escolar que es converteixi en protagonista del procés d’ensenyament-aprenentage, i en un espai de renovació metodològica. Sovint les biblioteques escolars s’han convertit en magatzems de llibres i en el millor dels casos han estat un lloc on s’ha pogut fomentar l’hàbit lector de l’alumnat. Ara cal donar el pas vers un model de biblioteca que hem anomenat biblioteca del segle XXI, ja que ha de respondre a les noves necessitats plantejades en el nou context de la societat del coneixement i la informació. En les activitats de coordinació entre els centres públics de primària i secundària de Santa Perpètua de Mogoda es van detectar les dificultats per aconseguir entre l’alumnat un major interès i gust per la lectura, així com la manca d’unes biblioteques escolars adequades per aquests objectius. De bon principi es van sumar esforços, buscant recursos que ens ajudessin a fomentar entre el nostre alumnat el gust per la lectura i un ús més adequat de les biblioteques en la

Per tant, la renovació de l’ús de la biblioteca haurà d’anar acompanyat de l’elaboració d’un Pla de Lectura, que haurà de promoure la formació de lectors competents en la cerca i tractament de la informació. Així, entre els objectius destaca l’adquisició de la competència informacional des de la biblioteca escolar. És a dir, la potenciació de l’accés a la informació incorporant les noves tecnologies de la informació i el coneixement (TIC). Aquesta competència permetrà a l’alumnat reconèixer una necessitat d’informació i el seu abast, accedint a ella amb eficiència, avaluant-la i incorporant-la als seus coneixements, i podent-la així canviar i compartir. Cal tenir present també que l’entrada en el Projecte PUNTEDU significarà per al centre l’adjudicació de recursos humans i materials que permetran l’adquisició de nous fons bibliogràfics i multimèdia, així com l’adquisició d’equipaments informàtics i audiovisuals que permetran avançar cap a aquest nou ús que pretenem donar a la biblioteca.

Jordi Monsó Director IES ROVIRA-FORNS 5

RESULTATS ENQUESTES FETES A L’ALUMNAT I ALS PARES/MARES DE PRIMER D’ESO Com cada any, a finals del primer trimestre l’institut passa una enquesta a l’alumnat de primer d’ESO i una altra a les seves famílies. El resultat d’aquesta enquesta serveix com a control de qualitat del servei que l’IES RoviraForns ofereix. Per tant, a partir d’elles, es poden prendre mesures que millorin el servei. Vet aquí el resultats d’aquest curs en forma de gràfics (que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions): ENQUESTA A L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO

Vas assistir a la Jornada de Portes Obertes?

BLANC % 1% NO % 33%

SI % 66%

Vas venir a visitar l'institut amb la teva escola de primària? NO % 9%

BLANC % 0%

SI % 91%

Volies venir a aquest centre? NO % 4%

BLANC % 0%

SI % 96%

Va ser decisió dels teus pares?

BLANC % 0% NO % 46% SI % 54%

Com et vas sentir atès ... Malament

Regular

Bé

Molt bé

NS/NC

60,0 50,0 40,0 % 30,0 20,0 10,0 0,0

durant la jornada de portes obertes

a la reunió inicial de curs am b els tutors

durant les primeres tutories

Com va ser la informació que et van donar sobre ... Poca

Insuficient

Suficient

Molta

NS/NC

90,0 80,0 70,0 60,0 % 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 el que hi ha a cada edifici

l’horari i el calendari escolar

les normes de el control els materials funcionament d’assistències que has de de l’Institut portar

l’estudi i els deures

el que havies de f er en cas de problema o necessitat

Et va ser difícil ... Gens

Poc

Bastant

Molt

NS/NC

60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

saber on són les relacionar-te am b aules els nous companys

tenir un m ajor nombre de professors/es

entendre l’horari

Com et sents ara amb ... Malament

Regular

Bé

Molt bé

NS/NC

80,0 70,0 60,0 50,0 % 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 el centre i el seu funcionament

els companys

el professorat

Per allĂ˛ que havies vist, havies sentit i t'havien comentat, ... com creies que era el centre abans de venir? NS/NC Dolent 1% 5% Molt Bo 28%

Regular 15%

Bo 51%

La imatge que tens ara del centre ĂŠs... NS/NC 0% Molt millor 26%

Pitjor 9% Igual 24%

Millor 41%

T'agrada com et sents tractat? NS/NC Gens 1% 0%

Poc 10%

Molt 39%

Bastant 50%

En les taules que segueixen, l’apartat “altres” inclou totes aquelles respostes que només han obtingut un vot. Escriu dues coses que t'agraden del centre Tenir 2 tardes lliures La cantina Les instal·lacions (incloses aules especials) La digitalització (pissarres, so, matèries) El gimnàs El professorat (i/o com expliquen) Els companys El pati L’organització del centre Sortir dimecres a les 12,30 h Alguna matèria en particular Altres (excursions, control assistència, tracte, etc

Vots 36 30 26 22 19 16 6 6 5 3 3 4

Escriu dues coses que no t'agraden del centre Entrar a les 8 h El timbre Manca de bancs al pati Massa deures i exàmens Algunes classes són avorrides Sortir a les 13:30 h Alguns professors L'horari Els fulls d'incidència Els tràmits d'anar al lavabo Massa absències de professorat Com expliquen alguns professors Massa hores de classe Altres (algunes matèries, alguns companys, els càstigs, els laboratoris, distància entre aules, pissares de guix, el pati, els alumnes més grans, no usar portàtils, etc.)

Vots 48 19 9 5 5 5 5 4 3 2 2 2 2 17

Fes-nos un suggeriment per millorar Entrar més tard Utilitzar més la pissarra digital i/o ordinadors Que els professors no faltin tant Posar bancs al pati Posar menys deures o no posar deures Acabar les classes abans Més pati Canviar algun professor No venir cap tarda Disminuir el pes de les motxilles Tot bé Altres ( Timbre més fluix, arbres al pati, menys exàmens i deures classes més divertides, pintar edifici, professors més agradables i comprensius, més pissarres digitals, etc.

Vots 28 13 4 7 3 3 2 2 2 2 2

Per acabar direm que l’alumnat atorga a l’institut una nota de 8,18

ENQUESTA A LES FAMÍLES DE PRIMER D’ESO

Vaig assistir a la Jornada de Portes Obertes

NO 19%

BLANC 4%

SI 77%

Vaig assistir a la reunió informativa que es va fer a l'escola BLANC 7%

NO 25%

SI 68%

Vaig rebre els tríptics informatius BLANC 17%

NO 6%

SI 77%

Conec altres pares que hi porten els seus fills/es BLANC 12%

NO 16%

SI 72%

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Hi he tingut altres fills o f amiliars

N’havia sentit parlar bé

La Jornada de Per la informació És el centre que tinc Portes Obertes em que em van donar a més a prop va f er decidir l’escola de primària

No el vaig triar

Vaig triar l'IES Rovira-Forns per al meu fill/a perquè ...

Altres

0,0

10,0

20,0

30,0

% 40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

Regular

Bona

Molt bona

NS/NC

De l’acollida que De l’acollida que Del control de Del tracte rebut De la meva De la relació del Del tracte rebut Del tracte rebut Del nivell he rebut com a ha rebut el meu l’assistència del en el procés de relació amb el meu fill/a amb el pel professorat per la direcció d’exigència pel pare/mare fill/a meu fill/a preinscripció i tutor/a del meu seu tutor/a del meu fill/a del centre que fa als matriculació fill/a estudis i coneixements

Dolenta

La meva valoració dels següents aspectes és ...

De la convivència entre els alumnes

De l’agenda com a mitjà de comunicació amb l’institut

La meva imatge del centre i el seu funcionament Abans de matricular-hi el meu fill/a era

Actualment és

80,0 70,0 60,0 50,0 % 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 Dolenta

Regular

Bona

Molt bona

NS/NC

En les taules que segueixen, l’apartat “altres” inclou totes aquelles respostes que només han obtingut un vot. Aspectes que m'agraden de l'institut Professorat (Tracte professorat/alumnat/pares, tracte amb l'EAP, bona predisposició, preocpació per l'alumnat) Funcionament general (control assistència, organització seguiment alumnat, vigilància, control de deures, Horari, disciplina...) Les instal·lacions (classes, laboratoris, pati, neteja il·luminació, espai, distribució, cantina, Situació) Innovació tecnològica (llibres digitals, introducció informàtica) Estudis (exigència, nivell d'estudis, Línia educativa, treball ...) Acollida (acollida alumnat, integració i adaptació de l'alumnat, ambient, motivació de l'alumnat...) Altres (horari, matèries noves )

Vots 16 16 15 7 5 4 3

Aspectes que es podrien millorar Assistència professorat Comunicació pares/professorat Protocol d'anada al lavabo (flexibilitzar-lo) Horari (entrar més tard, tardes dimecres i div.) Hi ha massa deures i exàmens Manteniment del pati (arbres, bancs, ...) Pes dels llibres i motxilles Res Funcionament taquilles Altres (Coordinació entre professorat, instal·lacions per a nenes, Projectes innovadors, control agenda, sortides, et

Vots 6 6 6 5 4 3 2 2 2 8

Suggeriments Vots Aspectes relacionata amb l'AMPA (Assemblea de pares, AMPA més involucrada, xerrades per pares, millorar servei guixetes) Posar bancs al pati Ordinadors a l'aula Millorar el control a la porta i evitar aglomeracions Llibres digitals Disminuir els deures Entrevista per parlar de l'entrada a l'institut Tracte més directe pares/professorat Altres ( Pujar el nivell acadèmic, Sortir més tard els dimecres, Més aules de reforç, No castigar molt, Sancionar més durament, Microones per escalfar entrepans, Augmentar la plantilla PAS, Reunió informativa abans de començar, etc)

6 3 2 2 2 2 2 2 17

Per acabar dir-vos que, les famílies, en promig, creuen que l’institut es mereix una nota global de 8,2. I el servei de menjador un 7,9

Josep M Guiu

El cap de setmana del 26 i 27 de setembre de 2009, es va celebrar al Parc d’Europa de Santa Perpètua de Mogoda el Mercat Medieval. A l’entrada hi havia rucs, on els nens i nenes petits hi podien pujar. Després hi havia moltes paradetes..., de menjar, de joies antigues fetes a mà, d’accessoris per a l’habitació… Van fer espectacles de dracs, també ballaven la dansa del ventre. Van fer un espectacle amb mussols i àligues. Hi havia gent que anava disfressada de l’edat mitjana. Aquest any hi havia poca gent en comparació amb l’any passat. Aquest any, també hi havia menys paradetes. Hi havia una paradeta on una noia jove pintava la cara als nens amb dibuixos de l’edat mitjana. També hi havia una paradeta on feien pa, al forn. Van fer una obra de teatre que es titulava: “Don Quixot de la Manxa” que explicaven als nens petits la història de “Don Quixot” de manera divertida i graciosa. I ara us mostrarem algunes fotos:

Marina Escobar Ruda i Alba Alarcón García

El día 30 d’ octubre del 2009 es va fer el passatge del terror a la Promotora. Hi havia al principi una església on feien un enterrament, allà estaven uns nens de primer que es diuen Juan Carles, Aitor i Tania molts de segon que eren l’ Hèctor, la Nadia, la Judit, l’Arnau, la Sandra, la Lidia Gracia i l’ Eva. Allà feien un enterrament on els nens havien d’ agafar unes pistes del mort que estava a la tomba, el sacerdot que es diu Salva (1r de Batxillerat) deia unes frases i quan acabava havien d’anar al cementeri on estava l’ Aroa (de segon) i la Sara (de quart) on haviende fer una prova, el monitor, que es deia Hèctor, els donava una capsa que dins hi havia uns fulls desordenats on hi posava el nom i el cognom d’alguns famosos i ho havien de col·locar a les tombes.

Després anaven a un parc on hi havia unes nenes de segon que es deien Marina i Jessica, de primer hi havia l’Alba del Ojo, la Paula i l’Ivan. Allà havien d’agafar una pista que estava dins d’una font plena de teranyines, en el parc hi havia una nena que estava al gronxador que feia molta por. Després estava l’infern que era com un bar, on al principi hi havia unes escenes de pel·lícules de por, després estaven en una gàbia dues nenes torturant-se i després hi havia un bar on havien de fer la penúltima prova que era beure’s una copa de suc amb dents, ulls, dits etc. Més endavant hi havia l’última prova que era trobar Satanàs que era la Bàrbara (1r ESO) llavors ella li donava una clau per sortir del passatge del terror!.

Héctor Martínez Sánchez & Marina Escobar Ruda 18

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari. Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges prové del fet que durant la nit de Tots Sants, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada. Altres versions, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII. La figura d'una castanyera se sol representar amb una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per vendre-les al carrer. A les escoles a la tarda festegen la castanyada, menjant castanyes.

El Halloween es una festa que fan els anglesos que consisteix en disfressar-se de morts, fantasmes, bruixes, zombies...en general en coses que facin por. Els nens i nenes amb els seus pares decoren els carrers perquè a la nit els nens van disfressats casa per casa i els donen llaminadures. Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de “Samhain” , que era el deu dels morts. “Samhain” vol dir final d’estiu. Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en “All Saints Eve” (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a “All Hallows Eve” d’on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna “holy”, del mot germànic “khailag”.

Marina Escobar Ruda & Alba Alarcón García

A l'octubre del 1945 va néixer oficialment l'Organització de les Nacions Unides. I des de la seva creació, una de les preocupacions principals de l'Organització ha estat el benestar i els drets dels infants. Tant és així que un dels primers actes de l'Assemblea General de les Nacions Unides va ser la creació del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). Nacions Unides també ha volgut crear instruments legals que protegeixin els drets dels infants. Ja a la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada l'any 1948, es reconeix que

la infància ha de ser objecte d'especial cura i atenció. Posteriorment a aquesta Declaració, Nacions Unides ha tractat els drets de la infància als Pactes Internacionals de Drets Humans a través de dos instruments legals específicament dedicats a la infància: la Declaració dels Drets dels Infants de 1959 i la Convenció dels Drets dels Infants de 1989. La Declaració dels Drets dels Infants de 1959, constitueix una referència moral per a la defensa dels drets de la infància i una guia d'actuació per als poders públics i 20privats. Fet per: Elias Gomez i Víctor Garcia

Ildefons Cerdà i Sunyer va néixer a Centelles el 23 de desembre del 1815. Fou un home polifacètic que va escriure la Teoria general de la urbanització. El seu projecte més important va ser la reforma de Barcelona al segleXIX, coneguda com el Pla Cerdà. Cerdà no va ser un triomfador; concentrat meticulosament en el seu treball, va tenir problemes familiars, el seu projecte d'eixample mai va ser ben vist pels estaments locals i va acabar arruïnat pels honoraris que l'Estat espanyol i l'Ajuntament de Barcelona li devien. Va haver de passar un segle fins que no es va començar a reconèixer el seu llegat. Ildefons va morir a Caldes de Besava, Cantàbria, el 21 d’agost de 1876.

Pla Cerdà fou la idea de Ildefons, una reforma i eixample de la ciutat de Barcelona, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. L'eixample es desplegava sobre la superfície que havia estat lliure de construccions perquè havia estat considerada zona militar estratègica. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla es va anar transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà. Héctor Martínez  Irene Benito  21

El costumari català és l’obra més important de Joan Amades. És l’obra que relacionava les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. La primera edició va sortir l’any 1952 i el 1982 les editorials Salvat i Edicions 62 van col·laborar en fer una reedició en facsímil. Tenia cinc llibres anomenats : ·Volum I. HIVERN ·Volum II. Les carnestoltes – La quaresma – Setmana Santa – El cicle pasqual. ·Volum III. Corpus – Primavera. ·Volum IV. Estiu. ·Volum V. Tardor.

Joan Amades va néixer el 23 de juliol de 1890, fill d’una família molt humil, va passar els dos primers anys de la seva vida al poble natal del seu pare: Bot. Estudià en una escola fins als nou anys en què deixa l’escola per treballar en el negoci familiar. Tres anys més tard, va deixar d’estar amb els seus pares, i es va dedicar a la compra i venda de llibres. Cap al 1915 comença a arreplegar cançons i refranys. En aquell moment, la societat viu un moment de transformació accelerada i ell pretén inventarià el màxim de manifestacions populars i tradicions. El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. El 1930 va començar la preparació del Diccionari de la Dansa. El 1933 va començà a publicar la “ Biblioteca de tradicions populars “. En aquest mateix any començà amb una col·laboració amb la ràdio que durà sis anys. Tota la seva activitat es va troncar quan el mes de novembre del 1947 va tenir un atac de feridura que li deixa mig cos impossibilitat. 22

El 1950 van aparèixer els seus grans corpus resultat de molts anys de treball. Va morir el 17 de gener, dia de Sant Antoni. Països i estudiosos es van preocupar per l’obra de Joan Amades que es va veure reflectida mesos després de la seva mort. Al 1959, en el Congrés Iinternacional es va discutir que s’havia de fer amb la tasca que Joan Amades havia portat a terme sobre la classificació dels contes catalans, ja que estava incompleta a la seva mort.

Aroa Fernandez Lorena Belmonte

INFLUÈNCIES HISTÒRIQUES I CULTURALS

ELS GÒTHICS: La subcultura gòtica es un moviment subcultural. Va començar al Regne Unit a finals dels 70 i a principis dels 80. La subcultura gòtica comparteix gustos estètics, musicals, culturals... Els estils de vestimenta dintre de la subcultura prenen influències del “death rock”, el punk...Els gòthics tenen una estètica pròpia, que es centre en el color negre: vestits negres; maquillatge; pentinats que arriben fins al llapis labial de color vermell. De manera que tots els gòthics no vesteixen iguals ni segueixen l’estil.

Els “godos” van ser una tribu de l’est d’ Amèrica. El nom “godos” es va convertir posteriorment en un terme negatiu. No obstant això a finals dels segles XVIII al Regne Unit, la nostàlgia per l’arquitectura medieval va portar a la gent a fascinar-se amb les ruïnes medievals. El poderós imaginari de les pel·lícules de terror comença amb l’expressionisme Alemany a la dècada del 20. IDEOLOGIA GÒTHICA Definir una ideologia per a la subcultura gòthica és difícil per diversos motius. El primer és que si bé existeixen patrons, aspectes comuns en gairebé tots els gòthics, cada membre defineix la seva pròpia concepció de la subcultura. Per una altra banda, l'altre problema es basa en què sovint la ideologia gòthica és de naturalesa apolítica. Mentre que el desafiament a les normes socials era un negoci molt arriscat en el segle XIX, avui dia és bastant menys radical.

ORIGEN I DESEMVOLUPAMENT A finals dels 70 existien unes bandes de “Post-Punk” en el Regne Unit catalogadess com a gòthics. La inauguració del club nocturn “Batcave”, a Londres, va proporcionar un lloc de trobada per a l’incipient moviment. “Batcaver” es convertiria amb el pas del temps en un terme per a definir els primers gòthics. ELS GÒTHICS DESPRÉS DEL “POSTPUNK” Després de la desaparició del “Post-Punk”, el gòthic va continuar evolucionant tant en la música com estèticament. Als 90, l’estètica “Victoriana” va donar una renovada popularitat en l’escena gòtica. MÚSICA GÒTHICA Les bandes que van començar eren: “Bauhaus, Siousxie & The Banshees, The Guarexi...”. A mitjans dels anys 80 les bandes van començar a multiplicar-se. Als anys 90 es van multiplicar encara més que als anys 80. A mitjans dels anys 90 els estils de música van anar canviant.

Sabias que … Les filles de Zapatero son góthicas ?

Marina Escobar Ruda & Alba Alarcón García 23

El Canto Del Loco és un grup de música espanyol que s’enquadra dins d’un estil pop rock. Va ser creat l’any 1994 per Dani Martín i Ivàn Ganchegui (més tard, al 2002 es va abandonar del grup). Els cinc components definitius no van estar reunits fins a l’any següent. El Canto Del Loco va aconseguir vendre més d’un milió de còpies al mercat musical, convertint-se en un dels grups musicals més importants del panorama espanyol actual. Han estat guanyadors en dues de les tres nominacions en la categoria de millor artista espanyol i van ser guanyadors amb tres Premis Ondas de la Música com a millor artista o grup en directe (2004) i millor grup espanyol (2005 i 2008).

Discografia: Estados de ánimo (2003-2004) Zapatillas (2005-2007) Personas (2008-2009)

Components del grup: -Dani Martín (Compositor) -David Ortero (Guitarrista) -Chema Ruiz (Baix) Antics membres: -Jandro Velàzquez: Va ser el bateria fins l’any 2008 que va abandonar el grup. -Ivan Ganchegui: Va ser el guitarrista fins que es va marxar, voluntàriament, al 2002. Kevin Martínez

RESUM DE LA PEL·LICULA PROTAGONISTAS La pel·lícula Crepúsculo es va estrenar el 21 de Novembre del 2008 a Estats Units, i a Espanya el 5 de Desembre. Els principals protagonistes són: Robert Pattinson com a Edward Cullen i Kristen Stewart com a Isabella Swan, Bella per als amics. L a r e s t a d e protagonistes, però no els mes importants són: Taylor Lautner com a Jacob Black, Nikki Reed com a Rosali Hale, Kellan Lutz com a Emmet Cullen, Jackson Rathbone com a Jasper Hale i Ashley Greene

Una noia de 17 anys, decideix abandonar Phoenix (Arizona), la ciutat que ha passat la major part de la seva vida per anar a viure amb el seu pare a Forks (Washington) la localitat que la va veure néixer. Es matricula a l'institut Forks, on va coneixer a Jessica, la seva millor amiga. S'enamora d'Edward Cullen un vampir que és el seu company en Biologia. Edward no pot olorar la olor de Bella però ha de ser fort i superar-lo. Un dia Bella es posa a investigar per internet i es dóna compte que és un vampir. El dia que li diu que es un vampir, la Bella somia amb ell, però, no era un somni era l’Edward que s’amaga a l’habitació. En aquest moment es besen als llavis i a partir d'aquest dia són parella. Edward li va preguntar si volia anar a casa seva a dinar. L’endemà Bella i Edward van anar a menjar, i la família d'Edward i Bella sevan anar a jugar a beisbol, els dolents van descobrir que Bella, la humana, estava amb ells i James es va llançar per mossegar als dolents però Edward la va defensar i es van anar corrent amb el cotxe a casa de Bella. Va marxar de casa, després James va anar a buscar Bella, la va trobar i Bella va pensar que la seva mare estava capturada per James a un estudi de ballet, el dolent li mossega el braç a la noia, els germanastres de l'Edward el cremen i Edward li xucla el verí a la noia. Després en el ball de fi de curs es posen a ballar, i apareix Victòria "la xicota del James".

MARINA &ALBA 25

Fitxa tècnica

Opinió

Direcció: David R. Ellis Producció: Craig Perry, Warren Zide. Guió: Eric Bress Música: Bryan Tiler. Tema de música: Shirley Walker. Actors: Bobby Campo, Shantel VanSanten,Haley Webb,Nick Zano,Andrew Fiscella, Krista Allen, Jessica Ritchie.

Dades tèniques País: Estats Units. Any: 2009 Genera: Terror Duració: 82 minuts Classificació: 15 anys Idioma: Anglès

Companyia Distribució: New line cinema/ Warner Bros Pressupost: U $$ 43 milions Recaudació: U$$ 152.284.686

Successió de pel·lícules Precedida per: Destino final 3

Argument Mentre assisteixen a una carrera de Nascar al circuit McKinley, Nick O’Bannon té una premonició, se va a produir un xoc en cadena entre els cotxes que matarà a tots els assistents. Trec la visió, Nick sofreix un atac de pànic i convenç la seva xicota, Lori, els seus amics i Janet per abandonar el recinte seguit per un grup enfurismat per l’actitud de Nick. Quan es posa a discutir a fora, es produeix l’accident que Nick minuts abans havia predit. Després del memorial en el circuit, dos dels espectadors que van seguir Nick i els seus amics, moren tots en un estrany accident. Després de sentir per les notícies aquestes morts, Nick i Lori descobreixen que temps enrere es van produir estranys accidents on altres ja havien tingut premonicions. Tots dos tracten de salvar els supervivents mentre intenten esquivar la mort.

Alba Alarcón García & Marina escobar Ruda 26

Em va agradar perquè m’agraden les escenes de violència i he vist les tres pel·lícules anteriors i totes em van agradar. Però era molt repetitiva, però em va agrada també perquè els accidents eren molt violents.

Imvu és un joc virtual on entren moltes persones. Una de les coses dolentes que té el joc és que és en anglès, però entren moltes persones que parlen castellà. És un joc en 3D en el qual es fan coses de la vida real, per exemple: fer amics, pots fer petons..., etc. Per poder jugar a l’imvu has de baixar-te un programa. Per descarar-te'l, quan et registres has d’anar a : www.imvu.com i en anglès et sortirà “registrar-te”. Al final, o sigui, després de registrar-te et sortirà download i te’l podràs descarregarl. Per tenir roba has de comprar-la i per aconseguir diners pots fer aquestes coses: jugar amb la teva mascota, fer trucs, o enviar missatges. També et poden regalar coses (només les teves robes preferides). Per posar la teva roba preferida has de prémer l’estrella. Totes les coses les has de comprar amb crèdits, que és la moneda que usa l’imvu i que pots aconseguir enviant sms, o promo crèdits, que els pots aconseguir fent trucs. La roba, el cap, el color de pell..., els has de comprar si vols modificar el ninot,“avatar”. Quan entres a jugar a l’imvu, et donaran una mica de roba i conjunts.

Per trobar sales en espanyol has de buscar en el cercador de sales “spain” i allà podràs trobar sales on la gent parla el castellà. De sales n’hi ha de tot tipus: discoteques, cases, llocs per descansar o trobar amics. A les discoteques si algú posa la música, tu també l'escoltaràs. Si tu vols posar música l’has de comprar i quan l’escoltis tothom la podrà sentir. Si tens problemes quan et registris pots preguntar-me els dubtes a la meva adreça de correu:

Aroa Fernandez. Héctor Martínez. 27

Hem fet una enquesta a 80 nois i noies del Rovira - Forns, de l’ ESO i del batxillerat, per veure quins llocs de trobada utilitzen més. Facebook: És un lloc de trobada al qual pots penjar fotos, música, vídeos, etc... També es pot jugar a diversos jocs. Fotolog i metroflog: Són llocs de trobada en els quals es poden actualitzar fotos i escriure els teus sentiments, pensaments, etc... És com un diari.

Encara que nosaltres hem posat aquets llocs de trobada encara n’hi ha molts més! Com per exemple: Tuenti, Myspace etc.

Hi ha molts nois i noies que utilitzen aquests llocs de trobada Per xerrar, explicar-se acudits, etc.

Hèctor Marínez !!

45% 24% 18% 13%

Fotolog Facebook Metroflog Altres.

El divendres 6 de Novembre vam anar a l’imax a veure 2 pel·lícules dels monstres marins i l’altra de unes sardines… Vam arribar a les 10:15h mes o menys. Quan vam arribar el Jordi Corellano ens va dir que a les 10:45h havíem d’ estar a l’entrada, de moment ens deixaven investigar el lloc i esmorzar, però l’Héctor, la Judit, la Lidia Garcia, la Irene, jo i molts més vam fer-nos sessió de fotos, vull dir, que vam anar a diferents llocs a fer-nos fotos, quan anàvem per mig camí vam trobar uns cavallets de fira i allà ens vam passar molta estona jugant. Quan era l’hora d’anar a l’entrada la Mireia va agafar la càmera a l’Eva i ens va dir que ens poséssim en grup i ens va fer moltes fotos,. Després, per fi, vam entrar i a mi per desgràcia se’m van acabar les piles de la càmera…Doncs vam entrar, ens van donar les ulleres per veure las pelis en 3D i de seguida va començar la primera pel·lícula. Al cap de mig hora o així es va acabar i va començar la següent pel·lícula i quan es va acabar tot, més ben dit quasi tots, estàvem morts de gana, i ens va venir a recollir el mateix autobús que abans. Quan vaig arribar a casa meva vaig menjar i estava tant cansada que al dia següent no podia ni caminar. És broma, podia caminar però… estava molt cansada. Marina Escobar

Nom: Judith Federico Curs: 1erC

Nom: Tamara Martínez

1· Que us va semblar línstitut el primer cop que el veu veure? Molt gran. 2·Per que has triat venir al Rovira-Forns? Perquè li agradava mes el Rovira-Forns que l’Estela Ibèrica. 3· T´has sentit ben acollit? Per què? Si. Perquè tothom es molt amable. 4· Que es el que més t’agrada de línstitut? El pati. 5· Noteu molts canvis entre l’escola i línstitut? Si. 6· Com t´has sentit amb els nous companys? Bé. 7· Que et semblen les noves assignatures?Quina tágrada més? Algunes assignatures difícils i altres fàcils. 8· Has anat a la cantina? Que et sembla?Per que? Si. Que li sembla bé que hi hagi cantina. 9· Tágrada l’horari ? Per que? No. Perquè no li agrada achecar-se d’hora. 10· Tágrada el pati? Si. 11·Coneixes alguna persona d’un altre curs? Si. 12· Que esperes d’estar aquest institut? Aprendre.

Nom: Andrea Casado

Curs: 1erA

1· Que us va semblar línstitut el primer cop que el veu veure? Em va semblar molt gran. 2·Per que has triat venir al Rovira-Forns? Perquè li han parlat molt bé de l’institut i perquè viu aprop de casa. 3· T´has sentit ben acollit? Per què? Si. Perque els professors son simpàtics i els companys també. 4· Que es el que més t’agrada de línstitut? La cantina, els laboratoris, la biblioteca i l’aula de tecnologia. 5· Noteu molts canvis entre l’escola i línstitut? Si. 6· Com t´has sentit amb els nous companys? Molt bé. 7· Que et semblen les noves assignatures?Quina tágrada més? Bé. Tecnologia. 8· Has anat a la cantina? Que et sembla?Per que? Si. Molt bé. Perque em sembla bé que hi hagi cantina perque si alguna vegada m’oblido l’entrepà puc comprar alguna cosa. 9· Tágrada l’horari ? Per que? Si. Perque estem mes desperts. 10· Tágrada el pati? Si. 11·Coneixes alguna persona d’un altre curs? Si. 12· Que esperes d’estar aquest institut? Aprendre molt i fer nous amics.

Curs: 1r B

1. Que us va semblar l’ institut el primer cop que el vau veure?Bé. 2. Per que has triat venir al Rovira Forns?Perquè l’ Estela no m’agradava era molt vella. 3. T’has sentit ben acollit? Per què? Sí, perquè m’agraden els professors. 4. Que es el que més t’agrada de l’institut?Els laboratoris. 5. Noteu molts canvis entre l’escola i l’institut?No. 6. Que et semblen les noves assignatures? Quina t’agrada més?Bé. Socials. 7. Com t’has sentit amb els nous companys?Bé. Els coneixo a casi tots. 8. Has anat a la cantina ? Que et sembla? Per què?Sí . Bé, perquè hi ha moltes coses. 9. T’agrada l’horari? Per què?Sí . Perquè fem canvis de classe. 10. T’agrada el pati ?Sí, es més gran que abans. 11. Coneixes alguna persona d’un altre curs?Si, bastants. 12. Que esperes d’estar en aquest institut?Estudiar.

Nom : Ivan Benteo Curs : 1er B 1 – Que et va semblar l’institut el primer cop que el veu veure ? Gran,bonic i be. 2 – Per que has triat venir al Rovira-Forns ?Perquè el meu germà també va a aquest institut i perquè m’agrada el Rovira. 3 – T’has sentit ben acollit ? Per què ?Si, perquè els professors son molt amables. 4 – Que es el que més t’agrada de l’institut ?Les aules. 5 – Noteu molts canvis entre l’escola i l’institut ?Si, que i ha mes deures i pesa mes la motxilla . 6 – Com t’has sentit amb els nous companys ? Be, son molt simpatics . 7 – Que et semblen les noves assignatures ? Quina t’agrada més ?Divertides. Matemàtiques. 8 – Has anat a la cantina ? Que et sembla ? Per que ?Si, be i tenen moltes coses. 9 – T’agrada l’horari ? Per que ? Si, perquè no estan sempre a la mateixa classe i que Hi ha dies lliures. 10- T’agrada el pati ?Si, perquè es mes gran que el de primària 11- Coneixes alguna persona d’un altre curs?Si 12- Que esperes d’estar aquest institut?Aprendre moltes coses i fer amics 30

A classe ens han fet una proposta, ens van dir que perquè no fèiem una enquesta a algun familiar sobre la seva experiència amb els ordinadors

7.Coneixes algunes de les parts més importants del ordinador?Esmenta’n algunes. Si. El hardware, el software, el disc dur,la torre, les connexions USB, el microprocessador,etc... 8.Saps com eren a l’antiguitat els primers ordinadors? Si. Ocupaven molt d’espai i funcionaven amb targetes perforades.

Jo, li he preguntat a la meva mare sobre la seva experiència amb els ordinadors. Sempre veig que ho maneja bé, però ara ho veurem. 1.Quan i on va ser la primera vegada que vas tractar amb un ordinador? Va ser en el 1990 en un curs de ofimàtica a la Granja Soldevila. 2.Com et vas sentir en aquells instants? Em vaig sentir perduda, no sabia que tocava. 3.Quan vas començar a tenir experiència amb els ordinadors? Va ser l’any 1992, quan vaig començar a treballar al lloc on estic ara 4.Podríem dir que ets experta amb el tema dels ordinadors? Si, si que em soc una mica d’experta 5.Quan vas obtenir el teu primer i propi ordinador? A l’any 2003

(ENIAC. Un dels primers ordinadors) Com veiem molta gent d’avui en dia, siguin grans o petits, sap fer anar un ordinador. En aquests temps que corren és imprescindible per poder fer des de treballs fins a qualsevol cosa. Sense aquest aparell no estaríem tant avançats en la tecnologia.

6.Et van tenir que ajudar a instal·larlo o ho vas fer sola? La majoria jo sola, però va venir un Sergi cabanillas 1er ESO A 2009-10

tècnic.

Encarna García 31

Jaimito era un gamberro en clase. La maestra era ciega. Un día enfadada le mando a todo el mundo a raparse la cabeza. Jaimito penso: “Cómo me voy a rapar la cabeza con mi cabello Tan bonito como lo tengo” Entonces tuvo una idea. Al día siguiente la maestra empezó a tocar las cabezas De los niños y todas estaban correctas, pero cuando llegó Jaimito, Jaimito le puso el culo para que lo tocara y la maestra exc lamó: ¡”Muy bien,Jaimito y con la raya en medio!” __________________________________________ En que se parecen los teletabies en el Madrid? -Que los dos salen al campo a hacer el gilipollas.

-Nen, vés un moment a veure la veïna i demana-li que ens deixi una mica de sucre. Esto son dos locos en un manicormio, i el El nen torna listo le dice al tonto: —Ves a fuera y mira la -Pare, que diu la veïna que ja n’està balla, si es baja, la saltaremos, y si es alta, farta de deixar-nos coses. escabamos un agujero, y pasamos por debajo. -Mira que és gasiva i avariciosa aquesEntonces se va el tonto, y vuelve todo alerta- ta dona, ja em diràs que poc que do y el otro le pregunta:—Pero que pasaa!? li costaría donar-nos una mica de suI el tonto responde:—Tenemos un problecre… Bé, és igual. Avui gastarem ma,no hay balla el nostre. En el manicomio estaban 2 locos planeando su fuga; ya al anochecer uno le habla al otro y le dice que ya está todo listo y que tiene el móvil para escapar mas rapido. El otro loco mira a su costado, ve una moto y le pregunta: —Para que queremos una moto sin ruedas? —No seas tonto, es para no dejar huellas.

Un niño sube al bus i le pregunta al choofer: —Cuanto cuesta el bus? I el choofer le contesta: — 50 centimos A lo que el niño dice: —Vale,bajense todos que me lo llevo.

( Anécdota: mientras leiamos el chiste, aroa pregunto: I para que se llevan el movil?)

Un calvo se encuentra a un jorobado i le pregunta: -Que tienes en tu mochila ? I le dice: -Tu peine cabron!!

Aroa Fernandez Irene Benito David Llopis.

S’han perdut 12 noms!!! Tres noms d’alumnes i nou noms de professors d’aquest institut ! o

m a

u s

h e

h i

n r

o k

m i

g a

o r

m o n

u h

o e

o d

y u

ñ a

d s

5 1

7 8 5

6 5

9 7 6 1

8 2

1 6 9

6 3 4 7

4 7 2

8 2

1 7 5 6 2

8 9 1

3 1 2 4 7 9 6

Si ets llest aquest sudoku has de fer !!!

Marina Escobar Ruda & Alba Alarcón García

8 5 Solucions de la fotografia retocada: Ratolí, bambes negres, cuadre, 3 chapa a la jaqueta, ulleres, peu invisible, nen desaparegut, samarreta, 1 2 4 7 9 6

La Lorena i la Irene se han inventado este SUDOKU

-ROSER -MARTA -NACHO -MARIA JOSE -ELIAS -MARINA -ALBA -HÉCTOR -JORDI MONSÓ -JUAN CARLES -MIREIA -ANGEL

6 2 7 8 3 9 1 5 4

4 9 1 7 5 6 2 3 8

7 8 5 6 4 2 3 1 9

2 3 4 9 7 1 6 8 5

1 6 9 3 8 5 4 7 2

5 1 8 2 6 3 9 4 7

9 4 6 5 1 7 8 2 3

3 7 2 4 9 8 5 6 1

Tothom sap que és la moda, però, sabem que esta de moda?

La paraula moda deriva del llatí modus, i, que significa manera, norma, regla, temps, melodia, ritme.

Malles d’animal: hi ha de lleopard, de zebra...I de tots els colors (rosa, blau, blanc, taronja, etc…) Samarretes I LOVE NY (New York). Aquesta samarreta no nomes es porta a New York, si no que també es porta a reu del món , aquí a Espanya està triomfant .

Les esportives que més es porten són les altes. Hi ha de molts tipus: amb dibuixos, estampats, llisos, etc. Però sobretot de molts colors!!! Ara es porten molt les ulleres de sol. Les que més estan de moda sol les grosses o de ratlles. Hi ha de tots colors: blau, blanc, verd etc.

Irene Benito. Héctor Martínez.

EL RACÓ MATEMÀTIC La banda de Möbius Aquest objecte matemàtic és una superfície amb una característica molt especial. Abans de continuar però, anem a construir aquesta “banda” o “cinta”. Prenem un full de paper (din A-3, per exemple) i hi retallem un rectangle com el de la figura:

Girem la cinta 180º:

I tot seguit enganxem amb cola els extrems com indica la figura:

Si ara intentem pintar d’un color, per exemple blau, la cara interna i de vermell l’externa, veurem que els dos colors es solapen. Això vol dir que no hi ha una cara interna i una d’externa com una cinta normal sinó que només hi ha una sola cara!! Aquesta propietat prové del fet que es tracta d’una superfície que a matemàtiques anomenem no orientable. Si voleu jugar una mica amb aquesta banda, dibuixeu una línia longitudinal que passi pel mig de la cinta i retalleu al llarg d’aquesta línia. Què obtenim? Una banda o dues?. El resultat és una banda de Möbius? Perquè creus que passa això? Si en comptes de tallar per una línia que passi pel mig de la cinta, ho fas a un terç de distància d’una de les vores, què creus que s’obté? Comprova-ho i raona per què passa això. Ara que ja ens hem divertit, també cal comentar que aquestes matemàtiques tenen aplicació al món real i no només són un entreteniment com podria semblar en aquest cas. Aquesta banda té aplicacions com a cinta transportadora de manera que es duplica la seva vida útil ja que els rodets o cilindres per on passa la desgasten per tota la superfície i no només per una cara com passaria amb una cinta tradicional. Aquesta cinta també és present a l’art. L’artista M.C. Escher, famós pels seus treballs amb rerefons matemàtics, té una obra on apareixen nou formigues caminant al voltant d’una cinta de Möbius. 35

Busca les diferències entres les dues fotografies. La solució a la pàgina dels passatemps.